L'anticlinal de Bellmunt. Coromina by xon vilahur godoy

L’Anticlinal de Bellmunt. Treball de Camp. Programació d’una sortida didàctica fora del centre.

Autor: Raül Coromina Capdevila. Nº estudiant: u1942033. Data: 17/05/2016. Assignatura: Treball de Camp i Educació per la Sostenibilitat. Professora: Xon Vilahur i Godoy. Màster de Formació del Professorat. Universitat de Girona.

L’Anticlinal de Bellmunt.

ÍNDEX: 1.- Introducció ........................................................................................... 2 a) Justificació ....................................................................................... 2 b) Situació al currículum ....................................................................... 2 c) Objectius .......................................................................................... 3 d) Competències que es treballen ........................................................ 3 e) Temporització .................................................................................. 4 2.- Treball previ ......................................................................................... 6 a) Context ............................................................................................ 6 b) Situació geogràfica i orografia del terreny ........................................ 6 c) Clima i vegetació .............................................................................. 7 d) Lliçons a l’aula ................................................................................. 7 e) Procediments al laboratori................................................................ 8 3.- Quadern de l’alumne ........................................................................... 8 a) Introducció ....................................................................................... 8 b) Itinerari ............................................................................................. 8 c) Activitat .......................................................................................... 14 d) Annexos ......................................................................................... 14 4.- Solucionari......................................................................................... 15 5.- Treball posterior................................................................................. 19 a) Repàs i correcció de les dades ...................................................... 19 b) Avaluació per als alumnes ............................................................. 19

Bibliografia .............................................................................................. 21 Annexos ................................................................................................. 21 A. Quadern de l’alumne ........................................................................ 22 B. Quadern del professor ..................................................................... 34 C. Imatges addicionals ......................................................................... 43

L’Anticlinal de Bellmunt.

1.- Introducció: a) Justificació: Aquesta planificació d’un treball de camp, referent a una sortida didàctica a l’Anticlinal de Bellmunt (Nord d’Osona), està pensada per un nivell d’ESO (ja que es tracten una barreja de continguts, es pot adequar a qualsevol curs de 1r a 4t amb més o menys dificultat i complexitat en les activitats) dins l’assignatura de Biologia i Geologia (encara que també es pot relacionar amb l’Àmbit social); ja que es treballen els conceptes Geològics de tectònica de plaques (anticlinals i sinclinals), els Biològics d’ecosistemes (solana i obaga: característiques i tipus de vegetació) i de l’àmbit Social (demografia humana i interacció dels grups humans amb el medi). La Serralada de Bellmunt és dels últims plecs deguts al xoc de la placa Ibèrica amb l’Europea (o Euroasiàtica). Al no haver-se produït encara cap encavalcament, ofereix la oportunitat d’observar l’anticlinal que forma el conjunt muntanyós; i degut a que està erosionat (sobretot per l’acció fluvial) es pot relacionar aquest amb els processos geològics: els agents geològics externs i els processos de meteorització que han modelat l’anticlinal fins a originar-ne el relleu actual. L’anticlinal que conforma la Serralada es troba en direcció Est-Oest, per tant, els vessants Nord i Sud són un clar exemple de comunitats vegetals d’obaga i de solana respectivament; cosa que es pot aprofitar per treballar en la caracterització dels dos ecosistemes. A més a més, es tracta de la “frontera Nord” de la Plana de Vic, que la separa de la regió del Prepirineu; és a dir, que al Sud trobem una gran extensió de plana amb grans poblacions i impacte humà en general; mentre que al Nord es tracta d’una zona muntanyosa i rural, amb molta menys densitat de població i comunicacions. Això permet relacionar el relleu amb l’activitat i ocupació humanes. És una sortida relativament fàcil de preparar i que està especialment dissenyada de cara als centres que es troben en la comarca d’Osona i el Ripollès, per tal de donar a conèixer el significat de la Serralada i les dues vessants que la conformen per ajudar a descobrir i entendre el relleu pròxim. Tot i que es pot tractar des de qualsevol centre d’una manera més acadèmica i no tant comarcal, seria convenient intentar localitzar una estructura geològica semblant o equivalent i més pròxima; així es pot adequar la sortida en un entorn més proper b) Situació al currículum: - Geologia: Els processos Geològics: Canvis a la superfície de la Terra relacionals amb els agents geològics interns (tectònica de plaques, serralades). El modelat del relleu (agents geològics externs, processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació).

L’Anticlinal de Bellmunt.

- Biologia: Ecosistemes: Similituds i diferències entre ecosistemes diversos. Impactes de l’activitat humana sobre l’atmosfera, la hidrosfera i el sòl. Identificació i caracterització d’organismes vegetals (metodologia i mètodes). - Àmbit Social: Ocupació del territori a nivell local (demografia, concentracions urbanes, comunicacions,...). Activitat econòmica a nivell local (distribució dels sectors econòmics i les activitats humanes, problemes mediambientals que poden originar,...). c) Objectius: Nota: els números entre parèntesis corresponen a les competències enumerades a l’apartat següent (d. “competències que es treballen”). Objectius d’aprenentatge

Criteris d’avaluació

Identificar l’anticlinal en el paisatge, tal i com està actualment i com seria si no hi hagués hagut erosió. (1) (2) Comprendre com s’ha format l’anticlinal i perquè s’ha erosionat. (1) (2)

Dibuixar de manera esquemàtica l’anticlinal, completant amb línies discontínues la part erosionada. Raonar per escrit la història geològica de la serralada, des de la seva formació fins a l’estat actual. Identificar les variables que determinen els dos ambients i fer-ne un llistat.

Aprendre a diferenciar els ambients dels vessants Nord i Sud, i el perquè ho són. (1) Observar la vegetació dels dos vessants i copsar que són diferents. Saber utilitzar una clau dicotòmica. (1) Relacionar el relleu amb l’ocupació i activitat humana, així com els seus impactes. (3)

Identificar la vegetació de les dues zones, en especial l’arbòria, utilitzant claus dicotòmiques o similars. Elaborar un llistat de cada zona. Fer una descripció detallada dels dos paisatges (plana al Sud i muntanya al Nord) argumentant quin paper juga el relleu sobre l’activitat i els impactes humans.

d) Competències que es treballen: Àmbit cientificotecnològic: 1. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals. 2. Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat. Àmbit social: 3. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

L’Anticlinal de Bellmunt.

e) Temporització: Nota: les hores de sortida i arribada depenen de la distància en que es trobi el centre dels punts de parada. Les altres hores són aproximades i depenent del trànsit i de la durada de les activitats. Inici

Final

xx:xx

09:00

Activitat Trajecte amb autocar des del centre fins a la Gasolinera de Sant Quirze de Besora. Es surt del centre amb autocar a l’hora planificada per tal d’arribar a l’aparcament de la Gasolinera de Sant Quirze de Besora a les 9 del matí. L’autocar aparca allà mateix i els alumnes baixen del vehicle.

Parada i esmorzar. 09:00

09:30

Deixem mitja horeta als alumnes perquè esmorzin al costat mateix de l’autocar i a l’àrea de servei, i s’esbargeixin una mica després del viatge. En acabat, agafen l’estoig, el quadern de l’alumne i un suport (llibreta o similars); la resta ho poden deixar a dins la motxilla a l’autocar.

Activitat 1.

09:30

11:00

Caminem un tros seguint la carretera forestal que es dirigeix al Sud per tal de buscar una zona on es pugui veure amb facilitat l’Anticlinal. Un cop allà, expliquem els alumnes on són (o els hi demanem a ells si ho saben) i duem a terme l’Activitat 1, que consta de dues parts: primer la identificació de l’anticlinal i el seu dibuix (on els alumnes poden necessitar alguna ajuda per part dels docents) i després l’explicació de la història geològica d’aquest; com es va formar i, posteriorment, erosionar. En aquesta segona part convindria deixar més temps als alumnes perquè pensin per ells mateixos i vagin descartant hipòtesis (sempre depenent del temps que queda per dur a terme l’activitat segons la temporització). El treball es pot fer de manera individual o en petits grups, com vulguin ells. Si els costa de veure l’Anticlinal, podem esperar a completar l’activitat quan siguem al Santuari de Bellmunt (la següent parada), ja que allà hi ha una bona vista de com és l’anticlinal; en aquest cas, utilitzaríem aquesta parada per tan sols situar la serralada.

Trajecte amb autocar fins al Santuari de Bellmunt.

11:00

12:00

Tornem a l’autocar i ens dirigim cap al Santuari de Bellmunt pel camí de Sant Pere de Torelló. Durant el trajecte hauríem de situar de tant en tant on es troba l’anticlinal perquè els alumnes no en perdin la referència (just a la sortida de Sant Quirze, havent passat el Túnel, convé cridar l’atenció dels alumnes, ja que en aquesta part de l’autovia l’anticlinal es veu d’allò més bé, però no podem parar-hi). Arribem a l’aparcament del Santuari de Bellmunt i baixem de l’autocar; depenent del temps, es pot fer una petita parada de descans.

Activitat 2. 12:00

13:30

Formant petits grups, de 3-4 integrants, els alumnes duen a terme la l’Activitat 2 allà mateix, a la solana. S’ha d’anar amb compte de que ningú prengui mal, ja que es tracta d’una zona molt dreta. El primer pas és identificar les característiques de la

L’Anticlinal de Bellmunt.

zona, i després, amb l’ajuda de la clau dicotòmica que hauran elaborat a classe, identificar algunes espècies vegetals (per ferho més fàcil, que siguin arbòries; si es vol complicar més, fer-ho amb arbustives i herbàcies). Fer notar als alumnes que ens trobem al vessant Sud.

Descans i dinar.

13:30

15:00

Un cop acabada l’Activitat 2, pugem al Santuari de Bellmunt per dinar. Hi ha una petita plaça a davant de l’edifici, que servirà per tenir controlats els alumnes, que també es poden esbargir una estoneta i contemplar les vistes; es diu que si es dóna la volta al Santuari es té bona sort (cosa molt difícil antigament, ja que no hi havia la passera actual), així que hauríem de fer la volta a l’edifici.

Activitat 3.

15:00

16:30

Havent dinat, ens dirigim al caminet que porta a la part obaga de la zona per tal de dur a terme l’Activitat 3, que és en essència el mateix procediment que l’Activitat 2 però al vessant Nord: els alumnes tornen a formar grups de 3-4 integrants, però que no poden ser els mateixos, no poden anar amb cap dels companys amb qui anaven a l’Activitat 2 (per fer-ho més dinàmic i divertit). També hem d’anar amb compte amb els alumnes, ja que el terreny és una mica accidentat.

Activitat 4.

16:30

17:30

Tornem a pujar al Santuari pel mateix camí de l’obaga que hem utilitzat per baixar. Un cop a dalt, ens distribuïm per la plaça i/o el mirador i duem a terme l’Activitat 4, que consisteix en dibuixar les dos paisatges i descriure’n les diferències, relacionant el relleu amb l’ocupació, activitat i impacte humans. Si el concepte i el dibuix de l’anticlinal no han quedat clars (Activitat 1), es pot mirar a l’Est, on es veu clarament una porció de l’Anticlinal “oberta” amb la vall al mig.

Trajecte amb autocar des del Santuari de Bellmunt fins al centre. 17:30

xx:xx

Depenent de la temporització, podem donar una estona de descans als alumnes. En tot cas, baixem pel camí de la vessant solana cap a l’aparcament , pugem a l’autocar i tornem al centre.

Es pot tenir planificat un acord amb l’Abocador d’Orís per tal de fer-hi una visita en cas de mal temps (és ràpid i fàcil d’arribar des de la Gasolinera de Sant Quirze de Besora). Tenen un seguit de programes d’educació ambiental de cara a les escoles i instituts, de diferents nivells, on expliquen la separació i el tractament de residus, així com el seu reciclatge, amb una visita per la planta i diferents activitats educatives, tot sota cobert excepte la visita als vasos.

L’Anticlinal de Bellmunt.

2.- Treball previ: a) Context: Tal hi com s’ha comentat anteriorment aquesta activitat està dissenyada, per proximitat i per l’estudi de l’entorn natural proper, de cara als centres d’Osona i el Ripollès. Però per interès didàctic es pot dur a terme l’estudi des de qualsevol centre en cas de no trobar-se semblances orogràfiques més properes; ja que la Serralada de Bellmunt es tracta d’un bon exemple de cara al moviment de tectònica de plaques i de formació d’un anticlinal, així com de l’erosió que pateix el terreny. Per aprofitar el viatge es pot estudiar els vessants de la obaga i de la solana, molt marcats, i les diferències en activitat, ocupació i impacte humà en dues zones tan diferents com la plana i la muntanya. És una sortida de Biologia i Geologia bastant completa i que es pot relacionar amb l’àmbit social; per tant, seria adequat de que es preparés l’activitat a l’aula amb la col·laboració dels docents de les respectives matèries per tal d’introduir el context i el vocabulari; així com un treball posterior. L’activitat duraria tot el dia (amb el que això comporta), però es podria pensar una alternativa al mal temps, com és la visita a l’abocador d’Orís, per tal d’aprofitar el viatge. L’ideal és dur a terme l’excursió durant el tercer Trimestre, tan pel bon temps (ja que les activitats són totes a l’aire lliure), per la major visibilitat (evitar dies de boira, sobretot a la plana de Vic, en què el paisatge no es veuria) i per la vegetació (tots els arbres amb fulles i moltes plantes amb flor). b) Situació geogràfica i orografia del terreny: L’Anticlinal de Bellmunt, que forma la Serralada del mateix nom, es troba situat al Nord de la comarca d’Osona al límit Sud amb la comarca del Ripollès. És el límit Nord de la Plana de Vic. Es tracta d’un plec anticlinal de direcció Est-Oest, és a dir, un flanc cabussa cap al Sud i l’altre cap al Nord; i correspon al primer contrafort Pirinenc en la secció de la Vall del Ter: una de les primeres manifestacions del plegament dels Pirineus (és el més meridional de la zona). S’estén lateralment entre la Vall del Ter a l’Oest i la del Ges a l’Est; amb els municipis de Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora al Nord i Sant Pere de Torelló al Sud. El seu punt més alt és el Santuari de Bellmunt, de 1247m. Els materials geològics que el conformen són de l’Eocè, i estan organitzats per capes paral·leles alternants de materials sedimentaris (conglomerats, gresos i margues) que n’han facilitat l’erosió per part de les aigües. Per més informació consultar la primera pàgina web de la Bibliografia: Geozona 154, l’Anticlinal de Bellmunt, de la Generalitat de Catalunya.

L’Anticlinal de Bellmunt.

c) Clima i vegetació: La zona té un clima Mediterrani, amb precipitacions abundants i de règim regular (uns 1000mm de mitjana anual). Al vessant de la solana hi abunden els alzinars (fins als 800-900m) i les rouredes seques; mentre que la obaga la cobreixen les rouredes humides (fins als 700-800m) i les fagedes. En quant a usos, les zones baixes del vessant Sud són bàsicament agrícoles (zona del municipi de Sant Pere de Torelló), mentre que la serra en si i el vessant Nord és sòl forestal (tot i que hi ha part de sòl privat i/o destinat a pastures). Antigament l’explotació forestal era important, hi havia hagut molta activitat carbonera i de producció d’oli de faja, actualment es redueix al boix per les indústries locals. d) Lliçons a l’aula: Sessions (aprox.) 1 sessió d’1h

1 sessió d’1h

2-3 sessions d’1h (preferentment en grup petit)

1 sessió d’1h (opcional) 1 sessió d’1h (opcional)

Activitats/Lliçons Explicació del moviment global de les plaques tectòniques i les interaccions entre aquestes (límits convergent, divergent i transformant) Explicació de la formació dels Pirineus, introduir els conceptes d’Anticlinal i Sinclinal, així com els d’encavalcament i falla. Elaboració d’una clau dicotòmica d’espècies arbòries de Catalunya, per grups i utilitzant fulles recollides pel professor (que s’ha d’assegurar que hi apareguin les de les espècies que es troben a la Serralada de Bellmunt) o bé amb fotografies. Si es tracta d’un nivell superior (3r-4t d’ESO) es poden incloure espècies arbustives i herbàcies. Per tal de tenir una clau dicotòmica molt més extensa i completa, es poden assignar diferents “parts” d’aquesta a diferents grups (un arbòries, l’altre arbustives, dos o tres herbàcies) i, al final, ajuntar-les amb els criteris adequats. Hi ha d’haver una descripció per cada una de les espècies. Introducció als ecosistemes amb les variables que els determinen segons la zona. Preferentment parlar dels més propers. Introducció a l’ocupació humana del territori, amb tot el què comporta (activitats, comunicacions, indústria, contaminació i impactes al medi,...). Es pot relacionar amb la història de les comarques en qüestió en cas de que el centre pertanyi a Osona o al Ripollès.

Nota: les sessions “opcionals” es cataloguen així ja que no són tan necessàries d’impartir. Un cop sobre el terreny és fàcil de fer una petita explicació o deixar que els alumnes ho esbrinin per ells mateixos.

L’Anticlinal de Bellmunt.

e) Procediments al laboratori: En principi no es necessiten fer pràctiques al laboratori, a no ser que algunes de les activitats a l’aula es vulguin dur a terme aquí, aprofitant-ne l’espai, el grup reduït (sobretot en el cas de l’elaboració de la clau dicotòmica) i els recursos (com maquetes, per exemple, per tal d’explicar el moviment i interacció de les plaques tectòniques).

3.- Quadern de l’alumne: a) Introducció: L’Anticlinal de Bellmunt, que forma la Serralada del mateix nom, es troba situat al Nord de la comarca d’Osona al límit Sud amb la comarca del Ripollès. Actua com a frontera natural entre la Plana de Vic i el Prepirineu. Es tracta d’un plec anticlinal de direcció Est-Oest, és a dir, un flanc cabussa cap al Sud i l’altre cap al Nord; i correspon al primer contrafort Pirinenc en la secció de la Vall del Ter. S’estén lateralment entre la Vall del Ter a l’Oest i la del Ges a l’Est; amb els municipis de Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora al Nord i Sant Pere de Torelló al Sud. El seu punt més alt és el Santuari de Bellmunt, de 1247m. Els materials geològics que el conformen són de l’Eocè, i estan organitzats per capes paral·leles alternants de materials sedimentaris (conglomerats, gresos i margues). La zona té un clima Mediterrani, amb precipitacions abundants i de règim regular (uns 1000mm de mitjana anual). En quant a usos, les zones baixes del vessant Sud són bàsicament agrícoles (zona del municipi de Sant Pere de Torelló), mentre que la serra en si i el vessant Nord és sòl forestal (tot i que hi ha part de sòl privat i/o destinat a pastures). Antigament l’explotació forestal era important, hi havia hagut molta activitat carbonera i de producció d’oli de faja, actualment es redueix al boix per les indústries locals. b) Itinerari: S’explica l’Itinerari mitjançant una sèrie de mapes modificats juntament amb petites anotacions.

L’Anticlinal de Bellmunt.

L’Anticlinal es troba al Nord d’Osona, a tocar de la comarca del Ripollès.

Mapa comarcal de Catalunya. Al requadre vermell la localització de la Serralada de Bellmunt. Imatge modificada de: http://www.municat.gencat.cat/?page=descarregamapes

L’Anticlinal de Bellmunt.

La primera parada és a la Gasolinera de Sant Quirze de Besora (Osona), on farem l’activitat 1.

Direcció Ripoll

Direcció Olot

Direcció Vic

Detall de la zona: En vermell la població de Sant Quirze de Besora. El requadre blau mostra l’Anticlinal (“partit” a la seva cresta). En taronja les direccions de les capitals de comarca més pròximes seguint les autovies, també marcades amb taronja. Imatge modificada de Google Maps.

82 81 Túnels de Sant Quirze de Besora

Detall de la zona del municipi de Sant Quirze de Besora: En taronja l’autovia C-17 al pas pel costat de la població. En vermell assenyalant la localització de la Gasolinera: direcció Vic-Ripoll: sortida 81, és just després d’aquesta. Direcció Ripoll-Vic: sortida 82 i creuar el poble. En Verd la zona d’observació de l’Anticlinal, seguint el camí que surt de la Gasolinera en direcció Sud, on farem l’Activitat 1. Imatge modificada de Google Maps.

L’Anticlinal de Bellmunt.

Nota: com s’aprecia amb el conjunt dels mapes, no podrem observar l’Anticlinal de forma totalment transversal (és a la zona dels túnels, que no podem parar), així que la parada ens ha de servir per tal de situar-nos en el context i observar de biaix l’Anticlinal. En el trajecte següent per carretera convé indicar als alumnes, un cop passat el túnel, que mirin en direcció Est per tal de veure l’Anticlinal completament “obert”. En cas de que des de la primera parada els hi costi molt de copsar, únicament situarem la serralada i l’Activitat 1 la farem al mirador del Santuari (juntament amb l’Activitat 4) on, en direcció Est, es veu l’Anticlinal molt bé. La segona parada és al Santuari de Bellmunt, a dalt de tot de la Serralada. Ens hi dirigim des de la Gasolinera de Sant Quirze de Besora en direcció Torelló i després cap al municipi de Sant Pere de Torelló (hi ha més d’una opció per tal d’arribar-hi).

Torelló

Diferents rutes per tal de fer el trajecte Sant Quirze de Besora - Sant Pere de Torelló. En blau, la ruta més curta, passant pels municipis de Borgonyà i Sant Vicenç de Torelló. En morat, el punt de l’autovia on es pot veure l’Anticlinal “tallat” o “obert” (no es pot parar. Imatge modificada de Google Maps.

L’Anticlinal de Bellmunt.

Hi ha dues possibles rutes per tal d’arribar al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló, la millor i més recomanable és la que es ressalta de color blau. Imatge modificada de Google Maps.

Just a Sota del Santuari hi ha un aparcament, on farem la segona parada i on l’autobús ens esperarà fins al final de la sortida (el conductor pot admirar les vistes, fer una petita excursió i/o esperar al bar del Santuari). Allà mateix farem l’activitat 2. L’activitat 3 es farà a la zona de la obaga, on hi accedirem caminant, i l’activitat 4 al mirador del Santuari, al costat mateix d’aquest. Es pot designar el mirador com a punt de trobada en cas de que algú es perdi. Al Santuari hi ha servei de bar i lavabos. El camí de baixada cap a Sant Pere de Torelló és el mateix que el de pujada. A partir d’aquí ja es pot anar cap al centre.

L’Anticlinal de Bellmunt.

2 P

Detall del santuari, a la cresta Nord de l’Anticlinal. En morat el Pàrquing on aparcarem l’Autobús. En blau la zona on es farà l’activitat 2. En vermell la zona on es farà l’activitat 3, s’hi pot accedir fàcilment pel camí que baixa cap al municipi de Vidrà, a peu. En taronja el mirador del Santuari, un lloc ampli per dinar i per dur a terme l’activitat 4. Imatge modificada de Google Maps.

L’Anticlinal de Bellmunt.

c) Activitat: Activitat

1.- Història Geològica.

2.- El Vessant Sud.

3.- El Vessant Nord.

4.- Relleu i Ocupació Humana.

Exercicis - Dibuixar l’anticlinal de Bellmunt de manera esquemàtica. - Completar amb línies discontínues la part erosionada de l’anticlinal. (En aquests dos casos, si els alumnes no ho acaben de comprendre, esperar a ser al Santuari i observar la formació cap a l’Est, que es veu molt bé). - Explicar com es forma un anticlinal. - Relacionar la formació de l’Anticlinal de Bellmunt amb la tectònica de plaques i la orografia de la regió. - Argumentar quins processos han erosionat l’anticlinal. - Marcar al dibuix de l’anticlinal la zona de l’Activitat 2. - Explicar a quina zona ens trobem (Solana). - Fer un llistat de les variables que en determinen l’ambient i explicar-les. - Identificar la vegetació amb l’ajuda de les claus dicotòmiques treballades a classe. Completar les fitxes de cada espècie vegetal amb el Nom Científic i el Nom Comú, la Descripció de la fulla i de la planta i un dibuix d’aquesta amb el detall de la fulla. - Marcar al dibuix de l’anticlinal la zona de l’Activitat 3. - Explicar a quina zona ens trobem (Obaga). - Fer un llistat de les variables que en determinen l’ambient i explicar-les. - Identificar la vegetació amb l’ajuda de les claus dicotòmiques treballades a classe. Completar les fitxes de cada espècie vegetal amb el Nom Científic i el Nom Comú, la Descripció de la fulla i de la planta i un dibuix d’aquesta amb el detall de la fulla. - Fer un dibuix del paisatge que s’observa al Nord i un altre del que s’observa al Sud. - Descriure de forma detallada els dos paisatges, fent especial èmfasis en les seves diferències. - Explica quin paper juga el relleu en l’activitat i impactes humans.

d) Annexos: - Material necessari: · Roba còmoda i calçat adequat per anar a la muntanya. · Esmorzar i dinar. Aigua. · Dossier de l’alumne, suport per poder escriure (carpeta, llibreta,...), llapis, bolígraf, colors (opcional). · Clau dicotòmica treballada a classe sobre la vegetació, amb descripcions de cada espècie.

L’Anticlinal de Bellmunt.

4.- Solucionari: Es mostren una sèrie d’imatges a posteriori, a tall d’exemple de com haurien de dibuixar els alumnes. Evidentment, ells ho han de fer a mà in situ. Activitat

1.- Història Geològica.

2.- El Vessant Sud.

3.- El Vessant Nord.

4.- Relleu i Ocupació Humana.

Solucions a) Dibuix esquemàtic de l’Anticlinal. Veure Imatge 1. b) Dibuix de les línies discontínues que completen l’Anticlinal. Veure Imatge 1. c) S’ha d’explicar el plegament amb el xoc de dues plaques tectòniques (límit convergent). Es pot relacionar també amb la formació d’un Sinclinal. d) Explicar el xoc de la placa Ibèrica amb l’Europea o Euroasiàtica (límit convergent), el plegament del qual forma els Pirineus. A Catalunya, com més al Nord (límit de les plaques), els plecs estan més encavalcats, erosionats i deformats. Per tant, l’Anticlinal de Bellmunt es tracta d’una de les primeres manifestacions del plegament dels Pirineus. e) L’erosió es deu primer a la facultat pròpia dels anticlinals “d’obrir-se” o “esquerdar-se a la part superior o cresta i després degut al treball dels agents geològics externs, especialment a l’acció de les rieres (en aquest cas) sobre els materials sedimentaris que formen bona part de l’Anticlinal. Nota: Ha de quedar molt clar el procés de formació de l’Anticlinal: primer el plegament (xoc) i després erosió (aigües). a) S’ha de marcar un punt de la part superior del Vessant Sud. Veure Imatge 1. b) Ens trobem a la Solana, que correspon al vessant Sud de l’Anticlinal. c) Explicar variables com la insolació, baixa humitat, poca cobertura vegetal,... d) Exemple d’un arbre de la solana: Veure Imatge 2. a) S’ha de marcar un punt de la part superior del Vessant Nord. Veure Imatge 1. b) Ens trobem a l’Obaga, que correspon al Vessant Nord. c) Explicar Variables com la temperatura més baixa, humitat alta, molta cobertura vegetal,... d) Exemple d’un arbre de la obaga: Imatge 3. a) En el dibuix s’ha de veure clar el relleu accidentat i la poca ocupació humana al Nord i el relleu pla i molta ocupació humana al Sud. Veure Imatges 4. b) S’ha de diferenciar el relleu (accidentat i pla), la ocupació humana, les comunicacions, la indústria, la agricultura, la ramaderia,... (en tots els casos, superior al paisatge de la plana). Es pot diferenciar ramaderia intensiva i de pastures, Sud i Nord respectivament. c) Relacionar l’ocupació amb el relleu: com més accidentat, menys ocupació: influència en les comunicacions. Això comporta la distribució de la població i la posició de determinades indústries i comerços, amb els impactes en el paisatge i la contaminació corresponents. Nota: es pot aprofitar per parlar sobre el problema de la contaminació per purins de la comarca d’Osona: el què

L’Anticlinal de Bellmunt.

ho ha provocat, quins han set els impactes ambientals (sobretot en el cas dels aqüífers) i les mesures que es poden prendre. Nota: En cas d’anar bé de temps, i si és un dia de bona visibilitat, es pot mirar d’identificar les poblacions que es veuen des del mirador i/o les formacions muntanyoses (es veu el Montseny, el Pedraforca, bona part del Pirineu, entre d’altres; i en un dia excepcionalment bo Montserrat). Distribuïts a les diferents zones del mirador hi ha penells informatius que ajuden a localitzar tan les poblacions com l’orografia.

Imatge 1. Dibuix esquemàtic de l’Anticlinal amb línies discontínues que el completen. El punt blau és la posició de la parada de l’Activitat 2 (solana) i el vermell la de l’Activitat 3 (Obaga). Imatge modificada de l’Esquema de F. Sàbat. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/ sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_de scriptives_dels_eig/documentos/154_descrip.pdf

L’Anticlinal de Bellmunt.

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic: Quercus ilex Nom comú: Alzina Descripció de la fulla: Fulla el·líptica o allargada, entera, dentades i fins i tot serrades i una mica espinoses (molt diferents en funció de l’edat i la zona on creix): Són dures i totalment opaques. L’anvers és verd fosc i cerós i el revers està atapeït de pèls grisos.

Descripció de la planta:

Imatges obtingudes de: http://www.floracatalana.net

Arbre de fulla perenne, d’aspecte massís. Tronc no gaire alt i d’escorça fosca i clivellada. Creix en zones d’hiverns temperats i estius secs. Domina els boscos de terra baixa en zones assolellades. Antigament se n’obtenia carbó, el combustible bàsic a la Mediterrània. Les aglans, els fruits, alimenten el bestiar.

Imatge 2. Exemple de fitxa d’un arbre de la solana.

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic: Fagus sylvatica

Nom comú: Faig

Descripció de la fulla: Fulles ovalades, translúcides, nervis paral·lels marcats i un serrell de pèls sedosos al marge.

Descripció de la planta:

Imatges obtingudes de: http://www.floracatalana.net

Arbre caducifoli, de tronc recte i una capçada ovalada i amb moltes fulles. Creix en zones de clima temperat, és molt sensible a les gelades. Necessita humitat però no pot viure en terres inundades. La fusta s’utilitza per fer mobles i parquets. El fruit, les fages (com unes castanyes allargades), serveixen com a aliment per als animals.

L’Anticlinal de Bellmunt.

Imatge 3. Exemple de fitxa d’un arbre de la obaga.

Nord Font de les imatges: Pròpia.

Sud Font de la imatge: Pròpia.

Imatge 4. Vista dels paisatges Nord i Sud.

L’Anticlinal de Bellmunt.

5.- Treball posterior: a) Repàs i correcció de les dades: A l’acabar la sortida els alumnes entreguen els dossiers al professor, que hi farà una ullada ràpida per comprovar si han treballat durant la sortida (veure apartat b. Avaluació). S’han de treballar les idees a posteriori a classe durant les assignatures corresponents per tal de que les activitats de la sortida no quedin aïllades; i tot el que hagin apuntat durant la sortida, posar-ho en comú i ampliar-ho. Per seguir amb l’activitat de la clau dicotòmica, es posa en comú la vegetació que s’ha trobat a les 2 zones i s’elabora un llistat més complert entre tots els grups (suposem que els diferents grups no tenen exactament les mateixes espècies), també es poden ampliar a l’aula. En resum, s’ha de completar un llistat amb la vegetació típica de la solana i un altre de la d’obaga. Es poden identificar les poblacions dibuixades a l’activitat 4 amb el Google Maps o similars per tal de comprovar si els alumnes saben interpretar un mapa i si saben identificar les poblacions d’un paisatge amb aquest: tractar els dos punts de vista: el del mapa i el del dibuix. De la mateixa manera, també es poden localitzar les formacions muntanyoses observades al dia de la sortida. b) Avaluació per als alumnes: Cada una de les 4 activitats s’avaluarà per partida doble, en un primer moment els alumnes entregaran el dossier just després de la sortida (al pujar a l’autocar, per exemple) per tal de que el professor comprovi si han treballat. A l’aula, se’ls retornarà el mateix dossier i l’hauran d’acabar de completar, si és el cas, o ampliar amb les activitats treballades a classe a posteriori. Després de tractar cada activitat a classe, els alumnes tornaran a entregar el dossier per tal de que el professor en faci una segona revisió. Durant la correcció s’han de tenir en compte els Criteris d’Avaluació exposats a l’apartat 1.c. Objectius. Nota sobre la taula de la pàgina següent: cada activitat es puntua de l’1 al 5, on 1 és la nota més baixa i 5 la més alta (1 < 5). Cada ítem val un 10% sobre el total.

L’Anticlinal de Bellmunt.

Nivells d’expectativa

A l’acabar la sortida Realització Activitat 1 Després de treballar-ho a classe A l’acabar la sortida Realització Activitat 2 Després de treballar-ho a classe A l’acabar la sortida Realització Activitat 3 Després de treballar-ho a classe A l’acabar la sortida Realització Activitat 4 Després de treballar-ho a classe

Participació durant la sortida i a classe

Comportament durant la sortida i a classe

L’Anticlinal de Bellmunt.

Bibliografia: http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_na tural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_le s_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/154_descrip.pdf http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0008857.xml http://www.municat.gencat.cat/?page=descarregamapes https://www.google.cat/maps Petita guia d’arbres, VIU EL PARC. Idea i realització: CEA Santa Marta i FUSIC. Dibuixos: Alfons Raspall/EN Corredor. Disseny: Xevi Quirante i Ester Sanglas. Col·laboració amb la Diputació de Barcelona, Diputació de Girona i la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya. http://www.floracatalana.net

Annexes: A. Quadern de l’alumne: 12 pàgines (22 - 33)

B. Quadern del professor: 9 pàgines (34 - 42)

C. Imatges addicionals: 8 pàgines (43 - 50)

L’Anticlinal de Bellmunt.

L’ANTICLINAL DE BELLMUNT

(Quadern de l’alumne)

Introducció: L’Anticlinal de Bellmunt, que forma la Serralada del mateix nom, es troba situat al Nord de la comarca d’Osona al límit Sud amb la comarca del Ripollès. Actua com a frontera natural entre la Plana de Vic i el Prepirineu. Es tracta d’un plec anticlinal de direcció Est-Oest, és a dir, un flanc cabussa cap al Sud i l’altre cap al Nord; i correspon al primer contrafort Pirinenc en la secció de la Vall del Ter. S’estén lateralment entre la Vall del Ter a l’Oest i la del Ges a l’Est; amb els municipis de Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora al Nord i Sant Pere de Torelló al Sud. El seu punt més alt és el Santuari de Bellmunt, de 1247m. Els materials geològics que el conformen són de l’Eocè, i estan organitzats per capes paral·leles alternants de materials sedimentaris (conglomerats, gresos i margues). La zona té un clima Mediterrani, amb precipitacions abundants i de règim regular (uns 1000mm de mitjana anual). En quant a usos, les zones baixes del vessant Sud són bàsicament agrícoles (zona del municipi de Sant Pere de Torelló), mentre que la serra en si i el vessant Nord és sòl forestal (tot i que hi ha part de sòl privat i/o destinat a pastures). Antigament l’explotació forestal era important, hi havia hagut molta activitat carbonera i de producció d’oli de faja, actualment es redueix al boix per les indústries locals.

Itinerari:

Mapa comarcal de Catalunya. Al requadre vermell la localització de la Serralada de Bellmunt. Imatge modificada de: http://www.municat.gencat.cat/?page=descarregamapes

L’Anticlinal de Bellmunt.

Direcció Ripoll

Direcció Olot

Direcció Vic

2 P

Detall del santuari, a la cresta Sud de l’Anticlinal. En morat el Pàrquing on aparcarem l’Autobús. En blau la zona on es farà l’activitat 2. En vermell la zona on es farà l’activitat 3, s’hi pot accedir fàcilment pel camí que baixa cap al municipi de Vidrà, a peu. En taronja el mirador del Santuari, un lloc ampli per dinar i per dur a terme l’activitat 4, també és el punt de trobada. Imatge modificada de Google Maps.

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 1:

HISTÒRIA GEOLÒGICA

a) Dibuixa l’anticlinal de Bellmunt de manera esquemàtica:

b) Al mateix dibuix, completa amb línies discontínues la part erosionada.

c) Explica com es forma un anticlinal (pots ajudar-te amb un esquema):

L’Anticlinal de Bellmunt.

d) Relaciona la formació de l’Anticlinal de Bellmunt amb la tectònica de plaques i la orografia de la regió:

e) Des de la seva formació fins a dia d’avui l’Anticlinal no ha mantingut la seva forma original ja que s’ha anat erosionant. Argumenta quins processos han dut a terme aquest canvi:

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 2:

EL VESSANT SUD

a) Marca al dibuix de l’Anticlinal (ACTIVITAT 1, exercici a) el lloc on ens trobem.

b) De quina zona es tracta?

c) Fes un llistat de les variables que en determinen l’ambient i explica-les:

L’Anticlinal de Bellmunt.

d) Identifica la vegetació amb l’ajuda de les claus dicotòmiques treballades a classe: Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

L’Anticlinal de Bellmunt.

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 3:

EL VESSANT NORD

a) Marca al dibuix de l’Anticlinal (ACTIVITAT 1, exercici a) el lloc on ens trobem.

b) De quina zona es tracta?

c) Fes un llistat de les variables que en determinen l’ambient i explica-les:

L’Anticlinal de Bellmunt.

d) Identifica la vegetació amb l’ajuda de les claus dicotòmiques treballades a classe: Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

L’Anticlinal de Bellmunt.

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic:

Nom comú:

Descripció de la fulla:

Descripció de la planta:

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 4:

RELLEU I OCUPACIÓ HUMANA

a) Fes un dibuix del paisatge que observes en direcció Nord i en direcció Sud: Nord

Sud

b) Descriu de forma detallada els dos paisatges fent especial èmfasis en les seves diferències:

Lâ&#x20AC;&#x2122;Anticlinal de Bellmunt.

c) Quin paper juga el relleu en lâ&#x20AC;&#x2122;activitat i impactes humans?

L’Anticlinal de Bellmunt.

L’ANTICLINAL DE BELLMUNT

(Quadern del professor)

Introducció: L’Anticlinal de Bellmunt, que forma la Serralada del mateix nom, es troba situat al Nord de la comarca d’Osona al límit Sud amb la comarca del Ripollès. És el límit Nord de la Plana de Vic. Es tracta d’un plec anticlinal de direcció Est-Oest, és a dir, un flanc cabussa cap al Sud i l’altre cap al Nord; i correspon al primer contrafort Pirinenc en la secció de la Vall del Ter: una de les primeres manifestacions del plegament dels Pirineus (és el més meridional de la zona). S’estén lateralment entre la Vall del Ter a l’Oest i la del Ges a l’Est; amb els municipis de Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora al Nord i Sant Pere de Torelló al Sud. El seu punt més alt és el Santuari de Bellmunt, de 1247m. Els materials geològics que el conformen són de l’Eocè, i estan organitzats per capes paral·leles alternants de materials sedimentaris (conglomerats, gresos i margues) que n’han facilitat l’erosió per part de les aigües. La zona té un clima Mediterrani, amb precipitacions abundants i de règim regular (uns 1000mm de mitjana anual). Al vessant de la solana hi abunden els alzinars (fins als 800-900m) i les rouredes seques; mentre que la obaga la cobreixen les rouredes humides (fins als 700-800m) i les fagedes. En quant a usos, les zones baixes del vessant Sud són bàsicament agrícoles (zona del municipi de Sant Pere de Torelló), mentre que la serra en si i el vessant Nord és sòl forestal (tot i que hi ha part de sòl privat i/o destinat a pastures). Antigament l’explotació forestal era important, hi havia hagut molta activitat carbonera i de producció d’oli de faja, actualment es redueix al boix per les indústries locals.

Itinerari:

Mapa comarcal de Catalunya. Al requadre vermell la localització de la Serralada de Bellmunt. Imatge modificada de: http://www.municat.gencat.cat/?page=descarregamapes

L’Anticlinal de Bellmunt.

Direcció Ripoll

Direcció Olot

Direcció Vic

82 81 Túnels de Sant Quirze de Besora

L’Anticlinal de Bellmunt.

Torelló

Nota: com s’aprecia amb el conjunt d’aquest mapa i l’anterior, no podrem observar l’Anticlinal de forma totalment transversal (és a la zona dels túnels, que no podem parar), així que la parada ens ha de servir per tal de situar-nos en el context i observar de biaix l’Anticlinal. En el trajecte següent per carretera convé indicar als alumnes, un cop passat el túnel, que mirin en direcció Est per tal de veure l’Anticlinal completament “obert”.

L’Anticlinal de Bellmunt.

2 P

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 1:

HISTÒRIA GEOLÒGICA

a) Dibuixa l’anticlinal de Bellmunt de manera esquemàtica: Dibuix esquemàtic de l’Anticlinal.

b) Al mateix dibuix, completa amb línies discontínues la part erosionada. Dibuix de les línies discontínues que completen l’Anticlinal. Veure Imatge 2.

c) Explica com es forma un anticlinal (pots ajudar-te amb un esquema): S’ha d’explicar el plegament amb el xoc de dues plaques tectòniques (límit convergent). Es pot relacionar també amb la formació d’un Sinclinal.

d) Relaciona la formació de l’Anticlinal de Bellmunt amb la tectònica de plaques i la orografia de la regió: Explicar el xoc de la placa Ibèrica amb l’Europea o Euroasiàtica (límit convergent), el plegament del qual forma els Pirineus. A Catalunya, com més al Nord (límit de les plaques), els plecs estan més encavalcats, erosionats i deformats. Per tant, l’Anticlinal de Bellmunt es tracta d’una de les primeres manifestacions del plegament dels Pirineus.

e) Des de la seva formació fins a dia d’avui l’Anticlinal no ha mantingut la seva forma original ja que s’ha anat erosionant. Argumenta quins processos han dut a terme aquest canvi: L’erosió es deu primer a la facultat pròpia dels anticlinals “d’obrir-se” o “esquerdar-se a la part superior i després degut al treball dels agents geològics externs, especialment a l’acció de les rieres (en aquest cas) sobre els materials sedimentaris que formen bona part de l’Anticlinal. Nota: Ha de quedar molt clar el procés de formació de l’Anticlinal: primer el plegament (xoc) i després erosió (aigües).

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 2:

EL VESSANT SUD

a) Marca al dibuix de l’Anticlinal (ACTIVITAT 1, exercici a) el lloc on ens trobem. S’ha de marcar un punt de la part superior del Vessant Sud de l’Anticlinal.

b) De quina zona es tracta? Ens trobem a la Solana, que correspon al vessant Sud de l’Anticlinal.

c) Fes un llistat de les variables que en determinen l’ambient i explica-les: Explicar variables com la insolació, baixa humitat, poca cobertura vegetal,...

d) Identifica la vegetació amb l’ajuda de les claus dicotòmiques treballades a classe: Exemple d’un arbre de la solana.

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic: Quercus ilex

Nom comú: Alzina

Descripció de la fulla: Fulla el·líptica o allargada, entera, dentades i fins i tot serrades i una mica espinoses (molt diferents en funció de l’edat i la zona on creix): Són dures i totalment opaques. L’anvers és verd fosc i cerós i el revers està atapeït de pèls grisos.

Descripció de la planta:

Imatges obtingudes de: http://www.floracatalana.net

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 3:

EL VESSANT NORD

a) Marca al dibuix de l’Anticlinal (ACTIVITAT 1, exercici a) el lloc on ens trobem. S’ha de marcar un punt de la part superior del Vessant Sud de l’Anticlinal, però a la part interna erosionada d’aquest.

b) De quina zona es tracta? Ens trobem a l’Obaga, que correspon al Vessant Nord de l’Anticlinal. En aquest cas considerem correcte “Vessant Nord de l’Anticlinal”, encara que no sigui el vessant real sinó la part interna del Vessant Sud. És equivalent.

c) Fes un llistat de les variables que en determinen l’ambient i explica-les: Explicar Variables com la temperatura més baixa, humitat alta, molta cobertura vegetal,...

d) Identifica la vegetació amb l’ajuda de les claus dicotòmiques treballades a classe: Exemple d’un arbre de la obaga: Imatge 6.

Dibuix de la planta i detall de la fulla

Nom científic: Fagus sylvatica

Nom comú: Faig

Descripció de la fulla: Fulles ovalades, translúcides, nervis paral·lels marcats i un serrell de pèls sedosos al marge.

Descripció de la planta:

Imatges obtingudes de: http://www.floracatalana.net

L’Anticlinal de Bellmunt.

ACTIVITAT 4:

RELLEU I OCUPACIÓ HUMANA

a) Fes un dibuix del paisatge que observes en direcció Nord i en direcció Sud: En el dibuix s’ha de veure clar el relleu accidentat i la poca ocupació humana al Nord i el relleu pla i molta ocupació humana al Sud.

Nord Font de les imatges: Pròpia.

Sud Font de la imatge: Pròpia.

b) Descriu de forma detallada els dos paisatges fent especial èmfasis en les seves diferències: S’ha de diferenciar el relleu (accidentat i pla), la ocupació humana, les comunicacions, la indústria, la agricultura, la ramaderia,... (en tots els casos, superior al paisatge de la

L’Anticlinal de Bellmunt.

plana). Es pot diferenciar ramaderia intensiva i de pastures, Sud i Nord respectivament.

c) Explica quin paper juga el relleu en l’activitat i impactes humans: Relacionar l’ocupació amb el relleu: com més accidentat, menys ocupació: influència en les comunicacions. Això comporta la distribució de la població i la posició de determinades indústries i comerços, amb els impactes en el paisatge i la contaminació corresponents. Nota: es pot aprofitar per parlar sobre el problema de la contaminació per purins de la comarca d’Osona: el què ho ha provocat, quins han sigut els impactes ambientals (sobretot en el cas dels aqüífers) i les mesures que es poden prendre.

L’Anticlinal de Bellmunt.

IMATGES ADDICIONALS: Nota: Totes les imatges següents són pròpies (Raül Coromina). Vista del flanc Nord de l’Anticlinal des de la primera parada (Activitat 1).

L’Anticlinal de Bellmunt.

Vista de l’Anticlinal des de l’autovia C-17 (no podem parar amb l’autobús, així que se’ls hi hauria d’ensenyar des d’aquest mentre hi passem).

Santuari de Bellmunt, amb la placeta central i el Mirador (Activitat 4).

L’Anticlinal de Bellmunt.

Vistes de l’Anticlinal mirant cap a l’Est des del Santuari de Bellmunt. Si no s’ha aconseguit interpretar bé a la primera parada es pot fer ara.

Vista de l’Anticlinal mirant cap a l’Oest des del Santuari de Bellmunt (no es veu tan clar).

L’Anticlinal de Bellmunt.

Zona de la Solana i l’aparcament, on es duu a terme l’Activitat 2.

L’Anticlinal de Bellmunt.

Escales per accedir el camí que va cap al municipi de Vidrà, on durem a terme l’Activitat 3 (Obaga)

Lâ&#x20AC;&#x2122;Anticlinal de Bellmunt.

Zona de la Obaga, on es duu a terme lâ&#x20AC;&#x2122;Activitat 3.

Lâ&#x20AC;&#x2122;Anticlinal de Bellmunt.

Vistes en direcciĂł Nord des del Santuari de Bellmunt.

L’Anticlinal de Bellmunt.

Vistes en direcció Sud des del Santuari de Bellmunt (costa d’apreciar el final de la Plana de Vic).

Passera que dóna la volta a l’edifici pel costat Est. Antigament, abans que la construïssin era extremadament complicat i perillós donar una volta sencera al Santuari, per això es deia que qui la fes tindria bona sort; creença que continua a l’actualitat, tot i que ara és molt més fàcil aconseguir-ho. S’ha d’anar amb compte perquè pels voltants de l’edifici hi solen pasturar cabres. Si no les molestem elles tampoc ens molestaran.