XAVIER PUJOL ALABAU – NIU:1362650
Pràctica 4:Objectius FOTOPERIODISME Professor de Pràctiques: Xavier Cervera 07/03/2016
1ª SERIE: Objectiu: Treballar amb una distància focal variable: a mínima, màxima i distància focal intermèdia del zoom de la càmera. Aquests valors equivaldrien a un teleobjectiu, un objectiu normal i un angular. En aquestes 3 primeres imatges no s’ha de variar la distància entre la càmera i la persona a la qual es fa el retrat, ni tampoc el punt de vista. Al fons hi ha d’haver múltiples plans que ens permetin veure els canvis que pateixen al canviar d’objectiu. Metodologia/Desenvolupament: He buscat un fons amb molts plans, en aquest cas un passeig situat a la Vila Olímpica de Barcelona, en el qual hi havia moltes palmeres alineades. La persona fotografiada s’ha situat enmig d’aquestes palmeres i així s’han pogut observar canvis en la perspectiva dels plans posteriors a ella. Partint d’un retrat fet amb la màxima distància focal disponible al zoom de la meva càmera (55mm), he realitzat dues fotografies més sense canviar la distància entre l’objectiu i la persona (en la qual he centrat l’enfocament): una a distància focal intermèdia (30mm) i l’última a la mínima (18mm). No he fet canvis en els paràmetres de la càmera (sensibilitat, velocitat i obertura del diafragma) i he partit des d’una exposició correcta en la primera fotografia. Anàlisi dels resultats: Amb les tres fotografies realitzades, podem veure que la disminució del zoom fa que puguem disposar de més angle de visió de l’entorn, ja que a la foto amb una distància focal de tipus angular podem veure molts més elements del voltant de l’escena que no veiem amb l’intermèdia o amb la de teleobjectiu. També es maximitza la distància que hi ha entre la persona i tots els plans que té al darrere al disminuir el zoom, ja que en la fotografia feta amb la màxima distància focal sembla que les palmeres estiguin molt més a prop de la persona que no pas en la mínima. Per últim, podem apreciar que, com més zoom es dóna a l’objectiu de la càmera, més a prop sembla estar el subjecte fotografiat i també percebem un angle més petit de l’escena.
Sensibilitat:100 ISO Velocitat: 1/320 Obertura: F8 Zoom: 55mm
Sensibilitat: 100 ISO Velocitat: 1/320 Obertura: F8 Zoom: 30mm
Sensibilitat: 100 ISO Velocitat: 1/320 Obertura: F8 Zoom: 18mm
2ª SÈRIE: Objectiu: Fer tres fotografies amb les mateixes distàncies focals que en l’exercici anterior (mínima, intermèdia i màxima), però en aquest cas variar també la distància d’enfocament respecte a la persona de la imatge, de manera que en totes tres fotografies s’hi observi un pla mitjà de la mateixa. Comprovar així canvis en la percepció de la perspectiva dels plans quan es canvia la distància focal. Metodologia/Desenvolupament: He realitzat les tres fotografies en el mateix emplaçament que l’exercici anterior, amb les palmeres del passeig com a elements que aporten una gran quantitat de camps a l’escena. De la mateixa manera que en l’altre exercici, he partit de la primera fotografia feta amb la distància focal màxima (55mm) i he fet un pla mitjà de la persona. Tot seguit, he reduït el zoom fins a 30mm i m’he acostat a la persona fins que també he aconseguit un pal mitjà. El mateix he fet al reduir el zoom una altra vegada fins a 18mm, i encara m’he hagut d’acostar molt més a la persona per aconseguir un pla mitjà de la mateixa. No he canviat tampoc els paràmetres de la càmera i he partit d’una exposició correcta en la primera de les tres fotografies. En totes tres he enfocat a la cara de la persona. Anàlisi dels resultats: Amb aquestes tres fotografies, podem veure que l’angle de visió de l’escena no varia massa, tal i com sí passava en les de l’exercici anterior. En aquest cas, en les tres es veuen més o menys els mateixos elements de l’escena posterior a la persona, i el que canvia molt substancialment és que, a mesura que es redueix la distància focal, aquests plans posteriors semblen allunyar-se de la persona. Per tant, amb un zoom elevat veiem que els plans es compacten i amb un zoom menor se separen. La distància entre la càmera i la persona sembla ser la mateixa en totes tres fotografies tot i que en realitat no sigui així.
Sensibilitat: 100 ISO Velocitat: 1/320 Obertura: F8 Zoom: 55mm
Sensibilitat: 100 ISO Velocitat: 1/320 Obertura: F8 Zoom: 30mm
Sensibilitat: 100 ISO Velocitat: 1/320 Obertura: F8 Zoom: 18mm
ANNEX: Agafant com a referència la primera imatge amb teleobjectiu de la primera sèrie, retallar la imatge feta en angular de la mateixa sèrie i veure les diferències entre el “zoom digital” i el zoom òptic:
Podem comprovar que les dues imatges són bastant semblants, encara que en la del zoom òptic es pot apreciar que el fons queda una mica més difuminat que en la que se li ha realitzat un zoom digital. Això es deu a que amb un objectiu angular s’aconsegueix més profunditat de camp que no pas amb un teleobjectiu. També, tot i que costa de percebre en aquestes dues imatges en concret, sembla que amb la imatge feta en angular les palmeres del darrere de la persona es trobin més allunyades que no pas en la imatge del teleobjectiu, i això és perquè un objectiu angular maximitza sempre més la distància entre els objectes que no pas un teleobjectiu.