Lady Bird Greta Gerwig, 2017
Cine en versió original des de 1999
Projecció 761 Fitxa tècnica Direcció i guió: Greta Gerwig Comèdia, drama 94 min. EUA, 2017 VOSE Repartiment Repartiment: Saoirse Ronan, Laurie Metcalf, Lucas Hedges, John Karna, Beanie Feldstein, Tracy Letts, Timothée Chalamet, Danielle Macdonald, Bayne Gibby, Victor Wolf, Monique Edwards Palmarès Premis Oscar: 5 nominacions, incloent Millor Pel·lícula i Director. Globus d’Or: Millor Pel·lícula Comedia o Musical i Actriu (Saoirse Ronan). Premis BAFTA: 3 nominacions, incloent Millor Actriu (Ronan). National Board of Review: Top 10, Millor director i actriu (Metcalf). American Film Institute: Top 10 Millors Pel·lícules de l’any. Círculo de Críticos de Nueva York: Millor Pel·lícula i Actriu (Ronan). Premis Independent Spirit: Millor Guió. www.animat.cat
Fa uns anys, diversos joves directors i directores de Hollywood van començar a experimentar amb pel·lícules que analitzaven el període de transició entre la joventut i la maduresa, el coming-of-age. Un cinema que, sense estar exclusivament lligat a l’adolescència, se centra en el creixement moral i personal, la identitat sexual, el sentit de pertinença, la filosofia política o la relació amb els pares. Oblideu-vos dels High School Musical, parlem, entre d’altres, d’Stand By Me (1986), My Girl (1991), Ghost World (2001), Boyhood (2014) i, sens dubte, Lady Bird (2017). Christine McPherson (una formidable Saoirse Ronan), qui insisteix que li diguin Lady Bird ja que aquest és el nom que «va ser donat per a mi, per mi», és una jove de 17 anys que anhela fugir del convencionalisme que la rodeja. Inconformista i inquieta, s’ofega en els desafiaments en el seu camí a l’edat adulta. Una transició que ens atrapa des del primer minut perquè compartim o hem compartit en algun moment de la nostra vida els seus dubtes i conflictes existencials. Empatitzem quan la protagonista descobreix l’amistat, l’amor o la fe. Quan s’aferra a les ànsies de llibertat. Quan actua per convicció i no per obligació. Quan reivindica la seva individualitat sense saber quina és. La directora Greta Gerwig, que ja va brillar amb Nights and Weekends (2008), segella el seu talent amb Lady Bird, la seva òpera prima. A través d’uns diàlegs mordaços i plens de jocs de paraules, la pel·lícula convida a la nostàlgia i la malenconia. Gerwig no es permet el luxe d’ensucrar l’argument ni d’embotir-lo de clixés, tot el contrari, el construeix sobre una base de realisme i naturalitat. I és que podem palpar l’ànima de la realitzadora. Tot i que assegura que Lady Bird no és autobiogràfica, hi comparteix moltes similituds amb la protagonista: va néixer a Sacramento, la seva mare era infermera, el seu pare programador d’ordinadors, va estudiar en una escola catòlica i va marxar a Nova York. Potser ella no portava el cabell tenyit de rosa o es feia dir per un sobrenom, però el llargmetratge està impregnat del seu cor, sentiments i records. Volem més de Gerwig. Més històries personals, de dones sense artificis, espontànies i úniques. I, sobretot, volem tornar a somriure-li a la pantalla, sentint-nos còmplices del relat. Meritxell Meya Rolan
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 28 d’octubre de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Meritxell Meya i Xavier Vidal.