La doncella
Ah-ga-ssi (The Handmaiden), Park Chan-Wook, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 721 Fitxa tècnica Direcció: Park Chan-Wook Guió: Park Chan-Wook i Jung SeoKyung, a partir de la novel•la Fingersmith de Sarah Waters Drama, thriller eròtic Durada: 140 min. Corea del Sud VOSE Repartiment: Ha Jung-Woo (Fujiwara), Kim Min-Hee (Lady Hideko), Jo JinWoong (Kouzuki), Kim Tae-Ri (SookHee), Moon So-Ri (tia de Lady Hideko), Kim Hae-Suk (Miss Sasaki) Palmarès: Festival de Canes, secció oficial a concurs i premi Vulcain a la millor direcció artística; Festival de Sitges, premi del públic; 4 Asian Film Awards. Més de 50 guardons internacionals. www.animat.cat
Us invitem a viatjar a la Corea del Sud dels anys 30, coincidint amb el període de colonització japonesa. En aquest context tan convuls, una jove és contractada per una rica hereva nipona. La noia es trasllada a una mansió d’inspiració britànica, perduda en meitat del no-res, sola i assetjada per mil i un misteris. A partir de llavors, la nostra protagonista es debat entre l’atracció que sent per la seva mestressa i el truculent secret que manté amb un fals comte. Aquest és l’univers de La doncella… amb tot, us avisem: res és el que sembla. Després del parèntesi estatunidenc de Stoker (2013), Park Chan-Wook torna a casa amb La doncella, nou relat de venjança, violència i amistats perilloses que va entusiasmar a Canes i Sitges. En aquest cas, la fúria habitual dels personatges del coreà es reclou en els rictus hieràtics d’una senyora i la seva serventa. El conjunt comença com un conte iniciàtic, però la narració aviat es desbarra fins abraçar amb vehemència la bogeria superlativa, pur manierisme a base de dobles identitats i triangles amorosos. El film compta amb dues meitats ben pronunciades. A l’inici, la pel·lícula s’acomoda en el thriller d’interiors, amb una posada en escena classicista i unes pulsions eròtiques en constant augment. Al segon tram, l’acció dóna pas al deliri, l’erotisme muta en sadomasoquisme i la trama es precipita cap el surrealisme més joiós. Al llarg del trajecte, Chan-Wook alambina a plaer una història que es creia caminar en una única direcció, teixint una perversa tela d’aranya, sense complexos i plena de riscos. Tot plegat converteix La doncella en un títol de culte instantani, una obra que es redescobreix cada vegada que s’evoca. Celebrem que Chan-Wook hagi deixat enrere les coreografies sanguinàries d’Old Boy (2003), una via que, tot i seguir vigent, el condemnava a la repetició. Després d’una faula vampírica de transgressions religioses com era Thirst (2009) i aquesta Agatha Christie tocada pel lesbianisme i la bogeria transitòria, queda clar que el geni coreà és capaç de qualsevol gir i gènere. A la fi de la projecció, us quedareu amb ganes de saber què en pot sortir de la seva caixa de pandora en els pròxims anys. Per sort, amenitzarem l’espera assaborint aquesta donzella que, en les seves vessants tímides i dominadores, aclapara els nostres sentits. Xavier Vidal de las Heras
Crítica publicada a Cinoscar & Rarities el 22/10/2016: http://cachecine.blogspot.com.es/2016/10/critica-la-doncella-handmaiden-de-park.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 5 de novembre de 2017
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.