Reforestació del Cap de Creus. Camps, Comino i Rentfle

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

Javi Comino

Jorge Renftle Núria Camps Treball de camp Màster de formació del professorat Curs 2015-2016

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

Índex 1.

Presentació ............................................................................................................................ 2

2.

Introducció dins el currículum ............................................................................................... 3 a.

Objectius ........................................................................................................................... 3

b.

Competències .................................................................................................................... 3

c.

Temporització .................................................................................................................... 6

3.

Informació prèvia .................................................................................................................. 6 a.

Introducció ........................................................................................................................ 6

b.

Parc Natural del Cap de Creus ........................................................................................... 7

c.

Relleu ................................................................................................................................. 7

d.

Flora i fauna ....................................................................................................................... 9

e.

Successió ecològica ......................................................................................................... 15

4.

Material de camp ................................................................................................................ 16 a.

Material bàsic .................................................................................................................. 16

b.

Material d’experimentació .............................................................................................. 17

c.

Material específic per a les activitats .............................................................................. 18

5.

6.

Quadern de l’alumne .......................................................................................................... 19 a.

Introducció ...................................................................................................................... 19

b.

Ruta i material ................................................................................................................. 20

c.

Activitat 1: Estudi del terreny. Què veiem? ..................................................................... 22

d.

Activitat 2: Identificació de la flora i la fauna .................................................................. 23

e.

Activitat 3: Identificació de l’impacte humà .................................................................... 24

f.

Activitat 4: Successió ....................................................................................................... 25

g.

Activitat 5: Reforestem! .................................................................................................. 26 Quadern del professor ........................................................................................................ 28

Activitat 1: Estudi del terreny. Què veiem? ............................................................................ 28 Activitat 4: Successió ............................................................................................................... 30 7.

Bibliografia .......................................................................................................................... 31

Imatges ........................................................................................................................................ 31

1

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

1. Presentació

Aquesta activitat de camp va dirigida a donar a conèixer alguns dels paratges naturals de Catalunya als adolescents, perquè aprenguin a valorar i a tenir cura de la diversitat d’entorns que podem trobar a la nostra terra.

Realitzant una activitat de reforestació en una zona cremada podran entendre la vulnerabilitat que poden tenir els espais naturals per culpa de l’acció de l’home. I de quina manera podem actuar per reforestar les zones cremades.

També podran descobrir la diversitat de flora i fauna que hi ha en el parc natural del Cap de Creus i apreciar el característic relleu del litoral, i el seu vent, la tramuntana.

Un dels altres objectius és anar introduint l’afició de realitzar excursions i rutes per les zones naturals de Catalunya i com s’ha de fer de forma segura. Per aquest motiu es mostrarà quin és l’equipament bàsic i com s’ha d’utilitzar, així com també elements de supervivència bàsica, com orientar-se en la natura, i com actuar en cas que es faci fosc, hi hagi mal temps o un es trobi perdut.

Cal conscienciar a les futures generacions de la importància de respectar el medi ambient i perquè és tan important conservar tant la flora com la fauna característiques de cada zona, i observant aquesta àmplia extensió cremada, la qual causa un impacte visual evident, i aprenent a reforestar-la és una bona manera per començar a apreciar el valor que tenen els espais naturals.

2

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

2. Introducció dins el currículum a. Objectius 1. Conèixer el Parc Natural del Cap de Creus, saber situar-lo i veure les seves característiques.

2. Aprendre a orientar-se i a utilitzar el material de camp.

3. Aprendre a identificar les plantes i animals propis de la zona. Ser conscient de la biodiversitat que trobem al Cap de Creus.

4. Veure els impactes que té un incendi en una zona forestal i com altera la biodiversitat.

5. Prendre consciència de la importància de conservar els entorns naturals i ser part activa en la recuperació d’espais naturals.

b. Competències

CCBB DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC DIMENSIÓ COMUNICATIVA COMPRENSIÓ LECTORA COMPETÈNCIA 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement EXPRESSIÓ ESCRITA COMPETÈNCIA 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

CCBB DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA COMPETÈNCIA 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals

3

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

DIMENSIÓ OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

COMPETÈNCIA 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental DIMENSIÓ MEDI AMBIENT COMPETÈNCIA 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals COMPETÈNCIA 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana

CCBB DE L’ÀMBIT MATEMÀTIC DIMENSIÓ RAONAMENT I PROVA COMPETÈNCIA 6.

Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics

CCBB DE L’ÀMBIT DIGITAL DIMENSIÓ INSTRUMENTS I APLICACIONS COMPETÈNCIA 2.

Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals COMPETÈNCIA 3.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals DIMENSIÓ TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I APRENENTATGE COMPETÈNCIA 4.

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals

4

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

CCBB DE L’ÀMBIT SOCIAL DIMENSIÓ HISTÒRICA COMPETÈNCIA 3.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

DIMENSIÓ GEOGRÀFICA COMPETÈNCIA 5.

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA COMPETÈNCIA 9.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn DIMENSIÓ CIUTADANA COMPETÈNCIA 11.

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític

CCBB DE L’ÀMBIT DE CULTURA I VALORS DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL COMPETÈNCIA 7.

Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat COMPETÈNCIA 9.

Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col•lectiva

5

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

c. Temporització Hora 10:00 10:15-10:45 10:45-11:15 11:15-11:30 11:30-12:00 12:00-12:45 12:45-14:00 14:00-14:30 14:30-16:30 16:30-16:45 16:45-17:15 17:15

Concepte Arribada a la Cala Jóncols Realització Activitat 1 Caminar primer tram Esmorzar Caminar segon tram Realitzar Activitat 2 Dinar Caminar tercer tram Realitzar Activitats 3, 4 i 5 Berenar Caminar quart tram Arribada a Cadaqués

Durada (min) - 30 30 15 30 45 75 30 120 15 30 -

3. Informació prèvia a. Introducció En aquesta part del dossier trobem la informació prèvia que s’ha de conèixer per poder portar a terme les activitats que es faran a la sortida al Cap de Creus.

Aquesta informació en part ve donada al dossier, però una altra part l’heu de crear vosaltres a partir de les activitats de preparació de materials per la sortida que farem a classe.

Hem cregut important que sapigueu què és el Cap de Creus i quina importància té com a espai protegit. Per això, abans d’anar al camp, treballarem a classe com és el seu relleu, la biodiversitat que conté, i com a espai protegit que és, sota quines amenaces es troba sotmès.

La informació necessària que trobareu a continuació és aquesta:

- Parc Natural del Cap de Creus - Relleu - Flora i fauna - Amenaces del medi - Successió

6

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

b. Parc Natural del Cap de Creus El Parc Natural del Cap de Creus està situat a l’Alt Empordà, i engloba la major part de la península del Cap de Creus. És una zona declarada parc natural marítimo-terrestre degut a la diversitat de flora i fauna que comprenen les seves costes, que tenen una extensió d’unes 10.780 ha terrestres, i unes 3.064ha de superfície marina. És una zona que té una flora típica de secà, i on hi incideix recurrentment la tramuntana, factors que fan que el risc d’incendi sigui molt elevat.

c. Relleu

La costa catalana té un relleu molt canviant i que conté una gran quantitat d’accidents geogràfics diferents. En el Cap de Creus, molts d’aquests accidents geogràfics són deguts al mar i a la tramuntana, els quals són els encarregats de modelar el perfil tan característic d’aquesta zona de l’Alt Empordà.

7

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

Accidents geogràfics que podem trobar al litoral català: •

Delta: Formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desembocadures.

•

Estuari: Zona ample que es forma a la desembocadura d’alguns rius, on l’aigua del mar entra dins la part final del riu.

•

Aiguamolls: Terreny impermeable i planer que constitueix un ecosistema pantanós on hi predominen les canyes, herbes i plantes baixes.

•

Cap: Part de la costa que entra dins el mar.

•

Badia: Porció de mar o oceà envoltada per tots costats de terra menys per un. És més petit que un Golf.

•

Golf: Part de mar que entra dins la costa.

•

Istme: Extensió de terra per on s’uneix la península al territori.

•

Península: Part gran de terra envoltada d’aigua gairebé per tots costats, menys per un, que l’uneix a un territori més gran.

•

Penya-segat: Paret de roca amb un pendent molt fort, quasi vertical.

•

Platja: Part de la costa que és baixa, plana i constituïda per sorra.

•

Cala: És una badia petita i estreta típica de la costa Mediterrània.

•

Arxipèlag: Grup d’illes.

•

Illa: Part de terra envoltada d’aigua per tots costats.

8

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

d. Flora i fauna Abans d’anar al camp a fer una observació, és necessari fer una cerca prèvia i tenir una idea del que ens podem trobar. Per això, durant aquesta sessió a la qual disposem dels ordinadors, completarem la taula següent amb la informació que trobem sobre els animals i plantes que podrem trobar a la sortida al Cap de Creus.

Indiqueu el nom de l’organisme i dibuixeu o imprimiu una imatge que us permeti identificar-lo i reconèixer un cop sigueu al camp, ja sigui una fotografia o un dibuix.

Tingueu en compte que visitarem diferents ambients, és important que dividiu els organismes que espereu trobar en funció del seu hàbitat per tal que us sigui més fàcil consultar aquesta guia quan estigueu al camp (indiqueu-ho a la columna de l’esquerra).

Teniu emplenats els organismes més característics que segurament podreu observar a la sortida.

Podeu començar a buscar informació pel següent enllaç: http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cap_de_creus/visitans/comu nicacio_i_educacio_ambiental/material_pedagogic/guia_fitxes/guia_de_descobert a_de_cap_de_creus._eso_i_batxillerat.pdf

9

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

ANIMAL O PLANTA

IMATGE

Espígol

Zones cremades / Brolles

Bruc boal

10

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

ANIMAL O PLANTA

IMATGE

Alzina

Boscos esclerofil·les

Alzina surera

11

Universitat de Girona

Reforestaciรณ del Cap de Creus

ANIMAL O PLANTA

IMATGE

Castanyer

Zones forestals humides

Roure martinenc

12

Universitat de Girona

Reforestaciรณ del Cap de Creus

ANIMAL O PLANTA

IMATGE

Card

Ortiga balera o de pilotes

Camins i prats

13

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

ANIMAL O PLANTA

IMATGE

Romaní

Fonoll

La garriga

14

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

e. Successió ecològica Durant la sortida s’observaran diversos ambient que han patit un incendi recentment. Un incendi per una part és una greu pertorbació que afecta als éssers vius de la zona, però a la vegada ens permet observar i entendre el fenomen de successió ecològica.

S’anomena successió ecològica els canvis graduals en la composició d’espècies d’una comunitat provocats per la competència entre espècies. Les primeres espècies, les que suporten les condicions més adverses, són substituïdes per d’altres més eficaces en l’aprofitament d’energia, i així fins a arribar a les més eficaces possibles, que formen la comunitat clímax, la qual ja no varia encara que passi molt de temps.

Hi ha dos tipus de successions: a) Successió ecològica primària: és la que es produeix en llocs on mai no hi ha hagut éssers vius; per exemple, quan es colonitza una illa volcànica acabada de formar o una colada de lava que s’ha refredat just després d’una erupció volcànica. Les primeres espècies que s’hi estableixen s’anomenen espècies pioneres, solen ser molses i líquens que alteren la superfície de la roca i originen un sòl que podria sustentar plantes més grans, com les herbes. Més endavant, apareixen els arbustos i, finalment, els arbres. b) Successió ecològica secundària: és la que es produeix en llocs on ja hi ha hagut altres comunitats, però que van ser alterades de manera total o parcial. Aquest és el cas de boscos que s’han vist afectats per un incendi, d’àrees naturals alterades per una gran contaminació o de camps de cultiu abandonats.

Exemple de successió secundària d’una zona d’alzinars cremada:

Aparició de estepes i rebrot de les alzines cremades

Aparició d’arbustos petits que formaran una comunitat arbustiva

Creixement de pins joves

15

A l’ombra dels pins hi creixen les alzines i plantes d’ambients ombrívols

Alzinar d’arbres madurs

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

4. Material de camp a. Material bàsic Per anar de ruta tant per la costa com per la muntanya, necessitem anar amb l’equipació adequada, sobretot si recorrem zones poc habitades, ja que és molt fàcil perdre’s per zones desconegudes, cosa que comporta un gran perill. Així doncs, sempre haurem de portar els següents imprescindibles:

1. Motxilla d’excursió: és necessari una bona motxilla que sigui còmode i tingui tanques davanteres per poder portar el pes de forma còmoda.

2. Recipient per contenir l’aigua (camelbag): l’aigua és indispensable per no patir una deshidratació. Si es preveu realitzar una ruta llarga s’hi pot afegir sucre i sal a l’aigua. Haurem de calcular que per cada dues o tres hores de ruta haurem de portar un litre d’aigua.

3. Frontal: és indispensable portar-l’ho en cas d’emergència, ja que en cas de perdre’s i fer-se fosc, és necessari tenir una font de llum.

16

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

4. Manta tèrmica: indispensable en cas d’emergència, ja que si les temperatures baixen a causa del temps o perquè s’ha fet fosc es podria patir una hipotèrmia si no es porta la roba necessària.

5. Mosquetó: s’usa en zones rocoses on hi ha perill de caure degut a penyasegats, congostos, o parets verticals, enganxant-l’ho a la roca, o per unir mitjançant una corda, els diferents integrants de l’excursió i evitar que ningú caigui o es perdi.

6. Paravents impermeable: imprescindible en cas de vent o pluja.

7. Brúixola: element clau per orientar-se.

8. Bambes de muntanya: cal que tinguin una sola rugosa per evitar caigudes i relliscades.

9. Mapa de la zona: per poder saber la ruta a seguir.

10. Farmaciola: necessari en cas que algú es lesioni o es faci alguna ferida. Cal que tot el material sigui estèril i no estigui caducat 11. Corda: s’utilitza juntament amb el mosquetó en zones perilloses on es pugui caure, o per realitzar zones de grimpada o escalada.

A part d’aquests indispensables, també s’hauran de portar els següents objectes, segons la ruta a realitzar: •

Crema solar: a l’estiu evitarà cremades solars i insolacions.

•

Menjar energètic: com embotit, barretes energètiques, fruits secs o torró de nadal, per no tenir una baixada de sucre.

•

Pedra de sílex per fer foc: en cas que s’hagi de fer nit en alguna zona d’acampada.

•

Navalla: en algunes situacions és necessari tenir un objecte tallant.

b. Material d’experimentació Segons el tipus d’observació que vulguem realitzar del medi, haurem de portar un material o un altre. El material més comú en aquest tipus de zones de costa és: •

Càmera fotogràfica o de vídeo.

•

Quadern de treball de camp i llapis.

•

Pic de geòleg per observar roques.

•

Pots i bossetes de plàstic per recollir mostres.

•

Lupa.

17

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

c. Material específic per a les activitats Per a l’activitat de reforestació utilitzarem:

•

Plantes a utilitzar per a la reforestació.

•

Pala de jardineria

•

Terra i adob.

18

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

5. Quadern de l’alumne a. Introducció Aquesta part del dossier trobareu les activitats que farem al camp i serveix de guia per anotar la informació rellevant que puguem obtenir de la sortida.

També hi ha en aquest punt les 5 activitats que s’hauran de completar en el mateix quadern. El professor/a us indicarà a cada punt de la ruta les activitats que podeu completar, però és important que per l’Activitat 3 pareu atenció a l’entorn durant tota la ruta.

Activitat 1: Estudi del terreny. Què veiem?

Activitat 2: Identificació de la flora i la fauna Activitat 3: Identificació de l’impacte humà Activitat 4: Successió Activitat 5: Reforestem!

19

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

b. Ruta i material

La ruta que realitzarem anirà de la cala Jóncols a Cadaqués, travessant el parc natural del Cap de Creus, passant per la zona del Cap Norfeu. S’arribarà amb l’autocar fins a la cala Jóncols, i aquest ens esperarà a Cadaqués. A la cala realitzarem les primeres activitats del dossier de l’alumne. A mig camí entre la cala i Cadaqués trobarem una zona que es va cremar fa més d’un any, allà realitzarem una parada i farem l’activitat de reforestació. A l’arribar a Cadaqués es dinarà a la platja i després s’acabarà de realitzar el dossier.

Detalls de la ruta, la qual és de 6,39 Km amb 246 metres de desnivell positiu:

20

Universitat de Girona

Reforestaciรณ del Cap de Creus

Identifica el material necessari per a la sortida i digues quina utilitat tenen:

21

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

c. Activitat 1: Estudi del terreny. Què veiem?

Quins accidents geogràfics pots identificar en el litoral català del Cap de Creus?

22

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

d. Activitat 2: Identificació de la flora i la fauna

Al llarg de la ruta que farem, si pareu atenció, podreu anar observant moltes de les plantes que vàreu buscar per fer l’activitat prèvia de preparació 3.d, i amb una mica de sort alguns dels animals.

Dibuixa al requadre 4 organismes, animals o plantes, que siguis capaç de reconèixer durant la sortida. Indica el seu nom i a quina zona l’has vist. Pots fer una foto de cada individu i dibuixar-ho més detingudament després de la sortida.

Heu observat 2 tipus d’alzines, l’alzina (Quercus ilex) i l’alzina surera (Quercus suber). Quines diferències visuals hi ha entre els 2?

Segurament has trobat moltes Figueres de moro. En canvi, veuràs que no està a la informació prèvia que vam elaborar sobre la vegetació del Cap de Creus.

Has vist alguna altra planta semblant a aquesta durant la ruta?

Per quina raó creus que aquesta planta no està a la informació?

23

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

e. Activitat 3: Identificació de l’impacte humà A aquesta sortida anirem a reforestar una zona que es va cremar al Cap de Creus recentment i encara en podem observar les conseqüències. Aquesta és una problemàtica moltes vegades causada per l’acció humana, quan això és així el considerarem un impacte humà. Però hi ha altres impactes humans que també alteren els espais naturals del Cap de Creus.

A més de la zona cremada, quines altres modificacions de l’ambient has pogut observar?

Indica al mapa els punts aproximats on trobis modificacions de l’ambient causades per l’activitat humana.

Explica breument quin impacte poden tenir les activitats humanes sobre l’ambient.

24

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

f. Activitat 4: Successió

A partir del que pots observar durant la sortida i el que has treballat a classe, respon les següents qüestions.

1) Quin tipus de successió ecològica hi ha a la zona (primària o secundària)? Explica el perquè?

2) Quines espècies creus que formen la comunitat clímax d’aquest ambient?

3) Quines creus que són les primeres espècies que van aparèixer despès de l’incendi?

25

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

4) A continuació tens les etapes de la successió que tindrà lloc en aquest ambient, però desordenades. Ordena-les. Fixa’t bé en les descripcions.

A B C D

E

A l’ombra dels pins i dels arbustos hi creixen alzines i altres plantes de creixement lent que prefereixen llocs ombrívols per a germinar i créixer.

Al final, la densitat de la vegetació impedeix que hi creixin nous pins i en general tot tipus de plantes que prefereixen els llocs assolellats.

Les plantes van creixent. En aquesta comunitat hi creixen arbusts, que poden germinar en condicions de molta insolació, fins a formar una comunitat arbustiva o matoll.

Alzinar amb arbres madurs i vells. Les plantes de sotabosc són plantes que creixen en llocs ombrívols. Generalment són plantes que no es cremen amb facilitat.

Hi ha creixement de plantes poca alçada, sobretot d’estepes, que poden germinar i créixer en llocs molt assolellats. Les soques cremades de les alzines rebroten. Es forma una comunitat de plantes baixes mentre el terrenys es va cobrint de vegetació.

Les condicions creades pels arbusts permeten la germinació dels pins.

Primer es forma un bosc molt esclarissat amb pins petits i arbusts joves.

Sembla més una comunitat arbustiva que un bosc. Més endavant els pins es fan més grans.

g. Activitat 5: Reforestem!

Per tal d’accelerar el procés de recuperació d’aquest ambient, creiem oportú que ens ajudeu a reforestar la zona amb plantes autòctones. Per agilitzar el procés, serà millor que formeu grups de 3 o 4 alumnes.

Què necessitem?

Materials Pala de jardineria Terra de jardineria Adob Aigua

Plantes Pi blanc Alzina Alzina surera Roure martinenc Llentiscle Càdec Bruc

26

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

Procediment 1) Primer de tot, cada grup rebrà el material i un plançó de cada espècie.

2) Cada grup haurà de buscar una zona erma i on sigui fàcil treballar (procureu que no hi hagi molta pedra al terra).

3) Amb la pala de jardineria feu un forat d’uns 30 centímetres de diàmetre i 15 centímetres de profunditat.

4) Agafeu un plançó (amb compte de no malmetre’l) i poseu-lo en el forat que heu fet; ompliu la resta del forat amb terra de jardineria i premeu-la de manera que el plançó quedi ben erecte.

5) Aboqueu una mica d’adob, sense passar-se, al voltant de la planta.

6) Regueu la planta amb una mica d’aigua.

7) Quan hagueu acabat amb la primera planta, busqueu un altre punt que estigui una mica allunyat d’aquest (entre 3 i 5 metres) i planteu la segona planta. Repetiu el procés fins que hagueu plantat totes les plantes.

27

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

6. Quadern del professor

Activitat 1: Estudi del terreny. Què veiem?

Accidents geogràfics del litoral català del cap de creus:

28

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

Activitat 2: Identificació de la flora i la fauna Heu observat 2 tipus d’alzines, l’alzina (Quercus ilex) i l’alzina surera (Quercus suber). Quines diferències visuals hi ha entre els 2?

La principal característica visual és la presència d’una gruixuda escorça de suro que protegeix el tron. Una altra diferència és la morfologia de la fulla, amb fulles lobulades o dentades en el cas de l’alzina surera i fulles el·líptiques a l’alzina.

Segurament has trobat moltes Figueres de moro. En canvi, veuràs que no està a la informació prèvia que vam elaborar sobre la vegetació del Cap de Creus.

Has vist alguna altra planta semblant a aquesta durant la ruta?

Si Per quina raó creus que aquesta planta no està a la informació?

A la informació prèvia només hem afegit les plantes i animals autòctons del Cap de Creus. La figa de moro no és autòctona del Cap de Creus, ja que és una planta originària d’Amèrica.

Activitat 3: Identificació de l’impacte humà A més de la zona cremada, quines altres modificacions de l’ambient has pogut observar?

Indica al mapa els punts aproximats on trobis modificacions de l’ambient causades per l’activitat humana.

Els punts s’aniran indicant pel professor a cada parada, on es dirà a quin punt de la ruta estan.

Principalment es podran observar edificacions d’habitatges, la base militar del Cap de Creus i antigues pedreres.

Explica breument quin impacte poden tenir les activitats humanes sobre l’ambient.

Els impactes que els estudiants han d’entendre és l’efecte que té la modificació de l’ambient en la pèrdua de diversitat, l’impacte visual que produeix i la pèrdua de valor que suposa el parc natural com a patrimoni .

29

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

Activitat 4: Successió

1) Quin tipus de successió ecològica hi ha a la zona (primària o secundària)? Explica el perquè?

Successió secundària perquè té lloc en un ambient on ja hi ha espècies presents.

2) Quines espècies creus que formen la comunitat clímax d’aquest ambient?

Les pinedes de pi blanc i els alzinars d’alzina surera

3) Quines creus que són les primeres espècies que van aparèixer despès de l’incendi?

L’estepa blanca, la borrera i la blanca.

4) A continuació tens les etapes de la successió que tindrà lloc en aquest ambient, però desordenades. Ordena-les. Fixa’t bé en les descripcions.

A B C D

E

A l’ombra dels pins i dels arbustos hi creixen alzines i altres plantes de creixement lent que prefereixen llocs ombrívols per a germinar i créixer.

Al final, la densitat de la vegetació impedeix que hi creixin nous pins i en general tot tipus de plantes que prefereixen els llocs assolellats.

Les plantes van creixent. En aquesta comunitat hi creixen arbusts, que poden germinar en condicions de molta insolació, fins a formar una comunitat arbustiva o matoll.

Alzinar amb arbres madurs i vells. Les plantes de sotabosc són plantes que creixen en llocs ombrívols. Generalment són plantes que no es cremen amb facilitat.

Hi ha creixement de plantes poca alçada, sobretot d’estepes, que poden germinar i créixer en llocs molt assolellats. Les soques cremades de les alzines rebroten. Es forma una comunitat de plantes baixes mentre el terreny es va cobrint de vegetació.

Les condicions creades pels arbusts permeten la germinació dels pins.

Primer es forma un bosc molt esclarissat amb pins petits i arbusts joves.

Sembla més una comunitat arbustiva que un bosc. Més endavant els pins es fan més grans.

30

4 2 5 1

3

Universitat de Girona

Reforestació del Cap de Creus

7. Bibliografia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Cap_de_Creus http://xerrarmolt.blogspot.com.es/2012/02/blog-post.html http://www.bcn.cat/pauvila/activitats1314/definiraccidentsgeo.pdf http://www.escolaorrius.cat/blogs/superior/wp-content/uploads/2011/01/apunts-relleu.pdf http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6627353 http://apliense.xtec.cat/arc/competencies-basiques http://parcsnaturals.gencat.cat/es/cap-creus http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cap_de_creus/visitans/comunicacio_i_ed ucacio_ambiental/material_pedagogic/guia_fitxes/guia_de_descoberta_de_cap_de_creus._es o_i_batxillerat.pdf http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cap_de_creus/visitans/comunicacio_i_ed ucacio_ambiental/material_pedagogic/guia_fitxes/fitxes_guia.pdf

Imatges -

Alzina surera: “Creative Commons” per Xemenendura llicencia sota CC-BY-3.0

-

Alzina: “Creative Commons” per Lucarelli llicencia sota CC-BY-SA-3.0

-

Bruc Boal: “Creative Commons” per David.gaya llicencia sota CC-BY-SA-2.5

-

Card: “Creative Commons” per Franz Xaver llicencia sota CC-BY-SA-3.0

-

Castanyer: “Creative Commons” per Crusier llicencia sota CC-BY-SA-3.0

-

Fonoll: “Creative Commons” per Forest & Kim Starr llicencia sota CC-BY-3.0

-

Lavanda: “Creative Commons” per FrPFe llicencia sota CC-BY-SA-3.0

-

Ortiga balera: “Creative Commons” per Donald Hobern llicencia sota CC-BY-2.0

-

Romaní: “Creative Commons” per Artico2 llicencia sota CC-BY-SA-3.0

-

Roure martinenc: “Creative Commons” per Franz Xaver llicencia sota CC-BY-SA-3.0

31