Itinerari geològic pel litoral de Palamós. Galceran, Palma i Romero.

Itinerari geològic pel litoral de Palamós

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero Treball de camp i educació per la sostenibilitat Xon Vilahur i Godoy Màster de Formació de Professorat de Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, Curs 2015-2016

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

ÍNDEX

1.

DADES .................................................................................................... 3

2.

INTRODUCCIÓ

3.

2.1.

Presentació del projecte i justificació ........................................... 4

2.2.

Situació al currículum .................................................................. 5

2.3.

Objectius ..................................................................................... 6

2.4.

Competències que es treballen .................................................... 6

TREBALL PREVI 3.1.

Context ........................................................................................ 8

3.2.

Situació i geolocalització .............................................................. 9

3.3.

Clima, vegetació i hàbitats ......................................................... 10

3.4.

Lliçons prèvies a l’aula ............................................................... 11

4.

QUADERN DE L’ALUMNAT .................................................................. 13

5.

QUADERN DEL PROFESSORAT ......................................................... 14

6.

TREBALL POSTERIOR 6.1.

Repàs i correcció de dades ....................................................... 15

6.2.

Avaluació per l’alumnat .............................................................. 15

7.

WEBGRAFIA ......................................................................................... 17

8.

ANNEXOS ............................................................................................ 18

2

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

1. DADES

Títol: ITINERARI GEOLÒGIC PEL LITORAL DE PALAMÓS Matèria: BIOLOGIA I GEOLOGIA Centre educatiu: INSTITUT VEDRUNA. PALAMÓS Curs: 4t D’ESO Professors: GALCERAN, NEUS PALMA, NOEMÍ ROMERO, SALVA

3

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

2. INTRODUCCIÓ

2.1 Presentació del projecte i justificació En aquest document s’ha dut a terme el disseny d’un itinerari geològic pel litoral de Palamós, des de la cala del Morro del Vedell fins a la Platja del Castell.

El fil conductor d’aquest recorregut és la geologia de la zona, de tal manera que en cadascuna de les parades es realitza, com a mínim, una activitat relacionada amb aquesta disciplina. Tot i així, pretenem que aquesta sigui una sortida de camp en la que existeixin connexions amb altres matèries, com la biologia i l’educació ambiental; per tant, en cada punt de treball del trajecte també s’hi duen a terme dinàmiques relacionades S’ha decidit desenvolupar aquest projecte per diverses raons, que s’especifiquen a continuació: ●

Dur a terme un itinerari d’aquest tipus és un exemple de metodologia activa i competencial. Aquest projecte es basa en el concepte de “aprendre, fent”, pel qual els alumnes construeixen coneixement de forma més autònoma i a partir de la pràctica, de la realitat que tenen a prop. A més, les dinàmiques han estat pensades per fomentar la participació activa dels alumnes en les diverses fases d’aprenentatge: tant en la introducció i construcció de nou coneixement com en la síntesi i aplicació d’aquell coneixement ja adquirit.

●

Realitzar l’itinerari en un entorn proper de l’alumnat facilita el procés d’aprenentatge perquè els permet contextualitzar l’aprenentatge de forma més senzilla (i això pot tenir repercussions positives en aquest) i, a més, fa que els alumnes estiguin més motivats.

●

Les ciències sovint són apreses de forma aïllada i sense relacionar-les entre sí, encara que a la vida real cal tenir una visió global de tots aquests coneixements per entendre el món. Amb aquest projecte els alumnes poden integrar coneixements de diferents matèries, com la biologia i l’educació ambiental, adquirint així una visió més integrada.

●

L’entorn en què es troben els alumnes escollits per a realitzar aquest l’itinerari els permetrà construir coneixement, per exemple, sobre dinàmica interna i externa de la Terra o sobre l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient. Aquests són alguns dels continguts que el currículum vigent CVE-DOGC-A-15237051-2015 té estipulats pels alumnes de 4rt d’ESO. Per això, aquest ha estat el nivell educatiu escollir per a dur a terme aquestes activitats.

4

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

2.2 Situació al currículum Tenint en compte el currículum educatiu vigent (CVE-DOGC-A-15237051-2015) en l'àmbit cientificotecnològic, en aquesta unitat es treballen els alguns dels continguts relacionats amb “la Terra, un planeta canviant” i “ecologia i medi ambient”.

Imatge 1. Extracte del currículum vigent. Extret de: http://www.xtec.cat/monografics/documents/curriculum/secundaria/annex3.pdf

5

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

2.3 Objectius 1. Reconèixer els principals fenòmens relacionats amb les dinàmiques interna i externa de la Terra i analitzar-ne les característiques principals, els processos de formació i les conseqüències d’aquests.

2. Identificar i analitzar les conseqüències de l’activitat humana en la geologia i els ecosistemes de la zona.

3. Utilitzar eines per a la recollida d’informació i/o material en un treball experimental de camp, com el transsecte (per a la identificació d’espècies i el coneixement de la biodiversitat).

4. Emprar sistemes i dades de geolocalització utilitzant tecnologia mòbil.

5. Treballar adequadament en grup, fomentant la cooperació i participant activament en les activitats.

6. Actuar amb respecte cap al medi i la resta dels éssers vius.

2.4 Competències que es treballen CCBB generals (LOMCE 2014): 1. Comunicació lingüística 2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia 3. Competència digital 4. Aprendre a aprendre

CCBB de l’àmbit cientificotecnològic: 

Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana:

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic ...

6

MFPS UdG



Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

Dimensió medi ambient:

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana

CCBB de l’àmbit lingüístic: 

Dimensió comunicativa - Comunicació oral:

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents. 

Dimensió actitudinal:

Actitud 2. Implicar-se activament i de forma reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

CCBB de l’àmbit digital: 

Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge:

Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement

7

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

3. TREBALL PREVI

3.1 Context La sortida la localitzem a Palamós (Baix Empordà) degut a que els alumnes estudien al mateix municipi i s’hi pot anar a peu. Els alumnes provenen de l’Institut Vedruna de Palamós (centre concertat del municipi) i fan 4t d’ESO.

Imatge 2. Mapa de la zona en què s’ubica l’institut Vedruna, molt a prop de la zona litoral en què es durà a terme l’itinerari. Extret de: Google Maps - Earth

Com que a classe hem estudiat les dinàmiques internes i externes de la Terra i els ecosistemes (tipus, impacte de l’activitat humana...), en aquesta franja de territori hi veurem diferents fenòmens geològics i també ecosistemes marins, terrestres i poblacions humanes; i sobretot les relacions que existeixen entre uns i altres.

Els alumnes coneixen la zona perquè s’han banyat a les platges i han caminat pel camí de ronda, però no s’han fixat en la vegetació i en els elements que el configuren. Visitarem el camí de ronda entre la platja de La Fosca i la platja de Castell, que són indrets molt diversos i on trobem multitud d’ecosistemes i diferents pressions humanes sobre el medi natural. També aprofitarem per fer donar tocs culturals a l’itinerari amb la presentació de la barraca d’en Dalí.

8

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

És important donar a conèixer l’entorn natural de la vila ja que així es fomenta l’amor, la consciència i el respecte a l’entorn.

3.2 Situació i geolocalització L’itinerari se situa a la zona de Palamós i, en els següents imatges, es pot observar la situació concreta de la zona de treball i també les coordenades de geolocalització.

Imatge 3. Mapa de la costa de Palamós, amb els punts més importants. Extret de: https://traveltipsandpictures.wordpress.com/2013/11/18/barcelona-dayout-palamos-costa-bravafacts-map-ttp/.

Imatge 4. Mapa de la costa de Palamós amb geolocalització (coordenades UTM). Extret de: : http://taure.icc.cat/pcivil/map.jsp.

9

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

3.3 Clima, vegetació i hàbitats El clima d’aquesta zona és el típic de la zona Mediterrani litoral. A l'hivern, el litoral costaner (clima pròpiament mediterrani) té temperatures mitjanes al voltant dels 10ºC i més a l'interior amb temperatures mitjanes hivernals entre 3 i 7°C. Les temperatures d'estiu són més homogènies al voltant dels 25°C a la costa i entre 21 i 25 a l'interior.

En quant a la vegetació, hi abunden les pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles silicícoles de terra baixa i també, canyissars i conreus herbacis extensius de secà. Hi ha dunes movents de cordó litoral, amb borró. Les platges arenoses de la zona són nues o amb vegetació nitròfila de teròfits. A continuació es descriuen les principals espècies: 

Canyís (Phragmites sp.): Planta aquàtica però que també pot trobar-se fora.

Aquesta planta forma una tija alta amb una espiga de flors a l’extrem de tacte molt sedós. Les fulles són llargues i en forma de cinta.



Pi Blanc (Pinus halepensis): Arbre de fins a 20 metres d'alçada, amb les branques i l'escorça grisenques (d'aquí li ve el nom de pi blanc). Les fulles tenen de 0,7 a 1 mm d'amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud, són d'un verd groguenc i apareixen de 2 en 2.

Floreix a l'abril o al maig i fa moltes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.



Borró (Ammophila arenaria): Planta halòfita, que li agrada la sal, i xeròfita, que pot sobreviure en circumstàncies desfavorables d'extrema sequera. Viu a les zones sorrenques i dunes de la costa. Tot i que sovint es considera una mala herba aquesta planta té un

paper fonamental en la fixació dels sistemes de dunes mòbils litorals i en proveir hàbitat i refugi a molts animals costaners, incloent artròpodes i aus marines. 

Figuera (Ficus carica): Arbre caducifoli. Té unes fulles simples, amples, grosses i lobulades. Si tallem una fulla o una branqueta, surt un làtex blanc característic. El seu fruit és molt conegut: la figa.

Imatge 5. D’esquerra a dreta: Canyís, fulles i fruits de pi blanc, borró i fulles de figuera. Extrets de: http://wisflora.herbarium.wisc.edu/taxa/index.php?taxon=4485, https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_blanc, https://ca.wikipedia.org/wiki/Borr%C3%B3 i http://herbarivirtual.uib.es/cas-uv/especie/4025.html

10

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

En aquesta zona costanera hi trobem hàbitats ben diferenciats: ●

zona forestal interior

●

zona de platja amb i sense dunes

●

petits penya-segats

●

petita zona d’aiguamolls

A la Platja del Castell hi trobem una zona de llacuna, que destaca per la presència d’una ictiofauna típica de les desembocadures de rius i rieres com les anguiles (Anguilla anguilla), llisses (Mugil sp.), etc, així com per una avifauna que en períodes de migració i a l'hivern és força abundant, essent l’espai un punt d’acollida per a moltes espècies, complementari a les zones humides de les planes empordaneses. Destaquen, per la seva peculiaritat, espècies com el corriol gran (Charadrius hiaticula), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el corriol petit (Charadrius dubius), la gamba roja (Tringa totanus), el becadell (Gallinago gallinago), etc.

3.4 Lliçons prèvies a l’aula En l’assignatura de biologia i geologia, els alumnes hauran dedicat diverses sessions a desenvolupar diversos continguts de la unitat sobre dinàmica geologia de la Terra i dinàmica interna. Alguns s’introduiran, de manera que després es desenvoluparan durant la sortida, i d’altres que són més generals es treballaran més, per tenir una base teòrica ben construïda i així poder dur a terme d’una forma adequada l’itinerari.

Els continguts principals que es treballaran són els relacionats amb: ●

●

Geologia general: ○

Tipus de roques i característiques principals

○

Cicle de les roques

○

Conceptes generals de tectònica de plaques i geologia de la Terra

○

Anàlisi d’afloraments geològics a partir de fotografies i esquemes

Dinàmica interna de la Terra: ○

Pressió de confinament, compactació de les roques i fenomen de recristal·lització

○

Forces de tensió, falles i sistemes de rifts oceànics

11

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

○

Forces de cisallament

○

Deformacions plàstiques i fràgils; plecs i fractures

La unitat didàctica que faran després de la sortida de camp tindrà a veure amb la dinàmica externa de la Terra, de forma que alguna de les activitats de la sortida els servirà per començar a treballar el tema. Per tant, en aquest cas, a partir de la pràctica desenvoluparan la teoria.

D’altra banda, durant l’última sessió abans de la sortida, duran a terme una activitat a mode de recordatori per a tenir presents els continguts apresos en una unitat anterior, relacionada amb la biologia i, especialment, amb els ecosistemes i la biodiversitat a la Terra. En l’activitat es repassaran conceptes de: ●

Conceptes d’ecosistema i hàbitat. Hàbitats en ecosistemes terrestre i marins.

●

Importància de la biodiversitat i de l’impacte humà en aquesta (urbanització, pesca...)

●

Eines de recol·lecció d’informació i/o material en treball experimental al camp: transsectes per a la identificació d’espècies

A més a més, a altres assignatures es realitzarà un petit taller per a refrescar coneixements ja adquirits en relació a: ●

Ciències socials: història i evolució del sector terciari al litoral català des dels anys 60.

Abans de la sortida, l’alumnat serà informat de tot allò que és necessari que portin el dia de la sortida: banyador, tovallola, xancles o escarpins, calçat còmode per caminar, crema solar, esmorzar i dinar i aigua.

12

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

4. QUADERN DE L’ALUMNAT

Aquest quadern, que es troba de forma íntegra en l’Annex 1, és el dossier que rep cada alumne i que especifica les diferents activitats que es duen a terme en els diferents punts de l’itinerari, amb espai per a les respostes.

A continuació tan sols es detalla la ruta i les activitats que es troben al dossier, amb les principals dades.

Imatge 6. Mapa de la costa de Palamós amb l’itinerari marcat: (1) Cala del Morro del Vedell; (2) platja de La Fosca; (3) Cala s’Alguer; (4) Platja del Castell. Extret de: Google Maps – Earth.

Modificat amb eines de l’editor: Piktochart

13

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

Taula 1. Activitats del quadern de l’alumnat: disciplina, situació en l’itinerari i temporització

Activitat

Disciplina

Parada de l’itinerari

Horari (temps en min)

A1. Explica un fenomen geològic i analitza un

Cala del Morro del Vedell

Geologia

(P1)

aflorament A2. Introducció teoria a la dinàmica externa A3. Transsecte A4. Anàlisi de la deriva litoral a Catalunya A5. Evolució del turisme a Palamós A6. Formació de platges de còdols A7. Formació de les illes A8. Activitat humana: la pesca A9. Formació de platges de sorra A10. Activitat humana: urbanització A11. Geolocalització

Cala del Morro del Vedell

Geologia

(P1)

Biologia

8:55 - 9:25 (30)

Cala del Morro del Vedell

9:35 - 10:20

(P1)

(45)

Geologia

Platja de la Fosca (P2)

Socials

Platja de la Fosca (P2)

Geologia

Cala s’Alguer (P3)

Geologia

Cala s’Alguer (P3)

Biologia

Cala s’Alguer (P3)

Geologia

Platja del Castell (P4)

Socials

Platja del Castell (P4)

Geologia

Platja del Castell (P4)

5. QUADERN DEL PROFESSORAT

El Solucionari pel professor amb les indicacions es troba en l’Annex 2.

14

8:00 - 8:45 (45)

11:20 - 11:50 (30) 12:00 -12:30 (30) 14:30 - 14:50 (20) 15:00 - 15:20 (20) 15:30 15:50 (20) 16:00 - 16:20 (20) 16:30 - 16:50 (20) 17:00 - 17:30 (30)

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

6. TREBALL POSTERIOR

6.1 Repàs i correcció de dades En les dues sessions posteriors a la sortida de camp, es realitzarà un repàs de tot allò après i es corregirà el dossier entre tots, fomentant el debat i resolent els dubtes apareguts durant la sortida i també durant la correcció del quadern.

Després, cadascun dels grups heterogenis que havia treballat plegat durant la sortida tindrà una tasca concreta a mode de reflexió final i tancament, que serà presentada a la resta dels companys en forma d’exposició oral. ●

Grup 1: sobre la parada 1, anàlisi d’allò après + reflexió final + exposició de les conclusions.

●

Grup 2: sobre la parada 2, anàlisi d’allò après + reflexió final + exposició de les conclusions.

●

Grup 3: sobre la parada 3, anàlisi d’allò après + reflexió final + exposició de les conclusions.

●

Grup 4: sobre la parada 4, anàlisi d’allò après + reflexió final + exposició de les conclusions.

●

Grup 5: reflexió final de la sortida + exposició de les conclusions conjuntes + propostes de millora de l’itinerari.

6.2 Avaluació per l’alumnat ●

Què avaluarem?

Valorarem el treball en equip, l’entrega d’un dossier completat per grup i les presentacions i justificacions posteriors a l’aula. Per altra banda, també tindrem en compte l’interès dels alumnes durant tota l’activitat (aula i sortida).

●

Quan ho avaluarem?

Durant i després de la sortida. Valorarem la puntualitat a l’hora de començar tant a les 8 com a l’inici de cada activitat. La participació de cada activitat durant la sortida i les explicacions posteriors a l’aula.

15

MFPS UdG

●

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

Quin instrument utilitzarem?

El mecanisme d’avaluació que usarem serà el de la rúbrica. Per aquells alumnes que no hagin pogut assistir a la sortida hauran d’entregar un resum de les reflexions i conclusions a les quals hagin arribat els seus companys i companyes i fer la seva pròpia aportació reflexiva sobre la temàtica.

En aquesta rúbrica hi apareixen 5 paràmetres que seran avaluats, segons els criteris indicats en cada cel·la, amb les qualificacions de Novell (1 punt), Aprenent (2 punts), Avançat (3 punts) o Expert (4 punts), fins a aconseguir un màxim de 20 punts. Aquest és un valor que es pot utilitzar molt fàcilment com a component d’una avaluació que inclogui més activitats. Aquesta rúbrica es troba a l’Annex 3.

16

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

7. WEBGRAFIA



Barraca d’en Dalí: http://cristinaclarafotografia.blogspot.com.es/2013/03/mas-juny-yla-barraca-de-dali-palamos.html



Cala del Morro del Vedell: http://www.catalunya.com/cala-de-morro-del-vedell-1717003-185



Cala s’Alguer: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_s%27Alguer



Formació de platges: https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja



Formació

de

les

platges

de

dunes:

http://www.aj-

viladecans.es/Plantilles/presentacio_dest/_iKArJaHUxFm4bjpEklZxqm-QHobxxk-h8a6RRP_5VU 

Gavarres,

document

sobre

la

geologia:

http://dugi-

doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5897/Geologia%20del%20Mass%C3%ADs%20 de%20les%20Gavarres.pdf?sequence=1 

Llacunes de la platja de Castell: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llacuna_de_la_platja_de_Castell#cite_note-platjacastell-1



Pesca: http://www.slideshare.net/coraliass/la-pesca-catalana



Pesca

d’arrossegament:

http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-

_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/06__seguretat_i_salut_laboral/arxius/qp_pesca_encerclament_cat.pdf 

Pesca

encerclament:

http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-

_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/06__seguretat_i_salut_laboral/arxius/qp_pesca_encerclament_cat.pdf 

Pesca palangre: https://ca.wikipedia.org/wiki/Palangre



Pesca de tresmall: https://www.google.es/search?q=pesca+de+tresmall&biw=1920&bih=979&tbm=isch&t bo=u&source=univ&sa=X&sqi=2&ved=0ahUKEwiSmL_8ouHMAhWCBBoKHSifDVYQ sAQIJw#imgrc=9dG8RtwhUh7GqM%3A



Platges i cales de Palamós: http://www.visitpalamos.cat/que-visitar/platges-i-cales/



Platja de la Fosca: http://www.catalunya.com/la-fosca-la-roca-fosca-17-17003-193



Salvem la platja del Castell: http://cont01.palamos.cat/documents/49_571626713.pdf 17

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

ANNEXOS



Quadern de l’alumnat



Quadern del professorat



Rúbrica d’avaluació

18

MFPS UdG

Maig 2016

Neus Galceran, Noemí Palma i Salva Romero

ANNEX 1.

Quadern de l’alumnat

19

Itinerari geològic pel litoral de Palamós Dossier de l’alumnat

Noms i cognoms dels membres del grup: Data: Curs:

1

PALAMÓS Com bé sabeu, és un municipi situat al cor de la Costa Brava i té més de 17.000 habitants. El trobem en una badia immensa, al litoral del sud de la comarca del Baix Empordà.

QUÈ EN CONEIXEM?

TRADICIÓ PESQUERA El port pesquer, la llotja i el Museu de la Pesca són ben coneguts pels palamosins! I també pels turistes!

TURISME Les platges, la gastronomia i la bona temperatura fan de Palamós un lloc perfecte per venir de vacances. Però també és de gran interès el paisatge rocós del litoral i la fauna i flora que trobem al mar!

GEOLOGIA I BIODIVERSITAT Coneixes les particularitats del teu entorn? Què en saps dels afloraments geològics que veus mentre camines pel camí de ronda?

I de la sorra de la platja del Castell o dels còdols de s’Alguer?

Amb aquest itinerari ho descobriràs!

2

1

L’ITINERARI GEOLÒGIC

El litoral rocós de Palamós forma part del massís de les Gavarres; de fet, és la seva regió més oriental i és en aquest punt en què el massís arriba al mar.

El massís de les Gavarres està constituït essencialment per materials de l’edat del

Paleozoic.

Són

roques

sedimentàries

i

volcano-sedimentàries

metamorfitzades en grau variable, així com també de roques plutòniques i filonianes de composició diversa. A més, aquest massís està afectat per un conjunt important de falles.

QUINA RUTA FAREM?

1

Cala del Morro del Vedell

2

Platja de La Fosca

3

Cala s’Alguer

4

Platja del Castell

3

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

La cala de Morro del Vedell es troba amagada en un racó, darrere de la dàrsena de ponent del port esportiu Marina de Palamós.

La platja té una longitud d’uns seixanta metres per una amplada aproximada de

25

metres.

Està

formada

per sorra

de

gra

gruixut

i

pedres.

El pendent d’entrada al mar és poc pronunciat i el fons marí, rocallós. Sol estar poc freqüentada.

No disposa de serveis, encara que en el modern port Marina de Palamós, situat a pocs metres, es poden trobar lavabos, bars, restaurants, tallers i botigues d’embarcacions i articles nàutics.

Està delimitada, a la dreta, pel port, i a l’esquerra, per un petit espigó artificial que duu fins a uns illots coneguts com Esculls d’en Roca. La cala d’Els Pots, que es troba a continuació, disposa d’una petita franja de platja molt rocallosa.

Diversos centres de submarinisme realitzen cursets d’iniciació en aquest lloc.

Des del port surten les embarcacions destinades a conèixer els diferents punts amb fons marins interessants. Una de les atraccions més importants és el Bòrees, un vaixell enfonsat que es troba a poc més d’una milla davant del port.

4

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 1

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

5

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 2

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Compressió

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

6

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 3

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Tensió

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

7

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 4

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Cisallament

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

8

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 5

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Deformació plàstica

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

9

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 2 Geologia – dinàmica externa de la Terra

A continuació, a partir de les explicacions del professorat i del que podem observar des d’aquesta platja, agafeu apunts sobre la dinàmica litoral que encara no hem treballat a classe però que us servirà com a introducció per a la següent unitat.

10

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Es tracta doncs, que cada grup realitzi un transsecte d’una de les zones de la platja per fer la comparació posterior a classe i entre tots analitzar les diferències i arribar a unes conclusions consensuades amb les espècies que s’han trobat que haureu d’escriure i anotar en la taula que trobareu al final de l’activitat. Podreu fer fotografies amb el mòbil per tal de mostrar tot el que heu trobat.

11

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 1 AnĂ lisi del medi infralitoral:

Posidònia

Algues verdes

Algues vermelles

http://www.cronistasoficiales.com/?p=37773 http://www.cibsub.cat/bioespecie-ulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespecie-sphaerococcus_coronopifolius-27621

Donzella

Garotes

Algues brunes

http://ilcilento.altervista.org/blog/coris-julis-la-donzella-o-pin-del-re/ http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/2014/405-com-evitar-que-desapareixin-els-boscos-d-algues-marines http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

12

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 2 AnĂ lisi del medi mediolitoral:

Cogombre de mar

Algues verdes

Algues vermelles

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cogombre_de_mar http://www.cronistasoficiales.com/?p=37773 http://www.cibsub.cat/bioespecie-ulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespeciesphaerococcus_coronopifolius-27621

Donzella

Garotes

Algues brunes

http://ilcilento.altervista.org/blog/coris-julis-la-donzella-o-pin-del-re/ http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/2014/405-com-evitar-que-desapareixin-els-boscos-d-algues-marines http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

13

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 3 AnĂ lisi del medi supralitoral:

Percebe

Algues verdes

Algues vermelles

http://estilosdevida.bolsamania.com/el-rico-percebe-de-galicia/ http://www.cibsub.cat/bioespecieulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespecie-sphaerococcus_coronopifolius-27621

Cranc

Musclos

Algues brunes

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/moluscos/musclo.htm http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

14

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 4 Anàlisi del medi associat a l’espigó del port Marina:

Percebe

Algues verdes

Algues vermelles

http://estilosdevida.bolsamania.com/el-rico-percebe-de-galicia/ http://www.cibsub.cat/bioespecieulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespecie-sphaerococcus_coronopifolius-27621

Cranc

Musclos

Algues brunes

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/moluscos/musclo.htm http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

15

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 5 AnĂ lisi del medi sorrenc de la platja:

Escopinyes

Tallarines

Ermitany

http://gastronomiamenorquina.com/category/estudis/ http://www.garoina.cat/ca/categoria-producte/tellarina http://www.naturfoto.cz/krab-poustevnik-fotografie-7381.html

Cranc

Fonoll marĂ­

Tamariu

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc http://www.mallorcadiario.com/incautados-10-kilos-de-fonoll-mari http://natura.costabrava.org/flora-fauna-i-geologia/

16

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Taula

MEDI

NOM DE L’ESPÈCIE

17

OBSERVACIONS

PLATJA DE LA FOSCA

La Fosca és una platja de 320 metres de longitud de sorra fina, amb un passeig marítim construït molt a prop i urbanitzada amb diverses cases d’estiueig.

Parcialment queda flanquejada per un massís cobert de pins que s’endinsa al mar, el cap Gros, les parets del qual són penya-segats.

Té un important atractiu turístic, de forma que consta de diversos serveis i rampes d’accés.

http://www.catalunya.com/la-fosca-la-roca-fosca-17-17003-193

18

PLATJA DE LA FOSCA

Activitat 4 Geologia – dinàmica externa de la Terra

A partir de la següent imatge heu de deduir cap a on van majoritàriament els corrents de deriva a Catalunya. Amb quina problemàtica ens trobem?

Les platges del Principat estan en regressió o creixement? Perquè? Quins processos d’erosió i sedimentació esdevenen al litoral català? Com influeixen?

http://ctmaiesllavaneres.blogspot.com.es/2011/05/4-morfologia-litoral-i-oceanica.html

19

PLATJA DE LA FOSCA

Activitat 5 Socials

Evolució del turisme a Palamós: Analitza les següents imatges i digues quina diferència hi trobes. Quina és la diferència principal entre el casc antic de Palamós i l’eixample i la urbanització de la Fosca?

20

PLATJA DE LA FOSCA

Activitat 5 Socials

21

CALA S’ALGUER

Cala s'Alguer és un conjunt històric declarat bé cultural d'interès nacional terme municipal de Palamós (Baix Empordà).

La cala s'Alguer és un tradicional veïnat de pescadors entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l'antic castell de Sant Esteve de Mar. Arrenglerades davant del mar i arrecerades sota la zona boscosa que els fa d'aixopluc, hi ha les barraques de pescadors, antigues construccions destinades a guardar les barques i els atuells de pesca, que conserven tot el seu encant com a bell testimoni d'una activitat humana intrínsecament relacionada amb el mar. Són un important exemple d'arquitectura popular i tradicional plenament integrada en el paisatge.

http://rutasmarymon.blogspot.com.es/2015/07/camino-de-ronda-palamos-calella-de-palafrugell.html

22

CALA S’ALGUER

Activitat 6 Geologia – dinàmica externa de la Terra

Com es formen les platges de còdols com la de s’Alguer? Tingues present els fenòmens com els d’erosió.

Per què les platges de còdols no són totes iguals? Algunes tenen còdols més arrodonits, de colors diversos o de mides diferents...

23

CALA S’ALGU ER

Activitat 7 Geologia – dinàmica externa de la Terra

Com ha aparegut la petita illa que trobem a la cala s’Alguer? Com es poden formar les illes? Tingues present els fenòmens com el d’erosió i els despreniments.

24

CALA S’ALGUER

Activitat 8 Biologia

L’activitat humana a Palamós: la pesca.

Cada grup explicarà un tipus de pesca davant dels altres. Us donarem un dibuix de cada art de pesca (que s’ha explicat prèviament a classe) i amb el vostre grup teniu 5 minuts per reunir-vos i llavors fer una petita exposició davant dels altres de l’art de pesca que us ha tocat. Llavors heu de decidir quin tipus de pesca és més agressiu pel fons marí.

25

CALA S’ALGUER

Activitat 8 Biologia

Grups 1 i 2: Pesca Palangre

Grup 3: Pesca Arrossegament

26

CALA S’ALGUER

Activitat 8 Biologia

Grup 4: Pesca d’Encerclament

Grup 5: Pesca de Tresmall

27

PLATJA DEL CASTELL

La platja del Castell es troba integrada en la desembocadura del canal de l’Aubi, està envoltada per una gran pineda i té 300 metres de llargada i 50 d’amplada d’una sorra molt fina.

http://www.visitpalamos.cat/que-visitar/platges-i-cales/

És una de les platges més turístiques de Palamós, de forma que té diferents serveis pels qui la visiten (socorrisme, bar, escola de caiac o servei de lloguer d’hamaques).

28

PLATJA DEL CASTELL

Activitat 9 Dinàmica externa de la Terra

Explica per què la platja de Castell és de sorra fina i no de còdols com la de S’Alguer. Quins processos han intervingut en la seva formació?

Recorda el que hem explicat a classe sobre el vent i els fenòmens d’erosió i sedimentació i sobre Geodinàmica Externa. Recorda el que és una duna.

29

PLATJA DEL CASTELL

Activitat 10 Biologia

L’activitat humana a Palamós: la urbanització.

Dibuixa com creus que seria ara la Platja del Castell si el 1994 no s’hagués aturat el seu procés d’urbanització. Hi hauria algun hàbitat?

Creus que és millor haver-la protegit?

30

PLATJA DEL CASTELL

Activitat 11 Geologia - geolocalització

Per acabar la ruta d’avui, haureu de trobar la barraca d’en Dalí.

Col·loqueu-vos en grups de 5 persones (el vostre) i busqueu la barraca. El primer que la trobi ha de tornar al punt de reunió on estem ara i dir on es troba. Els que tingueu mòbil, un cop sigueu davant la barraca heu geolocalitzar-la i heu de fer una captura de la pantalla on hi surtin les coordenades UTM.

https://neuronaturistica.wordpress.com/2016/03/10/tocats-per-la-tramuntana-el-cami-de-ronda-de-la-foscaa-castell/barraca-den-dali/

Aprofitarem per fer un “Geocatching” que és una troballa d’un tresor amagat, primer us heu de “baixar” l’aplicació i llavors intentar trobar-lo.

En cas de trobar-lo no l’agafeu, heu de fer una foto amb el mòbil i l’heu d’ensenyar a tothom quan torneu al punt de trobada. El grup que acabi primer hi ho hagi fet bé, tindrà un petit premi.

31

ANNEX 2.

Quadern del professorat

32

Itinerari geològic pel litoral de Palamós Dossier del professorat

Nom del professor: Data: Nivell escolar i Institut:

1

PALAMÓS Com bé sabeu, és un municipi situat al cor de la Costa Brava i té més de 17.000 habitants. El trobem en una badia immensa, al litoral del sud de la comarca del Baix Empordà.

QUÈ EN CONEIXEM?

TRADICIÓ PESQUERA El port pesquer, la llotja i el Museu de la Pesca són ben coneguts pels palamosins! I també pels turistes!

TURISME Les platges, la gastronomia i la bona temperatura fan de Palamós un lloc perfecte per venir de vacances. Però també és de gran interès el paisatge rocós del litoral i la fauna i flora que trobem al mar!

GEOLOGIA I BIODIVERSITAT Coneixes les particularitats del teu entorn? Què en saps dels afloraments geològics que veus mentre camines pel camí de ronda?

I de la sorra de la platja del Castell o dels còdols de s’Alguer?

Amb aquest itinerari ho descobriràs!

2

1

L’ITINERARI GEOLÒGIC

El litoral rocós de Palamós forma part del massís de les Gavarres; de fet, és la seva regió més oriental i és en aquest punt en què el massís arriba al mar.

El massís de les Gavarres està constituït essencialment per materials de l’edat del

Paleozoic.

Són

roques

sedimentàries

i

volcano-sedimentàries

metamorfitzades en grau variable, així com també de roques plutòniques i filonianes de composició diversa. A més, aquest massís està afectat per un conjunt important de falles.

QUINA RUTA FAREM?

PEL PROFESSORAT: Presentar la sortida i analitzar tota la ruta Fer els 5 grups heterogenis

1

Cala del Morro del Vedell

2

Platja de La Fosca

3

Cala s’Alguer

4

Platja del Castell

3

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

La cala de Morro del Vedell es troba amagada en un racó, darrere de la dàrsena de ponent del port esportiu Marina de Palamós.

La platja té una longitud d’uns seixanta metres per una amplada aproximada de

25

metres.

Està

formada

per sorra

de

gra

gruixut

i

pedres.

El pendent d’entrada al mar és poc pronunciat i el fons marí, rocallós. Sol estar poc freqüentada.

No disposa de serveis, encara que en el modern port Marina de Palamós, situat a pocs metres, es poden trobar lavabos, bars, restaurants, tallers i botigues d’embarcacions i articles nàutics.

PEL PROFESSORAT: Presentar de forma general les activitats que es duran a terme en aquest primer punt de l’itinerari, i també els horaris

Està delimitada, a la dreta, pel port, i a l’esquerra, per un petit espigó artificial que duu fins a uns illots coneguts com Esculls d’en Roca. La cala d’Els Pots, que es troba a continuació, disposa d’una petita franja de platja molt rocallosa.

Diversos centres de submarinisme realitzen cursets d’iniciació en aquest lloc.

Des del port surten les embarcacions destinades a conèixer els diferents punts amb fons marins interessants. Una de les atraccions més importants és el Bòrees, un vaixell enfonsat que es troba a poc més d’una milla davant del port.

4

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra PEL PROFESSORAT:

Grup 1

Presentar l’activitat 1 a cada grup (la primera pregunta és específica de grup)

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

En aquesta imatge es pot observar les forces de pressió de confinament que són aquelles que es desenvolupen amb la mateixa força en totes direccions. Aquest fenomen provoca un augment de la pressió que provoca una compactació de les roques. Com més enterrades estiguin les roques més gran serà la pressió de confinament. Aquesta pressió tanca els espais entre els grans de minerals, donant lloc a una roca mes compacta i de més densitat. A més, a grans profunditats, la pressió de confinament pot fer que els minerals recristal·litzin en nous minerals amb una estructura cristal·lina més compacta.

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

La resposta (la mateixa per tots els grups) es troba en la fitxa del grup 4..

5

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 2

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Compressió

Són forces que es produeixen en sentit contrari en una acció convergent i alineada entre aquestes forces. És el cas contrari a la tensió. A les zones sotmeses a compressió es produeix l’apropament de blocs corticals, cosa que suposa un escurçament de l’escorça. Té lloc a les zones convergents de les plaques o zones de subducció. Com a resultat d’aquestes forces s’originen les noves serralades i a nivell més local les falles inverses i els plecs.

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

La resposta (la mateixa per tots els grups) es troba en la fitxa del grup 4..

6

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 3

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Tensió

En aquesta imatge podem veure el resultat de dues forces de tensió o tracció generades per dues forces alineades i dirigides en sentit divergent. En produeix l’estirament i aprimament de la litosfera. Originen falles normals. El principal sistema de distensió ve representat pels sistemes de rifts oceànics.

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

La resposta (la mateixa per tots els grups) es troba en la fitxa del grup 4..

7

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 4

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Cisallament Les forces de cisallament són forces que actuen paral·lelament a la superfície de la roca.

Aquestes forces seran convergents i no alineades i per tant generaran falles transformants.

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

Els alumnes hauran de parlar sobre els plecs que es veuen en aquest aflorament, en aquest cas podríem interpretar que es tracta d’un plec sinclinal per la seva orientació, on els materials més moderns es troben a la part profunda i els antics en superfície, tal i com s’observa en la imatge del link: http://www.geovirtual2.cl/Geoestructural/gestr05b.htm També es pot observar una fractura produïda per una falla normal que posteriorment ha patit erosió i ha fet que els dos blocs de roca es separessin. Tot aquest coneixements els haurien de relacionar amb el moviment de la tectònica de plaques, en el qual la placa euroasiàtica i africana exerceixen pressió de confinament sobre la subplaca ibèrica i a partir d’aquest fenomen, que va generar els Pirineus, ha anat plegant les roques de la superfície. Tot aquest moviment de plaques són produïts per els corrents de convecció que es produeixen a l’interior de la Terra, en els quals el magma més proper al nucli s’escalfa (augment de la temperatura) i com a conseqüència perd densitat, a causa d’aquesta pèrdua de densitat ascendeix fins a l’escorça on es refreda (disminueix la temperatura) i per tant augmenta la densitat i torna a descendir cap al nucli. Aquests corrents que generen aquest procés són els responsables del moviment de les plaques.

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

8

Activitat 1 Geologia – dinàmica interna de la Terra

Grup 5

Analitzeu la següent imatge i raoneu que creieu què passa. Associeu aquest fenomen a la tectònica de plaques.

Deformació plàstica

Quan les roques superen el límit de la deformació elàstica (produïdes per les ones sísmiques) es produeix la deformació plàstica, és a dir, que en cessar l’esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d’aquest tipus de deformació són els plecs. Si aquesta deformació fos més forta es produiria la fractura de la roca.

Analitzeu la roca que teniu al davant a partir dels coneixements obtinguts a classe sobre la deriva continental i la tectònica de plaques i el que acabem d’explicar avui. Justifiqueu la vostra resposta.

La resposta (la mateixa per tots els grups) es troba en la fitxa del grup 4..

9

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 2 Geologia – dinàmica externa de la Terra

A continuació, a partir de les explicacions del professorat i del que podem observar des d’aquesta platja, agafeu apunts sobre la dinàmica litoral que encara no hem treballat a classe però que us servirà com a introducció per a la següent unitat.

PEL PROFESSORAT: En aquesta activitat se’ls donarà una petita introducció per part del professorat sobre la dinàmica litoral on es treballaran els següents conceptes: corrents de deriva, erosió i sedimentació per la confluència aigua i terra, refracció de les onades i corrents induïts per les tempestes.

Tota la informació la traurem del següent enllaç web: http://ctmaiesllavaneres.blogspot.com.es/2011/05/4morfologia-litoral-i-oceanica.html

10

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Es tracta doncs, que cada grup realitzi un transsecte d’una de les zones de la platja per fer la comparació posterior a classe i entre tots analitzar les diferències i arribar a unes conclusions consensuades amb les espècies que s’han trobat que haureu d’escriure i anotar en la taula que trobareu al final de l’activitat. Podreu fer fotografies amb el mòbil per tal de mostrar tot el que heu trobat.

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 3 a cada grup (que és específica per cadascun).

Recordar als alumnes que poden utilitzar el material que han portat (escarpins, banyador...)

11

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 1 AnĂ lisi del medi infralitoral:

Posidònia

Algues verdes

Algues vermelles

http://www.cronistasoficiales.com/?p=37773 http://www.cibsub.cat/bioespecie-ulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespecie-sphaerococcus_coronopifolius-27621

Donzella

Garotes

Algues brunes

http://ilcilento.altervista.org/blog/coris-julis-la-donzella-o-pin-del-re/ http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/2014/405-com-evitar-que-desapareixin-els-boscos-d-algues-marines http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

12

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 2 AnĂ lisi del medi mediolitoral:

Cogombre de mar

Algues verdes

Algues vermelles

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cogombre_de_mar http://www.cronistasoficiales.com/?p=37773 http://www.cibsub.cat/bioespecie-ulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespeciesphaerococcus_coronopifolius-27621

Donzella

Garotes

Algues brunes

http://ilcilento.altervista.org/blog/coris-julis-la-donzella-o-pin-del-re/ http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/2014/405-com-evitar-que-desapareixin-els-boscos-d-algues-marines http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

13

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 3 AnĂ lisi del medi supralitoral:

Percebe

Algues verdes

Algues vermelles

http://estilosdevida.bolsamania.com/el-rico-percebe-de-galicia/ http://www.cibsub.cat/bioespecieulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespecie-sphaerococcus_coronopifolius-27621

Cranc

Musclos

Algues brunes

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/moluscos/musclo.htm http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

14

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 4 Anàlisi del medi associat a l’espigó del port Marina:

Percebe

Algues verdes

Algues vermelles

http://estilosdevida.bolsamania.com/el-rico-percebe-de-galicia/ http://www.cibsub.cat/bioespecieulva_rigida-32835 http://www.cibsub.cat/bioespecie-sphaerococcus_coronopifolius-27621

Cranc

Musclos

Algues brunes

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/moluscos/musclo.htm http://www.zesea.com/Classification/Algues/Algues-brunes/slides/Cystoseira.html

15

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Grup 5 AnĂ lisi del medi sorrenc de la platja:

Escopinyes

Tallarines

Ermitany

http://gastronomiamenorquina.com/category/estudis/ http://www.garoina.cat/ca/categoria-producte/tellarina http://www.naturfoto.cz/krab-poustevnik-fotografie-7381.html

Cranc

Fonoll marĂ­

Tamariu

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc http://www.mallorcadiario.com/incautados-10-kilos-de-fonoll-mari http://natura.costabrava.org/flora-fauna-i-geologia/

16

CALA DEL MORRO DEL VEDELL

Activitat 3 Biologia

Taula

MEDI

NOM DE L’ESPÈCIE

OBSERVACIONS

Supralitoral

Posidònia

És verda, n’hi havia molta...

Mediolitoral

Doncella

Hem vist dos exemplars amb molt de color...

17

PLATJA DE LA FOSCA

La Fosca és una platja de 320 metres de longitud de sorra fina, amb un passeig marítim construït molt a prop i urbanitzada amb diverses cases d’estiueig.

Parcialment queda flanquejada per un massís cobert de pins que s’endinsa al mar, el cap Gros, les parets del qual són penya-segats.

Té un important atractiu turístic, de forma que consta de diversos serveis i rampes d’accés.

PEL PROFESSORAT:

Presentar de forma general les activitats que es duran a terme en aquest segon punt de l’itinerari, i també els horaris

http://www.catalunya.com/la-fosca-la-roca-fosca-17-17003-193

18

PLATJA DE LA FOSCA

Activitat 4 Geologia – dinàmica externa de la Terra

A partir de la següent imatge heu de deduir cap a on van majoritàriament els corrents de deriva a Catalunya. Amb quina problemàtica ens trobem?

Les platges del Principat estan en regressió o creixement? Perquè? Quins processos d’erosió i sedimentació esdevenen al litoral català? Com influeixen?

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 4

Els corrents de deriva al Principat majoritàriament van de nord a sud. La principal problemàtica http://ctmaiesllavaneres.blogspot.com.es/2011/05/4-morfologia-litoral-i-oceanica.html que ens trobem són la gran quantitat de construccions que ens trobem en el nostre litoral, sobretot ports esportius i comercials que fan que la sorra s’acumuli en les esculleres d’aquests i faci incrementar l’erosió de les nostres platges, un altre factor que influeix és la manca d’aportacions de sediments dels rius a causa de la gran quantitat d’embassaments que hi ha.

En aquest cas podem dir que les platges a Catalunya estan en regressió excepte la de Sa Riera, a la Costa Brava on hi ha una gran sedimentació de sorra de platja i cada any guanya uns centímetres. En el litoral català hi ha processos d’erosió produïts pel vent i per les onades que arrosseguen la sorra cap a altres indrets. Quan els corrents de deriva troben una barrera, com una escullera o espigó, fa que aquesta sorra que ha estat erosionada quedi dipositada i formi un cúmul o platja. Un altre fenomen d’erosió del nostre litoral són les llevantades i un de sedimentació serien les riuades que aporten gran quantitat de material a les platges.

19

PLATJA DE LA FOSCA

Activitat 5 Socials

Evolució del turisme a Palamós: Analitza les següents imatges i digues quina diferència hi trobes. Quina és la diferència principal entre el casc antic de Palamós i l’eixample i la urbanització de la Fosca?

20

PLATJA DE LA FOSCA

Activitat 5 Socials

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 5

Antigament els pobles que es troben a la costa es trobaven una mica allunyats d’aquesta. Mica en mica es van anar creant barris de pescadors que posteriorment van donar lloc a nous nuclis de població. Abans de l’explosió del turisme els habitants de cada població es dedicaven al camp, pesca... No hi havia grans construccions i al passeig eren camps i alguna casa de pagès aïllada. Durant els anys 50 hi va entrar el turisme com una nova font d’ingressos i això va fer que molta gent que es dedicava a la pesca o agricultura poguessin disposar d’una altra font d’ingrés acollint els turistes a casa seva o en petits allotjaments turístics. Finalment, a partir dels anys 60 hi va haver una elevada construcció d’edificis, hotels i apartaments per tal d’allotjar l’increment constant de turistes a casa nostra. Aquest fet ha comportat l’aparició de grans construccions arran de mar i el canvi dràstic de la façana litoral amb tota la problemàtica ambiental associada.

21

CALA S’ALGUER

Cala s'Alguer és un conjunt històric declarat bé cultural d'interès nacional terme municipal de Palamós (Baix Empordà).

La cala s'Alguer és un tradicional veïnat de pescadors entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l'antic castell de Sant Esteve de Mar. Arrenglerades davant del mar i arrecerades sota la zona boscosa que els fa d'aixopluc, hi ha les barraques de pescadors, antigues construccions destinades a guardar les barques i els atuells de pesca, que conserven tot el seu encant com a bell testimoni d'una activitat humana intrínsecament relacionada amb el mar. Són un important exemple d'arquitectura popular i tradicional plenament integrada en el paisatge.

PEL PROFESSORAT: Presentar de forma general les activitats que es duran a terme en aquest tercer punt de l’itinerari, i també els horaris

http://rutasmarymon.blogspot.com.es/2015/07/camino-de-ronda-palamos-calella-de-palafrugell.html

22

CALA S’ALGUER

Activitat 6 Geologia – dinàmica externa de la Terra

Com es formen les platges de còdols com la de s’Alguer? Tingues present els fenòmens com els d’erosió.

Per què les platges de còdols no són totes iguals? Algunes tenen còdols més arrodonits, de colors diversos o de mides diferents...

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 6

Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d’una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

Les platges es formen per l’acció de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona, però són estructures canviants que constantment pateixen aportacions i pèrdues de materials i cal que les aportacions siguin iguals a les pèrdues, o les superin, per tal que es formi la platja i continuï existint. Quan les aportacions de material no poden compensar les pèrdues, la platja desapareix.

En aquest cas, hi ha hagut una erosió de les roques pel constant vaibé de les ones del mar i del fregament d’unes amb d’altres i és per això que han quedat en formes arrodonides. Els materials poden ser d’origen orgànic (restes d’esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgànic (procedent de la meteorització de roques), per això uns còdols tenen diferents colors o són més grans o més petits, ja que depenent del material del qual provenen tindran més tendència a erosionar-se o no. Així trobem platges amb còdols més grans o platges amb còdols de colors o més arrodonits. En el cas de les platges amb mida de sorra gran o còdols de grans gruixuts, estan formats per quars, feldspats i mica.

23

CALA S’ALGU ER

Activitat 7 Geologia – dinàmica externa de la Terra

Com ha aparegut la petita illa que trobem a la cala s’Alguer? Com es poden formar les illes? Tingues present els fenòmens com el d’erosió i els despreniments.

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 7

Les illes poden tenir diversos orígens com l'erosió i la sedimentació, especialment les que es troben en mars i oceans. La seva formació depèn de varis fenòmens: poden evolucionar i augmentar de mida per dipòsits de sediments o per acumulació de material volcànic o orgànic. A vegades, poden ser formades per processos erosius en què una porció de terra roman separada d’un continent. L’augment del nivell del mar també provoca el sorgiment d’illes, quan se submergeixen les terres baixes i en resten separades les zones més altes de les illes. En el cas de la cala s’Alguer una hipòtesi seria que un tros de penyasegat s’hagués desprès de la resta i hagués quedat inclinat, i amb el temps s’hagués erosionat i només sobresurti una petita part.

24

CALA S’ALGUER

Activitat 8 Biologia

L’activitat humana a Palamós: la pesca.

Cada grup explicarà un tipus de pesca davant dels altres. Us donarem un dibuix de cada art de pesca (que s’ha explicat prèviament a classe) i amb el vostre grup teniu 5 minuts per reunir-vos i llavors fer una petita exposició davant dels altres de l’art de pesca que us ha tocat. Llavors heu de decidir quin tipus de pesca és més agressiu pel fons marí.

PEL PROFESSORAT:

Presentar l’activitat 8 a cada grup (que és específica per cadascun).

25

CALA S’ALGUER

Activitat 8 Biologia

Grups 1 i 2: Pesca Palangre

Palangre: pesca artesanal consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d’un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca “individualment” a cadascun d’aquests hams.

Grup 3: Pesca Arrossegament

És la més agressiva pel fons marí

Arrossegament: La pesca d'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. La pesca d’arrossegament consisteix fonamentalment en la utilització d’una xarxa llastrada que escombra el fons de la mar amb la finalitat d’obtenir-ne captures. Aquest tipus de pesca es realitza durant el dia, amb llum natural.

26

CALA S’ALGUER

Activitat 8 Biologia

Grup 4: Pesca d’Encerclament

Pesca d’Encerclament: Aquest tipus de pesca es realitza durant la nit. El nombre de tripulants oscil·la entre 10 i 13. Les xarxes capturen els peixos, prèviament detectats amb aparells específics de l’embarcació, rodejant-los per tots els costats i tancant la xarxa per la part inferior amb la sàgola, fins la formació d’un embossament.

Grup 5: Pesca de Tresmall

Pesca de tresmall: es fa servir amb malles que es deixen al mar i permeten que llagostes, altres mol·luscs i crustacis s’hi enganxin. Després de col·locar les malles, es deixa un cert temps fins que s’extreuen de l’aigua i es recullen.

27

PLATJA DEL CASTELL

La platja del Castell es troba integrada en la desembocadura del canal de l’Aubi, està envoltada per una gran pineda i té 300 metres de llargada i 50 d’amplada d’una sorra molt fina.

http://www.visitpalamos.cat/que-visitar/platges-i-cales/

És una de les platges més turístiques de Palamós, de forma que té diferents serveis pels qui la visiten (socorrisme, bar, escola de caiac o servei de lloguer d’hamaques).

PEL PROFESSORAT: Presentar de forma general les activitats que es duran a terme en aquest quart punt de l’itinerari, i també els horaris

28

PLATJA DEL CASTELL

Activitat 9 Dinàmica externa de la Terra

Explica per què la platja de Castell és de sorra fina i no de còdols com la de S’Alguer. Quins processos han intervingut en la seva formació?

Recorda el que hem explicat a classe sobre el vent i els fenòmens d’erosió i sedimentació i sobre Geodinàmica Externa. Recorda el que és una duna.

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 9

La sorra i el vent formen les dunes. La sorra de les platges està formada per partícules petites i de poc pes que són mogudes fàcilment pel vent, que les arrossega fins que troben un obstacle i la sorra es va acumulant fins que forma una duna. Les dunes són un element canviant, dinàmic i molt característic de les platges de la Costa Brava que actualment es troben fixades per la pineda litoral, de pi pinyer i altres espècies.

Una platja és un espai riberenc format per l’acumulació de sorra que davalla mansament fins a l’aigua. Per què són diferents, segons els indrets? Les platges estan formades per materials detrítics, és a dir per materials resultants, per causa de l’erosió, de l’esmicolament de pedres i roques. Per entendre l’origen de les platges hem de fer un esforç per anar molt més enllà de la nostra escala temporal. De fet, sovint ens hauríem de remuntar milers i milers d’anys enrere. Els rius, i tots els corrents d’aigua en general (torrents, rieres...) en el seu decurs des de les muntanyes fins al mar, en els trams del seu curs alt, amb la seva força, erosionen el terreny, el desgasten. En arribar a la plana, quan el pendent se suavitza, segueixen erosionant, però principalment transporten els materials erosionats. Finalment, en el seu camí cap al mar i en la mateixa línia de mar, on el desnivell és mínim, com si estiguessin cansats d’aquesta feixuga feina, dipositen aquests materials sedimentaris i es van formant les platges. És per això que hi ha platges de sorres tan diferents. Depèn del terreny, de la roca que ha erosionat, que ha desgastat, que ha esmicolat cada riu. I tot aquest procés és una qüestió de temps, de molt de temps. Com a conseqüència de les característiques geològiques de la Costa Brava, les platges de sorra fina tenen els grans de sorra són més fins,

29

PLATJA DEL CASTELL

Activitat 10 Biologia

L’activitat humana a Palamós: la urbanització.

Dibuixa com creus que seria ara la Platja del Castell si el 1994 no s’hagués aturat el seu procés d’urbanització. Hi hauria algun hàbitat?

Creus que és millor haver-la protegit?

PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 10

Protecció de la platja del Castell: Abans del 1993 hi havia molta pressió per fer una urbanització (amb 389 habitatges) a la platja de Castell, i va ser llavors quan la Plataforma Ecologista “SALVEM CASTELL” va decidir fer un referèndum (que es va fer el 1994) per tal d’aturar les construccions que s’hi volien fer i que fos qualificat com a “terreny no urbanitzable”, i el 70% dels votants van votar en CONTRA de la urbanització. Es va aturar així, un procés llarg i intens de lluita per conservar el territori.

La Generalitat de Catalunya va acabar comprant el terrenys i des de llavors són de titularitat pública. De no haver estat així, la platja de Castell seria, avui en dia, molt diferent, hi hauria construccions, asfalt i no conservaria ni el seu encant, ni les seves espècies (vegetals, animals i les aus que hi habiten) en un hàbitat natural. És una de les poques platges de la Costa Brava que es conserven en estat semi-salvatge.

Actualment és la plataforma Salvem l'Empordà la que ha pres el relleu de Salvem Castell en la lluita per la preservació d'aquest espai.

El 2003 es va crear l'espai PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) Castell-Cap Roig que, amb un total de 1.105 hectàrees, protegeix tota la façana marítima situada entre Palamós i Calella de Palafrugell i engloba també part del municipi de Mont-Ras.

30

PLATJA DEL CASTELL

Activitat 11 Geologia - geolocalització

Per acabar la ruta d’avui, haureu de trobar la barraca d’en Dalí.

Col·loqueu-vos en grups de 5 persones (el vostre) i busqueu la barraca. El primer que la trobi ha de tornar al punt de reunió on estem ara i dir on es troba. Els que tingueu mòbil, un cop sigueu davant la barraca heu geolocalitzar-la i heu de fer una captura de la pantalla on hi surtin les coordenades UTM. PEL PROFESSORAT: Presentar l’activitat 10: La Barraca d’en Dalí, sobrenom de la Barraca d’en Roure, és una petita cabana de pedra, avui buida, situada al voltant de la Platja de Castell, a Palamós.

Per entendre l’origen de la Barraca d’en Dalí cal saber que es troba relacionada amb una gran finca anomenada Mas Juny, que va adquirir fama quan el famós pintor Josep Maria Sert, adquirí la finca als anys vint del segle passat. Aquest lloc va començar a atraure diversos personatges de renom internacional com Marlene Dietrich, Francesc Macià, Josep Pla, i un jove Dalí, també amic de Sert.

Salvador Dalí era també molt amic de Puig Palau i participava de les seves festes. En un gest de cordialitat, Alberto, a qui li hagués agradat tenir a Dalí més a prop, fa construir un tallerestudi de pintura a Dalí per tal que hi treballi: aquesta es l’anomenada Barraca d’en Dalí, a la qual donà un toc dalinià original i surrealista afegint-hi una porta inclinada. Tot i que Dalí no va pintar mai cap obra dins aquesta barraca, hi solia fer visites i trobades amb els seus amics.

Aprofitarem per fer un “Geocatching” que és una troballa d’un tresor amagat, primer us heu de “baixar” l’aplicació i llavors intentar trobar-lo.

En cas de trobar-lo no l’agafeu, heu de fer una foto amb el mòbil i l’heu d’ensenyar a tothom quan torneu al punt de trobada. El grup que acabi primer hi ho hagi fet bé, tindrà un petit premi.

31

ANNEX 3.

Rúbrica d’avaluació de la sortida de camp

Coneixements adquirits

Redacció del dossier

Exposició oral: participació i comunicació

Novell (1) No presenten cap coneixement sobre la matèria i/o aquests són incorrectes

Aprenent (2) Presenten bàsics coneixements sobre la matèria i/o alguns d’ells són incorrectes

Avançat (3) Presenten força coneixements sobre la matèria i/o la majoria són correctes

Expert (4) Presenten coneixements desenvolupats sobre la matèria i són correctes

La redacció del dossier és vaga i incompleta. No usen llenguatge científic

La redacció recull les idees principals però sense un ordre i estructura clara. L’ús del llenguatge científic és quasi nul

La redacció recull les idees més significatives però no està ben estructurada. Usen llenguatge científic

La redacció recull les idees més significatives de manera clares i estructurades. Usen un bon llenguatge científic

El to de veu i el llenguatge no sempre han estat adequats. En ocasions, ha resultat difícil seguir i entendre l’exposició.

Només alguns participants han exposat i la participació no ha estat gaire equitativa.

En general, el to de veu ha estat apropiat i el llenguatge, bastant precís.

O bé tots han participat en l’exposició però no equitativament o bé només alguns han participat però sí ho han fet d’una forma equitativa

El to de veu i el llenguatge no han estat adequats. En general, ha resultat difícil seguir i entendre l’exposició.

En tots els participants, el to de veu ha estat apropiat i el llenguatge, precís.

Tots han participat en l’exposició d’una forma equitativa.

Treball de camp

No realitzen el treball de camp

Realitzen treball però hi dediquen poc temps

Realitzen treball de camp i hi dediquen força temps

Realitzen treball de camp i hi dediquen molt de temps.

Treball en equip

El grup no ha treballar conjuntament. No han arribat a acords i cadascú ha fet la seva part. No ha sigut productiu

Els components del grup han treballat conjuntament però sense cooperació. Han hagut discrepàncies poc importants. El treball ha sigut productiu

El grup han treballat conjuntament però durant les feines no han cooperat entre ells. Ha sigut força productiu

Tots els membres del grup han treballat conjuntament compartint responsabilitats des del principi. Han arribat a acords. Ha sigut molt productiu