Animales Nocturnos Nocturnal Animals, Tom Ford, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 727 Fitxa tècnica Direcció i guió: Tom Ford Thriller 115 min EUA VOSE Repartiment: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Michael Shannon, Aaron Johnson, Armie Hammer, Isla Fisher, Michael Sheen, Laura Linney, Kristin Baure van Strafen, Karl Glusman, Ellie Bamber, Toni French, Amanda Fields, Karli Karissa, Carson Nicely, Lee Benton, Imogen Waterhouse, Jena Malone. Palmarès: 2016: Premis David de Donatello, Millor Film Estranger, 2016; Festival de Venècia, Gran premi del jurat. www.animat.cat
Tom Ford és un cos estrany dins la indústria. Conegut per ressuscitar la firma Gucci com a dissenyador, fa amb Nocturnal Animals la segona internada al món del cinema. Després del notable èxit de crítica de A single man (2010), demostra amb aquest film laberíntic que el seu debut no va ser flor d’un dia, fent gala d’una capacitat narrativa que el consolida com a cineasta. La Susan es una galerista d’èxit de Los Angeles. Relacionada amb la jet set californiana i casada amb un important i atractiu home de negocis, sembla haver arribat a la cúspide de la societat moderna occidental. Un dia reb per correspondència un llibre, l’autor es l’Edward, un exmarit del que fa 15 anys que no en sap res. Està dedicat a ella i es titula Animals Nocturns, mot que utilitzava ell per a descriure-la. En ell es narren una sèrie d’esdeveniments fatídics que converteixen la vida del protagonista literari en un calvari. El cavall ja ha entrat a Troya, la Susan queda atrapada per la història del llibre, i aquest fissurarà en increscendo la vacuïtat de la vida que ha triat viure. La vengança és un plat que es serveix fred. Adaptant lliurement el llibre Les Tres Nits, d’Austin Wright, el director també signa un guió complex i molt sòlid establint un joc constant entre història i meta història. Nocturnal Animals és un thriller psicològic amb molta atenció per la estética que aconsegueix angoixar com pocs. Sorprèn Ford amb seqüències que recorden a Perros de Paja (1971) de Sam Peckinpah, o el Hanneke de Funny Games (1997). La pel·lícula tanca amb un final el·liptic i catàrtic que recorda en part al cèlebre final de El eclipse (1962) d’Antonioni. Grans noms per a un dissenyador de moda que quan es posa el tratge de cineasta demostra un domini del llenguatge impropi d’un intrús. Marc Igual
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 26 de novembre de 2017
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.