Doña Clara (Aquarius) Aquarius, Kleber Mendonça Filho, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 716 Fitxa tècnica Direcció i guió: Kleber Mendonça Filho Drama 142 min. Brasil VOSE Repartiment Sonia Braga, Jeff Rosick, Irandhir Santos, Maeve Jinkins. Palmarès Festival de Mar de Plata: millor actriu i premi del públic. Premis Fénix: millor director i actriu. Premis César: nominada a millor pel·lícula estrangera. Premis Independent Spirit: nominada a millor pel·lícula estrangera. Premis Platino: millor actriu. www.animat.cat
Li estàs traient la pols a la teva vella col·lecció de vinils. Els neteges minuciosament fins que la teva mirada es deté en un. Mentre l’agafes se’t dibuixa un somriure als llavis i la teva ment s’omple de records. És possible que aquest vinil sigui un producte d’una fabricació estandaritzada però tu li vas donar un valor. Hi vas tresorejar fragments de la teva vida i de les persones que et rodegen. Però, i si algú li posa preu al teu vinil? La memòria sentimental no es ven. O sí? Doña Clara (Aquarius), segon llargmetratge de ficció del director brasiler Kleber Mendoça Filho, indaga sobre la nostàlgia, la solitud, l’inconformisme i la llibertat individual. Radiografia una societat asfixiant que mesura la rendibilitat de la felicitat aliena. La Clara, interpretada per una colossal Sonia Braga, és assetjada pels amos d’una constructora per a que vengui el seu pis i així poder aixecar un gratacel modern. Davant la seva negativa, aquests començaran una croada poc ortodoxa per fer-li la vida impossible i forçar-la a abandonar casa seva. Però el que ells no saben és que la Clara està determinada a viure la seva vida d’acord als seus principis i no es deixarà acovardir per la seva prepotència. Estan tan cecs que són incapaços d’entendre la seva estima incondicional al vell edifici, a les seves arrels. Aquest film no és una epopeia com les d’abans. Filho no vol sermonejarnos. Vol que reflexionem sobre el sentiment que ens evoquen les coses que ens rodegen. Aquell llibre, aquella còmoda, aquella cançó… Receptacles d’emocions, empremtes del passat que defineixen la nostra identitat. I, tot i que vulguem preservar la seva memòria, sempre hi ha qui fa trontollar les nostres creences. Fetitxistes del poder. Llops amb pell de xai que emergeixen de les seves clavegueres plenes d’indiferència i menyspreu. Megalòmans que es creuen que a cop de xec aconseguiran seduir a qualsevol. I sí, pot ser que molts caiguin en les seves urpes però afortunadament encara existeix gent tan indòmita com la Clara. Persones inconformistes i valentes que no es deixen coaccionar pel capitalisme neoliberal. Que lluiten per les seves conviccions i que s’agafen, amb coratge i dignitat, al pes dels seus records. Persones que es resisteixen a la desintegració d’allò material i social. Meritxell Meya Rolan
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 8 d’octubre de 2017
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.