El Punt, 9/10/10
Aquí s’educa improvisant, o no Xavier Serra i Besalú ————————————————————————————————————————
“Les improvisacions són millors quan es preparen”, s’atribueix a Shakespeare. M’ha vingut al cap aquest inici de curs escolar. Saben bé –la publicitat ha estat massiva– que som 616 els centres educatius en el projecte eduCAT1x1 (xtec.cat): pretén la integració definitiva de les tecnologies digitals a l’escola. N’hi ha 557 que ja adquireixen les llicències digitals, a fi que cada criatura disposi de la seva motxilla virtual. La misteriosa botigueta es diu Àtria (atria.cat) i neix del Departament d’Educació. No sé qui n’és el botiguer. De fet, els editors l’han denunciat als tribunals: “S’apropien drets,
et fixen preus. Tot ha estat una improvisació absoluta, i és una irresponsabilitat”, diu el seu president. Algú pot pensar que ara el problema són els ordinadorets de 25 cm, o la clàssica penosa feina de Telefónica, oi? Doncs no: l’enrenou va més enllà. Això és un experiment social. Els nens no tenen papers, els nous Netbooks tenen energia per unes hores (per ara, ja veurem d’aquí a uns mesos), els pares semblen perduts. Arreu on es fa algun experiment exigim mesures de seguretat: res no es deixa a la improvisació, especialment si són elements perillosos. Hi ha sortides d’emergència, espais de descontaminació, personal entrenat. Doncs, mira per on, a l’escola es juga amb la tendresa dels preadolescents –ma-
terial ben delicat i no reciclable–, com si a ningú no li importés si falla. De retruc, les famílies, els professionals de l’ensenyament i la societat podem rebre-hi, també, si la cosa no rutlla. Els únics sants són els polítics i els alts tècnics, que decideixen des de l’oficina. Jo estic a favor de la digitalització, no es pensin. Fa poc he parlat del nostre projecte, per exemple, a educadors d’Holanda i d’Escòcia. I saben què? Encara se’n riuen. Allà miren de tenir bones aules d’informàtica, pissarres digitals i el que vostès vulguin, però no a la brava sinó amb un pla i una preparació previs. A Catalunya hem estat capdavanters en innovació escolar, i ens en sentim cofois. Però des de fa uns anys sotraguegem. Llegei-
xo en una recent tesi doctoral de la Universitat de Vic que “la renovació pedagògica neix com el resultat d’incidir en les situacions educatives per tal de millorar-les, trobar solucions a situacions problemàtiques o introduir nous elements en la pràctica escolar. Aquesta voluntat [...] s’enriqueix a partir del contrast entre punts de vista diversos”. Cal estar a primera línia de foc, apropar-se a les aules. Massa il·luminats poden provocar experiments desastrosos. EduCAT1x1 podria ser un bon projecte, sense víctimes collaterals entre docents, famílies i criatures, si es visqués a la realitat. El professorat som dòcils i obedients –sempre ho hem estat– a les indicacions de ministeris i conselleries. I ho seguirem sent. Cal, però, més seny: hi ha
massa pressa per balafiar els diners de la UE i del projecte estatal Escuela 2.0. Hauríem d’haver-nos preparat millor. El jovent l’eduquem per al futur, no pas per guanyar unes eleccions o aconseguir portada al diari. En un titular recent llegeixo: “Excés de finestres”, tot i que haurien d’haver escrit: “Excés de pressa”. La política educativa vol més cura de la formació i atenció del professorat, ha de comptar amb les famílies, requereix proves objectives externes de resultats educatius i, finalment, necessita estabilitat en els projectes, sense actuar a la babalà. Siguin seriosos, que els docents sí que ho som. Professor de filosofia a l’Institut Illa de Rodes (Roses) / fserra@catalonia.net
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/313675-aqui-seduca-improvisant-o-no.html