El Pla de l'Estany: Geologia, biodiversitat i sobirania alimentària. Bartrina, Camps i Navarro

UNIVERSITAT DE GIRONA

El Pla de l’Estany: Geologia, Biodiversitat i Sobirania alimentària Treball de Camp i educació per la sostenibilitat Màster en Formació del Professorat Professora: Xon Vilahur Curs 2015-2016

Neus Bartrina Lluís Camps Júlia Navarro

2

ÍNDEX

1.

INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 4 Justificació ....................................................................................................................... 4 Situació al currículum ................................................................................................. 5 Objectius

.......................................................................................................................... 5

Competències que es treballen ............................................................................. 5 Temporització ................................................................................................................ 6 2.

CONTEXT I ENTORN ..................................................................................................... 9

3.

TREBALL DE CAMP ..................................................................................................... 11 Activitat 1: L’estany i la seva biodiversitat Activitat 2: L’estany i la seva geologia

.................................................... 11

............................................................. 19

Activitat 3: L’estany i els seus horts ................................................................... 34 4.

LLIGUEM-HO TOT. CONCLUSIONS ...................................................................... 47

5.

BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................................. 48

3

1. INTRODUCCIÓ JUSTIFICACIÓ

Aquest treball de camp ha estat pensat i orientat per treballar i sintetitzar els continguts treballats durant l’Educació Secundària Obligatòria en les assignatures de biologia i geologia. És per això, que creiem que és idoni realitzar-lo en el segon cicle de secundària.

Està completament contextualitzat en el municipi de Banyoles i voltants (Porqueres), concretament a L’estany, estanyols, Les estunes, els recs que travessen el poble i les hortes que trobem a Sota Monestir. En aquest treball de camp es vol donar especial importància al patrimoni natural i cultural del municipi.

El treball de camp està dividit en tres activitats: 

Activitat 1: L’estany i la seva biodiversitat



Activitat 2: L’estany i la seva geologia



Activitat 3: L’estany i els seus horts

En cada una d’aquestes activitats es treballa un camp diferent relacionat amb l’entorn natural immediat de la zona d’estudi.

L’objectiu d’aquest treball de camp és contextualitzar els continguts treballats en un entorn pròxim per tal de donar-los-hi significat. Per aquest motiu el considerem d’especial importància, ja que permet concloure molts dels continguts treballats a l’aula, així com relacionar-los i complementar-los amb aspectes d’altres matèries.

4

Finalment, creiem que és un treball molt encarat i interessant a treballar als diferents instituts de les comarques Gironines, degut a la proximitat de la zona de treball i per tal de conèixer el patrimoni natural més proper.

SITUACIÓ AL CURRÍCULUM

Tal i com hem comentat anteriorment, aquest treball de camp està pensat per a treballar in situ molts dels conceptes treballats a l’aula. Per tant, el podríem situar en el tercer curs d’ESO o fins i tot en una de les optatives de quart curs.

OBJECTIUS

Els objectius a assolir mitjançant el treball de camp són els següents: 

Conèixer i potenciar la riquesa de l’entorn més pròxim.



Relacionar els conceptes treballats a l’aula amb la realitat.



Desenvolupar la capacitat d’observació d’un espai natural.



Aprendre a descriure paisatges i organismes tant vius com inerts.



Conèixer el treball i la vida dels pagesos de la zona.



Entendre i desenvolupar la capacitat de mantenir i cuidar els espais que ens envolten de manera sostenible.



Desenvolupar la capacitat de treballar en grup de manera organitzada i igualitària.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN Els objectius d’aprenentatge, abans esmentats, es troben dins d’una sèrie de competències que es pretendran treballar al llarg de la sortida.

- Competència conèixer el món físic.

En aquest cas, en les tres activitats proposades es treballa amb el món físic. Per tant, els alumnes treballaran aquesta competència en diverses ocasions.

5

- Competència artística i cultural A partir de l’activitat sobre biologia, on hauran de realitzar dibuixos treballaran la competència artística. D’altre banda, la competència cultural serà treballada a la tarda del segon dia, on es realitzarà una visita a un museu i a un jaciment neolític.

- Competència d’aprendre a aprendre Durant aquesta estada els alumnes desenvoluparan actituds positives en front l’entorn natural, aprenen diversos mètodes d’investigació i de treball basats en la observació, l’experimentació, fins i tot l’entrevista.

- Competència d’autonomia i iniciativa personal S’espera que els alumnes treballin aquesta competència durant el transcurs de les activitats en les quals se’ls guia. Es pretén que siguin ells els que duguin a terme les activitats i desenvolupin una bona feina.

- Competència social i ciutadana La importància de l’acció ciutadana pel manteniment i la cura de la sostenibilitat dels llocs que es visitaran durant la sortida de camp és un punt important que els alumnes treballaran i els permetrà reflexionar sobre l’impacte dels humans sobre el medi natural. Per tant, s’espera que al finalitzar el treball de camp adoptin una actitud més respectuosa amb el medi i amb el seu entorn més proper.

- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Durant les diferents sortides s’espera que els alumnes treballin i desenvolupin la capacitat de comunicar-se, tan oralment com de manera escrita en els informes i descripcions que vagin treballant durant les diferents activitats.

TEMPORITZACIÓ

El treball de camp s’emmarca en un ideal de 3 dies de colònies al Pla de l’Estany amb un grup aproximat d’entre 50 i 60 alumnes de segon cicle d’ESO.

6

Alhora de treballar, es pretén dividir els alumnes amb tres grups el màxim d’heterogenis possible per tal de poder treballar amb grups més reduïts.

Pel que fa a les activitats, s’ha decidit que es realitzaran tres activitats de tres temàtiques relacionades amb el medi ambient i la salut. La primera activitat està relacionada amb la biodiversitat, la segona amb la geologia i la tercera amb la sobirania alimentària. Les activitats estan pensades perquè tinguin una durada aproximada de 3 hores. Aquestes es realitzaran al matí, de manera que les tardes i les nits seran destinades a altres tipus d’activitats (lleure, cultura, jocs, etc.) tant o més necessàries per a l’educació dels joves.

Alhora, també es poden realitzar les diferents activitats en 3 excursions diferents, de manera que ens trobem amb una sortida de camp polivalent, que s’adapta a les necessitats de cada centre o grup.

Resumit, la temporització quedaria de la següent manera:

8h 9h

DIA 1 Sortida del centre.

Acollida a l’alberg.

Explicació de les activitats a realitzar i distribució dels grups.

10 h

Acomodació a les habitacions.

Esmorzar.

10:30 h Desplaçament cap a la zona de cada activitat.

Activitat rotatòria.

Desplaçament a un lloc de trobada per dinar tots junts.

14 h Dinar picnic a l’aire lliure 15 h Temps lliure per Banyoles.

17 h Trobada amb tot el grup i excursió conjunta, volta al llac de Banyoles.

19:30 h Tornada cap a l’alberg.

Dutxes i temps lliure.

21 h Sopar a l’alberg.

22 h Joc de nit. Cursa d’orientació per Banyoles.

23:30 h Trobada a l’alberg.

Bona nit.

DIA 2 7

9:30 h 10 h

Esmorzar a l’alberg.

Desplaçament cap a la zona de cada activitat.

Activitat rotatòria.

Desplaçament a un lloc de trobada.

13:30 h Temps lliure per anar a dinar per Banyoles.

16 h Trobada al Museu Darder de Banyoles.

Visita guiada sobre el Patrimoni Natural al museu Darder.

18 h Visita al jaciment i a les reproduccions de cabanes neolítiques amb participació d’activitats neolítiques combinades, realitzada pels guies del Museu Darder.

20 h Desplaçament cap a l’alberg.

Dutxes.

21 h Sopar a l’alberg.

22 h Temps lliure.

24 h Trobada a l’alberg.

Bona nit.

DIA 3 9:30 h Esmorzar a l’alberg.

10 h Desplaçament cap a la zona de cada activitat.

Activitat rotatòria.

Desplaçament cap a l’alberg.

13:30 h Dinar a l’alberg.

14:30 h Sessió conclusiva en una aula proporcionada per l’alberg.

16 h Desplaçament cap al centre.

8

2. CONTEXT i ENTORN Com ja s’ha dit, la present activitat no està pensada per un institut en concret, sinó per qualsevol centre que vulgui conèixer el valor natural i cultural de la comarca del Pla de l’estany en general, i de l’estany de Banyoles en concret. El nivell educatiu pel qual estan encaminades les activitats d’aquest treball és de finals d’ESO, ja que s’hi treballen molts dels continguts curriculars treballats al llarg de l’etapa d’educació secundària. Tot i així, s’entén que alguns centres poden fer canvis en el temari curricular, però això no és un impediment per a la realització de l’activitat. En totes elles es desenvolupa un marc teòric introductori i una conclusió, que s’adjunta com a teoria dins el dossier per a treballar a l’aula específicament abans o després de la realització de les activitats de camp.

La sortida està pensada per uns 60 o 30 alumnes aproximadament i uns 3-6 professors. Aquests poden ser els mateixos que donen l’assignatura de ciències naturals, més algun altre. D’aquesta manera, els dies de grup petit, es realitzaria en grups de 20-30 alumnes i 1-2 professors per grup, de manera que es pot treballar més acuradament. Tanmateix, el nombre del grup no és un gran impediment, i es poden realitzar adaptacions a aquests.

La millor època de l’any per realitzar la sortida és a la primavera, durant l’últim trimestre. Per una banda el temps i les condicions en són més favorables, i per altra banda és quan els nois i noies ja gairebé han acabat de treballar tots els continguts de classe. També, és quan es solen realitzar els crèdits de síntesi (tornant de setmana santa), principal marc de l’activitat.

Tal com s’ha dit en la temporització, l’ideal de la sortida són 3 dies seguits per completar i gaudir de la totalitat del valor natural del municipi, tot i que es poden realitzar les activitats per separat, i per tant realitzar sortides d’un sol dia.

9

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Mapa de situació geogràfica de Banyoles. Extret de http://martis.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=9&inst_id=909

Banyoles està situada a l’extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l’Estany. Es troba a mig camí de la Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França. La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l’Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 metres sobre el nivell del mar.

La zona d’estudi es centra a l’estany de Banyoles i el seu entorn. L’espai ocupa una superfície de poc més de 1000 ha i s’estén per part dels municipis de Banyoles, Fontcoberta i Porqueres, tots al Pla de l’Estany. La conca lacustre de Banyoles separa la plana de l'Empordà de la serralada Transversal, la qual forma part de la comarca de la Garrotxa. A banda del mateix estany de Banyoles, la zona comprèn també un seguit de petits estanyols situats al seu entorn. Entre aquests hi destaquen el del Vilar, el d'en Sisó, el de la Cendra i el Clot d'Espolla.

10

3. TREBALL DE CAMP Activitat 1: L’estany i la seva biodiversitat EN QUÈ CONSISTEIX?

En aquesta activitat es pretén que els alumnes coneguin alguns dels vertebrats terrestres associats a les llacunes del Pla de Can Morgat i, secundàriament, conèixer quin ús en fan dels hàbitats presents. Els quatre grups de vertebrats que es treballaran són: amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

Aquesta activitat consisteix en que els propis alumnes, amb grups de 8 – 10 persones siguin capaços d’identificar diferents tipus de vertebrats, no només a ull nu, sinó també a traves de rastres. També caldrà catalogar els diferents individus identificats en un dels grups i fins i tot subgrups treballats prèviament a l’aula.

La zona d’ estudi d¡aquesta activitats es centra a l’estany de Banyoles i el seu entorn.

L’espai ocupa una superfície de poc més de 1000 ha i s’estén per part dels municipis de Banyoles, Fontcoberta i Porqueres, tots al Pla de l’Estany. La conca lacustre de Banyoles separa la plana de l'Empordà de la serralada Transversal, la qual forma part de la comarca de la Garrotxa. A banda del mateix estany de Banyoles, la zona comprèn també un seguit de petits estanyols situats al seu entorn. Entre aquests hi destaquen el del Vilar, el d'en Sisó, el de la Cendra i el Clot d'Espolla.

L’àrea principal d’estudi d’aquesta activitat són les llacunes de Can Morgat, les quals es troben a tocar de l’estany de Banyoles, concretament al municipi de Porqueres. Les llacunes van ser construïdes entre l’any 2005 i 2007 gràcies a un projecte Life-Natura de la UE i gràcies a aquest projecte s’han recuperat les zones humides i actualment permeten millorar el paisatge i augmentar la biodiversitat de l’estany.

11

Per tant, per a la realització de l’activitat caldrà formar grups de quatre persones, tal i com s’ha comentat anteriorment i realitzar una sèrie de transectes decidits pel mateix grup en la zona d’estudi. El que caldrà realitzar és la identificació dels diferents vertebrats terrestres, i la posterior catalogació d’aquests. En el cas dels rastres, caldrà fotografiar-los per tal de poder justificar posteriorment la identificació de l’individu. Si en alguna ocasió es possible fotografiar algun individu in situ, també serà convenient fer-ho.

TREBALL PREVI

A l’aula prèviament s’hauran d’haver treballat els diferents grups de vertebrats existents així com els principals vertebrats que ens podem trobar a la zona d’estudi per tal de facilitar la identificació dels diferents individus. El nom dels principals vertebrats presents en la zona d’estudi s’estudiaran amb nom científic per tal de que no hi hagi lloc a confusions, tal i com fan els investigadors de l’àmbit.

També caldrà treballar la zona d’estudi per tal de que els alumnes sàpiguen quin és el transsecte que han de seguir. Per a que els alumnes siguin capaços d’identificar els rastres dels vertebrats serà necessari haver treballat amb una guia de rastres de vertebrats. D’aquesta manera, si troben una petjada, una pinya rossegada, un cau, etc, ells mateixos podran identificar a quin animal pertany.

12

FITXA DE L’ALUMNE

Vertebrats terrestres

Durada de l’activitat: 3h.

Material: Llapis, goma, càmera de fotos, binocles, guia de rastres, guia d’ocells.

Com ja sabeu ens trobem a la zona de les llacunes de Can Morgat. Després de tot el que hem treballat a classe, i amb l’ajuda d’aquest dossier, heu de identificar el màxim de vertebrats possibles i fotografiar allò que us ha fet decidir en identificar una espècie en concret en els cassos que sigui possible.

Per començar, farem dos grups de treball per tal de poder treballar més còmodament. Així que la zona d’estudi la treballarem a partir de dos transectes, l’A i el B, cada grup començarà per un de diferent.

Transecte A

Transecte B Mapes dels transectes extrets del google maps.

13

Ja podeu començar a treballar!

Aquí teniu alguns dels animalons que hem treballat a l’aula i els seus noms científics per si us falla la memòria.

RÈPTILS

AMFIBIS

14

OCELLS

MAMĂ?FERS

Imatges extretes de la web: Wildscreen Arkive

15

Aquestes fitxes que teniu a continuació us han de servir per ordenar la informació de cada un dels vertebrats que aneu identificant.

FITXA Nº Transecte:

Hàbitat:

Foto (identifica-la, ex. nº)

Mètode d’identificació:

Grup al qual pertany:

Nom científic:

ELS ALUMNES DISPOSARAN DE UNES 20 TAULES COM AQUESTA.

16

SOLUCIONARI

FITXA Nº 1 Transecte: A

Hàbitat: Bosc Mètode d’identificació: Restes de fruits.

Grup al qual pertany: mamífer rosegador.

Nom científic: ex. Sciurus vulgaris

Foto (identifica-la, ex. nº)

Aquesta fitxa seria un exemple de com haurien de quedar les fitxes dels alumnes. En aquest cas no hi ha solucionari, ja que depenent del que trobi cada grup les fitxes seran molt diverses.

REPASSEM A CLASSE

Un cop realitzada l’estada de tres dies a l’alberg, es realitzarà una sessió a l’aula per tal de posar en comú les dades recollides pels diferents grup. Per tant, aquesta sessió es realitzarà amb tots els participants en la recollida d’informació.

El que es proposa és que cada grup prepari un Power Point amb les fitxes de la sortida i expliqui la seva experiència. De manera que en aquesta sessió es podrà veure quins són els vertebrats més comuns de la zona i quins són els seus hàbitats.

Un cop realitzada la recollida de dades, aquestes dades es faran públiques per a tothom i cada u dels grups petits de treball n’haurà d’extreure les seves pròpies conclusions.

17

AVALUACIÓ

Aquesta activitat s’avaluarà de dues maneres.

Primerament, s’avaluarà la participació en la recollida de dades, la validesa d’aquestes i l’aportació i participació, tant a l’hora de treballar com en l’expressió oral.

Tot seguit, de manera individual, es demanarà al alumnes que realitzin una autoavaluació.

Activitat

Què he après?

Què milloraria?

Quines

preguntes

m’han sorgit?

Biodiversitat

18

Activitat 2: L’estany i la seva geologia EN QUÈ CONSISTEIX?

L’activitat consisteix en descobrir la geologia de l’estany a través de dues parades en diferents llocs al voltant de l’estany. Aquestes parades pretenen mostrar visions diferents de la geologia i de la conca lacustre de Banyoles:

o

La primera, una visió general de l’estany des de les alçades, on poder observar i explicar quina forma té i perquè, així com tots els detalls de la seva formació.

Així, començarem la ruta al Puig de Sant Martirià, d’on podrem tenir una vista privilegiada de l’estany i la ciutat de Banyoles.

o

La tercera i última parada, pretén donar una mirada al passat de l’estany, així com una visió de l’autèntica ciència, la de donar resposta a les diferents possibilitats que presenta un problema. I és que ens endinsarem a Les Estunes a fer d’exploradors i a descobrir pistes sobre què poden ser les estunes.

Aquesta ruta té un objectiu comú, que lliga totes les activitats per als alumnes. I és que hauràn d’aconseguir trobar les diferents peces que formen el Memory geològic de l’estany, per tal de jugar i recordar tots aquells elements característics de la geologia de l’estany.

Activitats

Temps

Lloc

ACTIVITAT 1

90 minuts

Puig de St. Martirià

DESPLAÇAMENT AMB BICI O AMB BUS

30 minuts

-

ACTIVITAT 2

90 MINUTS

Les Estunes

19

Per últim, remarcar que la ruta es pot fer amb bici o amb bus, per tal de minimitzar el temps de desplaçament i la correcta realització en 3,5h. Aquí un petit full de ruta de la temporització i les activitats:

Tot seguit es troba un mapa de la zona, on hi ha marcades les 3 parades/activitats diferents per tal d’ubicar-nos.

Imatge de Googlemaps modificaca pels autors del treball.

TREBALL PREVI

Prèviament a la sortida, a classe s’hauien de tractar diferents conceptes de geologia per tal d’agilitzar l’explicació i facilitar-ne la comprensió: Karstificació, subsidència, falla (normal i inversa), Tipus de roques i litologies (Roques sedimentàries detrítiques, carbonatades i evaporítiques, calcàries, guixos, llims, sorres) permeabilitatimpermeabilitat del terreny, erosió, travertí i la seva formació, etc. També és de gran utilitat haver treballat la lectura i interpretació de mapes, així com la situació, etc.

20

FITXA DE L’ALUMNE

Activitat 1

Durada de l’activitat

Material

Puig de Sant Martirià. 90 min.

Llapis, goma, llapissos de colors,

Visió general

regle.

Quina és la forma de l’estany de Banyoles? Perquè? (explica i dibuixa)

Quines roques trobem i intervenen en la formació de l’estany? I quines estructures geològiques? Explica-ho

21

En el següent mapa de Banyoles, dibuixa-hi la Falla de Camòs i pinta (o dibuixa) les diferents litologies que han permès la formació de l’estany.

Imatge de Google Earth de Banyoles i el seu Estany

Fes un tall geològic que permeti entendre més bé el mapa anterior i tota la geologia de l’estany. Per on el faries passar?

22

D’on prové l’aigua de l’estany? Explica’n el cicle

o

Falla normal

o

Falla inversa

Busqueu per la zona les 10 targetes del memory

o

Llim/argila

geològic amagades al voltant de les diferents roques.

o

Calcària

Aquestes han de correspondre als següents

o

Guix

conceptes:

o

Carstificació

o

Aigües subterrànies

o

Surgència

23

Activitat 2 Les Estunes

Durada de l’activitat 90 minuts

Material Frontal o llanterna,

Teniu una hora per explorar per dins les diferents esquerdes i buscar les següents les següents targetes del memory geològic

o

Travertí

- Pedrera

o

Pedra ornamental

- Zones humides

o

Fòssil

- Estany

o

Alga

- Subsidència

Com es diu la roca que forma Les Estunes i com s’ha format?

Sabent com s’han format Les Estunes, què creus que són?

24

De les dues opcions sobre Les Estunes, per tu, com a científic, quina creus que és més viable?

MEMORY GEOLÒGIC

Tot seguit es presenta en format taula, les diferents imatges que s’han de retallar, plastificar i amagar per tal de fer el memory geològic i poder dur a terme la totalitat de les activitats. Les imatges i figures s’han extret de:

-

Apunts i presentacions de la Llicenciatura de Geologia de la Universitat de Barcelona

-

http://bernfoto.es/de-mis-paseos-por-los-pueblos-de-la-provincia-de-cordobay-otros-de-las-provincias-vecinas-3a-entrada/surgencia-de-agua-priego/

-

http://blocs.xtec.cat/socialscristina/2011/12/07/els-agents-externs/

-

http://www.digopaul.com/english-word/alga.html

-

http://es.slideshare.net/jaime28475-12/subsidencia-34258906

-

http://lliteraturacatalana.blogspot.com.es/2011/11/definicions.html

-

http://martis.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=4& inst_id=10

25

Falla normal

Falla inversa

Llim/argila

Calcària

Guix

Carstificació

Aigües subterrànies

Surgència

Travertí

Pedra ornamental

Fòssil

Alga

Pedrera

Zones humides

Estany

Subsidència

26

SOLUCIONARI

Activitat 1

Durada de l’activitat

Material

Puig de Sant Martirià. 90 min.

Llapis, goma, llapissos de colors,

Visió general

regle.

Quina és la forma de l’estany de Banyoles? Perquè? (explica i dibuixa) L’estany de banyoles té forma de vuit. Aquest vuit es va és causa de la formació de diferents cubetes degut a diverses subsidències que es va produïr al col·lapsar el terreny per la dissolució de les calcàries i els guixos.

Mapa batimètric de Mario Morellón et al, 2015.

27

Quines roques trobem i intervenen en la formació de l’estany? I quines estructures geològiques? Explica-ho En la formació de l’estany de banyoles hi intervenen 3 litologies de roques diferents. En primer lloc hi trobem les calcàries i els guixos que forma el paquet de roques que es dissolen mitjançant el fenòmen càrstic. En segon lloc trobem les argiles i llims, roques impermeables més modernes.

Mitjançant una falla normal, el bloc superior ha baixat i ha posat el nivell d’argiles i llims al costat de les calcàries i guixos. L’aigua, avança dissolent aquestes roques fins que va topar amb el nivell impermeable de lutites que li impedia el pas. Això provocava una major dissolució a la zona, cosa que va anar dissolent i formant coves subterrànies, que, una vegada van ser prou grosses, van produïr el col·lapse del seu sostre i aquest es va enfondrar formant l’actual estany de banyoles.

En el següent mapa de Banyoles, dibuixa-hi la Falla de Camòs i pinta (o dibuixa) les diferents litologies que han permès la formació de l’estany.

Imatge extreta de GoogleEarth i modificada pels autors del treball

Tot i que la falla passa per Camòs (més cap al SE), en aquest cas la situem al costat de l’estany com a aproximació i comprensió de l’estructura i la interacció dels materials. En realitat tot banyoles està edificat per sobre un nivell de travertí degut a l’aigua que ha sobreeixit de l’estany. Tot i així, aquesta aproximació situant les lutites just al límit de l’estany, ens permet entendre molt millor quin paper juguen en la formació d’aquest.

28

Fes un tall geològic que permeti entendre més bé el mapa anterior i tota la geologia de l’estany. Per on el faries passar?

Imatge extreta de: https://www.geocaching.com/geocache/GC4Y5GT_estany-despolla?guid=5c6457db-f601-4d12-a43e1bd3b2361318

El tall el realitzarem en una direcció N-S (o NW-SE) D’on prové l’aigua de l’estany? Explica’n el cicle

L’aigua prové de del massís de l’alta garrotxa (tal i com es pot veure en els esquemes de Sanz, com en l’anterior). Aquesta s’infiltra al massís i transcòrrer subterràniament per les calcàries i guixos, produïnt fenòments de karstificació fins a trovar-se la falla de Camòs, que la fa surtir a les surgències de l’estany.

29

o

Falla normal

o

Falla inversa

Busqueu per la zona les 10 targetes del memory

o

Llim/argila

geològic amagades al voltant de les diferents roques.

o

Calcària

Aquestes han de correspondre als següents

o

Guix

conceptes:

o

Carstificació

o

Aigües subterrànies

o

Surgència

Activitat 2 Les Estunes

Durada de l’activitat 90 minuts

Material Frontal o llanterna,

Teniu una hora per explorar per dins les diferents esquerdes i buscar les següents les següents targetes del memory geològic

o

Travertí

- Pedrera

o

Pedra ornamental

- Zones humides

o

Fòssil

- Estany

o

Alga

- Subsidència

Com es diu la roca que forma Les Estunes i com s’ha format?

La roca és el travertí. És una roca carbonatada, formada per la precipitació del CaCO3 dissolt en l’aigua. Precipita en ambients tranquils, en plena evaporació. Els llocs ideals són zones humides, estanys, estanyols o aiguamolls, aprofitant la tranquilitat dels seus marges i de les seves aigues. És molt comú trobar-hi fossilitzat plantes i algues aquàtiques dels marges d’aquestes zones humides. Per tant, el travertí sovint té un alt contingut en M. O.

30

Sabent com s’han format Les Estunes, què creus que són?

Sabent que les estunes estan fetes de travertí, i aquest es forma als marges de les zones humides, podem pensar en dues hipòtesis sobre què són les estunes:

1. Forma part d’un antic estanyol, semblant al que podem trobar a la vora de l’estany, espolla, etc.

2. Forma part del marge de l’antic estany de Banyoles, molt més gros que el que trobem actualment, igual que les formacions trobades a Usall, etc.

De les dues opcions sobre Les Estunes, per tu, com a científic, quina creus que és més viable?

Com que no hi ha una sola resposta vàlida per la comunitat científica, els alumnes poden argumentar qualsevol de les dues opcions.

31

REPASSEM A CLASSE

Per tal de completar el coneixement i l’aprenentatge de la sortida, és convenient realitzar un mapa geològic, i un tall corresponent per veure amb més precisió quina estructura i evolució ha tingut la zona estudiada.

Alhora, es recomana escriure i explicar la història geològica de Banyoles, així quedarà ordenat i organitzat els diferents esdeveniments que han permès la formació de la conca lacustre.

Per últim, es pot utilitzar aquest esquema per acabar d’explicar la formació, en cas que hi hagi dubtes.

Imatge extreta de: https://www.geocaching.com/geocache/GC4Y5GT_estany-despolla?guid=5c6457db-f601-4d12-

a43e-1bd3b2361318

32

AVALUACIÓ/SÍNTESI

L’avaluació consisteix en la dinàmica dels Post’its. Es realitzarà al final de l’activitat 2, a les mateixes Estunes. En ella, es repartiran 3 post’its a cada alumne, un de verd, un de groc i un de vermell.

Cada alumne haurà de posar en el post’it verd una cosa que hagi après, en el groc haurà d’escriure allò que li ha agradat més de l’activitat, i en el vermell allò que no li ha agradat gaire/gens.

Després s’enganxarà en un paper mural que tindran els professors i per tant elaborarem una síntesi entre tots els alumnes d’allò que hem vist durant l’activitat.

Dinàmica d’avaluació: Post’it!

Temps

Material necessari

-Post’its de color vermell, verd i groc

10 minuts

- Paper mural amb una taula dibuixada amb 3 apartats: què he après, què m’ha agradat més, què no m’ha agradat (veure exemple)

Què he après?

Què m’ha agradat?

Què no m’ha agradat?

(Post’it verd)

(Post’it groc)

(Post’it vermell)

33

Activitat 3: L’estany i els seus horts EN QUÈ CONSISTEIX? L’activitat consistirà en la descoberta dels recs que surten de l’estany, el seu origen, la importància que tenen pel municipi i la seva funció. A partir d’aquí i aprofitant el gran nombre d’horts que hi ha, els nens es dividiran en grups i 3 pagesos de la zona que conreen aquests horts ens explicaran què hi planten, les tècniques per tenir cura de l’hort i s’aprofitarà per fer una pràctica i plantar una hortalissa. També s’aprofitarà per fer una entrevista al pagès.

També s’aprofitarà per parlar de la sobirania alimentària i dels productes locals i de temporada; així es fomentarà una alimentació sana, propera i lliure de transgènics i sense masses residus.

TREBALL PREVI A classe s’ha de parlar de la importància del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fundat l’any 812, els monjos van dictaminar la construcció dels recs de sortida de l’estany, que desenvoquen al riu Terri, fent així que la zona al voltant de l’estany quedés habitable i es pogués conrear, de manera que va créixer la ciutat. Aquests recs conreuen tota la ciutat de Banyoles i eviten que l’estany desbordi . s’han fet servir de moltes maneres com per exemple per regar els camps, els horts, de rentadors, i per les indústries típiques de la zona com el paper, teixit, farina…. Els que podem trobar actualment són: 

Rec d'en Teixidor



Rec de Ca N'Hort



Rec de la Figuera d'en Xo



Rec Major



Rec de Guèmol

34

També s’ha de contactar amb els pagesos de la zona per poder realitzar l’activitat corresponent als horts, estaria bé trobar 3 o 4 persones disposades a passar unes hores amb els nens i que els poguessin respondre a diferents preguntes, i finalment realitzar una pràctica amb ells.

FITXA DE L’ALUMNE

Els recs de l’Estany

Durada

de

l’activitat: Material:

30min.

Llapis, goma, regle llarg, calculadora

Tal com he comentat a classe els recs de l’Estany de Banyoles van ser construïts pels monjos del monestir de Banyoles per així crear una zona habitable, aquests recs van servir de diferents funcions, una d’elles és abastir amb aigua el terreny per així crea horts i poder conrear aliments per les famílies de la ciutat.

Activitat: Amb els de la classe heu decidit fer un hort i agafar aigua d’un però us interessa calcular el cabal de cada rec per així decidir quin us anirà més bé.

El cabal és la quantitat de líquid que passa per una secció determinada durant una unitat de temps.

Per calcular el cabal necessitarem: 

Un pal per medir la fundaria del rec



Una cinta mètrica



Un tap de suro



Un cronòmetre

El cabal es calcula a partir de la velocitat mitjana (v en m/s) i l’àrea de la secció (S en m2) C=vxS en m3/s Per calcular la velocitat mitja ho farem a partir de cronometrar el que tarda un tap de suro a fer una distància determinada, sempre haurà de ser la mateixa a escollir per cada grup. Farem

35

4 proves i calcularem la mitjana de les 4 per tenir un valor més acurat possible: Velocitat mitjana= distància recorreguda (m)/temps (s)= Per calcular l’àrea, utilitzarem el pal per medir la fundaria del canal i la cinta mètrica per calcular l’amplada: Superfície= profunditat (m) x alçada (m)= Un cop tenim aquestes dades ja podem calcular el cabal: Cabal= velocitat x superfície= Recorda anotar les unitats de cada concepte correctament!

Entrevista al pagès i Durada plantada d’enciams

de

l’activitat: Material:

1,15min

Llapis, goma, gravadora

Aquesta activitat consisteix en què, per grups, feu una entrevista als diferents pagesos que ens acompanyen. En aquesta entrevista haureu de descobrir els beneficis que els ha aportat els recs construïts pels monjos, els avantatges de tenir un hort, tot el que els aporta, quins aliments cultiven i tot el que us interessi més. Tot això s’ha de gravar ja que farem un treball posterior a classe. L’entrevista ha de durar uns 10 minuts.

Un cop fet això cal omplir les següents fitxes amb l’ajuda dels pagesos :

Dibuix:

Nom hortalissa: ENCIAM Família Botànica Aigua

Quan

Llum

ho

sembrem?

Quan ho collim?

36

Matèria orgànica

Algun consell?

Dibuix:

Nom hortalissa: ESCAROLA Família Botànica Aigua

Quan

Llum

Matèria orgànica

ho

sembrem?

Quan ho collim?

Algun consell?

Dibuix:

Nom hortalissa: CARBASSÓ Família Botànica Aigua

Quan

Llum

Matèria orgànica

ho

sembrem?

Quan ho collim?

Algun consell?

Dibuix:

Nom hortalissa: CEBA Família Botànica Aigua

Quan

Llum

ho

sembrem?

37

Matèria orgànica

Quan ho collim?

Algun consell?

Dibuix:

Nom hortalissa: TOMATA Família Botànica Aigua

Quan

Llum

Matèria orgànica

ho

sembrem?

Quan ho collim?

Algun consell?

Dibuix:

Nom hortalissa: PEBROT Família Botànica Aigua

Quan

Llum

Matèria orgànica

ho

sembrem?

Quan ho collim?

Algun consell?

Un cop omplertes les fitxes posarem en pràctica i cada un podrà plantar un enciam amb un plançó, seguiu les indicacions que us digui el pagès, ja veureu que no és gens complicat!

38

La sobirania alimentària Durada i el consum local.

Llegiu

de

l’activitat: Material:

1,15h

Llapis, goma

aquest

text

extret

de

http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/JOC_DIFERENCIES_CAT.pdf QUÈ ÉS LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA? La sobirania alimentària és el dret de tots els pobles, comunitats i països a definir les seves pròpies polítiques en matèria agrícola, laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de manera que resultin adequades a les seves circumstàncies específiques des d’un punt de vista ecològic, social, econòmic i cultural. I això implica: · Donar prioritat a la producció d’aliments pels mercats nacionals i locals, sota la base d’uns sistemes de producció diversificats i agroecològics i d’una agricultura pagesa i familiar. · Garantir preus justos per la pagesia. Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos, zones de pesca i altres recursos productius a través d’una autèntica redistribució. · Reconèixer i promoure la funció de la dona en la producció d’aliments. · Donar a les comunitats el control sobre els recursos productius, per davant de la propietat de les empreses de la terra, aigua i altres recursos genètics i d’altre tipus · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi i utilització, el que significa que no existeixin patents i que s’apliqui una moratòria als cultius modificats genèticament Transgènics: Transge... què?

Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. Les transgèniques són molt diferents.

La cosa és així: s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin resistència a les plagues o un tret nutricional específic (has vist les síndries sense llavors, per exemple?).

Sembla genial, veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, la pagesia guardava de cada collita les millors llavors per sembrar-les a la següent estació. Però les modificades no es reprodueixen com les orgàniques, així que cada any s’han de tornar a comprar. I de vendre-les se

39

n’encarreguen empreses com Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen a la gent pagesa guardar llavors, sinó que a més li venen els fertilitzants i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va ser un dret bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci més (bé, un de molt lucratiu…).

Els camps uniformement verds poden ser molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que llueix.

Els aliments transgènics, és a dir, els que han sigut modificats genèticament perquè resisteixin les plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i herbicides que amb d’altres tipus de sembra. I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació, degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació en les poblacions properes, i contaminació de l’aigua superficial. I tot això per què? Perquè les grans multinacionals aconsegueixin enormes guanys amb collites rècord.

UN DEUTE MOLT GRAN Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es veu obligat a importar tota la resta que necessita la seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita un territori igual al de tota Catalunya per obtenir tota la soja que consumeix. Però el cultiu de soja contamina, desforesta i erosiona els sòls, així que la comprem a Argentina i Brasil.

Aquest desastre ecològic que provoquem no el veiem, però està al nostre planeta, i té el seu origen en el nostre consum. Pensa que bona part dels països empobrits (aquells des dels quals importem aliments) destinen el seu sistema agrari a produir el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que necessita la seva població (amb alts percentatges de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició de la sobirania alimentària i es produeix el que anomenem “deute ecològic”.

Un cop llegit contesta a les següents preguntes: 1. Creus que estàs vivint en un món on es respecta la sobirania alimentària?

2. Creus que es valora la feina dels pagesos locals? El preu de les verdures i hortalisses és l’adequat?

3. Vas a comprar en grans superfícies o en botigues locals?

40

4. Creus que els aliments transgènics són beneficiosos?

5. Ets conscient de la quantitat de coses que menges que són d’un altre país? En podries fer una llista almenys de 5 exemples?

Un cop contestades les preguntes individualment ens reunirem en gran grup i farem un debat.

Ens haurem de dividir en 3 sub-grups.

El grup número 1 seran els pagesos de Banyoles, vosaltres teniu uns horts petits on hi cultiveu tot tipus d’hortalisses i verdures, esteu molt tranquils i feu productes ecològics i de km 0, els feu servir per consum propi i fins hi tot si la collita és gran la veneu a botigues de la zona. Esteu molt bé i no voleu canviar ni que us treguin els horts per res, defenseu el producte local , la producció ecològica i lo bones que són les vostres verdures carregades de nutrients!!

El grup número 2 seran els membres de l’ajuntament de Banyoles. Sou l’alcalde i els regidors, esteu molt contents de com funcionen els horts i de la vida social que s’hi ha creat, tot hi així fa pocs dies heu rebut una oferta d’una empresa multinacional que està disposada a cultivar tots els horts que hi ha ja que són molt bons per una espècie d’enciam que ara està molt de moda.

Aquesta empresa ho vol comprar tot i us fa una oferta molt elevada. Esteu indecisos ja que necessiteu els diners per fer altres accions al municipi, i la veritat us anirien molt bé, per altra banda els pagesos locals creieu que fan una gran feina. Què decidireu??

El grup número 3 seran els directius d’una gran multinacional de l’alimentació. Us en heu adonat que us falten terrenys a la comarca del Pla de l’Estany ja que hi ha molta demana d’enciam, heu vist que el sòl dels horts que hi ha a la vora de l’estany de Banyoles és perfecte i que la superfície és just la que necessiteu. Com que ja teniu les llavors transgèniques preparades i teniu molts diners heu fet una oferta a l’ajuntament a veure si fa fora aquells quatre pagesos que total, pel que cultiven no val la pena malgastar aquell terreny, que se’n busquin un altre o que pleguin, en aquest món, com a multinacional, heu vingut a fer benefici.

El professor o professora farà de moderador.

El debat comença com si fos un ple de l’ajuntament on hi ha les 3 parts presents, heu d’arribar a un acord i tothom ha de defensar les seves necessitats.

41

SOLUCIONARI Els recs de l’Estany

Durada

de

l’activitat: Material:

30min.

Llapis, goma, regle llarg, calculadora

Seguidament hi ha un exemple dels càlculs EL cabal es calcula a partir de la velocitat mitjana (v en m/s) i l’àrea de la secció (S en m 2) C=vxS en m3/s Per calcular la velocitat mitja ho farem a partir de cronometrar el que tarda un tap de suro a fer una distància determinada, sempre haurà de ser la mateixa a escollir per cada grup. Farem 4 proves i calcularem la mitjana de les 4 per tenir un valor més acurat possible: Velocitat mitjana= distància recorreguda (m)/temps (s)= V= 5m/30s= 0,16m/s Per calcular l’àrea, utilitzarem el pal per medi la fondària del canal i la cinta mètrica per calcular l’amplada: Superfície= profunditat (m) x amplada (m)= 0,70x1.2= 0.84m2 Un cop tenim aquestes dades ja podem calcular el cabal: Cabal= velocitat x superfície= 0.16*0.82= 0.131 m3/s Recorda anotar les unitats de cada concepte correctament!

42

Entrevista al pagès i Durada plantada d’enciams

de

l’activitat: Material:

1,30min

Llapis, goma, gravadora

Aquesta activitat consisteix en què, per grups, feu una entrevista als diferents pagesos que ens acompanyen. En aquesta entrevista haureu de descobrir els beneficis que els ha aportat els recs construïts pels monjos, els avantatges de tenir un hort, tot el que els aporta, quins aliments cultiven i tot el que us interessi més. Tot això s’ha de gravar ja que farem un treball posterior a classe.

Un cop fet això cal omplir les següents fitxes amb l’ajuda dels pagesos :

Dibuix:

Nom hortalissa: ENCIAM Família Botànica: Compostes Aigua:

Llum: poca

freqüentment Quan

Matèria orgànica: normal

ho El planter es fa durant el març i abril, i es pot plantar al

sembrem?

maig

Quan ho collim?

Del juliol fins a final d’agost, depenent de l’espècie unes 5-8 setmanes

Algun consell?

És resistent a les baixes temperatures, i no va bé que els toqui molt el sol directament.

Dibuix:

Nom hortalissa: ESCAROLA Família Botànica: compostes Aigua;

Llum: poca

freqüentment Quan

Matèria orgànica: normal

ho El planter s’inicia al juliol i es planta a l’agost

sembrem?

43

Quan ho collim?

Depenent de quan ho hàgim plantat però de setembre a desembre, la tardor

Algun consell?

És molt resistent al fred però no suporta la calor.

Dibuix:

Nom hortalissa: CARBASSÓ Família Botànica: Cucurbitàcies Aigua: molta

Llum : molta

Matèria orgànica: molta

Quan

ho Cap a finals de maig

sembrem?

Quan ho collim?

Més o menys dos mesos després de plantar, juliolsetembre

Algun consell?

Necessiten molt d’espai per les arrels i prefereixen la llum directa

Dibuix:

Nom hortalissa: CEBA Família Botànica: liliàcies Aigua: poca

Llum : normal

Matèria orgànica: poca

Quan

ho Depèn de la varietat, les d’estiu es planta el planter cap

sembrem?

a finals d’abril, i les d’hivern es planta a la tardor.

Quan ho collim?

Les d’estiu al juliol i les d’hivern desembre-febrer.

Algun consell?

Aguanta bé el fred i no necessita molta aigua.

44

Dibuix:

Nom hortalissa: TOMATA Família Botànica: solanàcies Aigua: molta

Llum : molta

Matèria orgànica: molta

Quan

ho El planter es fa a la primavera i es planta a finals de maig

sembrem?

Quan ho collim?

Durant tot l’estiu, més en el mes d’agost

Algun consell?

Necessita exposició directa al sol, i que la temperatura no baixi dels 10º. El creixement és en alçada i cal posar canyes o algun sistema perquè puguin créixer bé.

Dibuix:

Nom hortalissa: PEBROT Família Botànica: rosàcies Aigua: normal

Llum : molta

Matèria orgànica: molta

Quan

ho A finals de maig principis de juny

sembrem?

Quan ho collim?

Durant tot l’estiu

Algun consell?

És molt sensible al fred.

Un cop omplertes les fitxes posarem en pràctica i cada un podrà plantar un enciam amb un plançó, seguiu les indicacions que us digui el pagès, ja veureu que no és gens complicat!

45

La sobirania alimentària Durada de l’activitat: 1h

Material:

i el consum local.

Llapis, goma

Aquí el professor ha d’explicar la teoria o depenent dels nens ho poden llegir ells i fer el paper de moderador en el debat. No hi ha una solució final establerta ja que dependrà de la dinàmica que agafi el grup, sempre procurant el respecte per les parts i intentant arribar a un acord comú

REPASSEM A CLASSE Caldrà repassar la gravació i l’entrevista al pagès i escriure-la correctament en format pregunta i resposta. I fer una conclusió final personal descrivint l’experiència de l’hort.

També caldrà repassar la resolució del debat, fent així un tancament del tema de la sobirania alimentària i dels aliments transgènics. I tractant també els temes que hagin pogut sorgir durant el debat.

AVALUACIÓ Serà una autoavaluació on hauran de dir el que han après de cada apartat, què millorarien i quines preguntes els ha sorgit.

Activitat

Què he après?

Què milloraria?

Quines

preguntes

m’han sorgit?

Cabal

Hort

Sobirania alimentària

46

4.

LLIGUEM-HO

TOT.

CONCLUSIONS

Després de realitzar tot aquest treball sobre l’estany de Banyoles i el seu entorn queda clar que l’alumne haurà pogut aprofundir sobre diferents temes com la geologia, la biodiversitat, l’alimentació...etc. L’alumne serà capaç de descriure la història geològica de l’estany , de parlar del travertí i de la biodiversitat que envolta l’estany, i també de la vida que dóna l’estany als horts permetent així conrear aliments sans i naturals.

També haurà pogut conèixer tot el municipi de Banyoles i interactuar amb els seus habitants.

Tot això fet de manera pràctica i vivencial, i amb un clima de convivència entre alumnes i professors que segur que afavorirà a l’aprenentatge fora de l’aula i a canviar de perspectiva. Al passar tres dies junts farà que el grup s’uneixi i serà que és un gran aprenentatge tan per alumnes com pels professors.

A mode d’avaluació final, quan s’arribi a classe i es realitzarà la correcció del dossier, comprovant que els alumnes hagin fet les activitats i les avaluacions corresponents. Es pot parlar dels dubtes o inquietuds generades a partir del treball fet durant aquests tres dies.

En conclusió, és un treball complert i atractiu pels nois i noies de tercer o quart d’ESO, un treball que els motivarà a aprendre d’una manera vivencial i amb contacte amb l’entorn la naturalesa i la societat.

47

5. BIBLIOGRAFIA 

El gran joc de les diferències, produït per: “no et mengis el món”. Data de consulta 13/5/16 http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/JOC_DIFERENCIES_CAT.pdf



Ajuntament de Banyoles. Data de consulta 13/5/16 http://www.banyoles.cat/mapes



Museu Darder de Banyoles, l’estany de Banyoles . Data de consulta 13/5/16

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/PatrimoniNatural/LEstanyilaconcal acustre/EstanydeBanyoles/tabid/242/Default.aspx 

MARIO MORELLÓN, FLAVIO S. ANSELMETTI, BLAS L. VALERO- GARCÉS, FERNANDO BARREIRO-LOSTRES, DANIEL ARIZTEGUI, SANTIAGO GIRALT, ALBERTO SÁEZ AND MARÍA PILAR MATA. Local formation of varvedsediments in a karstic collapse depression of Lake Banyoles (NE Spain)- Geogaceta, 57, 2015



RAMÓN JULIÀ I ELENA DRUGUET. Geozona 211. La conca lacustre de BanyolesBesalú. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Direcció general de medi ambient.



Informació per a la contextualització geogràfica, cultural i natural del geocaching.

https://www.geocaching.com/geocache/GC4Y5GT_estany-

despolla?guid=5c6457db-f601-4d12-a43e-1bd3b2361318 

SANZ M. 1985. Estudi hidrogeològic de la regió de Banyoles-Garrotxa. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

48