La propera pell Isaki Lacuesta i Isa Campo, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 704 Fitxa tècnica Director: Isaki Lacuesta i Isa Campo Guió: Fran Araújo, Isaki Lacuesta i Isa Campo Drama. Thriller 100 min. Espanya, Suïssa, 2016 VOSC Repartiment: Àlex Monner (Léo / Gabriel), Emma Suárez (Ana), Sergi López (Enric), Bruno Todeschini (Michel), Igor Szpakowski (Joan), Greta Fernández (Clara), Sílvia Bel (Glòria), David Arribas (Dependent), Fred Adenis (Monitor), Álex Moreu (Educador) Palmarès: quatre guardons del Festival de Màlaga: millor direcció, actriu protagonista, muntatge i premi especial del jurat. Secció oficial a concurs del Festival de Karlovy Vary. Secció Noves Visions del Festival de Sitges. Candidata al Goya a la millor actriu de repartiment (Suárez). Nominada al Feroz i Forqué al millor actor protagonista (Monner). Aspirant a catorze premis Gaudí, incloent menció en els apartats de pel·lícula en llengua catalana, direcció i guió. www.animat.cat
Isaki Lacuesta, artista vinculat a la docència cinematogràfica i al camp del documental, ostenta una carrera força desigual. La leyenda del tiempo el va convertir en el experimentador més revolucionari del cinema espanyol, però l’èxit aconseguit a Sant Sebastià amb Los condenados (premi FIPRESCI) i Los passos dobles (Conxa d’or) només es podia descriure com una excentricitat injustificada. Donostia també va estrenar Murieron por encima de sus posibilidades, una ditiràmbica crítica a la crisis econòmica que els presents vam visionar embargats de grans dosis de vergonya aliena. Per tot plegat, sorprèn la robustesa de La propera pell, la pel·lícula més accessible, també la millor resolta, d’un Lacuesta imprevisible. El director ha tingut que canviar de festival de capçalera (Màlaga) i compartir tasques de direcció amb la seva antiga ajudant (Isa Campo) per donar a llum la seva obra cabdal. Un desassossec fílmic que Lacuesta construeix amb una música vacil·lant, uns actors en estat de gràcia i un guió trilingüe. Emma Suárez, actriu que sofria l’absència de la seva filla a l’esplèndida Julieta d’Almodóvar, es retroba a La propera pell amb el seu fill (Àlex Monner), desaparegut vuit anys enrere. A partir d’aquesta premissa, Lacuesta aconsegueix un discurs personal sobre la identitat, la família, la fragilitat i els dispositius interns que uns i altres, per avatars de la vida o per imposicions del destí, activen per atenuar un dolor que s’intueix insuportable. El gran encert de La propera pell resideix en la seva capacitat per crear una trama que avança entre dubtes i certeses, com si a les seves entranyes s’amagués una bomba d’emocions que durant tot el metratge promet iniciar el seu procés de detonació. El misteri, en consonància amb el títol del film, es desenreda per via de la pell, símbol de la fraternitat perduda, primer amenaçada i posteriorment retrobada. Una tragèdia descarnada, amb una epidermis fràgil i un món interior molt complex. Amb el permís de Tres dies amb la família i Pa negre, la millor pel·lícula catalana i en català dels últims anys. Propera parada: arrassar als premis Gaudí.
Xavier Vidal de las Heras, crítica publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2016/07/critica-la-propera-pell-la-proxima-piel.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 29 de gener de 2017
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.