Maudie, el color de la vida Maudie, Aisling Walsh, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 769 Fitxa tècnica Direcció: Aisling Walsh Guió: Sherry White Drama, basat en fets reals, 115 min. Canadà, 2016 VOSE Repartiment Sally Hawkins, Ethan Hawke, Kari Matchett, Gabrielle Rose, Zachary Bennett, Billy MacLellan, Marthe Bernard, Lawrence Barry Palmarès Premis ACTRA - Toronto: nominada per una actuació excel·lent (Kari Matchett). Edinburgh International Film Festival: nominada a Millor Pel·lícula Internacional. Atlantic Film Festival: Premi a la Millor Direcció i Millor Guió. Premi Canadian Screen Award: a la Millor Pel·lícula, Guió, Director, Edició, Actriu (Sally Hawkins) i Disseny de Vestuari. National Society of Film Critics Award a la Millor Actriu. Cinéfest Sudbury: Premi a la Millor Pel·lícula. Writers Guild of Canada: Premi a la Millor Pel·lícula. www.animat.cat
Vincent van Gogh patia trastorns mentals. Christy Brown tenia paràlisi cerebral. Francisco de Goya era sord. I Maud Lewis suportava des de ben petita una artritis reumatoide. Tots ells arrossegaven una càrrega que sovint plasmaven en els seus quadres, menys la Maud. Ella, menuda i d’aspecte fràgil però amb un somriure permanent a la cara, pintava flors, bous, gats o vaixells amb colors brillants i desproveïts d’ombres. Omplia d’alegria els espais grisos i inerts de la seva diminuta llar. Era senzilla i ingènua, víctima d’una societat que la menyspreava i marginava per la seva condició física. Però els seus ulls escrutadors no van ser capaços de robar-li la felicitat. «No soc una lesionada, només camino diferent», assegurava. Precisament aquesta modèstia i humilitat es traslladen a Maudie, el color de la vida (2016). La directora Aisling Walsh fuig del drama i el sentimentalisme lacrimogen per construir una pel·lícula fidel a l’esperit de l’artista (descoberta per pura casualitat). No explota la fama (el vicepresident Nixon li va encarregar un parell de les seves creacions per decorar la Casa Blanca) ni la simbologia del seu art. No victimitza el personatge ni l’omple d’optimisme. Ens presenta una història de superació personal en temps conservadors, plena d’energia i passió per la pintura i la vida. Reivindica el paper d’una dona excepcional que, entossudida en vèncer els obstacles que la societat li imposa, acaba casada amb un home esquerp que la redueix a ser menys que les gallines. El biòpic és un cara a cara entre la Maud (interpretada per una Sally Hawkins esplèndida i molt meticulosa) i l’Everett Lewis (Ethan Hawke). Un contrast entre l’austeritat i la vitalitat. La intransigència i la delicadesa. L’amargura i la brillantor. Són dos pols oposats, units per la solitud. I malgrat l’evident submissió femenina, trobaran el respecte i l’estima darrere la vivesa dels colors que embelleixen la seva casa. El dolor i els anhels de llibertat de la Maud, que es va acabar convertint en un dels fenòmens folk més importants d’Amèrica del Nord, traspassen la pantalla. Però no sentim llàstima per ella. Al contrari, ens encisa amb la seva naturalitat, transparència i, sobretot, la seva tenacitat per celebrar la felicitat de la vida sense guardar-li rancor. Meritxell Meya Rolan
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 25 de novembre de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Meritxell Meya i Xavier Vidal.