Paterson Jim Jarmusch, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 731 Fitxa tècnica Director: Jim Jarmusch Guió: Jim Jarmusch, amb poemes originals de Ron Padgett i peces adaptades de Williams Carlos Williams Drama Estats Units, 2016 VOSE Durada: 110 min. Repartiment: Adam Driver (Paterson), Golshifteh Farahani (Laura), Sterling Jerins (nena poeta), Luis Da Silva Jr. (Blood), Frank Harts (Luis), William Jackson Harper (Everett), Trevor Parham (Sam), Masatoshi Nagase (poeta japonès), Owen Asztalos (nen 1), Dominic Liriano (nen 2), Jaden Michael (nen 3), Jorge Vega (nen 4), Chasten Harmon (Marie), Brian McCarthy (Jimmy), Jared Gilman (estudiant 1), Kara Hayward (estudiant 2), Nellie (gos). Palmarès: Secció oficial del Festival de Canes. Quatre nominacions als Premis Gotham. www.animat.cat
Jarmusch, el vers lliure. Jim Jarmusch va presentar dues pel·lícules al Festival de Canes de 2016: aquesta Paterson i Gimme Danger, documental que repassava la carrera de l’ídol musical Iggy Pop. Exhibir dos treballs de signe tan diferent en l’aparador cinematogràfic per excel·lència posa al director estatunidenc en una posició de privilegi, malgrat la ceguera del jurat d’aquella edició i de la premsa acreditada. Amb tot, no es pot dir que la carrera de Jarmusch hagi revifat en els últims anys: més aviat estem davant la madura confirmació d’un artista que sempre ha transcorregut entre l’escena indie i el món mainstream, rara avis per a diferents generacions cinèfiles. Del seu caràcter imprevisible i multidisciplinari en dóna constància el seu currículum: és director, actor, guionista, muntador, productor, músic, àvid lector i antic estudiant de Periodisme i Literatura Anglesa. També un arquitecte de fotogrames hipnòtics que, després del sicari estoic de Ghost Dog, el seductor gairebé senil de Flores rotas i els vampirs de costums hipsters de Sólo los amantes sobreviven, assoleix el seu (anti) heroi perfecte. Una meravella. Williams, el metge escriptor. A la ciutat de Paterson (New Jersey) viu un conductor d’autobús que també respon al nom de Paterson. Ell «transita» la ciutat i alhora «és» la ciutat. A més, escriu poemes breus a la manera de William Carlos Williams, autor del poemari titulat Paterson. Amb aquest triple joc, la pel·lícula ret homenatge a la producció literària de Carlos Williams, doctor que combinà l’escriptura de receptaris mèdics amb breus composicions modernistes. El protagonista, per la via de l’alter ego, converteix els carrers de la vila, les converses dels seus passatgers, els tombs vespertins amb el seu gos, les cerveses que pren al bar de sempre i els instants que comparteix amb la seva parella en art primigeni. La crònica d’algú que es delecta amb els esdeveniments d’aparença més insignificant i que converteix els objectes quotidians i els paisatges urbans en escenaris inspirats i inspiradors. Realitat sublimada, amb austeritat verbal i gran carga simbòlica, com feia Carlos Williams a Rutherford (també New Jersey), la ciutat que el va veure néixer, morir i ressuscitar com a autor de culte. Paterson, el poeta conductor. La màgia del protagonista de Paterson rau en la seva psicologia. Jarmusch conta la crònica d’un home tranquil que no es desvetlla per la nit i que es lleva sense necessitat de despertador. Treballa amb diligència, crea sense ser conscient de la seva vàlua. No aspira a transcendir amb la seva obra, menys encara de participar d’un cànon o d’una elit cultural. Gaudeix d’una existència plena: disposa de tot perquè, en essència, no necessita més del que té. Un exemple de placidesa i humilitat. Una bufetada a la nostra mirada individualista, al pragmatisme d’un cinema que ha buscat l’American dream fins a l’extenuació. Amb aquesta llista de mèrits, Jarmusch, Williams i Paterson, genis tangibles i imaginaris, s’emmirallen per recordar-nos la singularitat que s’amaga darrere dels actes més ordinaris, el lirisme que il·lumina els fets més prosaics i la màgia que transforma la vida mundana. Una pel·lícula que és un estat d’ànim i una declaració de principis artístics. Cinema en estat pur per veure i reviure constantment. Xavier Vidal de las Heras
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 10 de desembre de 2017
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.