Observació i estudi del litoral de Cap Ras, Llançà
Màster en formació de professorat de secundària Assignatura: Treball de camp i educació per la sostenibilitat Autors: Marc Collell i Irene Gironès Professora: Xon Vilahur Curs 2015-‐2016
INTRODUCCIÓ ...................................................................................... 3 Justificació de la sortida .................................................................. 3 Integració dins del currículum ......................................................... 3 Objectius ......................................................................................... 5 Competències .................................................................................. 6 Temporització ................................................................................. 7 TREBALL PREVI ..................................................................................... 8 Característiques de la zona ............................................................. 8 Lliçons dins l’aula .......................................................................... 11 QUADERN DE L’ALUMNE .................................................................... 13 Introducció itinerari ...................................................................... 14 Marc teòric de la sortida ............................................................... 17 Activitat 1 ...................................................................................... 23 Activitat 2 ...................................................................................... 24 Activitat 3 ...................................................................................... 25 Activitat 4 ...................................................................................... 26 Activitat 5 ...................................................................................... 27 SOLUCIONARI .................................................................................... 28 TREBALL POSTERIOR .......................................................................... 29 BIBLIOGRAFIA .................................................................................... 31 ANNEX ............................................................................................... 32
2
-‐INTRODUCCIÓ-‐ JUSTIFICACIÓ DE LA SORTIDA La sortida de camp es situa a Llançà, concretament a la zona de Cap Ras. S’ha escollit aquesta zona ja que tots dos la coneixem força bé degut a que hi vam realitzar una part del nostre treball final de màster1. Així doncs, a part de tenir certes nocions de la biodiversitat que caracteritzen Cap Ras, coneixem el territori i tenim clar que fer-‐hi una sortida pot ser molt interessant. També, cal destacar que es tracta d’una zona d’una bellesa inhòspita, la qual cosa és ideal per fer veure als alumnes que també, a casa nostra, hi trobem paratges d’allò més recomanables. Per altra banda, creiem que es tracta d’una sortida ideal per treballar-‐hi conceptes relacionats amb Ciències de la Terra i Biologia dels cursos de Batxillerat, la qual cosa permet englobar de forma transversal dues assignatures i treballar d’una manera diferents conceptes que acaben apareixent a la Selectivitat, de manera que la sortida pot ser realment útil. Tot i que nosaltres hem enfocat aquest treball així, és a dir, amb l’objectiu d’incloure’l dins del currículum de ciències de la Terra i Biologia, ens agradaria destacar, que tal com es veurà a continuació, una de les activitats es relaciona amb l’elaboració de dibuix científic, la qual cosa no deixa de ser una activitat artística i que per tant, podria incloure’s dins l’assignatura de plàstica o dibuix en el cas que es realitzés. I per acabar, es realitza una activitat d’orientació a través d’un mapa topogràfic on els alumnes han de situar-‐se en tot moment dins del mapa i representar-‐hi diferents aspectes característics del terreny que es van observant durant la sortida, així doncs, com que aquesta tipologia d’activitats es solen treballar en l’assignatura d’Educació Física de 1er de Batxillerat, pensem que també podria relacionar-‐s’hi. INTEGRACIÓ DINS DEL CURRÍCULUM Aquesta sortida es pot integrar dins del currículum de Ciències de la Terra i Biologia dels cursos de 1er i 2on de Batxillerat. Tot i que proposem dur-‐la a terme a 1 Recol·lecció d’espècies d’algues del gènere Crinita sp. i Pyropia sp.
3
2on de Batxillerat, ja que així ens assegurem que tots els aspectes que s’hi treballen ja s’han tractat amb anterioritat. Pel que fa a Ciències de la Terra es poden treballar conceptes relacionats amb les unitats didàctiques següents: Concepte treballat
Unitat didàctica on es treballa
Curs on es treballa er
Penya-‐segats, Cales i Alvèols
Processos geològics externs 1 de (erosió eòlica) batxillerat er
Marge continental, Plataforma continental, Talús Estructura de la Terra continental i Fosses oceàniques
1 de batxillerat
Conservació d’un hàbitat dunar
Mesures de conservació
gestió
on
i 2 batxillerat
En el cas de biologia es pretén treballar: Concepte treballat
Espècies protegida i espècie
Unitat didàctica on es treballa
Ecologia
Curs on es treballa on
2 batxillerat
invasora
Estudi de la riquesa d’una
2
Ecologia
on
2 de batxillerat
zona mitjançant transsectes 3
Identificació d’espècies amb Ecologia
on
2 batxillerat
guies
2 En aquest cas, el que es treballa a batxillerat és el concepte de riques, ara bé, el fet d’elaborar transsectes seria completament nou, és a dir, s’allunya del currículum, però pensem que es tracta d’una metodologia interessant de conèixer. A més a més, és molt probable que alumnes que no escullin determinades carreres no tinguin la oportunitat de fer-‐ho mai més. 3 De la mateixa manera que en el cas dels transsectes, creiem que també és interessant dur a termes
aquesta activitat per tal que l’alumne s’apropi a metodologies que s’empren en projectes reals relacionats amb la Biologia
4
A més a més, en una de les activitats es treballarà el dibuix científic, per tal de demostrar que es tracta d’una eina important en la majoria d’estudis de camp. OBJECTIUS Els objectius de la sortida són: •
Ser capaços d’identificar al camp aspectes que hem treballat a classe.
•
Identificar les espècies principals d’una zona mitjançant guies per tal de poder caracteritzar-‐la.
•
Aprendre algunes de les espècies més representatives de la zona, tant vegetals com animals.
•
Aprendre a representar mitjançant el dibuix científic espècies que trobem a la zona.
•
Ser capaços de reconèixer accions de gestió del medi ambient que s’han treballat a classe i identificar-‐les al camp, així com analitzar-‐ne els resultats.
•
Saber desenvolupar una metodologia (transsectes) dins la zona de treball de camp i analitzar-‐ne els resultats 4
•
Ser conscients que la nostra costa és molt rica en biodiversitat.
•
Moure’ns per la zona amb respecte i de manera harmònica amb el nostre entorn.
4 L’anàlisi de resultats es faria en sessions de treball posterior.
5
COMPETÈNCIES Mitjançant aquesta sortida es pretenen treballar les competències transversals següents: Competència que es treballa
Competència artística
Justificació
Concretament en l’activitat de dibuix científic de les espècies que trobem a la zona
Competència lingüística
Concretament en la correcta redacció del dossier de l’alumne, sense faltes d’ortografia i amb una correcte estructura
Competència d’aprendre a aprendre
En la totalitat de les activitats, ja que es pretén que l’alumne mitjançant coneixements que ja té sigui capaç de construir-‐ne de nou.
Competència d’autonomia
Durant tota la sortida l’alumne s’ha de comportar amb respecte i autonomia .
Pel que fa a les competència específiques, les que es treballen a la sortida són les següents: Competència que es treballa
Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència
Justificació
Ja que totes les activitats i hipòtesis es realitzen a partir de la comprensió del coneixement científic.
Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic
Ja que a partir dels coneixements fonamentals de
ciència
construïm
explicacions
argumentades
6
TEMPORITZACIÓ La sortida es realitza durant un sol dia d’escola. Es surt de l’escola a les 9 amb autobús5. Suposant que sortim de Girona, aproximadament arribem a la zona al cap d’una hora. Per tant, s’inicia la ruta a les 10 des de Cap Ras. Es proposa, abans d’iniciar la ruta, deixar un petit esbarjo de 15 minuts per esmorzar, ja que fins ben bé les 15h no es podrà dinar. Tracem una part del camí de ronda que aproximadament durarà 4h i 30 min, aproximadament, amb les respectives parades incloses. Seguidament, depenent del temps, es pot dinar a la platja mateix. En cas que la tramuntana fes incòmode el dinar a la platja, es podria fer un desplaçament cap a Llançà. Finalment s’inicia la tornada a Girona. Franja horària
Activitat
9 h
Sortida del centre amb autobús
10h/10:15h
Arribada a Cap Ras
10:15-‐10:30h
Esbarjo per esmorzar
10:30h-‐ 15h
Caminada i parades: Parada 1: explicacions teòriques i observació acumulacions de posidònia. Parada 2: observació vegetació característica i plantes invasores/ observació formes erosió vent. Parada 3: estudi de la biodiversitat mitjançant transsectes (parada més llarga) Parada 4: observació d’espècies i representació a partir de dibuix científic
5 Es pot contemplar l’alternativa d’anar-‐hi amb tren, ara bé, des de l’estació de Llança fins a Cap Ras, es necessitaria un autobús, per tant, és millor anar-‐hi directament amb aquest transport.
7
15h-‐16h
Esbarjo per dinar
16h
Tornada a Girona
-‐TREBALL PREVI-‐ CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA (context, situació, geolocalització, clima, vegetació i hàbitats)
Cap Ras és una península de mida petita que delimita amb Colera per la part
nord i amb Llançà pel sud. Es tracta d’una zona sense urbanitzar a primera línia de mar on els ecosistemes forestals, a causa dels canvis en els usos del sòl6 que s’han produït durant les últimes dècades, han augmentat considerablement. Així doncs, es tracta d’una zona d’aspecte salvatge i feréstega on la força del vent que hi arriba condiciona totes les formes de vida. La seva Geolocalització és: 42.389456, 3.166571.
Fotografia d’un dels búnquers de Cap Ras. Font: munip.cat
6
Fa uns anys, la majoria de superfície de Cap Ras es trobava recoberta per camps de cultiu, per tant, la vegetació era rasa i pràcticament no hi havia cap arbre.
8
La platja de Cap Ras es troba ben bé a la punta del Cap. La península pot ser recorreguda a través dels diferents corriols que tracen diversos recorreguts. A la zona hi trobem una rica vegetació autòctona arbòria, com el tamariu (Tamarix africana), i el pi blanc (Pinus halepensis), la qual creix completament corbada i gairebé arran de terra degut a la força de la tramuntana. A banda, hi trobem espècies protegides com la bufalaga (Thymelaea hirsuta), la qual apareix amb freqüència a la zona. Pel que fa a la vegetació de mida mitjana (matolls) hi destaca la presència de llentiscle (Pistacia lentiscus), fonoll marí (Crithmum maritimum), farigola (Thymus vulgaris) i diversos tipus d’estepa. Finalment, també, hi trobem espècies invasores com la ungla de gat (Carpobrotus edulis).
Fotografia d’una extensa comunitat de Carpobrotus edulis. Font: Pròpia.
Si ens centrem amb la vegetació marina, es tracta d’una zona on hi apareixen praderes de Posidònia (Posidonia oceanica) molt ben conservades. Les espècies d’algues més abundants són: com a representació d’algues verdes l’enciam de mar (Ulva lactuca) i diverses espècies de còdiums. D’algues brunes en destaquem l’orella de mar (Padina pavonica) i una alga de ramificació dicòtoma (Dictyota dichotoma).I en referència a les algues vermelles hi distingim l’alga nori (Porhyra) i Asparagopsis armata i una espècie de alga calcificada (Lithophyllum byssoide).
9
Dins del regne animal, si ens mullem una mica i ens posem a mirar què hi ha sota les roques, podrem descobrir una gran varietat de fauna marina. Si tenim sort, podrem trobar diverses espècies d’esponges (Eupolymnia nebulosa, Chendrosia reniformis, Anchinoe fictitus), crustacis, mol·∙luscs i anèl·∙lids, com pagellides i glans de mar (Chiton olivaceus, Patella rústica, Patella ferruginea, Monodonta turbinata, Chthamalus stellatus, Eupolymnia nebulosa), estrella de mar blavosa (Coscinasterias tenuispina), garotes o eriçons de mar (Arbacia lixula, Paracentrotus lividus), cagarros de mar (Holothuria tubulosa, Holothuria forskali i Holoturia sanctori), tomàquets de mar, que podem trobar-‐los tant oberts com tancats (Actinia equina) i algun peix xafarroques (Lepadogaster candollei). Durant la Guerra freda, Cap Ras va ser utilitzat com a un punt estratègic de vigilància per evitar atacs marins i també per evitar el transport il·∙legal de substàncies o material prohibit durant l’època franquista. És per aquest motiu que encara podem torbar-‐hi casetes de pedra mig soterrades on s’hi amagaven els franquistes per poder fer avistaments. Per tant, podem veure que aquesta zona no només és rica en biodiversitat vegetal i animal, sinó que també té un ric patrimoni històric i arqueològic. Per això, i perquè som gent civilitzada, aquesta sortida s’ha de realitzar sempre amb el màxim respecte cap al nostre entorn.
Imatge via satèl·lit del Cap Ras. Font: Google Maps
10
LLIÇONS A L’AULA Aquesta sortida està pensada per realitzar a 2on de Batxillerat. Seria ideal poder fer-‐la quan fes bon temps, per tant, proposem fer-‐la a finals del 2on trimestre o bé just començar el 3er. Per tant, la majoria de conceptes (estructura del marge continental, formes d’erosió produïdes pel vent, mesures de gestió del territori, etc.) s’haurien treballat ja durant les assignatures. Ara bé, creiem que és important realitzar o destinar una sessió de Biologia i una de Ciències de la Terra en repassar allò que es treballarà a la sortida, i a més, a introduir els conceptes més nous. Evidentment, tots aquells conceptes que ja s’hagin treballat, es comentaran d’una manera molt fluida. La nostra proposta per a treballar-‐ho, en el cas de Ciències de la Terra, consisteix en passar un PowerPoint i anar reconstruint el coneixement entre tots. No es tractarà d’una classe magistral, sinó que la presentació anirà plantejant qüestions als alumnes a través de preguntes, imatges o vídeos. Aquesta presentació es troba adjunta en l’annex 1 d’aquest treball Pel que fa a Biologia, per treballar les metodologies que s’utilitzen per determinar la riquesa específica d’una zona es proposa fer-‐ho amb la següent activitat: els alumnes es col·∙loquen amb grups de 4 per a treballar de forma cooperativa. Es proposarà als alumnes que intentin dissenyar una metodologia que els serveixi per resoldre la següent problemàtica: Imagina que ets un biòleg de camp que estudia la diversitat d’espècies que apareixen als hàbitats dunars. Una vegada a la zona de treball, tens una hora per presentar uns resultats provisionals al teu superior. Disposes de: llibreta, llapis, cinta mètrica i guies. Com t’ho faries?
11
Es treballarà mitjançant la tècnica cooperativa 1,2,4. Aquesta consisteix en que primerament, cada membre del grup cooperatiu pensarà de manera individual un metodologia útil per solucionar el problema. Seguidament es posarà en comú per parelles, i finalment, entre tots els membres del grup es redactarà al proposta que s’acabarà exposant davant tota la classe. Per treballar les espècies típiques de la zona i les tècniques de dibuix científic es passarà un PowerPoint el qual pretén ser un VISU per familiaritzar als alumnes amb el que podran observar al camp. Al costat de cada imatge s’hi col·∙locarà el seu dibuix. Aquesta presentació es troba adjunta en l’annex 2 d’aquest treball
12
A casa nostra hi ha de tot! Observació i estudi de Cap Ras, Llançà
Quadern de l’alumne Nom: Cognoms: Data:
13
-‐QUADERN DE L’ALUMNE-‐ INTRODUCCIÓ I ITINERARI El Cap Ras és una península de mida petita que delimita amb Colera (nord) i Llançà (sud). Es tracta d’una zona sense urbanitzar a primera línia de mar on els ecosistemes forestals, a causa dels canvis en els usos del sòl 7 , ha augmentat considerablement. Així doncs es tracta d’una zona d’aspecte salvatge i feréstega on la força del vent que hi arriba condiciona totes les formes de vida. La platja de Cap Ras es troba ben bé a la punta del cap. La península pot ser recorreguda a través dels diferents corriols que tracen diversos recorreguts (camí de ronda). A la zona hi trobem una rica vegetació autòctona arbòria, com el tamariu (Tamarix africana), i el pi blanc (Pinus halepensis), la qual creix completament corbada i gairebé arran de terra degut a la força de la tramuntana. A banda, hi trobem espècies protegides com la bufalaga (Thymelaea hirsuta), la qual apareix amb freqüència a la zona. Pel que fa a la vegetació de mida mitjana (matolls) hi destaca la presència de llentiscle (Pistacia lentiscus), fonoll marí (Crithmum
maritimum),
farigola
(Thymus vulgaris) i diversos tipus Fotografia de Cap Ras. Font: pròpia
d’estepa. Finalment, també, hi trobem espècies invasores com la ungla de gat
(Carpobrotus edulis). Pel que fa a la vegetació marina, es tracta d’una zona on hi apareixen praderes de Posidònia (Posidonia oceanica) molt ben conservades. Pel que fa a les espècies d’algues més abundants, hi apareixen com a representació d’algues verdes l’enciam de mar (Ulva lactuca) i còdiums. Pel que fa a les algues brunes hi distingim l’orella de mar (Padina pavonica) i una alga de ramificació dicòtoma (Dictyota 7
Fa uns anys, la majoria de superfície de Cap Ras es trobava recoberta per camps de cultiu, per tant, la vegetació era rasa i pràcticament no hi havia cap arbre.
14
dichotoma). Pel que fa a les algues vermelles hi distingim l’alga nori (Porhyra) i Asparagopsis armata i Lithophyllum byssoides). Dins del regne animal, si ens mullem una mica i ens posem a mirar què hi ha sota les roques, podrem descobrir una gran varietat de fauna marina. Si tenim sort, podrem trobar diverses espècies d’esponges (Eupolymnia nebulosa, Chendrosia reniformis, Anchinoe fictitus), crustacis, mol·∙luscs i anèl·∙lids, com pagellides i glans de mar (Chiton olivaceus, Patella rústica, Patella ferruginea, Monodonta turbinata, Chthamalus stellatus, Eupolymnia nebulosa), estrella de mar blavosa (Coscinasterias tenuispina), garotes o eriçons de mar (Arbacia lixula, Paracentrotus lividus), cagarros de mar (Holothuria tubulosa, Holothuria forskali i Holoturia sanctori), tomàquets de mar, que podem trobar-‐los tant oberts com tancats (Actinia equina) i algun peix xafarroques (Lepadogaster candollei).
Aquestes quatre imatges mostren un dibuix científic, d’esquerra a dreta, de: Eriçó comú, Estrella blavosa, tomàquet de mar i baldufa. Font: La vida marina del mar Mediterráneo. De Enric Ballesteros i Toni Llobet.
Durant la Guerra freda, Cap Ras va ser utilitzat com a un punt estratègic de vigilància per evitar atacs marins, és per aquest motiu que encara podem torbar-‐hi casetes de pedra mig soterrades on s’hi amagaven els franquistes per poder fer avistaments.
15
L’itinerari de la sortida serà el següent:
El mapa mostra el recorregut que realitzarem sobre Cap Ras. El número 1 és l’inici de l’itinerari, mentre que el 2 seria el final d’aquest. La línia discontínua seria el camí que seguirem de tornada, ja que l’autobús ens espera al número 1.
16
MARC TEÒRIC DE LA SORTIDA Marge continental Tal com sabem, el mar ocupa dues terceres parts de la superfície del nostre planeta, i representa el 97,6% de tota l’aigua de la Terra. Ara bé, tot i això, la vida i la biodiversitat són màximes a les zones de costa, és a dir, al marge continental. Si ho recordem el marge continental es caracteritza per presentar les diferents parts:
•
Plataforma continental: ampla franja de terreny de pendent molt suau que arriba fins als 300 metres de profunditat, aproximadament. Es pot definir com una prolongació del continent sota el mar on fins i tot hi podem veure fractures marcades que fan referència a que durant el passat hi havia passat un riu.
•
Talús continental: es tracta del límit extrem de la plataforma, on comença un fort pendent que arriba fins a profunditats de milers de metres. Apareix de forma sobtada i es pot diferenciar clarament de la plataforma.
17
Descripció dels hàbitats dunars Els hàbitats dunars són un dels hàbitats que actualment es troba entre els més fràgils i en perill de Catalunya, a causa de l’alteració causada per l’home i la introducció d’espècies invasores. Aquest hàbitat predomina en les zones litorals i s’hi distingeixen tres regions; la més pròxima al mar constituïda per sorres, la cresta de la duna i la rere duna. La composició del sòl i la quantitat de sals acumulades varia en cadascuna d’aquestes i per això la vegetació que hi trobem és diferent. L’establiment i consolidació d’aquestes comunitats es fa difícil a causa del gran impacte antròpic ocasionat per la neteja mecànica de les platges, l’accés dels vehicles a la zona, les construccions artificials com espigons i dutxes, la quantitat de deixalles abocades i la construcció d’habitatges al llarg del litoral. Els hàbitats dunars són importants ja que són espais molt dinàmics on la vegetació es molt característica. També, actuen com a barreres entre les zones de transició mar-‐terra, tot proporcionant un equilibri entre aquestes dues zones.
El vent i les formes d’erosió El vent és un dels grans protagonistes de la Costa Brava Nord, sent un dels habitants habituals. És un eficaç agent d’erosió, que té la capacitat d’arrancar, aixecar i transportar partícules de diferents mides. Ara bé, té baixa capacitat
18
d’erosionar roques compactes i dures. On més poder erosiu tindrà el vent serà en aquelles superfícies que tinguin partícules poc cohesionades. Lo marcat amb rosa només amb imatge •
Conques de deflació: el vent, quan actua en zones molt àmplies, produeix excavacions de depressions poc profundes, generant petites fosses o depressions.
•
Desert de pedra: El vent podrà erosionar i transportar partícules depenent de la seva força. Primerament sedimentaran les partícules més grans, i per últim les més petites.
Font: www.wikipedia.org
•
Roques fungiformes: quan el vent carregat de partícules xoca contra una superfície rocosa que està formada per estrats de diferents dureses, es generen les roques fungiformes.
19
Font: www.wikipedia.org
•
Alvèols i toffels: La seva formació es deu per un procés de corrosió eòlica, com en el cas de les roques fungiformes. Aquesta forma d’erosió es dóna també degut a la composició heterogènia de les roques. Al tenir estructures més toves que d’altres, aquestes s’erosionen primer, generant aquestes estructures.
Font: http://mardamunt.blogspot.com.es/2011/03/erosio-‐alveolar.html
20
Mètodes per conèixer biodiversitat Un dels mètodes per conèixer la biodiversitat vegetal d’una zona concreta és realitzar transectes ordenats i fer-‐ne estudis d’abundància de totes les espècies que hi apareixen. Un mètode molt vàlid i utilitzat és realitzar transectes. Els transectes són l’eina que ens permetrien comptabilitzar l’abundància de les espècies que apareixen en una àrea concreta. En aquest cas, es treballarà fent parcel·∙les de 4m2, amb transsectes de 10 punts (1 punt cada 20 cm). Així, acabem obtenint 100 punts estudiats. A cada punt, es mira quina espècie vegetal apareix, i s’apunta correctament. Cada parcel·∙la s’ha de repetir vàries vegades, quantes més millors, per obtenir moltes rèpliques. D’aquesta forma, els resultats que obtindrem seran estadísticament significatius.
El dibuix científic El dibuix científic és una eina indispensable per un bon científic, ja que ens permet aproximar-‐nos al món de la observació i la representació del món natural. Si som capaços d’observar amb deteniment, sabrem representar allò que és més important d’aquell individu així com també allò que ens permet diferenciar-‐lo d’altres espècies. Sovint un bon dibuix ens pot proporcionar més informació que una fotografia, ja que sovint, si prenem imatges d’espècies, aquestes, com tot ésser viu es troben en moviment constant, la qual cosa dificulta aconseguir fotografies on s’hi puguin
21
distingir tots els detalls. En canvi, realitzant un dibuix, és del dibuixant qui dirigeix la seva petit obra d’art, i per tant, és ell qui decideix com i què ha de representar.
Imatge il·lustrada extreta de La guia il·lustrada essencial: La vida marina del mar Mediterráneo. De Enric Ballesteros i Toni Llobet.
Aquests tres dibuixos representen tres espècies d’Holotúries, i serien un exemple del què vindria a ser un dibuix científic. A més, molt probablement podem observar aquestes tres espècies in situ durant la sortida.
22
ACTIVITAT 1 En el mapa següent assenyala-‐hi: •
On es troba cada parada que realitzem
•
Zones de roca
•
Zones de sorra
•
Zones amb impactes
•
Zones amb mesures de gestió i conservació del medi natural
•
Zones amb vegetació invasora
23
ACTIVITAT 2 (parada número 1) Observa: En les zones de sorra de la platja s’hi distingeixen grans masses del que sembla una alga. S’acumulen formant grans piles toves i gruixudes. Fa anys, utilitzaven aquestes acumulacions per a fer el jas dels animals dins les quadres. Respon: •
De quina espècie creus que es tracta?
•
Sol aparèixer normalment en totes les platges?
•
Per quin motiu creus que és normal la seva troballa?
24
ACTIVITAT 3 (parada número 2) Llista totes les espècies vegetals que anem trobant a l’entorn on estem treballant. Per a fer-‐ho cal que ens posem en grups de 4 persones i amb l’ajuda dels regles i metres cal delimitar un quadrat de dos metres quadrats. Una vegada delimitada la zona es faran 4 transsectes dins la zona separats 20cm entre ells. Llavors al llarg del transsecte s’anirà punxat i anotant cada 10 cm i s’anotarà les espècies que hem vist.
Respon: Quina és l’abundància de cada espècie? I la riquesa? Has detectat alguna planta invasora? Com creieu que les plantes invasores s’assenten a la zona? Mesures per prevenir-‐ho?
25
ACTIVITAT 4 (parada número 3) Observa: El següent hàbitat dunar es troba sotmès a diferents mesures de conservació, ja que es tracta d’un hàbitat en risc de conservació. Respon: Quines mesures hi observes? Observa: Et trobes envoltat de diferents formes d’erosió causades pel vent. Respon: Quines?
26
ACTIVITAT 5 (parada número 4) Durant 20 minuts mostregeu la zona i intenteu localitzar totes les espècies animals i vegetals que hi trobeu. De manera respectuosa i sense malmetre cap exemplar en preneu una mostra, el col·∙loqueu a les safates que disposem i mitjançant la guia: fauna i flora del Cap de Creus, identifiqueu-‐les. Representeu-‐les mitjançant dibuixos científics.
27
-‐SOLUCIONARI-‐ ACTIVITAT 1: comprovar que la localització sigui correcte. S’acceptaran localitzacions aproximades, però sempre dins un marge coherent. ACTIVITAT 2: Es tracta de l’espècie: Posidonia oceanica. Només la trobem en platges on, a les seves proximitats, trobem praderies d’aquesta espècie. És normal trobar gran quantitat d’aquesta espècie, ja que hi ha una època de l’any on canvia la fulla, i aquesta és transportada fins al litoral. A més, els temporals arrenquen part d’aquesta planta, o tota ella, i la transporten fins a les platges. ACTIVITAT 3: les tres primeres preguntes s’hauran de revisar grup per grup, i fer un petit càlcul. Les plantes invasores de la zona, entren, bàsicament, degut al comportament humà. Els humans utilitzem espècies al·∙lòctones per plantar als nostres jardins, que en moltes ocasions s’escapen i colonitzen altres ambients. La millor mesura de prevenció és prohibir plantar les plantes altament invasores. Altres mesures vàlides seria l’eliminació d’aquestes i la reintroducció de les espècies autòctones. ACTIVITAT 4: Hi observem unes balles protectores per evitar el pas de la gent i uns plafons informatius. Trobem dunes. ACTIVITAT 5: Les espècies que veurem les apuntarem i després les compararem amb les que han dibuixat els alumnes. Mirarem que els noms científics estiguin correctament escrits.
28
-‐TREBALL POSTERIOR-‐ Activitat posterior 1: Entrega del quadern de l’alumne. Es valorarà: Exercicis resolts correctament
0 1 2
Presentació
0 1 2
Ortografia
0 1 2
Comportament durant la sortida
0 1 2
Autonomia
0 1 2
Activitat posterior 2: Finalment, us demanem que tracteu les dades obtingudes durant els transectes. Cada grup (mateixos grups cooperatius de la proposta) haurà de penjar les seves dades al moodle de l’escola. D’aquesta forma, tots tindrem disponible tots els resultats obtinguts. Què s’ha de fer amb els resultats? La quantitat de dades obtingudes ens permetrà fer un petit estudi no significatiu per veure quines diferències hi ha entre parcel·∙les. Us demanem que calculeu la riquesa i equitativitat de les parcel·∙les, i que les compareu entre elles. Us recomanem l’ús de gràfiques per poder-‐ho comparar adequadament. Per fer un recordatori, la riquesa (representada per una S) és el nombre d’espècies diferents que trobem en l’àrea d’estudi, mentre que l’equitativitat és el grau en el que les diferents espècies són similars en quant a la seva abundància. Per exemple, si tenim una comunitat amb 10 espècies la seva riquesa serà S=10; mentre que si totes tenen una abundància relativa del 10%, la seva equitativitat serà del 100%.
29
Tal i com us vam remarcar durant les classes prèvies a la sortida, l’espècie
Carpobrotus edulis és una espècie molt invasora i perillosa per a la resta d’espècies autòctones. Així doncs, calculeu quin percentatge de recobriment té en cadascun dels transectes, i en la totalitat dels transectes. Rúbrica: Estructura del treball (introducció, 0 1 2 objectiu,
metodologia,
resultats
i
conclusions) Correcte interpretació dels resultats
0 1 2
Correcte representació dels resultats
0 1 2
Conclusions adequades
0 1 2
Ortografia
0 1 2
Les notes i comentaris de tots els treballs s’entregaran en un termini màxim de dues setmanes.
30
-‐BIBLIOGRAFIA-‐ Ballesteros, E. I Llobet, T. (2015). La vida marina del mar Mediterráneo (1a ed.). Girona: edicions Gallocanta. Ferrer, M., Bonafeu, D., Costa, M., Estrada, M., Roger, R. (2003). Ciències de la Terra i del medi ambient I (1a ed.). Barcelona: edicions Castellnou. Ferrer, M., Bonafeu, D., Costa, M., Estrada, M., Roger, R. (2003). Ciències de la Terra i del medi ambient II (1a ed.). Barcelona: edicions Castellnou.
31
-‐ANNEX-‐
Conceptes)que)cal)tenir)clars)per)la)sor0da)a) Cap)Ras)
CONCEPTE(I( Marge(con@nental( Assignatura:)Ciències(de(la(Terra(i(del(medi(ambient( Professors:)Marc(Collell(i(Irene(Gironès( Curs:)201592016) ( (
Recordes(l’estructura(del(marge(con@nental?(
RECORDATORI(
Caracterís@ques(principals(plataforma( con@nental( • SuperLcie( poc( profunda( coberta( per( mars,( en( contacte(amb(el(con@nent.( • Relleu(suau.( • Amplada(molt(variable.( • Molt(rica(en(organismes.( • Profunditat(mitjana:(200(metres.((
Talús(con@nental( • Gran(esglaó(que(uneix(la(plataforma(con@nental(amb( una(plana(abissal.( • Indica(el(final(del(con@nent.( • Profunditats( que( van( des( dels( 200( metres( fins( a( 100094500(metres.( • Pot(tenir(una(amplitud(que(varia(d’entre(els(8km(fins( als(270km.( (
32
Talús(con@nental(
Planes(abissals(
• T r o b e m( g r a n( q u a n @ t a t( d ’ e s t r u c t u r e s( arquitectòniques:( – Profundes(valls(submarines.( – Grans(muntanyes.( – Canyons(submarins.( • Hi( ha( una( elevada( sedimentació( degut( a( la( gran( inclinació,(anomenada(glacis.((
• Zones(del(fons(oceànic(molt(planes,(amb(un(pendent( molt(suau.( • Molt(poc(abruptes.( • Cobreixen(el(40%(del(fons(oceànic.( • Arriben(a(profunditats(d’entre(2200(i(5500(metres.( • Les( localitzem( entre( el( peu( d’una( plataforma( con@nental,(i(una(dorsal(oceànica.((
Fossa(abissal( • Fosses(marines(molt(abruptes(que(es(troben(al(final( dels(marges(con@nentals.( • Relacionades(amb(gran(ac@vitat(volcànica.( • Es(generen(degut(a(la(tectònica(de(plaques.(( • Les(trobem(a(par@r(dels(6200(metres,(i(esdevenen(les( zones(més(profundes(del(món.( • La( fossa( de( les( Marianes( és( la( més( profunda,( superant(els(11000(metres(de(profunditat.( heps://www.youtube.com/watch?v=FE1UtFJZ3DE(
CONCEPTE(II( Processos(geològics(externs:(erosió( causada(pel(vent(
El(vent(
Conques(de(deflació(
• El(vent(és(un(dels(grans(protagonistes(de(la( Costa(Brava(Nord,(sent(un(dels(habituals.(( • És(un(eficaç(agent(d’erosió,(que(té(la(capacitat( d’arrancar,(aixecar(i(transportar(parocules.( • Ara(bé,(té(baixa(capacitat(d’erosionar(roques( compactes(i(dures.(( • On(més(poder(erosiu(@ndrà(el(vent(serà(en( aquelles(superLcies(que(@nguin(parocules( moc(cohesionades.((
• El(vent,(quan(actua(en(zones(molt(àmplies,( produeix(excavacions(de(depressions(poc( profundes,(generant(pe@tes(fosses(o( depressions.(Sol(succeir(quan(hi(ha(poca( vegetació(en(un(lloc.( • Degut(a(aquesta(erosió,(es(genera(un(elevat( transport(de(parocules(fines,(generant(núvols( de(sorra.((
33
Desert(de(pedra(
Desert(de(pedra(
• Degut(a(la(selec@vitat(del(vent,(es(formen(els( deserts(de(pedra.(És(a(dir,(el(vent(podrà( erosionar(i(transportar(parocules(depenent(de( la(seva(força.(Primer(sedimentaran(les(més( grans(i(per(úl@m(les(més(pe@tes.(( • Normalment,(els(materials(fins(són(absents(en( aquests(deserts.((
Aquesta( imatge( ens( mostra( un( exemple( de( desert( de( pedra,( o( també( anomenat( Erg.( Podem( observar( que( la( majoria( de( les( parocules( tenen(un(gran(volum.(
Font:(www.wikipedia.org(
Roques(fungiformes( • Quan(el(vent(carregat(de(parocules(xoca( contra(una(superLcie(rocosa(que(està(formada( per(estrats(de(diferents(dureses,(es(generen( les(roques(fungiformes.(( • Això(és(degut(a(que(l’erosió(es(donarà(amb( més(força(als(estrats(més(tous,(degradant9se( primerament.(( • Aquest(@pus(d’erosió,(s’anomena(com(abrasió( o(corrosió(eòlica.( (
En( aquesta( imatge( veiem( una( r o c a( f u n g i f o r m e .( P o d e m( entendre( doncs,( que( la( base( d’aquesta( roca( està( formada( per( materials( més( tous( que( els( materials( que( formen( la( part( superior(de(la(roca.(( ( ( ( Font(de(la(imatge:(www.wikipedia.org(
(
Alvèols(i(toffels( • En( ocasions,( el( vent( pot( generar( unes( e s t r u c t u r e s( a m b( u n a( f o r m a( m o l t( caracterís@ca:(els(alvèols(i(toffels.(( • La( diferència( entre( aquests( dos( és( la( mida,( sent(els(toffels(més(grans.( • Es( formen( per( corrosió( eòlica,( com( en( el( cas( de(les(roques(fungiformes.(((
Font:( hep:// mardam unt.blog spot.co m.es/ 2011/03 /erosio9 alveolar. html(
Aquesta(forma(d’erosió(es(dóna(també(degut(a(la(composició(heterogènia( de( les( roques.( Al( tenir( estructures( més( toves( que( d’altres,( aquestes( s’erosionen( primer,( generant( aquestes( estructures.( A( més,( si( ens( trobem( propers( al( mar,( també( hi( ha( implícit( una( erosió( química( degut( a( la( reac@vitat(de(la(sal(vers(altres(compostos(de(les(roques.((
34
CONCEPTE(III( L’hàbitat(dunar(en(perill( • Una(duna(és(una(acumulació(de(sorra(causada(pel(vent.(Tant( en(podem(trobar(en(deserts,(com(al(litoral.(( • Dins(d’un(camp(dunar((acumulació(de(dunes)(hi(podem(trobar( tres(regions:( • La(més(pròxima(al(mar,(cons@tuïda(per(sorres.( • La(cresta(de(la(duna.( • La(rere(duna.( • Per(arribar(a(una(bona(cons@tució(dunar,(ens(cal(vent,(sorra,( vegetació(i(temps.(( • La(vegetació(ha(d’estar(adaptada(a(aquest(@pus(d’hàbitat,(és(a( dir,( vegetació( adaptada( a( viure( sobre( sorres( i( amb( elevada( concentració(salina:(vegetació(psammòfila.((
CONCEPTE(III( La(importància(de(l’hàbitat(dunar( • Espai(interfase(entre(els(medis(marins,(atmosfèric( i(terrestre.( • Actuen(com(a(barreres(poroses(entre(mar(i(terra.( • Espècies(úniques(i(adaptades(a(aquests(medis.( • Estabilització(de(les(platges(gràcies(a(la(vegetació.( • Corredor(ecològic(entre(franja(litoral(i(terrestre.( • Espais(protegits(a(nivell(estatal(i(autonòmic.( • Espais( més( ben( adaptats( a( pujades( del( nivell( del( mar.(
Flora* • Pi*blanc*(Pinus&halepensis)*
Principals*espècies*que*trobem*a* la*zona*
Alzina*surera*(Quercus&suber)* *
Tamariu*(Tamarix&africana)* *
Bufalaga*(Thymelaea&hirsuta)*
Llen=scle*(Pistacia&len7scus)*
35
36
Fonoll*marí*(Crithmum&mari7mum)*
Farigola*(Thymus&vulgaris)*
Ungla*de*gat*(Carpobrotus&edulis)*
Posidonia*oceànica*(Posidonia& oceanica)**
Algues*
Orella*de*mar*(Padina&pavonica)&
• Enciam*de*mar*(Ulva&lactuca)* *
37
Dictyota&dichotoma&
Porphyra*sp.*
Asparagopsis&armata&
Lithophyllum&byssoides&
Animals*
Chendrosia&reniformis&
Anchinoe&fic7tus*
Pseudodistoma&& crucigaster*
38
Chiton&olivaceus&
Patella&rus7ca& Patella&ferruginea&
Monodonta&turbinata&
Chthamalus&stellatus&
Eupolymnia&nebulosa&
Coscinasterias&tenuispina&
39
Arbacia&lixula&
Paracentrotus&lividus&
Ac7nia&equina&
Holothuria&sp.&
Lepadogaster&candolleii&
40