Maravillosa familia de Tokio Kazoku wa tsuraiyo (What a Wonderful Family!), Yôji Yamada, 2017
Cine en versió original des de 1999
Projecció 765 Fitxa tècnica Direcció: Yôji Yamada Guió: Yôji Yamada i Emiko Hiramatsu Comèdia, 105 min. Japó, 2016 VOSE (japonès) Repartiment Yû Aoi (Noriko Mamiya), Satoshi Tsumabuki (Shoto Hirata), Yui Natsukawa (Fumie Hirata), Kazuko Yoshiyuki (Tomiko Hirata), Ayumu Maruyama (Nobusuke Hirata), Masahiko Nishimura (Konosuke Hirata), Isao Hashizume (Shuzo Hirata), Takanosuke Nakamura (Kenichi Hirata), Shôzô Hayashiya (Taizo Kanai),Tomoko Nakajima (Shigeko Kanai), Jun Fubuki (Kayo), Katsumi Kiba (Takamura), Nenji Kobayashi (Numata) Palmarès 7 nominacions als premis de l’Acadèmia de Cinema Japonès, incloent millor pel·lícula i guió. Festival de Valladolid: Secció oficial a concurs. www.animat.cat
Entre els anys 1969 i 1995, Yôji Yamada va filmar 48 pel·lícules de la saga Otoko wa Tsurai yo, més coneguda amb el nom de Tora-San. El projecte constava de diferents llargmetratges, tots ells estrenats als cinemes de Japó durant l’estiu o en període nadalenc, que contaven les aventures d’un home força maldestre que canviava de parella a cada episodi. Amb la mort de Kiyoshi Atsumi, l’actor que dedicà tota la seva trajectòria a la saga, el projecte es va concloure i la carrera de Yamada es va internacionalitzar, gràcies sobretot a l’excel·lent trilogia samurai que formaren El ocaso del samurái (2002), La espada oculta (2004) i Love & Honor (2006). Malgrat l’èxit, Yamada sempre va sentir certa melangia per l’humor, la teatralitat i l’estructura episòdica del títol que li va donar renom a Orient, i de la voluntat de ressorgir vells temps neix aquesta Maravillosa familia de Tokio, la primera part d’un conjunt d’obres dedicades als membres d’una mateixa nissaga, protagonitzades pel mateix repartiment d’intèrprets i pensades com a petites radiografies de les evolucions de l’estructura familiar a Japó, amb l’esperit tragicòmic dels seus inicis i amb la influència recurrent de Yasujiro Ozu, autor que Yamada va actualitzar a Una familia de Tokio (2013) i que aquí cita directament homenatjant la seminal Cuentos de Tokio (1953). A Europa mai van veure la llum les gairebé cent hores de metratge de ToraSan, i per tant ens resulta impossible establir llaços directes amb la pel·lícula que ens ocupa. Tot i això, els fotogrames de Maravillosa familia de Tokio destil·len un humor anyenc, amb moments molt subtils i estones properes a l’exageració d’una sitcom, que ens permeten imaginar com era, per to i temàtica, la comèdia que va enamorar a diferents generacions nipones. Yamada posa sobre la taula qüestions com el pas del temps, la submissió de la figura femenina, l’avorriment que acompanya a la jubilació, els vincles afectius entre pares i fills, el tracte reverencial cap a la vellesa, la fredor d’una societat que no exterioritza els seus sentiments, l’addicció a la beguda com a element que disten aquesta rigidesa i la irrupció de noves realitats com el divorci en parelles que porten tota una vida de convivència. El director dibuixa els personatges amb el pinzell delicat de l’humor, però els seus traços són tan humanistes i en el fons dramàtics com sempre. Des de la nostra visió occidental resta el dubte de si Yamada ha retratat amb més o menys fidelitat les dinàmiques familiars del seu país, però en matèria cinematogràfica cal aplaudir la saviesa d’un narrador que ja forma part de la història. Maravillosa familia de Tokio ens permet celebrar un Yamada que, amb 87 anys acabats de fer, difícilment podrà engegar una nova col·lecció fílmica tan longeva com Tora-San. Tan de bo, en futures projeccions, puguem seguir les alegries i les desgràcies d’aquest clan Hirata que es fa estimar des del primer fotograma. Xavier Vidal de las Heras
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 11 de novembre de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Meritxell Meya i Xavier Vidal.