Revista de la IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya
IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya
laiac
laiac laiac Número 3 Número 3
Moviments alternatius: participació contra repressió El control del capital en el Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya La laïcitat, un element imprescindible per a la convivència democràtica
Número 1
3
SUMARI
Número 3
El control del Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya. Pàg. 20
laiac
La selecció de la representació ciutadana en l'àmbit de la salut. Pàg. 19
Enmig de les dificultats, la lluita d’alguns i les practiques assembleàries en el món laboral d’altres ens proposen que reprenguem les regnes del nostre futur i que seguim defensant, malgrat tot, els valors de viure i l’obligació de governar de manera solidària.
Catalunya
Una mostra de sindicalisme vertical en el comitè d’empresa del PAS de la UPC. Pàg. 18
de
Repressió sindical a l’Ajuntament de Badia del Vallès. Pàg. 16
Alternativa
La lluita de Frape-Behr. Pàg. 13
Intersindical
Criminalització del sindicalisme alternatiu. Pàg. 12
-
El debat d’una llei que obre la via a la privatització de l’ensenyament públic Pàg. 9
IAC
La laïcitat, un element imprescindible per a la convivència democràtica. Pàg. 4
En aquest tercer número de la revista de la IAC, els articles sobre societat laica i contra la repressió sindical (només cal fer una volta pel Vallès Occidental) ens recorden la necessitat de seguir defensant la llibertat de pensament i d’idees. Els articles sobre la participació de la ciutadania en l’àmbit sanitari i sobre les vies de privatització de l’ensenyament i de les pensions, són un exemple de que cal seguir defensant els serveis públics, dignes i per a tothom.
laiac Dipòsit Legal L-1369-2006 Núm. 3, maig de 2008 Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Josep Lluís Mataix, Ramon Serna Muntatge: Joan Daunis. Correcció: Arcadi Figueras.
Intersindical Alternativa de Catalunya
Federació de sindicats d'estalvi i serveis financers
INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA
IAC
www.iac.cat/ 2
EDITORIAL
Alternativa de Catalunya
laiac Número 3
I davant d’això, altre cop la repressió i molts moviments i organitzacions que cerquem o sentim la necessitat de crear alternatives al sistema i eines per defensarnos de les agressions del capitalisme. Paral·lelament, des de les nostres organitzacions oferim un model de participació i de funcionament assembleari, que tendeix a la autogestió, construint respostes i alternatives reals als problemes que es generen en la societat.
Intersindical
Els mecanismes de participació de la ciutadania en els afers públics són quasi sempre pur maquillatge. Tot i així, veureu en aquesta revista que encara hi ha maneres d’obviar allò que ens imposen i com treballar segons aquests principis és molt més enriquidor i eficaç que sotmetre’s a allò que s’espera de nosaltres: la forma d’encarar el conflicte de Frape Behr ha estat un exemple per a tothom que l’hem seguit.
-
Al front d’això, moviments socials alternatius, sindicats sense amo polític i normalment sense diners, associacions de persones que no combreguem amb aquestes majories i que no tenim cap deutor que no siguem nosaltres mateixos... intentem fer-nos escoltar. El Fòrum Social Català ha estat un èxit i les iniciatives dels diferents grups cada cop més imaginatives i contundents. Gent de principis, gent d’idees... cal parlar-ne molt.
IAC
Partits majoritaris, sindicats "més representatius"... diluïts en una maquinària que els fa perdre de vista allò que els va legitimar en els seus orígens. Partits majoritaris, sindicats "més representatius" que justifiquen en aquestes majories la seva miopia davant de la realitat. Un exèrcit de professionals de la política i del sindicalisme, l’únic objectiu dels quals és perpetuar-se en els llocs còmodes i econòmicament ben assortits que els dóna l’altra cop justificadora majoria. Mitjans de comunicació que els perpetuen...
Tothom plegat, estem creant un teixit que comença a consolidar-se a nivell laboral, polític, econòmic i social, mitjançant organitzacions sindicals, cooperatives de treball, moviments socials i candidatures alternatives. Estem proposant un model organitzatiu amb estructures horitzontals en les que les decisions les prenen les persones que les integren, creant així un funcionament assembleari totalment oposat a l’estructura piramidal de les grans empreses, partits polítics i sindicats majoritaris, que no estan disposats a perdre les seves quotes de poder ni les seves posicions de classe dominant sobre la resta de la societat. Cada barri, cada empresa, cada objectiu pendent i els nous que ens arribaran, són un nou repte per fer valer i fer extensiva una nova manera d’ocupar-nos dels nostres assumptes. En aquest camí, la IAC seguirà fent la seva contribució. 3
at t de deb n e m u c Do
La laïcitat, un element imprescindible per a la convivència democràtica
Alternativa de Catalunya
laiac Número 3
La laïcitat ens proposa i orienta cap al respecte de totes les idees, incloses les religioses, en l’exercici del poder polític,
La laïcitat afavoreix la convivència en el pla de la igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes. Es tracta de crear un marc de convivència en la diversitat, en una societat cada cop més plural en què les diferents religions i les creences espirituals i filosòfiques han de poder desenvolupar-se en el respecte igualitari dels drets de totes les persones. La laïcitat és la garantia de diàleg i d’intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees. Marc de convivència que, juntament amb la justícia social i econòmica, és garantia de pau civil en l’espai públic, casa comuna de totes i tots els ciutadans. La laïcitat respecta, i per tant garanteix, el coneixement del fet religiós i el situa en l’àmbit de les ciències socials i la història de la cultura. La formació religiosa s’ha d’entendre com un assumpte que pertany a l’estrica esfera privada dels individus i a la relació que aquests vulguin mantenir amb les seves respectives comunitats de creença. La laïcitat no vol ser ni una religió més, ni una opció materialista, però tampoc no ha de confondre’s amb la mera aconfessionalitat o neutralitat. La laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. La reducció de la laïcitat a un marc polític neutral de coexistència entre les religions converteix
Intersindical
Sortosament hi ha un altre camí, una altra possibilitat d’orientar la societat i incidir en els privilegis i les desigualtats, en les institucions i els diners públics, en la sanitat, en l’educació, en els mitjans de comunicació, en la vida social, etc. I és incidir en uns criteris que puguin revertir la tendència actual, i aquests criteris són els criteris defensats des de la laïcitat.
administratiu o educatiu i n’exclou l’hegemonia imposada des de qualsevol d’elles.
-
Dissortadament els models socials que s’estan imposant, aquí i arreu del món, no són models que afavoreixen la convivència i la democràcia: la por, les diferències religioses i els fonamentalismes de tota mena és el que es promou amb un interès poc honest; si més no amb un interès molt particular. Es vol imposar un pensament únic basat en l’esperit mercantilista on tot ha d’estar ubicat en el mercat del bé i del consum i només es procura el desenvolupament econòmic sense límit. Aquest model pressuposa buidar els valors socials del grup humà i, en aquest sentit, no dubta en promoure el fet religiós per al seu interès, tal com podem veure en els conflictes que els grans mitjans de comunicació anomenen conflictes religiosos, terrorisme islàmic, etc, però que, a poc a poc, l’opinió pública hi descobreix els verdaders motius i interessos d’aquest model social.
IAC
La convivència i la democràcia són dos dels trets més valorats per la societat a l’hora de definir-se a si mateixa. Convivència i democràcia impliquen, en més o menys mesura, l’absència de conflictes greus i la presència de justícia. De totes maneres la construcció i el manteniment d’aquests trets ha de fer-se amb un model social que això ho faci possible. Un model social que garanteixi el diàleg i l’intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees i que juntament amb la justícia social i econòmica, garanteixi la pau civil en l’espai públic, que és l’espai de tota la ciutadania. És, per tant, un model que ha de tenir com a principis bàsics el respecte i la igualtat.
4
Els privilegis no permeten l’avenç del
Intersindical Alternativa de Catalunya
laiac
conjunt de la població. En aquest sentit cap govern podria mantenir el règim concordatari de l’església catòlica romana, que s’hauria de regir pels convenis ordinaris que tenen les altres confessions, sense el privilegi de la seva regulació pel dret internacional. Entenem que l’aconfessionalitat de l’estat ho exigeix i que l’esment de l’església catòlica en la Constitució no obliga al manteniment de l’estatut concordatari. Els poders públics han de garantir els drets. Des de la laïcitat sempre s’ha defensat la llibertat religiosa i de consciència, però el lloc per fer-ho són els recintes de culte de qualsevol confessió. S’ha d’anul·lar el Registre Oficial d’Institucions Religioses i que totes estiguin en el Registre General d’Associacions del Ministeri de l’Interior, per tal com les organitzacions religioses siguin considerades en peu d’igualtat amb la resta d’organitzacions civils i sotmeses al dret comú. De la mateixa manera cap religió ha d’estar exempta de la tributació d’impostos
-
El camí a seguir en la construcció de la nostra democràcia haurà de fer-se en diferents àmbits i, com hem esmentat anteriorment, caldrà incidir en els privilegis i les desigualtats, en les institucions, en els diners públics, en els mitjans de
comunicació, en la vida social, en la sanitat i en l’educació.
IAC
en impossible l’objectiu de garantir la coexistència harmònica. Per a aquesta coexistència cal un activisme laic que produeixi una relativització parcial del valor que cada confessió religiosa atorga els seus costums, regles morals i creences, de tal manera que unes confessions deixin marge a les altres. Aquest és el veritable sentit del dret a l’espai públic, que no és un lloc buit, d’anomia, sinó que ha de configurar-se mitjançant un sistema públic de valors que garanteixi la llibertat de pensament i el pluralisme, conciliable amb els principals valors ètics i espirituals de les diferents cultures i religions. Aquesta garantia només es pot concebre en la mesura en què els diferents valors culturals i religiosos hagin acceptat disminuir raonablement la seva intensitat per no xocar violentament amb els valors de les altres opcions religioses i filosòfiques.
Número 3
5
sobre la renda, sobre societats i l’IVA tal i com s’estableix en el concordat.
Les institucions públiques han de
de Catalunya
laiac Número 3
És insostenible la disjuntiva entre jurar davant la Bíblia o prometre davant la Constitució que sembla dividir la ciutadania, almenys, en dos grups: els creients i els no creients (circumstància que a més solen recollir els mitjans de comunicació). Tots els càrrecs públics es deuen a la Constitució i a l’ordenament jurídic, i la presa de possessió ha de fer-se, a tot estirar, davant els símbols de l’estat i no, davant els d’una religió.
sectors privats. Sobre l’ensenyament superior, en què l’oferta pública de qualitat pot abastar el conjunt de les necessitats socials i educatives no es pot justificar el manteniment o la subvenció pública a organitzacions religioses. La formació dels seus quadres és un afer intern de les religions. Igualment quan l’estat vol conservar el patrimoni d’una entitat confessional determinada aquestes inversions han de revertir en el patrimoni cultural públic i no romandre en mans privades. Cal, com a mesura prèvia, que no es concedeixi cap subvenció d’aquesta mena a cap propietari sense un conveni d’ús compartit.
Alternativa
En moltes inauguracions oficials es contempla el protagonisme d’una sola confessió religiosa, la catòlica. Sembla evident que perviuen tics del passat, en què l’església catòlica tenia caràcter estatal. Ara no és així i caldria canviar el criteri. La tradició o el costum no poden ser, a aquests efectes, font de dret i prevaler per damunt de la democràcia ciutadana.
Els diners públics no han d’afavorir
Intersindical
han d’efectuar-se primordialment en seu civil, sense perjudici que també puguin commemorar-se –a efectes privats, com per qualsevol altra persona- conforme a un ritu religiós. L’exèrcit i la resta de les forces armades pertanyen a l’estat i l’estat és aconfessional. La religió no ha de barrejarse amb l’exèrcit de manera oficial, i s’hauria de suprimir el vicariat general castrense i la celebració de ritus religiosos com a part de l’activitat militar oficial. En la vida ordinària de les forces armades els soldats són ciutadans com els altres que poden acudir als centres de culte de la seva preferència.
-
En les manifestacions religioses públiques no pot ser admissible la participació dels cossos i forces de seguretat o de les forces armades, ni de qualsevol representant de l’estat: central, autonòmic o municipal en exercici de les seves funcions.
IAC
representar el conjunt de la ciutadania. La legitimitat de la monarquia neix de la Constitució de 1978 i no de la tradició de la “monarquia catòlica”. Les cerimònies reials
Cap persona, sota cap concepte, no ha de veure’s mai, en cap cas, obligada a declarar públicament sobre les seves creences o sobre l’absència de les mateixes. Això s’hauria de reflectir en tota mena de documentació civil, militar, escolar, administrativa o de qualsevol altre tipus i molt especialment en la documentació fiscal (declaració de l’IRPF).
Els mitjans de comunicació de l’estat no haurien de posar-se al servei de religions, ni d’una ni de cap, per tal de mantenir els criteris d’aconfessionalitat que determina la Constitució. Per tant és precís suprimir tots els espais confessionals de qualsevol religió dels mitjans de comunicació públics, o dels privats que rebin subvencions o estiguin finançats amb fons públics. En el dia a dia de la vida social podem dir que caldria establir un únic matrimoni civil i que els fidels de cada religió, si així ho desitgen, contreguin, a més, núpcies, en el seu temple. El matrimoni civil s’ha 6
Alternativa de
En el sistema hospitalari públic, i en general en la sanitat, les diferents religions i filosofies han de tenir accés per fer l’acompanyament espiritual que els usuaris vulguin, però cal un protocol, de com accedir a aquests serveis, que sigui respectuós amb tothom. El pacient, o els seus familiars, no s’han de veure obligats, en cap cas, a dir no. Se’ls ha de preguntar de forma positiva si volen serveis espirituals i de quin tipus. En els centres sanitaris públics s’ha d’excloure la presència institucional de clergues. Si existeixen capelles i/o temples han de ser ecumèniques i obertes a tots els cultes.
Intersindical
darrer acte per evitar un embaràs no desitjat. Finalment no hi ha d’haver cap impediment a la lliure voluntat de la mare a l’avortament que no es recolzi en arguments de caràcter mèdic o psicològic.
-
La configuració de les sales destinades al comiat del difunt ha de permetre l’alternança de cultes i ritus sense dificultats. Els serveis funeraris han d’oferir fèretres amb els diferents signes religiosos i també sense cap símbol, o bé amb aquells de la preferència del finat. Els ciutadans tenen dret, si no desitgen una altra opció, a poder ser enterrats sense discriminació en funció de les seves creences en vida. Això pot voler dir que hi ha d’haver zones comunes, per a tots els difunts, i zones exclusives per als qui desitgin ser enterrats de manera exclusiva entre els membres de la seva comunitat específica.
IAC
de celebrar en el respectiu ajuntament, o en aquells espais municipals que més s’adeqüin a aquest objectiu. Cal garantir el dret ciutadà de deixar de constar en una determinada institució religiosa (apostasia) amb un document de reconeixement lliure de la voluntat per part de la persona interessada. Cal facilitar, per part de les autoritats públiques, el dret a una mort digna (eutanàsia) quan aquesta sigui l’opció lliurement i conscientment escollida pels ciutadans. Cal un servei de registre documental de testaments vitals per als interessats, amics i famílies, en el cas d’arribar a una situació no desitjada. L’avortament ha de ser, necessàriament, el
Catalunya
laiac Número 3
Els poders públics han de garantir l’absència de restriccions i de controls ideològics en els àmbits de la ciència i de la investigació, que només s’hauran de regular pel conjunt de criteris d’ètica civil i de respecte a la dignitat humana. Els tanatoris públics o de concessió municipal han d’habilitar-se per respectar l’opció confessional o filosòfica de cada persona.
7
Aquest mateix principi s’ha de mantenir per als casos d’aquelles persones que es vegin obligades a romandre ingressades en centres públics (hospitals, residències, centres penitenciaris, etc).
de Catalunya
laiac Número 3
Pep Barceló
Alternativa
pensament filosòfic i de les diverses tradicions espirituals, sense contribuir mai i sota cap concepte a la segregació dels infants i dels joves, ni a la seva separació en grups diferents. El fet que els ciutadans es vegin obligats a pronunciar-se, bé sigui activament o passivament, sobre si volen o no ensenyament confessional per als seus fills –i en el seu cas, de quina confessió concreta–, obliga de forma encoberta i ineludible a pronunciar-se sobre el seu grau d’afinitat ideològica amb les confessions
El principi democràtic de la laïcitat, acceptable per tots els grups i sistemes de creences que siguin respectuosos envers els altres, que no intentin hegemonitzar l’espai públic i que acceptin la possibilitat d’una convivència enriquidora, pluralista i culturalment engrescadora-, és fomentar els valors d’una ètica ciutadana que eviti veure les diferències filosòfiques o espirituals com una cosa que ens separa, sinó com una de les manifestacions de la multiplicitat i la riquesa de l’espècie humana. La laïcitat pretén, no tan sols ser més capaços de créixer conjuntament com a societat, sinó també de conviure respectuosament i accedir a fites més interessants de creativitat, lliure examen i desplegament de totes les potencialitats espirituals dels éssers humans.
Intersindical
És imprescindible suprimir els elements simbòlics confessionals o ideològics de les dependències on es realitza l’ensenyament oficial obligatori, sense objectar que aquests puguin mostrar-se o no en les dependències reservades per a les activitats confessionals que es realitzin voluntàriament fora de l’àmbit de l’ensenyament oficial obligatori.
-
creences que puguin existir, el sistema educatiu públic ha d’estar absent de tota influència, direcció o tutela de cap religió. La religió no pot controlar l’escola finançada amb fons públics. Cal deixar la transmissió del fet religiós a les respectives comunitats de creença, i no pas fer-ho en l’espai públic comú, fonamental i universal. Les àrees de ciències socials i d’història de la cultura s’han de fer ressò del conjunt del
Cal exigir que l’ensenyament obligatori tingui un caràcter aconfessional en els centres concertats, independentment de d’ideari del centre, perquè l’ensenyament públic obliga els centres concertats a oferir una educació a tota la població sense seleccionar els seus alumnes d’acord amb les seves creences religioses. Per respectar l’ideari del centre educatiu concertat, aquests centres haurien d’impartir els ensenyaments confessionals fora de l’horari lectiu a aquells que ho desitgin de forma voluntària.
IAC
En l’educació, per respecte a totes les
religioses, la qual cosa vulnera clarament l’esperit del punt segon de l’article 16 de la Constitució.
8
El debat d’una llei que obre la via a la privatització de l’ensenyament públic IAC
El conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ernest Maragall, va presentar el mes de novembre les bases per a una nova Llei d’Educació a Catalunya, coincidint amb la difusió de diferents estudis (PISA, Fundació Bofill), en els quals s’assenyalava que els resultats escolars del nostre alumnat estaven per sota de la mitjana europea.
Intersindical Alternativa
Una política calculada de joc brut
de Catalunya 3
No obstant, quan es busca deliberadament obviar els factors que responsabilitzen del fracàs escolar les polítiques socio-laborals i educatives dels governs i carregar-lo en el “déu” dels centres educatius, se’ns està dient entre línies que, en el millor dels casos, no hi ha voluntat d’arreglar res, i que possiblement les mesures que volen
Número
les sortides laborals a la finalització dels estudis en general són menys especialitzades i més precàries, i la realitat socio-cultural és més canviant i diversa. També en aquesta campanya/debat de pulcritud estadística, a la conselleria se li ha oblidat explicar a la ciutadania catalana que per cada persona més gran de 24 anys que se suïcida a l’estat espanyol, a Finlàndia se’n suïciden 2, però que entre 15 i 24 anys, (hi ha una part d’aquesta franja que encara és escolar), la diferència s’incrementa d’1 a 5. Per tant el dubte per plantejar als estudiosos és diàfan: té algun grau d’influència el seu sistema educatiu en aquest fet ?
laiac
El fracàs escolar va ser l’eix, -tant de l’argumentació administrativa com d’una campanya mediàtica orquestrada pel conseller-, per tal de justificar la proposta de llei, i així responsabilitzar el professorat i l’organització dels centres públics dels mals resultats de l’alumnat. Una política calculada de joc brut, que pretenia donar cobertura a les seves propostes i desprestigiar el professorat per aïllar-lo socialment. Ja des d’un principi la conselleria ha considerat el professorat com el principal enemic, gairebé l’únic- que estava en condicions de contrarestar la seva argumentació i alertar la ciutadania dels inconfessables objectius que la proposta de bases per a la llei perseguia, i que tant els caps de la conselleria en les seves exposicions com la seva propaganda mateixa amagaven. De fet el conseller no va tenir més remei que reconèixer que la seva proposta de llei obria una via a la gestió privada dels centres públics, uns dies abans de la vaga del 14 F en un conegut programa de televisió. Per altra banda, aquesta “goebeliana” campanya, que ha pres Finlàndia com a model i referència, ha pretès amagar algunes qüestions com ara les diferències pressupostàries d’inversió pública en educació (Catalunya està per sota de la mitjana de la UE i de diverses comunitats de l’estat espanyol) i les diferències socioeconòmiques i culturals de les famílies. A Catalunya el nivell de precarietat i atur és molt més alt, els salaris són més baixos,
9
prendre van en la línia d’empitjorar el que tenim.
IAC Intersindical Alternativa de
Restabliment de les jerarquies
laiac Número 3
Un model d’escola autoritària, organitzada de d’alt a baix, on el paper que s’assigna al professorat es redueix a transmetre coneixements o com es diu ara “competències bàsiques”, serà una escola que traspuï autoritarisme, on els valors democràtics siguin formals, formin part del decorat, on la comprensió i la tolerància es converteixen en indiferència, on el treball col·lectiu i la reflexió comuna siguin substituïts per la competència individualitzada sota la mirada valorativa de qui ostenta el poder. Si al nostre sistema educatiu es desenvolupen les condicions que afavoreixin l’autocensura i la manca de llibertat, el treball docent quedarà absolutament i majoritàriament en mans de les editorials. Únicament s’enfocarà amb l’objectiu que els alumnes superin les proves externes als centres, de competències bàsiques per aconseguir que el seu centre obtingui un bon lloc en l’estadística oficial, que atorgarà les felicitacions i els recursos, però això no significarà ni molt menys que els nostres alumnes hagin adquirit millors hàbits i valors, i estiguin més ben preparats per a la vida i per al mercat laboral. Tot plegat però, deixa molts interrogants oberts per pensar que des del poder es busca que els alumnes siguin més tecnòcrates, individualistes, competitius, enfiladissos,
Catalunya
Plantejar-se de cara al futur a Catalunya, una millora del sistema educatiu, i com a conseqüència dels resultats escolars, requereix, -a més d’una important inversió en recursos humans i materials en els centres públics-, de polítiques socials i laborals que millorin el nivell de qualitat de vida dels sectors socials més desafavorits. Tota la resta suposa apostar per emmascarar la realitat. En aquest mateix sentit s’ha situat el debat de la campanya només en el terreny dels resultats escolars, perquè a més del professorat, s’havia de desprestigiar també l’ensenyament públic, tant per afiançar el model privat existent a Catalunya, com per justificar la implementació de diversos elements característics en el sistema públic i obrir així la veda a la seva privatització paulatina. No s’ha respectat l’important paper que ha desenvolupat i desenvolupa l’escola pública en la promoció social d’una part de les classes treballadores, ni la seva contribució a l’equitat i a la cohesió social, ni a la
integració i al coneixement de la llengua catalana d’importants sectors migratoris d’abans i d’ara. El nou Departament encapçalat per l’honorable conseller ha arrasat amb tot sense importar-li res, per tal d’aconseguir els seus objectius, i ha aprofundit greument en la ferida i en la desconfiança existent entre l’ensenyament públic i l’administració catalana. Pels seus interessos ha reduït el debat educatiu a un nivell purament instrumental de coneixements, defugint deliberadament d’aquest debat, quins són els valors que ha de transmetre l’escola i quina educació, en canvi, en valors, propicien o es desprenen dels canvis estructurals i mercantils que s’està proposant per a l’ensenyament públic.
10
insolidaris, submisos i obedients en la seva vida laboral.
Intersindical Alternativa de Catalunya
laiac Número 3
Les propostes de la conselleria no tenen res a veure amb les necessitats dels centres públics, sinó que estan més en consonància amb l’objectiu d’introduir l’educació pública en el mercat educatiu, de sotmetre-la a les lleis del mercat, (de l’oferta i la demanda) i de reestructurar-la, tot important el model de gestió i administració dels sectors privats. Aquest plantejament qüestiona l’educació com a un dret i declina la responsabilitat de l’administració pública en assegurar que
Ara la conselleria, malgrat que el seu silenci continua, ja sap el que la comunitat educativa de l’escola pública no vol. Quan aquestes línies vegin la llum possiblement el conseller hagi presentat l’articulat de la llei. És en aquest articulat on pot donar resposta a l’exigència que l’ensenyament públic li va fer el 14 F sense comprometre el seu personal futur polític. Si l’avantprojecte de llei manté les línies i propostes del document de bases, el conflicte continuarà i tornaran a convocar vagues i mobilitzacions. Ricardo Rodilla
-
El mercat educatiu
En definitiva unes propostes per a una llei somiada per CIU, i que no ha trigat, -a través del Sr Jordi Pujol-, en oferir-hi el seu suport al conseller Maragall. Una llei que CIU volia fer a poc a poc, sense passar pel parlament, derruint de mica en mica l’actual sistema públic, implementant mesura a mesura sense aixecar massa polseguera, i que ara el PSC i la resta de l’esquerra còmplice li serveixen en safata de plata. Una llei de dretes per a una economia que subsisteix a cop de desregularització i precarització d’un mercat laboral majoritàriament poc especialitzat i depenent fonamentalment de la demanda de consum interna. La resposta del professorat i els i les estudiants i part de la comunitat educativa de l’escola pública contra aquestes propostes contingudes en un document de bases per a una llei educativa catalana va ser contundent i massiva, tant per la participació en la vaga del 14 de febrer, com en les manifestacions d’aquest mateix dia. A Barcelona ens vam manifestar més de 60.000 persones.
IAC
Les propostes del conseller, estan lligades tant al que s’ha dit en aquesta campanyadebat com al que s’ha volgut obviar i, en síntesi aquestes propostes suposen que s’obriria la veda a la gestió dels centres públics per entitats privades -tant directament com a través d’un pas previ pels municipis-, que es prioritzaria i ampliaria l’oferta dels centres privats concertats, que es projectaria el model de direcció dels centres privats als públics, i que es posarien les bases per acabar amb la gestió democràtica. El que també es proposa és que cada centre defineixi una part important del seu currículum, cosa que lligada al model d’avaluació externa, que planteja un model depenent exclusivament dels resultats escolars, possibilitarà la creació d’un ranquing de centres. L’obtenció de bons resultats serà determinant a l’hora de rebre la dotació de recursos, i això acabarà afavorint els centres, ja de per si, situats en entorns socials més afavorits. A més s’estimula l’autofinançament dels centres públics, s’afavoreix la desigualtat i es fomenta la competitivitat entre centres. Tot plegat agreujarà la desigualtat entre centres i alumnes, i possibilitarà un repartiment dels recursos basats en criteris de resultats escolars i no en base a les necessitats educatives dels centres, aprofundint d’aquesta manera encara més en la desigualtat d’oportunitats i en la posterior divisió i reproducció social del treball.
aquest dret arribi per igual a tota la ciutadania, amb independència de la seva condició econòmica, social o de qualsevol altre tipus. Les propostes de la conselleria contribuirien a aprofundir la fractura social existent, ja que van encaminades a desproveir l’educació pública de la seva essència i del seu paper en l’estat del benestar, que és: contribuir a anivellar les diferències socials d’origen i, així, ajudar a garantir una veritable igualtat d’oportunitats, per a tots els ciutadans i ciutadanes.
11
Criminalització del sindicalisme alternatiu
de Número 3
Aquesta reacció visceral del sistema capitalista i dels seus avaladors ens constata que suposem una amenaça per a la seva continuïtat. Una part de la població cada cop més nombrosa no veiem gens clar el funcionament del sistema actual, en el que augmenten les desigualtats socials, la precarietat en l’ocupació laboral, el preu de l’habitatge, de l’energia, dels aliments, dels carburants, etc. En certa mesura, cada cop més persones qüestionem el model de societat en el que vivim.
laiac
González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala, que van ingressar a la presó de Villabona el juny de 2007, després d’un judici carregat d’irregularitats, acusats d’ocasionar desperfectes durant les mobilitzacions dels treballadors de Naval Xixón contra el tancament de les drassanes.
Catalunya
Més greu és encara la situació de dos dirigents del sindicat asturià de la Corriente Sindical de Izquierdas (CSI), Cándido
Alternativa
Processos similars estan tenint lloc a la resta de l’estat espanyol. El “Sindicato de obreros del campo y medio rural andaluz” (SOC), estan immersos en un procés de sancions econòmiques, interposades per defensar els drets dels camperols i per denunciar el monopoli abusiu dels terratinents.
Intersindical
La lluita de conductors i conductores d’autobusos de TMB, -encomiable en aquest temps en que sembla que només ens toca estar a la defensiva-, ha estat una lluita per aconseguir millores i encomiable també, tant pel seu procés participatiu com pel resultat final aconseguit. Malauradament han hagut de patir sancions i acomiadaments ordenats per l’empresa, seguits de càrregues i agressions policials en les manifestacions, a més d’una forta campanya mediàtica en contra, per part del Govern de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, per convèncer la població que els culpables de les incomoditats són justament els qui volen unes condicions laborals i de vida dignes.
-
Com a exemples, podem citar les lluites de treballadors i treballadores de Frape Behr, Mercedes-Benz, Sintermetal i Sysmo. Aquestes persones, juntament amb familiars, amics i amigues, havien organitzat manifestacions i actes públics per defensar els seus llocs de treball i demanar el recolzament del Govern de la Generalitat de Catalunya. Però el que sí van assegurar els nostres governants fou la presència policial en totes aquestes accions de legítima protesta. Quina és doncs la funció que compleixen les forces d’ordre públic: protegir la població o protegir el sistema?
IAC
El sindicalisme alternatiu estem patint les mesures governamentals per reprimir i criminalitzar les nostres reivindicacions, tractant a més de desvirtuar tot allò que defensem.
Pot ser que ens trobem en un punt d’inflexió en el sistema econòmic actual, i que estiguem assentant les bases per a un model de societat més just i solidari. Aquest 1r de maig, hem tornat a recuperar els carrers expressant, junt amb milers d’altres persones, la nostra alegria per pertànyer a un col·lectiu que continua lluitant i resistint contra els envits del món capitalista! 12
La lluita de Frape-Behr Una experiència recent de lluita assembleària
de Catalunya
laiac Número 3
Sí; cadascun dels representants dels treballadors/es o dels sindicats defensen les seves pròpies postures davant l’assemblea. Ara bé, un cop s’arriba a consens per part dels treballadors/es, és responsabilitat del comitè d’empresa vetllar per complir les decisions que s’hagin adoptat per part de la majoria. El comitè d’empresa ha de fer pedagogia i bona pràctica d’aquesta forma de funcionament en la presa de decisions. És la seva responsabilitat garantir el debat, aportant tota la informació necessària amb la màxima claredat d’idees, així com arguments sindicals des d’una perspectiva unitària i de defensa de classe.
Alternativa
Cada treballador pot presentar-se lliurement a través de la candidatura d’una secció sindical o en una llista independent. Quan es fan les votacions, els treballadors poden votar a qui desitgin d’entre totes les llistes que es presenten. Es poden emetre tants vots com representants legals s’hagin d’escollir. Es poden votar totes les persones de la mateixa llista o distribuir els vots entre totes les llistes. Per legalitzar aquest procés s’han d’elaborar llistes completes i fer coincidir els que es presenten segons marca la llei.
Repercuteix aquest sistema en un funcionament cohesionat del comitè, i del comitè cap als treballadors i treballadores?
Intersindical
En què consisteix el sistema de llistes obertes per a l’elecció de representants i com es lliga amb el procés oficial d’eleccions sindicals?
D’acord amb el nostre concepte d’organització, l’assemblea és el nucli vertebrador de tota la lluita sindical a l’empresa, així com del marc de debat i presa de decisions de qualsevol actuació del comitè. Els representants presenten les diferents opcions i la que consideren més encertada, posant-les a debat i a votació a l’assemblea. La resolució de l’aquesta és la que decideix el camí a seguir.
-
El comitè de Frape-Behr està format per 8 membres de la Federació de Treballadors de Catalunya (FTC-IAC), 3 de CCOO i 2 d’UGT. Cal afegir que cada opció sindical hi té un delegat addicional. Hi hem estat sempre amb majoria absoluta, des de la seva fundació, a Frape Zona Franca, com a COAF i després com a FTC. Per aquest motiu encara es mantenen les pràctiques assemblearis i el poder de decisió dels treballadors mitjançant l’assemblea.
Quin paper hi juga l’assemblea de treballadors?
IAC
Quina és la composició actual del comitè de Frape i des de quan l'FTC en forma part?
13
Quin mecanisme es va fer servir per encarar la lluita de Frape davant de l´ERO presentat per l’empresa? Com es prenien les decisions?
Intersindical Alternativa de Catalunya
laiac Número 3
Sí, sens dubte. Estem representant els interessos de tots els treballadors, per tant, la decisió ha de ser assolida, assumida i
Volem remarcar que, a nivell sindical, el comportament dels delegats de CCOO i UGT durant el desenvolupament del conflicte ha estat exemplar, amb una forta implicació i unanimitat dins del comitè. Ara bé, una altra cosa completament diferent han estat les directrius de les seves cúpules sindicals. Els sindicats oficialistes han defensat arribar a acords a qualsevol preu i de qualsevol tipus, argumentant que s’ha d’acceptar sortir el menys perjudicats possible, apostant per assolir acords ràpids que només afavoreixen els interessos de l’empresa, deixant de banda la defensa dels treballadors. Els sindicats representen avui dia un poder dins de l’Estat, que només estan orientats a reconduir les lluites obreres i donar-hi sortida sota la perspectiva del liberalisme econòmic. Mai es plantejaran l’atac al sistema com a únic culpable de la situació.
-
Els membres del comitè assumeixen les decisions de l’assemblea de treballadors?
Quin ha estat el paper dels sindicats anomenats més representatius en el conflicte?
IAC
Primerament ens vam posar en contacte amb els assessors jurídics, en el nostre cas el Col·lectiu Ronda, per tal de consultar les diferents opcions i posar-les en coneixement de l’assemblea. Llavors es va decidir fer una sèrie de mobilitzacions per tal de fer pública la nostra problemàtica: manifestacions, tancaments dins la fàbrica, rodes de premsa, etc. Les decisions sempre es prenien entre tots els treballadors reunits en assemblea, realitzant votacions en cas que no s’arribés a consens. Des del començament, l’assemblea ha estat la veu en el conflicte. El més important de tot el procés ha estat la denúncia constant que ha fet el comitè d’empresa contra les bases amb les que es recolzava l’empresa per justificar la presentació de l’ERO. Paral·lelament es va denunciar la postura que han adoptat els estaments oficials. Tant la Generalitat de Catalunya, per una banda, com els sindicats oficialistes per l’altra, s’han dedicat a pertorbar les negociacions per la defensa dels interessos dels treballadors, adoptant posicions que afavorien clarament els interessos de la Multinacional.
respectada per tots. El funcionament que defensem es regeix per fer de l’assemblea l’òrgan sobirà en la presa de decisions, així com el centre de tota l’estratègia sindical. L’assemblea és el nucli fonamental de qualsevol lluita i dirigeix tots els processos sindicals i socials.
L’acord final ha estat acceptat per l’assemblea? No podia ser d’altra manera aquí, a la Frape. L’assemblea va acceptar
14
Alternativa de Catalunya
laiac Número
Frape és un exemple real de com es pot afrontar un conflicte de manera participativa i assembleària, fomentant la presa de decisions i la dinàmica de lluita de tots i totes els treballadors/es. Si tots i totes tenim veu en el conflicte és més probable que adoptem la lluita com a nostra i ens sentim més identificats amb allò que estem defensant. Aquesta forma de funcionament és la més democràtica, tot i que s’ha d’assumir la resolució que pren el conjunt de treballadors/es. El debat, l’anàlisi i la posta en marxa de les accions aprovades entre tots i totes els treballadors/es posen en evidència l’ocultisme sindical i les decisions errònies que prenen els buròcrates, més interessats a mantenir la pròpia posició de privilegi, que no pas a lluitar pel benefici i la defensa dels drets dels treballadors/es.
Intersindical 3
És obvi que, després d’un conflicte d’aquesta magnitud, no és fàcil tornar a l’activitat laboral com si res no hagués passat. Hem de fer un gran esforç per continuar endavant. El comitè d’empresa, conjuntament amb els treballadors, hem de rearmar-nos, recuperar la nostra capacitat de lluita i ésser capaços de generar debat i reflexionar sobre tot el que ha succeït. Hem d’analitzar les causes, els punts febles i els punts forts, els aspectes positius i negatius de tot plegat, i treure’n les conclusions. Si fem aquest exercici pedagògic, en futures lluites amb l’empresa, tot plegat serà molt diferent.
Què penseu que pot aportar la manera de funcionar de Frape a altres empreses?
-
Quin clima laboral hi ha i quin és actualment el nivell de conformitat dels treballadors i treballadores amb el comitè d’empresa?
imposar una dinàmica diària de força. Ja hem tingut algunes discrepàncies d’interpretació de l’acord i tenim en marxa diferents conflictes per incompliment del pacte, per part de l’empresa. Ens esperen dos anys de durs enfrontaments amb la direcció. IAC
majoritàriament l’acord final. Tanmateix, hem de considerar les condicions en què es van haver de prendre les decisions: En primer lloc, hi havia el condicionant d’un expedient acceptat per la Generalitat, que deixava al carrer 92 companys amb una indemnització de 20 dies i un màxim de 12 mensualitats. En segon lloc, la decisió es va prendre desprès de quatre mesos de lluita i penúria econòmica d’una part important de l’assemblea. No exposem aquests fets com a justificació, sinó com a anàlisi d’un fet real. Hem d’aprendre de la nostra experiència en aquest conflicte i dotar-nos de la metodologia i els plantejaments necessaris per afrontar futures lluites protegint-nos d’aquests condicionants. Estem portant un debat a l’assemblea sobre la creació d’una caixa de resistència per poder fer front a l’ofegament econòmic que les empreses sotmeten als treballadors aprofitant-se de les necessitats econòmiques de les famílies.
Està tancat absolutament el conflicte? El conflicte no pot estar tancat perquè la solució ha estat imposada i perquè els objectius de la lluita continuen vigents. Ara toca el més difícil, fer un seguiment dels objectius i dels punts contemplats a l’acord. L'empresa se sent guanyadora i intenta
15
Repressió sindical a l’Ajuntament de Badia del Vallès
Alternativa de Catalunya
Des del primer moment, l’equip de govern municipal va intentar evitar les intervencions sindicals de CATAC-IAC i, com els delegats i delegades es mantingueren ferms en la denúncia d’irregularitats, van acomiadar el primer dels membres de la secció sindical, l’Antonio Jurado. L’acomiadament va estar declarat improcedent. El mateix alcalde el va reconéixer com a tal i va mantenir la seva decisió malgrat el cost de 9.000 euros que, evidentment, no va pagar de la
Intersindical
Veiem, però, el que no expliquen:
Al març del 2005, es constitueix la Secció Sindical de CATAC-IAC i comença la seva activitat sindical a l’Ajuntament. Entre d’altres actuacions, va presentar denúncia pel desmantellament d’un equipament esportiu sense garantir una correcta eliminació de l’amiant de la seva estructura, atemptant així de manera molt greu contra la salut de treballadors i treballadores, i de la pròpia ciutadania.
-
aprovava gent manifestament declarada com a afiliada o simpatitzant de la UGT. Quan era així, es convocaven per segona vegada fins que aprovaven.
IAC
El mes de gener, un delegat sindical de l’Ajuntament de Badia del Vallès, en Carlos Castán, ha estat acomiadat. El company Carlos és el coordinador de la secció sindical de CATAC-IAC i president de la Junta de Personal. El motiu que al·leguen, perquè sempre hi ha un motiu aparent que intenta dissimular les veritables raons, és que es tracta d’un treballador interí, és a dir temporal, i que ja no són necessaris els seus serveis. Val a dir que la tasca que tenia encarregada era la de la coordinació de la brigada d’obres de l’Ajuntament de Badia del Vallès, on governa el PSC amb majoria absoluta.
laiac Número 3
El mes de febrer del 2005 el ple de l’Ajuntament de Badia va adoptar un acord que garantia la convocatòria de 22 places vacants, ocupades en aquell moment per personal temporal, de les quals 4 estaven ocupades per delegats de CATAC-IAC. Casualment, totes han estat convocades menys aquestes quatre i una altra, fins el punt de deixar places desertes si no
16
IAC
seva butxaca. Posteriorment van obrir un expedient disciplinari a una altra delegada. Aquest també va ser anul·lat, fent fracassar un altre intent d’eliminar els delegats de CATAC-IAC. En aquest cas, un instructor de la Diputació de Barcelona va haver de determinar que no existia causa per incoar un expedient disciplinari. La causa que al·legava l’Ajuntament era que la delegada havia fet fotografies que deixaven constància de la utilització de maquinària d’obres de l’Ajuntament sense les condicions tècniques i de seguretat necessàries.
Intersindical Alternativa
Fins que CATAC-IAC va obtenir representació entre els treballadors i treballadores de l’Ajuntament, la majoria de la representació sindical l’ostentava la UGT, que ni tan sols va constituir formalment el comitè de seguretat i salut. Els delegats de CATACIAC van garantir la constitució dels òrgans de representació que preveu la llei i van denunciar qui pertocava per no haver-ho fet abans.
de Catalunya
I ara ho intenten per tercera vegada: acomiaden el president de la Junta de Personal, en Carlos Castán. Què hem d’interpretar, doncs?
laiac Número
Imatges d'accions de la IAC a Badia i Carlos Castán al megàfon
3
Que lluny de les raons al·legades per l’acomiadament, les que realment motiven la presa d’aquesta decisió són unes altres: la negativa del govern municipal a tolerar que el personal estigui representat per persones que no poden controlar ni des de l’alcaldia ni des de cap partit polític, i així seguir funcionant com si l’Ajuntament fos una botiga pròpia al servei d’uns quants.
17
Una mostra de sindicalisme vertical en el Comitè d'Empresa del PAS de la Universitat Politècnica de Catalunya IAC Catalunya
laiac Número 3
Evidentment, no es podia esperar més, el rector i la gerenta de la UPC estan encantats amb aquest reglament, i així ho han manifestat en diverses ocasions. Davant d’aquesta agressió, amb totes les de la llei, el CAU-IAC va presentar una demanda per vulneració dels drets fonamentals i estem pendents de la
de
Com podeu comprovar, UGT i CCOO incompleixen qualsevol mínim de principis ètics i democràtics i demostren la manca de consideració i respecte que aquests sindicats tenen pels treballadors i treballadores; en definitiva: aquest reglament no és només una exclusió del CAU-IAC i del CSI-CSIF, sinó també l’eliminació de l’opinió dels treballadors i de les treballadores que no els voten.
Alternativa
Després de les eleccions, CCOO i UGT van aprovar un reglament del comitè d’empresa que acabaria excloent descaradament de la negociació el CAU-IAC i el CSI-CSIF. Segons aquest reglament, la negociació no l’exerceix el ple del comitè d’empresa, sinó una comissió (la comissió executiva permanent) formada per 17 membres escollits, justament la suma dels delegats de les dues formacions majoritàries. Per a CCOO i UGT això és democràcia i la resta són “hòsties”.
Intersindical
El mes de juny de 2007, van haver-hi eleccions al comitè d’empresa de personal d’administració i serveis (PAS) de la UPC i el resultat va ser el següent: UGT: 9 delegats; CCOO: 8; CAU-IAC: 4; i CSI-CSIF: 2.
sentència.
Estem davant d’una venjança dels sindicats majoritaris i del consell de direcció de la UPC pel procés d’assignació de perfils (assignació de categories laborals) del PAS durant els anys anteriors. L’oposició i la denúncia del CAU a l’aplicació dels perfils, va fer que el consell de direcció de la UPC, amb la intenció d’ajudar els seus amics de CCOO i UGT, hagués de posar més diners dels pressupostats per tal de reduir el rebuig del personal a aquest procés arbitrari d’assignació de categories laborals. CCOO, UGT i el rector de la UPC volen aprofitar la baixada electoral del CAU-IAC per acabar amb una expressió sindical de lluita i de defensa dels treballadors i les treballadores a la UPC.
18
La selecció de la representació ciutadana en l’àmbit de la salut IAC
Ho deixa ben clar en Vicenç Navarro en el seu bloc: la idea que les “primàries made in USA" són un símptoma de democràcia és ben errada. Hi accedeixen els candidats més ben finançats per les multinacionals que inverteixen en les eleccions per tal que els futurs governs els deixin continuar fent tranquil·lament els seus fabulosos negocis. Així, cap candidat posa en qüestió el sistema sanitari més privatitzat i desigual del món.
Intersindical Alternativa 3
Certament, els moviments de base i les organitzacions crítiques continuem marginades, però continuarem assajant eines de control del que estan fent amb la nostra salut. Ramon Serna
Número
I el conseller d’Interior i de Participació Ciutadana” enceta un procés selectiu per decidir quins són els “agents socials” que han d’exercir el control ciutadà dels nous Governs Territorials de Salut i encarrega aquesta feina, pels GTS de l’Alt Urgell i el Pla de Lleida, a una empresa “especializada en la externalización de procesos y servicios administrativos”. Es tracta d’Office Workshop, sl, que compta amb una adjudicació de 20.000 € per fer aquesta feina. I 2 empreses més es reparteixen idèntiques adjudicacions en altres 8 dels 37 GTS a posar en marxa. Mentrestant, el Consorci Sanitari de Barcelona, a efectes propagandístics la prova pilot i que per la seva centralitat i per la seva grandària és el que compta amb més iniciatives de participació, segueix sense adaptar-se al decret de constitució dels GTS que obliga a introduir la participació ciutadana.
laiac
Tot sembla que el nostre govern l'esperés per no defraudar les seves prediccions, i si l'autor critica el “Foro Español de Pacientes” i les associacions que el conformen per la seva dependència de les multinacionals farmacèutiques, la nostra impassible consellera de salut imposa el president d’aquell fòrum com a representant dels usuaris i de les usuàries en el consell d’administració de la nova empresa pública “Institut Català de la Salut” on també seuen els dos grandíssims sindicats a més del corporatiu de metges que amb això en fan prou per deixar de protestar. I com que el llibre també diu: “También se trabaja en la creación de una escuela de gestores de asociaciones de pacientes como herra-
mienta para controlarlas.”, el fòrum posa en marxa la “Universidad del paciente”.
Catalunya
“... los peones de las multinacionales en la administración sanitaria intentan que se exija una acreditación social para las asociaciones de pacientes y así cribar a los interlocutores válidos. Quieren para ello establecer requisitos como ... los recursos e infraestructuras que poseen. Proyecto que, de salir adelante, favorecerá a las organizaciones más grandes, mejor financiadas y más cercanas en sus presupuestos ideológicos i su práctica del poder. Las asociaciones críticas ... corren el peligro de la marginación.”
de
Anant del web al paper, reproduim frases contundents del llibre “Traficantes de salud”, que ens afecten més directament:
19
El control del capital en el pla de alunya pensions de la Generalitat de Catalunya
de Número 3
I en darrer terme, no podem elegir on s’inverteixen els nostres diners, ni tant sols podem estar segurs que aquests s’inverteixen de forma adequada. L’objectiu d’un fons de pensions és obtenir uns rendiments superiors al tipus d’interès oficial i aquests s’han d’aconseguir assumint el risc que suposa jugar amb els nostres diners a la borsa. Tot i això, el mandat de gestió del fons especifica que, a més de la rendibilitat, es consideraran també entre d’altres, els efectes socials, mediambientals i ètics de les companyies on s’inverteixi.
laiac
Tampoc podem elegir el pla o l’entitat que el gestiona. Via concurs públic, Vida Caixa, una filial de La Caixa, en va guanyar la gestió. Ens agradi o no, hem estat convertits en clients de La Caixa. Sembla un bon negoci per aquesta entitat, especialment en un país on sembla ser que entra dins de la normalitat el fet que una entitat bancària condoni deutes del partit polític del govern.
Catalunya
Dit això, cal assumir que el pla de pensions dels treballadors de la Generalitat és un fet, i que vulguem o no, ja en formem part. De fet, els diners que s’incorporen a aquest Pla són salari diferit, és a dir, formen part del nostre
Alternativa
D’altra banda, augmentaran les desigualtats socials entre els treballadors, s’accentuarà la dualització del mercat de treball, i per tant, es deixarà una bona part dels treballadors en situació de risc d’exclusió social. És a dir, als contractes temporals, als salaris baixos i als horaris flexibles caldrà ara sumar-hi l’agreujant de no tenir un pla de pensions privat corporatiu. Es perd un dret social a canvi que alguns guanyin un privilegi.
Vida Caixa
Intersindical
En concret, l’efecte de l’extensió dels plans de pensions privats corporatius porta implícit una precarització de les pensions públiques a mig o llarg termini. Malgrat que la prioritat hauria de ser treure del llindar de la pobresa molts dels actuals pensionistes, que cobren prestacions de misèria, i per tant, potenciar les pensions públiques i una millor redistribució de la renda, sembla que malauradament el que des de les Administracions s’està potenciant són les pensions privades.
salari, però no se’ns deixa elegir què en volem fer, sinó que aquesta part de salari és introduïda automàticament en un compte corrent de La Caixa.
-
Tot i els reiterats advertiments sobre els efectes devastadors d’aquestes polítiques (augment de les desigualtats socials, increment de la població en risc d’exclusió, etc.) sembla que alguns sindicats i partits polítics no tenen excessius escrúpols en ser-ne impulsors.
IAC
El foment de plans de pensions privats corporatius només es pot entendre en un context de retallada de les polítiques públiques de protecció social i de benestar, com l’actual. No es tracta, per tant, d’un fenomen aïllat, sinó que es troba inclòs dins d’un paquet general de polítiques neoliberals basades en l’estímul de la privatització, la desinversió social i la desregulació de les relacions laborals.
Des de la IAC s’ha advertit reiteradament que aquests darrers criteris no s’estan tenint en compte i, de fet, si se n’ha arribat a parlar ha estat degut a la nostra insistència davant la comissió de control, que és l’òrgan que s’encarrega de la supervisió del funcionament i execució 20
de Catalunya
laiac Número
La IAC va denunciar davant la Comissió de Control la inversió en bons de l’empresa General Electric, ja que és una de les empreses per la que es demanava el boicot preventiu durant la invasió de l’Irak. La resposta de la gestora va ser que no era una empresa d’armament, ans al contrari, era productora de tecnologia medicosanitària.
Alternativa 3
Una primera precaució ve donada per les repercussions que pot tenir en l’economia real la recerca de rendibilitats més elevades procedents de l’economia financera, tant a nivell nacional, com internacional. Creiem que la manca d’informació acurada sobre les inversions del Pla podria ser considerada com un
Avions de guerra, contaminació i alcoholisme
Intersindical
Sigui com sigui a hores d’ara encara desconeixem quins són aquests requisits i com la gestora obté la informació de les empreses per avaluar-ne el seu compliment. Només cal donar un cop d’ull a la cartera d’inversions del fons, per donar-se compte que, si bé aquests requisits existeixen, passa que, o són tan lleugers que pot complir-los qualsevol empresa, o bé la seva avaluació és del tot superficial. Des de la IAC considerem que s’hauria de ser absolutament curosos amb aquesta informació. Hi ha motius suficients com per mostrar preocupació.
Però aquesta no és l’única precaució que caldria tenir en compte. Sembla clar que cap de nosaltres voldrà que uns diners del seu salari s’inverteixin en determinades empreses que no tinguin en compte uns mínims drets dels treballadors, o que siguin altament contaminadores, o que col·laborin amb la guerra. Per tant, és bàsic que els criteris d’exclusió que utilitza Vida Caixa siguin públics i transparents, per poder ser valorats pel personal de la Generalitat i per canviar-los si no es consideren prou prudents.
-
La cartera d'inversions del fons
insult per molts treballadors d’aquest país que estan assistint, i patint en la seva pròpia pell, els efectes de la recerca de rendibilitats superiors, a través de l’epidèmia de deslocalitzacions i tancaments. IAC
del pla, i al qual la gestora del pla (Vida Caixa) ha de rendir comptes. Suposadament aquesta empresa utilitza criteris d’exclusió ètics a l’hora de comprar les accions, és a dir, hauria d’eliminar aquelles empreses de les quals té constància que no compleixen un seguit de requisits ètics.
Hem fet un tomb per http://geocities.yahoo.com i hem pogut veure - Que el caça l’F-4 Phantom II, que va tenir una actuació destacada en la guerra de Vietnam, es propulsava amb dos motors General Electric J79-GE (RN-RAF Rolls Royce Spay), els models F-14B i F-14D Tomcat ho fan amb dos motors General Electric F110-GE-400, mentre el motor General Electric F110-GE-100/129 és una de les dues opcions de propulsió de l’ F-16 Fighting Falcon. - Que el General Electric M61 A-1 Vulcan és un dels canons més utilitzats en el món occidental. En diferents versions, equipa els F-104, F-4E, F-15, F-16, F/A-18A etc. Pot disparar 6000 projectils per minut a una velocitat de 1030 mts/seg. Una meravella. 21
Catalunya
laiac Número 3
unid nó petrolera estado estre de 2008 ga im tr er im pr el por ciento hoy que en e dólares, un 17 d es n lo il m 90 de 2007, 10.8 rimeros meses p es tr s lo en e ro sus más qu os del crudo, pe ci re p s to al s lo gracias a Street. ionaron a Wall pc ce de os ad lt resu
de
pañía – EFE: La com
ad Terra Actualid ense Exxon Mobil anunció
Alternativa
Distintas organi zaciones y sectores de la polític a estadouniden se acusan a la petr olera de promov er la negación del cambio climátic o Greenpeace ha de nunciado que do s miembros del Am erican Enterprise Institute (finança t per EXXON) enviaron cartas du rante el verano de 2006 a un númer o desconocido de científicos y prof esores ofreciendo diez mil dólares al autor que criticara el siguie nte informe del Grupo Interguber namental de Expertos sobre el Cambio Climático, IPCC (organismo líder a nivel mundial en el estudio del cambio climátic o). Veieu: http://ww w.responsables.bi z/ reportajes/Exxon -Mobil-versuscambio-climatic o
Intersindical
Només amb la mínima informació que tenim a l’abast sobre les inversions en renda variable, ja trobem clares vulneracions del mandat de gestió en quan als criteris d’inversió socialment responsable. Així per exemple, un dels fons d’inversió en cartera, el «US Dynamic Fund» de JPMorgan, conté en les tres primeres posicions, tres companyies petroleres, entre elles Exxon Mobil. Es pot saber quin criteri ecològic ha superat aquesta multinacional, considerada per a molts la més gran contaminant del món?
-
Tot aquest desig de transparència es transforma en utopia quan parlem de la inversió en renda variable (actualment propera al 30% del total del fons), que a més es troba ubicada en diferents fons d’inversió i cadascun té la seva pròpia política i cartera d’inversions, independent del nostre parer o de qualsevol dels seus inversors, ja que la informació de la que es disposa és aquella que facilita el propi fons. Conseqüentment, molta fiabilitat no en podem esperar. Si hi afegim a més que s’entrecreuen entre ells, és a dir, que un fons d’inversió pot comprar accions d’un altre, aleshores el control esdevé impossible. Únicament tenim garantia en la diversificació de la seva cartera d’inversions, ja que per llei no poden tenir més d’un 5% invertit en una mateixa companyia.
IAC
És evident que un gegant com General Electric fabrica infinitat de productes, entre els quals malauradament s’hi inclouen motors i armament d’aviació militar. L’any 2005 va signar contractes amb el ministeri de defensa dels EUA per valor de 2,2 bilions de dòlars. Ens agradi o no, com a partíceps del pla de pensions de la Generalitat de Catalunya en som finançadors. Aquest exemple mostra, tant la necessitat de transparència en els criteris d’exclusió, com de les eines de valoració objectiva de les empreses que han de permetre resoldre situacions de dubte; al mateix temps posa en evidència la inexperiència de Vida Caixa davant d’aquest tipus de demandes. Sembla talment com si «l’ànima de La Caixa» no fossin pas els criteris ètics, sinó més aviat els de rendibilitat.
LAGOS (Reuters) 29 de abril de 2008 - Sindicatos de Nigeria reanudaron el martes las conversaciones con Exxon Mobil para poner término a una huelga de seis días que interrumpió la totalidad de la producción de 800.000 barriles diarios (bpd) de la petrolera estadounidense y que propició alzas récord del petróleo. Las negociaciones debieron haberse efectuado el lunes en Abuya, la capital nigeriana, pero éstas se vieron retrasadas porque algunos líderes del sindicato perdieron su vuelo desde Lagos, ...
O sigui que això que els sindicalistes perdessin l’avió era una simple excusa 22
misèria d’una gran part de la humanitat.
Catalunya
laiac Número 3
La situació és tan greu que organismes com el Banc Mundial i l’FMI, defensors acèrrims del neoliberalisme més salvatge, s’han vist obligats a reaccionar i demanar, als governs dels països rics, mesures urgents per evitar que la gana es segueixi estenent com una plaga per més de mig món. Ben segur que el que realment els preocupa és que la crisi generi més problemes a les economies occidentals i acabi perjudicant els interessos de les grans multinacionals i dels fons inversors. Per a nosaltres és repugnant que, amb els fons dels plans de Pensions de treballadors i treballadores, es facin inversions que contribueixen a provocar la gana i la
de
El “nostre” Fons de Pensions també està invertint en el mercat de productes agrícoles per acord de la Comissió de Control del darrer any. En aquest sector, l’increment de la demanda, generat entre altres motius pel desviament d’una part de la collita de cereals a la producció de biocombustibles i també per les inversions especulatives en els mercats de futurs, ha provocat un augment de preus dels aliments a tot el món que està afectant de manera dramàtica milers de persones, l’alimentació de les quals es basa en el blat, el blat de moro i l’arrós.
Hom ens dirà, cínicament, que la prioritat a l’hora de decidir les inversions és garantir la major rendibilitat possible del Pla, en benefici dels treballadors partíceps, però veiem per a què serveix renunciar a un mínim contingut ètic i a una responsabilitat social en les inversions del Pla de Pensions. L’últim mes, la rendibilitat del Pla ha estat negativa, d’un -1,29%. La del darrer període anyal (abril 2007 – març 2008) ha estat del 1,42% mentre que l’IPC ha pujat durant el mateix període a 4,5. És a dir, aquest any, el diner dipositat en el Pla ha perdut més d’un 3% del seu valor, xifra aquesta que contrasta amb els escandalosos beneficis declarats per les entitats financeres i la major part de les grans empreses, sobre tot si els comparem amb la situació de la ciutadania. És evident que els arguments dels més cínics defensors del model no es sostenen per enlloc. Des de l’inici del Pla, s’hi han anar incorporant diversos Organismes Autònoms, les Universitats i alguns Ajuntaments. En aquests moments, 189.837 persones som partíceps del Pla. Doncs bé, només 3.937 (el 2%) hi han realitzat aportacions voluntàries. La resta no n’ha fet, no només perquè el seu salari no dóna per a més sinó perquè la gran majoria del col·lectiu afectat comparteix l’opinió de la IAC, contrària al Pla de Pensions.
Alternativa
Provocar la gana i la misèria
Intersindical
La rendibilitat del Pla
-
Podríem continuar posnt exemples que vindrien a confirmar una i altra vegada el que ja hem exposat: manca de transparència o inexistència dels criteris ètics, així com la falta de mecanismes d’avaluació objectiva. En renda variable és possible que no pugui fer-se un control a partir de criteris d’exclusió, llavors, si es considera oportú, s’hauria d’actuar amb criteris d’inclusió, és a dir, invertir tant sols en aquells fons d’inversió que tinguin garantia ètica, o d’inversió socialment responsable.
IAC
Altres casos ratllen l’absurd. La IAC va denunciar en la comissió de control que el Fons d’Inversió «North American Basic Value» de Pioneer Funds, també present en cartera, posseeix accions de Diageo, el principal lobby alcoholer europeu. És a dir, mentre les autoritats públiques sanitàries havien de fer-se enrere en una llei de restricció de la publicitat de l’alcohol per les pressions del sector alcoholer, el pla de pensions de la Generalitat de Catalunya finançava el principal lobby d’una part del sector.
Joan Pi i Lluís Blanco 23
No volem ser còmplices d'aquestes finances! No volem deixar-nos devorar pel sistema! IAC Intersindical
Amb el Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya, estem finançant guerra, contaminació i alcoholisme i estem estenent la gana i la misèria al món. I a més, estem perdent diners. Qui se'ls emporta?
Alternativa de Catalunya
laiac Número 3
La posada en marxa de plans de pensions privats corporatius és una mesura de caire neoliberal que a mig termini precaritzarà les pensions públiques. En aquests moments generen un conflicte ètic en els treballadors i treballadores, ja que de forma forçada s’està transformant una part del seu salari en capital de tipus financer sobre el qual no en té un control exhaustiu. A més, hem comprovat que propicien actuacions socialment i ecològicament irresponsables, en contra dels drets d’altres treballadors i en general actuacions no ètiques, en qualsevol lloc del planeta.
24