El cuento de la Princesa Kaguya Kaguya-hime no Monogatari, Isao Takahata, 2013
Cine en versió original des de 1999
Projecció 710 Fitxa tècnica Director: Isao Takahata Guió: Isao Takahata, Riko Sakaguchi (Inspirat en un conte tradicional japonès) Animació 137 min. Japó, 2013 VOSE Repartiment: Aki Asakura, Yukiji Asaoka, Takeo Chii, Isao Hashizume, Kengo Kôra. Palmarès: Premi Oscar (Nominada a Millor Pel.lícula d’animació); Festival de Cannes (Quinzena dels realitzadors). www.animat.cat
El cuento de la Princesa Kaguya és una pel·lícula d’importància crucial en molts sentits. Una d’aquelles obres que analitzades dins d’un context històric canvia completament la seva significació i significat. Anem a pams. Per començar, és l’última obra del director retirat Isao Takahata i membre fundador i principal representant dels Studio Ghibli, juntament amb el seu amic, col·lega i alumne, Hayao Miyazaki. Amb els anys, Miyazaki s’ha convertit en sinònim incontestable dels Studio Ghibli, desplaçant la llegenda del propi Takahata. La filmografia del mestre és molt més irregular que la de l’alumne, tot i comptar amb joies com La tomba de les lluernes. La història d’aquests dos japonesos octogenaris gaudeix d’una narrativa envejable. El mestre que es veu superat per l’alumne i en un últim acte de competència creativa ambdós treuen el millor per regalar al món dues autèntiques obres d’art. Aquestes són: El cuento de la Princesa Kaguya i El viento se levanta, els darrers treballs de Takahata i Miyazaki respectivament. Totes dues realitzades en el mateix espai temporal, van donar peu a un dels documentals més essencials sobre la història de l’animació, In the Kingdom of Dreams and Madness (Al Regne dels Somnis i la Bogeria), una aproximació a la idiosincràsia dels Studio Ghibli i a la particular i entranyable competència entre aquests dos irreverents genis. A més del context en què es desenvolupen, tant El cuento de la Princesa Kaguya com El viento se levanta representen un punt d’inflexió en l’animació japonesa i també en la universal. La fi d’una era, on els Studio Ghibli es mantenen com l’últim bastió i la salvaguarda de l’animació tradicional. I és que El cuento de la Princesa Kaguya és una pel·lícula única, inspirada visualment en l’art pictòric japonès que combina moments de preciosisme stendhalià amb l’experimentalitat més radical. Una obra en constant diàleg amb el passat, que subverteix els codis tradicionals i, al final, s’erigeix com un cant feminista a la qual la seva protagonista, una princesa, acaba prenent el control del seu destí i no el que li marquen els altres. Inspirat en El tallador de bambú —el text tradicional japonès més antic del que es té constància— narra la història d’una parella d’avis pagesos que mai han estat capaços de tenir fills. Un bon dia, mentre l’home talla bambú al bosc, troba en una de les tiges un nadó de la mida d’un polze. Aquest nadó no és altre que Kaguya, una nena curiosa i desperta que aviat demostrarà que no és com els altres nens. A partir d’aquí, Takahata desplega la seva màgia i ens regala una de les pel·lícules d’animació més belles i essencials que veurem en molts anys. L’obra d’un autèntic geni. Llarga vida, mestre. Elodie Mellado
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 19 de febrer de 2017
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.