laiac
Revista de la IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya
laiac laiac Número 4 Número 4
Front a la crisi Privatització. LEC, Bolonya i GTS Alternatives al sistema i repressió de la dissidència
1 Número
SUMARI
Pàg. 4
Venda d’ensenyament
Pàg. 6
Contra el Pla Caufec
Pàg. 14
Pàg. 16
La banca ètica
Pàg. 17
Pàg. 22
Ja sabem el perquè de la crisi; caldrà veure ara, per a què l’hem de saber fer servir.
laiac Dipòsit Legal L-1369-2006 Núm. 4, juny de 2009 Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Antoni Fernàndez, Jordi Jiménez, Josep Lluís Mataix, Ramon Serna Muntatge: Joan Daunis. Correcció: Arcadi Figueras.
Intersindical Alternativa de Catalunya
Federació de sindicats d'estalvi i serveis financers
INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA
IAC
www.iac.cat/
22
4
Els nostres convidats
Pàg. 19
Número
III congrés de la IAC
laiac
Assemblea estatal contra la repressió Pàg. 18
Catalunya
Pam i pipa a la banca
de
Les cooperatives de consumidors Pàg. 15
Us parlem de la lluita per a un ensenyament públic de qualitat, de la lluita dels universitaris pel dret a l’accés als estudis universitaris en condicions d’igualtat, d’iniciatives per fomentar l’ocupació de qualitat; us parlem de banca ètica, de la defensa valenta de l’entorn de les nostres ciutats i de la lluita contra l’especulació bancària i urbanística. Repassarem, fins i tot, alguna iniciativa individual.
Alternativa
GTS, nous consorcis per ampliar la privatització Pàg. 12
Intersindical
La repressió penal contra la dissidència política Pàg. 10
-
La crisi universitària i Bolonya Pàg. 8
Iniciatives de lluita que sorgeixen del moviment sindical, però també de plataformes, assemblees, col·lectius i persones individuals que s’han posat a treballar per intentar donar la volta a la situació, amb propostes reals i possibles, com a alternativa a l’abandonament de les iniciatives governamentals.
IAC
Enfront la crisi
En aquest número parlem de la crisi, però des de la perspectiva de qui no es resigna a deixar-la caure, simplement, sobre les seves espatlles.
EDITORIAL
IAC Intersindical Alternativa
Sembla inevitable parlar de crisi, però a la IAC no podem fer-ho des del mateix discurs dels qui l’han provocada, ni ens podem limitar a donar el vist-i-plau als pedaços que els governs posen als efectes devastadors que aquesta produeix entre la classe treballadora. No ens podem conformar amb unes ajudes minses, que ni tan sols arriben a tothom que ho necessita, perquè mai ens tornaran tot el que ens estan prenent cada dia, a cop d’expedient de regulació, a cop de repressió.
de Catalunya
laiac
No podem, en definitiva, deixar de reclamar allò que ens pertoca. Som molta gent que, des de la minoria, des de la dificultat, tot salvant la manca de recursos amb esforç, decisió i imaginació, pretenem fer visibles altres opcions que no accepten la reconstrucció d’un sistema que ens ha dut on estem. Cal que escoltem totes les raons, cal que llegim tots els arguments, cal que decidim que, més enllà del que ens volen explicar, hi ha altres coses a fer i altres iniciatives en marxa. Totes, d’una o altra manera, estan a l’altra banda, a l’altra banda de la paret que separa el que els governs proclamen i el que la classe treballadora necessita, a l’altra banda de la paret que separa el pensament captiu de la llibertat de pensament, a l’altra banda de la paret que separa els qui, activament o passivament, reprimeixen la dissensió i els que actuen, amb el seu cap, el seu cor i el seu cos, per construir una societat més justa.
Número 4
En aquests moments, en què ens volen difuminar les nostres utopies hem de lluitar contra qui pretengui mantenir una situació en la que només uns pocs sobrevisquin, envoltats de misèria, i fer que no oblidin que aquest equilibri precari s’acabarà trencant de manera tràgica per a tothom. Hem d’aturar un sistema que no sap repartir la riquesa, que no pot subsistir sense créixer i que no sap créixer sense destruir.
33
Enfront la crisi
IAC
Per enfrontar aquesta crisi el govern de Zapatero, malgrat que tímidament manifesti que no aprovarà cap reforma laboral en perjudici dels treballadors i treballadores, només està aprovant mesures conjunturals que, en la seva major part, només beneficien la banca i les grans empreses.
-
seguretat social, els ajuts per incentivar el consum i d’altres de similars, són, en definitiva, un premi pels que han provocat la crisi.
laiac Número 4
D’altra banda, moltes empreses, un cop han obtingut autorització per reduir la seva plantilla, contracten nous treballadors i treballadores amb condicions 4 precàries, amb salaris de misèria i
Catalunya
Aquest argument, a més, és absolutament fals: hi ha empreses que fa un any van aconseguir que se’ls aprovés un expedient de regulació parcial i una congelació salarial amb el compromís de mantenir l’activitat i l’ocupació per a la resta de la plantilla. Ara, tenim el cas de l’empresa FRAPE-BHER, la qual, després d’un any, presenta un nou expedient, ara de tancament definitiu.
de
El departament de treball de la Generalitat de Catalunya s’afegeix a aquesta política absolutament protectora de la patronal, tot pressionant els comitès per tal que acceptin els ERO,s que presenten les empreses. Malgrat que en la majoria dels casos, aquests ERO,s no tinguin justificació legal, s’argumenta als afectats que l’acceptació significarà que una part dels treballadors i treballadores conservaran la seva feina.
Alternativa
A Catalunya, el govern d’Entesa, que se suposa d’esquerres, va encara més enllà: Montilla s’ha pronunciat de manera oberta a favor d’una reforma laboral que inclogui l’abaratiment dels acomiadaments, una flexibilitat (precarietat) laboral més gran, la congelació salarial i l’increment de la productivitat. En síntesi, les seves propostes per sortir de la crisi es basen en què treballem més i guanyem menys, que és el mateix discurs de la patronal i de les multinacionals.
Intersindical
Els ajuts milionaris a les entitats financeres, la reducció de les quotes patronals de la
laiac Número 4
5
Catalunya
Lluís Blanco
de
L’esquerra sindical i els moviments socials hem de recolzar aquests processos i, tot respectant la seva autonomia, col·laborar en la seva coordinació i contribuir a fer més extensa la seva lluita. Ens agradaria assolir l’objectiu de dur a terme una gran marxa contra l’atur, que recorregués Catalunya i que exigís a les institucions locals, nacionals i estatals solucions a un problema que afecta tota la ciutadania.
Alternativa
En el si d’aquesta campanya s’han convocat en els darrers mesos quatre grans manifestacions, en les quals hi han participat, segons la convocatòria, entre 5000 i 10000 persones. A més, s’han dut a terme un alt nombre d’accions descentralitzades, com ara ocupacions d’entitats bancàries i concentracions en llocs emblemàtics del capitalisme i de les institucions. Tot i que valorem positivament totes aquestes mobilitzacions, hem de reconèixer que no hem aconseguit incorporar-hi un nombre significatiu de persones que no siguin militants i activistes de col·lectius i organitzacions que no formen part de la campanya unitària. Des de la campanya unitària seguirem
Davant la pressió i l’abandonament a la qual estan sotmesos un alt nombre de treballadors i treballadores, totes les iniciatives són necessàries i han anat sorgint grups de persones aturades que, com a Barcelona o al Vallès, s’organitzen en assemblees per exigir solucions al drama social que els toca patir. Paral·lelament i de manera espontània, en diversos barris i poblacions, s’han dut a terme concentracions de protesta davant dels ajuntaments o de les seus institucionals. També en aquest cas tenen el recolzament ple de la IAC. Creiem que aquestes accions obren un camí necessari per aconseguir l’autoorganització dels treballadors i treballadores sense ocupació i lluitar per un repartiment més just de la riquesa.
Intersindical
Davant d’aquesta situació que s’agreuja dia a dia, des de la IAC apostem per enfrontarnos a aquestes polítiques i als empresaris que se n’aprofiten tot defensant la necessitat d’una vaga general i hem decidit participar de manera activa en marcs unitaris de lluita. Entre aquestes lluites, participem activament en la campanya contra la crisi, la qual, amb el lema “Que la Crisi la Paguin els Rics” aplega una centenar de col·lectius i organitzacions de l’esquerra social i sindical.
Ja tenim 600.000 aturats i aturades a Catalunya i quasi bé 4.000.000 a l’estat espanyol. Cada dia, 1000 persones més perden la feina a Catalunya i més de 120.000 han exhaurit la prestació. Més de 100.000 famílies tenen tots els seus membres a l’atur i segons totes les anàlisis, l’atur seguirà creixent. A l’estat espanyol la taxa de desocupació és molt superior a la mitjana europea i passa el mateix amb els índexs de precarietat.
-
Quan fins i tot els més acèrrims defensors del neoliberalisme reconeixen que la crisi té com a causa fonamental la cobdícia i la voracitat insaciable del capitalisme, és inconcebible que les polítiques que adopten els nostres governs vagin adreçades, tot i així, no només a afavorir-ne els responsables sinó a tractar-los com si no ho fossin quan vulneren, per la porta del darrera, la norma que se’ls imposa.
treballant per facilitar la creació d’assemblees i plataformes de barri, locals i comarcals, a tot el territori de Catalunya, per tal que la base social que la sustenti sigui més gran i junts puguem defensar amb més contundència els drets socials i laborals de la classe treballadora exigint que la crisi la pagui qui l’ha provocada.
IAC
més baixos que els que pagaven abans i obliguen a realitzar hores extraordinàries als treballadors que encara no han estat acomiadats. Enfront d’això: la passivitat més absoluta de l’autoritat laboral. I, no satisfetes amb això, en els casos comptats que es denega l´ERO, algunes acomiaden pel seu compte, en un degoteig incessant, els treballadors i treballadores que ja havien previst inicialment ...
Venda d’ensenyament Qui tingui diners serà il·lustrat.
Catalunya
laiac Número 4
6
de
En el terreny de la més pura privatització aquesta nova llei planteja traspassar més recursos als centres privats concertats, externalitzar serveis educatius complementaris, sufragar especialitzacions de centres i a més accepta l’autofinançament dels centres, la qual cosa pot acabar obrint vies per a la seva comercialització. Amplis sectors educatius com les escoles de 0 a 3 anys, les escoles de persones adultes, la formació professional i els ensenyaments artístics són traspassades als municipis i res impedeix la seva externalització.
Alternativa
Així, doncs, aquesta llei manté un concepte d’autonomia de centres que n’estimula les desigualtats; els permet currículums diferenciats, que poden ser promoguts per direccions jerarquitzades i amb ple poder pel que fa a l’organització, la gestió i l’avaluació de recursos humans i econòmics. Aquest poder jeràrquic permet a les direccions externalitzar serveis i aplicar pseudocontractacions laborals. En aquesta cerca de similitud amb els centres privats, s’obre la possibilitat de gestió municipal dels centres públics i es referma una via perquè els municipis puguin crear centres propis. La nova llei també possibilita altres externalitzacions de la gestió de centres agrupats i singulars, i permet que els agents econòmics gestionin les seves instal·lacions com a centres educatius.
Intersindical
Amb aquest entorn i aquestes “recomanacions” hem d’observar el que està passant al nostre país. Els actuals poders polítics volen imposar una llei d’educació a Catalunya que no aporta solucions als problemes que avui tenen l’alumnat i el professorat i dóna per suposat
que per millorar el nostre sistema educatiu només cal canviar la gestió dels centres públics i fer-la el més similar possible a la dels centres privats.
-
L’ideari dels defensors de l’economia de lliure mercat té una particular visió utilitarista de l’educació. Per això, els seus organismes com l’OCDE, que cerquen respostes per mitjà del creixement econòmic, el comerç, la tecnologia, etc, atorguen importància a l’educació en “allò que aquesta pot intervenir en la creació del producte i el seu consum”, és a dir, en la manufacturació de béns i en la inculcació de valors i comportaments que condueixin al seu consum. Així, doncs, no es d’estranyar que els trets generals de l’agenda per a l’educació promoguda per l’OCDE passin per posar l’educació al servei de l’economia de lliure mercat, és a dir, beneficiar les empreses privades de la inversió pública en educació, flexibilitzar el sistema educatiu perquè només sigui permeable a les necessitats del mercat laboral i que necessitin retallar o no augmentar la despesa per als centres públics. Els centres educatius s’han de regir per paràmetres de productivitat, eficàcia i beneficis sense tenir en compte la funció social de l’educació. Es vol que l’educació es converteixi en un procés de producció i allò que no es pot mesurar a través d’una quantificació –els aspectes socials, emocionals i morals– deixa de tenir valor i és ignorat de manera sistemàtica.
IAC
Tant la Llei d’Educació de Catalunya com les polítiques orientades a la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, popularment conegut com el Pla Bolonya, suposen una pèrdua dels drets socials que havien aconseguit els sectors més desafavorits de la nostra societat ja que l’accés a l’ensenyament obligatori o superior, amb qualitat, quedarà reservat per aquells que s’el puguin pagar.
Alternativa de Catalunya
laiac Número
En definitiva, la privatització i comercialització de l’ensenyament obligatori i pos-obligatori es dissenya i concreta en la llei d’educació i el seu desenvolupament. Aquesta proposta política contribueix a aprofundir la fractura social existent, ja que va encaminada a desproveir l’educació pública de la seva essència i del seu paper en l’estat del benestar, que és: contribuir a anivellar les diferències socials d’origen i, així, ajudar a garantir una veritable igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania.
Intersindical
Aquesta maniobra s’inicia amb una política calculada de joc brut en la qual, per justificar la llei, es desenvolupa una campanya mediàtica per tal de responsabilitzar el professorat i l’organització dels centres públics dels mals resultats dels sistema educatiu (informes PISA, Fundació Bofill, etc.), i, s’obvia, deliberadament, la manca de polítiques socials i laborals dels governs que també influeixen en els resultats. En aquest mateix sentit malèvol situen el debat de la campanya només en els resultats escolars, perquè a més del professorat, s’ha de desprestigiar també l’ensenyament públic; tant per afermar el model privat existent a Catalunya com per justificar els canvis necessaris en el sistema públic que permetin la seva privatització progressiva.
4
En definitiva, la llei que volen imposar fomenta: 1. Els serveis públics prestats per empreses privades. 2. El finançament i estímul de l’escola privada concertada. 3. Diverses formes de gestió indirecta dels centres públics. 4. L’autofinançament i la gestió jeràrquica dels centres públics. 5. El rànquing de centres i currículums diferents. 6. La discrecionalitat dels llocs de treball de la docència, primes econòmiques i desigualtats. 7. El control perquè la tasca docent s’ajusti a les directrius que es determinin des dels
poders polítics i econòmics.
IAC
Per recolzar aquest procés privatitzador i/o comercialitzador es vol afeblir qualsevol resistència des de dins del propi sistema i es desregularitzen les condicions laborals de la docència amb divisions i diferenciacions pel que fa a horaris, salaris i categories; mobilitat geogràfica; salaris i promoció docent lligada a l’avaluació; restriccions i polivalència docent; formes de provisió dels llocs de treball totalment subjectives i discrecionals a través de concursos específics i de lliure designació; increments retributius (primes) en funció de resultats escolars, de la jornada laboral, del lloc de treball i de la promoció docent; i per descomptat, se supedita la docència a les ordres de la direcció.
Pep Barceló
77
La crisi universitària i Bolonya La renovació de les universitats és necessària però ha de tenir la perspectiva dels grans problemes del món contemporani. La crisi de la civilització que coneixem s’haurà d’afrontar per persones de formació més sòlida que les que predisposa l’espai europeu d’educació superior. IAC Número 4
En primer lloc, és necessari significar que la manera en que es van acordar les polítiques de «Bolonya» és característic del dèficit democràtic dels governs europeus. Es va recórrer a experts, és a dir, a autoritats acadèmiques dels diferents països, sense obrir cap debat ni social, ni polític, ni en els mitjans de comunicación, ni en 8 els parlaments dels Estats.
laiac
2. Bolonya
Catalunya
Respecte al professorat, el govern socialista va recórrer a una solució dràstica: va convertir en funcionaris pràcticament a tots
Cal assenyalar, per últim, que el govern de Felipe González crea els Consells Socials, com a òrgans de control de les universitats i que exigeixen polítiques d’autofinançament, contenció de la despesa, reducció dels serveis que presten els centres d’ensenyament superior i que es limitin els drets dels seus treballadors. A unes universitats abrumades per tots aquests (i altres) problemes se’ls imposa ara carregar amb el «procés de Bolonya», amb la idea d’«harmonitzar» l’ensenyament superior europeu en les condicions assenyalades per la ideologia neoliberal i les polítiques econòmiques neoliberals.
de
En definitiva: l’accés a la universitat es va popularitzar, però va patir les conseqüències d’una «igualació per la banda baixa», d’una relaxació generalitzada en les exigències dels aprenentatges.
L’endogàmia professoral de la universitat burocràtica, per tant, es va mantenir i reforçar. El professorat, així com els estudiants, va desatendre la funció crítica del funcionament de les universitats. La universitat conformada d’aquesta manera va ser incapaç de fer front al repte de la seva renovació.
Alternativa
La universitat del franquisme era burocràtica en el sentit que el professorat superior estava integrat per funcionaris que ho eren de per vida, els quals governaven les facultats i les universitats i adoptaven els seus successors entre els professors més semblants a ells mateixos. I era elitista, perquè només els fills de famílies de la burgesia mitja-alta hi tenien accés, encara que la demanda social d’instrucció va començar a minar aquest mur a principis dels anys setanta del segle XX. El govern de Felipe González va ampliar efectivament l’accés a l’educació superior, multiplicant en poc temps el nombre d’estudiants universitaris. De tota manera però, es va mantenir el principi burocràtic en el govern de les universitats. Durant els anys vuitanta i noranta les universitats públiques van ser simplement uns aularis massificats, però ja van començar a diferenciar-se dels centres privats d’ensenyament superior, molt més cars, que atenien exclusivament estudiants procedents de les classes altes, on en un ambient «més selecte» s’establien relacions útils per a les futures elits dirigents empresarials, administratives i polítiques del país.
els professors que no ho eren, i es va acabar així el projecte de relació contractual proposada pel professorat activament antifranquista de l’etapa anterior.
Intersindical
1. Abans de Bolonya
També cal dir que aquestes noves i modernes «programacions» en molts casos no són altra cosa que un simple canvi de façana, uniformista i burocràtic, dels programes reals de docència. Cal adquirir perspectiva, projectar el futur. Universitaris de tot Europa veuen amb ulls crítics el «procés de Bolonya». Les autoritats juren que les universitats no es privatitzaran. El que callen però és que només els cal l’objetiu que funcionin com si fossin empreses en un mercat de serveis educatius.
de
mercat mundial de serveis. Dit d’una altra manera: el principal objetiu de «Bolonya» és que l’educació superior passi de ser una activitat promoguda per l’Estat, a ser una activitat mercantil més. Això es traduïrà sobretot en el preu dels serveis educatius. L’objectiu és traslladar als estudiants una part més gran dels costos de l’educació superior. Es pretén que l’educació deixi de tenir un preu polític per alleugerir el sistema fiscal públic. Per aconseguir això les matrícules de màster passaran a costar normalment bastant més que els cursos actuals de llicenciatura o doctorat, i s’apujaran els preus de les matrícules dels cursos de llicenciatura o diplomatura.
Alternativa
No hi ha res a «Bolonya» que garanteixi un increment de la qualitat dels ensenyaments universitaris. Per a la homogeneïztació dels graus s’estan posant en pràctica mesures «pedagògiques» que consisteixen a retallar l’autonomia dels docents amb programacions dels seus ensenyaments que posin èmfasi en les competències o conseqüències pràctiques que se’n puguin obtenir. Això impedeix que determinades investigacions avançades, característiques de l’educació superior, puguin no tenir momentàneament cap conseqüència pràctica.
Intersindical
Es diu que la homogeneïtzació de les titulacions superiors en el territori de la Unió Europea resulta convenient degut a la suposada mobilitat de les persones en el seu territori. La homogeneïtzació no és, malgrat tot, una necessitat absoluta que s’hagi de satisfer d’una manera tan brusca. La urgència de les transformacions dissenyades per «Bolonya» ve imposada per una raó completament diferent: per la política econòmica neoliberal transmesa per una directiva del Banc Mundial que exigeix la integració de l’educació superior en el
-
Qualitat de l’ensenyament?
IAC
Homogenització?
Catalunya
laiac Número 4
Síntesi de l’article de Juan Ramon Capella, Catedràtic de Filosofia del Dret de la UB. El Viejo Topo, núm. 252, gener 2009.
9
La repressió penal contra la dissidència política IAC
Certes formes de dissidència política i social estan posant de manifest que la situació de crisi actual és conseqüència del propi sistema capitalista. Alhora, evidencien que hi ha alternatives possibles.
de Catalunya
laiac
Algunes de les estratègies més emprades
En el context actual, però, no n’hi ha prou. Els defensors de l’ordre establert no es poden permetre l’emergència de cap interrogant. Les alternatives resulten especialment perilloses, de tal manera que
Alternativa
L’ordre establert persegueix i reprimeix les expressions de discrepància, però sovint intenta fer-ho de manera que la resta de la població no ho percebi. Així, les institucions políticoeconòmiques, acompanyades pels mass media, s’han esmerçat a deslegitimar sistemàticament els moviments populars que presentaven alternatives viables.
per “ningunejar” les opositores han estat: l’omissió de la seva existència, el fet de relegar-les a l’esfera del folklore urbà (o rural), o titllar-les d’insensates, delirants o, el què és pitjor, d’“antisistema”. No deixa de resultar curiós com un mot que descriu una postura en contra dels qui escriuen la història és emprat com a sinònim d’aberrant, irracional, o pseudoterrorista... Finalment, sembla que no estem tan lluny dels postulats que defensaven la indivisibilitat i la gloria d’una única realitat possible...
Intersindical
En el context actual, aquestes formes de dissidència resulten especialment preocupants de cara als defensors del status quo, que justament s’estan replegant entorn al model capitalista, fent esforços per mantenir la “màquina” del consum en funcionament...
Número 4
10 10
s’està optant per criminalitzar-les.
laiac Número 4
11
Catalunya
Jordi Jiménez
de
A les pàgines 14 i 16, us exposem dos dels exemples de repressió esmentats contra la dissidència política, econòmica i social.
Alternativa
Tot plegat explica el per què de la persecució penal i l’omissió mediàtica de moltes altres formes de resistència que estan tenint lloc des de fa anys. Per exemple, la causa oberta contra els “58 de Bolonya”, les multes i sancions contra el Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) i la “Corriente Sindical de Izquierdas” d’Astúries, o el processament judicial dels seus representants sindicals que, en el cas del CSI, arribaria a l’empresonament dels portaveus com a resposta a les mobilitzacions en defensa dels llocs de treball a Naval Xixón.
Intersindical
L’autoencausament per part d’aquestes persones, el fet d’acceptar la pena com a forma de defensa de la pròpia causa, xoca amb la discrecionalitat de les regles de joc del sistema i la seva injustícia. Aquestes actituds, a més, trenquen amb l’individualisme, posant per davant la llibertat compartida a la personal. Per últim, aquestes accions en el seu conjunt, evidencien que és possible saltar-se les regles del sistema justament acatant-les, alhora que serveixen per difondre alternatives possibles.
-
Davant de la repressió penal, estan retornant certes formes de resistència que encara els preocupen més. L’actitud d’insubmissió al pagament de les penes multa per part de les persones encausades per la denúncia del Pla CAUFEC o el lliurament voluntari a la “Justícia” de l’Enric Duran són dos exemples que posen entre l’espasa i la paret el propi sistema.
IAC
El desplegament de la repressió penal davant les formes de dissidència i la contundència amb què s’exerceix es troben directament relacionades amb el perill que hi intueixen. Alhora, davant de l’extensió previsible de la misèria, els nostres governants opten per fer córrer la brama de l’enemic intern i amplien la bateria de recursos legals per a l’exercici “legítim” de la repressió: es doten de més efectius policials i amplien les presons (i de passada, les privatitzen, per allò del “crear empleo”...).
Els Governs Territorials de Salut: nous consorcis per ampliar la privatització. Aquests teòrics governs en forma de consorcis, tenen o tindran un Consell Rector format a parts iguals per la Generalitat i pels alcaldes, una Direcció Executiva, una Comissió d’Entitats Proveïdores que defensen els seus interessos i un Consell de Salut en què la nostra representació no la decidim nosaltres. Foto de la privatització en blanc i negre Una foto puntual relativament recent ens dóna un total de 1.787 “unitats productives” de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental contractats directament pel Servei Català de la Salut, incloent-hi centres d’internament i ambulatoris, i altres com ara el transport sanitari, l’hemodiàlisi, proves auxiliars, etc. Si hi afegíssim els serveis contractats per aquestes “unitats productives”, el nombre de proveïdors s’ampliaria considerablement. 714 d’aquests serveis són gestionats per l’ICS, mentre que els altres 1073 ho són per un total de 355 proveïdors diferents: 15 consorcis amb participació de la Generalitat, 8 empreses públiques, 18 associacions, 43 ajuntaments o entitats que en depenen, 61 fundacions, 4 mútues, 8 ordes religioses, 58 SA, 80 SL, 9 cooperatives, 13 UTE i les altres 32 restants que encara no hem pogut classificar. 48 d’aquests proveïdors, lligats al Consorci Hospitalari de Catalunya, gestionen uns 350 serveis. Aquest consorci té un poder superior al que pot semblar, ja que en realitat és el veritable govern, a l’ombra, de la sanitat catalana.
Reigó Sanitària Alt Pirineu i Aran 1 Alt Urgell 17/11/2006 2 Cerdanya 20/03/2009 3 Pallars Jussà i Pallars Subirà 05/09/2008 4 Val d’Aran Règim propi 37 Alta Ribagorça 15/05/2008
Regió Sanitària de Lleida 5 Pla de Lleida 15/02/2007
Regió Sanitària Terres de l'Ebre 10 Altebrat 11 Baix Ebre 12 Montsià 19/12/2007
La data que acompanya els GTS és la del DOGC de constitució i publicació dels Estatuts.
"L’abast geogràfic dels governs territorials de salut s’haurà d’adaptar a les modificacions de l’organització territorial que estableixi la Generalitat de Catalunya" diu el Decret 38/2006 que els regula. És, la d'aquest mapa, l'organització territorial que establirà la Generalitat?
Regió Sanitària C 6 Alt Camp i Conc 10/12/2008 7 Baix Camp 19/ 8 Baix Penedès 0 9 Tarragonès 14/
Si vols més inform una presentació d GTS, ens la pots info@catacctsiac
12
La opacitat informativa: instrument de la privatització de la sanitat a Catalunya
laiac Número 4
Ramon Serna
Catalunya
mació o del teu demanar a c.cat
- L’única entitat en representació de la ciutadania de tots aquests consorcis a la qual he pogut accedir és l’Associació de Veïns Pla del Remei de Vic (http:// www.elremei.org/) que diu, a part d’altres ambigüitats, que “va ser escollida” per formar part del Consell de Salut d’Osona, sense especificar ni com, ni quan, ni qui la va escollir. Hi vaig deixar el meu comentari i en dos mesos no he obtingut cap resposta. Podria ser una prova més de la debilitat de les nostres associacions. 13
de
/12/2007 03/02/2009 /01/2009
Regió Sanitària de Barcelona 23 Alt Penedès 15/06/2009 24 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 25 L’Hospitalet – El Prat 03/02/2009 26 Baix Llobregat Litoral 21/03/2007 27 Baix Llobregat Nord 21/04/2008 28 Baix Montseny 29/04/2008 29 Barcelona 28/12/1987 30 Barcelonès Nord – Baix Maresme 15/06/2009 31 Garraf 15/11/2006 32 Vallès Oriental Central 33 Maresme 34 Baix Vallès 23/10/2006 35 Vallès Occidental Est 03/02/2009 36 Vallès Occidental Oest 06/11/2008
Alternativa
Camp de Tarragona ca de Barberà
- Els mitjans de comunicació es limiten a acudir a les convocatòries d’inauguració de cada GTS que fa el departament de Salut i a repetir com lloros la informació que se’ls dóna. Com és que a cap mitjà se li acut preguntar com estan funcionant uns mesos més tard? Com és que cap mitjà no investiga per a què està servint tot aquest “muntatge” de consells i les dietes que cobren els seus components?
Intersindical
Regió Sanitària Catalunya Central 19 Anoia 20 Bages-Solsonès 10/03/2008 21 Berguedà 10/03/2008 22 Osona 19/10/2006
- L’enllaç a la regió sanitària de Barcelona per veure els GTS constituïts ens porta a una sèrie de pòsters dels quals és impossible distingir quins són els GTS i, molt menys, quins estan constituïts i quins no. Només anant a la regió sanitària de Barcelona trobarem finalment un mapa que, actualitzat aquest mes de maig, ens diu que estan constituïts 9 dels seus 15 GTS. Això i prou, ja que el mapa que ens informa de les zones d’avaluació capitativa (nou sistema de pagament de l’activitat pel qual el SCS dóna un pressupost per tal que se’l reparteixin els proveïdors, públics o privats) està ancorat a l’any 2006, i el mapa d’implantació dels GTS al març de 2007.
-
Regió Sanitària de Girona 13 Alt Maresme Selva Marítima 14 Baix Empordà 19/12/2007 15 Alt Empordà 16 Garrotxa 19/10/2006 17 Gironès - Pla de l’Estany - Selva Interior 18 Ripollès 13/06/2008
mes de març, encara no hi surt, però tampoc no hi surten ni el de l’Alt Camp ni el de la Conca de Barberà, constituïts el novembre de 2008. A més, dels 14 constituïts que sí que hi figuren, en 5 està equivocat el número de DOGC que hi cita.
IAC
- Totes les referències informatives oficials en relació als governs territorials de salut porten al web del Servei Català de la Salut (SCS o CatSalut). En aquest web, en data 30/05/2009, la constitució del Govern Territorial de Salut (GTS) de la Cerdanya, en el
Contra el Pla Caufec
IAC
Dilluns 27 d’abril de 2009 detenien un dels activistes en lluita contra el pla Caufec per trobar-se sota una ordre de recerca. El seu delicte?, lluitar contra l’especulació i la destrucció de la serra de Collserola i declarar-se insubmís a les penes-multa.
de Catalunya
laiac Número 4
Plataforma Popular Contra el Pla Caufec www.alespenespunyalades.blogspot.com www.moviments.net/noalplacaufec
Alternativa
Caufec. Fruit d’aquesta acció i el conseqüent procés judicial, van ser condemnats a pagar una pena-multa de 60 euros, que es converteixen en 10 dies de presó en cas d’impagament Les penes-multa són, cada cop més, un recurs que utilitza l’estat per reprimir les lluites dels diferents moviments socials d’arreu, alhora que són un recurs econòmic per omplir les seves arques i mantenir la seva maquinaria repressiva en augment. Des de diferents col·lectius que formem part dels moviments socials hem engegat una campanya per promoure la insubmissió a les penes-multa, assumint les conseqüències que d’aquesta postura se’n deriven, en últim cas, un possible empresonament. Envers el xantatge al que ens vol sotmetre l’estat i per visibilitzar que el que condemna la seva justícia són la dissidència i la pobresa, nosaltres optem per la desobediència i la insubmissió.
Intersindical
La lluita contra el pla Caufec, pla urbanístic que esta destruint part de la muntanya de Sant Pere Màrtir a Esplugues de Llobregat, dura ja més de 17 anys. Durant tot aquest temps s’han dut a terme infinitat d’iniciatives per aturar aquest megaprojecte urbanístic; des de presentar mocions a l’ajuntament a fer diverses accions de desobediència i resistència. A conseqüència de tots aquests anys de lluita s’han acumulat infinitat de condemnes envers la gent que ha fet front a aquestes obres de destrucció de la natura. Aquestes condemnes es presenten sovint en forma de penamulta, un tipus de sanció econòmica fruit d’un procés penal que consisteix en que si no tens diners o no vols pagar la sanció econòmica imposada pel jutge, pegaràs el teu deute amb la justícia amb dies de presó. Al maig de 2007, en una acció emmarcada dins de la campanya «esta tot fatal”, aquest veí d’Esplugues amb dues persones més, varen romandre penjades durant tres dies a més de 50 metres d’alçada a una de les tres torres d’Esplugues en protesta contra el Pla
14
Les cooperatives de consumidors de productes agroecològics
de Catalunya
laiac Número 4
- Caminar cap a la sobirania alimentària, creant alternatives a les transnacionals que monopolitzen el mercat de la subsistència, fan malbé el medi ambient, fomenten la precarietat laboral i trenquen les economies locals.
Alternativa
- Potenciar el consum local i de proximitat, amb una sèrie de criteris tant en l’elecció dels productes com en les relacions que s’estableixen entre productors i consumidors. Reforçar la pagesia i la ramaderia local.
La gestió de la cooperativa es realitza mitjançant comissions de treball, segons el nombre de persones que la componen. El temps que s’hi ha de dedicar varia en funció de les tasques de cada persona, però com a mínim s’ha de comptar amb una tarda a la setmana per recollir els productes, la participació en les assemblees i el temps derivat de la comissió a la qual es pertanyi.
Intersindical
- Reduir la producció d’envasos i objectes de curta utilització, però molt difícils de reciclar i reutilitzar (llaunes, plàstics, tetrabrics, etc.) donant prioritat als productes a granel, fent servir sempre que sigui possible envasos reutilitzables.
N’hi ha que funcionen només com a grups d’unitats familiars que s’organitzen. No estan registrades com a associació, ni com a cooperativa de consum. Altres tenen botigues obertes al públic, on fins i tot hi pot treballar alguna persona contractada. Les botigues suposen una font d’ingressos per a la cooperativa. En aquest cas han d’estar legalitzades. Finalment podem trobar grups que funcionen com a associacions de consumidors legalitzades (disposen de NIF), sense la forma jurídica de cooperativa. També hi ha la forma d'empreses socials.
-
- Aconseguir una millor alimentació, lliure d’aliments modificats genèticament, consumint productes frescos (fruita del temps, pa, verdures, formatges, iogurts, carn de pollastre i vedella) procedents de l’agricultura ecològica, que el cicle de la natura posa a la nostra disposició en cada època de l’any: productes elaborats com llegums, pasta, mueslis, sucs, melmelada, oli, mel, cereals, productes d’higiene personal i de la llar i també productes que provenen del comerç just.
Organització i funcionament intern IAC
Una cooperativa o grup de consum és un grup de persones (de 12 a 15 famílies) que mitjançant l’autoorganització, l’autogestió i la democràcia participativa compren conjuntament productes per al seu propi consum. Entre els objectius, trobem:
Les cooperatives “petites” solen funcionar a base de caixes setmanals: els socis fan setmanalment una comanda i la van a buscar al local la setmana següent (hi ha un dia de recollida establert). Uns quants socis s’encarreguen de passar les comandes als proveïdors, rebre els productes i posar-los a les caixes. Fonts i més informació: Participacción, Ed. Icaria/Milenrama, Economía Solidaria. Revista Opcions Núm.15. Grup de consum Faves Comptades (Cerdanyola del Vallès). www.ecoconsum.org i www.xarxaecosol.org 15
Pam i pipa a la banca
Alternativa de Catalunya
laiac Número 4
El passat 21 de maig de 2009, l’Enric va sortir de la presó en llibertat provisional sota una fiança de 50.000 euros. La fiança l’han dipositat al jutjat persones que volen mantenir-se en l’anonimat. S’està treballant per a que aquests diners es puguin destinar a projectes socials, a través d’un aval bancari que presentaria la banca ètica FIARE al jutjat.
Intersindical
Per poder arribar a disposar d’una quantitat tan elevada de diners, aquesta persona es va dedicar a demanar crèdits amb la intenció de no retornar-los. Tal i com havia planejat, no es va apropiar dels diners, sinó que els va destinar a impulsar i reforçar iniciatives i projectes autogestionats que funcionen com a alternativa al capitalisme i al consum desmesurat. El 17 de març de 2009, sis mesos després de fer pública l’acció, va ingressar a presó la persona que l’havia dut a terme, l’Enric Duran, coincidint amb la data en què la segona publicació massiva del col·lectiu Crisi, Podem, sortia al carrer amb propostes per sortir del capitalisme. A dia d’avui, encara no s’ha celebrat cap judici en contra seu i, per tant, no hi cap sentència que el condemni per aquest fet. El jutge va ordenar el seu “empresonament preventiu” argumentant que hi havia risc de fugida, pel
fet de considerar-lo com una persona desarrelada i amb disposició de mitjans per evadir-se. L’Enric no tenia, ni té, la intenció de fugarse, de fet és aquí per afrontar el seu judici i convertir-lo en un judici popular a la banca. D’ençà que es va produir el seu “empresonament preventiu”, un grup de persones es varen organitzar per demostrar que les acusacions no eren certes. Com a prova d’arrelament es varen presentar al jutjat més de 2.000 signatures de persones i entitats que recolzaven l’Enric, un contracte de treball que li havien fet arribar, un certificat de convivència i el programa de diferents actes i xerrades on havia estat convidat a participar.
-
La publicació que anunciava aquesta acció, Crisi, anava acompanyada d’altres articles, parlant del funcionament de la banca i la situació de crisi actual, i se’n van distribuir 200 000 exemplars de forma gratuïta arreu del territori català.
IAC
El 17 de setembre de 2008 es féu públic que una persona de 32 anys havia robat 492.000 euros a una sèrie d’entitats bancàries. Un dels objectius de l’acció era demostrar que la banca promou l’endeutament de les famílies, per sobre de qualsevol control i mesura de prevenció del risc que comporta, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat del sistema financer capitalista.
Fonts: Publicació CRISI. Duran, Enric; Abolim la banca. Ed. Ara Llibres, SCCL. Badalona, 2009. www.enricduran.cat www.podem.cat www.17-s.info 16
Alternatives a la banca tradicional: La banca ètica
Catalunya
laiac Número 4
De l’article de Jordi Marí, Col·lectiu crisi /Miguel Ganzo publicat a PODEM. + informació: www.coop57.coop, www.fets.org, www.projectefiare.cat, www.bancaetica.com, www.oikocredit.cat, Per participar en el projecte PODEM: bancaetica@podem.cat
de
Tal com diu una dita africana: “si no vols anar massa lluny, pots anar-hi sol, però si vols fer un camí llarg, més val que el facis acompanyat”.
Alternativa
La complementarietat entre aquests dos projectes possibilita una opció de finançament per a petits projectes amb un gran potencial social (Coop 57) o per a projectes amb necessitats superiors (FIARE). Per això, la Coop 57 és soci de FIARE i, per això, construeixen una banca ètica que es fonamenta en la participació i la transparència, dos valors que les dues entitats comparteixen des del seu naixement.
Començar a dipositar els nostres estalvis a la banca ètica és un pas important, però ser-ne soci és l’aportació essencial en aquest moment. Coop 57 i FIARE ens permeten fer-ho amb aportacions a partir de 300 •. El pas és molt senzill i ens ho posaran molt fàcil tan bon punt els donem a conèixer el nostre interès.
Intersindical
El Projecte Fiare, amb el suport de la Banca Popolare Ètica, una banca ètica i cooperativa de referència a Europa, ofereix serveis d’intermediació financera amb la mateixa garantia i sota la mateixa normativa que qualsevol entitat financera, però amb uns objectius totalment diferents: la transformació de les nostres societats i la utilització del crèdit al servei de la justícia social.
-
El Coop 57 recull aportacions al capital social que després presta als seus socis. És a dir, utilitza una fórmula al marge de l’activitat bancària per articular l’estalvi de tots aquells socis compromesos, que accepten l’assumpció del risc que suposa una aportació al capital d’una cooperativa.
Amb ritmes diferents, però de manera decidida, tots dos projectes segueixen la seva expansió per la península. Allà on les entitats socials s’organitzen per tal de promoure el seu sistema de finançament ètic i solidari, la Coop 57 o el FIARE ofereixen el seu recolzament i obren les portes als nous socis. El potencial transformador d’aquestes iniciatives i la seva capacitat d’oferir nous serveis cada dia, depenen de la implicació que la societat tingui ganes d’oferir. Per això és molt important que tots aquells que estem farts del sistema bancari tradicional i volem que els nostres diners s’utilitzin d’una altra manera i en una altra direcció, ens fem socis de la banca ètica.
IAC
La Coop 57 i el Projecte Fiare treballen des de perspectives diferents per construir una banca ètica, ciutadana i cooperativa. Ambdós projectes proposen instruments a la ciutadania activa que vol que els seus diners serveixin per a la transformació social. Ambdues entitats participen de la voluntat de crear la primera Cooperativa de Banca Ètica a tota Europa.
17
II assemblea estatal contra la repressió i per les llibertats.
de Catalunya
laiac Número 4
L'Olga, la Maria Antònia i la Inés no llencen la tovallola. Després de més de 30 anys treballant a l'empresa NESTLÉ han estat despatxades de la planta de Xixó, amb un acomiadament ja declarat improcedent. Persones actives a la CSI d'Astúries, han pagat per ser-ho. Ara, amb el suport de la IAC han demanat a la seu central de l'empresa la seva readmissió.
Alternativa
Finalment s’aprovaren diferents resolucions per donar suport i solidaritzar-se amb aquelles persones que han estat represaliades i acomiadades als diferents territoris. També es van aprovar les següents resolucions: per recolzar la Vaga General a Euskal Herria, contra els acomiadaments i la contínua utilització de les forces repressives privades i públiques, en suport a l’Enric Duran i als estudiants anti-lou de Sevilla i anti-Bolonya de Catalunya. Jordi Jiménez
Intersindical
A l’àrea jurídica cal destacar la coordinació entre el grups jurídics dels diferents territoris, l’elaboració d’un manual de regles
-
Unes 200 persones de diferents organitzacions de l’esquerra política, sindical i social, anticapitalista, d’arreu de l’estat espanyol, així com representants de diferents moviments socials i populars van participar a les jornades. Fruit de dos dies d’intens debat i de reflexió es va arribar a importants conclusions i acords.
essencials per a accions concretes amb la finalitat de preservar la nostra dissidència contra càrrecs penals i la creació d’un observatori de la repressió i per les llibertats. A l’eix sindical es reforça la necessitat de coordinar la solidaritat i articular respostes unitàries a cada territori, així com la potenciació de mecanismes de solidaritat financera per als casos de repressió. També es va plantejar la necessitat de conscienciar la classe treballadora per a una vaga general. A l’àrea social i immigració es va decidir que totes les organitzacions participants a les jornades s’incorporin a la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants (REDI), i que s’assumeixi el calendari d’accions que s’elabori a la reunió internacional de la REDI a Barcelona. També es va plantejar l’inici d’una campanya de conscienciació de la problemàtica de la immigració.
IAC
Els dies 17 i 18 d’abril es va celebrar a l’Alberg Juvenil de Sevilla la II assemblea estatal contra la repressió i per les llibertats.
18
III congrés de la Intersindical Alternativa de Catalunya Construim realitats des de l'alternativa
Número 4
El congrés va aprofundir en l’anàlisi de l’estat actual de la globalització neoliberal i els seus perversos efectes econòmics, socials, polítics, ideològics i mèdioambientals sobre les condicions de
laiac
Un model sindical que pugna per perviure des de la participació i presa de decisió dels treballadors i treballadors des de les assemblees dels seus centres, que acosta la negociació a les assemblees promovent
Catalunya
La globalització neoliberal
de
La IAC, en aquest congrés, referma el seu model sindical per avançar en la construcció d’una organització plural i democràtica, nacional, unitària, independent, de classe, no sexista, participativa, pacifista,ecologista, laica i antiracista, oposada frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme i que encabeix les reivindicacions laborals dels treballadors i les treballadores en el marc de la lluita per a una societat més justa, solidària i democràtica.
Alternativa
La IAC representa una alternativa sindical per milers de treballadors i treballadores, una opció sindical compromesa en la lluita per a la millora de les seves condicions de treball.
Un model sindical que respecta la pluralitat sindical del sindicalisme alternatiu i d’esquerres i la sobirania de cada sindicat i que ha aprofundit en fòrmules per consolidar el consens, per avançar en la cohesió intersectorial, promovent el debat dels temes comuns i de les actuacions conjuntes com a IAC en els òrgans de participació i direcció dels sindicats sectorials. També ha servit per consolidar les relacions de germanor amb altres organitzacions sindicals de l’àmbit català, estatal, i internacional per tal de posar idees, propostes i projectes en comú. Cal treballar per eliminar l´impediment de la dispersió organitzativa i territorial del sindicalisme alternatiu, que constitueix un impediment afegit al desenvolupament necessari de processos de lluita i mobilització contra la pèrdua de drets laborals i socials. Així hem apostat per impulsar i participar en la Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya (CUSC), la xarxa contra els tancaments d’empresa i avançar en tot l’Estat en la constitució d’altres plataformes unitàries.
Intersindical
Amb més de 600 delegats i delegades als centres de treball, la IAC es constitueix avui com el primer sindicat alternatiu i segona força sindical amb representació en el si de l’administració catalana i com una referència obligada en el món laboral pel sindicalisme alternatiu i d’esquerres.
el debat i la presa de decisions, i que entén la mobilització com un instrument imprescindible de pressió i força dels assalariats i assalariades per aconseguir les seves reivindicacions.
-
El congrés va contribuir a cohesionar i consolidar un model sindical en construcció, que creix al món laboral.
IAC
Durant els dies 21, 22 i 23 de novembre del 2008 la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) va celebrar el seu III Congrés. Al congrés vam participar-hi 180 delegats i delegades dels sindicats que la conformem.
19
Intersindical
El congrés va situar també, que les mesures que els governs prenen o
La IAC va refermar la seva actitud de resistència, lluita i solidaritat, i la voluntat de no cedir davant les pretensions dels governs i de les patronals. Seria necessari un procés d’unitat d’acció sindical, que des de la mobilització evités que el pes de la crisi recaigués sobre el món laboral. Hi ha el greu perill de sortir de la crisi amb un mercat laboral absolutament desregularitzat i unes prestacions socials absolutament devaluades.
-
La crisi
constitueix un dels eixos fonamentals de la nostra política sindical i social.
IAC
treball i vida de les classes treballadores i d’amplis sectors de la població. Uns efectes que s’accentuen avui amb la crisi del model econòmic dominant i es transformen en acomiadaments massius, creixement de l’atur i la precarietat laboral, baixos salaris, reduccions pressupostàries en els serveis públics i retallada de les prestacions socials.
Alternativa de Catalunya
laiac Número 4
proposen per sortir de la crisi només busquen sortides que permetin incrementar l’acumulació de capital a les empreses, a costa de la reducció de costos laborals i de generar negoci privat amb els diners de la ciutadania, sense garantir paral·lelament l’estabilitat dels llocs de treball. La lluita contra la crisi i per la defensa dels drets laborals i socials, i contra la privatització dels serveis públics (sanitat, ensenyament, serveis socials, etc.)
La lluita per cercar millores socials exigeix, en aquest moment, canvis en la legislació laboral que encareixin els acomiadaments per no fer-los rendibles, unes mesures fermes de protecció a la desocupació, una investigació pública de la viabilitat i beneficis de les empreses que s’acullin als EROS, una regulació dels poders públics del mercat laboral, i una major inversió pública en sectors productius amb viabilitat de mercat. Per tot això és necessari 20
nacionalitzar la banca i situar mesures de control democràtic de l’economia, impulsar polítiques d’igualació social, mercat públic d’habitatge, enfortir el teixit econòmic propi, banca i economia social, i ocupació en els serveis a les persones.
de Catalunya
laiac
Ricardo Rodilla
Alternativa
En definitiva ha estat un congrés molt positiu que avença alternatives i compromisos que ens facin possible anar modificant una realitat d’explotació i d’injustícia social que pateixen els treballadors i les treballadores d’arreu i, especialment, si són de països pobres.
Intersindical
La IAC assumeix també el compromís de potenciar propostes en els àmbits del consum i de l’organització alternativa de la vida quotidiana (com en els que participem actualment: Xarxa d’Economia Solidària, Coop 57, Projecte Fiare, etc.) i fer difusió i debatre en els àmbits de la Intersindical les experiències de les diferents organitzacions
-
La IAC surt d’aquest congrés amb el compromís ferm d’articular i impulsar propostes que possibilitin la lluita alternativa, també en l’àmbit social i de la vida quotidiana, amb l’objectiu de consolidar, conjuntament amb altres organitzacions sindicals i socials, una alternativa global al sistema. Hem de continuar i potenciar la nostra participació en moviments socials organitzats com els fòrums socials, plataformes i xarxes.
A més d’estimular i impulsar la participació de les dones en tots els àmbits organitzatius de la IAC, el congrés també va avançar en el compromís de consolidar un àmbit organitzatiu específic de les dones lligat a l’estructura confederal, que possibiliti incorporar la seva visió en aquells temes que els afectin de manera específica i al sindicat de forma general, per evitar així una visió únicament masculina a l’hora de resoldre determinades qüestions que tenen a veure amb les condicions laborals, les prestacions econòmiques de l’Estat, els usos del temps, les noves formes de relació laboral i les polítiques de lluita contra la discriminació, l’assetjament i la violència.
IAC
Els nostres compromisos
en treball solidari (com ara, el 0,7%).
Número 4
21
Les organitzacions convidades al nostre congrés IAC Intersindical
Més enllà de simples salutacions, moltes de les organitzacions assistents al nostre congrés ens van fer partíceps de les realitats a les quals s'enfronten. No podem referir-les totes aquí. Representant al col·lectiu de colombians/es refugiats a Astúries “Luciano Romero Molina”, sindicalista de la Nestlè assassinat pels paramilitars, Javier Orozco ens va relatar els fets esgarrifosos habituals del seu país, amb el 4t. Informe de la Delegació Asturiana de Verificació de la Situació dels Drets Humans a Colòmbia a les mans.
Alternativa de Catalunya
laiac Número 4
España premia Uribe pel seu règim de terror Gairebé 3000 sindicalistes assassinats des del 1986, 600 dels quals durant el mandat de l’actual president Uribe.
El president Uribe ha visitat recentment Espanya per ser guardonat amb el “Premio Libertad Cortes de Cádiz” i ha pogut gaudir d’un dinar amb 600 comensals (font: El País), entre els quals hi havia representants de les multinacionals espanyoles amb activitat a Colòmbia. 22
Negocis amb els drets humans
laiac
El ridícul català
Països catalans: COS Intersindical Valenciana Intersindical de les Illes
Estat espanyol: CSI d'Astúries SOC-SAT d'Andalusia Intersindical Canaria STEE-EILAS d'Euskadi Intersindical de Aragón Coordinadora Sindical de Clase Confederación Intersindical
4
Van intervenir en el nostre Congrés:
Número
Mentre la població colombiana es veu sotmesa a aquest règim de terror, hi va la representació catalana a fer el ridícul més espantós. El Consorci Hospitalari de Catalunya ha finançat diversos estudis sobre participació social en l’àmbit de la salut a Colòmbia (http://www.chc.es/cast/sepps/p_recerca_6.htm#docus) i què us penseu que ha trobat? Doncs que “Muchos usuarios de estratos medios y bajos, perciben como obstáculo, el temor a represalias por parte de las instituciones de salud”.
Catalunya: CGT COBAS STAJ PASI SU CTA-Banesto CASAL (centre autogestionari de solidaritat)
Catalunya
La Unió Europea ignora els assassinats i es queda amb el negoci: el objetivo del Tratado de Libre Comercio entre Colombia y la Unión Europea es “consolidar y ampliar el control que ya poseen las multinacionales europeas sobre vitales áreas de la economía nacional, como el agua, la energía, las telecomunicaciones, el sistema bancario, los medicamentos y los recursos mineros, con la complicidad del gobierno colombiano.” (http:// colombia.indymedia.org/news/2009/05/101624.php)
de
Mentre els demòcrates nordamericans tiren enrere el Tractat de Lliure Comerç: “Durante su campaña para la presidencia, Obama se opuso firmemente al tratado de libre comercio con Colombia, bajo el argumento que este país no ha ha hecho lo suficiente para reducir los asesinatos de sindicalistas y llevar a los asesinos ante la justicia.” (http:// www.americaeconomia.com/ note.aspx?Note=256235)
Alternativa
La Unió Europea agafa el relleu dels EEUU
Intersindical
(El País, 30/04/09).
Y es que quienes nos dirigen, de siempre remisos a poner el dedo en la llaga de lo que supone un capitalismo depredador e injusto –hoy, por cierto, a la deriva–, defienden, sí, el bien común siempre y cuando no choque con los intereses particulares de las grandes empresas.” Carlos Taibo, "Público", 23/ 05/09
-
Las empresas españolas apuestan por la reelección de Álvaro Uribe. Las firmas presentes en Colombia creen que el actual presidente da seguridad
IAC
En la relació d’empreses amb serioses denúncies per violacions dels drets humans, per tenir relacions o beneficiar-se de l’activitat criminal dels grups paramilitars a Colòmbia hi trobem: Coca Cola, Nestlé, Unión Fenosa, Aguas de Barcelona, Endesa i Telefònica.
¿Y esto es la sostenibilidad?
Resta del món: ILCU de Palestina SUD-SOLIDAIRES de França COBAS d'Itàlia SNAPAP d'Argèlia així com membres de la CUT de Colòmbia i de la CTA d'Argentina. No van poder assistir, però van enviar missatges: ACTUB, CIG de Galícia i PEO de Xipre
23
IAC Intersindical
"A partir del 17 de setembre del 2009, milers de persones treurem els diners del banc, deixarem de pagar hipoteques i lloguers, farem cooperatives i recuperarem les terres abandonades"
Alternativa de Catalunya
laiac Número 4
El diari "Público" de l'11 de juny ens ofereix el gràfic de la distribució de la renda a España basada en el que es declara.
24