La seducción The Beguiled, Sofia Coppola, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 747 Fitxa tècnica Direcció: Sofia Coppola Guió: Sofia Coppola, a partir de la novel·la de Thomas Cullinan Fotografia: Philippe Le Sourd Música: Phoenix Drama. Thriller EUA, 2016 VOSE Durada: 90 min. Repartiment: Colin Farrell (McBurney), Nicole Kidman (Miss Martha), Kirsten Dunst (Edwina), Elle Fanning (Alicia), Oona Laurence (Amy), Angourie Rice (Jane), Addison Riecke (Marie), Wayne Pére (capità), Emma Howard (Emily), Matt Story (soldat) Palmarés: Palma d’or a la millor direcció i premi especial a Nicole Kidman. Premi Halfway al millor repartiment, guió adaptat i direcció de fotografia. Candidata al Satellite Award al millor disseny de vestuari. www.animat.cat
El de Sofia Coppola és un cinema de reclusions. Ja sigui des de les estances fastuoses del Palau de Versalles, els passadissos d’una mansió de disseny, la casa d’un barri residencial de la nord-amèrica dels anys 70 o la suite d’un luxós hotel de Tòquio, la seva filmografia és el retrat de dones que veuen i viuen des de la finestra. Amb aquests antecedents, s’entén la curiositat de la filla de Francis Ford vers les protagonistes de El seductor, pel·lícula que Don Siegel filmà l’any 1972 i que simbòlicament suposa la mort d’un gènere tan arrelat a l’imaginari col·lectiu com el western. Coppola s’apropia d’aquest material a La seducción, un treball que funciona com a ampliació del seu univers i com a relectura del títol original. Conjugat en femení i, inclús, en clau feminista. La seducción és una faula que discuteix les conseqüències de la repressió. La psicodèlica de Siegel es transforma en un thriller de plans amb reminiscències pictòriques, banyats amb una llum que voreja la foscor. El guió auster i les interpretacions precises del seu repartiment ajuden a teixir una teranyina de solitud, religiositat sufocant i sexualitat reprimida en un context tan cru com la Guerra de Secessió. L’home, com un mascle dins la gàbia, esdevé el primer damnificat. Les dones, però, també són víctimes d’un ordre social que les ha condemnat a l’ostracisme. Amb una diferència: ara són elles les que demanen escriure la història en majúscules. Per tot plegat, l’escena final de la pel·lícula concentra l’essència del conjunt. La directora, en un marc fotogràfic de moviments molt subtils, filma les seves verges homicides darrera d’uns barrots. La femineïtat segueix enclaustrada, però ja no amaga les seves vessants salvatges. És qüestió de temps, per tant, que les antiheroïnes del film trobin la clau que obri d’una vegada per totes la porta de la cel·la. La seducción, en resum, vaticina l’alliberament definitiu dels alter egos de l’obra de Coppola. La directora més rellevant de l’indie nord-americà s’ha desprès d’anacronismes, maldecaps petitburgesos i abstraccions adolescents en la que sens dubte és la seva obra més madura. Una de les millors pel·lícules del curs passat. Xavier Vidal de las Heras
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 4 de març de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.