FOTOPERIODISME Reportatge Final

EL RIPOLLÈS LA JOVENTUT, LA FLAMA QUE MANTÉ LES TRADICIONS RIPOLLESES RIPOLL

Una Vila mil·lenària que compta amb un munt de festes tradicionals

EL JOVENT DEL POBLE Són els encarregats de fer-les perdurar en el temps

Num: 46 Preu: 1,50€

La tradició al Bressol de Catalunya El Pubillatge, la Dansa dels Clavells, la Festa de la Llana i el Casament a Pagès... Tots són esdeveniments impregnats de tradició i amb molts anys d’història a la Comtal Vila de Ripoll. Precisament, la gent més jove és qui té a les seves mans el poder per fer que aquests perdurin i segueixin fent gaudir a la gent del poble i als visitants amb la seva màgia.

PUBILLA I HEREU

els representants de la Vila per subjectar els La festa del pubi- xacabells); porten una llatge està centrada en l’elecció d’uns representants de la població que participen en els actes institucionals de la mateixa. És una tradició catalana més, existent des de l’època de la República, que es duu a terme entre el nois i noies joves del poble, ja que els elegits com a Hereu i Pubilla han de ser jovent autòctons de la localitat. Cada any es renova aquest càrrec, fet que fa que les persones que el tinguin durant un període molt curt de temps. Les noies, anomenades pubilles, vesteixen un cosset de vellut, una faldilla, van amb mitenes (un guant de punt sense dits) i gandalla (una xar-

banda que els travessa el pit amb el nom de la població i l’any de proclamació. Pel que fa als nois, els hereus, vesteixen una camisa, pantalons de vellut, espardenyes i una faixa on també hi pot figurar el nom de la població i l’any en el qual han estat proclamats.

Estroncada a partir de la Guerra Civil, aquesta tradició va veure el seu renaixement de la mà de Valentí Garcia, un periodista de Solidaridad Nacional que va decidir reinstaurar-la l’any 1957.

Posteriorment, al 1979, es va crear el Foment de les Tradicions Catalanes i a partir d’aleshores aquesta entitat es va fer càrrec de

La pubilla i l’hereu canvien la seva roba habitual pels vestits tradicionals per assistir als actes Anna Roqué, Ramon Labró i Carla Ariza són els representants de Ripoll

l’organització de la festa. Existeix a molts pobles i comarques, i fins i tot hi ha les designacions territorials de les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

A Ripoll, el pu-

billatge hi és present des del 1967.

Montserrat Marquet i Serra en va ser la primera pubilla aquell mateix any. La història d’aquesta festivitat al Bressol de Catalunya es pot dividir en tres etapes: la primera va durar fins al 1978, quan es convidava a totes les noies del poble a un ball d’on en sortia la pubilla de Ripoll; la segona, entre el 1984 i el 1987, on les noies es podien presentar a pubilles apadrinades per

alguna entitat del poble i realitzant un examen escrit i una entrevista personal; i la tercera, del 1990 fins al 2005, que es determina pel fet que la data de fixació de les eleccions es va posar a l’11 de setembre. Actualment, ens trobem en una nova etapa, ja que des del 2005 els nois van passar a poder-se presentar en l’elecció i es va crear la figura de l’hereu, a la que posteriorment han acompanyat altres títols encarats als més menuts com ara la Dameta, l’Hereuet o la Pubilleta. Des de l’11 de setembre del 2015, l’Anna Roqué i en Ramon Labró són pubilla i hereu de Ripoll, mentre que la Carla Ariza n’és la pubilleta.

Per a aquests re-

presentants institucionals de Ripoll, cada cap de setmana hi ha propostes d’assistir a actes o festivitats d’altres poblacions, a més de les proclamacions. A més, assisteixen a les festes del poble, com ara la Dansa dels Clavells durant la Festa Major, la Festa de la Llana i el Casament a Pagès o l’Aplec de Sardanes. Molts cops, resulta complicat per una persona jove que es troba en edat d’estudi i que fa moltes activitats el cap de setmana poder conciliar tot això amb la responsabilitat de ser hereu o pubilla.

Malgrat això, tant l’Anna com en Ramon intenten anar als màxims esdeveniments possibles per representar Ripoll de manera institucional. El món del pubillatge és una gran família en la qual hi entra i hi surt gent cada cap de setmana amb les proclamacions i les sortides dels representants dels diferents pobles. En tot cas, és un nexe d’unió entre els seus integrants, els quals sempre acaben fent amistat amb els representants de poblacions d’arreu de Catalunya. Són gent que s’estimen el seu poble i les tradicions catalanes.

El pubillatge: una gran família formada per gent d’arreu de Catalunya

L’orgull de representar a un poble

Les danses de Ripoll, mantingudes per les noves generacions

Una altra de les tradicions de la Vila que sobreviu gràcies a l’empeny de la joventut del poble són les seves danses. Aquestes, es concentren en les festivitats de la Festa Major de Sant Eudald i a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès. En aquestes senyalades

dates, es ballen diferents danses populars que han anat perdurant al llarg del temps suportades per les noves generacions, les quals les van adoptant.

Durant la Festa Major de la Vila, la Dansa dels Clavells és un dels moments més esperats. Una comitiva acompan-

Un grup local de joves dansaires ha aconseguit mantenir aquests balls durant 50 anys

ya als balladors per alguns dels balcons del poble per recollir les pabordesses que dansaran a la plaça, que s’omple de gom a gom per presenciar la Dansa. Es va recuperar el 2004 i des de llavors s’ha pogut ballar cada any, ja que no hi ha faltat dansaires que hi participen de manera voluntària.

El cap de setmana següent, durant la Festa de la Llana i el Casament a Pagès, es ballen també 3 danses més. El Ball de Tonedors és un homenatge a la festa que feien els pastors abans de l’inici de la transhumància, el Ball del Roser es fa

davant del Monestir quan els nuvis ja són casats i el Ball de l’Espunyolet és una dansa originària del segle XVII amb un caràcter reverencial i cortès que es presenta als nuvis a mode de regal.

Aquests balls tradicionals, tant els que es troben a la Festa Major com els relacionats amb la Llana, són interpretats per una companyia local que es composa de gent molt jove que va canviant al llarg dels anys. Gràcies a ells, es poden anar celebrant aquest tipus d’actes, i la festivitat de la Llana aquest any ha arribat a la seva cinquantena edició.

Ser hereu, pubilla

“Necessitem més gent perquè això segueixi, per seguir mantenint la història”

Malgrat totes les

coses positives que s’han remarcat pel que fa al manteniment de les tradicions per part de la gent jove de Ripoll, una actitud personificada en el Ramon i l’Anna -hereu i pubilla respectivament- val a dir que des dels col·lectius que impulsen

aquestes activitats es demana una major implicació al jovent de la Vila en general. Miquel Casas, del grup de dansaires, comentava la dificultat que molts anys es té per trobar les parelles suficients per poder realitzar les Danses amb èxit: “Necessitem més gent per-

què això segueixi, per seguir mantenint la història”. I és que vivim en uns temps en els quals els adolescents no valoren en molts casos la importància de les tradicions del seu lloc de residència. Unes tradicions que en cap cas hem de deixar que es perdin.

o dansaire a Ripoll representa una gran responsabilitat, ja que comporta representar a una Vila que carrega amb grans fets i personatges de la història catalana. Sense anar més lluny, Guifré el Pilós està enterrat a l’interior del Monestir de Santa Maria. Recentment, la localitat també ha estat reconeguda com a centre cultural català. L’any 2003 va ser Ciutat Pubilla de la Sardana i, fa tres anys, el 2013, Ripoll va ostentar durant un any la Capitalitat de la Cultura Catalana.

Tenir el crucial paper de fer perdurar les tradicions ripolleses, doncs, és una funció amb les se-

ves exigències. Per sort, aquets protagonistes tant joves dels que estem parlant saben perfectament el rol que tenen, i gràcies a ells vilatans i visitants poden gaudir de moments tan màgics com les danses que recorden a diferents moments de la història ripollesa.

No cal oblidar tampoc a altres col·lectius que també es conformen principalment de gent jove, però que tenen uns integrants amb edats molt variades. Són entitats com els Diables de Ripoll, els Grallers, Geganters o Trabucaires, els quals integren també una part de l’essència d’aquesta Vila mil·lenària.