00
“...el ferro es fill del nostre braç”
Desembre 2011
Proposta Fundacional 1 2 El sistema capitalista mostra signes de pro-
Els poderosos, lluny de veure-hi un proble-
funda convulsió des de l’inici de la crisi ac-
ma, veuen en la crisi l’oportunitat de retallar
tual, signes que posen en evidència que el vell
els drets socials i laborals, el moment adequat per
model d’acumulació ha deixat de funcionar i
destruir els mecanismes de consens a què les grans
que ara totes les opcions són obertes, inclosa la
confrontacions del segle XX havien abocat el sis-
possibilitat que el sistema hagi assolit un grau
tema. Les classes subalternes esdevenen les vícti-
de decadència irreversible que faci impossible
mes d’aquest procés, terroritzades pel caos social
la seva reproducció per mitjans no directament
i econòmic provocat pels grans propietaris, em-
violents. La qual cosa fa previsible la prolife-
mascarats darrera l’eufemisme dels “mercats”. Els
ració creixent de guerres amb diferents graus
poders econòmics no respecten ja ni tan sols els
d’intensitat, com la recent intervenció a Líbia o
principis més elementals de la democràcia formal,
la persistència de conflictes ja enquistats, com
buidada cada dia de contingut amb decisions com
els de l’Irak o l’Afganistan.
la recent reforma constitucional al dictat dels inte-
www.xsuc.cat
ressos dels rendistes o la imposició de governs no
dins d’una cadena de claudicacions que no sembla
elegits a Grècia o Itàlia.
tenir límits, un cop feta la funesta opció de suplir
3
Aquest nou escenari ha deixat fora de joc
el baix índex d’afiliació mitjançant les subvencions
també els opositors retòrics al sistema, que
de l’Estat, amb totes les hipoteques que això impo-
apel•lant a identitats del passat s’havien acomodat a un paper reformista consistent en negociar petites concessions a canvi de respectar l’explotació capitalista i de professionalitzar-se com a gestors polítics amb uns certs privilegis que els situaven
6
Tot això ha estat el resultat d’una derrota cultural profunda, afavorida per les relati-
ves millores produïdes després de la segona guerra
una mica per sobre de la resta de ciutadans. Això
mundial en les condicions de vida dels treballadors
no només ha afectat a la tradició socialdemòcrata,
dels països centrals del sistema capitalista, mentre
sinó també a part dels hereus de la tradició comu-
els països de l’anomenat “socialisme real” entraven
nista.
en crisi pels seus propis errors i per l’assetjament
4
Al nostre país, certes direccions comunistes
constant del bloc contrari. L’adversari ha aconse-
han convertit la inicial aposta renovado-
guit influir en les nostres consciències per impedir
ra d’IU en una creixent delegació de la seva res-
una reflexió oberta, científica, transparent i de-
ponsabilitat política en estructures cada cop més
mocràtica sobre quin era el bagatge de la nostra
allunyades de la base militant i més en mans de
tradició emancipadora que calia abandonar i quin
professionals del treball institucional, tendència
el que calia conservar i ampliar per obrir pas al so-
que el darrer repunt electoral (molt allunyat, per
cialisme en el segle XXI.
cert, dels resultats de l’època de Julio Anguita) no pot amagar i que, de no invertir-se radicalment, acabarà trencant la possibilitat de connectar amb
7
Així, la nostra tradició s’ha escindit, d’una banda, en uns corrents oportunistes que
aspiren a buscar acomodament en el sistema com
les noves formes de participació política que el
a veus crítiques que accepten, però, els seus prin-
moviment 15-M ha propiciat.
cipis fonamentals i, d’altra banda, en una minoria
5
El sindicalisme reivindicatiu, assemblea-
dogmàtica que es nega a fer una aproximació crea-
ri i participatiu, creat pels comunistes i els
tiva a la realitat i per a la qual tot qüestionament
treballadors més conscients i lluitadors, ha trans-
dels models i mites del passat és pura i simple traï-
mutat en unes estructures burocràtiques que ac-
ció.
cepten convertir-se en predicadores de la bondat d’escatimar dos anys de pensions als treballadors,
2
sa a l’acció sindical.
8
www.xsuc.cat
Cap d’aquestes derives de la tradició comunista, ni l’oportunista ni la dogmàtica,
poden donar resposta a la greu situació de dege-
que permeti que el clam del carrer penetri en les
neració política i social que el capitalisme senil
institucions de manera efectiva i canviï radical-
ha creat i no deixa d’agreujar cada dia. Tampoc la
ment la seva lògica de funcionament, de manera
mera coalició cupular, sense debat programàtic,
que deixin d’estar al servei de les élites per passar al
dels partits o sectors identificats amb cadascuna
servei de la majoria.
d’aquestes tendències, per bé que permeti, a curt termini, obtenir representació institucional, té futur com a via d’avenç cap a la superació del sistema
11
En aquest moment cal respondre a dues qüestions clau per part d’aquells que llui-
tem, de generacions ençà, per una societat que su-
capitalista, ni tan sols de la seva variant avui dia
peri el capitalisme. La primera: quin es el nostre
dominant: el neoliberalisme.
paper històric; la segona: com podem desenvolu-
9
La tradició comunista es troba, doncs, en
par aquest projecte ara i aquí, en el context de la
una veritable cruïlla en què, d’una banda,
societat present.
ha d’ajustar el seu discurs teòric i les seves formes organitzatives a la realitat actual i, d’altra banda, ha de recuperar l’impuls revolucionari que va propi-
12
Respondre a la primera qüestió és ben senzill dins la nostra tradició: Creiem, o
no, que es pot superar el capitalisme? Acceptem
ciar el seu naixement. I tot això en un entorn en
que l’actual capitalisme senil és el clímax de la his-
què hi ha una necessitat urgent de respostes i pro-
tòria i ens limitem a criticar-lo en les seves mani-
postes concretes, que impedeix dur a terme aquest
festacions extremes? O creiem que és possible una
exercici de reflexió al marge de la realitat i la vida
superació real de la societat present? Per a aquest
quotidiana, ja que cada vegada pesen més ame-
primer interrogant, els que avui volem constituir
naces sobre les condicions de vida de la immensa
aquesta Xarxa tenim una resposta clara i contun-
majoria de treballadors i treballadores.
dent: Creiem, sí, que és possible, sumant prou es-
10
Hi ha molt per fer. Fenòmens com el mo-
forços com el nostre, la superació d’aquest sistema,
viment 15-M indiquen que comença a
de manera que permeti desplegar la potencialitat
constituir-se un bloc social que s’oposa al sistema
mig adormida de la immensa majoria dels treba-
imperant, un “pol alternatiu”, com varem anome-
lladors i de la ciutadania ara exclosa.
nar-lo fa anys, però que no es reconeix encara en cap de les organitzacions polítiques existents i que desconfia inclús d’aquelles que, com IU, semblen
13
La segona resposta és més complexa: Com podem superar aquest sistema?
Quina és la proposta programàtica d’un nou sis-
més sensibles a les demandes que planteja el mo-
tema social, econòmic i polític basat realment en
viment. Està encara per construir el vehicle polític
la llibertat, la igualtat i la fraternitat? Com podem
www.xsuc.cat
3
organitzar els treballadors i ciutadans ara derrotats
jurídic vigent, segons el qual la participació dels
i dispersos per configurar un impetuós corrent
membres s’articula a través d’una assemblea gene-
que escombri la vella societat? Com configurar
ral de la que emana per elecció una junta renovable
el subjecte revolucionari que aprengui dels errors
periòdicament i encarregada de coordinar l’activitat
de la nostra tradició, però aporti de forma eficient
dels membres en diferents àrees, que inicialment
els mecanismes efectius per a la presa del poder al
podrien ser: 1) Proposta política (promoció del de-
servei de la majoria, que el fil roig del moviment
bat intern i extern sobre temes de transcendència
obrer ha anat bastint al llarg de més de 150 anys?
política, tan estratègics com de conjuntura). 2) Par-
14
Per tal de contribuir a la configuració
ticipació en moviments socials. 3) Comunicació. 4)
d’aquest subjecte, un grup de comunistes
Organització interna i finances.
16
de diversa procedència, però
Concebem
animats del comú convenci-
tasca
ment que la nostra tradició
la
d’aquesta
associació, oberta a la
(com no es cansava de prego-
col•laboració i el debat amb
nar el company Lucio Magri,
totes les forces i organitza-
que fa pocs dies ens ha deixat)
cions que coincideixin, to-
posseeix, juntament amb una
talment o parcial, amb els
ganga prescindible, no pocs
nostres objectius de trans-
valors essencials per a la defen-
formació social, com una
sa de la dignitat humana, pro-
tasca revolucionària, con-
posem constituir una associa-
sistent en la recuperació i
ció cultural dedicada a l’anàlisi
revitalització de la cultura
i l’intercanvi d’idees i propostes, a la formació i
comunista, entesa com a força alliberadora de totes
l’elaboració teòriques, al seguiment de la praxi so-
les potencialitats de l’ésser humà, que el capitalisme
cial i a l’acció militant en els moviments d’oposició
coarta i sotmet a la lògica perversa de l’enriquiment
al sistema imperant.
d’una minoria a expenses de la gran majoria. No-
15
En la línia de cerca de la unitat dels lluita-
més els partidaris de mantenir aquesta lògica ens
dors pel socialisme que ha inspirat en molts
trobaran, sense treva ni concessions, en oberta con-
moments la nostra tradició, proposem anomenar
frontació amb ells i amb tot el que representen.
aquesta associació XARXA SOCIALISTA UNIFICADA DE CATALUNYA, tot deixant clar el seu
PER LA DEMOCRÀCIA, LA PAU I EL
caràcter obert, flexible i participatiu dins del marc
SOCIALISME!
www.xsuc.cat