Yo, Daniel Blake I, Daniel Blake, Ken Loach, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 712 Fitxa tècnica Director: Ken Loach Guió: Paul Laverty Fotografia: Robbie Ryan Música: George Fenton Regne Unit, França, Bèlgica, 2016 Producció: BBC / BFI / Sixteen Films Drama / Drama social 100 min. VOSE Repartiment: Hayley Squires, Natalie Ann Jamieson, Dave Johns, Micky McGregor, Colin Coombs, Bryn Jones, Mick Laffey, Dylan McKiernan, John Sumner, Briana Shann,Rob Kirtley Palmarès: cinc nominacions, incloent Millor pel·lícula i Millor director als Premis BAFTA. Palma d’Or a Millor pel·lícula al Festival de Cannes. Quatre nominacions, incloent Millor pel·lícula als Premis del Cinema Europeu. Premi del Públic a Millor pel·lícula al Festival de San Sebastián. Millor actor al British Independent Film Awards (BIFA). Nominada a Millor pel·lícula europea als Premis Goya. www.animat.cat
Et mires les mans. Aquestes mans clivellades i plenes de cicatrius que després de quaranta anys de dura feina tremolen impotents davant el menyspreu humà. Estàs assegut enfront l’apatia, la desgana, la indiferència, davant un sistema privat i punitiu que t’escanya fins deixar-te sense alè. Només demanes un flotador per sortir a la superfície a buscar una glopada d’aire fresc. Però no et deixen. Et couen els ulls en pensar que el món que t’ha de garantir una seguretat et dóna l’esquena. Només tens dues alternatives: o t’enfonses o lluites per la teva dignitat. Quina opció tries? Després d’una finta de retirada, Ken Loach torna a la càrrega amb un film aspre que arremet contra l’ultracapitalisme, les injustícies socials i la cultura popular dominant estereotipada. L’impuls per seguir fent cinema corre per les seves venes, i nosaltres li donem les gràcies per postergar la jubilació. Yo Daniel Blake, Palma d’Or a Cannes, és un retrat senzill però impactant que li proporciona a l’espectador la realitat del sistema burocràtic britànic (no gaire diferent del que tenim a casa). Blake (Dave Johns), un honrat fuster anglès de 59 anys, es veu obligat a recórrer a les ajudes socials degut a un problema cardíac. Malgrat això, mentre els metges li diuen que no pot tornar a treballar, els agents dels serveis socials li comuniquen que si no demostra que està buscant feina perdrà l’ajuda econòmica. La falta de respecte dels funcionaris es bat en duel amb la rebel·lia. El director cava més enllà de la superfície per revelar-nos un heroi. Daniel emergeix de la desolació i la devastació per capitanejar el clam de l’esperança, per forjar una protesta contra l’hipocresia d’una societat individualitzada i capitalista. I no us equivoqueu, no vol ser un profeta solitari. Vol furgar en el cor d’aquelles persones que s’hi senten identificades. Avançar a l’uníson. Convertir el poble en la resistència. Heu d’entendre que per algú com Daniel, quedar-se sense pensió significa quedar-se literalment al carrer com un altre més dels sense sostre que poblen els suburbis britànics. En qualsevol cas, Loach no deixa indiferent a ningú. Utilitza el cinema per transmetre la seva perseverança i tenacitat per reclamar justícia per la classe mitjana en un món jerarquitzat i amanerat . Yo, Daniel Blake és una crida a aquelles persones que tenen l’última paraula i que poden donar veu als verdaders herois. Herois amb les mans clivellades i plenes de cicatrius. Meritxell Meya Rolan
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 5 de març de 2017
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.