Un Hombre llamado Ove En man som heter Ove, Hannes Holm, 2015
Cine en versió original des de 1999
Projecció 744 Fitxa tècnica Direcció i guió: Hannes Holm (novel·la: Fredrik Backman) Drama, comèdia 116 min. Suècia, 2015 VOSE Repartiment: Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll, Tobias Almborg, Klas Wiljergård, Chatarina Larsson, Börje Lundberg, Stefan Gödicke, Johan Widerberg Palmarès: 3 premis Guldbagge, incloent Millor Actor. Satellite Awards: nominada a Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Premis del Cinema Europeu: Millor comèdia europea. Premis Oscar: nominada a Millor Pel·lícula de parla no anglesa i Maquillatge. www.animat.cat
Tanques els ulls. Molt fort. I a poc a poc, molt lentament, apareixen les primeres imatges. L’emoció i la nostàlgia li donen nitidesa als teus records i aconsegueixes, per uns breus segons, reviure aquell moment. Desitges amb tota la teva ànima que existeixi un botó d’stop que et permeti quedar-t’hi eternament. Però no és així i malgrat que la teva ment t’intenti convèncer que demà serà un altre dia, el teu cor se sent desconsolat. Obres els ulls. La vida segueix el seu ritme. Però, amb tu? Hannes Holm, director d’Un hombre llamado Ove, treu de nou a la palestra la figura del vell rondinaire, un arquetip reciclat però amb personalitat pròpia que ja vam veure a Mejor… Imposible amb Jack Nicholson, a Gran Torino amb Clint Eastwood o fins i tot a Up amb Carl Fredricksen. Ove, interpretat per l’actor Rolf Lassgård, és una persona de creences fermes, rutines estrictes i reaccions viscerals. És un misàntrop de manual que no té inconvenient en fer-li saber a tothom que el rodeja que és un idiota. Però darrere d’aquesta aparença de tossuderia i adustesa, s’amaga un home ancorat al seu passat que va provant, sense èxit, diferents formes de treure’s la vida per reunir-se amb la seva dona. La pel·lícula, basada en l’adaptació de la novel·la de Fredik Backman, és un contrast entre l’amor, l’esforç i la constància, i l’aversió d’un món que avança a passos agegantats i es regeix per uns valors egòlatres. La desafecció d’Ove eclipsa el dolor i la solitud de l’envelliment. Està carregat d’acidesa. I aquí resideix l’habilitat fílmica d’Holm. El director aconsegueix afegir meticulosament i de forma gradual, lleugeres dosis de positivisme que endolceixen l’argument sense arribar a ser sentimental. Equilibra el cínic amb el mel·liflu i construeix un film d’esquelet robust. La història d’Ove és la de qualsevol. Una persona corrent, amb conviccions, honestedat i respecte que es troba sola. Està ferida per l’absència d’un ésser estimat i no troba consol. La seva abnegació s’ha vist frustrada i substituïda per la desconfiança i la indiferència. La seva única evasió són els records. Però a vegades, només cal la voluntat d’una persona per deixar anar el fre de mà i deixar-se arrossegar fins al present, fins a la felicitat. Meritxell Meya Rolan
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 18 de febrer de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.