Treball de Camp. Mussols i egagròpiles a Vidreres. Castro. by xon vilahur godoy

MUSSOLS I EGAGRÒPILES (TREBALL DE CAMP)

ASSIGNATURA: Treball de camp i educació per la sostenibilitat PROFESSORA: Xon Vilaür Màster de formació per a professorat d’E.S.O., batxillerat, etc. (UdG) AUTOR: Daniel Castro Gómez ©

ÍNDEX INTRODUCCIÓ JUSTIFICACIÓ SITUACIÓ AL CURRÍCULUM OBJECTIUS COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN TEMPORITZACIÓ TREBALL PREVI CONTEXT SITUACIÓ CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS LLIÇONS A L’AULA

3 3 3 3 4 5 7 7 9 9 10

QUADERN DE L’ALUMNE INTRODUCCIÓ ITINERARI ACTIVITATS ANNEXOS

SOLUCIONARI

TREBALL POSTERIOR REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES QUÈ AVALUAREM QUAN HO AVALUAREM QUIN INSTRUMENT UTIITZAREM

41 41 41

BIBLIOGAFIA

14 16 18 24

43 43 43

INTRODUCCIÓ JUSTIFICACIÓ Aquest treball de camp està ideat per a posar-lo en pràctica durant una estada de colònies amb el grup classe. També es podria dur a terme en família, un divendres a la nit, amb el posterior treball durant el cap de setmana, sense haver de matinar el següent dia per a anar a d’institut. Està dirigit a 1er i 3er d'E.S.O., ja que el contingut principal que es tracta és el model d’ésser viu, junt al model d’ecosistema, disseny d’un experiment i recursos naturals i impactes mediambientals de l’activitat humana. Es pretén donar a conèixer l’entorn proper dels estudiants (si es realitza en el mateix poble) o d’un dels hàbitats més abundants de Catalunya, com són els boscos mixtes pròxims a zones de conreu i les zones humides (si es posa en pràctica durant una estada en una casa de colònies), a partir de l’estudi directe d’un grup d’espècies d’ocells , els estrigiformes. Estudiant quines espècies habiten a Catalunya, com es poden identificar per al seu cant i visualment, on nidifiquen, de que s’alimenten, etc. Descobriran tot un món de fauna, de vegades poc coneguda pels seus hàbits crepusculars i/o nocturns, i com es transforma el paisatge que estan tan acostumats a veure i sentir quan arriba la nit. Alhora aprendrem sobre cadenes tròfiques i les espècies vinculades a aquests estrigiformes, sobre ecosistemes, sobre tipus d’animals vertebrats, comportament d’aquests, amenaces per a l’espècie, etc.

SITUACIÓ AL CURRÍCULUM Amb aquest treball de camp es treballen una sèrie de continguts clau (CC), amb tots els altres continguts associats que poden esdevenir a partir del treball d’aquests més genèrics: CC10. Model d’ésser viu. CC12. Model d’ecosistema. CC15. Fases d’una investigació. Disseny d’un procediment experimental. CC27. Impactes mediambientals de l’activitat humana. Recursos naturals.

OBJECTIUS Conèixer les 8 espècies d’estrigiformes de la península ibèrica i Catalunya. Saber que és una egagròpila i qui i perquè les fan. Introduir-nos en l'identificació dels cants de les diferents espècies de mussol. Conèixer algunes de les espècies de les quals s’alimenten els estrigiformes.

Entendre el concepte de xarxa tròfica i ser capaços de crear-ne una amb els animals estudiats. Reconèixer els diferents hàbitats de l’entorn estudiat. Conèixer l’entorn proper al centre o al lloc d’estada. Caminar com a activitat d’hàbit saludable. Treballar en equip.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN És molt important que, amb aquest treball de camp, els alumnes siguin competents en una sèrie d’aspectes. Treballarem les 8 competències bàsiques de l'E.S.O.: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Expressant-se oralment durant el treball en equip, alhora de decidir com treballar, i per escrit, en els diferents exercicis que han de resoldre durant el treball de camp. 2. Competència artística i cultural. Fent esquemes i dibuixos dels animals, rastres, hàbitats... prenent fotografies dels aspectes més interessants. Aprenent el nom dels masos, camins, fonts i basses del poble, durant tot l'itinerari. 3. Tractament de la informació i competència digital. Fent servir l’aplicació NaturaList per a col·laborar en el món naturalista i científic amb les seves aportacions. 4. Competència matemàtica. Calculant aproximadament l’àrea de rastreig abarcat durant la sortida. Amb aquest càlcul i el comptatge del nombre d’estrigiformes, hauran de calcular el número d’individus per km². 5. Competència d’aprendre a aprendre. Adquirint consciència de la pròpia capacitat emocional (alguns alumnes d’aquesta edat no es senten molt còmodes en la foscor de la nit tot i les lots. El treball de camp que estan fent requereix silenci per a poder escoltar el cant dels estrigiformes i han d’exercitar l’autocontrol). També es requereix habilitat per a obtenir informació externa alhora de treballar el dossier. 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal. Organitzant-se el temps i les tasques i posant en pràctica les habilitats per al diàleg i la cooperació en grups de treball. 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Identificant problemàtiques que afecten els ecosistemes propers a nuclis urbanitzats i proposant solucions, fent educació ambiental, fent ús del coneixement de les ciències i del mètode científic, etc. 8. Competència social i ciutadana. Treballant en equip hauran de saber expressarse, arribar a acords, saber valorar diferències, etc. I aprofundirem en les competències pròpies de l’àmbit cientifico-tecnològic:

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals. Estudiant els hàbitats, amb les diferents comunitats vegetals, que condicionen el tipus d’animals que hi viuen. Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals. Amb el treball d’anàlisi de les egagròpiles per a fer un inventari dels micromamífers que hi viuen per la zona. Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic. Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental. Fent servir l’aplicació per a dispositius mòbils NaturaList, per a enviar les nostres observacions a un banc de dades europeu. Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals. Fent una posta en comú sobre com podríem protegir les zones naturals de casa nostra i, a nivell individual, que podríem fer per a ajudar a les espècies estudiades que es troben en declivi. Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana. Posant en pràctica alguna de les propostes suggerides pels participants, com per exemple, construint i col·locant caixes-niu per a xot. Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà. Caminant pel bosc, fent exercici físic durant l'itinerari.

TEMPORITZACIÓ Sessió Títol/descripció de l’activitat

Temps

INTRODUCCIÓ ALS ESTRIGIFORMES DE CATALUNYA I LA PENÍNSULA IBÈRICA  Quines espècies coneixem? De que creiem que s’alimenten? Com creien que es comuniquen?  PowerPoint: Les 8 espècies de mussols de casa nostra. Com son , com canten, que mengen, on viuen, etc.  Treballem el dossier

1h 30'

SORTIDA NOCTURNA: EL CANT DELS MUSSOLS  Arribada i posada en context  Diferents

TALLER D’EGAGRÒPILES  Explicació (com desfer l’egagròpila, rentar i col·leccionar els ossets) i repartir material.  Acció!  Com classificar els ossos? Explicació i repartir material.  Acció!  Com fer una fitxa d’anàlisi d’egagròpiles? Explicació i repartir el material.  Acció!

1,5h 10'

CONFECCIÓ D’UN PÒSTER DE LA XARXA TRÒFICA (cloenda)  Projecció de les fotos de la càmera de fototrampeig i identificació de les espècies amb les guies  Impressió de les fotografies i dibuix de les espècies que sabem que hi viuen. Alhora dibuix d’un mural de l’hàbitat  Posada en comú de tots els elements, enganxar-los en cada lloc amb justificació.

1,5h 30'

15' 45' 30'

40' 10' 15' 5' 10'

30' 30'

TREBALL PREVI CONTEXT I SITUACIÓ Hem escollit la zona propera als estanys d’en Llobet (Vidreres) dins el PEIN (Pla d'Espai d'Interès Natural) Massís de les cadiretes (Catalunya, dins la comarca de la Selva (Catalunya), ja que trobem bons hàbitats per a la trobada de diferents espècies d’estrigiformes com l’òliba (Tyto alba), el Gamarús (Strix aluco), el Mussol comú (Athene noctua), el Mussol banyut (Asio otus) i el Xot (Otus scops). Durant diferents excursions per la zona hem trobat egagròpiles i plomes d’òliba (Tyto alba), latrines de geneta (Genetta genetta), excrements de guineu (Vulpes vulpes), gripaus comuns (Bufo bufo) en amplexus... Aquestes zones conegudes les aprofitem per a confeccionar l'itinerari i no haver de buscar rastres, restes o altres indicis de

fauna. Imatge 1: latrina de geneta (Genetta genetta). © Daniel Castro Gómez.

Imatge 2: plomes d’òliba (Tyto alba). © Daniel Castro Gómez.

Imatge 3: gripaus comuns (Bufo bufo) en amplexus. © Daniel Castro Gómez.

L'itinerari proposat és el següent:

Imatge 4: mapa 1 del recorregut. Font: Google maps.

Imatge 5: mapa 2 del recorregut. Font: Google maps.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Punt d’arribada Probable observació i escolta de mussol comú Probable observació i escolta d’òliba Cerca i recol·lecta d’egagròpiles d’òliba Probable observació i/o escolta de gamarús Probable observació i/o escolta de xot (a partir de l’abril) Col·locació de càmera de fototrampeig a la latrina de geneta Cerca d’amfibis Tornada

CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS El clima és típicament mediterrani, amb les corresponents variacions estacionals. Nosaltres escollim la primavera, a partir d’abril, per a realitzar aquest treball de camp, moment en el qual trobem el xot (Otus scops), migrador transsaharià i aprofitem el comportament territorial i els cants d’aparellament dels estrigiformes per a identificar9

los auditivament durant la sortida. També ho podríem fer cap a finals d’hivern, moment en el qual s’aparellen el gamarús (Strix aluco) i el duc (Bubo bubo) i es probable sentir-los cantar. La vegetació dominant a la zona són; per una banda, les comunitats d’alzina surera (Quercus suber) amb suros prou longeus com per a formar cavitats on pot criar el gamarús (Strix aluco) amb sotabosc arbustiu de bruc boal (Ericca arborea) i marfull (Viburnum tinus). També trobem zones de conreu de secà i regadiu, punts d'alimentació i cria de talps (Talpa europaea), talpons (Microtus sp.) i altres rossegadors com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Per últim, tenim punts concrets que constitueixen zones humides, corresponents als pantans d’en Llobet, amb domini de la canya de sant Joan (Arundo donax) i el canyís (Phragmites australis), pont de cria de molts amfibis i zona d’abeurament de mamífers carnívors tals com la guineu (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta), omnívors com el porc senglar (Sus scrofa) i herbívors com el cabirol (Capreolus capreolus).

LLIÇONS A L’AULA Seguidament fem una guia per al professor de com portar les lliçons a l’aula, per sessions. En blau, tenim les respostes a les que han d’arribar els alumnes amb l’ajuda d’ells mateixos i/o la del professor/a. 1a sessió: INTRODUCCIÓ ALS ESTRIGIFORMES DE CATALUNYA I LA PENÍNSULA IBÈRICA Passarem una presentació PowerPoint (adjunta) sobre les diferents espècies d’estrigiformes: Diapositiva 1: preguntem si sabrien definir els següents conceptes: RAPINYAIRES--> nom comú que s’aplica a un tipus d’ocell definit per un estil de vida depredador i unes característiques físiques determinades, marcades per la presència d’un bec fort i ganxut i unes potes prènsils amb fortes urpes (Enciclopèdia catalana) SINÓNIM DELS MOTS “RAPINYAIRES NOCTURNS”--> Mussol ESTRIGIFORMES--> són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns. Conformen l'ordre dels estrigiformes aproximadament unes 400 espècies d'òlibes i mussols al món. (Wikipèdia) DEPREDADOR--> relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d’algunes espècies (presa), per part d’altres que se’ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals. (Wikipèdia)

Preguntem el número d’espècies d’estrigiformes que creuen que podem trobar a Catalunya. = 8 Fem la mateixa pregunta per a la resta de la península ibèrica. = 8 Creieu que son moltes o poques? (Segons el parer dels alumnes) Nº d’espècies d’estrigiformes a tot el món? 400 Calcular el percentatge d’estrigiformes que tenim a la península en relació a tot el món. Regla de tres: Si 400 és el 100%, 8 serà el 2%. Diapositiva 2: presentem al Xot (Otus scops) el rapinyaire nocturn més petit de la península ibèrica. (El més petit d'Europa és el mussol menut (Glaucidium passerinum )). Diapositiva 3: Adopta formes diverses amb les seves“orelles” per a camuflar-se. Son realment orelles? No. Tenen oïda els ocells? Si. Però tenen pavelló auditiu? No. Perquè? Perquè no serien aerodinàmics. Posem el cant del xot perquè el puguin reconèixer el dia de la sortida. Diapositiva 4: presentem una mostra dels animals dels quals s’alimenta el xot. Com que és petit, s’alimenta d’invertebrats, majoritàriament insectes de tamany considerat. Diapositiva 5: presentem el Mussol comú (Athene noctua). Diapositiva 6: expliquem les mides d’aquest estrigiforme. I parlem dels hàbits tant diürns com nocturns (visible en la dilatació de les pupil·les en la foto de nit, respecte a les pupiles tancades durant el dia). Posem el cant del mussol comú. Diapositiva 7: presentem una mostra dels animals dels quals s’alimenta el mussol comú. Com la majoria de mussols s’alimenta de micromamífers, però també d’invertebrats com els cucs. Grata el terra per a desenterrar-los. Diapositiva 8: presentem l’òliba (Tyto alba). Expliquem que “alba” en llatí significa blanc i podem fer alguna broma a alguna alumna amb aquest nom. Expliquem que aquest animal ha suscitat molts mites i llegendes al viure en masos abandonats, per on passaven els pagesos desprès de treballar, de nit i veien un “fantasma blanc” volar. Diapositiva 9: acabem de corroborar la nostra llegenda ensenyant-los-hi l’espant que causa sentir el cant de l’òliba a la nit si no coneixes de que es tracta. Tenim fotografies per a comparar les mides. Diapositiva 10: ensenyem els animals dels quals s’alimenta l’òliba. Diapositiva 11: presentem el mussol banyut (Asio otus). Podem parlar de les “orelles”, tret distintiu d’aquest ocell, que les plega durant el vol. 11

Diapositiva 12: comparem les mides de l’ocell, expliquem que sol viure en boscos poc densos i propers a zones de cultiu, també en zones humides. Presentem el seu cant. Diapositiva 13: expliquem els animals dels quals s’alimenta. Diapositiva 14: mussol emigrant (Asio flammeus). Expliquem que el seu nom “emigrant” ve donat perquè només el trobem a casa nostra durant l’època de migració (a la primavera i a la tardor), no cria a casa nostra normalment. Diapositiva 15: presentem les diferents col·loracions i el seu cant. Diapositiva 16: presentem les espècies de les que s’alimenten. Diapositiva 17: presentem al gamarús (Strix aluco). Expliquem que aquest animal es molt agressiu i valent. Els polls, quan encara no els hi han crescut les plomes, salten del niu. Per això es fa servir com a insult: “ets un gamarús”. Expliquem també que aquest mussol el trobem en hàbitats molt forestals i que competeix amb el mussol banyut, així on trobem un, difícilment en trobarem l’altre, o el més probable serà que el gamarús el trobarem més endins del bosc i el banyut als límits entre el bosc i els camps o en boscos mes petits. Diapositiva 18: veiem les diferències de color i escoltem el seu típic cant. Segur que algú sap imitar-lo, al final de la classe els hi demanarem que ho faci. Diapositiva 19: presentem els animals dels quals s’alimenta. Diapositiva 20: presentem el duc (Bubo bubo), el mussol més gran de tot Europa. Expliquem que solen criar en zones rocalloses elevades com penya-segats o troncs d’arbres molt grossos. Diapositiva 21: comparem les mides amb una persona adulta i escoltem el seu cant. Diapositiva 22: mirem la diversitat de presses de les que es pot alimentar. Al ser un depredador més gros, pot incloure una dieta més generalista, no està tan limitada a micromamífers exclusivament. Un cop feta la presentació hi haurà 30 minuts per a treballar el dossier. Els alumnes treballaran el dossier en grup.

2a sessió: SORTIDA NOCTURNA: EL CANT DELS MUSSOLS 12

Quedem a les 19:20 al pavelló de Sils. A les 19:30 comencem el treball de camp. Llegim entre tots la primera activitat de la segona sessió del dossier. Han d’emplenar els diferents ítems i nosaltres proporcionar tot el material que demanin. Portarem a la maleta: termòmetres, cintes mètriques, guies d’aus, guies d’amfibis, guies de rastres de mamífers i una càmera de fototrampeig. A més, portarem en el mòbil els arxius mp3 dels cants de les 8 espècies d’estrigiformes de casa nostra. Anirem seguint l'itinerari, parant-nos en qualsevol moment que sentim un cant de mussol i posant especial èmfasi en els punts marcats en el mapa, on hi ha probabilitat de sentir les diferents espècies. Un cop arribem al punt d’observació i escolta de l’òliba ens ajupirem tots i esperarem entre 30 i 40 minuts. Manarem apagar tots els llums i esperar pacientment i en silenci. En finalitzar l’espera ens aproparem al punt conegut de l’òliba i buscarem egagròpiles per al taller de la següent sessió. També plomes i qualsevol altre indici que ens indiqui que, efectivament, les egagròpiles són d’aquesta espècie. Continuarem fins als pantans d’en Llobet, sense deixar d’estar atents als cants. Prop dels punts d’aigua expliquem que moltes espècies animals aprofiten els pantans com a zones d’abeurador i mirarem al terra, per a trobar petjades, excrements i altres rastres o restes. També buscarem amfibis, especialment si ha plogut els dies anteriors. En apropar-nos a la latrina de geneta, ensenyarem amb la guia l’animal culpable d’aquestes restes i que les reconeixem perquè solen estar fetes en punts elevats i en cúmuls o latrines, mai solitàries, amb la forma i olor de mesc (d’aquí el nom comú gat mesquer) característics. Aprofitarem que ens trobem en aquest punt per treure la càmera de fototrampeig i explicar com funciona. La col·locarem en algun lloc ben amagada i la pesarem a buscar (el professor/a) unes hores abans de la 4a sessió, junt amb altres càmeres abans instal·lades amb dies d’anel·lació per al professor. Acabarem el cens dels mussols quan reprenguem el camí de tornada. La part de la sessió del dossier ha d’estar gairebé finalitzada un cop acabada l’excursió. 3a sessió: TALLER D’EGAGRÒPILES. Es comença la sessió preguntant que és una egagròpila (les van veure i recollir el dia anterior, amb sort). Les respostes haurien de contenir almenys els conceptes: REGURGITAR, DIGESTIÓ, ELS OCELLS NO TENEN DENTS, BOLA DE PELS I OSSOS.

Ens posem per grups de treball i repartim tot el material: Pinces (una per participant), safata (una per grup) amb aigua, egagròpila (una per grup), aigua oxigenada en un got de plàstic (un got per grup), cartolina negra (una per grup), paper de cuina absorbent (un bon tall per grup), llapis blancs (un per grup), guia dels ossos dels micromamífers (adjunt. Un per grup), cola blanca (un pot per grup). Expliquem el procediment per a estudiar l’egagròpila en 3 parts: 1a) desfer l’egagròpila Col·loquem l’egagròpila en la safata amb aigua i la fem rodolar perquè s’umitegi i es vagi desfent. Anem separant els pels dels ossos amb les pinces, però amb cura de no trencar els petits ossos. Un cop separats, pescar els ossos i posar-los dins el got amb aigua oxigenada (sobretot, no mesclar l’aigua oxigenada del got de plàstic amb l’aigua de l’aixeta de la safata). Quan els ossos sense pels ja estan ben blancs per l’acció de l’aigua oxigenada, treure’ls amb les pinces i posar-los sobre el paper absorbent. Ja tenim els ossos separats, nets i secs. 2a) classificar els ossos Amb l’ajuda de la guia dels ossos de micromamífers, separar-los en; mandíbules, cranis, extremitats, vèrtebres, costelles, etc. Si es pot arribar a determinar el crani i/o la mandíbula de quina espècie és millor! 3a) enganxar els ossos a la cartolina Un cop separats els ossets i classificats, agafarem les cartolines negres i posarem de títol; “TALLER D’AGAGRÒPILES”. O quelcom semblant. Posarem una gota de cola blanca i a sobre un os. Sota l’os, amb el llapis de color blanc escriurem de quin os es tracta i així fins col·locar-los tots. Al final del taller, comptarem el nombre de mandíbules i cranis i el nombre d’espècies diferents que hem trobat.

4a sessió: CONFECCIÓ D’UN PÒSTER DE LA XARXA TRÒFICA (cloenda). Els alumnes han de llegir el dossier i seguir les instruccions. El professor ha d’escoltar els motius pels quals cada grup han col·locat els diferents elements en el pòster i, si hi ha quelcom que no s’ajusta a la realitat, fer-ho veure al grup/s, ensenyant-los-hi per exemple, una guia de camp on descrigui els costums o hàbitats d’aquest animal, perquè així ho puguin corregir. A mode d’exemple, si tenim un grup que ha col·locat un blauet (Alcedo atthis) dins el bosc, que vegin que és un animal que s’alimenta d’animals aquàtics i, per tant, millor col·locar-lo a sobre la bassa d’aigua. 14

QUADERN DE L’ALUMNE

Nom: Curs: Grup:

INTRODUCCIÓ El massís de Cadiretes, també anomenat serra de l'Ardenya, són un conjunt de muntanyes situades a les comarques del Gironès (2221 ha, 22.51%), Selva (3545 ha, 35.92%) i Baix Empordà (1999 ha, 20.26%). La superfície marítima constitueix el 21.3% amb 2101 ha. Forma part de la Serralada Litoral de Catalunya i limita amb el nord de la Serra de la Marina i el sud del Massís de les Gavarres.

Imatge : situació del Massís de Cadiretes-Ardenya. Font: Google Maps.

Entre molts dels pobles que l’envolten trobem Vidreres, el poble on es situa l’institut. És per això que hem decidit conèixer millor l’entorn natural del centre fent aquest treball de camp, centrant-nos en el coneixement de la fauna de l’entorn. Més concretament en l’ordre dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns. Però abans fem un resum del paisatge i els éssers vius que conformen el Massís de Cadiretes-Ardenya: 15

FLORA El paisatge d’aquesta serralada, plenament mediterrani septentrional, se situa dins del domini de la sureda (Quercetum ilicis gallo-procinciale suberetosum) i el territori és ocupat en gran part per les brolles silicícoles (Cisto-Lavanduletea). El Massís presenta un notable interès biogeogràfic i conté diverses particularitats tant florístiques com fitosociològiques (de les seves comunitats vegetals). Cal remarcar la presència d’àrees notables per la seva riquesa en espècies boreals, envoltades per una vegetació clarament mediterrània. Algunes espècies extramediterrànies com la Drosera rofundifolia, Potamogeton polygonifolius, Hypericum elodes i Sphagnum subnltens troben en aquesta zona les localitats més properes a la Mediterrània. La influència centreeuropea i atlàntica també es reflecteix en els fondals i obacs humits, on hi ha boscos de ribera com les vernedes (Lamio-Alnetum), avellanoses, castanyedes i bosquines de llorer (Osmundo- Lauretum), entre altres formacions particulars. La presència d’aquests elements extramediterranis en aquest massís plenament mediterrani li atorga un remarcable interès com a centre relicte d’espècies d’afinitats atlàntiques que, temps enrere, devien ser àmpliament representades en aquestes contrades. Els petits pradells de teròfits (o plantes anuals) que apareixen a les clarianes de les brolles o petites cavitats humides temporalment (Helianthemlon guttati, Isoetion, Nanocyperion flavescentis són rics en petites espècies interessants i força rares a Catalunya (Ophioglossum lusitanicum, Isoetes duriei, Cicendia filiformis, Cyperus flavescens,...). També s’hi troben espècies mediterrànies endèmiques d’àrea més o menys reduïda (Teline linifolia, Iberis linifolia ssp. Dunalii), que es troben a altres espais, com les Gavarres i el Montgrí, però que són força escasses.

FAUNA La fauna terrestre és típicament mediterrània amb algunes comunitats de predadors ben estructurades, i es poden trobar ocells rapinyaires diürns com l’astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus), el duc (Bubo bubo), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l'aligot (Buteo buteo), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). Pel que fa als mamífers carnívors, cal subratllar la geneta (Genetta genetta), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i la guineu (Vulpes vulpes). Cal esmentar que l’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica), així com el corb marí emplomallat(Phalacrocorax aristotelis), espècies força rares a Catalunya, crien en aquest Espai. En els fons marins són de gran interès les formacions de grapissar i els blocs coral•lígens de fondària, ben diferents paisatgísticament dels que trobem a les illes Medes.

ITINERARI L'itinerari proposat és el següent:

Imatge : mapa del recorregut. Font: Google

1. Punt d’arribada 2. Probable observació i escolta de mussol comú 3. Probable observació i escolta d’òliba 4. Busqueda i recol·lecta d’egagròpiles d’òliba 5. Probable observació i/o escolta de gamarús 6. Probable observació i/o escolta de xot (a partir de l’abril) 7. Col·locació de càmera de fototrampeig a la latrina de geneta 8. Búsqueda d’amfibis 9. Tornada

ACTIVITATS Per a realitzar aquestes activitats només us fan falta ganes de treballar, companys d’equip i una zona d’estudi. De vegades haureu de fer servir materials específics que normalment no portem a la motxilla. Si és així, no us preocupeu, el mateix dossier us indicarà que fer, per exemple: “consulta l’annex (apartat espècies)”, o “demana-li la cinta mètrica al professor/a”. Si veus que al dossier hi diu “espavilat!” vol dir que hi haurà quelcom que no ho tens ni al dossier ni a la butxaca del professor, llavors hauràs de consultar Internet, l’oracle del segle XXI. Les activitats estan ordenades per sessions, de manera que cada sessió treballarem únicament l’activitat d’aquella sessió. Aquest dossier val un 50% de la nota del treball de camp, així que esmereu-vos i peseu-vos-ho molt bé.

1a sessió. INTRODUCCIÓ ALS ESTRIGIFORMES DE CATALUNYA I LA PENÍNSULA IBÈRICA

 QUANTES ESPÈCIES DE MUSSOLS (ESTRIGIFORMES) TENIM A CATALUNYA? I A LA RESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA?

 DIBUIXA L’ESPÈCIE D’ESTRIGIFORME QUE MÉS T’HA AGRADAT I POSA-HI EL SEU NOM CIENTÍFIC I VULGAR EN 3 IDIOMES DIFERENTS. (Un dibuix per a cada component del grup).



RECOMANACIONS PER A LA SORTIDA DE DEMÀ:

Demà farem una sortida des de el pavelló de Vidreres, on quedarem a les 19:20. Mireu de ser puntuals perquè sortirem a les 19:30, moment del capvespre, quan comencen a cantar els mussols comuns (Athene noctua). Farem tot un recorregut i, amb els cants dels mussols i les característiques que hem après la sessió anterior mirarem d’identificar-los i comptar-los (no patiu, el professor portarà els cants gravats al mòbil per a ajudar-nos). Com que treballarem en grups de 3 o 4 no cal que tothom porti el dossier, només un del grup (això no vol dir que només treballarà un!, l'ull que tot ho veu us estarà vigilant...), això si, poseu-vos d’acord en qui el porta, que desprès no hi hagin grups sense dossier! Es indispensable que tothom porti una lot, ja sigui frontal o de mà. Aigua, ja que caminarem una bona estona. Bolígraf per a emplenar el dossier. Una jaqueta per a la nit dins la motxilla. Una peça de fruita per l'assenyut que acostumi a sopar d’hora. També es recomanable, però no indispensable, una càmera de fotos que no pesi gaire. No porteu mòbils. Les dades que agafem a la sortida les afegirem el següent dia a l’escola a l’aplicació NatureList amb el dispositiu del professor. Per últim, és important no fer soroll durant la sortida, estem fent un treball de camp on l’efecte dels investigadors (vosaltres) pot afectar molt als resultats. També els animals nocturns han de ser destorbats el mínim possible. Anirem en tot moment junts i serà molt emocionant, així que, haurem de controlar les nostres emocions. Recordeu que l’actitud és un 40% de la nota d’aquest treball de camp. És més que recomanable portar llegit el dossier per demà (la part de la 3a sessió només), així serà més fàcil saber que ens demanen.

2a sessió. SORTIDA NOCTURNA: EL CANT DELS MUSSOLS

 SÓN LES 19:30 I ESTEU A PUNT DE COMENÇAR EL VOSTRE RECORREGUT. COM JA SABEU, ELS CIENTÍFICS EN ELS SEUS ESTUDIS DE CAMP ANOTEN MOLTES VARIABLES, QUE PODEN AJUDAR-LOS DESPRÈS A PODER INTERPRETAR ELS SEUS RESULTATS. SEGÚRAMENT EL SOL JA ES TROBA MOLT BAIX PERÒ ENCARA HI HA LLUM. ANOTEU L’HORA EN LA QUAL EL SOL S’HA AMAGAT I JA ÉS DE NIT. Un indicatiu serà que no podeu llegir el vostre dossier. HORA D’INICI NIT:

Altres paràmetres que haureu de prendre abans de començar a caminar seran (demaneu brúixoles i termòmetres al professor): Dia i hora: Població i lloc d’estudi: Coordenades: 19

Temperatura inici: Temperatura final: Vent (força):

Vent (direcció):

 VEUREU QUE A MIDA QUE ANEM CAMINANT EL PAISATGE CANVIA. ANOTEU QUIN TIPUS DE PAISSATGE I VEGETACIÓ SÓN ELS DOMINANTS PER ALS DIFERENTS TRAMS DEL RECORREGUT

1er tram

2on tram

3er tram

4rt tram

5é tram

6é 7é 8é tram tram tram

Edificis Carretera asfaltada Massos i cases de pagès aillades Construccions abandonades Camps de cultiu Pins Roures Alzines Alzina surera Sotabosc dens Pantans, estanys o aiguamolls Rius, rieres rierols



ANOTEU PER GRUPS EL NÚMERO D’INDIVIDUS QUE CANTEN DE CADA ESPÈCIE DE 20

MUSSOL, TOT ANOTANT L’HORA I EL TRAM ON US TROBEU. ANEU AMB COMPTE DE NO TORNAR A COMPTAR INDIVIDUS JA COMPTATS! AJUDEU-VOS DEL MAPA QUE TENIU A L'INICI DEL DOSSIER. Mussol Òliba Mussol Mussol Duc Gamarú Mussol Xot comú banyut emigrant s pirinenc 1er tram 2on tram 3er tram 4rt tram 5é tram 6é tram 7é tram 8é tram



PER A QUE POSEM CÀMERES DE FOTOTRAMPEIG? COM FUNCIONEN?

 ANOTEU TOTS ELS RASTRES, RESTES O ALTRES INDICIS DE FAUNA SALVATGE QUE TROBEU DURANT LA SORTIDA. PODEU DIBUIXAR-LOS O FOTOGRAFIAR-LOS I POSAR PETITES EXPLICACIONS CIENTÍFIQUES AL COSTAT. PER EXEMPLE, SI TROBEU UNA PETJADA, MESUREU-LA AMB LA CINTA MÈTRICA QUE US DONARÀ EL PROFESSOR/A, ENS PODRÀ AJUDAR A IDENTIFICAR DE QUIN ANIMAL ES TRACTA A POSTERIORI.

4a sessió. TALLER D’EGAGRÒPILES

10.

QUÈ SÓN LES EGAGRÒPILES? QUI I PER QUÈ LES FAN?

11. QUANTES ESPÈCIES DE MICROMAMÍFERS HEU TROBAT A LA VOSTRA EGAGRÒPILA? I ENTRE TOTA LA CLASSE?

12. DIGUES COM DIFERENCIAR UN CRANI DE MUSSARANYA D’UN DE RATOLÍ DE BOSC O TALPÓ.

13. EL TALPÓ ÉS ROSSEGADOR O INSECTIVOR? I LA MUSSARANYA?

5a sessió. PÒSTER DE LA XARXA TRÒFICA

PROJECTEM LES FOTOGRAFIES FETES PER LES CÀMERES DE FOTOTRAMPEIG. HI HA HAGUT SORT? QUINA/ES ESPÈCIE/S HEU FOTOCAPTURAT (FEU SERVIR LES GUIES DE CAMP)?

FES UNA FITXA DESCRIPTIVA DE L’ESPÈCIE/ES QUE HEU FOTOGRAFIAT AMB LA CÀMERA DE FOTOTRAMPEIG, TOT INDICANT (espavilat!):

NOM VULGAR: NOM CIENTÍFIC: HÀBITAT: DIETA : ÈPOCA DE REPRODUCCIÓ: ESTAT DE CONSERVACIÓ: DIBUIX DE LA SEVA PETJADA:

DIBUIXEU I DONEU COLOR O/I IMPRIMIU, EN UN FULL APART, LES ESPÈCIES D’ANIMALS QUE CREIEU O SABEU QUE HI VIUEN ALS VOLTANTS DELS PANTANS D’EN LLOBET, DESPRÈS RETALLEU-LES. UN DELS GRUPS DIBUIXARÀ EL PAISATGE AMB ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS. ENGANXEU AMB CRITERI CADA ESPÈCIE AL LLOC MÉS ADEQUAT.

COMENTEU AMB TOTA LA CLASSE ON HEU COL·LOCAT CADA ESPÈCIE I PERQUÈ. SI ENTRE TOTS TROBEU UN LLOC DEL PÒSTER MILLOR PER A UBICAR-LA FEU ELS CANVIS ADIENTS.

FOTOGRAFIA EL RESULTAT FINAL I EXPOSA’L EN EL SEGÜENT ESPAI:

ANNEXOS PRESENTACIÓ: INTRODUCCIÓ ALS ESTRIGIFORMES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (.pdf)

LÀMINES D’AJUDA PER AL TALLER D’EGAGRÒPILES.

LLISTA D’ESPÈCIES D’ANIMALS VERTEBRATS QUE POSSIBLEMENT TROBEM, SENTIM O TROBEM RASTRES O RESTES.

AMFIBIS

Salamandra. Dani Castro Gómez ©

Gripau corredor. Christian Fischer ©

Tritó verd. Eduard Solà © Gripau comú. Dani Castro Gómez ©

Tòtil. Christian Fischer © Reineta. Dani Castro Gómez © RÈPTILS

Sargantana ibèrica. Federica Lombardi ©

Sargantana de paret. Dani Castro Gómez ©

Serp verda. Marc Vilarmau ©

Serp d'aigua. Joan Estrada Bonell ©

Serp blanca. Montse Porta © AUS

Gamarús. ©

Xot. ©

Òliba. ©

Mussol comú. Joan Carles Hinojosa Galisteo ©

Rossinyol. Anònim ©

Enganyapastors. David Tipling © MAMÍFERS

Geneta. Jose B. Ruiz © Conill. Alan Williams ©

Llebre. Roger Powell ©

Guineu. Carol Gregory ©

Porc senglar. Budimir Jevtic © Eriçó fosc. Niall Benvie © BIBLIOGRAFIA RECOMENADA 33

Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears.Lynx edicions (20?)

Rivera, et. Al. Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx edicions (20?)

Purroy, F. J. & Varela, J. M. Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx edicions (20?)

SOLUCIONARI Per a realitzar aquestes activitats només us fan falta ganes de treballar, companys d’equip i una zona d’estudi. De vegades haureu de fer servir materials específics que normalment no portem a la motxilla. Si és així, no us preocupeu, el mateix dossier us indicarà que fer, per exemple: “consulta l’annex (apartat espècies)”, o “demana-li la cinta mètrica al professor/a”. Si veus que al dossier hi diu “espavilat!” vol dir que hi haurà quelcom que no ho tens ni al dossier ni a la butxaca del professor, llavors hauràs de consultar Internet, l’oracle del segle XXI. Les activitats estan ordenades per sessions, de manera que cada sessió treballarem únicament l’activitat d’aquella sessió. Aquest dossier val un 50% de la nota del treball de camp, així que esmereu-vos i peseu-vos-ho molt bé.

1a sessió. INTRODUCCIÓ ALS ESTRIGIFORMES DE CATALUNYA I LA PENÍNSULA IBÈRICA

 QUANTES ESPÈCIES DE MUSSOLS (ESTRIGIFORMES) TENIM A CATALUNYA? I A LA RESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA? 8 a Catalunya i 8 a la resta de la península

 DIBUIXA L’ESPÈCIE D’ESTRIGIFORME QUE MÉS T’HA AGRADAT I POSA-HI EL SEU NOM CIENTÍFIC I VULGAR EN 3 IDIOMES DIFERENTS. (Un dibuix per a cada component del grup).



RECOMANACIONS PER A LA SORTIDA DE DEMÀ:

2a sessió. SORTIDA NOCTURNA: EL CANT DELS MUSSOLS

Altres paràmetres que haureu de prendre abans de començar a caminar seran (demaneu brúixoles i termòmetres al professor): Dia i hora: dissabte 16 d’abril, 19:20 Població i lloc d’estudi: Pantans d’en Llobet i rodalies (Vidreres) 36

Coordenades UTM (espavila’t): 81479.04115269904 m, 4626176.686523214 m, 31, Nord Temperatura inici: 18ºC Temperatura final: 9ºC Vent (força): 2

Vent (direcció): de Nord a Sud

 VEUREU QUE A MIDA QUE ANEM CAMINANT EL PAISATGE CANVIA. ANOTEU QUIN TIPUS DE PAISSATGE I VEGETACIÓ SÓN ELS DOMINANTS PER ALS DIFERENTS TRAMS DEL RECORREGUT (CADA TRAM SÓN 500m APROXIMADAMENT).

1er tram Edificis

Carretera asfaltada

Massos i cases de pagès aillades

2on 3er tram tram

4rt tram

5é 6é 7é tram tram tram

Construccions abandonades

Camps de cultiu

Alzina surera

Sotabosc dens

Pins Roures Alzines

Pantans, estanys o aiguamolls Rius, rieres rierols

8é tram

 ANOTEU PER GRUPS EL NÚMERO D’INDIVIDUS QUE CANTEN DE CADA ESPÈCIE DE MUSSOL, TOT ANOTANT L’HORA I EL TRAM ON US TROBEU. ANEU AMB COMPTE DE NO TORNAR A COMPTAR INDIVIDUS JA COMPTATS! AJUDEU-VOS DEL MAPA QUE TENIU A L'INICI DEL DOSSIER.

Mussol comú

Xot

1er tram

1 individu 19:30h

Òliba

Mussol Mussol Duc banyut emigrant

Gamarús Mussol pirinenc

2 individus 20:00h

2on tram 3er tram 4rt tram

5é tram

1 individu 21:36h 1 individu 21:40h

6é tram 7é tram

1 individu

8é tram

1 individu

22:03

22:19

 PER A QUE POSEM CÀMERES DE FOTOTRAMPEIG? COM FUNCIONEN? Les posem per a fotografiar els animals amb costums nocturns. Tenen un sensor que s’activa quan capta moviment i fa la fotografia o vídeo, depenent de com ho haguem configurat. S’han de col·locar a zones on sabem que passen els animals, per exemple, en latrines.

4a sessió. TALLER D’EGAGRÒPILES

14. QUÈ SÓN LES EGAGRÒPILES? QUI I PER QUÈ LES FAN? Són boletes de pèl i ossos que regurgiten els mussols i altres rapinyaires perquè no poden digerir les parts més dures dels animals dels quals s’alimenten.

15. QUANTES ESPÈCIES DE MICROMAMÍFERS HEU TROBAT A LA VOSTRA EGAGRÒPILA? I ENTRE TOTA LA CLASSE? Depèn del que hagi menjat l’òliba.

16. DIGUES COM DIFERENCIAR UN CRANI DE MUSSARANYA D’UN DE RATOLÍ DE BOSC O TALPÓ. El de ratolí de bosc i talpó (rosegadors) tenen diastema (l’ós que dona forma a la cavitat de l’ull). El de musaranya (insectívor) no en té, en part, perquè te l’ull més petit.

17. EL TALPÓ ÉS ROSSEGADOR O INSECTIVOR? Rosegador. I LA MUSSARANYA? Insectívora. 5a sessió. PÒSTER DE LA XARXA TRÒFICA 39

PROJECTEM LES FOTOGRAFIES FETES PER LES CÀMERES DE FOTOTRAMPEIG. HI HA HAGUT SORT? QUINA/ES ESPÈCIE/S HEU FOTOCAPTURAT (FEU SERVIR LES GUIES DE CAMP)?

FES UNA FITXA DESCRIPTIVA DE L’ESPÈCIE/ES QUE HEU FOTOGRAFIAT AMB LA CÀMERA DE FOTOTRAMPEIG, TOT INDICANT (espavilat!):

NOM VULGAR: Guineu o guilla. NOM CIENTÍFIC: Vulpes vulpes. HÀBITAT: Zones boscoses i en zones properes a pobles, ciutats, càmpings i abocadors. La podem trobar a la terra baixa, a la muntanya mitjana i a l'alta muntanya; és a dir, per tota Catalunya. DIETA : Omnívora (fruits, rosegadors, ocells, insectes, etc.) REPRODUCCIÓ: L'època de cria de les guineus varia al llarg de la seva àmplia zona de distribució. Les guineus de les poblacions meridionals crien entre desembre i gener, les poblacions de zones intermèdies crien de gener a febrer i les poblacions del nord ho retardaran al període entre febrer i abril. Després d’aparellar-se el mascle i la femella busquen un cau abandonat o l’excaven. La gestació dura 50 dies i neixen 2-8 cries que s’alimenten de llet durant unes 8-9 setmanes. Després les petites guineus comencen a menjar els aliments que els porten els pares. ESTAT DE CONSERVACIÓ: No amenaçada. DIBUIX DE LA SEVA PETJADA:

Dibuix anònim

TREBALL POSTERIOR AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES L’avaluació d’aquest treball de camp és essencial per a totes les parts. Per als professors, els hi dona una idea del grau d’aprofundiment i d’aprofitament del treball per part dels seus alumnes. Per als propis alumnes, per a saber que han entès i quins aspectes han de millorar. Ja que treballem per competències, es imprescindible que l’avaluació sigui per a aquestes mateixes competències.

QUÈ AVALUAREM L’actitud envers el treball de camp representa el 50% de la nota i s’avaluarà amb la següent rúbrica. Puntuació: 1=no ha sigut així, 2=de vegades si, de vegades no, 3=si, sempre o majoritàriament. 1

Durant el treball en grup a classe ha mantingut una actitud de respecte envers la feina dels altres companys. Aixeca la mà per a preguntar i respecta el torn de paraula. Durant la sortida, ha sapigut mantenir-se en silenci quan tocava, ha sigut respectuòs amb el medi ambient i seguia les indicacions del professor/a. Ha parlat amb claredat a l'hora de defensar la part del pòster que ha treballat amb el seu grup. S'ha mostrat interessat i ha buscat informació extra al dossier.

La confecció del dossier completa el 50% restant i no només s’avaluarà en funció de les respostes correctes (20%), ja que moltes preguntes no tenen una única solució, es valorarà la recerca feta per al treball, l’originalitat de les propostes i la bona presentació

del treball (20%). Només s'haurà de presentar un dossier per grup. La pròpia autoavaluació, que ha d’estar justificada, constituirà l’ultima part de l’avaluació (10%).

Així, emplenant el següent requadre, tindrem la nota del dossier: Puntuació

Aplicant el %

Respotes correctes (de ) (20%) Recerca feta, originalitat en les propostes i presentació (20%) Autoavuluació (10%) TOTAL PART DEL DOSSIER (NOTA SOBRE 50%)

Autoavaluació (per als alumnes) Puntuació: 1=no ha sigut així, 2=de vegades si, de vegades no, 3=si, sempre o majoritàriament. 1

Durant el treball en grup he sapigut aprofitar el temps, no hem hagut de quedar fora d'horari escolar. Tinc la sensació d'haver après coses que no sabia, o ja les sabia, i he sapigut aplicar-les en el treball. En el grup de treball ens hem posat d'acord amb l'opiniò de tots, sense que ningú imposés la seva.

Autoavaluació (per als professors)

Puntuació: 1=no ha sigut així, 2=de vegades si, de vegades no, 3=si, sempre o majoritàriament. 1

Tinc la sensació d'haver après coses que no sabia, o ja les sabia, i he sapigut aplicar-les en el treball. He mantingut la meva postura de guia del treball, sense intervenir innecessàriament en els moments de feina en grup. He sapigut captar l'atenció en els moments importants A l'inici del treball he deixat clar els objectius He deixat clar els objectius i les normes de la sortida el dia abans i els minuts abans de la sortida Durant al sortida he sapìgut marcar bé els límits i he aconseguit un bon comportament per part dels alumnes A l'avaluació he seguit els cirteris proposats (o de nous propis) i en cap cas m'he deixat endur per la subjectivitat i, si es així, amb una justificació clara.

QUAN HO AVALUAREM Durant el treball de camp s’avaluaran les competències de treball en equip, un cop finalitzat el treball de camp s’avaluarà el dossier del grup, que es tornarà i es demanarà una explicació per grup, demanant perquè creuen que no han respòs correctament, per a potenciar la competència d’aprendre a aprendre.

QUIN INSTRUMENT UTIITZAREM L’avaluació la farem a partir de les rúbriques i l’anàlisi dels dossiers de cadascun dels grups. Desprès de parlar amb els grups de treball sobre la feina que han fet i comentar amb ells aspectes a millorar o conceptes que no han quedat del tot clar, se’ls informarà de la nota individual. Així haurem d’esperar a acabar de corregir dossiers i fer i avaluar les rúbriques corresponents. 43

BIBLIOGRAFIA http://ardenyacadiretes.cat/pdf/Mapaardenya.pdf https://ca.wikipedia.org/wiki/Depredaci%C3%B3 https://ca.wikipedia.org/wiki/Estrigiforme http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catal unya/espais_sistema/girona/ctm/ http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/mamifers/guineu.htm https://ca.wikipedia.org/wiki/Guineu_roja#Reproducci.C3.B3