Filosofia per a joves by Xavier Serra

PYP

Filosofia per a joves 1r d’ESO – Grup A AA Nom de l’alumne/a: A

AA PYP-1

Criteris d’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques poden fer-se de maneres molt variades. Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que: a) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà la qualitat també formal de l’expressió b) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i s’enviïn en format digital (per la via que s’indiqui) c) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Podrà demanar-se – si és el cas - l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat. d) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals) La qualificació es farà amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent. Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=4 i D=1. Els signes + ó – puguen o baixen un punt aquest valor aproximat.

Valoració global

Riquesa lingüística

Correcció lingüística

Correspon perfectament a la tasca sol·licitada. És coherent, adequat i perfectament comprensible en una primera lectura

Empra un ventall ample i variat d’estructures, vocabulari i connectors, de forma adequada al context

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació correctes, o quasi correctes

És correspon a la tasca sol·licitada, però presenta certs problemes de coherència, adequació al registre i organització. Cal rellegir algun fragment una segona vegada per a què resulti entenedor

Fa servir un ventall no massa ample d’estructures, vocabulari i connectors, tot i que és adequat

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació bastant correctes però amb alguns errors

No es correspon massa bé a la tasca demanada o al que s’esperava. Difícil de seguir; amb força problemes de coherència, adequació al registre i organització

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari. No fa servir pràcticament connectors o els empra malament. Utilització no adequada del lèxic

Gran quantitat d’errors de tota mena (sintàctics, morfològics, ortogràfics i de puntuació)

No es correspon de cap de les maneres a la tasca proposada

PYP-2

Instruccions d’ús 1. Aquesta assignatura consta d’un quadern trimestral, amb 10 fitxes. Hi ha altres informacions, i fulls de treball 2. També es desenvolupa en el Campus virtual de l’Institut, accessible des de la web www.iesilladerodes.cat 3. Cal conservar cada quadern trimestral en el millor estat possible: és part essencial de l’avaluació 4. Per a aprovar la nota de seguiment – hi haurà també la dels Controls i altres - calen dos mèrits simultanis: a. una qualificació d’A o de B en aquestes fitxes b. una conducta activa, adequada i reflexiva a les classes 5. Si s’obté una C o una D caldrà torna a presentar un altre cop els fulls pendents des de l’últim que s’hagi aprovat. 6. Apunteu-vos a la vostra agenda la propera data de lliurament que us pertoqui. 7. Si, per qualsevol raó, quedéssiu endarrerits respecte a la data de lliurament , entregueu la llibreta el més aviat possible (sempre, amb calma, i al final de la classe)

Data

Des de p.

Fins a p.

Nota

Observacions del professor

Proper lliurament

PYP-3

00a.Presentació

........ / ........ / ... .....

A. Tothom pot filosofar? I per què des d’ara? “Al voltant del catorze anys, molta gent comença a pensar pel seu compte sobre problemes filosòfics: sobre allò que realment existeix, si podem saber res, si quelcom és realment bo o dolent, si la vida té algun significat, si la mort és el final. S’ha escrit molt sobre aquests temes durant milers d’anys, però la matèria prima filosòfica prové directament del món i de la relació que hi tenim, no dels escrits del passat. Aquesta és la raó per la qual aquests problemes se’ls plantegin aquells qui mai no han llegit res sobre ells”. (Th. Nagel, Què significa tot això?).

Dedicarem 2 h. setmanals a tractar temes “prefilosòfics”. Treballarem amb “arguments”. Ja deus haver completat l’apartat corresponent de l’assignatura “Filosofia per a joves” (PYP) del teu quadern de tutoria. Ara, anota aquí algunes definicions, del “Diccionari” de l’IEC, que el professor dictarà:

B. Primeres definicions Argument:

Diàleg:

Pregunta:

Filosofia:

C. És important fer bones preguntes “És diumenge al vespre. Són les set i deu i la Maria es mira uns dibuixos animats. Li encanten, però s’ho passa bé només a mitges, perquè sap que d’aquí a un quart d’hora el pare o la mare li diran que els apagui i vagi a fer els deures. És la norma de sempre: ha d’haver fet els deures abans d’anar a sopar. La Maria es mira les agulles del rellotge, i això l’angoixa tant que no pot ni aprofitar el temps que li queda. I, de cop, una idea genial! Com és que no hi havia pensat abans? Són aquestes maleïdes agulles que no paren de córrer les que li fan la murga. Els pares les miren contínuament i donen ordres quan les agulles passen de llarg certes xifres! Vet aquí la solució! Aturar les agulles! La Maria s’aixeca, volta per tota la casa, treu la pila del rellotge del menjador i del de la cuina: les agulles s’aturen a les set i deu. Amaga els despertadors i els altres rellotges i torna a asseure’s davant la televisió. Victòria! La mare sap que ha de treure el peix del forn a dos quarts de vuit, i que l’arròs haurà de bullir encara deu minuts més. Mira el rellotge de la cuina, veu que

PYP-4

són les set i deu, i pensa que té temps de llegir el diari asseguda tranquil·lament al sofà. El pare endreça les habitacions i fa neteja general mentre espera les notícies de les vuit. De mica en mica, els pares de la Maria comencen a fer-se preguntes. Ell s’adona que comença la pel·lícula de diumenge al vespre. Que estrany! Abans de la pel·lícula fan sempre les notícies de les vuit, és impossible que se les hagin saltades! Se sent pudor de cremat per tota la casa: l’arròs se socarrima al fons de la cassola, i el peix – que anava a vint-i-cinc euros el quilo – es carbonitza dins del forn. Què és aquest enrenou? Els programes de la televisió que es tornen bojos, el sopar que es crema... Això és massa! Quan els pares de la Maria s’adonin del que ha passat, podem jugar-nos el que sigui que la castigaran. Segur que s’estarà ben bé un mes sense poder mirar la televisió. La Maria, quan ha intentat aturar el temps, ha volgut fer d’amo en lloc de l’amo. I ha organitzat un autèntic desgavell a casa seva” (B. Labbé, Tenir temps i perdre el temps).

D. Deures Completar el full de preguntes breus intel·ligents sobre alguns temes possibles per al 1r trimestre. El trobaràs més endavant. Per exemple, en un altre Institut, en relació a “Temps” es van fer preguntes com aquestes: a) b) c) d) e)

Per què els temps no es pot aturar? M’agrada que passi el temps? D’on ha sortit el temps? Perdem el temps? Per què em preocupo per coses que encara han de passar? f) El temps, s’acaba o no s’acaba? g) Com és que quan t’ho passes bé el temps passa més ràpid i quan t’avorreixes més lent?

h) Què és el temps? i) Per què es van inventar els rellotges? j) Nosaltres ens prenem el temps a broma k) Per què a vegades em queda el record del passat, i no puc perdonar?

Pots demanar ajuda a qui vulguis, però han de ser preguntes que tu et podries fer i que vols que intentem resoldre a classe.

E. Diari de classe ( .......... / .......... / .......... ) El primer dia de classe se’ns ha explicat que...

PYP-5

00b. Campus virtual

........ / ........ / ... .....

El Campus virtual de l’Institut et permet treballar des de casa, a distància Aquestes indicacions són per començar a treballar. Després, la feina serà teva.

A. Donar-se d’alta al Campus virtual (només s’ha de fer una vegada)

Això et permetrà obtenir el teu login i clau d’accés. Els tries tu, però te n’has de recordar super-bé!! La primera vegada hauràs de triar login i clau, i posar el teu e-mail. Rebràs un missatge automàtic de l’Institut: l’hauràs de clicar-lo per a donar-te d’alta.

Les properes vegades entraràs al Campus virtual directament. Només t’has d’enregistrar una única vegada.

B. Inscriure’s a una assignatura (només ho has de fer un cop per cada assignatura diferent)

Si estàs inscrit al Campus virtual, però encara NO tens accés a cap assignatura, Calma!! Un cop entris, podràs apuntar-te a les assignatures que et calgui. Per a inscriure-t’hi possiblement et farà falta una informació “especial”, que et donarà el professor. PYP-6

C. Ara ja pots treballar Pensa que això és com una “classe”: tot el que facis pot ser avaluat i valorat. Per aquest motiu, a la pestanya del teu perfil personal convé posar – si vols – una fotografia teva (de la cara) i algunes dades. Atenció: NO és un Fotolog ni un Messenger. Aquí tot és seriós: és una eina de treball.

D. Les primeres activitats Interessa que hi hagi informacions reals (les que et semblí més oportú). No és pas cap joc: apunts, fòrums, exàmens, etc.

E. Deures: segueix aquests passos abans de la propera classe, si pots... 1. Donar-te d’alta: obtenir login i clau [això ho se’t confirmarà per a tu sol/a per e-mail] 2. Inscriure’t al/s curs/os que toqui 3. Començar a participar-hi: envia un e-mail al professor per saludar-lo. També pots escriure a companys/es de classe i comprovar les informacions que hi ha, si ho veus bé... 4. Anar intervenint en el Fòrum de les 10 primeres fitxes: de mica en mica. Pots crear temes nous o aportar idees als altres...

F. Diari de classe Cal assegurar-se que els teus diaris sempre donin una resposta intel·ligent, clara i completa i, si pot ser original - a aquestes tres qüestions: a) Què hem fet avui a classe?; b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar?; c) Què ha estat el millor? El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 00b. PYP-7

00c. Preguntes breus i intel·ligents

........ / ........ / ... .....

Què et sembla que podríem preguntar-nos sobre tot això? Fes preguntes difícils. Què t’interessaria solucionar? Per a cada tema, escriu al costat una pregunta o més que voldries fer. Es revisarà se’t tornarà, per a posar-lo al Campus virtual.

Art (exemple)

Per què qualsevol cosa es considera art? Quins tipus de quadres tenen més valor? Per què? Per quina raó l’art és avorrit per algunes persones i interessant per altres? L’art serveix per alguna cosa? És necessari? Qui el va inventar l’art? Per què no m’agrada l’art? Com se sap que una obra d’art no està ben feta? L’art el fan persones boges? L’art significa com som en realitat? Un dibuix teu pot ser considerat automàticament art?...

Viatjar

Sentiments

Temps

Animals

Sentits

Guerra Nois i noies Festa

Veritat Nota: Les unitats didàctiques es desenvoluparan amb l’ordre i els continguts que es vegi més convenient: aquest full no ha de ser necessàriament la programació que se segueixi. PYP-8

01. El jo

........ / ........ / ... .....

A. Això és molt estrany!! Ja era l’hora de l’esbarjo. La Clàudia Puig encara era a la classe. Tothom ja havia marxat, però ella s’havia entretingut perquè li havien caigut a terra tots els llapis i retoladors de l’estoig. Estava acabant de recollir-los quan va sentir que algú entrava a la classe. Es va girar i va veure qui havia entrat. Llavors va exclamar: “Ostres, sóc jo!” 1. Podria ser que es donés una situació com aquesta? 2. “Jo”, vol dir el mateix quan ho diu cadascú? 3. Per què “jo” per a mi no és el mateix que “jo” per a tu i “jo” per a tu no és “jo” per a mi? 4. Tu ets alguna cosa més que el teu cos? 5. On ets mentre dorms? I si t’has desmaiat? 6. És el mateix “jo” que “ment”? 7. Quina relació hi ha entre el concepte de “jo” i el de “persona”? 8. On sents el jo? On és el jo? 9. Per què jo no sóc igual que ningú ni penso igual que ningú? 10. Jo és el cos?, o la ment? 11. Quines coses pot fer el jo? (voler; tenir intencions, aixecar un braç,...) 12. És el mateix “jo” que “ànima”? 13. Pel·lícules que parlin d’aquest tema: Blade Runner (Scott 1982), Total Recall (Verhoeven 1990), Big (Marshall 1988), Pay check (Woo 2003), Dejà vu (Scott 2006), Nivel 13 (Rusnak 1999), La isla (Bay 2005), ... En coneixeu més? 14. Definim “jo”, etc.

B. Definicions breus Jo:

Subjecte:

Persona:

Individu:

PYP-9

C. Comentari Mira aquestes 4 possibilitats. Explica com et sentiries – tu i el teu cos - si et succeís alguna cosa d’aquestes. Pensa’ls tots, però tria només un del casos. • • • •

Història n. 1: Un dia et despertes, i el teu cos ha canviat! Història n. 2: T’has dutxat després d’una classe d’educació física. En sortir dels vestidors, t’has oblidat absolutament de tot. Tot és nou per a tu. Història n. 3: El dissabte fa un dia assolellat. Te’n vas a passejar vora el mar. No hi ha ningú més. Quan tornes a casa, comproves que han passat cent anys. Història n. 4: Un dia et despertes tot/a solet/a. Després de rentar-te i vestir-te, tothom es dirigeix a tu amb una altre nom, que no és el teu ni s’hi assembla. Ningú se n’estranya.

Si em passés el que diu la història n. ______ penso que em trobaria...

Crec que el més important de jo de cadascú és...

D. Diari de classe Recorda... tres idees mínimes: a) Què hem fet avui a classe?; b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar?; c) Què ha estat el millor? A la classe d’avui...

PYP-10

02. El temps

........ / ........ / ... .....

A. Quin lio!: a veure, què cal fer? “Vinga, dutxa’t”, “Vine de seguida!”, “Fes els deures de pressa”, Vinga, posa’t l’abric!, “A dormir de seguida”, “Vinga, anem a comprar!”, “De seguida faig el sopar”, “Vinga, a rentar-te les mans!”, “Agafa la cartera, de pressa!, “Acaba de menjar de seguida!”, “Vinga, agafa el telèfon”. Mai no sentim: “Dutxa’t tranquil·lament!”, “Posa’t l’abric amb calma!”, “Vine sense pressa!”, “Fes els deures tranquil·lament!”, “Ves a dormir sense pressa!”, “Anem a comprar amb calma!”, “Faré el sopar ben a poc a poc!”, “Vés tranquil·lament a rentar-te les mans!”, “Agafa la cartera amb calma!”, “Acaba de menjar tranquil·lament!”, “Agafa el telèfon sense córrer!”. Si ens diguessin això, voldria dir que és important prendre’s temps per fer les coses. De vegades, en canvi, ens demanen que ens ho agafem amb calma, per fer bé les coses: “Escriu a poc a poc; si no, ho deixaràs ple d’errades!”, “Si no anessis tan de pressa no faries tantes faltes!” No és gens fàcil, encertar-ho. Què hem de fer, doncs? Prendre’ns-ho amb calma o anar de pressa? Ens hem de fer grans de seguida o podem passar un temps fent la criatura, si ens ve de gust? Ens hem de menjar el pastís de pressa i corrents o podem assaborir-lo una estona? Hem de fer els deures de seguida o abans podem jugar una mica? Ens diuen que prendre’ns-ho amb calma és perdre el temps. Però també ens diuen que és important que ens ho prenguem amb calma (...). Comencem pel principi: què és el temps?...” B. Labbé, Tenir temps i perdre el temps.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

A quina velocitat va el temps? D’on ha sortit el temps? Algú pot aturar-lo? Per què em preocupen coses que encara han de passar? Per què el temps va més ràpid quan t’ho passes bé? M’agrada que passi el temps? Puc viatjar al futur? El temps s’acaba? Hi ha temps lluny de la terra? Què vol dir que “hem perdut el temps”?

B. Mini-explicació super-ràpida Contesta el més ràpidament que puguis aquestes preguntes: a) “Si el temps fos una persona”, es faria vella o tindria sempre la mateixa edat? b) Ara et dius “Demà Sala”. Quin és ARA el teu nom? Possible? c) Un mag va aturar el temps. No sabia com posar-lo en marxa. És molt greu? Solució? d) Podries dir des del futur (el 2029) què fas exactament ara mateix. No? Per què?

C. Definicions Passat:

Present:

Futur:

Temps:

PYP-11

D. Ordena Posa cada expressió a la columna corresponent: encara no és / quin avorriment sento! / dura molt poc / impaciència / em vaig enfadar / temor / jo complia 9 anyets / les històries de l’avi / 4t d’ESO / recordar-se’n / alegria / incertesa / des d’on veig els altres dos / enyor / penediment / dura més si t’hi capfiques / esperança / n’estic cert/a Passat

Present

Futur

E. Problemes • •

La màquina del temps: és possible? Per què? Què s’hauria de resoldre? Coneixes pel·lícules (Terminator, Regreso al futuro, Dejà vu, Descubriendo a los Robinsones, Nivel 13, etc.) o videojocs que... ¿juguin amb el temps?

F. La fàbrica del temps 1) 2) 3) 4) 5)

Què notes quan agafes un rellotge? Avorreix-te, volent. Pots? Construïm un ritme (atenció a les indicacions) Música: l’obra mestra: 4’33”, de John Cage. Explica què vol dir la frase “ara no tinc temps”: que l’ha perdut? que se li ha acabat? Decideix, sí o no, i per què: a) “El temps... ¿és or?” (quin tresor hi ha en el temps?); b) només el present es real, no el passat ni el futur (i qui té 6 mesos o 80 anys d’edat?)

G. Pensem pel nostre compte: Ens fa por canviar? Podem tornar enrere? “Tot es transforma i canvia, amb el temps. Canvia tant que, de vegades, ens pot fer por. Quan diem: ‘Em fa una mica de por fer-me gran’, no volem pas dir: ‘Em fa por fer un metre seixanta, o un metre setanta-vuit!’. Volem dir: ‘Em fa una mica de por que els pares no m’estimin tant, que deixin d’amanyagar-me com fins ara...’. O potser ens inquieta no saber a qui ens assemblarem, i ens preguntem si serem més o menys iguals, o si serem absolutament diferents”. “Un tren pot fer mitja volta. Podem esborrar un dibuix que acabem de fer, si no ens agrada. Un cotxe pot canviar de direcció. Podem girar un jersei que ens hem posat del revés. Podem caminar endarrere. Però no podem canviar el sentit del temps. El que ha passat, ha passat. És impossible de recular pel temps, de tornar enrere per eliminar el passat, per destruir-lo. És important, doncs, que ens cuidem del temps. Un cop ha passat, ja no torna a passar”

H. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 02. PYP-12

03. Allò que sabem i allò que no sabem

........ / ........ / ... .....

A. Què és el que sé? 1. 2. 3. 4.

Saps sumar? Saps si demà passat farà vent? Saps plorar? Saps si portes roba? Tenca els ulls: com ho saps? 5. Saps comptar fins a 12.000? 6. Saps comptar fins a set amb dotze?

7. Digues dues coses que segur que no saps. 8. Saps comptar fins a tres metres quadrats? 9. Saps tot el que voldries? / Saps tot el que necessites saber? 10. Saps francès?

B. Pensem una mica? “L’Antoni és al mar. Li agrada fer vela i sovint surt a navegar. “Si continuo així arribaré a Grècia!”, diu. Va tan de pressa i s’ho passa tan bé que no s’ha adonat que ja no es veu la costa. I encara menys el club nàutic d’on ha sortit. És lluny, molt lluny. Quan se n’adona, fa mitja volta de seguida. Però sense veure terra, com pot saber que va en la bona direcció? Potser encara s’allunyarà més, si s’equivoca. Sóc un beneit, no porto brúixola”, pensa l’Antoni. Mira de no espantarse. Es fa fosc, ja es veuen les primeres estrelles, i ni rastre de la costa. Les estrelles... Les estrelles! Són millor que una brúixola! En el curset d’astronomia, l’Antoni ha après a reconèixer les estrelles, a trobar el nord, el sud, l’est, l’oest. Salvat! En un tres i no res s’ha orientat. Ja sap on és la costa. Ben segur que no anirà a parar al club nàutic, però tan li fa. L’important és tornar a terra, i ara l’Antoni sap segur que hi arribarà. Saber llegir el cel ha salvat l’Antoni. No és fàcil saber-se guiar per les estrelles, i a l’Antoni li ha costat d’aprendre perquè és complicat. Però avui li ha servit per tornar a terra. Bé, potser no cal exagerar. No passa gaire sovint això de trobar-nos sols, de nit, enmig del mar. I no perdem de vista la terra cada dia. Podem viure tan tranquils sense saber res d’astronomia! I sense saber res de res?” (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem).

1. Per a què serveix saber? 2. Quines coses no sabia l’Antoni, el de l’aventura? 3. La pregunta més recent que li he fet a un professor o a una persona gran ha estat... Per què li he fet? 4. Si una persona no sap res de res, pot escollir? Té algun sistema per a decidir-se? 5. Suposa que només pots saber tres coses: quines voldries saber? 6. Què necessites saber per a decidir què faràs aquesta tarda, després de l’IES? 7. El que ara saps, com ho has arribat a saber?

C. Les coses que hem de saber per força • • •

“Cong, gong, ping, gang” / “Què t’empatolles? No entenc res!” / “No pateixis, és que ha passat tota la vida amb els goril·les, i no sap parlar”. “Dues barres de quart a 60 cèntims són dos euros”, diu la dependenta del forn a un home. La dependenta sap que aquest home no sap comptar, i se n’aprofita per guanyar més diners. “Té la meva adreça. Quan tornis a passar per aquí, vine’m a veure” / “Ets molt amable, però no em serà fàcil trobar ni el barri, ni el carrer ni la casa, perquè no sé llegir”. PYP-13

•

“Sí senyor, tenim habitacions lliures. Precisament aquest cap de setmana l’hotel no és ple. Ara, sisplau, ompli aquesta fitxa i signi-hi a sota” / “Molt bé, però com li puc omplir la fitxa si no sé escriure?” (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem)

Per a viure normalment, hi ha coses que hem de saber. Per exemple...:

D. Definicions Estar-ne segur (d’una cosa):

Saber-ho:

Aprendre-ho:

Comprovar-ho:

E. És xulo “saber” i “aprendre”? “El primer dia que podem anar sols amb bicicleta ho trobem fantàstic. No en sabíem, n’hem après, i ara ja en sabem. Quan arribem a dominar la raqueta de tennis, a tornar bé la pilota i a enviar-la a l’altra banda de la xarxa, estem contents. No en sabíem, n’hem après, i ara ja en sabem (...). Passar del “no en sé” al “ja en sé” ens omple d’alegria. I aquesta alegria és important: ens ajuda a fer l’esforç, a tenir ganes de saber-ne, d’aprendre. Aprendre alguna cosa sempre agrada. Quan aprenem qualsevol cosa i no n’estem contents, hauríem de pensar que hi ha algun problema. També ens agrada molt demostrar als altres que sabem coses. Als amics, als pares, als professors... “Senyoreta, senyoreta, jo! Jo ho sé! Jo ho sé!” / “És injust. Jo sabia tot el poema de memòria, però a mi no me l’ha fet dir” / “No s’hi val, encara que aixequi el dit, la mestra no em pregunta mai”. (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem)

Encara no en sé

Ja en sé

Copia aquí una “bona idea”

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 03. PYP-14

04. Viatjar

........ / ........ / ... .....

A. Hi havies pensat? 1. Jo, viatjo molt? 2. Per què ens agrada viatjar? 3. Viatjar és “moure’t un metre” o bé ha de ser moure’t a una gran distància? A quina distància? 4. És possible viatjar sense moure’s del lloc? 5. La mort, és el mateix que “fer un viatge”? 6. Que passaria si ningú viatgés mai? 7. Pot ser perillós viatjar? 8. On m’agradaria viatjar ara? I quan tingui “seixanta-quatre anys”, si hi arribo?

B. El poeta Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’ Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques. Text: K. Kavafis. Adaptació musical: Lluís Llach. Fragment (sencer al Campus virtual

1. Creus que el text d’aquesta cançó parla d’un viatge de veritat o no? 2. On ens porta aquest viatge? Quina finalitat té? 3. Què creus que poden ser les “Itaques”?

C. Aquestes paraules, tenen a veure amb “viatjar”, o no? Per què? Emigrant Objectes de record Cultures Temps Maleta Diversió

Tornar Malaltia Aventura Turista Immigrant Enamorar-se’n

Negoci Llibres Tarja de crèdit Imaginació Perill Pelegrí

Diccionari Religió Cansament

PYP-15

D. Definicions Internet:

Emigrar:

Cosmopolita:

Utopia:

E. Textos de grans filòsofs •

“Resulta oportú que qui està a punt d’emprendre el viatge cap allà provi de fer un examen racional i una narració mítica de com pensem que és. Si no, quina altra cosa es pot fer fins a la posta de sol?” (Plató, Fedó) [Ho atribueix al seu mestre Sòcrates, condemnat a mort. Ha de ser mort al capvespre]

•

"Viatjar és casi és el mateix que conversar amb gent que van viure en altres segles. És bo saber algunes coses dels costums dels altres pobles per a jutjar els del nostre amb més encert i no creure que tot allò que sigui contrari a la nostra manera d'actuar sigui ridícul i poc raonable, com solen fer tots aquells que no han vist res" (Descartes, Discurs del mètode)

F. Bones preguntes 1. Quan prepares un viatge, en què penses? 2. Quin és el viatge més llarg que es pot fer? 3. Coneixes algú que mai ha viatjat enlloc?... Tens respostes?

G. Diari de classe [ Què hem fet avui a classe? Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

PYP-16

05. De veritat o de mentida 1. Estic trist 2. Tenia un germà més petit, però va morir d’accident 3. Vaig néixer a La Bisbal 4. El meu curs preferit és 1r A d’ESO

........ / ........ / ... ..... 5. La primera noia amb la que vaig sortir es deia Mercè 6. Ahir tenia mal de cap 7. Sé cuinar un arròs boníssim 8. Sé parlar i escriure bé en italià

La Bet plora a la seva habitació, ajaguda al llit. És molt desgraciada. Voldria fondre’s perquè es troba lletja, grassa i estúpida. I és que el seu germà gran li ha dit que tenia el cap com un pèsol, un cul enorme, pals en comptes de cames, espatlles d’aixecador de pesos, nas de boxejador i ulls de porquet. Quan la mare torna de la feina, veu plorar la Bet i li pregunta què passa. La Bet li ho diu i de seguida apareix el seu germà, tot enriolat, que diu: “Deixa de fer comèdia, que no era veritat. Ja ho saps que no et trobo ni grassa, ni lletja ni estúpida. Ho he dit de mentida, simplement per fer-te enfadar, t’ho prometo!”. Massa tard. La Bet havia cregut el que li deia el seu germà. Ara, ell la tranquil·litza dient-li que era de mentida. Però això no canvia res: ella està trista de veritat. De fet, mofar-se d’algú, encara que sigui de mentida, és mofar-se d’algú. Ser dolent, encara que sigui de mentida, és ser dolent. El “de mentida” pot ser com una disfressa o una careta (...). El “de mentida” té un poder molt gran: el poder de fer mal. De fer mal de veritat. (B. Labbé i M. Puech, 2000).

A. Definicions Equivocar-se:

Dissimular:

Interpretar o “fer teatre”:

Bromista:

B. El joc de T o F Hi ha coses de la nostra vida que semblen difícils de creure, semblen de mentida... o ho són? Escriu-ne un màxim de cinc, i assenyala si són veritat o no (T o F). Que ningú t’ho vegi. D’això depèn que puguis optar a guanyar el joc.

Saps una cosa? [Jo penso que... / Em va passar que... / Tinc...] – “True or False?” 1

T/F

T/F PYP-17

C. Ara veurem què passa si ho fem de mentida..., i si ho fem molt sovint? • •

Barallar-se Llegir

• •

Plorar Escoltar

• •

Fer un petó Ser “borde”

La Martina torna del cinema amb la seva mare. Han vist “Titanic”. Ha plorat tant que té els ulls ben vermells. La seva mare també es moca i s’eixuga algunes llàgrimes. Quan el Leonardo DiCaprio s’ha mort i la noia s’ha quedat tota sola, en plena nit, dins l’aigua gelada, ha estat horrible. La Martina s’ha arraulit a la butaca i no ha deixat de plorar fins al final de la pel·lícula. Quan arriben a casa, troben el seu pare que mira les notícies, i ella no es creu el que veuen els seus ulls: el presentador del telenotícies parla amb el Leonardo DiCaprio! La Martina no entén res. Si s’acaba de morir, si el seu cos l’ha engolit l’oceà glaçat, si ha desaparegut! I doncs, què hi fa aquí tan tranquil, assegut en una cadira, somrient? La Martina té només sis anys, encara és petita, no sap que el que s’ha ofegat és un actor, que ha fet veure que es moria. És normal que plori: és horrible i trist, veure morir algú. Però la seva mare sí que ho sap, que tot això és de mentida. I en canvi també ha plorat, ella. Arreu del món, milions de persones s’han posat tristes mirant aquesta pel·lícula. Era de mentida, però era com si fos de veritat. (B. Labbé i M. Puech, 2000).

1. Per què els humans no parem de fabricar “històries de mentida”? Tu, quines en coneixes? 2. Les coses que són de veritat, són millors? (passejar per un bosc de veritat, besar-se de veritat, nedar en aigua de veritat, barallar-se de veritat...? 3. Les mentides que ens contem, per què ens agraden? Què ens donen? 4. Són perilloses – pels nens, o per tots... - les històries de mentida, com, per exemple, en Superman volant, o en Rambo disparant? 5. Com seria el món on res no fos de mentida? Dur, rígid, estrat, sense imaginació...?

D. I d’això, què en penses? Un pare que juga per primer cop al dominó amb el seu fill el deixa guanyar per animarlo. Perd de mentida, però el seu fill no ho sap.

La professora fa cara d’enfadada perquè els alumnes callin. No n’està, s’enfada de mentida, però els alumnes es pensen que és veritat.

Un jugador de futbol es tira per terra per fer veure que s’ha fet mal; de fet, només s’ha torçat una miqueta el peu, però això li dóna temps per reposar.

El Martí té mal de panxa de mentida, però així no ha de menjar cigrons, que no li agraden gens.

La Carmela explica que va caure esquiant. Hi afegeix alguns detalls que no són del tot certs: diu que va fer tres tombarelles, que va rodolar fins a baix de tot, que tothom la mirava... Així la història és més interessant.

Són mentides? Són una mena de joc? Tothom les fa aquestes barreges de veritat i mentida?.... ...

E. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 05.

PYP-18

06. Sentits

........ / ........ / ... .....

A. Algunes de les preguntes fetes per l’alumnat de 1r... • • • • •

Per què tenim 5 sentits i no 6? Tu, quants sentits tens? Per quina raó tenim sentits? Els sentits, fan mal? Per què alguns sentits, com el de l’oïda, són tan sensibles? • Valorem prou el sentit del tacte? • Utilitzem els 5 sentits a la vegada? • Tenen sentit tots els sentits?

• • • • • • • •

Per què diuen que tenim un sisè sentit? Per què al tacte se li diu tacte? Podríem tenir més sentits? Els sentits, s’apagaran algun cop? Sense cap sentit, podríem viure? Els sentits, són per donar plaer a la vida? Per què els sentits es fan malbé? Per què vam néixer amb dues orelles i no amb dues boques?

Un filòsof francès, una mica estrany, ha escrit “101 experiències de filosofia de cada dia”. Aquest senyor es diu Roger-Pol Droit. Entre les experiències hi ha: Fer durar el món 20 minuts; tornar a la pròpia habitació després d’un viatge; fer-se una miqueta de mal; caminar a les fosques; imaginar-se volant; menjar una cosa que no té nom; imaginar-se a tots els llocs de la terra; resistir a l’esgotament; trobar un amic uns quants anys després; passejar per una botiga; fer-nos música; escoltar les ones curtes de ràdio; dejunar un cert temps; donar sense pensar-s’ho; acostumar-se a menjar una cosa que no ens agrada gaire; somriure a qualsevol; trobar per casualitat un record perdut; mirar a un altre mentre dorm; posar ordre dins d’una habitació; eixugar una emoció; jugar amb un nen petit; pensar en allò que els altres fan; aguantar els xerraires; veure les estrelles des de dalt; telefonar per casualitat; dormir de boca terrosa sota el sol; escriure cal·ligrafia; parlar sol; treure el so de la televisió; despenjar el telèfon quan truquen; mirar de trobar la carícia més ínfima. (Recollit de blocs a Internet, 5/10/08).

B. Definicions Els sentits:

Llindar (d’un sentit):

Percepció:

Sinestèsia:

Exemples de sinestèsies • • • •

La pantalla del Windows Media Player quan escoltes una cançó En poesia: “La tarde es de cristales azules” / “Una caricia rosa” (J. R. Jiménez) La Medicina ho estudia, ja que hi ha gent que li troba el “gust” a sons i colors; a altres els sembla veure colors quan escolten lletres o nombres Alguns músics famosos van associar colors a notes musicals: ho has vist alguna vegada?

PYP19

C. Hi pot haver “sentits interns”? Oi tant que sí!! Només així se’ns presenten les existències concretes, al rebre-les amb certa unitat (¿què ens succeiria si veiéssim que una pastilla de xocolata fes olor d’all, o si no recordéssim res del que anem notant o veient...?). • Per unificar i organitzar totes juntes les dades que ens arriben pels sentits de fora: aaaaaaa aaaaaa aaaa aaaaa • Per presentar i combinar sensacions que no són presents: aaaaaa aaaaaaaa a • Per recordar quan i com hem captat alguna cosa amb els nostres sentits : aaaaaaaaaaaaaaa aa a aaaa • Per valorar les intencions i els perills que no capten directament els sentits: aaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaa

D. Associa cada activitat amb el corresponent sentit: A. B. C. D. E. F. G. H.

La millor cançó de La Oreja de Van Gogh Aixecar-nos de la cadira Situar on tinc el fetge i el peu dret Un quadre d’en Miró Quan sento una sirena, m’aturo Un Sugus que es desfà a la boca Quan algú ens toca per avisar-nos Veig un gel ben fred

I. J. K. L. M.

He sentit la veu de la meva tutora aquest matí Saludar un altre amb les mans ben fredes Un pessic fort, fort Ho noto quan fa poc que ha plogut Terabithia, el país meravellós de la Leslie Burke

Sentits externs

Sentits interns

Vista

Sentit comú

Oïda

Memòria

Olfacte

Imaginació

Gust

Cogitativa

Tacte Tèrmic Dolor Equilibri i acceleració Propi cos

E. Idees bàsiques i de resum Els nostres sentits ens .. i són font de ....

... ...... , ...

.. ...

.. , .......

... i .......

....

F. Pensa que... A vegades es parla de les percepcions extrasensorials: habilitat d'adquirir informació amb mitjans diferents dels sentits clàssics: el "... .. ... .. "

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 06. PYP-20

07. Descobriments i comprovacions

........ / ........ / ... .....

A. Avui farem una mica de “científics”. Preguntes... “intel·ligents”? 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Has comprovat últimament que la “llei de la gravetat” encara funciona? Comproves alguna vegada si la teva bicicleta està en bones condicions? Com comprovaries que el rellotge del “profe” no va endarrerit? Podries comprovar si hi va haver una guerra a Troia fa uns tres mil i pico d’anys? Has descobert alguna cosa? L’has comprovada? Com se sap si un invent és encertat?

B. Som-hi! : què veu la Marta? “La Marta ha vist un animal a la branca d’un arbre. Li sembla que és un ocell, però és massa lluny per veure’l bé. Agafa els binocles i s’adona que es tracta d’un esquirol! Com que no es belluga gens, la Marta pensa que potser és mort. Amb el binocles no en té prou, aleshores agafa una ullera de llarga vista i el torna a mirar. L’esquirol està tan quiet perquè té agafada una avellana entre les potes i està a punt de rosegar-la. La Marta ajusta bé la ullera i s’adona que encara hi ha més coses per veure! L’esquirol no té una avellana entre les potes, el que hi té és el caparró d’un esquirolet petit”. Allò que la Marta sap al començament no és pas fals. Sap que hi ha un animal a la branca d’un arbre. Això és cert, però aquest animal no és un ocell: és un esquirol. De mica en mica la veritat esdevé “més veritat”. La Marta veu sempre la mateixa cosa, però la veu diferent. Perquè cada cop en té més informació. El saber de les persones progressa d’aquesta manera. (B. Labbé, Allò que sabem i allò que no sabem)

1. 2. 3. 4. 5.

Això és una descoberta o un invent? Són coses diferents? Penseu tres invents diferents, per compartir amb altres. I ara tres descobriments. Quants anys tens ara? Què et consideres més: un descobridor o un inventor? Creus que les “paraules” es poden inventar? O només descobrir-les? De què s’ha refiat la Marta en la seva recerca?

C. Definicions breus Ciència: Hipòtesi: Verificació:

Falsació:

D. Lectura: van salvar la vida..., gràcies al seu “esperit científic” Som a l’hivern i, com cada dimecres a la tarda, l’Emma, el Pol i el Bernat, volen anar a patinar sobre gel. Quan arriben al llac, veuen dos nois grans de l’Institut, que ja es corden els patins. L’Emma els pregunta si el gel està prou dur. Ella no les té totes perquè la setmana passada hi va haver un accident. El llac no estava prou glaçat. El gel es va trencar i una dona

PYP-21

va caure a l’aigua. Per sort, era a prop de la vora i es va poder agafar a un bastó que li van allargar. Si no, potser s’hauria ofegat o s’hauria gelat. “Aquesta nit el termòmetre ha arribat a dotze sota zero, el llac és dur com una pedra. Si no n’estiguéssim segurs, no ens hi ficaríem”, respon un dels nois grans a l’Emma. “De veritat que n’esteu segurs?”, insisteix el Pol. “Deixa-ho córrer”, diu el Bernat, “es pensaran que ets un covard o un idiota”. El Pol encara dubta. S’allunya del grup, s’enfila en unes roques, agafa els pedrots més grossos que troba i els llança al glaç amb tota la seva força (...) 1. Es pensa en Pol que els més grans menteixen? 2. “Estar segur” d’una cosa és el mateix que “tenir raó”? 3. És fàcil tenir l’esperit crític de voler comprovar les coses abans d’acceptar-les? (...) El Pol llança una pedra, i una altra, i una altra. No passa res. Com que el gel ha resistit, baixa cap al llac. Però encara té un petit dubte. No sap si amb el pes de les pedres que ha llençat n’hi havia prou. Ell pesa quaranta quilos. Decideix fer una altra prova. Es treu la motxilla, la buida i hi fica cinc pedres grosses. Després la tanca bé i la llança al llac amb tota la seva força. El gel es trenca i la motxilla desapareix. El Bernat corre a avisar els altres abans no passi una desgràcia. (Labbé i Puech, 2000)

Per tant: cal fer bé les .

......, sense .

....... ni refiar-se del que .

.....

E. Pràctica Imagina-t’ho: ets un investigador!! (un CSI!!), i has de comprovar aquestes afirmacions. Feu-ho!!! Hipòtesi

Proposta de comprovació

Com es demostra?

Tots els objectes cauen a la mateixa velocitat Els humans evolucionem: des dels monos Quan es fa un esforç, el pols s’accelera

Faré uns saltets i uns exercicis per cansar-me

L’aigua bull a 100ºC No és dissabte perquè ahir no era divendres. Tens 3 milions de cabells al cap

És impossible: no acabaríem mai!!

Els avions volen perquè no pesen gaire El gel dels pols es fondrà i s’inundarà la terra

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 07. PYP-22

08. Problemes i projectes

........ / ........ / ... .....

A. En la vida, ens podem trobar també amb... problemes! Respon cada cop: A) Quin és el problema?; B) Opcions possibles; C) Què faries? 7. L’avi d’en Pau està molt delicat de salut. Pot morir-se aviat. El metge li ha prohibit fumar, i en Pau ho sap. Estima molt el seu avi i aquest demana a en Pau, sisplau, que li porti una cigarreta que està amagada a l’altra habitació. Li diu: ja sé que em moriré aviat, però tu m’estimes, oi? 8. Havies de fer els deures de Naturals per demà a les 8.00. Havies pensat fer-ho en arribar de l’IES però t’has enganxat primer amb la Play station, després amb el Messenger i, a més, avui és l’aniversari de la teva germaneta i cal celebrar-ho tots junts al sopar i durant molta estona. 9. Has estudiat molt un examen. T’estava anant bé. Un company t’ha demanat que l’ajudessis en una pregunta, i – quan t’has girat – el professor us ha posat un zero a tots dos, i t’ha dit que no en vol saber res més. Tu no has fet res dolent. En part, ho trobes injust. 10. Podries ser una gran jugadora de tennis, si t’hi dediquessis. T’ofereixen una beca per anar a una escola per a tennistes. Els pares, però, volen que estudiïs a la Universitat, i això no et deixarà temps per al tennis.

B. D’una novel·la famosa: en Ralph, en Jack i els altres Veurem unes breus escenes inicials (1-5: 22 minuts) de la pel·lícula “El señor de las moscas” (Harry Hook, 1990). Està inspirada en la novel·la “Lord of the Flies”, del britànic William Golding, Premi Nobel de Literatura. Ara només cal saber que un grup d’adolescents – tots nois – d’una escola pre-militar, han sofert un accident d’avió i arriben a una illa desconeguda. Tenen diferents edats, experiència... L’únic gran que hi ha està molt mal ferit. Han de pensar com organitzar-se, qui ha de manar, etc. Fixa’t en tots els detalls. Assumpte

Sobreviure

Que els salvin

Detectem els problemes 1.

1. Com organitzarse

Projectes per a resoldre’ls

2. 3.

1. 2. 3.

PYP-23

C. Definicions breus Formular bé un problema:

Fer-ne una anàlisi clara:

Definir un projecte:

Prioritzar:

D. English text: de la web IMDB (la coneixes?) - http://www.imdb.com/ • • •

“No parents. No teachers. No rules... No mercy” “What separates Man from Beast? Not Much! " We did everything the way grown-ups would have... What went wrong? ".

E. Com cal fer un projecte? Respon: ok! / error!... Abans de començar, cal posar tothom d’acord Deixar ben clar que fins ara no s’ha fet res bé No cal preocupar-se de coses que jo no puc canviar No compensa complicar-se la vida si no ens treus res de bo per a tu Si una cosa no surt bé, he de mirar si he perjudicat algú

Les fases han de ser, si es pot, a curt termini, de pocs dies Val més no escriure el pla per estalviar temps i “lios” No facis patir o donis mai un disgust a ningú Demanar consell també a qui no està d’acord amb les meves idees Si és una cosa difícil d’arreglar, millor no fer res

F. Si tens un projecte... comparteix-lo!!! Hi ha molts problemes al món que es poden resoldre amb un bon projecte (la guerra, la fam, la situació dels nens del carrer, etc.). Tu, tens projectes? Escriu-nos-los al Fòrum del Campus virtual: pots anar-hi directament, a l’àrea de Filosofia, des de http://xserra.net/cv

G. Diari de classe [ Què hem fet avui a classe? Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

PYP-24

09. Els petits i els grans

........ / ........ / ... .....

A. Història de debò, viscuda per més d’un “És el primer dia de classe. Per a la Irene, però, aquest primer dia no és com tots els altres: ha deixat l’escola on ha fet tota la primària i comença l’ESO en un Institut. La majoria dels seus companys de l’any passat també s’hi ha matriculat, i coneix ben bé la meitat de la classe, però tot i així està nerviosa. I al pati fins i tot té una mica de por”. “És estrany”, pensa la Irene, “l’any passat em trobava gran, i avui em sento molt petita”. Els seus amics també se senten perduts en aquest pati ple de grans, com quan van començar la primària i tenien por dels altres”. 1. Què vol dir “ser gran” o “ser petit”? De què depèn? 2. Les persones que ja són grans per sempre, com es diuen? 3. Escolta la història de la Najwa, el Valentí i la Carina. Els grans sembla que poden dominar els petits, oi? I entre els adults, també val “la llei del més fort”?

B. És bo ser gran? Atenció!!: sembla no s’ha de voler ser “massa gran” abans d’hora. Per què? A Crèdia, una ciutat ni gran ni petita, els nens voten des dels sis anys, tan bon punt saben llegir. L’Antoni Miratge, que té trenta anys, es presenta per alcalde. I calcula que sortirà escollit si tots els nens de sis i set anys el voten. Com que coneix bé els nens, els promet coses genials: els caramels seran gratuïts per als menors de set anys; els nens només aniran a l’escola dimarts i dijous; de nou a cinc no podran circular els cotxes, perquè es pugui anar pel carrer amb patins i amb monopatí; es podrà trepitjar la gespa de tots els jardins i places; tots els nens de la ciutat tindran una entrada de cinema gratuïta a la setmana. De moment l’Antoni Miratge va destacat: gairebé segur que guanya les eleccions. Efectivament, ara l’Antoni Miratge ja és alcalde de Crèdia: tots els nens de sis i set anys l’han votat... i s’han quedat amb un pam de nas, perquè ell no ha complert les seves promeses. Els nens que l’han votat, doncs, s’han deixat ensarronar. Com uns babaus. Com un nen de dos anys, que té por quan li diuen que vindrà a cruspir-se’l el llop. Però no és pas que sigui idiota, aquest nen, simplement és crèdul: es creu fàcilment el que li diuen els grans. El problema de Crèdia és que, votant... . No estan preparats per prendre aquestes decisions. Algunes prohibicions s’han establert per a , només per a . És a dir, per a deixar-los créixer segurs, perquè tinguin temps d’aprendre a poc a poc les regles del món dels grans. Algunes prohibicions: • Votar abans dels 18 anys • Pel·lícules per a menors de 13 o 18 anys • Conduir fins que se’n tenen 18, d’anys • Treballar abans dels 16 • Casar-se, sense permís dels pares, abans de fer 18 anys

• • • • •

Entrar de nit a les discoteques Programes de TV per adults Obrir un compte corrent al Banc o Caixa Fer-se militar o policia Altres...?

PYP-25

C. Definicions breus Ser autònom:

Consells:

Anhels:

Saber-se prou preparat (maduresa):

D. Coses de petits i de grans Davant d’una mateixa situació, com es comporta generalment un nen (o un adolescent) i, en canvi, una persona madura o gran. per exemple, quan... Situació

Nen o adolescent jove

Persona adulta i madura

Presencia un accident de trànsit És a una classe que esdevé una mica avorrida Perd el jersei en el tren o autobús Necessita diners Es posa malalt Li expliquen un acudit molt dolent S’entrebanca pel carrer El nas li fa picor

E. Diari de classe [ Què hem fet avui? Que he après, o en què m’ha fet pensar? Què ha estat el millor? ]

PYP-26

10. Sentiments

........ / ........ / ... .....

A. Qüestions que heu plantejat vosaltres... Les resoldrem? 1. Quan ens n’adonem, que tenim sentiments? 2. Per què tenim sentiments? 3. Per què plorem quan estem tristos? 4. Els sentiments, serveixen per alguna cosa? Quin sentit tenen? 5. Quan era petita, en tenia de sentiments? 6. A on ens porta el sentiment de la por? 7. Per què alguns/es són depressius/ves? 8. Els sentiments, poden ser també una manera per a comunicar-nos? 9. Per quina raó hi ha gent que es fa petons amb el nas i altres amb la boca?

10. Algú pot arribar a controlar els seus sentiments? 11. Els sentiments agradables són tots bons? 12. És cert que els sentiments poden impulsar-te a fer o dir coses que no vols? 13. Tenen tanta força com per posar-nos vermells o fer-nos riure per força? 14. Pot ser que hi hagi algú sense sentiments?

B. Una història curiosa, i ben certa “En Jack és un soldat molt dur. És tinent de l’exèrcit americà. Comptava amb trenta-cinc homes excel·lents a les seves ordres. No es fa mai enrere, i els seus oficials superiors ho saben. És molt dur, amb ell mateix i amb els altres. Una vegada, quan un dels seus sergents ve tenir molta por d’entrar en un bosc, on de ben segur hi havia enemics molt perillosos, li va posar la pistola al davant de la cara: “tu entres allà amb els del teu grup, està clar?”, li va dir cridant. Aquell home va obeir: va ser el primer en caure mort. En Jack va recollir la seva placa d’identificació, per enviar-la al quarter general. Ni una llàgrima. Ahir a la nit, els enemics els van atacar inesperadament. El foc dels morters els va sorprendre mentre estaven sopant i, abans de refugiar-se a les trinxeres, ja havien perdut tres homes. Dos van morir a l’acte. L’altre pot morir avui mateix: ha perdut una cama, i l’infermer de la secció no sap com estroncar-li l’hemorràgia. Pot ser qüestió d’hores. En Jack l’ha anat a veure. Li ha dit: “noi, aguanta, ja et traurem d’aquí”. Res!: ni una paraula de tristesa ni de consol. Ja ni se’n recorda dels homes que ha perdut en aquesta guerra. Ell sempre va el primer, sempre arrisca més. És com si no tingués por a morir. Els seus soldats l’aprecien: és valent. És generós. Sembla de ferro: li diuen “l’indestructible”!! Compleix les ordres dels comandaments a la perfecció. Sembla que ningú el pugui fer tremolar. Ahir va arribat correu des del quarter general: el soldat de comunicacions ha repartit algunes cartes. N’han arribat poques: la situació està molt difícil. En Jack n’ha rebut una. De sobte, els altres veuen que se’n va. A on va? (.../...) Què en penses?

[el professor t’ho acabarà de llegir: apunta’n les idees clau]

C. Recull de dades: tot serveix!! 1. Quants sentiments has experimentat tu, a la teva vida? Escriu-ne quatre més: Plaer

Vergonya

2. Fem-ne una llista a la pissarra. Recordem-los. Pensem si entenem què vol dir cada un... 3. Ara classifiquem-los una mica: a) per edats? b) més per nois o més per noies?

c) n’hi ha que són tristos i altres alegres? d) els més freqüents? PYP-27

D. Definicions breus Sentiment: Emoció:

Desig:

Passió:

E. Introspecció, mirar dins d’un mateix. Heu d’explicar què se sent, amb poques paraules, si la resposta és “sí” a) Has estat enfadat/da algun cop? b) Has estat enamorat/da alguna vegada? c) Recordes haver tingut mandra? d) Hi ha sentiments et porten a burlar-te’n d’una altra persona? e) Sents alguna cosa quan no aconsegueixes el què vols? Aleshores, què fas? f) Hi ha coses que et porten a tenir gelosia d’algú? g) Hi ha diferència entre “estimar” i “posseir” una persona? Quina?

F. Posem exemples Escriu dues coses, persones o situacions que et...: facin por posin alegre preocupin provoquin enveja portin a sentir vergonya entusiasmin fastiguegin facin ràbia duguin a enyorar-te despertin compassió

G. Diari de classe El diari d’aquesta fitxa és al “Full de diaris” pàg. ..... ... , lletra ... . . , on hi he indicat la data d’avui i també el núm. d’aquesta fitxa, 10. PYP-28

10a. Revisió 01 (Fitxes 1-10)

........ / ........ / ... .....

1. Saber escriure una definició completa i clara Utopia:

Fitxa 04

Cosmopolita:

2. Completar correctament una expressió Escriu cada paraula al seu lloc: problema / prioritzar / projecte / anàlisi

Fitxa 08

cte, en qual cal prio ritzar bé Si volem superar una dificultat, hem de fer un proje les coses (primer, les més importants). És convenient escriure bé el pro blema per a poder entendre’l amb precisió i fer-ne una correcta an àlisi que ens ajudi a descobrir quins aspectes depenen de nosaltres i quins no.

3. Sabries comentar amb seny aquesta pregunta? On sento jo “el meu jo”? Podria haver-hi altres “jo” que fossin com “tu”?

Fitxa 01

4. Descriu o explica com ho comprovaries? Fitxa 07 “Quan faig un esforç, el pols se m’accelera”. Per comprovar-ho, la meva investigació seria...

5. Inventa una història o un projecte (no pas copiat, eh?) Fitxa 05 Una cosa que potser fem “de mentida” però que té un resultat que és “de veritat”.

6. Fabrica un parell de bones preguntes sobre... “Els petits i els grans” 1.

Fitxa 09

7. Recorda coses que van sortir a classe i a la fitxa El temps ens passa, algunes vegades, més de pressa que en altres moments.

Fitxa 02

8. Corregeix el errors que hi ha, si cal (vertader o fals?) “El sentits interns són l’oïda, la imaginació i la vista”.

Fitxa 06

9. Posa exemples que no siguin massa copiats a) Escriu dues coses que ara les sé o les sé fer:

Fitxa 03

b) Escriu dues coses que encara no les sé:

10. Exposa la teva opinió, dient el perquè Fitxa 10 Els humans tenim sentiments: són tots bons – el sentiments -, o no? Exemples?

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

10b. Control 01 (Fitxes 1-10)

........ / ........ / ... .....

1. Saber escriure una definició completa i clara Llindar (d’un sentit):

Fitxa 06

Estimativa (o cogitativa):

2. Completar correctament una expressió Escriu cada paraula al seu lloc: avorrir-me / encara no és / 3r d’ESO / vaig complir 6 anys / penediment / dura molt poc •

Passat:

•

Present:

•

Futur:

Fitxa 02

3. Sabries comentar amb seny aquesta pregunta? Per què és important fer una “hipòtesi” quan investiguem?

Fitxa 07

4. Descriu o explica com ho comprovaries? Es pot viatjar molt sense moure’s del lloc.

Fitxa 04

5. Inventa una història o un projecte (no pas copiat, eh?) Fitxa 08 Un projecte o pla concret per a millorar el món (no val copiar a en Trevor, de la pel·lícula)

6. Fabrica un parell de bones preguntes sobre... “Allò que sé i allò que no sé” 1.

Fitxa 03

7. Recorda coses que van sortir a classe i a la fitxa Hi podria haver algú altre en el món, que fos tan igual a mi, que fos “jo”?

Fitxa 01

8. Corregeix el errors que hi ha, si cal (vertader o fals?) Un bromista és una persona que diu sempre la veritat i que no fa mal a ningú.

Fitxa 05

9. Posa exemples que no siguin massa copiats a) Dues situacions que creïn un “sentiment de tensió”:

Fitxa 10

b) Dues situacions que creïn un “sentiment de por”:

10. Exposa la teva opinió, dient el perquè Es bo que es prohibeixin algunes coses als petits i joves. Afegeix el perquè.

Fitxa 09

PREGUNTA D’AMPLIACIÓ (només si has acabat totes les altres) And... for me, the best has been...:

Per a mi, el millor d’aquestes unitats ha estat...

Diaris de classe Fer servir per a aquelles fitxes on no hi queda prou espai

Sempre s’han de tractar – com a mínim - aquests tres punts: (a) Què hem fet avui a classe? - (b) Que hi he après, o en què m’ha fet pensar? – (c) Què ha estat el millor?

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... 34

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

A. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

B. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... ....

C. Diari de classe, de la fitxa núm. ..... .., treballada el dia ...... / ...... / .... .... [demana un altre full com aquest, quan només et quedi aquest espai]

Observacions: a les fitxes de treball assenyala sempre que has escrit el teu diari aquí, en aquest full 36

PYP

Filosofia per a joves 1r d’ESO – Grup A AA Nom de l’alumne/a:

A 37

Criteris d’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de maneres molt variades. Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que: e) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà la qualitat també formal de l’expressió f) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i s’enviïn en format digital (per la via que s’indiqui) g) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Si és el cas, es demanarà l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat. h) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals) La qualificació es farà amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent. Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=4 i D=1. Els signes + ó – pugen o baixen un punt aquest valor aproximat.

A B

C D