Gorriones
Þrestir (Sparrows), Rúnar Rúnarsson, 2015
Cine en versió original des de 1999
Projecció 729 Fitxa tècnica Direcció i guió: Rúnar Rúnarsson Drama 95 min. Islàndia, 2015 VOSE Repartiment: Atli Oskar Fjalarsson (Ari), Ingvar Eggert Sigurðsson (Gunnar), Kristbjörg Kjeld (àvia), Rade Serbedzija (Tomislav), Jarkko Lahti (Darijo), Pálmi Gestsson (Diddi), Arndís Hrönn Egilsdóttir (Vera) Palmarès: Conxa d’or del Festival de San Sebastià; Premi FIPRESCI del Festival de Göteborg; Millor guió del Festival de Sao Paulo; Candidata islandesa al Nordic Council Prize; 11 nominacions als EDDA Awards, premis de l’Acadèmia de Cinema d’Islàndia, incloent millor pel·lícula. www.animat.cat
Estem convençuts que molts de vosaltres veureu avui per primer cop una producció islandesa. Del país del gel rarament ens arriben apunts culturals, un fet que converteix el passi de Sparrows en tot un descobriment. Els fanàtics de l’escena nòrdica coneixeran la sèrie televisiva Trapped (Atrapados) (2015) o hauran gaudit amb la música de Björk, Ólöf Arnalds, Gusgus, Hjaltalín o Sigur Rós, copsada en infinitat de documentals. Amb tot, a penes tenim pinzellades, totes breus però suggeridores, de la indústria cinematogràfica islandesa, que creix, tant en qualitat com en quantitat, a passos de gegant. Si Baltasar Kormákur és l’únic cineasta islandès que en l’actualitat opera als Estats Units, Rúnar Rúnarsson mereix ser reconegut com l’autor més rellevant del país. Amb el seu primer treball, el curtmetratge The Last Farm (2004), va aconseguir la nominació a l’Òscar. De la mà de Volcano (2011), una història que molts consideren l’antecedent desconegut de l’Amour hanekià (2012), va accedir al disputat mercat de Canes. Una trajectòria que desemboca en aquesta Sparrows (2015), històrica Conxa d’or a la millor pel·lícula que, malgrat els elogis i premis, es va distribuir amb injusta timidesa a casa nostra. Sparrows és un relat iniciàtic que se serveix de la majestuosa geografia islandesa per descriure l’estat salvatge i fràgil d’un noi de 16 anys que s’apropa als fiords de l’illa per contemplar els seus precipicis interiors. La seva vida està marcada per l’absència d’una mare, el retrobament amb un pare negligent, l’expressió d’un desig sexual silenciat i la solitud que es viu en un indret on la llum, el clima i els capritxos de la natura marquen el dia a dia. Al mateix temps, la càmera de Rúnarsson filma des de la por i la perplexitat, amb una introversió màgica que arrodoneix la vida en transició però en moviment dels seus fotogrames. Rúnarsson, amb 40 anys acabats de fer, té el repte de seguir perfeccionant el seu cinema, tan sòlid i trencadís com els glacials, local i universal, en essència humà. Una filmografia que, insistim, és tan sols la punta d’un iceberg on també destaquen títols com Rams (2015), Corazón gigante (2015), De caballos y hombres (2013), Las marismas (2006), Noi, el albino (2003) i Hijos de la naturaleza (1991). Manifestacions, crits amb un eco en ascens, d’un audiovisual que parla del vincle de l’individu amb la natura i amb els seus conveïns. No us deslliureu dels abrics: la sessió d’avui arriba del fred, però amb una tendresa que us farà sentir com a casa. Xavier Vidal de las Heras
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 3 de desembre de 2017
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.