CAMÍ DE RONDA S'AGARÓ-SA CONCA. DOSSIER DE TREBALL by xon vilahur godoy

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

CAMÍ DE RONDA SANT POL-SA CONCA S’AGARÓ COSTA BRAVA

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

ÍNDEX CAMÍ DE RONDA SANT POL-SA CONCA S’AGARÓ COSTA BRAVA ................................1 ÍNDEXJUSTIFICACIÓ ..........................................................................................................................2 JUSTIFICACIÓ .......................................................................................................................................4 ITINERARI HISTÒRIC I URBANÍSTIC ............................................................................................5

INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................6

TEXTOS, LLIBRES I REVISTES........................................................................................7

2.1.

Sant Pol i s’Agaró ..........................................................................................................7

2.2.

S'Agaró. Els últims anys de Rafael Masó ........................................................... 11

2.3.

Un oasi de civilitat i luxe .......................................................................................... 16

2.4.

El passeig de mar de la ciutat-jardí ................................................................... 19

QÜESTIONS DE CULTURA I LLENGUA .................................................................. 21 Punt 1. El camí de ronda o passeig de mar ............................................................. 21 Punt 2. El mollet ................................................................................................................. 22 Punt 3. La punta d’en Pau .............................................................................................. 22 Punt 4. Senya Blanca ........................................................................................................ 23 Punt 5. La Loggia de Senya Blanca ............................................................................. 23 Punt 6. Toponímia ............................................................................................................ 24 Punt 7. La ciutat-jardí de s’Agaró .............................................................................. 24 Punt 8. Cala Pedrosa ......................................................................................................... 25 Punt 9. Sa Conca................................................................................................................. 25 Punt 10. L’església .............................................................................................................. 25 Punt 11. L’Hostal de la Gavina...................................................................................... 26

ITINERARI

GEOLÒGIC................................................................................................................. 27

ITINERARI GEOLÒGIC . INTRODUCCIÓ ..................................................................... 28

LA GEOLOGIA PUNT PER PUNT .................................................................................. 29 1a PARADA: . EL MOLLET ............................................................................................. 29 2A PARADA, MIRADOR DE LA PUNTA D’EN PAU ............................................. 31 3A PARADA. ES FREU GRAN ........................................................................................ 31 4a PARADA. ES NEGRAIS DE LA PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA ............ 32 5a PARADA. SENYA BLANCA ....................................................................................... 33 6a PARADA: CALA PEDROSA ....................................................................................... 33

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

7a PARADA: MENHIR DE CALA PEDROSA ........................................................... 34 8a PARADA: CALA DE LA FONT ............................................................................... 34 9a PARADA: CALA DELS GOSSOS ............................................................................ 35 10a PARADA: CALA DE VAQUES.............................................................................. 35 11a PARADA. ESQUERDA DELS LLOBARROS ...................................................... 36 11a PARADA. ESQUERDA DELS LLOBARROS ...................................................... 36 12a PARADA. MURS DE PEDRA ................................................................................. 36 13 a PARADA. PLATJA DE SA CONCA .................................................................... 36

QÜESTIONS DE GEOLOGIA ............................................................................................ 37

ITINERARI GEOQUÍMIC .................................................................................................................. 41

LA PLATJA DE "SA CONCA” ......................................................................................... 42 RECOMANACIONS PER A LA SORTIDA .................................................................... 42 8.1.

COM ARRIBAR-HI? .................................................................................................... 43

8.2.

TREBALL PREVI .......................................................................................................... 44

8.3.

EQUIP .............................................................................................................................. 44

8.4.

PUNT DE TROBADA 1:

INICI DE LA PLATJA ............................................ 46

ACTIVITAT 1 : Recollim, reciclem i reutilitzem. ..................................................... 46 Qüestions: ................................................................................................................................ 47 ACTIVITAT 2: El món microscòpic? Cal molta imaginació! ............................... 49 ACTIVITAT 3: Mescla homogènia i mescla heterogènia........................................ 51 ACTIVITAT 4: Observació dels granits gris i vermell............................................. 52 8.5.

PUNT DE TROBADA 2: L’ILLOT DE SA CONCA ........................................... 53

ACTIVITAT 5: Basses de sal ............................................................................................. 53 PROPOSTES DE TREBALL PER DUR A TERME OPTATIVAMENT................. 54 A.

Cristal·lització de la sal de l’aigua de mar ........................................................ 54

Solubilitat i saturació ____ ........................................................................................ 55

ACTIVITAT 6: Erosió .......................................................................................................... 56 ACTIVITAT 7: pH de l’aigua de mar: .......................................................................... 57 8.6.

PUNT DE TROBADA 3: LES ESCALES .............................................................. 59

ACTIVITAT 8: Reacció química ...................................................................................... 59 ACTIVITAT 9: Velocitat d’una reacció. ........................................................................ 61 ACTIVITAT 10: Electròlisi de l’aigua del mar .......................................................... 62 ACTIVITAT 11: Anella d’una llauna ............................................................................. 64 ACTIVITAT 12: Energies renovables. ........................................................................... 65 PROPOSTES........................................................................................................................... 66 BIBLIOGRAFIA I WEBOGRAFIA................................................................................................... 67

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

JUSTIFICACIÓ La realització d’aquest dossier es va fer el desembre del 2011 en motiu d’una sortida al camí de ronda de S’Agaró a Sa Conca, realitzada pels alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’institut de Llagostera. Es va pensar com un treball interdisciplinar apte per als alumnes de totes les modalitats de batxillerat. Es va escollir aquest itinerari de S’Agaró a Sa Conca per molts motius: es pot arribar al lloc amb transport públic, per tant, amb molt poc cost; el traçat és còmode i sense perill, la geologia de la zona és espectacular , el fet urbanístic de la ciutat-jardí es podria dir que és únic en tota la costa catalana i la possibilitat de fer química a la platja de Sa Conca ja havia estat explorada. Finalment podem afirmar que és un camí de gran bellesa per una zona noble de la Costa Brava. La part de geologia la va realitzar la Xon Vilahur, inspirant-se en la sortida realitzada el maig del mateix any, en motiu del Geolodia; la part de l’itinerari geoquímic el va realitzar l’Esteve Moré amb materials propis; i la part d’història, urbanisme i llengua, fou realitzada per Pitu Basart preparant ell mateix les qüestions basades amb textos de diversos llibres i de la revista Gavarres. Les fotografies que il·lustren el treball són fetes pels mateixos autors; els mapes geològics, fotos aèries i ortofotos antigues estan extretes de la pàgina de l’Institut Català de Cartografia en els seus apartats d’ortoxpres i vissir. En la foto aèria adjunta es mostra l’itinerari. Situats a la platja de Sant Pol , marca l'inici un rètol vertical on indica el camí a seguir per arribar a la Platja d'Aro pel sender GR 92 . A partir d'aquí resseguim el camí que travessa un camí de fustes transversals, deixant a l'esquerra els edificis de la Base Nàutica, i a la dreta una zona de dunes recuperada. Deixant els banys del Sant Pol , trobem l'entrada a la urbanització de S'Agaró, i l'Hotel la Gavina. El camí es desvia la dreta entre una tanca i la sorra de la platja. L’itinerari comença davant l’Hostal La Gavina, al punt conegut com Es Mollet; de seguida pugem unes escales que porten al mirador de Punta de Pau, una magnífica balconada que domina la platja de Sant Pol . Finalment arribarem a la Cala Pedrosa. Passem la platja i seguim fins al mirador, dominat per un templet que mira cap a l'esmentada platja. L'ampli camí ens porta fins l'escalinata de Sa Conca , que ens permeten arribar fins a la platja de la Cala dels Oriços. 4

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

ITINERARI HISTÒRIC I URBANÍSTIC

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

1. INTRODUCCIÓ El Camí de Ronda que fa frontera entre la urbanització de S'Agaró i el mar, és com un immens passeig , sense bars ni botigues, on l'única música que acompanya és la del mar. Un camí que circumval·la la urbanització, projectada per Rafael Masó, deixeble de Gaudí, que sempre ha estat associat al luxe de la Costa Brava. I és que S'Agaró és un dels primers espais urbanitzats de la costa, a l’inici del segle XX, quan van arribar les famílies burgeses catalanes buscant els beneficis de la mar. El camí està inundat de cases senyorials, burgeses, i amb uns decorats dignes d'una pel·lícula. També el passeig acompanya amb multitud d'arbres, i jardineres. Ens sorprèn veure com aquestes cases, sembla tenien accés a la platja amb barca. Si ens fixem, sota el passeig hi ha quantitat d'antics embarcadors, que sembla podrien connectar amb les escales i portes, també antigues d'accés a les cases.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

2. TEXTOS, LLIBRES I REVISTES 2.1. Sant Pol i s’Agaró Passada la punta de l'escullera del port de Sant Feliu de Guíxols, tan recollit i minúscul i en les aigües del qual es dorm, a bord d'un vaixell, meravellosament, se segueix per la part externa de l'espigó -donant l'esquena a l'ermita de Sant Elm- i passat aquest s'arriba a les aigües del cap el nom del qual és el mateix que el de la població. Aquest cap, que és més rom que esmolat, és de color vermellós -granits i feldspats- i té al seu litoral diverses microscòpiques illetes que formen diminuts freus en la costa, pintorescs, delícia d'afeccionats a la pesca i modestos excursionistes. En arribar a aquestes aigües es veu ja, en gairebé tota la seva extensió, el que serà aquest itinerari. La costa, com si s'hagués fatigat una mica del continu do de pit geològic -talls i barrancades abruptes, aparatoses verticalitats pètries-, que emet entre Tossa i Sant Feliu, aquí s'endolceix, s'aclareix i s'humanitza. Comença un litoral a mitja altura que, amb les intermitències de les platges baixes, continuarà fins a Palamós. Aquest litoral, en el qual els pins són abundantíssims, manté un terreny en falda molt suau que es recolza a les Gavarres llunyanes, de línies de perfil llargues i bondadoses. Això fa que aflorin en aquesta costa algunes valls, la més important de les quals és la Vall d'Aro, tan clara i fina. Navegant el cap, segueix un litoral amb anfractuositats i coves d'interès geològic, una de les quals -la del Mulà- té la coqueteria d'abrigar, en la seva part més profunda, una petitíssima platja, sorpresa gairebé irreal dins la fixesa mineralògica. Aquest litoral constitueix la punta extrema a garbí de la conca de la platja de Sant Pol, tan exquisida de línia. Aquesta platja, encarada al sud, oberta a l'est, ofereix escàs refugi, però és excel·lent per al bany i molt neta. Per això és molt concorreguda quan arriba el bon temps. Al seu racó de garbí hi ha alguns grans xalets ombrejats de pins i pomposos eucaliptus; s'obre al seu centre sobre una de les branques -diríem- de la Vall d'Aro amb un primer terme de petits horts d'una delicada cal·ligrafia; en el seu racó de llevant s'inicia l'ample i graciós massís rocallós, d'escassa altura -granit blanquinós i rosat-, sobre el qual es perfila la urbanització de s'Agaró. No és una de les més petites gràcies de la platja de Sant Pol tenir una de les seves banyes de color roig i l'altra de color gris clar. Això li proporciona una diversitat aèria i picant. La platja de Sant Pol constitueix un dels punts de més atracció popular de la Costa Brava. Hi he vist considerables multituds, sobretot els dies de celebració a s'Agaró 7

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

d'alguna festa nàutica o esportiva. A la platja hi ha diverses superstructures, de caràcter marcadament popular -restaurants, cafès, bars-, per a servir aquestes afluències de la massa. Sant Feliu dóna per la seva banda un gran contingent d'excursionistes dominicals. S'Agaró té una fama tan merescuda que és natural que al seu voltant s'hagi format un corrent popular fet de mimetisme i de curiositat. No obstant això, el que s'ha construït a Sant Pol els darrers anys té un tal aire de provisionalitat que li dóna un aspecte una mica suburbial. La platja de Sant Pol acaba, en el seu racó de llevant, amb un aixecament rocallós de la costa a mitja altura, i aquí és on s'inicia el nucli urbà de s'Agaró. Una magnífica carretera que enllaça amb la de Sant Feliu a Palamós constitueix el seu accés. Hom arriba a la urbanització i apareix, amb el tan famós Hostal de la Gavina -de primer ordre, un dels millors de Catalunya i avançat del turisme internacional en aquesta costa-, una llarga sèrie de construccions rodejades d'arbres i jardins, davant un camí que dibuixa una ampla corba. El primer efecte que produeix s'Agaró i que persistirà en tot el curs del seu desenvolupament és aquest: una impressió de sorpresa. La sorpresa de trobar, en un país generalment tan abandonat i tan anàrquic, un ambient de tanta distinció i d'una pulcritud tan admirable. La construcció, sobre un punt determinat de la costa sàviament escollit i dotat d'aquelles condicions indispensables -posició, estètica, paisatge, comunicacions, etc.per a fer-lo factible, d'un nucli urbà de nova planta proveït de tots aquells requisits que constitueixen la característica d'un estàndard de vida elevat... aquest és el problema que ha estat resolt a s'Agaró. El seu infatigable i intel·ligent iniciador, el senyor Ensesa, en planejar aquest problema interessantíssim en forma francament moderna, va recollir un estat d'esperit sentit amb notorietat. Si no estic equivocat, el senyor Ensesa es va moure impulsat pels deplorables efectes que produeixen els dos grans enemics de la Costa Brava: l'esforç individual, generalment molt costós i que es resol moltes vegades en la més desenfrenada -passi la paraula en gràcia a la seva exactitud- «capricitat», i l'esforç col·lectiu anarquitzant o anàrquic. Construir de nova planta un nucli urbà orgànic, harmònic, bell -aquesta va ésser la idea bàsica de S'Agaró. En aquest sentit, s'Agaró és un acte social exemplar i, des d'aquest punt de vista, el senyor Ensesa ha fet més per la nostra costa, ha servit més els seus interessos, que les diverses dotzenes d'esforços incoherents i desllorigats que més o menys oficialment s'hi han desenvolupat en els darrers anys. Es va escollir, primer, el lloc: un terreny obert, lluminós, vorejant el mar, amb un paisatge de fons de gran suavitat, de corbes llargues i dolces. Es va resoldre el problema de les comunicacions. La proximitat d'una ciutat gran com Sant Feliu va ésser un altre indubtable avantatge. Després es va aixecar un plànol global, molt detallat. Aquest plànol fou declarat inamovible, ja que, en cas contrari, l'anarquia burgesa ho hauria desbaratat tot. En un país on no hi pot haver dues cases de la mateixa alçada, aquest era el punt central. Va marcar-se després el traçat dels 8

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

carrers i es dotà aquest plantejament de tots els últims progressos de l'urbanisme. I així es van anar venent els solars. Va costar moltes vegades força feina convèncer un propietari de la necessitat de donar a la seva casa l'altura indispensable per tal que no constituís una privació de vista per al veí d'enfront o del costat... Aquesta experiència -ho repeteixo-, practicada en un país on la gent té, generalment, la mania d'aprofitar els més petits detalls per a distingir-se, és vertaderament curiosa. El senyor Ensesa l'ha realitzada, sens dubte, a través de moltes molèsties i amargors. De moment, si més no, no s'ha trencat res. Això li ha produït, sens dubte, una gran satisfacció. El senyor Ensesa va ésser ajudat en la seva magna empresa per un arquitecte molt distingit, el difunt Rafael Masó i Valentí. No cal subratllar la discreció de la seva construcció ni la visió àmplia que Masó va tenir del que seria algun dia s’Agaró. El que he de dir, perquè constitueix una altra gratíssima sorpresa, és que s’Agaró no té aquest tràgic aspecte de provisionalitat i de peremptorietat que tenen tants nuclis d'estiueig de la costa i que fan la impressió que la gent hi viu com en un camp obert. S’Agaró té base, autèntica realitat, i en aquest sentit -com en tants d'altres- no té, a la costa, paritat. En morir Massó, el 1935, havia deixat traçat l'avantprojecte del futur s'Agaró, avantprojecte que ha estat continuat amb les variacions que els treballs d'aquest tipus sempre necessiten quan són portats a la pràctica. Aquesta labor fou encomanada pel senyor Ensesa, en traspassar Massó, a l'arquitecte Francesc Falguera, de tan fina sensibilitat, el qual des d'aquell moment va assumir la direcció tècnica de S'Agaró fins que va morir l'any 1960. La tal direcciótècnica l'ha exercida després l'arquitecte Adolf Florensa. La urbanització de s'Agaró va iniciar-se cap a l'any 1924. El senyor Josep Ensesa fixa la data el setembre de 1923. El ritme de construcció inicial va ser força ràpid i s'han anat construint, vorejant el mar, totes o gairebé totes les cases previstes fins a la meravellosa cala de sa Conca. Des del xalet del senyor Ensesa, situat sobre el racó de llevant de la platja de Sant Pol, fins a la casa que es va construir el pintor Colom a sa Conca, hi ha una extensió considerable. Diguem, això no obstant, que s'han construït a s'Agaró tres coses vertaderament excepcionals: la casa del senyor Josep Ensesa, anomenada Senya Blanca, obra de l'arquitecte Duran Reynals, probablement una de les obres d'aquest arquitecte més afortunades; el passeig del Már o camí de Ronda, resseguint les sinuositats del litoral, d'una bellesa incomparable, i l'església de la urbanització. Fa uns quants anys, generalment durant el mes de juliol, que se celebren als jardins de Senya Blanca els festivals de música i dansa de s'Agaró, festivals que gaudeixen d'un sòlid prestigi artístic, al qual s'ha de sumar l'atractiu de la significació social del qual es veuen rodejats. S'Agaró, sempre dins els motlles de la seva distinció inicial, ha anat, en efecte, 9

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

creixent i desenvolupant-se. I l’església és obra del traspassat arquitecte Falguera, artista de molta distinció i una de les primeres figures de l'art religiós en aquest país. S'aixeca en un turó al qual s'accedeix a través d'una ampla escalinata, des de la qual es domina un ample panorama sobre la urbanització i el mar. El temple, que és situat dins el cànon catòlic més tradicional i més nostre, té tota la gràcia del nostre barroc mariner, tan clar i aeri. I l’església de s'Agaró i la de Cadaqués formen dos meravellosos punts de gràcia divina i humana. El gust del senyor Ensesa, que és un apassionat d'aquest país, la seva història i de les seves formes belles, ha estat per a l'arquitecte Falguera una col-laboració inapreciable. Ja tenim església a s'Agaró. I quina església! Tot ha quedat com il-luminat i embellit. Al seu interior hi ha algunes peces de primer ordre, com els sepulcres del castell de Foixà gòtics, d'una severitat que sobta. La iniciativa del senyor Ensesa va ésser considerada, als seus inicis, com una bogeria. No obstant, es pot dir que ha assolit el seu desenvolupament complet. Succeeix amb s'Agaró el fenomen natural, conseqüència de la seva concepció bàsica: com més creix, més bell és el nucli urbà. I és que la seva concepció té molts avantatges derivats dels que es dedueixen sempre de la substitució del caprici anàrquic per la previsió i la cura. Posseeix entre molts altres avantatges el de l'arbrat. S'Agaró té un arbrat magnífic. És un dels punts de la costa de més variada i noble riquesa botànica. No en va és avui s'Agaró, en aquest litoral, el punt de més prestigi públic i sens dubte el que exerceix una més potent atracció social. El que és indispensable assegurar és que les idees que van presidir el seu plantejament no es torcin mai. Si s'aconsegueix fins a la fi, tindrem un cas únic: una construcció fabricada de nova planta -situada bellíssimament- amb un criteri urbanístic coherent i orgànic. S'Agaró serà -és ja- en aquesta costa una anticipació que, per la seva mateixa normalitat, ens semblarà, genial. Descriure els fastos -curts però densos- del desenvolupament de s'Agaró com a nucli social no pot entrar dins els límits d'aquesta Guia. Les manifestacions esportives de tot ordre que tenen s'Agaró per marc, la brillantesa de la seva vida social, dels seus famosos festivals musicals, l'índex de personalitats que per l'Hostal de la Gavina s'han succeït, constituiria una tasca que, si es podia fer, seria en aquest moment desplaçada. S'Agaró és el nucli d'aquesta costa d'un to social més elevat. Amb Barcelona, s'Agaró és comunicat per la carretera general de França, que a la cruïlla de Vidreres empalma amb la que va a Llagostera, Santa Cristina d'Aro i Platja d'Aro. S'Agaró es troba, a més, contigu a la carretera de Sant Feliu a Palamós.

JOSEP PLA, La Costa Brava

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

2.2. S'Agaró. Els últims anys de Rafael Masó "E1 meu pare havia posseït terrenys vora la mar, prop de Sant Feliu de Guíxols, amb l'objecte de bastir-hi una casa d'estiueig. En Rafael Masó fou encarregat del projecte, i aviat aquell paisatge s'ensenyorí d'ell i li va suggerir més àmplies realitzacions que li feren proposar l'estudi d'una petita urbanització. Si bé momentàniament jo era un dels que més decididament s'oposaven a aquella idea, fou menester solament un senzill croquis d'en Rafael i el poder de persuasió que les seves paraules tenien per fer-me veure un món nou de belleses i grandesa insospitades i convertir-me en el més fervent defensor del seu projecte. Així es va concebre s'Agaró." "Belles tardes de l'estiu del 1923 en què m'escapava del nostre despatx com un vailet fuig de l'escola i em refugiava a la casa pairal de la seva muller, a Domeny, per somniar junt amb ell i el llapis als dits sobre el nou poble! I allò que era visió confusa anà prenent cos i es concretaven les formes i mides d'aquell nou ésser que s'anava gestant en la pau dels capvespres estivals, tot sentint el remoreig del Ter i el fressejar del vent en les seves arbredes.” "I amb la tardor vingué el retorn a ciutat a la nostra vella i estimada Girona on el Destí havia volgut que habitéssim per un cert nombre d'anys la mateixa casa, la qual cosa havia de facilitar més encara les nostres relacions futures. “Les llargues vetlles d'aquella tardor es feren curtes en veure com s'anava plasmant el nou poble i com en Masó, llançat pels amplis camins de la seva fantasia creadora, anava emplenant paper i plànols amb avingudes, escalinates, pèrgoles, places i miradors que no estàvem pas massa segurs que arribessin a tenir existència; però donava tant de plaer somniar, somniar belles coses en un moment en què la realitat era tan trista!” "Passaven els darrers mesos d'aquell any 1923 quan s'emprengueren, no obstant, les primeres obres en els erms que són avui dia s'Agaró. Els difícils moments polítics per què passava la nostra terra no ens permetien pas exposar públicament la nostra manera de pensar. En Rafael Masó n'estava foll d'ira, i no trobàvem altra manera de fer sentir la nostra protesta contra aquella vexació a què era sotmesa la nostra gent que creant un nou poble, aixecant noves construccions que, per la seva manera d'ésser concebudes i portades a terme, proclamessin ben alt i ben noblement de cara al món, que Catalunya existia, amb uns sentiments i una llengua propis i amb una arquitectura ben pròpia i ben definida.” "I començà la febre constructiva i de rehabilitació del nostre estil pairal i el pelegrinatge en recerca de les belles pedres abandonades, en imminent perill de destrucció.” 11

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

"Però davant d'unes velles pedres o d'un moble antic, d'un detall de fusteria, d'un treball de forja o d'un senzill enguixat, el constructor, amarat encara amb els sentiments del poeta, idealitzava aquells elements humils, i en pocs moments, amb traç segur i expressiu recollia les seves impressions que havia d'aplicar més tard d'una manera ben personal en les seves construccions.” "El contacte freqüent amb els artesans de Girona i amb la pagesia de les nostres rodalies li féu estimar les arts humils que ell rehabilità i ennoblí, i els materials més pobres i abandonats foren utilitzats per ell amb gràcia única. "Aquesta manera d'ésser es reflectí meravellosament en la seva obra cabdal de s'Agaró. "Ell, però, desitjava donar-li una major irradiació d'influència cultural. Bo era que els mètodes constructius de s'Agaró comencessin a formar escola i que els seus elements decoratius fossin aplicats en altres llocs. S'Agaró havia d'ésser quelcom més que un reeixit amuntegament de cases ben construïdes. Dintre d'aquest cos ben proporcionat, hi calia també. una ànima: l'Església. I havia de tenir una veu amb què expressar els seus sentiments: la Revista."

Aquest text de Josep Ensesa i Gubert, aparegut a la Revista de s'Agaró de l'hivern del 1935-36, és el primer intent d'historiar s'Agaró, i d'ell, a part de les dades objectives, ens interessa remarcar el lligam entre el naixement de s'Agaró, l'estiu del 1923, i la voluntat d'afirmació catalanista dels seus creadors. Això explica la insistència de Masó en les formes populars i en la invenció d'una arquitectura manifestament catalana. L'acumulació d'elements suposadament autòctons (com ara arcs, ràfecs, porxos, voltes, embigats, xemeneies, contraforts, torres, pèrgoles, etc.), la utilització intencionadament populista dels recursos de l'arquitectura tradicional (esgrafiat, ceràmica, terra cuita, forja, etc.) i la incorporació directa d'elements arqueològics (portes, capitells, finestres, columnes, etc.), acaben, però, més en el tipisme que no pas en una arquitectura veritablement arrelada al país. Fou justament aquesta afiliació al tipisme la que, unida a la gran promoció que Josep Ensesa féu de s'Agaró, va popularitzar 1'estil s'Agaró i que es va estendre durant els anys trenta i la postguerra en bona part de les poblacions costaneres de Catalunya. L'origen de s'Agaró rau en la compra per part de Josep Ensesa Pujades, pare del que serà el promotor de s'Agaró, d'uns terrenys en un turonet sobre la platja de Sant Pol, el 1916, amb la intenció de construir-s'hi una casa d'estiueig. Diverses circumstàncies portaren a l'adquisició d'altres terrenys colindants i a la idea d'una 12

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

parcel.lació els plans de la qual són l'embrió de la futura urbanització. La construcció de la casa d'estiueig del pare Ensesa i la parceUació projectada van quedar sense realitzar fins que, el 1923, Josep Ensesa i Gubert, empès pel desig de fer-s'hi una casa, es posa al davant d'aquell antic projecte. L'estiu del 1923 es reconsidera el pla i es fa el projecte d'urbanització i de la primera casa, Senya Blanca, que s'habita per primera vegada l'estiu del 1924. La urbanització prevista queda aturada altra vegada fins al 1929, any en què es construeix el Restaurant dels Banys i es crea una línia d'autobusos Barcelona-s'Agaró. A partir d'aquest moment s'inicien les obres d'urbanització i la construcció dels primers xalets a l'entorn de la plaça: les cases Niubó i Sibils i les que seran la futura Gavina i les dues casetes que marquen l'entrada de l'escala que puja des del mar fins a la plaça. El 1932 s'inaugura l'Hostal de La Gavina, reformant un d'aquests primers conjunts construïts. El 1934 s'inaugura l'ampliació d'aquest hostal. Entre el 1930 i el 1935 Masó projecta i construeix nombroses cases, entre les quals destaquem la casa de Rafael Masó, la casa de Santiago Masó, la casa Gorina, la casa Badia, les cases Cruz, la casa Comadira, la casa Gual, la casa Guardiola, la casa Bonet, etc. A la mort de Masó el 1935, es fa càrrec de les obres de s'Agaró l'arquitecte Francesc Folguera, que en la immediata postguerra, 1941, projecta i construeix l'església, completa el passeig de Ronda i, cap al 1950, comença la transformació de La Gavina. A la postguerra es construeixen també diverses cases, bàsicament obra de Folguera i de Pelagi Martínez. El s'Agaró de la postguerra canvia notablement de to; l'antic estil de Masó, senzill i populista, lligat a la petita burgesia gironina, es transforma, de la mà de Folguera i de les noves ambicions socials de Josep Ensesa, en una arquitectura d'un to senyorívol i grandiloqüent, al gust de la nova burgesia barcelonina de postguerra, fruit de l'estraperlo. El problema amb què s'enfrontà Masó a l'hora de plantejar-se la urbanització de s'Agaró va ser la falta de precedents de ciutats jardí que hi havia al país. Masó té present, sens dubte, la seva experiència personal de coneixement directe de Darmstadt i Hellerau. De fet, les primeres perspectives que Masó fa de la urbanització, el 1925, i els primers xalets construïts encara recorden l'arquitectura de Riemerschmid a Hellerau. Aviat, però, incorpora a s'Agaró l'experiència dels nous conjunts turístics de la Costa Blava que coneix directament en un viatge que fa pel sud de França, amb Josep Ensesa, a finals de setembre del 1930. En aquest viatge visita Cannes, MontecarIo, Anhool i St. Jean-les-pins. "Som al rovell de l'ou de la nostra excursió per ço que refereix a hotels, banys, piscines, esports, etc. Hem trobat aquí més de lo desitjat i amb una arquitectura tout a fait s'agaronenca que enamora." "La nit anterior l'havíem passada a Montecarlo mateix, o millor dit a Montecarlo 13

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

Beach on hi trobàrem lo més suculent de l'excursió sots el punt de vista arquitectònic. És cosa digna de ser vista i més per a qui, com nosaltres, té entre mans un afer d'urbanització prop la mar i uns estudis a fer sobre piscines, hotels, pistes de tennis i establiments de banys de platja, que de tot això hi ha i excel.lent en aquest indret especial, a la mateixa distància de Montecarlo que s'Agaró estàde Sant Feliu. La concepció i desenvolupament d'aquest pla és admirable i xoca l'enorme coincidència que hi ha en el fer amb tot lo que jo he fet a s'Agaró. Si en lloc de ser pintat de groc hagués estat de blanc i t'haguessis trobat amb aquesta-, obra davant teu de segur que l'hagueres pres per meva." Una altra font d'inspiració va ser l'arquitectura californiana d'estil colonial, tradicional o moderna, que Masó conegué a través de publicacions com Californian Architecture in Santa Barbara, del 1929. Aquest punt de referència era volgut i defensat per Masó, que el justificava adduint els orígens catalans d'aquesta arquitectura i l'interès per reincorporar a l'arquitectura del país tot allò que n'eren derivacions. Es tractava de possibilitats d'evolució de les matrius bàsiques de l'arquitectura catalana que havien sorgit en contextos més moderns. Allò que interessava Masó era justificar el seu propi ús de les formes tradicionals amb exemples similars d'arquitectura d'un país modem i aprofitar l'experiència americana en la solució de grans conjunts. El viatge a la Costa Blava amb Josep Ensesa revela la intenció de convertir s'Agaró en un centre turístic important. Això demostra també l'interès pel fenomen turístic que es desvetlla al país durant aquests anys trenta. Masó, ja al 1919, està interessat pel tema i participa en el primer congrés del turisme celebrat a Barcelona com a vicepresident del Sindicat d'Iniciativa de Girona.. Aquesta intenció turística està present ja en la creació de s'Agaró. A part de fer-ne una colònia residencial de vacances per a la burgesia gironina i barcelonina, es vol convertir en un centre del turisme internacional que, arran de l'exposició del 1929, ha començat a interessar-se per la Costa Brava. La creació dels Banys i de l'Hostal de La Gavina es completa amb la construcció de pistes de tennis i amb l'organització de torneigs, regates i concursos hípics. Pel que fa a la vida social, s'organitzen festes diverses, com ara "Festa d'infants", "Sopar típic mariner", "Batalla de flors", i la festa de disfresses "En temps de Fígaro". Totes aquestes activitats i la voluntat de promoció turística van generar un gran nombre de cartells i fullets des del 1929 i, sobretot, la Revista de s'Agaró, que inicia la seva publicació el 1935. La Guerra Civil va interrompre aquestes publicacions, que es reprengueren el 1941. El 1935 s'inaugura l'escola de s'Agaró. Es tractava d'un internat dirigit per Narcís Masó, inspirat en les escoles estrangeres de la pedagogia activa. Pensat per a una cinquantena d'alumnes, volia lligar la formació intel.lectual amb la moral i la física. S'Agaró és una creació de Josep Ensesa i Rafael Masó. Masó no es limita a fer-hi 14

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

d'arquitecte, sinó que n'inspira i n'impulsa molts dels seus aspectes. És des d'aquest punt de vista de la globalitat d'interessos (urbanístics, arquitectònics, històrics, turístics, pedagògics, etc.) que s'Agaró representa la realització dels ideals de Rafael Masó. És l'última concreció formal de la voluntat de Masó de crear una arquitectura que doni sentit a una col·lectivitat.

JOAN TARRÚS i NARCÍS COMADIRA, Rafael Masó. Arquitecte noucentista.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

2.3. Un oasi de civilitat i luxe Les persones adinerades que van hostajar-se a l’Hostal de la Gavina fins a la dècada dels 70 van tenir la possibilitat de viure la calma enmig de la bogeria del turisme de sol i garrafa. La mateixa calma que el seu creador, Josep Ensesa, volia per a ell mateix i per a la urbanització que l’arquitecte Rafael Masó va crear entre Sant Pol i sa Conca, aquell lloc que més tard hem conegut com a s’Agaró. Un dissabte de març, sis persones ens hem assegut al voltant d’una taula de la cafeteria La corxera de Sant Feliu per parlar d’un racó de calma: l’Hostal de la Gavina de s’Agaró. Per un costat, en Jaume Feliu, en Pere Lloveras i en Pere Sala, que són els que en saben coses; per l’altre, l’Eloi, l’Àngel i un servidor, que ens delim per escoltar tot allò que ens vulguin explicar. En Jaume i els dos Peres tenen en comú haver treballat molts anys a La Gavina: “A l’Hostal de la Gavina, no a l’Hotel de la Gavina”, diuen tots tres gairebé simultàniament. “A l’avi Ensesa, li agradava el nom d’hostal”. També tenen coses que els fan diferents. En Jaume Feliu té poca estatura, és un gest nerviós i un devessall de paraules. Va néixer a Sant Feliu l’any 1923 i és de les persones que més coses saben de l’establiment: va treballar-hi 45 anys de sommelier, de l’any 1943 al 1988. En Pere Lloveras és alt i bru, té bona planta. Va néixer l’any 1933 i va fer-hi 23 anys de bàrman. Articula el discurs amb veu severa i una parsimònia doctoral que fa més transcendent tot el que explica. En Pere Sala té la pell blanca i un posat discret; no parla gaire i quan ho fa sents una veu prudent, sense estridències, que acompanya amb gestos facials reveladors i testimonis d’informació gràfica: “Vaig fer de cuiner a La Gavina per aquí de 16 anys, era el jefe de partida del quarto fred”. Llegeixo en el llibre de Joan Tarrús i Narcís Comadira Rafael Masó. Arquitecte noucentista: “Josep Ensesa i Pujades, l’any 1916, compra uns terrenys sobre la platja de Sant Pol per fer-s’hi una casa. Donades les dimensions del terreny, Masó idea una petita urbanització que és del gener del 1917. Projectes que queden aturats. El 1923, Josep Ensesa Gubert, fill de l’anterior, reprèn la idea de la casa i la urbanització. Entre la tardor de 1923 i el gener de 1924, Masó projecta la casa, Senya Blanca, que es construeix de seguida i s’habita ja a l’estiu de 1924. Pel que fa a la urbanització, no s’emprèn seriosament fins al 1929”. És a partir de la reforma de dos dels habitatges de la urbanització que neix l’Hostal de la Gavina. L’establiment és inaugurat el 3 de gener de 1932 i, entre el 1932 i el 1934, Josep Ensesa i Gubert l’amplia i passa a tenir 38 habitacions. Jaume Feliu, que es refereix a Josep Ensesa com a l’Avi Ensesa, com feien tots els empleats, ha sentit a dir que durant la guerra ningú no va entrar a La Gavina: “I això 16

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

que hi havia mobles i objectes de molt valor... Però ningú no els va tocar; i tan sols hi havia un vigilant que anava amb una trista escopeta al muscle...” De fet, sembla que el Govern de la Generalitat se’n va fer càrrec i la va convertir en un hospital de repòs. Precisament, el primer record d’en Jaume en relació amb La Gavina és del temps de la guerra: “El meu oncle em va dir que si volia em faria entrar a l’ofici de l’hostaleria quan jo amb prou feines si tenia 14 anys: havia d’ajudar a servir la taula en una reunió que van fer a La Gavina en Negrín, en Tarradellas i en Companys, i altres homes que jo no coneixia. No sé exactament de quin any parlem. Del 37, del 36? No ho sé, però, sí que sé que, com que era petit, vaig ser l’encarregat de passar per sota de les estovalles i posar flors d’adorn a terra, al mig de la gran taula”. En Pere Lloveras ratifica el que diu en Jaume: “Jo també ho havia sentir a dir. És més, diuen que l’Avi Ensesa era amic personal d’en Tarradellas. Aquest el va ajudar durant la guerra i l’Avi li va tornar el favor quan va ser a l’exili”. I hi afegeix també que sap positivament que l’Avi va anar a visitar el que va ser President de la Generalitat a l’exili diverses vegades a França i que el va afavorir econòmicament. En Pere Sala recorda que en Josep Ensesa va ser un home de caràcter, molt viu, tremendament astut, un gran negociant. “Va saber espavilar-se sempre: en temps de la República i en temps d’en Franco. Sabia què havia de dir en cada moment, però tampoc no se’n callava cap”. I en Jaume hi afegeix: “Una vegada vaig sentir com deia a un ministre d’en Franco, no me’n recordo de quin era, que lo que havien de fer els espanyols era deixar que els catalans ens administréssim els diners, que ja en sabíem”. Una altra prova d’aquesta murrieria és que el nom d’Hostal de La Gavina no ha canviat mai, ni en els temps més durs de la postguerra. En Jaume ho ha sentit explicar: “Es veu que el govern d’en Franco li va dir que s’havia de dir Hotel de la Gaviota i l’Avi va inventar-se tot una explicació que la gavina i la gaviota no eren el mateix, sinó mascle i femella, i que no es podia pas canviar. I aquells s’ho van creure i el van deixar estar.” La dècada dels quaranta va ser l’inici d’una bona època per als Ensesa. Els tres negocis que la família tenia a Girona -el de vins, la Farinera Montserrat, que segons havia sentit explicar en Pere Lloveras “enviava vagons i més vagons de farina cap a Alemanya”, i els Químics (Industrias Químicas y Tartáricas)- funcionaven i l’Avi va anar invertint diners a La Gavina. Acabada la segona Guerra Mundial, van començar a arribar-hi altre cop clients de classe alta i a partir de l’any 1953 s’hi van fer reformes i ampliacions importants. L’Hostal de la Gavina, segons en Jaume, “era com la querida de l’Avi, la nineta dels seus ulls: li donava tot el que podia”. Com a resultat d’aquesta inversió, l’establiment es va convertir durant les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta en un lloc de referència per al turisme de qualitat. Actors, actrius, polítics de primera línia, esportistes d’elit, grans empresaris, van trobar-hi un lloc de calma, de pau. Tots tres tertulians recorden que no se sentien mai crits pels passadissos, que a les habitacions no hi havia televisors per voluntat expressa del senyor Ensesa, que hi havia racons de lectura, de repòs, que s’hi organitzaven 17

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

torneigs de tennis i els festivals de música de Senya Blanca... tot un oasi de civilitat i calma, tot una illa d’exclusivitat per a persones adinerades. La cuina es movia a l’avantguarda de la gastronomia europea i, del celler, en sortien els bordeus més reputats o els licors de més anomenada. “Cada dia entraven a la cuina les millors verdures de la Vall d’Aro i el peix més fresc de la costa, carn de primera i productes de fora, que l’Avi aconseguia de fer arribar des de França quan aquí ningú no n’havia sentit ni a parlar: foie gras, salmó fumat, caviar...”, recorda en Jaume. “En aquella època, a la temporada d’estiu, érem més de cent persones contractades: a vegades hi havia més servei que no pas clients”. El senyor Ensesa s’enorgullia de tot això i també de la fidelitat que es tenien amo i treballadors: “Quan arribava un client important, a vegades em cridava i em demanava que li digués quants anys feia que treballava per a ell. Jo li deia: ‘Vint anys, senyor Ensesa’. I ell, content, ho feia saber al client”, diu somrient en Jaume. Estem parlant d’una època en què per entrar al menjador s’exigia als homes de portar corbata; en què el pianista Lizcano Martín de la Rosa i la seva orquestra acompanyaven els sopars de gala; en què hi feien estada actors i actrius de fama mundial –Orson Welles, Ava Gardner, James Mason, Elisabeth Taylor o Rudolf Nureyef; i en què les famílies industrials del país hi tenien habitació reservada –els Samaranch, els Puig dels perfums o els Mas joiers. I és que La Gavina tenia el refinament necessari per encabir aristocràcia, bons vivants, genis i milionaris: la sala Candlelight, la sala de las Conchas o el saló de Te podien reunir gent tan diversa com una marquesa suïssa que repartia bitllets de mil entre el servei, aquell industrial de la terra, que només d’asseure’s a taula volia tenir l’ampolla de Krug, i Selwyn Lloyd, ministre d’afers estrangers del govern del Regne Unit de la Gran Bretanya. Del 1970 al 1975, l’edifici va ser ampliat per darrer cop. A partir d’aquell moment, la crisi que van patir les empreses de la família Ensesa i els dubtes polítics i econòmics que va generar la mort de Franco, van començar a fer trontollar el prestigi de l’Hostal, que, amb la mort de Josep Ensesa l’any 1981, va haver de replantejar el seu funcionament i deixar de ser aquell oasi exclusiu que havia estat fins aleshores. La Gavina dels 80 ja no era La Gavina que havia somiat l’Avi i que s’havia concretat en els magnífics espais que Massó va proposar i que més tard Francesc Folguera, primer, i Adolf Florensa, després, van redefinir. La cuina i el celler també van deixar de ser punt de referència. L’exclusivitat i l’exquisidesa van fugir mar enllà amb les últimes notes de piano que va tocar Lizcano Martín de la Rosa des de la sala dels Canelobres.

Revista Gavarres. Juny de 2005

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

2.4. El passeig de mar de la ciutat-jardí Respirar calma arran de mar, en ple estiu i a casa nostra sembla ja de fa temps una pretensió ridícula. I més avui, que, quan la calor esprem la suor dels pisos de ciutat, els pobles de la costa l’absorbeixen com esponges assedegades. Però, heu passejat mai pel camí de ronda que va de s’Agaró a sa Conca? Malgrat estar situat entre la Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols -dues poblacions que s’inflamen desmesuradament de població durant els mesos d’estiu-, el camí de ronda, que forma part de la ciutat-jardí de s’Agaró, destil·la brises de pau, olors de repòs. Inversemblant? Proveu un dia, a ple estiu, de plantar-vos davant de l’Hostal de la Gavina i enfileu el camí de ronda cap al nord. No mireu gaire a la dreta: les precioses edificacions de la badia –la Casa de les Set Puntes, per exemple- han estat ofegades per les urbanitzacions que deformen el perfil de les penyes de Sant Pol i les planes de s’Agaró. Preneu el primer revolt, que us encara a mar, i alentiu el pas. A partir d’aquí, la vista us reclama parsimònia, lentitud per fer camí. Camí sobre el rompent mateix de les onades. Amb murs de pedra que es drecen sobre penya-segats verticals i petites cales. Murs de granit? gris, murs de granit ataronjat. Que es combinen, que s’encavalquen, que s’ajunten o se separen per aconseguir els tons més apropats als colors de l’entorn. Amb tamarius negres de soca, i d’ombres fines, deixatades, arrapats a les parets. Amb pins perfumats i petites escales de pedra que porten a les cases. Amb escalinates magnífiques que moren a la plaça de pedra oberta al blau marí. Elegants, sòbries. Amb la pèrgola neoclàssica que vigila l’horitzó i passos sota terrasses que fan arribar els jardins de les cases al rompent de les ones. I la loggia. La loggia de Senya Blanca que s’eleva grisa de travertí sobre el granit blanquinós de la costa. Respecte. Malgrat tot, respecte. I és que la història d’aquest camí de ronda, que va lligada a la construcció de la ciutat residencial de s’Agaró, és –tal com diu Mihail Moldoveanu al seu llibre S’Agaró- la història d’un somni. Un somni de comunió entre home i natura. De respecte mutu. El 1916, Josep Ensesa i Pujadas va comprar un terreny àrid i rocós entre Sant Pol i sa Conca per fer-s’hi una casa. Amb el temps i la intervenció del seu fill Josep Ensesa i Gubert i de l’arquitecte Rafael Masó, la propietat va ser ampliada i el projecte es va fer gran: la idea del fill i de l’arquitecte era urbanitzar la zona, convertir-la en un nucli habitat en què les cases formessin part del paisatge, conjuntament amb els elements naturals –la mar, les roques i la vegetació que s’hi havia de plantar. En una paraula, volien convertir la zona en una ciutat residencial, en una ciutat-jardí. El 1925, Rafael Masó va presentar als Ensesa els plànols de la urbanització: “Suburbi-jardí en terrenys de la punta de St. Pol (platja de Sant Feliu de Guíxols) Propietat del Sor En Josep Ensesa”, s’hi llegeix. Al dibuix, s’hi veu detallada la ratlla 19

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

costanera i les parcel·lacions del terreny de la punta fins a la cala Pedrosa. El 1927, la ciutat residencial va prendre nom, “S’Agaró”, moltes de les cases ja eren habitades i s’hi va construir un primer camí de ronda, que es va acabar el 1928. El 1929, ja hi havia una línia d’autobusos Pullman que unia s’Agaró i Barcelona. El 1932, es va inaugurar l’Hostal de la Gavina. El 1935, va morir Rafael Masó i Francesc Folguera va assumir la direcció del projecte urbanístic. Però la guerra va aturar els treballs, que es van reprendre l’any 1941. A finals de la dècada dels quaranta, la ciutat residencial ja tenia prestigi internacional i va ser en aquella època (1948) que van començar les obres de modificació del camí de ronda: el traçat es va acostar a l’aigua, quatre metres per sota de l’anterior, i connectava les platges de Sant Pol i sa Conca. Les obres van acabar l’any 1965. Aquesta va ser -i és- una obra única en el seu gènere, que va permetre que el poble ras posés els peus en el món exclusiu que Josep Ensesa i Gubert i Rafael Masó van idear. L’última rehabilitació fou portada a terme pel Ministerio de Medio Ambiente i va finalitzar l’any 2001. Avui, algú podria considerar que algunes parts de la urbanització i el camí de ronda de s’Agaró són exemples d’agressió al territori. I segurament li hauríem de donar la raó. De tota manera, penso que tant l’una com l’altre són tan ben pensats, estan tan integrats en el terreny, que han esdevingut respectuosos amb l’entorn. Els materials, el disseny i el recorregut m’ho fan creure així: la pedra dels murs fou treta d’una pedrera situada en els mateixos terrenys de la urbanització, darrere l’església, i el camí segueix la sinuositat de la línia de la costa sense buscar la solució dreta ni el recurs fàcil. Tant la urbanització com el camí de ronda tenen una dignitat i uns valors plàstics que els rescabalen d’aquest pecat antic. Segurament podríem considerar-los una agressió, sí, però una agressió civilitzada, que al final ha estat preservadora del territori, sobretot si girem la mirada cap als formiguers que han masegat totes els territoris costaners que els envolten.

Revista Gavarres. Juny de 2005

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

3. QÜESTIONS DE CULTURA I LLENGUA PUNT 1. EL

CAMÍ DE RONDA O PASSEIG DE MAR

(‘El passeig de mar de la ciutat-jardí’. Revista Gavarres, juny de 2005) 1. Sabries raonar... a) per què anomenem aquest tipus de camí com a ‘camí de ronda’?

2. El camí de ronda forma part del projecte urbanístic de la ciutat-jardí de s’Agaró. a) Què és una ciutat-jardí?

b) Qui va ser el promotor de la de s’Agaró?

c) Quin arquitecte noucentista gironí va projectar-lo?

d) Quin any van començar les obres?

e) Quins altres dos arquitectes hi van participar posteriorment?

f) Quan es va acabar el projecte?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

Punt 2. EL

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

MOLLET

JOSEP ENSESA 2005)

GUBERT (‘Un oasi de civilitat i luxe’. Revista Gavarres, juny de

3. T’has adonat que aquest camí de ronda s’ha batejat amb el nom de Josep Ensesa i Gubert? a) Qui era aquest senyor?

b) Com el definiries un cop llegit el que n’opinen els treballadors de l’Hostal de la Gavina?

c) Quin tipus de negocis tenia?

d) Per què el camí de ronda porta el seu nom?

PUNT 3. LA

PUNTA D’EN

PAU

(La Costa Brava, Josep Pla) 4. Si observes des d’aquest punt (la punta d’en Pau) la badia de Sant Pol pots observar tres construccions antigues, de la primera meitat de segle XX: una és la Taverna del mar, un restaurant que es troba a la part nord. a) Quines són les dues altres construccions?

b) A quina banda de la platja es troben? 22

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

PUNT 4. SENYA BLANCA 5. Ara ets davant de Senya Blanca, la casa que l’arquitecte Rafael Masó va dissenyar per a la família Ensesa. a) Per quina raó creus que porta aquest nom?

Tingues en compte que els pescadors quan són en mar busquen punts de referència a terra per orientar-se i anomenen ‘senyes’ aquests punts . Observa bé les roques de l’entorn per acabar de fer el raonament d’una manera encertada

PUNT 5. LA LOGGIA

SENYA BLANCA

6. Una loggia (llotja) és el nom que rep la part d’una construcció formada per galeries obertes, amb arcs sostinguts per columnes. Una llotja també és un edifici destinat a reunions de mercaders i comerciants. a) A quins models arquitectònics et remet la loggia de Senya Blanca?

b) Podríeu deduir el moviment artístic al qual pertanyia l’arquitecte que la va dissenyar? Modernisme (romàntic) o Noucentisme (classicitzant)?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

PUNT 6. TOPONÍMIA 7. Tant el topònim ‘Conca’ com ‘Agaró’ (que és un topònim inventat) porten l’article ES, SA (S’) a) Per quina raó?

b) A quines parts dels Països Catalans encara es viu el fenomen del qual parlem?

PUNT 7. LA

CIUTAT-JARDÍ DE S’AGARÓ

(‘Un oasi de civilitat i luxe’. Revista Gavarres, juny de 2005; JOAN TARRÚS i NARCÍS COMADIRA, Rafael Masó. Arquitecte noucentista) 8. La urbanització de s’Agaró és ideada per ser un poble. Fins i tot arribà a tenir una escola a) Saps de quin tipus?

9. Veient les construccions de la urbanització de s’Agaró... a) quina classe social dedueixes que podia aspirar a tenir una casa en aquest paratge?

b) quines activitats culturals i de lleure es feien en aquesta ciutat-jardí?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

PUNT 8. CALA PEDROSA

TOPONÍMIA

10. Un cop observada cala Pedrosa... a) podries constatar l’evidència de l’origen del seu nom?

PUNT 9. SA CONCA TOPONÍMIA

11. Ara ets a sa Conca. Si mires cap a ponent veuràs un puig anomenat Pinell, que a dalt té un mirador metàl·lic. a) T’atreviries a fer una hipòtesi de l’origen d’aquests dos topònims, ‘Conca’ i ‘Pinell’?

PUNT 10. L’ESGLÉSIA (La Costa Brava, Josep Pla) 12. El temple parroquial és a la part alta de la urbanització. a) Com descriu Pla l’església de s’Agaró en el seu llibre?

b) Amb quina altre temple la compara?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

PUNT 11. L’HOSTAL

DE LA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

GAVINA

(‘Un oasi de civilitat i luxe’. Revista Gavarres, juny de 2005) 13. L’any 1932 es va inaugurar l’Hostal de la Gavina, que va mantenir el nom fins i tot durant el franquisme. a) Sabries explicar per què?

14. D’altra banda, la Gavina va ser un referent internacional per al turisme de luxe durant molts anys. a) Podries dir alguns aspectes que el fessin exclusiu a nivell gastronòmic?

b) Pots esmentar el nom d’algunes persones famoses que van hostatjar-se en aquest hostal?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

ITINERARI

GEOLÒGIC

4. NOM: __________________________________

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

5. ITINERARI GEOLÒGIC . INTRODUCCIÓ El Camí de Ronda de s’Agaró és un viarany que, a peu pla, ressegueix el curs del litoral rocallós que s’estén entre les platges de Sant Pol i de Sa Conca. És un paratge privilegiat de la Costa Brava central on la geologia granítica atorga al paisatge una fesomia especial. La facilitat d’accés als afloraments rocosos situats arran de mar, la manca de vegetació i de cobertora edàfica i la diversitat litològica fan d’aquest passeig un indret molt interessant per a la didàctica de la geologia. Hom hi pot identificar diferents tipus de roques ígnies, veure les relacions existents entre elles i contemplar les formes que el mar i altres processos geològics externs han modelat al seu damunt. Aquest litoral, rocós i de contorn fortament retallat, s'ha format per l'erosió marina d'uns petits turons de relleu molt suau i poca altitud (59 m) que s'endinsen lleugerament en el mar amb una direcció NNE-SSW. A les parts més elevades, amb la roca molt meteoritzada, es troben les restes d'un a pineda (Pineda d'en Balmanya) ocupades totalment per una àrea urbanitzada. A la zona costanera, en canvi, hi ha un extens domini de roques gens meteoritzades caracteritzada per una morfologia complexa de petites cales estretes (L'Esquerda dels Llobarros, Cala Vaques, Cala dels Gossos, Cala Pedrosa), nombrosos petits caps (Punta de Sa Conca, Esculls de la Font, Punta de Cala Pedrosa, Punta d'en Pau, El Mollet) i alguns illots i freus (es Freu de la Punta d'en Pau). Aquest itinerari està estructurat en diverses parades; cadascuna té la informació per interpretar el paisatge i les roques que el composen. Passeja, mira, acosta’t a les roques, toca-les, observa-les de prop. Si t’agrada dibuixar fes esbossos del que veus i si no, prepara la càmera i fes fotos del conjunt i dels detalls. Aquest mapa il·lustra a la geologia detallada de l’itinerari, s’ho mostren la roca encaixant, els dics i les falles en detall.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

6. LA GEOLOGIA PUNT PER PUNT 1A PARADA: . EL MOLLET Ens situem al Mollet amb l’Hostal La Gavina a l’esquena i una visió panoràmica de la platja de Sant Pol i les parets rocalloses del camí de ronda en front. En aquest punt d’inici explicarem la geologia general del recorregut. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ Aquesta geozona es situa al NE de les Serralada Costaneres Catalanes, està formada per un batòlit de granitoides emplaçats durant l'Orogènia Herciniana en una cobertora paleozoica metamorfitzada en grau variable. L'únic registre d'esdeveniments durant el Mesozoic és l'emplaçament d'un eixam de filons de lampròfirs. La distribució actual dels afloraments pertanyents al sòcol paleozoic estan condicionats per la tectònica alpina i més especialment per l'estructura de blocs limitats per falles lligades a la tectònica neògena. Les roques ígnies en aquesta localitat conformen una complexa seqüència d'intrusions que s'inicia per granodiorites amb abundants enclavaments, seguida per l'emplaçament de roques típicament filonianes: primer leucogranits i pòrfirs i posteriorment lampròfirs (un grup de lampròfirs calcoalcalins i un altre d’alcalins). En alguns casos aquests filons controlen la morfologia litoral al patir una abrasió marina més ràpida que els granits. Al geòtop descrit tots els materials pertanyen al batòlit intrusiu tardihercinià (amb la possible excepció dels lampròfirs calcoalcalins) i amb la clara excepció dels lampròfirs alcalins (molt minoritaris). Així, les roques granítiques i els diversos tipus de pòrfirs tenen edats compreses entre 290 i 280 Ma (és a dir, el seu emplaçament correspon al principi del Permià), els lampròfirs calcoalcalins probablememt es van emplaçar cap al Permià superior (aprox. 255 Ma) mentre que els lampròfirs alcalins s'haurien injectat durant el Cretaci (uns 85 Ma). Aquest és el mapa geològic ampliat de la zona on transcorre l’itinerari. Correspon al full de St Feliu, escala 1:25000, de l’institut cartogràfic de Catalunya. Està ampliat a 250 % per tant ni podem calcular distàncies ni ens podem fixar en els detalls.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

2A PARADA, MIRADOR DE LA PUNTA D’EN PAU

Roques vermelles, plutons del paleozoic, 300-350 milions d’anys; molt esquerdades degut a la distensió com a conseqüència de l’erosió de les roques que les cobrien. A les esquerdes hi podem veure altres roques procedents del magma residual que puja més tard aprofitant l’esquerda, donen DICS o FILONS, de pòrfir granític i de lampròfirs. La majoria de parets i cases del camí de ronda són fetes d’aquestes roques , molt bones per a la construcció i s’han extret de pedreres properes a S’Agaró. També hi trobem moltes falles d’escala local

3A PARADA. ES FREU GRAN

L’illa de la Punta d’en Pau està separada del continent per un braç de mar. Les onades han erosionat les roques trencades al llarg del pla d’una falla i han format el freu, anomenat Es Freu Gros

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

4A PARADA. ES NEGRAIS DE LA PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA

En aquest punt el camí s’obre en una petita placeta que embolcalla una roca diferent, un xic més fosca; que fins i tot té nom propi. “Es Negrais de la Punta d’en Pau”. La roca encaixant és una granodiorita i està travessada per dics de pòrfir diorític posteriors, ja que el magma aprofita l’esquerda per emplaçar-se. La roca sobresortint a la placeta és una petita massa de pòrfir; cristalls grans enmig d’una pasta de cristalls molt més petits. Els minerals més abundants són quars (gristransparent), plagioclasis (silicats de Ca i Na de colors blancs), ortosa (entre blanc i rosat) mica negra i altres minerals foscos. En la meteorització es degraden primer els feldspats que es transformen en argiles i les plagiòclasi, es queden inalterats el quars i la mica.

L’aigua hidrotermal que circula per les esquerdes canvia la composició de la roca i es formen Episienites: roques de composició més semblant a la sienita i color rosat, formades per metamorfisme de contacte a partir del granit.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

5A PARADA. SENYA BLANCA

Moltes de les roques emprades en la construcció del camí de ronda són forànies. Les més abundants els travertins que provenen de les pedreres del pla de Mata (Porqueres. Pla de l’Estany). Es tracta de toves calcàries formades per la precipitació del Carbonat càlcic a partir de les aigües que s’escolaven de l’estany de Banyoles. En alguns carreus es pot reconèixer la laminació de la roca i també petits forats que corresponen a motlles de tiges de plantes. - Els podem reconèixer als murs de Senya Blanca, als graons i paviments del camí i a les columnes de la glorieta.

6A PARADA: CALA PEDROSA

En aquest sector s'observen gavarros, un filó de quars i una falla. Els GAVARROS (anomenats enclavaments en geologia, de tipus cogenètics o xenolítics) són fragments d’altres roques ígnies (semblants a diorites) que ja existien quan el magma encaixava. Són arrodonits perquè dins el magma s’anaven desgastant. La seva diferent composició i textura fan que s’erosionin menys que el granit encaixant i que sobresurtin. Edat Granodiorites: 290-300 eons. Edat Gavarros: 310-320 eons 33

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

7A PARADA: MENHIR DE CALA PEDROSA

El menhir de Cala Pedrosa és un bloc antropomorf de granodiorita amb megacristalls de feldspat. Originalment es trobava situat el vessant meridional de la cala de Sa Conca. Forma part del conjunt de monuments megalítics baixempordanesos i cronològicament data d’entre el IV i III mil·leni abans de Crist. 8A PARADA: CALA DE LA FONT

Fa uns 300 eons existia la Pangea; quan se separen els continents, fa uns 250 eons apareixen fractures i s’emplacen els lampròfirs. El mar aprofita les zones més febles, dics de lampròfirs i falles i diàclasis per erosionar, S’originen entrades de mar molt petites que s’anomenen cales i en trobem al llarg de tot el recorregut En la foto veiem la granodiorita de color gris i el lampròfir (roca subvolcànica més bàsica) de color negre. S’aprecia també un risc geològic: La roca està molt esquerdada i a sobre hi ha el camí, un mur i un edifici. Per la pressió pot acabar esllavisantse la roca.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

9A PARADA: CALA DELS GOSSOS En aquest punt s’observa una bretxa de falla: conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació dels blocs.

10A PARADA: CALA DE VAQUES En aquest punt abunden les roques rogenques, són episienita, roca metamòrfica d’origen hidrotermal: el granit original sofreix transformacions mineralògiques a causa de l’aigua calenta que hi circula i així adquireix una nova composició propera a la d'una sienita. També s’observen molt bé els filons de color negre que tallen les roques encaixants. És quarsdiorita, roca màfica amb un xic de quars.

Baixant les escales de Cala de Vaques tenim una altra visió de les arcades de travertí que suporten la construcció. Podem veure que s’hi ha format estalactites. La construcció de sobre és de travertí, roca calcària que es dissol amb aigua, aquesta aigua circula per les esquerdes i es diposita en forma d’estalactita.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

11A PARADA. ESQUERDA DELS LLOBARROS

En aquesta parada observem dics de color rosat: són filons d’ APLITA: roca de composició igual al granit, però amb cristalls molt petits que indiquen un refredament ràpid, textura afanítica. A cops presenten granats, turmalina, ... Minerals semipreciosos que s’utilitzen en joieria.

Observem també una finestra a la roca. Aquestes finestres es diuen TAFFONI, són molt freqüents a les roques granítiques arran de mar. La sal del mar s’infiltra a les esquerdes, quan l’aigua s’evapora es formen cristalls que exerceixen pressió i esquerden la roca (no els forma mai el vent). 12A PARADA. MURS DE PEDRA Al llarg de tot el camí podem observar els murs de pedra. Notem que les roques de construcció més utilitzades són els mateixos granits de la zona. (tot i que en les cases i en algunes portes s’ha utilitzat travertí, com a roca més ornamental) Després de l’esquerda dels Llobarros podem observar bé aquest mus. La base es recolza sobre granodiorites amb megacristalls, transformades en episienites. Els carreus del mur permeten veure els canvis més evidents que han patit aquestes roques com a conseqüència d’aquest procés: desaparició de quars i biotita i fort enrogiment dels feldspats per oxidació. També podem veure els megacristalls d’ortosa. 13

PARADA. PLATJA DE SA CONCA

•

A la platja de Sa Conca els sediments provenen del penya-segat que està molt meteoritzat. A la sorra hi ha molt quars i miques, però poc feldspats, ja que es converteixen en argiles. (A Platja d’Aro sí que es troben sediments del Ridaura). 36

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

7. QÜESTIONS DE GEOLOGIA 1. Quina és la roca majoritària en el camí de ronda?

2. A quin gran grup de roques pertanyen?

3. Quina és la seva edat?

4. En quin moment de la hsitòria geològica de catalunya apareixen aquestes roques?

5. Amb quins materials estan construïdes les cases del camí de ronda? I Senya Blanca? Per què és diferent?

Què són els FILONS o DICS? Quines roques els formen en aquest itinerari?

Com s’anomena l’illa de la Punta d’en Pau? Com s’ha format?

Quins són els minerals més abundants a les roques granodiorítiques?

Quina roca sobresurt a la Placeta? Quines característiques té?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

10.

Què són i com es formen les episienites?

11.

Per què totes les cales del camí són estretes i allargades?

12.

Explica d’on ha sortit el menhir de Cala Pedrosa i perquè està aquí.

13.

Explica què són els GAVARROS

14.

Què són les roques negres de Cala de La Font?

15.

Què és una bretxa de falla?

16.

Has detectat algun risc geològic al llarg del recorregut.

17.

Per què hi ha estalactites a la Cala de Vaques

18.

Què són els dics rosats de l’Esquerda dels Llobarros?

19.

Explica com es formen els Taffoni.

20.

D’on provenen els sediments de la platja de Sa Conca 38

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

21.

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

Omple la taula següent NOM

TEXTURA

GRUP

ORIGEN

LLOC EN L’ITINERARI

ROQUES

FOTO O DIBUIX

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

FORMES D’EROSIÓ

a) A

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

ITINERARI GEOQUÍMIC

Nom: __________________________________

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

8. LA PLATJA DE "SA CONCA” La platja de Sa Conca està situada entre Platja d’Aro i S’Agaró. Constitueix una mena de badia tancada per dues punxes, al sud la de Sa Conca i al nord la del Pinell. Sa Conca està dividida per un illot, l’Illot de Sa Conca, que sorgeix de l’aigua trencant en dos parts l’arc que forma la costa de la platja. La part sud, anomenada cala Sa Conca, dibuixa un fort desnivell cap al mar, l’aigua és molt cristal·lina, fent-la ideal per als banyistes. A l’altra banda de l’Illot, a la part nord, hi ha l’anomenada Cala dels Oriços o S’Oriçar, més petita, planera, poc fonda, amb roques plenes d’eriçons, d’aquí el seu nom. Amb la presència d’eriçons i roques submergides, els banyistes no la troben gaire apropiada. La platja de Sa Conca, és molt tranquil·la i rarament hi toca el vent, ja que al estar tancada per les dues punxes, queda ben protegida. Tot i així, és possible que hi arribi vent de Garbí, ja que la zona sud-oest és la més desprotegida. Les seves dimensions considerables, de 384 metres de longitud i de 5 a 70 metres d’amplada, estan cobertes per una sorra daurada de gra mitjà. Sobre Sa Conca, podem observar una esplanada amb alguns pins que és una zona de pàrquing només pels habitants del municipi. Tot i així hi ha una altra zona d’aparcament que està relativament a prop de la platja, allà és on començarem l’itinerari. RECOMANACIONS PER A LA SORTIDA - Escolliu el material adequat per a la sortida de treball de camp: un bon calçat, roba còmode, màquina de fotografiar, material per escriure i dibuixar, el quadern i l’equip necessari per fer les pràctiques. - Porteu cremes solars si la sortida es fa en èpoques caloroses. - Respecteu l’entorn, no s’han d’enterrar les deixalles, cal endur-seles.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

8.1. COM ARRIBAR-HI? Arribarem a Platja d’Aro i agafarem l’avinguda S’Agaró, en direcció a Sant Feliu de Guíxols. No deixarem aquesta avinguda fins arribar a una rotonda on observarem una rosa dels vents. Aquesta rotonda desvia cap a S’Agaró i Sant Feliu. Nosaltres la girarem completament per tornar cap a Platja d’Aro. Seguint de nou l’avinguda, agafarem el primer trencant a la dreta, que ens portarà al carrer Punta Prima. Per situar-nos, el trencant es troba just a la vorera oposada del supermercat Champion, on hi ha un pàrquing, però nosaltres deixarem l’autobús més a prop. Seguirem recte i al final del carrer trobarem un altre pàrquing, el nostre punt de sortida.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

8.2. TREBALL PREVI - Prepara 100ml de solució d’HCl 1 M a partir d’un àcid clorhídric concentrat al 37% en massa i densitat 1’19 g/cm3. Càlculs:

- Prepara 100ml de solució d’NaOH 8 M amb NaOH al 97’5% en massa. Càlculs:

- Prepara l’equip amb tot el material necessari.

8.3. EQUIP -

Quadern i bolígraf.

4 Vasos de precipitats.

2 Pipetes de 5ml.

Calculadora i càmera

3 Tubs d’assaig.

2 Peres.

de fotografiar.

Llumins.

Pila plana de 4’5 V.

Bossa de plàstic.

Solució d’HCl(aq) 1 M.

Elèctrodes de grafit.

Pinces.

Balança (optatiu).

Fenoftaleïna.

pHmetre.

Morter

Solució NaOH 8M.

Paper indicador.

morter.

mà

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

8.4. PUNT DE TROBADA 1: ACTIVITAT 1 : RECOLLIM,

INICI DE LA PLATJA

RECICLEM I REUTILITZEM.

Material: - Bossa de plàstic. - Pinces. - Quadern. - Bolígraf.

Procediment: 1- Des del moment en què baixis de l’autobús i fins arribar al primer punt de trobada, recull tot allò que trobis i que pensis que pot ser reutilitzat o reciclat. 2- Un cop arribis al primer punt de trobada, estén el plàstic i buida tot el que has trobat. 3.- Omple la següent taula: OBJECTE TROBAT

MATERIAL DEL QUAL ESTÀ FET L’OBJECTE

POSSIBLE REUTILITZACIÓ O RECICLATGE

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

QÜESTIONS: 1- Comenta l’experiència de recollir coses que els altres llencen i descriu la teva opinió vers aquest fet.

2- Busca informació sobre les anomenades tres “R”.

3- Quins polímers has trobat? Hi ha algun composite?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

4- Relaciona l’estructura, les propietats i les aplicacions dels polímers trobats.

5- Explica el procés d’obtenció d’algun dels polímers trobats.

6- Què caldria fer per conscienciar a la gent de la necessitat de mantenir un entorn net?

7- Proposa una acció de millora.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 2: EL

MÓN MICROSCÒPIC?

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR CAL

MOLTA IMAGINACIÓ!

Material: quadern i bolígraf. Càlculs: 1- Si la densitat de l’aigua a 4ºC és de 1g/cm3, calcula la massa d’una gota d’aigua. Dada: 1 gota té un volum de 0,05 cm3.

2- Calcula el nombre de mols.

3- Calcula el nombre de molècules i anota tot el número.

4- Calcula el nombre d’àtoms i anota tot el número.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

Qüestions: 1- Agafa grans de sorra i comença a contar fins que arribis, si tens paciència, al número d’àtoms que has calculat. Tens suficient paciència?

2- Et pots creure que en una gota d’aigua hi hagi tants àtoms?

3- Com t’imagines el món microscòpic?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 3: MESCLA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

HOMOGÈNIA I MESCLA HETEROGÈNIA.

Material: Quadern i bolígraf. Procediment: 1- Mira al teu voltant i intenta trobar un exemple de mescla homogènia i un de mescla heterogènia. Posa-les una a cada mà i observa en què es diferencien. Qüestions: 1- Explica mitjançant els exemples que has trobat les diferències entre una mescla homogènia i una mescla heterogènia?

2- Posa dos exemples més de cada tipus.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 4: OBSERVACIÓ

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

DELS GRANITS GRIS I VERMELL

Baixant les escales que et porten a la platja, observa les roques que tens a ambdós costats. Aquestes roques són de granit, que és una roca magmàtica, és a dir, formada a partir del refredament del magma dels volcans o altres punts de l’escorça terrestre. El granit és una roca granular cristal·lina composta pels minerals quars, feldespat i mica. Aquesta, com totes les roques, pot estar unida a altres elements com: ferro, silici, magnesi, calci, ... segons la proporció dels quals, pot agafar colors rosats o grisosos. Qüestions: 1- Quin creus que és l’element que marca la diferència entre un color de granit i l’altre? Per què?

2- Quines aplicacions creus que pot tenir aquesta roca?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

8.5. PUNT DE TROBADA 2: L’ILLOT DE SA CONCA ACTIVITAT 5: BASSES

DE SAL

Un cop arribis a l’illot de Sa Conca, que es troba al mig de la platja, puja-hi i busca basses d’aigua. Si tens la sort de trobar-ne una, observar-la de molt a prop i fixa’t si està envoltada per una substància blanca.

Qüestions: 1- Què creus que és aquesta substància que rodeja la bassa?

2- Com creus que s’ha format? Utilitza el concepte de solubilitat.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

PROPOSTES DE TREBALL PER DUR A TERME OPTATIVAMENT A. CRISTAL·LITZACIÓ

DE LA SAL DE L’AIGUA DE MAR

Material: -Vas de precipitats -Bunsen -Reixeta -Aigua de mar Procediment: 1- Aboca aigua de mar dins un vas de precipitats 2- Posa el vas de precipitats sobre la reixeta que col·loquis sobre el Bunsen. 3- Encén el Bunsen i espera que s’evapori l’aigua. Qüestions: 1- Dibuixa el muntatge de l’experiment dut a terme.

2.- Què queda al final?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

B. SOLUBILITAT

I SATURACIÓ

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

____

Material: -Aigua de mar. -Aigua de l’aixeta. -Sal. -Dos vasos de precipitats. -Dues varetes de vidre. Procediment: 1- Aboca aigua de mar en un vas de precipitats. En un altre vas aboca-hi la mateixa quantitat d’aigua de l’aixeta. 2- Afegeix sal als dos vasos mentre remenes amb la vareta de vidre, fins que es saturin les solucions, és a dir, no dissolguin més sal. Qüestions: 1. Quina de les dues solucions es satura més ràpid? Per què?

2. Defineix els conceptes solubilitat i saturació amb les teves paraules.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

ACTIVITAT 6: EROSIÓ Observa si en el punt on et trobes hi ha algun tipus d’erosió.

Qüestions: 1- 1- A què creus que són deguts els diferents tipus d’erosió? Cita els diferents tipus d’agents erosius.

2- Quina influència té el grau de cohesió de les roques? Si no coneixes el concepte de grau de cohesió, fes una recerca quan estiguis a casa per contestar la pregunta.

Investiga! 3- Quina mida tenen els grans de sorra? Està relacionada amb el tipus d’erosió, materials o elements que els formen, ...? Busca informació a casa, i explica-ho.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 7: PH

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

DE L’AIGUA DE MAR:

Material: - Paper indicador - pHmetre Procediment: 1- Col·loca una mica d’aigua de mar dins un tub d’assaig. 2- Amb el paper indicador o el pHmetre (cal calibrar-lo) mesura i anota el valor del pH. Dades: pH de l’aigua de mar amb paper indicador: ________ pH de l’aigua de mar amb pHmetre: ________ Qüestions: 4- Relaciona el pH de l’aigua de mar amb l’ideal per a la vida dels éssers vius.

5- Esbrina què podria passar si el pH de l’aigua de mar augmentés o disminuís bruscament. Cal molta variació del pH per causar una catàstrofe ecològica?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

6- Creus que l’efecte de dilució del mar contraresta l’abocament descontrolat de substàncies contaminants?

7- Dóna possibles solucions per evitar catàstrofes a causa de l’abocament descontrolat de substàncies contaminants.

8- Què és la bioremediació i quina relació té amb les catástrofes mediambientals com la del “Prestige” ( Galícia, 13 de novembre de 2002).

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

8.6. PUNT DE TROBADA 3: LES ESCALES ACTIVITAT 8: REACCIÓ

QUÍMICA

Material: -

Tub d’assaig Pinces. Curculla (CaCO3) Solució concentrada de clorhídric. (HCl (aq) ) Llumí.

Procediment: 1- Busca la curculla d’una petxina i posa-la dins un tub d’assaig. 2- Afegeix unes gotes de HCl concentrat i observa el que passa. 3- Acosta un llumí a la boca del tub. Qüestions: 1- Què s’observa? S’ha produït una reacció química?

2- Quina reacció ha tingut lloc? Escriu l’equació de la reacció.

3- Desprèn gas? Quin diries que és?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

4- Acosta el llumí a la boca del tub. Què succeeix? Per què?

Problema: 1- Calcula la concentració d’un àcid clorhídric concentrat agafant 10 cm3, diluint-los a 1000 cm3, agafant-ne 10 cm3 de la diluïda i valorar-la amb una solució 0,2M d’NaOH.

Curiositat: Existeixen curculles que estan foradades com les de les fotos següents. Busca’n alguna i investiga per què existeix aquest forat. Els animals també saben química? Explica-ho.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 9: VELOCITAT D’UNA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

REACCIÓ.

Material: -Dues curculles de massa similar. -Dos tubs d’assaig. -Una balança. -Un morter. -Una espàtula. -Pipeta i pera. -Àcid clorhídric amb concentració 1M. Procediment: 1- Agafa dues curculles i pesa-les amb la balança. Tritura’n una amb un morter. 2- Introdueix les curculles en dos tubs d’assaig diferents procurant que la massa sigui la mateixa. 3- Pipeteja amb pipeta i pera la quantitat necessària d’HCl perquè reaccioni tot el reactiu. 5- Just en el moment d’abocar l’HCl sobre una de les dues curculles, fes el mateix amb l’altra i observa quina reacciona més ràpidament. Qüestions: 1- Què observes? A què és degut?

2- Per què és important saber la velocitat d’una reacció?

3- Investiga sobre els factors que influeixen en la velocitat de reacció. Explica’ls.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 10: ELECTRÒLISI

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

DE L’AIGUA DEL MAR

Material: -

Aigua de mar (electròlit). Una pila de 4,5 V. Vas de precipitats. Elèctrodes de grafit. Fenolftaleïna.

Procediment: 1- Fes el muntatge de la cel·la electrolítica i observa el que succeeix. Qüestions: 1- Fes un dibuix del muntatge realitzat.

2- Quin és el gas que apareix a l’ànode? Com el reconeixes?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

3- Què passa si afegim fenoftaleïna al càtode?

4- Escriu la reacció que ha tingut lloc.

5- Explica per què el sodi no es redueix. Com es podria obtenir industrialment el metall sodi?

6- Quina aplicació pot tenir l’electròlisi del clorur de sodi aquós?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 11: ANELLA D’UNA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

LLAUNA

Material: -

Dues anelles de llauna refresc. Solució de base (NaOH). Solució d’àcid (HCl(aq) ). Dos vasos de precipitats.

Procediment: 1- Col·loca les dues anelles en dos vasos de precipitats diferents. 2- Afegeix solució àcida en un d’ells i solució bàsica a l’altre. Qüestions: 1- Què ha passat?

2- Què vol dir la paraula amfòter?

3- Cita altres substàncies amfòteres.

4- Toca amb la mà el fons dels vasos de precipitats. Què notes? Raona a què és degut aquest fet.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ACTIVITAT 12: ENERGIES

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

RENOVABLES.

Material: Quadern i bolígraf. Procediment: 1- Seu davant del mar un cop acabada l’activitat, relaxa’t i pensa si tens davant teu alguna energia renovable que caldria tenir present. Qüestions: 1- Quines energies renovables tens al teu voltant?

2- Perquè creus que no s’utilitzen gaire?

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

PROPOSTES 1- Quan arribeu a classe establiu un fòrum amb el títol: Energies renovables o energia nuclear ? 2- Pels qui els agrada el mar, és un bon moment per agafar una mostra de sorra de la platja i fer-ne una petita col·lecció. El mateix es pot fer amb les curculles.

DOSSIER DE TREBALL CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA

ESTEVE MORÉ, PITU BASART I XON VILAHUR

BIBLIOGRAFIA I WEBOGRAFIA http://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Reculldenoticies/tabid/2575/p/19371/language/ca-ES/Default.aspx http://www.entremontanas.com/ca/travesias/cami-de-ronda-de-s-agaro.asp http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Sistemes%20dinformaci o/Inventari%20despais%20dinteres%20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%20dels% 20EIG/documentos/358_descrip.pdf http://biologiaialgunacosames.blogspot.com.es/2010/11/sortida-sagaro-2010.html