Pràctica 3 FOTOPERIODISME

XAVIER PUJOL ALABAU – NIU:1362650

Pràctica 3:Profunditat de Camp FOTOPERIODISME Professor de Pràctiques: Xavi Cervera 29/02/2016

TEMÀTICA: LES DIFICULTATS DE MOBILITAT EN EL TRANSPORT A BCN Durant la darrera setmana de febrer del 2016, a Barcelona s’hi ha celebrat el Mobile World Congress, un esdeveniment que ha fet augmentar molt l’afluència de visitants a la ciutat (més de 100.000 persones). A més, també ha donat la casualitat que durant aquests dies hi ha hagut una vaga dels serveis de transport metropolità i això ha causat aglomeracions de gent i esperes molt llargues a les estacions dels voltants de la capital catalana. Aquest és, doncs, el tema que actua de fil conductor de les fotografies que he realitzat per treballar la profunditat de camp.

EXERCICI 1: Davant d’una escena, amb la mateixa distància d’enfocament i la mateixa distància focal: 1.1.- Fotografia amb el diafragma obert

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

100 ISO 1/250 F4

1.2.- Fotografia amb el diafragma tancat

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

100 ISO F22 1/10

Objectiu: Poder veure com l’obertura del diafragma pot influir en la profunditat de camp, ja que com més obert estigui aquest menys plans es mostraran nítids en la fotografia.

Metodologia/Desenvolupament: He realitzat una fotografia a una persona que està esperant el tren. La persona es troba pròxima a la càmera i per això es poden veure més clarament la diferència de nitidesa amb els plans posteriors. He enfocat a la cara de la persona i he realitzat una fotografia amb un diafragma molt obert i una altra d’igual amb un diafragma molt més tancat.

Anàlisi dels resultats: Valoro positivament els resultats, ja que penso que es pot veure clarament que en la primera imatge els plans posteriors a la protagonista de la fotografia estan

desdibuixats. Per tant, aquesta té molta menys profunditat de camp que la segona fotografia, on queda nítida tant la persona com el tren, els bancs i els elements de l’estació.

EXERCICI 2: Davant d’una escena, amb el mateix diafragma i la mateixa distància d’enfocament: 2.1.- Fotografia amb la mínima distància focal – zoom de 18mm –

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

6400 ISO F4 1/80

2.2.- Fotografia amb la màxima distància focal – zoom de 55mm –

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

6400 ISO F5,6 1/25

Objectiu: Veure com el canvi de zoom en l’objectiu provoca un canvi en la profunditat de pla de la imatge. El zoom de 18mm (semblant a l’angular) té més profunditat de camp, mentre que el zoom de 55mm (més semblant al teleobjectiu) en té menys.

Metodologia: Davant d’una mateixa escena (gent esperant que arribi un tren a l’andana de l’altre costat de l’arc), faig dues fotografies: una amb el mínim de zoom que ofereix la càmera i l’altra amb el màxim. En les dues fotografies estic enfocant la càmera a la columna del mig, per veure quin efecte té el canvi de zoom sobre com es veu la gent del darrere. Encara que evidentment, al fer més zoom canvia l’enquadrament de la imatge, l’escena és la mateixa. La sensibilitat per fer aquesta fotografia l’he de posar molt alta perquè la imatge estigui ben exposada i els valors de la velocitat d’obturació no siguin massa baixos i es pugui veure el

moviment del pols en la fotografia. La opció del zoom a 55mm no em permet disposar de l’obertura d’f4 de la càmera i per tant, he fet la fotografia amb el mínim d’obertura que és f5,6.

Anàlisi dels resultats: Penso que s’aprecia poc, però que sí que es pot veure com en la primera imatge la gent que surt en segon pla, al fons, es veu bastant nítida, mentre que en la segona, perden un pèl de nitidesa perquè amb la distància focal màxima, es perd profunditat de camp.

EXERCICI 3: Davant d’una escena, amb la mateixa obertura del diafragma i amb la mateixa distància focal: 1.1.- Una fotografia amb la distància d’enfocament curta

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

6400 ISO F4 1/320

1.2.- Fotografia amb la distància d’enfocament llarga

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

6400 ISO F4 1/320

Objectiu: Veure com el canvi en el punt d’enfocament fa variar la profunditat de camp d’una imatge, ja que si s’enfoca a un punt proper se’n tindrà menys i si es fa a un punt llunyà se’n podrà obtenir molta més.

Metodologia/Desenvolupament: He buscat una zona on l’escena pogués tenir un element pròxim a la càmera en el qual es pogués enfocar. Les portes de l’entrada a l’andana han estat l’element escollit. Amb gent al darrere, he pogut mirar d’enfocar primer a les portes de vidre (pròximes a la càmera) i després a la gent de dins l’andana (més allunyats de la càmera). He mantingut una sensibilitat ISO alta, ja que el fet d’estar en un lloc interior la requeria per tenir una exposició correcta i no treballar amb velocitats d’obturació massa baixes.

Anàlisi dels resultats: Crec que es pot apreciar clarament com en la primera imatge hi ha molt poca profunditat de camp, ja que només queda nítida la porta de l’andana i tots els plans del darrere es troben desdibuixats. També està clar que en la segona hi ha més profunditat de camp, perquè la gent que es troba dins l’andana es veuen prou nítids i fins i tot es poden arribar a llegir les lletres dels cartells, per tant, hi ha molts més plans que tenen nitidesa que en la primera imatge.

EXERCICI 4: Lliure: a escollir entre molta o poca profunditat de camp: 4.1.- Fotografia amb poca profunditat de camp:

Sensibilitat Velocitat d’Obturació Obertura del Diafragma

100 ISO F5,3 1/200

Objectiu: Aconseguir una fotografia amb poca profunditat de camp jugant amb l’obertura del diafragma i amb la distància d’enfocament.

Metodologia/Desenvolupament: He obert al màxim el diafragma, tant com m’ha permès la càmera amb el zoom a 55mm, i també he enfocat la fotografia a un element que es trobava a prop de l’objectiu (les sabates de la persona que espera el tren). Amb tot això, he intentat combinar els factors que portessin a tenir poca profunditat de camp: gran obertura del diafragma, màxima distància focal i distància d’enfocament curta.

Anàlisi dels resultats: Penso que he complert el que volia aconseguir amb la realització de la fotografia, ja que el que volia era que el fons amb les vies quedés poc definit i les sabates de la persona quedessin ben nítides. Penso que és una manera d’il·lustrar la realitat d’aquestes situacions on molta gent ha hagut d’esperar-se llargues estones per poder agafar un tren. La imatge té poca profunditat de camp.