Elle
Paul Verhoeven, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 711 Fitxa tècnica Director: Paul Verhoeven Guió: David Birke, a partir de la novel·la Oh…, de Philippe Djian Comèdia negra. Thriller psicològic 130 min. França, 2016 VOSE Repartiment: Isabelle Huppert (Michèle), Laurent Lafitte (Patrick), Anne Consigny (Anna), Charles Berling (Richard), Virginie Efira (Rebecca), Judith Magre (Irène), Christian Berkel (Robert), Jonas Bloquet (Vincent), Alice Isaaz (Josie), Vimala Pons (Hélène), Raphaël Lenglet (Ralf), Arthur Mazet (Kevin), Lucas Prisor (Kurt), Hugo Conzelmann (Philipp), Stéphane Bak (Omar). Palmarès: Secció oficial del Festival de Cannes 2016. Candidata a tres European Film Awards i dos Globus d’or. Nominació al Goya i Gaudí a la millor pel·lícula europea. Critics Choice Award a la millor pel·lícula estrangera. Guanyadora de dotze premis a la millor actriu protagonista, incloent els guardons del Cercle de Crítics de Nova York y Los Ángeles. Representant francesa als Òscar 2017. www.animat.cat
Aplaudim l’existència de pel·lícules com Elle, obres capaces d’abordar temàtiques quasi sempre silenciades, obrir nous fronts d’expressió i de reflexió, capgirar els nostres codis morals i submergir-nos en un univers fílmic inèdit. Un cop més, ens rendim davant la bellesa serena d’Isabelle Huppert, una actriu incombustible que tenyeix de pèl-roig els nostres malsons fílmics gràcies a les seves aliances amb Michael Haneke, Claude Chabrol i un llarg etcètera de mestres. També celebrem l’ofici de Paul Verhoeven, un director que malgrat els seus 77 anys ha dirigit el títol més transgressor de l’últim festival de Cannes. També de la temporada. O de la dècada. Inclús del segle. Paraules majors que projectem per primer cop a la ciutat de Tarragona. Quedeu avisats: la sessió d’aquesta tarda explota totes les bombes i sobrepassa tots els límits possibles. Després d’uns títols de crèdit inicials que ens remeten als primers fotogrames de Desafío total i Instinto básico, Elle arrenca amb un trencament, sense preàmbuls narratius ni preliminars sexuals. Michelle, una empresària d’èxit, sofreix l’assalt i violació d’un encaputxat al vell mig del menjador de casa seva. L’únic testimoni de l’agressió és el seu gat negre, metàfora del caràcter esquiu i sibil·lí de la nostra antiheroïna. Després de la commoció arriba la calma tensa, però res evoluciona segons cap cànon establert. El conjunt final dissecciona l’estrany que habita en tots nosaltres, la part fosca que amaga els nostres fantasmes, psicopaties incloses. Una premissa que fa por, però que produeix un enorme plaer cinematogràfic. I com desvetllar qualsevol dada d’Elle seria un sacrilegi majúscul, millor acabar citant la seva esplendorosa escena final. Passat, present i futur queden units en una resolució entre làpides simbòliques. Com si el film fos, en essència, un tractat libèrrim sobre la femineïtat sense lligams, envoltada de cadàvers i mascles inoperants. Perquè, encara que no ho sembli, Elle és una comèdia divertidíssima. Femenina i feminista. Tan incorrecta i amoral com els temps que ens ha tocat viure. Si enteneu el cinema com un joc lliure de correccions, la violència implícita i excèntrica d’Elle us trasbalsarà. Art tarat que no perd la lucidesa. Temps al temps: estem davant d’un clàssic instantani.
Xavier Vidal de las Heras, crítica publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2016/09/critica-elle-de-paul-verhoeven.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 26 de febrer de 2017
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.