2011-PYP-2n TR

PYP

Filosofia per a joves Curs 2011-2012 (2n TR / 3)

1r d’ESO – Grup A AA Nom de l’alumne/a:

AA

Criteris generals per a l’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de moltes maneres. Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures.

En general, en la situació actual, resulta recomanable que: a) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà també la qualitat formal de l’expressió i la presentació b) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i es lliurin en format digital (per la via que s’indiqui) c) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Podrà demanar-se – si és el cas - l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat. d) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals). e)

La qualificació es farà freqüentment amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent.

Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=3 i D=0. Els signes + ó – puguen o baixen un punt aquest valor aproximat.

Valoració global

Riquesa lingüística

A

Correspon perfectament a la tasca sol·licitada. És coherent, adequat i perfectament comprensible en una primera lectura.

Empra un ventall ample i variat d’estructures, vocabulari i connectors, de forma adequada al context.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació correctes, o quasi correctes.

B

És correspon a la tasca sol·licitada, però presenta certs problemes de coherència, adequació al registre i organització.

Cal rellegir algun fragment una segona vegada per a què resulti entenedor.

Fa servir un ventall no massa ample d’estructures, vocabulari i connectors, tot i que és adequat.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació bastant correctes però amb alguns errors.

C

No es correspon massa bé a la tasca demanada o al que s’esperava.

Difícil de seguir; amb força problemes de coherència, adequació al registre i organització.

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari.

No fa servir pràcticament connectors o els empra malament.

Utilització no adequada del lèxic.

Gran quantitat d’errors de tota mena (sintàctics, morfològics, ortogràfics i de puntuació).

D PYP-2

Correcció lingüística

No es correspon de cap de les maneres a la tasca proposada

Instruccions d’ús 1. Aquesta assignatura es desenvolupa seguin un quadern trimestral, amb 10 fitxes. En total, el curs consta ara mateix de 30 fitxes. Hi ha altres informacions, proves, controls i fulls de treball, convenientment identificades.

2. També es compta amb el Campus virtual de l’Institut, accessible des de la web www.iesilladerodes.cat, de participació obligatòria 3. Cal conservar cada quadern trimestral en el millor estat possible: és part essencial de l’avaluació 4. Per a aprovar la nota de seguiment (hi haurà també Controls i altres activitats) calen un mínim de dos mèrits simultanis: a. una qualificació d’A o de B en aquestes fitxes b. una conducta activa, adequada i reflexiva a les classes 5. Si s’obté una C o una D caldrà torna a presentar un altre cop els fulls pendents des de l’últim que s’hagi aprovat. Aquest criteri és condició necessària per a aprovar.

6. Apunteu-vos a la vostra agenda la propera data de lliurament que us pertoqui.

7. Si, per qualsevol raó, quedéssiu endarrerits respecte a la data de lliurament , entregueu la llibreta el més aviat possible (sempre, amb calma, i al final de la classe)

Data

Pàgs

Nota

Observacions del professor

Proper lliurament

PYP-3

Preguntes breus per al 2n trimestre

........ / ........ / ... .....

Què podríem preguntar-nos sobre els temes següents?

Fabriqueu preguntes difícils: allò que voldríeu solucionar?

Per a cada tema, escriviu al costat una pregunta o més que voldríeu fer.

Es revisarà i es podrà difondre al Campus virtual.

Joc

Creure / pensar

Somnis

Paradoxes

Soledat

Sagrat

Llenguatge

Llum

Memòria

Bellesa Nota: Les unitats didàctiques es desenvoluparan amb l’ordre i els continguts que es vegi més convenient: aquest full no ha de comprometre necessàriament la programació que se segueixi.

PYP-4

11. Animals

........ / ........ / ... .....

Tres dubtes que tinc: a) Per què jo no puc tenir un tigre com animal de companyia? b) Quin significat té quan algú em diu: “no facis l’animal, home!”? c) L’experiència més estranya que he viscut amb un animal va ser...

A. Algunes qüestions que vosaltres heu plantejat...

1. Els animals, pensen?

2. Et sembla que ho són, de necessaris, els animals?

3. Quantes espècies hi ha?

4. Per què, en el s. XXI, es continua maltractant els animals?

5. Els animals, tenen sentiments?

6. D’on han sortit els animals?

7. Per què tenim por d’alguns animals?

8. Com s’ho fan alguns animals per respirar sota l’aigua?

9. Existeix algun animal en el món que no s’hagi descobert?

10. Els animals, ploren?

11. “Animals”, la va inventar un animal?

12. Existeix algun tipus d’animal que només n’hi hagi un en tot el planeta?

13. Quan nosaltres parlem, els animals ens senten o ens entenen? Per què no ens parlen?

14. Per què els animals fan accions diferents (volar, nedar, etc.)?

15. És cert que les mosques es freguen les mans?

16. Per què els animals no s’han desenvolupat com nosaltres?

B. Vídeos •

•

Ratatouille (Bird i Pinkava, 2007 / [www.imdb.com/title/tt0382932/]): A rat named Remy dreams of becoming a great French chef despite his family's wishes and the obvious problem of being a rat in a decidedly rodent-phobic profession.

Earth (Fotherhill i Linfield, 2007 / [www.imdb.com/title/tt0393597/]): Feature-length version of the BBC documentary TV series "Planet Earth", following the migration paths of four animal families.

C. Quina presència tenen, a la nostra vida, els animals?

Posa per ordre, les primeres 10 coses que en penses... braus / toros

a la planxa

circ

gos pigall

zoo

perillosos

dibuixos animats

experimentació

embruten molt

de càrrega

McDonald’s

TV - Canal 33

cacera

equitació

fer-los fotos

trepitjar-los

D. Definicions breus Vida:

Ànima (concepte filosòfic):

Codi genètic:

Domèstic / salvatge:

PYP-5

E. Imaginació i reflexió

[Respon de manera breu]

Quin animal t’agrada més, i per què?

Un ximpanzé i un humà, s’assemblen en que...

El pitjor que passaria si no hi hagués animals Quin animal sobra?

Si un mag et convertís en un animalet, quin triaries?

Un humà i un ximpanzé es diferencien perquè...

Quan és necessari matar alguns animals?

F. Un text per al debat raonat El País (6/4/2006).- “El 4% de las especies conocidas de fauna y flora está en peligro. Este porcentaje equivale, en cifras redondas, a más de 76.000 seres vivos, de los que unos 16.000 son animales y otros 60.000 plantas. Estos datos han hecho saltar la voz de alarma en la comunidad internacional, ya que suponen una grave amenaza para la biodiversidad presente en distintas regiones del planeta.

La degradación del suelo es la principal razón de la reducción de la biodiversidad. Las causas de esta situación se relacionan con la deforestación de bosques, el uso excesivo de tierras para el ganado, el consumo extremo de madera como combustible, las explotaciones agrícolas y la urbanización descontrolada.

Mamíferos, aves, reptiles, anfibios y peces de todos los continentes evolucionan hacia un momento crítico. Existen regiones maltratadas como la Amazonia y el corazón de África que acogen una extensa variedad de fauna y vegetales en peligro. Luego hay otras áreas puntuales donde la desaparición de ciertos animales se puede producir en pocos años. En España, por ejemplo, la franja mediterránea concentra a un importante número de especies cuya continuidad está en vilo, como el lince ibérico, el águila imperial y el atún, debido a la sobreexplotación de los bancos de esta clase de pescado. La foca monje, el quebrantahuesos y el oso panda son otras familias afectadas.

“Si no tomamos cartas en el asunto, tendrá lugar la sexta extinción masiva después del fin de los dinosaurios”, han advertido desde Naciones Unidas”.

G. Diari de classe (......... / ......... / ..........) [ Què hem fet avui? Que he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

Si l’has fet al Campus virtual ....

PYP-6

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat).

12. L’ésser, més enllà de l’aparença

........ / ........ / ... .....

A. Un dels temes més difícils de la filosofia: arribem a la metafísica !!!!

El professor ha demanat a la classe que els alumnes responguin en un full la pregunta següent: “Com podem saber que existim?”.

El Joan Pau busca al diccionari: ‘Existir: ser’.

I busca a ‘ser’: ‘Ser: existir’.

“Doncs sí que anem bé!”.

Com puc saber que existeixo? Una pregunta ben difícil!

“Ho sé !, simplement. Sento el meu cos, puc moure la mà, gratar-me el nas. I, a més, tinc el cap ben actiu; ho noto: sempre penso en una cosa o altra”.

El Joan Pau pensa en què pensa.

Pensa què hi haurà avui per sopar. “No posaré pas que existeixo perquè penso si hi haurà ou ferrat o bistec; trauria un zero”. Pensa què pot escriure... “Ben mirat, no és tan idiota això de l’ou ferrat; si penso en el sopar, és que penso que aquest vespre existiré, i si em recordo del que vaig menjar ahir... és que ahir ja existia”.

El Joan Pau ja n’està fart, té mal de cap!

“Ja està! Existeixo perquè tinc mal de cap”. I, finalment, escriu: “Existeixo perquè, si no existís, no podria preguntar-me si existeixo!”.

•

Quina nota li posaries?.... Per què?

Podríem dir que ser és...:

B. La pregunta del milió d’Euros (€ 1.000.000.-) Les coses que no són, no són res o... què són??

La Blanca és de vacances al Sàhara. Havia llogat un cotxe per moure’s. L’ha hagut de deixar a mig camí, encallat a la sorra. Haurà d’acabar d’arribar a l’allotjament a peu i tornar fins el cotxe amb dues o tres persones que l’ajudin a empènyer. Fa tres hores que camina, i comença a neguitejar-se. Ja hi hauria d’haver arribat.

“Mentre no estigui caminant en cercle”, rumia la Blanca.

Per acabar-ho d’adobar, es beu l’últim glop d’aigua: la cantimplora és buida. El sol li crema la pell. “L’única esperança és que ensopegui un oasi”, pensa.

Té la boca seca i la llengua inflada, no es troba gens bé.

Just quan ja es veu morta de set en ple desert, la Blanca albira palmeres, uns quants metres enllà. Si hi ha palmeres, hi ha aigua. “És un miracle!”, s’exclama corrent cap a l’oasi. Treu forces de flaquesa, corre de valent, se’n va cap a l‘aigua i es tira de cap... a la sorra.

L’oasi era un mmmm mmmm Hi ha coses que són mmmm mmmm, coses que mmmm mmmm, encara que sembli que sí. De fet, l’oasi no era real, encara que el podia descriure: cinc palmeres, aigua cristal·lina, un cactus, vegetació verda...

En canvi, existir és mmmm

mmmm

C. Avui no n’hi ha pas, de definicions (però més endavant hi tornarem, eh?)

Preguntar-se si una cosa existeix (o no) és radicalment diferent que preguntar-se si una cosa és vermella, rodona, gran...

Existir ho canvia tot: no és pas una qüestió de detall. Les coses existeixen “de diferents maneres”: (a) o bé són “soles”; o (b) existeixen en un altre ésser (no pas soletes).

PYP-7

Classifica-les en (a) o (b) (gira el full, please!): sentir dolor una taula un individu humà saber anglès ser baixet/a tenir 13 anys ara estar assegut mirada del profe la Laura

ser calb cercar una amiga el nombre 4

Segons Aristòtil les 10 maneres de ser es diuen les ; les que tenen (b) són els quantitat, relació, temps, lloc, posició, situació/estat, acció i passió).

Experimentem-ho??!! : El

[1]

gran cavall blanc d’Alexandre està menjant ensellat al matí al pati qualitat 1 relació 8 5 situació/estat 6 passió [2]

[6]

2 lloc

. Les (a) són (qualitat,

[3]

[7]

[4]

[8]

[5]

[9]

D. Ser aparent i ser real Veure com són les coses de debò no és fàcil. Sovint ens guiem per les aparences. Però, atenció!, les aparences tan aviat poden: a) manifestar o ensenyar-nos les coses reals; com també... b) amagar-nos les realitats, i confondre’ns “N’estic segur, l’Imma està boja boja per mi!”, diu l’August al Khalid. “Com ho saps? Que t’ho ha dit”. “No, encara no, però en tinc molts indicis”. “Què, què? Digues!”, li demana el Khalid, encuriosit. – “Vaig veure la cara que feia quan la mestra ens va canviar de lloc i vam deixar d’estar de costat: se la veia ben fumuda”.

En realitat, l’Imma estava fumuda perquè no seia al costat de l’Estefania, la seva millor amiga.

“I, ahir, va penjar expressament el seu anorac al costat del meu, per veure’m a l’hora de plegar”.

L’Imma havia arribat tard, i era l’únic penjador que quedava.

“M’ha convidat a la seva festa d’aniversari” És l’Estefania la que li ha suplicat, perquè està penjada de l’August.

“A més, sempre vol ser al meu equip”.

L’August és el millor jugador de bàsquet de la classe, i a l’Imma li encanta guanyar.

“Fa dos dies que no para de mirar-me”.

Fa dos dies que l’August té un nou tic, es pessiga la galta entre el polze i l’índex. L’Imma fa juguesques amb les seves amigues sobre els cops que ho farà en una hora.

Les persones que no són bons filòsofs, NO ho saben això, i aparences perquè la realitat s’assembli al que ells volen.

totes les

Pregunta difícil: respecte al refrany “les aparences enganyen”: a) penses que és sempre, sempre, veritat? b) com podem saber si una cosa és real, sense cap aparença? (una cosa invisible) c) quan te’n pots refiar de que “una cosa és el que sembla”?

E. Escolten dues de bones, d’històries Idees: 1. Les aparences que no ens mostren l’ésser autèntic, s’esvaeixen amb el temps.

2. D’altra banda, un mateix ésser pot tenir diferents aparences sense ser un mentider o un fals (exemple: un noi o noia pot ser o molt seriós o molt enrollat, en diferents moments).

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-8

13. La guerra

........ / ........ / ... .....

A. Algunes de les vostres excel·lents qüestions • Per què hi ha guerra?

• Qui va inventar la guerra?

• Treballar a la guerra, no és una feina perillosa?

• Algun dia s’acabaran les guerres?

• Ho són, de necessàries, les guerres?

• Es podrien parar de sobte els conflictes?

• En algun cas una guerra pot ser acceptable?

B. Experiències comentades •

1a: Lectura d’un breu article (“Jo vaig viure la guerra”), d’El Punt (23 novembre 2008).

•

2a: Film: fragment inicial de la pel·lícula “Salvar al soldado Ryan” (Spielberg, 1998) o episodis aïllats de “Los gritos del silencio” (Joffé, 1984).

La primera s’emmarca a la II Guerra Mundial: la Batalla de Normandia (1944). El nom en clau era Operació Overlord i consistia en la invasió d’Europa des del NO de França. La preparació havia començat ja el 1942.

En aquesta operació s’hi van veure implicats l’exèrcit dels Estats Units i l’anglès, però també molts francesos, polonesos i d’altres nacionalitats. Va ser un desembarcament amfibi contra l’exèrcit de l’Alemanya nazi.

Tot i que l’operació va durar fins el 25 d’agost, en que es va alliberar París, la missió es va iniciar concretament el dia 6 de juny (el dia D): van desembarcar 250.000 soldats i 50.000 vehicles. Va costar moltes vides humanes. Ha estat l’operació d’invasió per mar més gran de la història (al final, casi 3 milions de soldats van travessar el canal de la Mànega cap a França).

En aquest fragment reduït es presenten unes escenes que ens poden ajudar a reflexionar.

La segona pel·lícula és la sortida dels americans de Cambodja: és una història “molt profunda”.

C. Algunes persones han dit, sobre la guerra, que ...

• ...és la continuació del debat polític amb altres medis (Von Clausewitz, s. XIX) • ...és el sistema més bàrbar i menys eficaç per a resoldre els conflictes entre dos països o per conquerir el poder al propi país (Joan Pau II, s. XX) • ...si realment desitges la pau, prepara’t per a la guerra (Vegeci Renato, romà del s. IV) • ...en una guerra sempre es perd més que el que es guanya (popular) • ...és el conflicte més gran de l’Estat, la base de la vida i de la mort (Sun Tzu) • ...només demostra una cosa: que l’ésser humà segueix sent inhumà (anònim) • ...si tinguéssim memòria, acabaríem amb els desastres de la humanitat (dels diaris) • ...quan els rics fan la guerra, són els pobres els que moren (Sartre)

D. Definicions breus Guerra:

Crim (de guerra):

Pau:

Guerra justa i “ingerència humanitària”:

PYP-9

E. Anàlisi personal o en petit grup Guerres que heu estudiat

Quan us sembla que cal fer servir la força militar?

Experiències de guerra que us hagin afectat

Qui són els “nens soldat”?

Armes de guerra que coneixeu

Per a què serveix un exèrcit?

Ara, qui “construeix la pau”?

On comença la guerra?

Què són els cascs blaus?

F. Què és això? Què en penses?

“Dos països es fan la guerra. Al principi, es barallen a garrotades: hi ha ferit, i alguns de molt greus. Un dia apareixen les pistoles: després de les batalles, es recullen els ferits, però també un bon grapat de morts. Més endavant, els soldats duen metralletes, i tenen avions que deixen caure bombes. Hi ha milers de morts, i els dos països queden gairebé destruïts”.

Això és una ....... extraordinàriament perilloses

.. Les armes actuals són

“Normalment, si un soldat deixa l’arma a terra, alça les mans enlaire i es rendeix, els soldats enemics no el maten: el fan presoner. Si un exèrcit fa voleiar una bandera blanca, l’exèrcit enemic deixa de disparar. Els militars que fan la guerra no ataquen els qui no la fan, com els nens o les persones grans”.

En una guerra, ....... guerra hi ha normes, a no ser que deixem de ser humans.

.. Fins i tot durant la

G. Diari de classe (.......... / .......... / ..........) [ Què hem fet avui a classe? Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

Si l’has fet al Campus virtual ....

PYP-10

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat).

14. Debatre: diàleg o fer xivarri?

........ / ........ / ... .....

A. Tres situacions: 1a, 2a i... 3a !

1a. La primera “─ Vols que anem a jugar a futbol? ─ Per mi perfecte. ─ No, calla... i si juguéssim a cartes, per fer una altra cosa? ─ Ah, una timbeta, genial! ─ Un set i mig o un mentider? ─ El que tu t’estimis més. ─ Doncs et fa un set i mig? ─ Vinga! ─ I si juguem a la terrassa, ara que fa bo? ─ Enlloc no estaríem millor... ─ I després podem anar al cinema... ─ Molt bona idea! ─ Tinc ganes de veure’n una de sang i fetge, i tu?”

La resposta, ens la podem imaginar... En Max està que bufa. “L’Iu em fa posar nerviós, sempre diu que sí a tot, tot li està bé, que pesat!”, deia ahir en Max als seus pares. .. ....

A en Max li agradaria que l’Iu li digués: ...

En Max s'ho passa bé parlant i discutint de política, de noies, de professors, de grups musicals, de la desaparició de les balenes... però amb l’Iu és realment impossible: sempre està d’acord amb el que se li proposa. En Max s’avorreix perquè, segons ell, la vida així no té cap gràcia.

2a. La segona “El pianista para de tocar i s’aixeca. ─ No, no, no! Entres molt abans d’hora – diu a la cantant -. Tornem-hi des del principi. ─ Home, jo diria que ets més aviat tu, que vas massa lent – diu la trompetista. ─ Doncs jo penso que tot plegat hauria de ser una mica més lent – intervé la guitarrista. ─ Ara tampoc no exagerem... Al final no hi haurà ritme! – diu el bateria. ─ És que no és pas un problema de ritme – exclama el violoncel·lista”.

Cada músic té la seva opinió personal. És normal, hi ha moltes maneres d’interpretar un fragment musical.

“La cantant s’asseu i encreua els braços: ─ Tinc tot el dret de cantar així. ─ I jo tinc el dret de tocar així – diu el pianista. ─ I jo tinc el dret de tocar així – diu també el guitarrista, ...i el bateria... i el violoncel·lista ─ I jo!, I jo... ─ I, doncs, què fem? – pregunta la trompetista.

Es fa un gran silenci a la sala.”

Què passarà si cadascú es manté ferm en la seva posició?

Si tothom es tanca? . ... ..: . .. ... hi haurà música, . ... .. hi haurà concert.

3a. La tercera “La mare aparta delicadament el pit de la boca de la Paula i es corda la camisa. La Paula arrufa les celles, mou els braços i les cames, prem els llavis, gira el cap a banda i banda. Tot d’una es posa a plorar, com si volgués foradar-te els timpans!”

La Paula plora perquè ... .. .... Ho fa així perquè .. . ..... . D’aquí a uns mesos, picarà de peus, es rebolcarà per terra o s’amagarà sota la taula. Té . ... ...

“La mare d’en Roger desa el suc de taronja a la nevera. ─ Posa-me’n una mica més – demana en Roger. ─ Però si n’has begut mig litre! – respon la mare. ─ He fet dues hores d’esport aquesta tarda. Em moro de set. ─ Beu aigua, que no té sucre. ─ Mira la composició: “no hi ha sucre afegit”. Ara no em diràs pas que el suc de la fruita és dolent! ─ No, però...

[Quan el professor ho digui, girem el full] PYP-11

En Roger té . ... ...No opina pas el mateix que la seva mare. Per això fa servir arguments per mirar de convèncer-la que li deixi beure més suc de taronja. Ell no plora, ni pica a la taula, ni fa cap mena de xantatge del tipus: “si de veritat m’estimes, posa’m més suc de taronja”.

Els xiscles, les amenaces, les ofenses, els cops de porta... són fàcils. Fer servir bé el llenguatge i adreçar-se a l’enteniment dels altres, això és maduresa.

B. Experiment molt i molt “perillós”...,

a classe

1. Es fan grups, com se t’indiqui. Proposem arguments clars seguin l’estil que se’t digui.

F/C Tema Els meus arguments. I alguns dels nostres arguments

I. Dur uniforme escolar

II. Exàmens de recuperació, després de l’’estiu

III. Qui guanya més diners, ha de pagar més impostos

IV. El nostre Institut hauria de tenir més alumnat 2. Ara ve l’experiment col·lectiu: fes cas de totes les indicacions i considera què passa...

Anota aquí la teva conclusió “personal”: gg g

C. Definicions breus Debatre:

Elements no verbals (en la comunicació):

Pluralisme:

Relativisme (ètic):

D. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-12

15. Nois i noies

........ / ........ / ... .....

A. Algunes de les vostres super-preguntes 1. Per què no vam néixer tots iguals?

2. Els nois i les noies, poden ser amics?

3. Per què som diferents els nens i les nenes?

Què tenim en comú?

4. Per què dues persones del mateix sexe no poden tenir fills?

5. Les noies tenen més coneixements que els nens, o iguals?

6. Per què als nois els canvia la veu i a les noies no?

7. Per què si una noia i un noi són amics, casi sempre es pensa que són xicots?

8. Per què les noies poden fer més coses a la vegada que els nois?

9. Per què les noies ho tenen tot polit i els nois són més bruts i més desordenats?

10. Com seria el món si els nois fossin iguals a les noies, o al revés?

11. Per què jo sóc nena i no nen?

12. Hi podria haver un tercer sexe?

13. Per què els nois i noies volen cridar-se l’atenció els uns als altres?

14. Hi ha alguna raó per la qual es comuniquen millor les noies amb les noies i els nois amb els nois?

B Textos breus “La Isabel està estirada i el Pere li agafa la mà. Escolten amb atenció el metge, que els diu: “Això gairebé ja està! Li veig el cap. De seguida el podreu agafar!”.

La Isabel i el Pere encara no s’ho acaben de creure. Tenien una mica de por, però tot ha anat molt bé.

De cop i volta se sent un crit. La criatura ja ha nascut! “Una nena preciosa!”, diu el metge. A l’habitació del costat se sent, gairebé al mateix moment, una llevadora que crida: “Un nen preciós!”.

Abans que hi hagués sistemes per saber si una dona embarassada tindria un nen o una nena, cada cop que naixia una criatura se sentia dir: “Es una neeeena!”, “És un neeen!”.

• •

Si un nadó és nen o nena, es veu de seguida?, o s’ha d’esperar molt per saber-ho?

Sabeu que diria un extraterrestre si tornés a casa seva després de visitar la Terra?: “Els terrícoles no són pas com nosaltres.

N’hi ha de dues menes, de dos tipus: els .... .... i les ... .. ...” ”. I explicaria la diferència entre els uns i les altres.

Segurament s’hi hauria fixat més que no pas en la diferència entre alts i baixos, calbs i peluts, prims i grassos, joves i vells...

Quina nena no ha pensat alguna vegada: “Els nens són un zero a l’esquerra”?, i quin nen no ha pensat alguna vegada el mateix respecte a les nenes? No tothom gosa dir-ho, però si els adults fan memòria de la seva infantesa, segur que recordaran que al pati de l’escola, amb els seus amics o les seves amigues, ho havien pensat alguna vegada. I també que les històries d’enamoraments eren una bestiesa. I després, un dia, enmig d’aquella colla de zeros a l’esquerra n’hi ha un o n’hi ha una que, per a algú, no és tan desastre. Aquesta noia o aquest noi n’han trobat un dels de l’altre sexe diferent dels altres.

Aquesta diferència és màgica, perquè fa passar de ser un zero a l’esquerra a ser fantàstic. Per a això no hi ha cap explicació.

C. Definicions breus Sexe: Gènere:

Masclisme / feminisme: Complementarietat:

PYP-13

D. Investigació sobre el gènere: què no es pot fer si tu ets...?

Abans, marca amb una creu el que et pertoqui: noi ........ -noia ........

Hi ha gent que creu que hi ha coses que no les pots pas fer perquè, si les fas, la gent no et considerarà del teu sexe (si ets un noi, diria que ets “nena”; i si ets una noia, diria que no ets “una noia com cal”). Respon a les següent preguntes, en grup (si se n’han fet) 1. Quines coses no pots fer, per aquest motiu, quan... a) ets a classe...: b) un professor et renya...:

c) estàs al pati...:

d) tens un conflicte amb un company més gran que tu...:

e) xerres amb les noies...:

f) estàs enmig d’un grup de nois...:

g) penses en la manera de vestir...:

h) t’has lesionat fent esport...:

2. Et sembla bé allò que és típic? (les coses escrites al punt n. 1)? Dóna’n una raó.

3. En la teva opinió, hi ha diferències entre noies i nois en la manera d’expressar l’alegria, l’enrabiada, la tristesa, la por, el fàstic o la sorpresa,...?

4. Al pati, a l’hora d’esbarjo: a) què sols fer? b) que t’hi agradaria fer (si és diferent)?

E. Activitat en grup Posat on t’indiqui el professor (poden ser grups d’un sol sexe o mixtos: el que et toqui) Hi ha avantatges en ser noia? Quins?

1.

Ser noi, té avantatges? Quins?

1.

2.

2.

3.

3.

F. Diari de classe (......... / ......... / ..........) [ Què hem fet avui? Que he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

Si l’has fet al Campus virtual ....

PYP-14

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat).

16. Festa

........ / ........ / ... .....

A. Us ho heu preguntat !!

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Per què hi ha tantes festes?

Un dia de festa: és igual per a tothom?

Per què les festes són tan guais?

Són necessàries les festes?

Per què els dies de festa ningú treballa?

Quin sentit té sortir de festa?

Per què dissabtes i diumenges ho són?

8. Totes les festes són bones?

9. Qui va fer la primera festa?

10. Per què “party” vol dir festa en anglès?

11. Diumenge és festa quasi a tot arreu?

12. Per què els animals no van de festa?

13. Tots els pobles tenen un dia especial de festa? Per què són diferents?

B. Ens en sortiríem?

Imaginem-nos que ens proposem fer una festa. Què haurem de decidir o preparar?

[Poseu-hi de 4 a 1. Decidiu si és molt important (4) o ben poc (1)]

A quin lloc concret es farà? (ciutat, carrer, casa, local...)

Quin dia? (indicar moment de la setmana, del mes, de les estacions...)

Quanta estona durarà?

Què estarà prohibit?

A quina hora comença?

El menjar?

S’han de dissenyar invitacions?

La qüestió de la música.

Com cal vestir-se?

Com convidar als assistents?

Quin n’és un bon motiu per fer-la?

Qui s’encarregarà d’organitzar-la i muntar-ho tot?

Es farà periòdicament (cada any, cada mes...)?

Quants diners ens costarà? Com es pagarà?

C. La meva experiència, la de cadascú Podem posar-nos en petits grups i, de manera ràpida, comparar quines són les millors experiències de festes viscudes per nosaltres i algun altre dels del grup.

Les millors festes que jo he viscut a la meva vida, fins ara, han estat...

1.

Algunes opinions i experiències d’altres han estat, per exemple,...

A.

2.

B.

D. Text seriós

[sé subratllar intel·ligentment?, eh?]

Una festa és un esdeveniment de caire social organitzat o bé de forma pública o bé per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho be plegades. La paraula festa és d'origen llatí i apareix en llengua catalana a partir del segle XIV. Comparteix l'arrel amb fira amb el significat de dia festiu.

Una festa religiosa es pròpia d’unes creences o tradicions. Sovint són continuació d’altres celebracions anteriors, paganes, com és el cas del Nadal o de la Nit de Sant Joan relacionades amb el moviment aparent del sol. Altres festes, originàriament religioses, s'han dessacralitzat força per a molta gent (Setmana Santa, la Immaculada Concepció etc.). Fins i tot es dóna el PYP-15

cas de festes religioses, com el Carnestoltes, recuperades i revifades per tal d'accentuar-ne el vessant lúdic.

Els Estats acostumen a celebrar com a festa el dia de la independència, o de la Constitució, de determinades batalles (presa de la Bastilla, per exemple) considerades decisives. Aquests dies són decretats com a festius laborals.

Les nacionalitats, regions o forces sindicals també tenen les seves festes pròpies. Per exemple, l'11 de setembre a Catalunya o el 6 d'octubre a València, o bé el Primer de maig, festa del treball.

Les festes locals, com la Festa major, les festes de barri, les Falles, la Patum de Berga, San Fermín a Pamplona, la Feria de Abril, l'Oktoberfest alemanya, el Carnaval de Rio de Janeiro, les festes de la verema i moltes altres han incrementat amb el temps la seva incidència: atrauen molta gent forana i són promogudes pels mitjans de comunicació.

Les festes particulars (en anglès party), que hom pot celebrar amb qualsevol pretext, acostumen a ser d'aniversari, a l'oficina (comiat de treballadors, jubilacions, dinars de Nadal), casament, etc. En algunes cultures, com la mexicana, també es fa festa en els enterraments.

S'ha produït un cert increment de la intensitat en la celebració de festes privades, sovint amb una certa disbauxa i un major consum de substàncies euforitzants. Això no sempre sembla bo.

Cal anar amb compte!!

E. Definicions breus Celebrar:

Periodicitat / fet aïllat (una tantum):

Identitat (cultural o nacional):

Festa:

F. Festa és...

Cerquem paraules o expressions senzilles que “associem” mentalment a “festa” Per exemple: “cosa extraordinària”, “aperitiu”, “fer regals”, etc.

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-16

17. Bonic o lleig

........ / ........ / ... .....

A. Ens afecten les coses boniques? Pensem-ho...

“Torna a començar l’escola, i el Boi ha comprat llibretes i un bolígraf nou, de punta fina. El primer dia ja té deures de matemàtiques per fer. No és la seva assignatura preferida, però només de pensar en la llibreta nova i en el nou bolígraf de punta fina ja té ganes de posar-s’hi.

S’hi esforça, no fos que esguerrés una llibreta tan bonica”.

Al final del curs passat, el Boi escrivia de qualsevol manera a la llibreta d’apunts, tant se li’n donava, la llibreta estava feta una misèria. Ara, però, li ve de gust escriure-hi bé, fer-hi números bonics, fer ratlles rectes.

La bellesa és un plaer per a la vista. Però també té la força de canviar el color dels nostres pensaments: per exemple, la bellesa d’un fragment musical, dels estels que brillen enmig de la nit, d’una estàtua, de l’arc de sant Martí... tot això ens fa pujar la moral. Ens recorda que la vida por ser bonica. .......

A vegades no estem a gust amb nosaltres mateixos: ens detestem (ens sentim inútils, o poc interessants, pitjor que els altres), però... hi ha una esperança!! Mireu, mireu...

Situació A: “Fart!, n’estic ben fart!: fart del meu nas, fart dels grans que em surten, fart d’aquells cabells tan fins, de les ulleres, de les dents mal posades, fart d’aquesta carota...

Em trobo horrible, horrible de debò” Situació B (poc després de l’ auto-menyspreu d’abans): rebem una nota d’amor d’un amic o d’una amiga; ens conviden a tres festes seguides, ens aplaudeixen en acabat d’una presentació a classe, i... tenim la mateixa cara, ulleres, etc., però ens sentim estimats, o apreciats, o admirats. Aleshores ens trobem interessants i “guapus”.

Es cert que: .......

Però també és cert que: .....

... .....

B. Definicions breus Bellesa:

Valoració:

Subjectivitat:

Interpretació:

C. En poques paraules...

Una cosa o una persona em semblen molt lletjos pel fet que...

1.

2.

Allò més bonic del món ho és, per a mi, perquè...

1.

2.

PYP-17

D. Estimar o semblar-nos bonic: què és primer?

Escolta l’anècdota de l’osset de la Rut. Responem a aquestes preguntes: a) si aquest osset fos a l’aparador d’una botiga, en venda, la Rut el compraria? b) per què l’acarona dolçament mentre dorm,... si és tan lleig? c) l’estima perquè el troba bonic o... perquè...? d) quines altres coses lletjotes poden “ser boniques per nosaltres”?

L’amor o l’afecte per determinats objectes o persones els dóna una certa bellesa: els sentiments ens fan veure una bellesa...

E. Aprendre a gestionar la bellesa Suposem que la bellesa i la lletjor no és el que veiem en un mirall sinó el que sentim a dins nostre... Si és cert, saps per què ho es?

Perquè... ....... ...

“A classe, la Sílvia no s’hi troba gens bé. Estudia i té bones notes, però està acomplexada perquè és de bon tros la més baixa de tots, no gosa somriure des que li han posat ferros a les dents, no li agrada gens com li han tallat els cabells i ja fa quatre dies que li han sortit tres grans al mig del nas. El seu malson és l’hora del pati. Es queda en un racó, i no en surt ni que la vinguin a buscar”. Se sent com l’aneguet lleig, horrorosa... i vol passar inadvertida: funciona!, ja no s’hi fixa ningú. Està bloquejada. “És dilluns, i a classe n’hi ha un de nou. Es diu Frederic. El professor li ha dit a la Sílvia que li ensenyés l’escola. El porta a la biblioteca, al menjador, al gimnàs i a la sala de professors. Ella no diu ni piu, i ell en canvi no para de xerrar, d’explicar acudits, especialment de rosses, i a la Sílvia, que és morena, li fa gràcia. “És ben curiós, rius com la Carolina”, li diu el Frederic.

“Qui és, la Carolina?”. “Era la meva millor amiga a l’altra escola, i trobo que fins i tot t’hi assembles”, respon el Frederic.

El Frederic i la Sílvia xerren sovint, i han decidit fer plegats el pròxim treball sobre Gaudí.

Aniran a casa la Sílvia, perquè el Frederic no té ordinador”.

La Sílvia ja no intenta passar desapercebuda, riu, parla amb els altres. S’ha desbloquejat: ja no s’amaga, els altres s’hi fixen i, per tant, ja no se sent tan lletja. Fins i tot...

“Et queden bé els cabells curts”, li diu la Lídia. “Però si fa ben bé quinze dies que me’ls vaig tallar!”, diu la Sílvia, sorpresa. “Sí?”, fa la Lídia. “Doncs no m’hi havia fixat, et queda molt bé”.

Ningú no s’havia adonat que la Sílvia era bonica. Estava tan convençuda que era lletja que aconseguia fer-ho creure als altres. Ara ja no es comporta com algú que vol amagar-se.

F. Diari de classe (......... / ......... / ..........)

Si l’has fet al Campus virtual ....

PYP-18

. (indiqueu-ho aquí amb una “x”, quan ja estigui penjat).

18. El cos i la ment

........ / ........ / ... .....

A. El cervell dins dels cos humà: un òrgan misteriós Després d’haver vist a classe el vídeo de la BBC “L’univers del cervell” (1999), indica si aquests enunciats – dels quals es parla al documental – són vertaders (V) o falsos (F).

V

1. El cervell és un òrgan molt misteriós i el més especial del nostre cos 2. En el procés de l’evolució, el cervell sempre ha sigut igual de gros 3. El cervell gasta una cinquena part de l’energia que aconseguim menjant 4. Sentim, pensem i estimem en el cervell, ja que veiem com s’hi activen algunes parts 5. El filòsof Aristòtil no es va plantejar pas com funcionava el cos humà 6. Amb un escàner veiem amb quines zones del cervell escoltem o apreciem la música 7. Una neurona és una cèl·lula nerviosa del nostre cos que dispara impulsos elèctrics 8. Les neurones estan totalment enganxades, de manera directa, les unes a les altres 9. És millor comparar el cervell amb un termiter (on hi ha “tèrmits”) que amb un ordinador 10. Tenim moltes capacitats que no aprenem sols sinó de la col·laboració amb altres 11. Els moviments rutinaris que fem els té apresos el cerebel (a la nuca, sota el cervell) 12. La major part del cervell es dedica a l’olfacte 13. L’única forma de veure el cervell des de fora és a través de l’ull i el nervi òptic 14. Veiem les coses gràcies als ulls. No faria falta que hi hagués cervell 15. Hi ha ximpanzés amb un cervell que els permet fer servir 19 eines diferents 16. Per a desenvolupar el pensament humà va ser molt important el dit polze 17. Les mans només són un afegit per als humans: seriem iguals anant a quatre potes 18. Podem recordar un màxim de mil coses diferents 19. La memòria és un recurs essencial per al cervell i també per a l’educació 20. Necessitem un cervell gran per tractar els altres: xafardejar, discutir, saber estar, etc.

21. El cervell regula això: moviments, vista, memòria, llenguatge i habilitats socials 22. No sabem on està la consciència: amor, art, ciència i religió. Això no ho veiem al cervell 23. Observant el cervell es demostra que no hi ha ànima: en els humans tot és matèria 24. He après coses noves sobre el cervell, veient aquest documental 25. Sé quina relació hi ha entre la meva ment i el meu cos: puc explicar-ho a tota la classe

B. Cal fer servir el cap Quan una persona fa coses estranyes es diu que “s’ha tornat boig” o que “ha perdut el cap”.

Llegim una escena: “El Rodolf surt del cotxe cridant i va de dret cap al conductor del camió que bloqueja el carrer. Li pren de les mans la caixa de sucs de fruita que anava a descarregar del camió i la llança a terra amb tota la força del món. Les ampolles esclaten i un brollador de suc esquitxa la gent que passa per la vorera. El Rodolf té la boca torta, un fil de bava li cau barbeta avall, els ulls li surten de les òrbites”.

En aquest cas, el cap, la ment, ha deixat de controlar

les accions del cos

“- Foc, foc!

La gent s’aixeca i fuig corrent.

Tot són crits i xiscles. La Cornèlia, mentrestant, agafa el mòbil i truca als bombers.

Arribaran de seguida”.

La Cornèlia no ha perdut els nervis, ha actuat amb seny, ha tingut el

cap clar PYP-19

C. Definicions breus Ment / ànima:

Cos humà:

Cervell:

Dualisme / Monisme [antropològics o “dels humans”]:

D. Una cançó per a pensar? (de l’Alex Ubago) “Tú estás siempre en mi mente Pienso en ti amor a cada instante. ¿Cómo quieres tú que te olvide?

Si estás tú, siempre tú, tú, tú Siempre en mi mente.

Tú estás siempre en mi mente ¿Cómo hiciste tú para olvidarme?

Ayúdame a olvidar en mi mente Siempre estás, siempre tú, tú, tú siempre en mi mente.

¿Qué voy hacer? No sé, no encuentro nada, nada, nada.

La solución no sé cómo encontrarla Y yo trato de olvidarte, Yo quiero olvidarte Y yo no sé cómo te olvido Siempre en mi mente. ¿Qué voy hacer? No sé, no encuentro nada nada nada...”

Hi ha un element clau de la conducta humana que tothom, de fet, coneix i exercita: la decisió.

Decidim què farem el cap de setmana, amb qui anirem a passejar quan acabarem les classes, etc.

La capacitat de decidir sembla el nostre element més propi, el que més controlem. Molt més que la respiració regular, la circulació de la sang, la capacitat memorística o aquelles coses que ens venen al cap sense voler.

El nostre jo està situat darrera la capacitat de decidir. Les decisions són nostres, no depenen de ningú ni de res... Però com es va d’allò que decidim a allò que fem?

E. Relació ment-cervell (o “problema de la relació ment-cos”) Una qüestió típicament filosòfica és: “qui decideix que jo aixequi el braç?”. No pas “com aixeco el braç?” o semblant, sinó qui ho decideix, per què, etc.

No n’hi ha prou amb els intercanvis electroquímics de les neurones connectades o l’energia química del que hem menjat... Hi ha dues solucions possibles: dualisme i monisme “Les ciències no ens faran veure mai la intimitat del funcionament del nostre cervell. L’home no entendrà mai completament a l’home perquè en el disseny del cervell humà no hi cap la possibilitat d’entendre el seu propi funcionament. Però no dubto que el coneixement cada cop més profund de petites parcel·les de l’estructura cerebral permetrà anar aclarint més i més el seu impossible coneixement últim” (David Hubel)

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-20

19. La Lògica: primers passos

........ / ........ / ... .....

A. Tots venim de fàbrica amb la capacitat de raonar bé Tots els nois i les noies, a mida que van creixent, fan servir més paraules del llenguatge, s’expliquen millor, comprenen més coses i... sobretot, són capaços de raonar bé. Això es diu actuar amb “lògica”.

Per exemple, si en Pere em diu que els dilluns va al gimnàs, i jo sé que avui és dilluns, puc “deduir” que avui en Pere anirà al gimnàs.

El que passa és que les lleis per raonar bé, a vegades, se’ns confonen i les fem servir de manera incorrecta. Quan un raonament sembla correcte però no ho és s’anomena actuar amb “lògica”.

- Mira Jaume: si no estudies seràs un noi que no servirà per res a la vida. Hauràs de treballar aquí i allà. No tindràs un sou fix i potser hauràs de dedicar-te a robar per viure. Tot i així val més ser una “bona persona”, encara que no en guanyis tan fàcilment, de “pasta” - Però, pare..., com em dius això?; si tu tampoc vas estudiar i bé que et guanyes la vida: tenim un cotxe gran, una casa preciosa...

- Sí, sí, Jaume, però ara ja m’ha enxampat la Policia i hauré d’anar a la presó. I de què em servirà tenir tants de diners? No seré pas feliç allà tancat, lluny de la mare i de vosaltres, fills meus. Ho vaig pensar malament.

- Ah, o sigui que quan em deies que, per ser feliç calien els diners, no estava pas ben raonat, oi?

- Certament, Jaume: cal aprendre a argumentar bé. Mira: tenir diners va bé per la vida però no n’hi ha pas prou. La condició necessària per ser feliç és ser una bona persona. Aquest és l’argument imprescindible.

Per exemple, el noi o noia que li diu a la seva mare que li doni 3 € argumentant que tots els altres pares dels amics els en donen, fa servir un argument fal·laç, un fals argument. El “perquè..” o el “per tant...” són un engany, van dirigits al cor més que no pas al cap.

En canvi, si acceptem que “els nens que estimen els pares els obeeixen”, quan en Jordi no fa cas vol dir que no els estima prou: ara sí que és correcte.

I això es pot estudiar. A la vida ordinària hi ha molts arguments mal expressats. Per això, hi ha una part de la Filosofia que, des de fa 25 segles, estudia les “regles dels raonaments correctes”: ara en donarem uns primers passos. Es diu, la act “.

Veiem-ne uns ”exemples”. Penses que és un bon raonament aquest que fa la Laura?: “Si vas a divertir-te al parc aquàtic has de portar banyador. Com que veig que portes un banyador, vol dir que has anat o que vas al parc aquàtic”.

I aquest?: “Les persones que beuen moltes begudes alcohòliques i s’emborratxen van de bar en bar. En Jaume va de bar en bar: per tant, és un borratxo”.

I aquest?: “Com que no és pas possible que no sàpigues nedar o que no sàpigues conduir, podem deduir que saps conduir”.

B. Definicions breus Concepte:

Proposició o enunciat:

Raonament o inferència:

PYP-21

Lògica formal:

C. Inventem un llenguatge per a calcular Els llenguatges tenen símbols. El nostre en té de tres tipus: a) Variables: p, q, r... (cada un significa una “proposició diferent”) b) Constants: no ( ¬ ), i ( ∧ ), o ( ∨ ), si... llavors... ( → ) c) Auxiliars: parèntesis de diferents tipus: (...), [...], etc.

Per exemple: 1. Bon dia!

2. Vols jugar?

3. Si plou els carrers estan mullats, i ara plou. Per tant, els carrers estaran mullats.

4. No pot ser que estudiïs i miris la TV. Per tant, o no estudies o no mires la TV. 5. No contestaran si els escrius un e-mail. Et sentiràs desgraciat si no et contesten. Aleshores, si els escrius et sentiràs desgraciat.

D. Calculem si la fórmula és correcte? [1=V / 0=F] Poden ser tautologies, contradiccions o indeterminacions.

A 1 1 0 0

B 1 0 1 0

Negació ¬ A 0 0 1 1

Si surten tot 1 vol dir que és ... hi ha 1 i 0 dependrà, és ........

Conjunció A∧B 1 0 0 0

Disjunció A∨B 1 1 1 0

Condicional A→B 1 0 1 1

.......; si tot 0 és ....... ..

...; i si

E. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-22

20. El respecte: d’on ve i com s’encomana?

........ / ........ / ... .....

“Al barri, tothom respecta el Ben. A ningú no se li acudiria protestar contra una ordre seva, ni discutirla”.

• El Ben és un traficant de drogues, un autèntic cap de banda. Amb les seves armes i la seva colla, es fa respectar de tothom.

Al poble tothom respecta el vell Sulayman. Si algú té un problema, o si hi ha un conflicte, li demanen consell. Hi és cada tarda: s’està assegut a l’ombra d’un vell baobab”.

• En Sulayman és un savi. Amb la seva experiència, amb la seva saviesa, aconsella la gent del poblat, i tota la regió el respecta.

A. La gran confusió: estem ben equivocats, a vegades.

“- Endreça’t l’habitació!

- No tinc temps, l’entrenament de futbol és d’aquí a deu minuts.

- O t’endreces l’habitació ara mateix o aquesta tarda no surts.

- Però és la meva habitació, no molesto a ningú - Penses respectar ton pare, sí o no? Si et dic que endrecis l’habitació, l’endreces i llestos.”

•

Aquí hi ha un error: el pare diu que “ha de respectar-lo”, però... sabem que podem “obeir” un professor, un policia, una persona gran... sense respectar-los gens.

Fer servir malament una paraula, la gasta... i ja “no vol dir” allò que volia dir.

Un exemple: “sigues amable, digues bon dia; sigues amable, no arribis tard; sigues amable, no tiris papers a terra..., es carrega el significat de l’amabilitat.

B. Distingim el respecte d’altres “coses” diferents?

Escriu noms de persones o de situacions on hi hagi a la vegada...

Amb respecte

Sense respecte

Obediència Por Amabilitat “Bona educació”

C. Un exemple de “respecte” que potser mai l’havies pensat.

“En Jeroni, el vigilant del menjador de l’escola, no pot més: té unes ganes boges d’estampar un parell de bufes al Marçal, perquè ara ja n’ha fet un gra massa. Ha tirat la sopa a terra, just a sobre els peus del Jeroni.

Evidentment, el Marçal diu que ho ha fet sense voler, però el monitor del menjador no el creu ni un mot. Tothom ho sap, que en Marçal és un provocador de mena.

I ara es mira el Jeroni de fit a fit, amb un somriure sorneguer als llavis. El Jeroni es controla: res de bufes.

Envia el Marçal de dret a veure al director”.

• Per què en Jeroni domina les ganes de bufetejar el Marçal? Què és més fort...?

Raó: l’ésser humà, una persona, mai pot ser “un mitjà”, una cosa que serveix per a..., ja que és un fi en ell mateix. Com tractem...

1.Una velleta a l’autobús: 2. Una esponja de dutxa: 3. Un professor substitut: 4. Un llapis:

5. Un presoner:

6. Un cotxe: PYP-23

D. Definicions breus Respecte:

Menyspreu:

E. Cadascú al seu lloc: ni massa a prop ni massa lluny!

1. “La senyora Puig deixa la compra damunt el marbre de la cuina i fa una ullada a la correspondència.

Publicitat d’un supermercat, factures del telèfon i de la llum, i una carta per la seva filla, la Clara.

“Aquesta lletra no em sona”, pensa la senyora Puig. Examina el sobre de més a prop i es posa les ulleres per poder veure el tampó de correus. Ve de Reus, la carta. Ja és ben estrany: no hi coneixem ningú a Reus.

Quan deixa la carta a la taula de l’habitació de la Clara, la senyora Puig es recorda de cop que les últimes colònies van ser a prop de Reus. Llavors mira el sobre de més a prop.

“Mmm..., no és pas lletra de noia, això”. No li lliga: diumenge passat, mentre la Clara era al cine, va tafanejar què havia escrit al seu diari i no hi va trobar res sobre un noi de Reus.

Mira el rellotge: les cinc. És dijous, i la Clara no torna fins a les sis. Agafa la carta, surt de l’habitació i treu la planxa de l’armari dels trastos. Amb el vapor de planxar, segur que el sobre s’obrirà bé. L’última vegada va funcionar.

Només cal una mica de cola per tornar-lo a tancar... i aquí no ha passat res”.

2. “No, i ara, no passa res, sóc a la cua del súper, podem parlar tranquil·lament”. El Rodolf aguanta el mòbil entre el coll i l’espatlla i va posant tot el que ha comprat dins les bosses. “Aquest vespre, sí, perfecte, ens trobem davant del cine”. Com que el Rodolf no s’adona que la caixera li dóna el tiquet, ella el deixa sobre la cinta, al costat de la caixa. “No, millor a l’última sessió, que així podrem sopar abans”. El Rodolf veu el tiquet i allarga un bitllet de 20 euros, amb la mirada perduda cap al sostre.

“Que t’has d’aprimar? Però bé que s’ha de sopar, oi?”. El Rodolf, empipat, perquè ja es veu menjant només formatge fresc, no s’adona que la caixera li torna el canvi”.

Situació 1:

Situació 2:

F. Com tractar els altres?: el respecte s’aprèn, no és pas un “sentiment” “Avui el professor proposa als alumnes que li facin preguntes sobre el seu ofici. Les preguntes li plouen de tots costats. “Quan vas decidir ser professor?”, “T’agrada, aquesta feina?”, “Què prefereixes, l’Escola o un Institut?”, “Eres el primer de la classe?”, “Hi ha classes que no t’agradin?”, “És dur, fer de mestre?”, “Com vas conèixer la teva dona?”... El professor es gira cap al que ha fet la pregunta. “El tema no era aquest, Conrad. Aquesta pregunta no te la contestaré”.

El menyspreu ens aïlla dels altres. Però el respecte obre camins, uneix la gent, però....

Pensem 3 exemples de “respecte (amb persones) que hagis après, que no coneixies...

1.

2.

3.

G. Diari de classe El diari d’avui és al Campus virtual .... . (indiqueu-ho aquí amb una “x”) o bé és al meu “Full de diaris” situat a la pàgina .... . ... , lletra .. .. . d’aquest dossier, on hi he anotat clarament el núm. d’aquesta fitxa i també la data, que ha estat el ........ / ........ / ... .....

PYP-24

20a. Revisió 01 (Fitxes 11-20)

........ / ........ / ... .....

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 14

Què és “debatre”? Què són els “elements no verbals de la comunicació”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 18

És millor _________ _____ el cervell amb el funcionament d’un _______ _______ que no pas amb el d’un ________ ______. L’única forma de veure el _______ _______ des de fora és a través de l’______________ i del _________ _____.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 11

En què s’assemblen i en què es diferencien un ximpanzé i un ésser humà?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 17

Indica 3 persones o coses boniques i tres lletges. Pot afegir per què les has escollides.

1. [boniques] 1. [lletges] 2.

2.

3.

3.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 20

“No tractem igual una pilota de futbol i una persona condemnada a la qual hem de vigilar en una presó”: exposa les diferències i per què el respecte ha de ser diferent...

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 12

“Les aparences – a vegades – ens enganyen, les coses no són el que semblen”. Inventa un relat breu on algú es pensa una cosa i la veritat és una altra.

PYP-25

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 19

Planteja’t 2 preguntes que tinguin que veure amb la Lògica i la manera vàlida de raonar: per exemple, tothom té les mateixes lleis de pensament correcte?

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 13

“La guerra sempre és dolenta però no és pas sempre injusta”. Com ha de ser una guerra per ser “justa”?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (V o F, i per què?).

Fitxa 16

“Les festes periòdiques són les que es fan un cop a la vida, com el bateig o la Primera comunió”.

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 15

“Nois i noies són iguals i també diferents”: escriu dos (2) exemples concrets de cada cosa.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

Això només ho has de fer el dia del control de debò... però vés-ho pensant ja!!!!

PYP-26

20b. Revisió 02 (Fitxes 11-20)

........ / ........ / ... .....

1. Sé escriure una definició completa i clara.

Fitxa 11

Què s’entén filosòficament per “ànima”, i què és el “codi genètic”?

2. Completo correctament una expressió o idea.

Fitxa 16

Escriu 10 paraules diferents (o expressions breus) que et recordin o associïs a una festa o celebració.

3. Sé comentar amb seny aquesta pregunta.

Fitxa 18

Com seria la meva vida si el cos i la ment no anessin d’acord? Per exemple, si volgués aixecar el braç i el cos no em fes cas, o si em tornés blau o blava quan rigués...?

Com funciona la relació entre la ment i el cos?

4. Descric o explico el que em demanen.

Fitxa 19

“Quins són els símbols del llenguatge artificial que hem estudiat?

Escriu amb p i q el següent: “Ara no és dilluns o faig els deures; aleshores podem concloure que és impossible que sigui dilluns i no faci els deures”.

5. Exposo la meva opinió i coneixements, dient el perquè.

Fitxa 13

Característiques de l’exèrcit ideal i del comportament dels seus soldats.

6. Invento una història o un relat breu i “original”.

Fitxa 14

Escriu 2 arguments a favor i dos en contra d’obligar tothom a anar sempre a un màxim de 40 km/h amb el cotxe.

1.-

2.-

PYP-27

7. Sóc capaç de fabricar un parell de bones preguntes.

Fitxa 17

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la “bellesa”, les “coses boniques”.

1.

2.

8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.

Fitxa 15

Força gent diu que les noies – a diferència dels nois - poden fer més d’una cosa a la vegada i són més polides: hi ha alguna raó per això? Per què?

9. Corregeixo – si cal - el errors que hi hagi (V o F, i per què?).

Fitxa 20

Els sentiments sempre estan per davant del respecte. Cal tractar els altres tal com ho sentim a dins nostre (bé, si són amics; i malament, si són enemics).

10. Poso exemples que no són pas massa copiats.

Fitxa 12

Assenyala 5 exemples de coses reals del món que no són pas “substàncies” sinó que són “accidents”.

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ I BONUS (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

Això només ho has de fer el dia del control de debò... però vés-ho pensant ja!!!!

PYP-28

Diaris de classe Fer servir per a aquelles fitxes on no hi queda prou espai o que no has fet al Campus virtual

Sempre s’han de tractar – com a mínim - aquests tres punts: (a) Què hem fet avui a classe? - (b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? – (c) Què ha estat el millor?

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

PYP-29

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

PYP-30

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

PYP-31

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

Observacions: a les fitxes de treball assenyala sempre que has escrit el teu diari aquí, en aquest full

PYP-32