Revista LAIAC 02. Juny 2007 by FTC IAC

IAC -

II nn tt ee rr ss ii nn dd ii cc aa ll

A A ll tt ee rr nn aa tt ii vv aa

ddee C Caattaalluunnyyaa

laiac

l aúi a N mce r oN ú m2e r o 2

Número 1

Intersindical Alternativa de Catalunya

laiac

Àmbit 4. Economia aplicada per a aplicats sofistes

Número

La plena ocupació és impossible, i contraproduent

Un increment de treballadors sense feina, fa pujar l optimisme dels inversors (Forrester, 1997). Això s explica fàcilment. Un índex d ocupació més gran pressiona sobre els salaris i les condicions laborals, i pot implicar una petita erosió de la taxa de beneficis empresarials. Aquell objectiu teòric que han reclamat sempre les esquerres sense fer res per assolir-lo, en realitat esdevé una mala notícia per als ministres d economia. El poder sempre ha buscat crear diferències i divisions entre la massa dels seus servidors, i ha utilitzat la por com a mecanisme dissuasiu davant la protesta social. Això ha propiciat una certa consciència de privilegiat entre aquells que gaudeixen d una feina estable mentre masses creixents d individus cauen en la precarietat o l exclusió social. I francament, quin privilegi és aquest de contribuir al manteniment de benestar comú mitjançant el treball?

És evident que la plena ocupació és possible. Per això només calen dos factors; el repartiment del treball i una planificació concertada entre tots els agents socials, a partir de les necessitats col·lectives, per tal de preservar i potenciar l equilibri econòmic. Això no resulta cap utopia. S ha produït, tàcitament, entre diversos sectors on les societats democràtiques comparteixen un elevat grau de desenvolupament de benestar com les

IAC

gestió eficaç, perquè en teoria posa traves a la presa de decisions, o perquè aquestes són motivades per preservar els interessos individuals dels treballadors com si en la gestió autoritària les decisions no es basessin en l interès particular!Malgrat les llegendes negres contràries a les gestions cooperatives, i als inferns caòtics que denuncien alguns sectors empresarials, hem tingut experiències, a casa nostra, que desmunten tot el seu argumentari. La revolució de 1936 va ser el gran exemple sobre com la gestió democràtica i participativa és possible. Molts propietaris, en tornar un cop acabada la guerra el 1939, es van sorprendre de trobar les seves fàbriques molt millor de com les havien deixat. En l actualitat, més que les privatitzacions, els debats actuals sobre economia haurien de girar al voltant de la col·lectivització de les empreses per millorar en competitivitat. Poca broma! Els propis gurús del manejament exalcen les virtuts de la gestió cooperativa, i la percepció proporcional de beneficis com a fórmula de major qualitat des de la base, des de la major implicació personal.

Som geníssers. Ens preparen per lluitar contra els nostres propis interessos. Primera novel·la de Xavier Diez.

societats nòrdiques. Curiosament, una mesura d aquest estil té com a conseqüència directa allò que molts economistes neoliberals persegueixen: reducció del dèficit fiscal, fruit de l increment de cotitzants als sistemes de seguretat social, i reducció de les prestacions derivades de la desocupació. La planificació econòmica no funciona. És millor la mà invisible del mercat Els laboratoris d idees al servei dels grans grups financers sostenen que la planificació econòmica no funciona. Crea

Intersindical

desequilibris com ara: acumulació espectacular i inversament proporcional als dèficits generalitzats per a la col·lectivitat. La recerca del guany econòmic particular, principi primordial del capitalisme, pot impedir la creació de serveis comuns bàsics. És evident que la iniciativa privada mai invertirà en àmbits, no ja estratègics, sinó imprescindibles per a la pròpia supervivència individual i col·lectiva. La mala imatge de la planificació, fruit especialment del col·lapse de les economies planificades de l antic bloc oriental, no deixa de ser una caricatura. Certament, els règims

IAC

excessives rigideses i impedeix el dinamisme (dinàmic és el típic adjectiu que sempre apareix quan no es té res a dir, explica Homer Simpson). Suposa un fre a la iniciativa. I sobretot, acaba generant corrupció, errors de gestió i anul·la la creativitat. En canvi, el que és positiu per a la societat oberta en termes de Karl Popper, és la mà invisible del mercat, expressió d onirisme màgic segons el qual el capitalisme és capaç de satisfer totes les necessitats socials sense la intervenció d organismes de l Estat. La mà invisible del mercat acaba generant greus

Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Les privatitzacions són l apropiació dels bens comuns per part d una colla de pirates.

Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Les privatitzacions són la culminació d aquest procés d erosió social i apropiació dels béns comuns per part d una colla de pirates. Embolicats en la bandera de la modernitat o l eficàcia, justificats per una colla d intel·lectuals orgànics a sou, es tracta d una segona desamortització que cerca desposseir de béns, drets, i finalment, ciutadania, a la majoria d habitants d un determinat territori. Els seus objectius són simples; assolir major control econòmic, major riquesa, majors recursos. I on aconseguir-los? En els béns comuns, en el treball aliè, en la intimitat individual. Com assolir-los? Mitjançant el control social i de les institucions -unes fràgils democràcies controlades per uns partits que, a la fi, acaben actuant com a una mena de gestories dels poderosos-, i una guerra propagandística que fa semblar normal allò que és immoral. Davant aquest panorama tan desolador, la història, tanmateix, ens dóna exemples que ens guien per poder resistir-hi. Un dia o un altre, tots, ens haurem de posar a recuperar el que és nostre.

Intersindical

L experiència inflacionària dels setanta d altra banda, efecte col·lateral, no necessàriament negativa del keynesianismeva motivar molts governs a practicar allò que es va anomenar moderació salarial i que caldria llegir com l erosió continuada del poder adquisitiu dels assalariats. L explicació d aquesta moderació seria que, l increment de capacitat de compra de sectors socials amplis generen més demanda, i per tant, una pressió creixent sobre els preus. La realitat resulta ben diferent. Qualsevol estudiant de primer d econòmiques sap que la inflació és fruit de l increment de massa monetària en un determinat territori. A major efectiu circulant, per sobre del valor real del PIB i de les reserves de divises, menys valor de la moneda. Uns salaris més alts, amb el mateix efectiu no comporten pressió sobre els preus, sinó que impliquen un repartiment diferent de la renda. O explicat d una altra manera, si els treballadors guanyen més, i els governs no emeten més moneda, significa que els recur-

Àmbit final. La mentida amb majúscules. Unes conclusions sobre les privatitzacions.

Els increments salarials provoquen inflació

sos es reparteixen de manera diferent, i per tant, les rendes més altes, els posseïdors de capital, els empresaris, guanyen menys diners, per permetre la participació en el repartiment de la renda d una manera més equitativa. I és clar, si jo, com a economista, sóc pagat per la fundació Rockefeller, m inventaré qualsevol teoria per tal de mantenir unes estructures econòmiques que permetin acumular sense límits diners als meus caps. Els salaris alts, per tant, resulten una excel·lent mesura econòmica que, en millorar el poder adquisitiu de més gent, propicien més contribuents, més recursos, més benestar, i major justícia social.

IAC

autoritaris resulten vulnerables a la corrupció i a la incompetència dels seus dirigents. Tanmateix, més enllà d aquestes experiències històriques frustrades per errors greus de disseny, la història contemporània ens alliçona amb alguns exemples segons els quals la planificació va esdevenir una eina imprescindible per assolir una economia sòlida i estable. Un dels exemples més citats, i alhora menys coneguts, és el de Finlàndia. A més, en l actualitat, i en la praxi quotidiana, la planificació és una de les normes bàsiques en l àmbit empresarial i acadèmic. Fins i tot les grans companyies financeres ho tenen com a un dels principis ortodoxos. Cap empresari seriós gosaria confiar en mans invisibles per assegurar l èxit i l organització del seu negoci.

Aquestes pàgines són l extracte d un escrit força més ampli que us recomanem llegir íntegrament. Ho podeu fer a http://intersindical.info/ms/index.php 12

Alliberació i regulació de la vida

IAC

El fet d apostar per una llibertat que vagi més enllà de la que ens administren les elits polítiques i científiques, exigeix situacions absolutament allunyades de l ordre i de l estabilitat. Per tal de neutralitzar-les, a cada fase de desregularització, aquestes elits miren d obtenir la informació necessària per garantir que el sistema romangui mínimament estable.

de Catalunya

Les ciències socials tenen encarregada la funció de reduir la incertesa i facilitar el control de la llibertat. Malgrat tot, s ha fet per etapes. Veiem com va això: com que la societat moderna ha anat incrementant progressivament el seu nivell d incertesa, com a conseqüència de l alliberament de més

Alternativa

El pas de la premodernitat a la modernitat és el trànsit, des d un escenari en que tot està absolutament determinat per endavant i, en conseqüència, és conegut (segons les necessitats de coneixement de cada moment), a una situació en que el reconeixement de determinades llibertats permetrà l aparició d un pòsit d incertesa considerable. Aquesta incertesa és la que ha

permès que la societat moderna es torni tan dinàmica. Malgrat això, la llibertat i la incertesa han de ser controlades per tal d evitar que el sistema es dissipi i es desintegri.

Intersindical

José Ángel Bergua Amores Sociòsof Professor Titular de la Universitat de Saragossa

laiac Número 2

Intersindical Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Després del desarrelament dels individus, es va produir l alliberament dels grups. En l àmbit de la producció va ser conseqüència del descobriment que la feina, més enllà de la reglamentació que l afecta, es duu a terme d una manera informal a partir dels grups. D altra banda, en l esfera del consum, després d haver constatat que el grup és el lloc on els subjectes es guareixen o es redimeixen d alguns problemes derivats de la individualitat, es va descobrir que el consum era grupalista i que fins i tot aquesta grupalitat era la responsable de determinats cicles d auge i decadència de les modes. Finalment, en l esfera política, la institucionalització del conflicte entre capital i treball, així com el reconeixement d alguns drets socials, també contribuïren a l alliberament dels grups. Més concretament, els grups o classes que intervingueren en el

En primer lloc, l alliberament dels individus. Aquest desarrelament dels subjectes va ser necessari pel desenvolupament del capitalisme de producció, que pressuposava que les persones treballadores havien de vendre lliurement i individualment la seva força de treball. D altra banda, el nou sistema polític, la democràcia liberal, mentre reconeixia l exercici de determinats drets als individus, contribuïa altrament, en l aspecte polític, a que la societat fos més flexible. Doncs bé, les dues alliberacions van exigir del sistema, per tal que aquest no es dissipés, la utilització de tècniques d investigació que se centressin en els individus, com ara les enquestes, que poguessin facilitar el seu control o, si més no, el coneixement de les seves opinions i dels seus actes. Així, la informació obtinguda permetria, i de fet, permet, prendre decisions per mantenir controlat el sistema.

IAC

aspectes de l activitat social, han calgut inventar tècniques d investigació que, a més de diferents, siguin més potents. Tot i que podria semblar que l acció de la societat per alliberar cada cop més fragments de l entorn social i l acció de la investigació per reduir la incertesa siguin independents, no ho són. Totes dues formen part d un mateix procés d autoinstitució assajat des de les elits i amb el qual la societat creix i es fa més complexa, mentre es desintegra i es reordena.

procés de producció: empleadors i empleats. No obstant això, d aquesta institucionalització restaren excloses altres col·lectivitats, igualment diferents respecte del centre de gravetat del sistema, com ara les dones, els joves, la població rural, etc. i que amb el pas del temps també seran formalment excloses. Per tal de conèixer aquesta vessant grupal de la realitat, es van començar a utilitzar tècniques com ara l entrevista en profunditat i el grup de 14 discussió.

els de caire cultural, impulsada per col·lectius que han dut o mantingut amb si mateixos una cultura pròpia tot refusant, al complert o en una part, la que els atorgava el sistema en el que hi estan inscrits, també ha incidit en aquest reconeixement de la fluïdesa cultural. Doncs bé, la comprensió d aquesta cada cop més líquida vessant de la societat ha estat facilitada per tècniques com les històries de vida o l observació participant.

IAC Intersindical

En tercer lloc, el sistema va promoure la posta en circulació de fragments culturals. Aquest fet ha dut els especialistes, de l àmbit de l economia, a reconèixer la importància de l ètica, els valors, etc. en l àmbit de l empresa. Pel que fa al consum i amb la conversió de les marques en símbols pseudo-religiosos que atorguen una certa aura a productes que el públic s hi adhereix quasi de forma mística, també els consumidors contribueixen a la circulació de contextos culturals. En l esfera política, la reclamació d una nova generació de drets,

Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Una aposta per una llibertat que vagi més enllà d aquella que ens administren les elits polítiques i científiques exigeix situacions absolutament allunyades de l ordre i l estabilitat. En aquestes situacions, la vida s autoorganitza d una manera que resulta incomprensible per a l observador. I això és lògic, ja que tant les Ciències com les Polítiques són filles de l ordre social i no poden viure n al marge. És per això, que el millor que poden fer per afavorir l arribada d una major llibertat és, o bé no conèixer, o bé deconstruir allò que és conegut.

Intersindical

En conclusió, el coneixement científic forma part de la manera d autoinstitució assajada per la societat en la modernitat. Efectivament, s encarrega d obtenir la informació que es requereix a cada fase de desregularització, per tal de permetre que el sistema romangui mínimament estable. Quan obté aquesta informació, mitjançant les tècniques apropiades, s esdevé que la desregularització serà a l hora confirmada i conjurada. Confirmada perquè es faran servir tècniques que acceptaran metodològicament la llibertat d individus, agrupacions, cultures i subsistemes . Però a l hora conjurada, perquè aquesta informació serà utilitzada per restringir aquesta llibertat, per posar entrebancs al sistema i per evitar que se n vagi tot sol i definitivament de les seves mans. Confirmar i conjurar la llibertat: aquesta és la paradoxa de la posició que ocupa l investigador social en la modernitat.

Mario Ceroli

comunisme del capital . En l àmbit polític, passa quelcom de semblant amb la retirada de l estat del benestar: Es tracta de conèixer i controlar la capacitat de les persones per autoorganitzar-se o gestionar els afers abans reservats a l Estat. El voluntariat i les ONG són els fenòmens que, amb més interès, promociona l Estat. Tampoc no podem oblidar aquella democràcia participativa que els moviments socials han practicat fins ara i que intenten fer extensiva a l esfera política davant de la crisi de la democràcia electiva o representativa. En aquest cas, per garantir el control d aquesta complexa i hiperfluïda societat, són necessàries tècniques com la Investigació-Acció-Participació o la Socioanàlisi.

IAC

Finalment, podem parlar d un darrer moviment alliberador de caràcter subsistèmic que està tenint lloc actualment i del que en tenim un coneixement i un control del que quasi només hem donat les primeres passes. En aquest escenari allò que s allibera són subsistemes (parts senceres del sistema composades per individus inclosos en col·lectius i amb cultura pròpia) amb capacitat per a fer-se a si mateixos. Això succeeix, en l àmbit de l economia, amb aquest interès per la participació en els centres de treball, que no només sol·liciten les persones treballadores, sinó també molts experts. Aquesta sol·licitud fins i tot arriba al nivell més elemental de la subjectivitat, quan hom reconeix que la felicitat i l autorealització dels treballadors i treballadores incrementa la productivitat. Val a dir que els diferents marxismes sempre han apel·lat a la vida exclosa i sacrificada pel procés de producció per criticar el capitalisme. Ara, però, després d assistir a la regulació i la, fins i tot, producció de la vida, Virno ha suggerit que el postfordisme s ha convertit en el

Repressió sindical a Astúries amb un govern d esquerres Sense precedents des del franquisme, dos sindicalistes són condemnats a 3 anys de presó

Intersindical Alternativa de Catalunya

La nostra lluita posa de manifest la incapacitat política dels governants que, en 30 anys, no han donat solucions a un procés

drassanes que generaven més de 6.000 llocs de treball. Ara només en queden dues amb menys de 250 treballadors i amb un seriós perill de desaparició com a conseqüència de les polítiques neoliberals i dels enormes interessos especulatius que es donen a les zones marítimes. El govern Zapatero no

Estem parlant de la reconversió del sector naval a nivell estatal i més concretament a Astúries

IAC

Parlem amb els sindicalistes asturians Juan Manuel Martínez Morala i Càndido González Carnero, membres del sindicat CSI, Corrent Sindical d Esquerra, treballadors de Naval Gijón, condemnats a 3 anys de presó, multa de 2.160 euros i indemnització a l Ajuntament de Xixón de 5.624 euros per destrosses de mobiliari urbà l any 2005, en una de les tantíssimes mobilitzacions que els treballadors han vingut portant a terme al llarg de 30 anys en defensa de l ocupació. Morala és l actual Secretari General del CSI i Carnero, qui el va precedir en el càrrec.

laiac Número 2

de reconversió, que es va iniciar amb el PSOE a tot l Estat Espanyol i va continuar amb el govern del PP i amb l actual govern de Zapatero, amb la pèrdua de milers de llocs de treball i el tancament de moltes drassanes. A començaments dels 80, teníem cinc

aposta pel Sector Naval com a sector estratègic. Si hi afegim els interessos especulatius del Govern Autonòmic i de l Ajuntament de Xixón i la greu situació econòmica de les drassanes, arribem a aquesta lamentable situació. 17

Quin és l eix central de la vostra lluita?

Catalunya

laiac Número 2

No. Hem patit detencions, sancions, peticions fiscals per desordres públics, però mai ningú ha ingressat a la presó com a conseqüència

En tots aquests anys, hi ha algun precedent de condemnes a presó com la que ara us posen a vosaltres?

Alternativa

Com valoreu el suport social que heu tingut? La solidaritat al llarg d aquests anys és el que ha fet possible la nostra resistència. El més positiu de la nostra lluita ha estat el suport total que sempre ens han donat milers de ciutadans i ciutadanes, malgrat que els nostres governants la desqualificaven intentant enfrontar-nos a altres sectors socials.

Intersindical

Hem aconseguit frenar l especulació i el tancament de drassanes, en particular el de Naval Gijón a la qual pertanyíem. Ara ens han jubilat per força i estem pendents d un recurs contra la nostra prejubilació. La nostra jubilació forçosa té molt a veure amb el tancament de la drassana que ara volen dur a terme. Consideren que amb menys treballadors, hi haurà menys capacitat de resposta.

Heu aconseguit victòries concretes?

Què té a veure l Ajuntament de Xixón amb la vostra condemna ? Bé, malgrat que tant PSOE com IU neguen haver posat cap denúncia, hem de dir que això és totalment fals. El 10 de març de 2005, els treballadors varem sortir al carrer, com cada dijous, a defensar els nostres llocs de treball. Aquell dia, un grup de treballadors va decidir trencar una càmera de control del trànsit que es feia servir per filmar els treballadors. L endemà, l Ajuntament va comparèixer a la caserna de la Policia presentant una factura pels danys i és la

IAC

La nostra lluita s ha centrat exclusivament en la defensa de l ocupació. Ens deien que la reconversió serviria per consolidar les drassanes, però el cert és que han continuat les reduccions de plantilla i la mala gestió intencionada de l empresa per afavorir el tancament; fets que ens ha obligat a sortir al carrer per obligar l empresa a contractar i per evitar la fallida. Hi ha un fet destacat que creiem que s ha de conèixer: Tots els acords de reducció de plantilla, tots els expedients de regulació d ocupació, van comptar amb l aval d UGT i de CCOO. I com que tot el que negociaven s incomplia, havíem de sortir al carrer per reivindicar altres solucions.

de la nostra lluita. Sempre n hi ha hagut de repressió, però mai havia arribat als termes de duresa d ara que, a Astúries, està afectant també a altres sectors socials i laborals. El nostre cas pot ser l inici d un estat de repressió duríssim contra tots els col·lectius que s oposen a les decisions de l actual sistema i del model social establert.

Policia qui diu que els autors dels fets són Càndido i Morala. A partir d aquí, nosaltres apareixem com a imputats i és l Ajuntament qui aporta tota la informació al Jutjat i reclama els danys, sabent que els imputats érem nosaltres. Les mobilitzacions eren convocades per UGT i CCOO a més del CSI i hi participaven tots els treballadors. Per què la policia us assenyala a vosaltres? És senzill. Les conclussions són clares.

Teniu previstes actuacions si el jutge decideix que entreu a la presó?

Alternativa de Catalunya

laiac Número

Des que hem iniciat aquest procés, hi ha hagut una gran resposta social. Es van dur a terme dues manifestacions multitudinàries, l assistència als judicis ha estat massiva i totes les mobilitzacions han estat una resposta contra la repressió exercida per un govern d esquerres. Creiem que la societat asturiana és plenament conscient que el nostre empresonament seria un precedent històric després del franquisme de greus conseqüències pel moviment sindical i pels moviments socials. Actualment, la plataforma contra la repressió i per les llibertats segueix en la línia de mobilització i es preparen noves accions contra l Ajuntament de Xixón i contra la Delegació del Govern a Astúries i altres accions de protesta coordinades. Si es produeix l ingrés a la presó, estem parlant d una possible vaga general a Xixón i d altres mesures de pressió.

Intersindical

Com dèiem, tot ha estat un muntatge lamentable, impropi de l estat de dret democràtic i lliure del que parlen els polítics. Hem estat condemnats sense cap prova, perquè no n'hi poden haver. Morala i Càndido no hem tingut participació en la trencadissa. L assumim col·lectivament com la resta de treballadors de Naval. L únic que han presentat en contra nostra són falsos testimonis policials. Hem denunciat el principal d ells, un infiltrat en els moviments socials i, casualment , un dels que va participar en els incidents de la cimera del Banc Mundial a Barcelona l any 2001. En canvi, ens han negat proves importants per a la nostra defensa, com la projecció d un vídeo de la policia. Per això denunciem aquesta farsa. No calia judici, ens havien condemnat abans de celebrar-lo.

Hem fet un recurs d Empara al Tribunal Constitucional, però el jutge pot decidir que ingressem a la presó mentre aquest tribunal decideix si l accepta o no a tràmit, que hi pot trigar sis mesos.

Heu denunciat públicament indefensió en els dos judicis que us condemnen. De quina indefensió parleu?

Què pot passar ara, amb una segona sentència que ja és ferma?

IAC

Es tracta d un muntatge polític, policial, empresarial i judicial amb la finalitat de castigar el sindicalisme que ha estat més bel·ligerant en defensa de l ocupació i contra l especulació urbanística. Es pretén, mitjançant una actuació exemplaritzant, criminalitzar el moviment sindical no submís als interessos del govern i del capital. Per això ens condemnen. Els responsables són clarament l Ajuntament de Xixón, la Delegació del Govern i el Poder Judicial.

Una oficina de cajAstur, participada per l'Ajuntament de Xixón, va ser ocupada a Barcelona per membres de la Coordinadora Unitària Sindical de la que la IAC en forma part i coincidint amb múltiples accions solidàries Cándido i Morala arreu de l'estat

SUMARI

laiac Número

Si l'Institut Català de la Salut es transforma en Empresa Pública, serà "canari" Pàg. 24

Nosaltres seguim apostant per l esperit crític i per la llibertat de pensament en el nostre teixit productiu, en els serveis públics, en la producció intel.lectual i en definitiva, en les nostres vides.

Catalunya

Estatuto Básico del Empleado Público. Una altra oportunitat perduda per millorar els serveis públics. Pàg. 23

Què és una deslocalització d empresa? Pàg. 21

Alternativa

De la prohibició de manifestar-se a la prohibició de dissoldre's Pàg. 20

Intersindical

Repressió sindical a Astúries amb un govern d esquerres. Pàg. 17-20

Alliberació i regulació de la vida. Per José Angel Bergua Amores Pàg. 13-16

IAC

Les mentides fonamentals del neoliberalisme. Privatització, externalització i altres estafes. Per Xavier Díez Pàg. 4-12

En aquest segon número de la nostra revista parlarem, tot aprofitant el punt de vista de persones que posen les seves idees al servei del pensament més crític, d aquesta nova realitat que s està obrint a passes de gegant: veurem com es pretenen convertir mites en realitat de la mà del Xavi Díez; veurem com la pròpia ciència es posa al servei dels intents de revolució amb l única finalitat de domesticar-la, amb l article crític d en José Ángel Bergua, i veurem que, quan encara hi ha qui persisteix, se l doblega amb condemnes judicials, com les dels companys Cándido i Morala d Astúries, empresonats al cap d un parell de dies després de realitzar l entrevista.

laiac Dipòsit Legal L-1369-2006

Núm. 2, juny de 2007 Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Carolina Rius, Ramon Serna Muntatge: Joan Daunis. Correcció: Arcadi Figueras. Col·laboració fotogràfica: Mercè Borràs.

Federació de sindicats d'estalvi i serveis financers

Intersindical Alternativa de Catalunya federació de treballadors i treballadores de catalunya

IAC

Intersindical Alternativa de Catalunya

I a vosaltres, com us afecta personalment el procés?

Intersindical Alternativa

És dur saber que vius en una societat on la democràcia, la llibertat i l estat de dret són una farsa, que la corrupció política i sindical preval per sobre dels drets socials. I per

Com lluitar contra aquests graus de repressió?

IAC

Nosaltres som conscients del que pot passar. L únic delicte que hem comès ha estat defensar l ocupació. Si això suposa l ingrés a la presó, hi anirem amb el cap ben alt i amb dignitat, perquè no som criminals. Seríem presos laborals d un govern d esquerres, els primers a Astúries des del franquisme. Qui ho hauria de dir!

combatre aquesta situació, només hi ha un camí que és la unitat de les forces vives de l esquerra que, en definitiva, som la majoria social. Només així serà possible treure del poder els impostors que ja es comencen a preocupar per la baixa participació ciutadana en la farsa electoral. Morala i Cándido som un graó en un estat de repressió que s anirà incrementant si no hi ha una gran resposta social. Nosaltres confiem en una reacció social perquè la repressió no es manifesta només empresonant treballadors. Els acomiadaments, l atur, la precarietat laboral també són repressió. Volem agrair totes les mostres de solidaritat que ens arriben de fora d Astúries, fins i tot de fora de l Estat. Pensem que és el camí que ens portarà a la conquesta dels nostres objectius de drets i de llibertat.

de 2

Mentrestant, com que convé que la protesta no s estengui, ningú no pot sortir. Les persones que es manifesten, organitzacions i moviments socials alternatius, amb els braços enlaire criden consignes contra aquesta situació tan increïble i, com és de suposar, puja la tensió i puja especialment quan algú té necessitat de sortir de la gàbia que han creat, ja sigui per marxar a casa o senzillament, per deixar la marxa en la que ha col·laborat durant una llarga estona. Hi ha només una porta de sortida, sempre a l altre extrem d allà on preguntes, on la muralla s obre

rovellada, amb una porta estreta que es tanca en lloc d obrir-se quan algú vol sortir. Incidents, persones que pateixen la duresa de les pedres de la paret blava, innecessària, supèrflua, mesquina i inhumana. Algú els ho ha ordenat i han obeït com una sola ànima.

Número

En les darreres setmanes hem assistit en més d una ocasió a un nou ritual dels mossos d esquadra: compactes, amb el casc engolit, junts entre si, tot formant una barrera humana i blava infranquejable que envolten, amb un rectangle mil·limètricament perfecte, algunes manifestacions de protesta prèviament autoritzades. Els mossos rodegen els manifestants, els deixen dins de la superfície per ells creada, després d escorcollar motxilles i treure els pals de les pancartes. Comença la manifestació, el quadrat blau infranquejable dirigeix i marca el camí, fins que arriba allà on la paret diu prou, sense importar gens ni mica que l autorització signada prevegi un final alternatiu.

laiac

De la prohibició de manifestar-se a la prohibició de dissoldre's

Catalunya

Cándido i Morala van ser detinguts i empresonats un dissabte, el 16 de juny. Estan tenint la solidaritat que esperaven. Podeu fer el seguiment del cas a www.csi-asturies.org

La marxa contra la repressió del diumenge 17 de juny a Barcelona ha estat un dels darrers exemples, pot ser caldrà convocar-ne una altra.

Què és una deslocalització d empresa?

Alternativa

de xantatge que permet, als dirigents de l empresa, modificar les condicions socials i econòmiques dels treballadors. Increments de ritmes de feina, retallada de mesures socials, increment de les exigències de productivitat, solen ser eines que s acompanyen amb l amenaça difusa d haver de buscar altres solucions si l empresa no acompleix els objectius necessaris per ser rendible. En aquesta

Intersindical

Aquest tipus de deslocalització és més pròpia de la indústria manufacturera. 2) Per encàrrec de determinades àrees de gestió, sense tancament de la seu de l empresa, a altres empreses situades fora del territori (gestió de recursos humans, gestió informàtica, gestió de la comptabilitat i finances, etc.), tot aprofitant els mateixos beneficis que en la via anterior. Així, els arguments que utilitza una empresa

per justificar una deslocalització de la seva activitat són múltiples, però solen girar al voltant de la possibilitat d aconseguir mà d obra més barata i que no generi quasi obligacions per part de l empresari. Aquests costos i els avantatges fiscals incrementen de forma notable el compte de resultats d uns quants capitals amb nom i cognoms. Però hi ha una etapa prèvia, que pot durar uns anys, en la que se sol utilitzar una mena

IAC

La deslocalització és un mètode utilitzat per les multinacionals i, de manera creixent, per empreses de menor tamany, que pot materialitzar-se principalment per dues vies: 1) Pel tancament de plantes en països desenvolupats amb la consegüent creació d altres de noves en països en desenvolupament o d economia emergent, per tal d aprofitar els avantatges fiscals i de finançament que faciliten els estats receptors.

de Catalunya

laiac Número 2

Intersindical Alternativa de Catalunya

laiac

que posem les coses difícils: els comitès d empresa i les organitzacions socials hem d exercir funcions de seguiment dels exercicis econòmics de les empreses. No podem mirar cap a una altra banda si es detecten irregularitats i ens hem de posar en marxa davant la primera notícia sobre una possible deslocalització. Per tal que l Administració autoritzi el tancament d una empresa cal que aquesta acrediti, entre d altres justificacions, pèrdues econòmiques durant diversos exercicis. El Departament de Treball de la Generalitat no ha tingut massa feina, però, perquè aquesta els ha vingut feta pels sindicats oficials: la petició corresponent ja va acompanyada per un acord del comitè corresponent sobre indemnitzacions per acomiadaments. Val a dir que, en alguns casos, els propis sindicats perceben un percentatge per les indemnitzacions pactades. Davant d aquesta realitat, els qui pensem que cada empresa que es tanca és la nostra, hem de treballar dur. Els nostres comitès han de treballar molt i molt bé, amb sentit de classe i en estreta connexió amb tots els companys i companyes que, des de la feina sindical i els moviments socials ens prestem recolzament mutu.

IAC

etapa, els sindicats oficials solen col·laborarhi aviat i cedeixen, pacte rere pacte en les seves demandes en benefici d una hipotètica i inevitable pèrdua de llocs de treball. En aquest camí es donen passes enrere respecte al que s ha trigat anys a aconseguir. De la mateixa manera que una orquestra necessita bons músics i un bon director, per tal que soni una gran obra, a les empreses, una mala gestió pot enfonsar un bon producte i fer passar els músics per incompetents. Realment es trien bons directors d empresa, o ja va bé que no ho siguin, i així es contribueix, com una estratègia més, a justificar la fi inevitable de l activitat? Aquell Àtila que no deixava créixer l herba per on passava el seu cavall, té avui forma de màster i directiu. Amb hipotètics coneixements tècnics i una percepció més que dubtosa del factor humà, col·laboren a dipositar la riquesa mundial a les mans d uns pocs. El fitxatge de persones presumptament experimentades, amb sous vertiginosos i influències en l àmbit polític, de vegades, no són més que una manera de maquillar una mala gestió, tot publicitant que s han realitzat tots els esforços necessaris. Com que ja és evident que això és així, cal

Número 2

Estatuto Básico del Empleado Público Una altra oportunitat perduda per millorar els serveis públics d aquest país

IAC

El passat 13 d abril es va publicar al BOE El Estatuto Básico del Empleado Público, una norma d abast estatal que pretén assentar els principis generals aplicables al conjunt de les relacions laborals en l àmbit públic.

Catalunya

laiac Número 2

Pel seu articulat: Tot i que El Estatuto Bàsico maquilla el contingut amb el reconeixement just de drets que no tenia el personal subjecte al règim funcionarial (pagament d antiguitat del personal interí i jubilació parcial) i es

Pel tipus d administració que proposa Un model d administració que conserva els elements que han demostrat sobradament el seu fracàs, que no garanteix la necessària transparència dels serveis públics ni la participació de la ciutadania, i que incorpora nous elements de subjectivitat, com ara els directius públics, sobre els que no coneixerem ni les seves obligacions ni les seves retribucions. D altra banda, amb la evaluación del desempeño , s estén i es consolida una porta més a la subjectivitat en la gestió de personal que tindrà tantes formes com directius i administracions hi hagi i que serà una nova eina de control del personal, per limitar la seva capacitat d actuar.

Alternativa

Pel seu procés d'elaboració Amb una manca absoluta de participació del col·lectiu afectat, agreujada per una manca de participació de les pròpies bases dels sindicats signants. Mediatitzat pels interessos dels grans centres de formació privats de directius que, amb la seva idea del servei públic, han traslladat a l administració criteris de l empresa privada. És a dir: la base que ho sustenta prové de la teoria exposada per persones alienes. La pròpia administració ha desprestigiat, durant l etapa prèvia a la signatura de l acord, els seus propis treballadors i treballadores, tot traslladant a la ciutadania una imatge de privilegi que calia corregir lligant-los curt.

concedeix algun permís més, el text legal amaga una altra realitat que no es vol fer tan evident, com ara: - Estableix una gran limitació en la capacitat negociadora sobre temes retributius i cada cop ens quedem més lluny d adaptar les nostres retribucions al context socioeconòmic del país. - Nega la intervenció sindical en la negociació de les retribucions i condicions de treball del personal directiu professional i per tant la seva designació estarà mancada absolutament de transparència, així com dels criteris per avaluar-ne el seu rendiment. - Consolida el salari diferit aplicat a plans de pensions que contribueixen a la desaparició del sistema públic de pensions, més universal, amb formes que fan passar per lliure la tria que fan els treballadors i treballadores i no és així; o pla de pensions o res. - Situa la negociació encara més lluny dels centres de treball, dificulta la participació del col·lectiu mitjançant opcions sindicals que mantenen postures crítiques respecte a la política dels sindicats majoritaris i no exigeix de manera clara i rotunda a l Administració el respecte dels pactes i els acord signats. - Tot i que ha estat un dels temes estrella d aquesta normativa, les llicències, permisos i excedències que proclama El Estatuto i que havien estat prèviament articulats a la Llei d Igualtat, el tipus de conciliació de la vida personal, familiar i laboral que proposa està lluny de respondre les necessitats reals que planteja la societat actual. Més llicències i permisos per qui ara ja els assumeix en la seva immensa majoria, les dones, i que els estalvien de fer créixer els serveis socials que cada cop són més necessaris. Aspectes com la racionalització i flexibilització de les jornades de treball resten, altre cop, fora dels plantejaments de la norma. - El EBEP oblida altra cop, -fora de la possibilitat d accés de les persones amb discapacitat-, les persones que necessiten adaptacions del seu lloc de treball i les discapacitades com a conseqüència de la seva feina, ja que no és taxatiu en l exigència d aquesta obligació per a les empreses que participen de capital públic.

Intersindical

La Intersindical Alternativa de Catalunya, des que es negociava aquest Estatuto a Madrid amb els sindicats estatals (CCOO, UGT i CSIF), hem mantingut una posició crítica, que es manté encara, tot i alguna millora aportada durant el tràmit parlamentari, per tres aspectes:

OBRE ELS ULLS Intersindical Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

En les seves compareixences parlamentàries, en les seves exposicions públiques, el gerent de l ICS Francesc José María no es cansa de repetir que si una au té forma d ànec, camina com un ànec i neda com un ànec, és un ànec, per molt que algú (diu algú quan sap que som molts) s encaparri a dir que és un canari. Ofèn la nostra intel·ligència i creu que no podem veure que, amb un lleuger maquillatge, un canari pot semblar un ànec. Pretén que el simple finançament públic defineixi el caràcter públic d una empresa com si no sabéssim quantes vegades els diners públics es deriven a afers privats, talment com es poden enganxar les plomes d un ànec a un canari. Vol emmirallar-nos i fer-nos creure que el nom fa la cosa, que el nou Institut Català de la Salut, només perquè es digui Empresa Pública, serà 100% públic quan està escrit a les nostres lleis que s ha de regir pel dret privat de la mateixa manera que, amb un bon programa d aquests que proporciona ESADE, es pot fer que un canari camini com un ànec. Vol que ignorem la violència dels forts interessos empresarials en la sanitat com si aquesta no existís i diu que no hi ha aigua perquè tem que el canari no passi la prova. Decididament, el senyor José Maria ens vol fotre canari.

IAC

Si l Institut Català de la Salut es transforma en empresa pública, serà "canari"

EDITORIAL Una nova bíblia IAC Intersindical de Catalunya

laiac

I en aquest context, davant l exigència dels drets i des de la pròpia ciutadania, s apropia de discursos catastrofistes que justifiquen la seva negligència i així els mateixos que aixecaven la bandera del progressisme, els mateixos que sortien al carrer i envejaven els companys i companyes francesos per la seva valentia, ara reprimeixen els que demanen una vida millor, més justa i més bona per a tothom.

Alternativa

Tota una generació de persones progressistes s ha confessat durant anys deutora del que es va assolir al maig del 68. Avui, gent d aquesta generació, que en molts casos governa el nostre país, se segueix declarant com a gent de progrés i defensora del benestar de la ciutadania. Mitjançant discursos florits, aixeca la bandera dels drets i la igualtat i ho proclama a les lleis, però només ho escriu.

Número 2

Incapaços d acceptar, fins i tot la seva pròpia incapacitat, responen la gent que els dóna l esquena a les urnes amb explicacions esotèriques, mentre ofeguen les veus crítiques, les formes crítiques i les accions crítiques, als mitjans de comunicació, als jutjats, a les presons i a les comissaries. I així, els mateixos moviments socials que alguns i algunes encapçalaven estan ara sota sospita: ai dels qui no pertanyen al ramat!. Estan construint una nova bíblia, la d allò inevitable, que pretén convèncer a base de repetir paraules buides i que converteix les minories no domesticades en criminals. Estan construint un nou ritus, el de doblegar lentament, amb mà suau i formes toves i que vol ofegar la veu de qui no hi combrega. Estan intentant que ens creguem allò que ens diuen.

Les mentides fonamentals del neoliberalisme Privatització, externalització i altres estafes Per Xavier Diez, historiador

Intersindical Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

L actualitat, malauradament, ens demostra l escassa capacitat d aprendre del passat. L ordre polític i social vigent està basat en

Quan es creen consensos socials unànims a partir de creences sense base real, i no des de la reflexió, des del fet contrastat, el drama està servit. Si mirem al nostre voltant les certeses actuals, sobre les quals es basen les decisions polítiques dels nostres dies, no podem deixar de pensar en l estúpid comportament col·lectiu com a desencadenament de tragèdies gratuïtes. Sabem avui que aquest conjunt d idees i creences responien a una lògica classista de creació de discursos; sabem també que els poderosos de l època tenien els seus intel·lectuals maldant per justificar les diferències socials, el desenvolupament industrial, l expansió colonial, o les aventures bèl·liques. I que sovint, milions de persones s ho empassaven i seguien el guió preestablert, a partir dels seus hipotètics beneficis, reals o imaginaris, encara que allò en el que acabaven creient, resultava, simplement, mentida.

Tot imperialisme necessita els seus Rudyard Kipling i tota globalització, necessita els seus Milton Friedman, Von Hayek o Sala-Martín. Com a propagandistes, més que com a ideòlegs, necessiten generar un seguit d enunciats, idees-força, que penetrin en l inconscient col·lectiu. És a dir, les seves mentides fonamentals, perquè tot plegat es fonamenta a partir de mentides, falses veritats o sofismes.

IAC

A les seves memòries, l historiador Pierre Vilar evoca els dies d agost de 1914. Aleshores té set anys, i viu intensament, com els adults, en aquella mena de paranoia col·lectiva, l unanimisme patrioter d aquells llunyans dies d estiu, quan contra tota lògica, els joves europeus es llencen de manera incomprensible a les trinxeres. El terme unanimisme definiria les creences compartides per una comunitat que impulsa a actuar els seus components, sovint de forma irracional. Cal tenir en compte un seguit d idees dominants, assumides no només per les elits, sinó per la pràctica totalitat dels estrats socials, com per exemple, la creença que la pàtria reclama sacrificis; que la nació està per sobre de qualsevol solidaritat de classe; que la guerra seria curta, i tothom, a casa per Nadal. I, sobretot, que aquella seria la guerra que havia d acabar amb totes les guerres.

falses premisses. I al seu torn, aquestes mentides formen part d un discurs ben articulat per un conjunt d intel·lectuals justificatori d un ordre que beneficia exclusivament una exígua minoria. La ideaforça principal que sosté el model actual és anomenada globalització. La globalització, o els règims globalitaris, en afortunada expressió d Ignacio Ramonet, es tracta d un model d organització social que té el planeta com a marc geogràfic, la penetració de la lògica del benefici en els àmbits de la vida quotidiana i el capitalisme liberal sense traves, com a paradigma econòmic. Es tracta que el mercat (terme neoliberal) o el capital (terme marxista) s apropia de la totalitat dels espais públics i privats, a la recerca d un benefici material acumulat asimètricament.

D. Douglas Duncan. Picasso enganya el gos

Àmbit 1. Societat civil, societat de mercat? Les dretes són conservadores, les esquerres, progressistes.

IAC -

Les polítiques de benestar resten estímuls a l individu

Intersindical

Aquesta frase parteix de la creença d Adam Smith (se cree el ladrón que todos son de su condición) que només l estímul material motiva l individu a treballar. Només la seguretat econòmica permet a la majoria emprendre accions per millorar la seva condició. La inseguretat propicia por al fracàs, paràlisi, acceptació de condicions penoses i submissió. Retallar subsidis d atur, impedir el dret a la seguretat econòmica és apostar per precaritzar l individu i fer-lo més vulnerable, per explotar-lo millor.

Alternativa de Catalunya

Un dels principals equívocs sobre l organització política de les democràcies liberals (és a dir, economies capitalistes amb institucions polítiques formalment representatives) és pensar que és possible que la ciutadania incideixi realment en les polítiques desenvolupades per càrrecs electes. Si bé existia una retòrica ben diferenciada entre conservadors i progressistes fins a la caiguda del mur de Berlín, les transformacions cap a polítiques més igualitàries, si n hi ha hagut, s han produït per un consens entre els diversos grups socials, motivats sobretot per fer front a les incerteses del futur o el perill de la revolució. Les teòriques esquerres han propiciat reformes laborals, reconversions industrials i polítiques d especulació immobiliària que probablement les dretes hispàniques d escassa tradició democràtica

no han gosat impulsar. El que succeeix, simplement, és que la classe política occidental representa la ciutadania només en teoria. A la realitat, acaba administrant els interessos de grups poderosos, i fa tot el possible per impedir la participació real de la ciutadania en els processos de decisió, especialment a partir d obviar debats (Pilger, 2003).

laiac Número 2

Oxfam L economia mundial . La classe política occidental representa la ciutadania només en teoria.

La seguretat laboral representa un fre a la iniciativa

IAC Intersindical Alternativa

Aquesta idea, que pot tenir una base real en un percentatge extremadament reduït d individus, es revela absolutament falsa quan es constata amb la realitat, amb les estadístiques i amb la història. Precisament els treballadors més productius són aquells que han acabat consolidant un projecte vital i professional en el seu àmbit d especialització, d una manera estable. El problema, per a molts empresaris, és que en un context amb més quantitat d informació, i d altra banda, amb personal amb major formació, romandre més temps en un ofici pot ser percebut com una amenaça per a determinats

permeten prendre decisions més àgils i encertades, d acord amb el context més proper. Això, que representa una melodia que sona bé, disposa d una lletra que no s acaba d entendre, es rebel·la totalment falsa i obeeix a la manipulació més barroera. La bona gestió té més a veure amb la capacitat d encertar en les decisions que de l espai en el qual aquestes es prenen. I d altra banda, allà on diuen gestió més propera, en realitat volen dir amb els menors controls possibles, amb poques garanties, amb major llibertat per actuar arbitràriament. De la banda de les administracions estatals o autonòmiques, així com també en el món de l empresa, descentralitzar sol ser sinònim de desentendre s, d estalviar-se maldecaps, de

de Catalunya

laiac Número 2

Bansky. Mona de reina. A la manera de doctors Mengele econòmics, posen en pràctica les seves idees. Els resultats són espectaculars. Els beneficis per als empresaris i inversors són ràpids.

administradors, perquè implica que els empleats, amb un alt grau d identificació amb l ofici, poden acabar qüestionant el domini del capital, la competència gerencial o determinades decisions a la recerca de guanys immediats. La descentralització és sinònim de gestió més propera El problema és que no acaba d explicar-se ni el com, ni el perquè. Es podria entendre que les administracions locals, o en termes empresarials, els organismes més petits,

no fer front a les responsabilitats, i d estalviar-se conflictes i pressupostos per així poder justificar enèsimes rebaixes impositives a les rendes més altes. Àmbit 2. Macroeconomia, macroenganyifes Habitualment, per ocultar l empitjorament progressiu de les condicions socials i econòmiques d una col·lectivitat s apel·la a una entelèquia clàssica. Aquesta és anomenada macroeconomia, és a dir, un conjunt d estadístiques manipulades per

l expropiació massiva de la majoria. Els rics, roben els qui no ho són. El sistema xilè és exportat ràpidament, amb algunes millores per tal que no sembli tan colonial, al cor dels capitalismes: a la Nord-Amèrica de Reagan,

IAC -

compensar l objectiu d empitjorament econòmic individual amb la percepció esbiaixada d una millora col·lectiva. Mentre que el pas de les antigues pessetes a la moneda europea ha portat la lògica de un euro, l cent peles , percepció universal entre la ciutadania, els indicadors econòmics no detecten una inflació per sobre del normal. Anem a desentrellar alguns d aquests principis.

Intersindical

Els impostos representen una càrrega per a l economia i la societat

Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Aquesta és una de les mentides que han fonamentat un nou repartiment asimètric de la riquesa a occident. Una vegada es produeix la rebel·lió de les elits, (Lach, 1996) a mitjans i finals de les dècades dels setanta, i el model de capitalisme predador anglosaxó s imposa, es produeix una greu regressió fiscal. Un grup d economistes de l escola de Chicago encapçalats per Milton Friedman, finançat per les grans fortunes nordamericanes, desembarquen al Xile de Pinochet pocs dies després del cop d estat organitzat per la CIA i el Departament d Estat nord-americà. Allà, a la manera de doctors Mengele econòmics, posen en pràctica les seves idees: rebaixes fiscals, pràctica abolició de l impost al capital i facilitats per a l evasió d impostos, supressió de control i supervisió per part de l administració, repressió despietada contra la dissidència, eliminació (o compra) dels sindicats, polítiques laborals precaritzadores, etc. Els resultats són espectaculars. Els beneficis per als empresaris i inversors són ràpids. L economia creix en les seves xifres, a partir d una metodologia creada expressament. A la vegada es produeix: expansió de la pobresa, caiguda dels nivells de vida, pràctica eliminació de les classes mitges, extensió de les desigualtats, privatització que consisteix en degradar els serveis públics, descapitalitzar-los, saquejar-los, i finalment es genera un mercat captiu. Resumint, els Chicago boys acaben imposant un sistema de finançament dels beneficis privats exonerats fiscalment- mitjançant els impostos del treball i del consum. És a dir, una filosofia econòmica basada en el toma el dinero y corre. Els beneficis espectaculars d alguns mantenen una estreta correlació amb

Els beneficis espectaculars d'alguns, mantenen una estreta correlació amb l'expropiació massiva de la majoria

IAC Intersindical Alternativa de Catalunya

Poca broma! Els propis gurús del manejament exalcen les virtuts de la gestió cooperativa, i la percepció proporcional de beneficis des de la major implicació personal.

En la terminologia economicista, aquest terme és pràcticament un sinònim de catàstrofe. No deixa de tenir lògica. El capitalisme ha estat comparat sovint a una bicicleta. Cal estar constantment pedalant, perquè si s atura, cau. Les crisis cícliques experimentades per aquest sistema econòmic han consistit bàsicament en això: en una sobreproducció, una crisi de demanda, una caiguda de beneficis, que es tradueixen immediatament en tancament d empreses, expedients de regulació, acomiadaments massius, etc.

Considerar que l única cosa que vol l ésser humà és més diners és d una simplicitat que ofèn la intel·ligència. Vol més temps, més respecte, més influència, més prestigi social, més amor, més amistats, etc. En el món occidental, hi ha prou recursos per complir amb aquests objectius. El problema no és tant de creixement com de repartiment. Per posar un exemple, els beneficis empresarials de les companyies no financeres a Espanya, el 2005, van incrementar-se un 26,2 %, i els de les que cotitzen a l IBEX 35, d un 44,1% (INE 2006). Mentrestant, els salaris espanyols mantenen de mitjana, pràcticament, el mateix poder adquisitiu que el 1997. Per no parlar que per al terç més fràgil, la situació ha empitjorat. Traduint això en una formulació diàfana, podem afirmar que el conjunt de treballadors està finançant de la seva butxaca

L estancament és un problema

Número

El creixement econòmic és sempre positiu

el creixement econòmic. Si cal un creixement és en el benestar, autonomia i llibertat de l individu.

laiac

al Regne Unit de la Tatcher, a l Espanya del tàndem González-Boyer. Les supressions fiscals són un obstacle per a l eficàcia econòmica perquè eviten inversions estratègiques, fan més vulnerable la societat, empobreixen la majoria i impliquen un creixement d activitats inútils i especulatives.

Àmbit 3. La gestió de les falsedats! Les externalitzacions de serveis potencien el rendiment i l eficiència. Podríem definir l externalització com la subcontractació, total o parcial, d alguns serveis públics o privats, per part d altres empreses. En l àmbit públic, és a dir, el

La competència genera qualitat

Alternativa de Catalunya

laiac Número 2

Un altre dels mites és que la competència entre empreses, o entre serveis públics i privats, genera qualitat. En teoria, tots lluiten per oferir un millor preu i servei. Llàstima que la realitat desmenteixi les millors intencions. Allò que pomposament s ha denominat liberalització de la telefonia, de les xarxes de distribució de combustibles, del transport públic, dels correus, - ha estat una presa de pèl monumental. En la majoria de casos, els preus s han incrementat considerablement. Paral·lelament, els serveis, com a mínim, no han millorat. I aquí sí que hi ha un ple acord! Les condicions de treball de tothom s han deteriorat. La competència, malgrat tot, sol ser positiva com a estímul col·lectiu, sempre i quan aquesta es realitzi en igualtat de condicions i amb un respecte a les normes i garanties socials que assegurin condicions laborals dignes. Hauria de basar-se més en l habilitat del gestor, i no en la cursa imparable per al deteriorament de les condicions laborals. D altra banda, el context de competència i competitivitat, haurien de ser a títol voluntari. És un fet que per a molta gent resulta estimulant la competició. Tan cert com que a d altres no els agraden les aventures. L individu ha de tenir dret a decidir sobre si vol participar a les curses o no. Qui vulgui tranquil·litat, estabilitat i seguretat, té dret a tenir-ne.

Intersindical

Que és el mateix que dir que la gestió pública és ineficaç. Els arguments que addueixen és que un gestor privat, amb els mecanismes de coerció empresarials i el poder de saltar-se les normes (burocràcia, en diuen) sol ser més àgil per assolir determinats objectius. El problema és que en el món de l empresa privada, sovint la normalitat esdevindria un frau o un delicte en el món de la gestió pública. Primer, el poder absolut i amb escàs control del propietari del capital, esdevé incompatible amb els principis rectors de les societats democràtiques. En segon lloc tenim l arbitrarietat de les polítiques laborals. De fet, el clima laboral de moltes empreses privades genera una baixa productivitat o un pèssim servei. La gestió pública, en canvi, ha demostrat la seva eficiència. Els problemes més aviat vénen quan, des de les altes instàncies de l Estat hi ha connivències amb el capital, i es tracta de generar un estat d opinió contrari a l empresa pública a partir de l afebliment planificat de determinats serveis públics. La direcció incompetent de la sanitat, l educació, el servei de correus o els transports públics responen clarament a l objectiu de desprestigiar-los socialment per tal que la ciutadania accepti la seva

La gestió privada millora l eficàcia

privatització. Tanmateix, ai las!, pregunteu els britànics per la seva sanitat, o pels seus trens! La privatització dels serveis públics consisteix en un saqueig privat del patrimoni de tots i en una segona desamortització, per la qual els rics s apropien dels béns comuns. I es fa, no pas amb l objectiu de gestionar-los millor, sinó, simplement de munyir la ciutadania.

IAC

patrimoni comú de la societat, es tractaria d introduir la gestió privada de determinats serveis. Això és presentat com a un estalvi per a les administracions, així com una millora en el rendiment i l eficàcia. Fals! Resulta difícil com una mentida tan grossa pot comptar amb un consens tan ampli sobre la seva veracitat. L externalització, en el món dels serveis públics consisteix en que una empresa privada gestiona els béns públics. Sol contractar (si és que contracta!) personal de manera arbitrària i sense transparència, abusant de la precarietat laboral, i amb una alta rotació per tant, amb una escassíssima formació i fiabilitat dels encarregats de prestar aquests serveis-. Amb els diners públics, aleshores, ens dediquem a finançar, no només el treball mal pagat dels empleats subcontractats, sinó, i molt especialment, els beneficis empresarials d aquell qui ha guanyat el concurs per intermediar entre l administració i els treballadors.

L autogestió i la participació democràtica a les empreses no funciona. Aquesta és una de les creences impulsades per l empresariat amb més èxit entre els treballadors. I respon a un únic objectiu: el del manteniment del poder. L autogestió i la participació democràtica és considerada com a obstaculitzadora per a una