Itinerari científic per la duna d'empúries. Quadern del professor.

Per a alumnes del Batxillerat científic. Itinerari fisicoquímic i geobiològic que permet entendre la història d’Empúries a partir del seu entorn natural.

ITINERARI CIENTÍFIC PER LA DUNA D’EMPÚRIES

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

DOSSIER DEL PROFESSOR

2

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

1.

PROFESSORAT

ÍNDEX 1.

ÍNDEX ................................................................................................................................................................ 3

2.

JUSTIFICACIÓ .................................................................................................................................................... 5

3.

AGRAÏMENTS .................................................................................................................................................... 6

4.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI .............................................................................................................................. 7

5.

OBJECTIUS......................................................................................................................................................... 8

6.

COMPETÈNCIES DEL BATXILLERAT ................................................................................................................... 10 COMPETÈNCIES GENERALS ............................................................................................................................................ 10 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ...................................................................................................................................... 10

7.

MATERIALS ..................................................................................................................................................... 11

8.

METODOLOGIA ............................................................................................................................................... 12

9.

TREBALL PREVI A L’AULA ................................................................................................................................. 13

10.

HISTÒRIA: DUNES I CONTRADUNES ................................................................................................................ 14

11.

ELS PUNTS DEL RECORREGUT .......................................................................................................................... 15

PUNT 1: REC DEL MOLÍ ................................................................................................................................................... 15 1.

Rec del Molí: Breu història i importància de l’aigua en el territori. .............................................................. 15

2.

Vegetació de ribera, la canya i el canyís. ...................................................................................................... 15

3.

Apunts Ecologia ............................................................................................................................................ 16

PUNT 1: REC DEL MOLÍ. QÜESTIONS RESOLTES .............................................................................................................. 17 PUNT 2. CAMÍ FORESTAL................................................................................................................................................ 19 4.

Vegetació de les dunes. ................................................................................................................................. 19

5.

Plantes invasores .......................................................................................................................................... 20

6.

Gestió de la duna litoral d'Empúries. ............................................................................................................ 20

PUNT 2. CAMÍ FORESTAL. QÜESTIONS RESOLTES .......................................................................................................... 21 PUNT 3. PLATJA DEL REC ................................................................................................................................................ 24 PUNT 4. EL PEDRIGOLET ................................................................................................................................................. 25 7.

Formació d’una platja. .................................................................................................................................. 25

8.

Les onades. Meteorització i erosió ................................................................................................................ 25

9.

Transport i sedimentació. ............................................................................................................................. 25

10.

Els sediments. Blocs, còdols, graves i sorres. ................................................................................................ 26

11.

El Karst .......................................................................................................................................................... 26

PUNT 4. EL PEDRIGOLET. QÜESTIONS RESOLTES............................................................................................................ 27 PUNT 5. LES COVES ........................................................................................................................................................ 29 12.

Meteorologia i clima ..................................................................................................................................... 29

13.

Interpretació del paisatge ............................................................................................................................. 30

3

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

14.

PROFESSORAT

Geologia de l’Empordà. ................................................................................................................................. 30

PUNT 5. LES COVES QÜESTIONS RESOLTES ................................................................................................................... 32 PUNT 6. PLATJA DEL PORTITXOL. ................................................................................................................................... 36 15.

El paleokarst ................................................................................................................................................. 36

16.

Els cinc regnes ............................................................................................................................................... 36

17.

Els invertebrats marins. Mol·luscs................................................................................................................. 36

18.

Paràmetres de l’ecosistema .......................................................................................................................... 38

19.

Deixalles: les 3 Rs .......................................................................................................................................... 38

PUNT 6. PLATJA PORTITXOL. QÜESTIONS RESOLTES ...................................................................................................... 39 12.

BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................................. 43

4

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

2.

PROFESSORAT

JUSTIFICACIÓ

Contemplant les ruïnes d’Empúries en el seu context natural, no podem fer altra cosa que esdevenir interdisciplinars, deterministes i humanistes i, tal com va fer Plini el Vell en la seva obra “Naturalis historia”, intentar abraçar tot el coneixement que es té de la zona i transmetre-ho als nostres estudiants.

Les ruïnes no s’entenen sense la sorra que les ha mantingut amagades gairebé 2000 anys. La sorra no es mou sense la tramuntana; i sorra i vent depenen de les muntanyes que ens donen país i caràcter: els Pirineus. Us oferim la possibilitat d’entendre Empúries en el seu medi natural únic i excepcional.

El bocí de Costa Brava que ressegueix les dunes des de L’Escala fins al jaciment d’Empúries és d’incomparable bellesa i ens permet treballar alguns continguts del batxillerat científic: fem química a la platja del Rec, treballem geologia i paisatge a l’indret de Les Coves, ens fixem en la biodiversitat i en adaptacions a la Platja del Portítxol, treballem la gestió del paisatge al llarg del camí forestal i acabem visitant les ruïnes d’Empúries per entendre el paper de la tramuntana, la sorra i les dunes en l’excel·lent conservació d’aquest indret.

5

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

3.

PROFESSORAT

AGRAÏMENTS

El meu primer agraïment és per a tots els professionals que han treballat al Camp d’Aprenentatge d’Empúries en cursos anteriors, en Jordi Barris, en Gerard Carrión, en Càndid Miró i la Sílvia Pardàs, perquè ells són qui van recopilar tota la informació sobre el sistema dunar d’Empúries, al dinàmica del litoral i la vegetació i la geologia de la zona i van crear totes les guies didàctiques, els quaderns de camp i les presentacions que jo ja he trobat elaborats al CdAE. En especial vull agrair els coneixements, la feina anterior, la seva paciència i les hores que m’ha dedicat a en Gerard, sense ell aquest quadern no hauria estat possible. I també a en Càndid Miró, per les hores dedicades i per les magnífiques fotos panoràmiques del paisatge des de les coves.

També vull agrair als dos professors actuals del camp, la Carme i l’Eusebi, per permetre’m anar avançant en aquest quadern, mentre ells acabaven feines més urgents.

Als alumnes del màster de Didàctica de Biologia i Geologia de la UdG, curs 2015-2016, per haverme fet de conillets d’índies el primer cop que provava l’itinerari, aguantant estoicament la tramuntana, que aquell dia de març va bufar amb una gran intensitat.

A la meva família i als diferents amics que s’han brindat a resseguir amb mi l’itinerari i m’han ajudat a anar-ne polint els continguts.

A Xavier Múñoz i Farners Brugués que han valorat els continguts de química i m’han orientat en l’apartat de comptar mols a la platja.

Finalment, un agraïment molt especial a l’Esteve Moré, company químic de l’ Institut de Llagostera, perquè sempre m’ha animat i recolzat, perquè m’ha brindat gratuïtament el seu treball de química a la platja de Sa Conca i perquè m’ha dedicat temps i coneixements per ajudar-me amb la part de Física i química de l’itinerari a la platja del Rec.

6

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

4.

PROFESSORAT

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Aquest itinerari recorre el camí de les dunes d’Empúries, des de la Platja del Rec fins a les mateixes ruïnes d’Empúries.

A part de la seva inigualable bellesa, l’itinerari ens ofereix la possibilitat de caminar entre les dunes i pins per un camí ben restaurat i senyalitzat, d’orografia suau i de curta distància, amb l’afegit que no hi és permesa la circulació de vehicles (a part del carrilet durant els mesos d’estiu). També ens permet trepitjar les diferents cales que es van passant, de manera que es pot estudiar “in situ” geologia, física, química i biologia.

7

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

5.

PROFESSORAT

OBJECTIUS

L’itinerari científic per les dunes i platges d’Empúries té com a finalitat que l’alumne reforci algunes capacitats que adquireix en l’aprenentatge de 4 de les matèries científiques: Biologia, Ciències de la terra i del medi Ambient, Química i Física.

Tanmateix, donat que durant l’itinerari es parla de qüestions històriques, urbanístiques, socials, lingüístiques, tecnològiques i poden sorgir alguns càlculs matemàtics, podríem afirmar que l’itinerari abraça continguts i objectius de moltes de les matèries de batxillerat.

Els principals objectius desglossats per matèries són:

BIOLOGIA 1. Conèixer i aplicar en diferents contextos els principals conceptes de la biologia i la seva articulació en lleis, teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i interpretació de la natura.

2. Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta davant diverses opinions contrastades. Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.

3. Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d'hipòtesis, cerca d'informació, elaboració d'estratègies de resolució, disseny i muntatges experimentals, anàlisi i comunicació de resultats amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s'estudien.

4. Analitzar els mecanismes d'intercanvi de matèria i energia entre els organismes i l'entorn.

5. Analitzar la biodiversitat en totes les seves dimensions. Interpretar els diversos models d'organització dels éssers vius, i relacionar la seva estructura i funcionament com a resultat de l'evolució 6. Comprendre la visió explicativa que ofereix la selecció natural i l'evolució a la diversitat dels éssers vius.

Analitzar els problemes ambientals de diferent naturalesa en el context del debat científic actual.

CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 7. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències, tant a escala local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un marc de cooperació entre comunitats i països.

8. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a l'anàlisi i resolució de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en l'avaluació de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerància i esperit crític.

9. Analitzar i avaluar els límits dels recursos naturals. Valorar la necessitat d'adaptar l'explotació dels recursos a les taxes de la seva renovació i a la protecció d'indrets específics que calgui preservar pel seu interès científic i cultural.

10. Reconèixer l'entorn natural com una realitat dinàmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva discussió posterior.

Analitzar l'evolució dels fets en l'espai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre el passat i els possibles canvis geològics i mediambientals en el futur.

8

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

11. Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels

éssers humans en el medi natural i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de l'explotació i ús dels recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres.

12. Avaluar la importància de la gestió ambiental com a resposta de present i futur que ha de permetre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemàtiques actuals.

QUÍMICA 13. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d'hipòtesis, cerca d'informació, elaboració d'estratègies de resolució de problemes, disseny d'experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s'estudien.

14. Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l'àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s'usen en l'experiència diària amb un significat diferent.

15. Planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny d'experiments i l'ús d'equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d'aquesta matèria.

16. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecució d'un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals a què s'enfronta la investigació química.

FÍSICA 17. Comprendre la importància de la física per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la manca de recursos energètics, el canvi climàtic i l'escalfament global.

18. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies de recerca pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d'hipòtesis, cerca d'informació, elaboració d'estratègies de resolució, disseny experimental, tractament de dades experimentals, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models físics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s'estudien.

19. Reconèixer i evidenciar el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d'elaboració d'hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han aportat al desenvolupament de la física.

20. Familiaritzar-se amb la terminologia física actual i utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicarse en l'àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s'utilitzen en l'experiència diària amb un significat diferent.

21. Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i estudiants de ciències, en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals a què s'enfronta la humanitat en els quals la física pugui fer alguna aportació.

9

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

6.

PROFESSORAT

COMPETÈNCIES DEL BATXILLERAT

Durant el recorregut per les dunes d’Empúries els alumnes han d’escoltar, observar, reflexionar, investigar, interaccionar i comunicar. Per la qual coses es treballen múltiples competències generals del Batxillerat.

COMPETÈNCIES GENERALS Competència comunicativa: : Expressar fets, conceptes, idees, valors i pensaments Competència en recerca:: Formulació d’hipòtesis o d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats.

Competència personal i interpersonal Treball en equip i en un entorn col·laboratiu. Habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències.

Escriure sobre el propi procés d’aprenentatge.

Competència en el coneixement i interacció amb el món Posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada I món natural, social i cultural. Fer-se preguntes sobre el seu funcionament. Aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats i fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions. Utilitzar responsablement els recursos dins d’una consciència de sostenibilitat del medi ambient. Prendre consciència de la incidència de l’activitat humana en el medi.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES BIOLOGIA: la biologia amb la seva particular manera de mirar el món, ofereix la possibilitat de desenvolupar unes competències específiques: la competència en indagació i experimentació, la competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència i la competència en comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic.

CTMA: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqüències dels problemes ambientals, generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; treure'n conclusions; comunicar tot argumentant de manera crítica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics i que la resposta ha de ser científica, econòmica, social i política.

QUÍMICA: la indagació i experimentació en el camp de la química, en la comprensió de la naturalesa de la ciència i de la química en particular, i en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món fisicoquímic.

FÍSICA: identificar problemes; generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; treure conclusions a partir de les evidències; elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions; fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científiques; i argumentar la validesa d'explicacions alternatives en relació amb les evidències experimentals.

10

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

7.

PROFESSORAT

MATERIALS

Durant el recorregut treballarem la física, la química, la biologia, i la geologia que es pot fer resseguint el camí de les dunes. A cadascun dels punts es necessiten diferents materials que proveïm des del Camp d’Aprenentatge d’Empúries. Tota la informació prèvia que es necessita per entendre la història i la gestió de les dunes, així com les guies de camp per a la determinació de les plantes i de les petxines, les tenim en format de làmines plastificades.

PUNTS 1 REC DEL MOLÍ Es treballa ´EL Rec del molí, la història, el funcionament actual i la vegetació del rec. ANNEXOS: EL REC DEL MOLÍ I DESVIAMENT DEL TER. PUNT 2. CAMÍ FORESTAL Es treballa la història de les dunes i contradunes d’Empúries i la vegetació de les dunes.

ANNEX DUNES I CONTRADUNES i ANNEX VEGETACIÓ PSAMMÒFILA PUNT 3. FINAL PLATJA DEL REC Treballarem la sorra de la platja. Ens calen: lupa (mínim 10 augments), plaques de Petri, paper mil·limetrat, àcid clorhídric, aigua oxigenada i l’ ANNEX LA SORRA DE LA PLATJA PUNT 4: EL PEDRIGOLET No cal cap material PUNT 5: LES COVES. Es treballa el paisatge, la meteorologia i la geologia. Utilitzarem la brúixola i diferents aparells de meteorologia (termòmetre, anemòmetre, etc), en funció del que es vulgui mesurar. (cal tenir en compte que amb els mòbils avui dia es pot mesurar gairebé tot, excepte la velocitat del vent). També l’ANNEX MAPA GEOLÒGIC DE GIRONA. PUNT 6 PLATJA DEL PORTÍTXOL En aquesta platja estudiarem els éssers vius que hi podem trobar, així com els residus que aboca la gent a la mateixa platja i al mar.

Necessitarem guies de classificació de mol·luscs, guants i bosses d’escombraries per a recollir deixalles. També L’ANNEX PARÀMETRES DE L’ECOSISTEMA.

11

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

8.

PROFESSORAT

METODOLOGIA

Durant l’itinerari els alumnes seran acompanyats pel professor del Camp d’Aprenentatge i pel professorat de l’ institut.

Els alumnes tindran un quadern de Camp que els servirà per anar sistematitzant tot allò que observin, se’ls expliqui o investiguin per ells mateixos.

L’itinerari és molt ambiciós i per això molt llarg, sobretot si es vol acabar amb una visita a les ruïnes, cosa que recomanem. Si es vol fer tot, seria convenient fer la part científica al matí i la visita a les ruïnes a la tarda. Una altra opció és saltar-se alguna parada o deixar de treballar alguns aspectes en les diferents parades. És important que sigui el professorat de les matèries qui decideixi què i com es vol treballar.

En totes les parades es treballarà en grups de 4, 5 alumnes; cada alumne observarà, reflexionarà i farà les preguntes adients que se li plantegin; es procurarà que els companys mateixos responguin, si poden, i es donarà la resposta més ampliada a partir de les explicacions del professor-guia. Sovint s’acompanyarà l’explicació d’una o més fotos per entendre el procés o el fenomen observat.

TEMPORITZACIÓ Es proposa una activitat de 4 hores al matí o partida entre matí i tarda. A cada punt els alumnes hi poden invertir uns 30 minuts. Es proposa una presentació de l’activitat de 15 minuts i un descans d’uns 15 minuts just a la meitat, és a dir després del punt 3, a la mateixa Platja del Rec. D’aquesta manera es comença el punt 4 al cap de 2 hores d’haver començat. La recol·lecció de petxines i la posada en comú i utilització de les dades es pot allargar cap a una hora, per això es pot fer el treball de camp durant la sortida i deixar el treball de paràmetres de l’ecosistema com a treball posterior a l’aula.

També hi ha l’opció de treballar química i física a la platja del Rec i això canvia substancialment la temporització.

Finalment, alguns grups venen de racons de Catalunya prou allunyats com perquè el professorat valori l’opció d’escurçar el recorregut i acabar fent una visita d’una hora i mitja aproximadament al Jaciment grecoromà d’Empúries.

Per això serà molt interessant pactar abans amb el professorat quin és l’ interès, quina serà l’hora d’arribada i com es vol treballar.

12

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

9.

PROFESSORAT

TREBALL PREVI A L’AULA

És evident que l’itinerari necessita de continguts previs de moltes matèries. Els alumnes de 2n de batxillerat són els que poden aprofundir més en les qüestions proposades, alguns dels continguts que es treballen són decididament del temari de 2n de batxillerat, sobretot les qüestions referides a ecologia: vegetació de les dunes, adaptacions i paràmetres de l’ecosistema. Tanmateix tot el treball que es proposa és adaptable als alumnes de 1r de batxillerat.

En el cas de treballar amb alumnes de 1r de batxillerat o amb alumnes de 2n a l’inici de curs, molts continguts seran nous per als alumnes, la sortida serà més d’introducció d’alguns conceptes; si els alumnes són de 2n i la sortida es fa passat el primer trimestre la sortida serà de reforç de molts continguts de les matèries científiques.

Un cop el professorat tingui aquest dossier a les mans, valorarà, en funció del seu alumnat i de l’època de la sortida, quins continguts previs caldrà treballar.

13

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

10.

PROFESSORAT

HISTÒRIA: DUNES I CONTRADUNES

ORIGEN DE LES DUNES: L’erosió del riu a la conca alta de la Muga, granítica, i els embats del mar sobre el gneis de la serra de Rodes originen la sorra que es dipositada al fons del mar de la badia de Roses. Fent remolins la sorra és empesa cap a la platja per les llevantades. En assecar-se és arrossegada per la tramuntana formant acumulacions mòbils que, any rere any, avancen cap al sud seguint la línia de la costa.

DUNES MÒBILS Quan el Ter desembocava a l’extrem sud d’Empúries i el Fluvià al nord de St. Martí d’Empúries, les aigües fluvials mantenien a ratlla la progressió de les dunes cap al sud perquè retornaven la sorra al mar.

Però desviament dels rius Ter (s. XIV) i Fluvià (XVIII) canviaren la dinàmica litoral. Desaparegut aquest braç del Ter les dunes iniciarien al s. XIV un recorregut impecable des del grauet del Fluvià (actual Riuet) fins arribar, superat el Montgrí, a les portes de Torroella al final del s. XIX. (avançava 16,25 m/any).

A l’Escala les dunes ocupaven 5,4 Km de longitud i 109,2 Ha d’extensió. Els camps emporitans més septentrionals havien estat els primers afectats, algunes de les cases de Sant Martí també havien d’acabar sent sepultades i destruïdes; com les ruïnes de l’antiga Emporion, que romandrien colgades fins al 1908, any d’inici de les excavacions.

FIXACIÓ DE LES DUNES 1860. S’elabora un primer mapa de les dunes per a proposar-ne la fixació.

1877 . Els ajuntaments de l’Escala i Torroella demanaren oficialment la intervenció de l’Estat contra les dunes amenaçadores (anys després les sorres movedisses formades al Riuet havien d’engolir un genet i el seu cavall).

1885. El torroellenc Primitiu Artigas, il.lustre enginyer i professor de l’Escola de Monts, publica la “Memoria relativa a la excursión forestal a la prov. de Gerona en 1882” 1894 l’enginyer bisbalenc Xavier de Ferrer signa el “Proyecto de fijación y repoblación de las dunas procedentes del golfo de Rosas” aprovada en la Reial Ordre del 13/2/1895. . La tècnica utilitzada fou la contraduna, que immobilitzava la duna i desviava cap al mar la sorra transportada per la tramuntana. Cada contraduna exigia un esforç èpic, atesos els grans moviments de sorra i els mitjans de l’època (carros tirats per cavalls, carretes de mà, cabassos...). L’espècie vegetal que es plantaria temps després per fixar els talussos, especialment durant la tardor-hivern del 1900, fou el borró (dit ‘sistema empordanès’) i en segon terme el pi blanc, el pi pinyer i la ginesta. La contraduna es tancava amb filferro per evitar l’entrada del bestiar.

El projecte contemplava la creació d’una infraestructura tècnica i humana que vetllés pel futur de l’obra realitzada. El Servei de Repoblació Forestal féu construir dos edificis, el de la zona litoral a Sant Martí i el de la zona interior al coll de les Sorres (cadascun disposava d’un viver).

Bastida damunt la duna una vegada fixada, la Casa Forestal emporitana, de caire noucentista i amb detalls gaudinians, fou projectada per l’enginyer Josep Reig i construïda pel mestre d’obres escalenc Miquel Torres. La Casa Forestal, presidida per una fotografia de Notre-Dame des Dunes, fou també utilitzada com a dipòsitmuseu de les primeres troballes, tant les aparegudes i recollides per X. de Ferrer i els seus successors durant la fixació de les dunes com les descobertes en els primers anys d’excavacions arqueològiques. De fet, fins fa poc existia a la Forestal un llibre de signatures i opinions dels visitants respecte als treballs d’enginyeria forestal i d’arqueologia. Ensems, es va construir la Miranda i l’entrada de llevant a la població d’Empúries i el camí de les Dunes direcció a l’Escala.

Foren quinze anys (1896-1901) de frenètica i intensa activitat. Ara, els sistemes dunars són una gran riquesa paisatgística sobre uns terrenys antigament ingrats i amenaçadors.

(L'Escalenc-xxx)

14

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

11. ELS PUNTS DEL RECORREGUT PUNT 1: REC DEL MOLÍ La primera platja que trobem és la Platja del Rec, el seu nom fa referència al Rec del Molí que recull aigua del Ter i que hi desemboca.

1.

Rec del Molí: Breu història i importància de l’aigua en el territori.

Els comtes d'Empúries al 1301, durant la seva disputa amb el comtat de Barcelona, van desviar el riu Ter. El rec del Molí i els seus afluents seguiren el curs hidrològic d'aquest antic ramal del riu Ter. Una bona part del rec del Molí a la zona de Bellcaire s'anomena encara Ter Vell. Entorn del segle XIII trobem documentada la seva existència ja que aquesta estructura hidràulica va lligada a d'altres construccions com el monestir de Sant Miquel de Cruïlles o el molí de Jafre. Se sap que en el segle XIV els comtes d'Empúries tenien diferents molins sota el seu domini al llarg del curs d'aquest rec.

La importància estratègica del Rec en els passats segles es pot entendre a partir del poema: “Talment el cavaller cansat de lluita que en ser vell es disfressa d’ermità, el rec, per convertir-se en pa i en fruita, sap fer de moliner i d’hortolà.” http://www.castello.cat/14-rentador-i-rec-del-moli/

2.

Vegetació de ribera, la canya i el canyís.

La canya de Sant Joan (Arundo donax) és una espècie de planta que pertany a la família Poàcies. És nativa de l'est i sud d'Àsia, i probablement també de parts d'Àfrica i del sud de la península d'Aràbia.

S'ha plantat i naturalitzat en les regions de clima temperat suau, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis , especialment a la Conca del Mediterrani, Califòrnia, l'oest del Pacífic i el Carib. Forma grups densos en zones pertorbades, dunes de sorra aiguamolls i vegetació de ribera. Als espais naturals de Catalunya i a la península Ibèrica, com a altres llocs a Europa, la canya de Sant Joan està considerada com una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura una de les 100 més perilloses i nocives invasores a escala mundial per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, disminueix la capacitat de desguàs dels rius i canals.

La Canya de Sant Joan és una planta hidròfila, que viu a prop de l'aigua sovint en sòls inundats, les tiges aèries són llenyoses i s'anomenen canyes, de 2 à 3 cm de diàmetre, molt rústica, pot arribar a més de 10 metres d'alçada, amb fulles afilades, amples de 3 à 5 cm.

Floració bianual i estèril, es reprodueix per esqueixos de rizomes. És 15

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

l'herba més gegant de la Mediterrània. També és la planta amb flor més arcaica al Mediterrani, de l'era terciària. Se la pot considerar un dinosaure vegetal.

El canyís, (Phragmites australis) és una planta subcosmopolita de la família de les gramínies o poàcies, semblant a la canya però més gràcil. És aquàtica i sovint creix formant grans colònies a les vores d'estanys, de rius i, en general, en terrenys inundats o allà on hi ha una capa freàtica alta.

3.

Apunts Ecologia

En els vegetals les adaptacions a l'excés d'aigua són: 1. Arrels curtes i molt superficials 2. Fulles molt grans que afavoreixin la transpiració.

Segons les necessitats hídriques es distingeixen els tipus de plantes següents: Hidròfits: són les plantes aquàtiques Higròfits: són les plantes de zones molt humides Xeròfits: són les plantes de zones seques Mesòfits: són les plantes que poden viure a humitats molt diferents En alguns llibres es parla d’una altra categoria: els HELÒFITS, són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

Destaquem les bogues (Typha latifolia ) i el canyís (Phragmites australis).

16

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 1: REC DEL MOLÍ. QÜESTIONS RESOLTES 1.

Estem a l’inici del recorregut científic per les dunes d’Empúries. Quins penses que són els objectius d’aquesta sortida? Escriu -ne al menys 3, després compara-ho amb un company.

1) 2) 3) 4)

Aprendre a observar i descriure les adaptacions que presenten les plantes del sistema dunar.

Conèixer la història del sistema dunar d’Empúries Treballar la classificació dels éssers vius, la taxonomia dels mol·luscs, classificar petxines Comprendre la dinàmica de les platges

2. Escriu 3 usos que pot tenir aquest rec. Són els mateixos ara que en segles passats?

Actualment: Reg, aigua per als pous, ecosistema de ribera,…

Antigament: fer anar els molins, aigua per a ús domèstic (cuinar, roba, etc), agricultura, etc.

3. Per què es barallaven els nobles? I què va comportar això?

El control de l’aigua del riu ha sigut motiu de disputa des dels primers indicis de domesticació del curs fluvial. Així, ja durant el segle XII, quan el comte d’Empúries controlava el cabal del curs baix, va haver-hi un primer desviament de bona part del cabal per potenciar un dels braços. Les disputes entre Ponci Hug IV d’Empúries (1273-1313) i Jaume II, sembla ser que van ser el motiu d’un segon intent de desviar part del cabal. La tàctica era obstaculitzar el pas de l’aigua en un dels braços per potenciar-hi el cabal de l’altre. Hi ha documentada una desviació l’any 1302.

La construcció del castell del Montgrí, que no es va acabar mai.

4. Sabent que a l’Empordà, com a Mallorca, se sala (es riu, sa platja, es gat, sa cova,...), d’on penses que ve el nom d’Estartit (abans Estertit)?

Era el braç petit del ter el que desembocava allà i es deia “Es ter petit”, la repetició va fer que s’acabés dient Estertit.

5. Observa ara la desembocadura del rec, a quina de les dues fotos s’assembla més avui? Per què?

Quan fa mala mar o quan plou o ha plogut els sediments no es poden dipositar a la desembocadura, el rec funciona com un ESTUARI i s’assembla a la foto primera.

Si el mar està tranquil i el rec porta aigua, però no massa velocitat, llavors els sediments que arriben es dipositen formant barres de sorra, com un petit DELTA. S’assembla a la foto 2.

17

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

VEGETACIÓ DEL REC 6. S’observa vegetació al llarg del rec? De quin ti pus de planta es tracta? Creus que és una planta autòctona o al·lòctona? Genera alguna problemàtica?

S’hi observa sobretot canya de Sant Joan, és una planta forana, AL·LÒCTONA I INVASORA. Competeix amb les altres espècies per l’espai, nutrients i aiguai, en ser tan robusta, desplaça la resta de vegetació.

7. Aquesta planta és invasora gràcies als seus rizomes; explica per a què serveixen:

El rizoma és una tija subterrània modificada d'una planta. Els rizomes es desenvolupen a partir de gemmes axil·lars i creixen horitzontalment respecte a la superfície del sòl. El rizoma també conserva la capacitat d'emetre nous brots que creixen cap amunt, mentre que cap avall creixen les seves arrels.

Si un rizoma es separa en trossos, cadascun d'ells pot donar lloc a una nova planta. La planta utilitza els rizomes per emmagatzemar midons proteïnes i altres nutrients.[3] Aquest és un procés que es coneix com a reproducció vegetativa. També permet l'extensió lateral de plantes herbàcies com el bambú 8. Quina planta autòctona esperaríem trobar al llarg del Rec?

El canyís, Phragmites australis, és una planta subcosmopolita de la família de les gramínies o poàcies, semblant a la canya però més gràcil. És aquàtica i sovint creix formant grans colònies a les vores d'estanys, de rius i, en general, en terrenys inundats o allà on hi ha una capa freàtica alta. És una planta perenne robusta, glabrescent, amb llargs rizomes que fa de 2 a 8 m d'alt. Tiges anuals dures, però pràcticament no lignificades, de 0,5 -2 cm de diàmetre. Les seves fulles són relativament grosses de 20-50 x 1-2 cm; la panícula de 8-40 cm 9. Les plantes segons la seva adaptació a les condicions d’humitat es classifiquen en:

Hidròfits, Higròfits , Xeròfits i Mesòfits La planta que s’observa al rec és HIDRÒFILA i presenta les següents adaptacions:

PART DE LA PLANTA

ADAPTACIÓ

Fulles

Gran superfície foliar per a permetre l’evapotranspiració de l’aigua

Arrels

Aerènquima: Parènquima format per cèl·lules de membrana fina que deixen entre elles grans espais, per on circula l’aire. En les plantes aquàtiques permet proveir d’oxigen les arrels.

Rizomes

Rizomes molt desenvolupats per a permetre un bon ancoratge

18

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 2. CAMÍ FORESTAL 4.

Vegetació de les dunes.

La vegetació psammòfila: ANNEX 1 Si bé les sorres poden assolir temperatures molt altes, a una profunditat de 10 cm s’hi manté una certa humitat. Això permet l’existència i supervivència d’una vegetació molt especialitzada. Les plantes que viuen en substrats sorrencs reben el nom de vegetació psammòfila. Tenen adaptacions diverses que els permeten créixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat. Són comunitats vegetals herbàcies, molt obertes, baixes, formades per un nombre molt reduït d'espècies, però altament especialitzades, de manera que no es troben enlloc més que en aquests ambients litorals.

PART DE LA PLANTA

Fulles Arrels Rizomes Planta

ADAPTACIÓ A LA SORRA Fulles recargolades i punxegudes, sovint amb cutícules ceroses, per a minimitzar l’evapotranspiració de l’aigua.

Fulles endurides per a resistir l’abrasió de la sorra Arrels molt llargues i profundes, per a fixar-se al terreny.

Rizomes molt desenvolupats per a permetre un bon ancoratge Alta tolerància a la sal.

Creixen bé enterrades a la sorra.

Planta amb creixement vertical i molt flexible per a resistir el vent.

Plantes prostrades per evitar el vent

19

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

5.

PROFESSORAT

Plantes invasores

Les espècies exòtiques o al·lòctones són totes aquelles espècies foranes que els humans hem introduït des de les seves àrees d’origen a un territori determinat, de manera voluntària o involuntària. Algunes d’aquestes espècies són capaces d’expandir-se notablement pels territoris nous en un període de temps relativament curt: són les anomenades espècies invasores Les invasions biològiques constitueixen un dels components més importants del canvi global actual i una amenaça seriosa per a la conservació de la biodiversitat i del funcionament dels ecosistemes: 

desplaçament d’espècies natives (per competència, depredació, transmissió de malalties, hibridació, etc.) canvis en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes (perquè poden modificar els règims de pertorbacions, el cicle de l’aigua, els cicles biogeoquímics, etc.) impactes socioeconòmics, amb fortes repercussions en l’economia, la societat i la salut humana (la producció de les collites, obstruir infraestructures de canalització, reduir la disponibilitat d’aigua, causar al·lèrgies o dermatitis, o augmentar la transmissió d’algunes malalties infecciones.

 

Els costos econòmics ocasionats per aquestes espècies poden arribar a ser enormes, ja sigui per pèrdues directes en diferents sectors econòmics, com l’agricultura, la pesca o la navegació, o pels costos indirectes derivats de la gestió necessària per reduir els impactes que provoquen.

Procés d’invasió de les espècies exòtiques. Afortunadament, només una petita part de les espècies exòtiques arriben a ser invasores. Aquestes han passat per un seguit d’etapes successives d’introducció, establiment i expansió (figura 1) que no totes les espècies aconsegueixen superar.

PLANTES EXÒTIQUES Les famílies més representades a la llista de plantes exòtiques de Catalunya són les compostes, les gramínies i les lleguminoses, com a la major part d’Europa. Les espècies que causen més impactes ecològics i socioeconòmics a les dunes i rieres d’Empúries són l’ailant (Ailanthus altissima), la canya (Arundo donax) i el bàlsam o ungla de gat (Carpobrotus sp.)

6.

Gestió de la duna litoral d'Empúries.

La forest Duna Litoral està situada al terme municipal de l’Escala, al nucli de Sant Martí d’Empúries.

Fa més d’un segle les dunes mòbils procedents de les platges de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) generaven a la societat del moment molts més problemes dels que probablement ens podem imaginar actualment. Aquests problemes, que arribaven fins a Torroella de Montgrí i també a Montgó (l’Escala), van fer que a l’administració forestal de l’època, avui dia Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), li fos l’encarregada la tasca de resoldre el problema mitjançant la seva fixació. A dia d’avui molta poca gent coneix que les dunes que procedien del Golf de Roses varen ser les primeres en ser fixades des de l’àmbit públic, ja que alguns propietaris particulars ja ho havien realitzat abans amb un èxit més que notable.. Aquest fet, que en el seu moment va tenir tanta importància, com el que podria ser la construcció d’una infraestructura viària actual.

20

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 2. CAMÍ FORESTAL. QÜESTIONS RESOLTES QÜESTIONS VEGETACIÓ Llegeix ANNEX VEGETACIÓ PSAMMÒFILA i respon: 10. Com s’anomena la vegetació de les dunes? PSAMMÒFILA. Quins són els factors limitants d’aquest biòtop?:,... 

Manca d’aigua per excés de permeabilitat



Inestabilitat del sòl



Presència constant de vents forts del nord i de llevant



Salinitat elevada del sòl i de l’aire.



Fluctuació del nivell freàtic

 11.

manca de nutrients

Quin aspecte tenen aquestes comunitats?

Són comunitats vegetals herbàcies, molt obertes, baixes, formades per un nombre molt reduït d'espècies, però altament especialitzades, de manera que no es troben enlloc més que en aquests ambients litorals. Vegetació esparse, herbàcia, plantes anuals i pioneres...

12. Amb l’ajut de les imatges dels ANNEXOS VEGETACIÓ DE LES DUNES, ves pel camí forestal i intenta identificar algunes espècies. Omple la taula següent:

FLORA DE DUNES CREUADETA MARINA (Crucianella maritima),

PLANTES INVASORES UNGLA DE GAT (Carpobrotus sp.)

HALÒFILES

ALTRES

SALSONA (Inula crithmoides

LLAPASSA BORDA Xanthium strumarium

LLIRI DE MAR AILANT (Pancratium maritimum) (Ailanthus sp)

RAVE DE MAR (Cakile maritima)

CAP-BLANC Alyssum maritimum

BORRÓ (Ammophila arenaria),

MALVA REIAL (Malva sylvestris)

TAMARIU Tamarix sp.

CANYÍS Phragmites communis

CAMPANETA DE MAR (Calystegia soldanella),

CANYA DE SANT JOAN (Arundo donax)

BARRELLA PUNXOSA Salsola Kali

ESPOROBOL (Sporobolus pungens).

PITOSPOR (Pittosporum sp)

21

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

13.

Omple la taula següent:

PART DE LA PLANTA

ADAPTACIÓ A LA SORRA

Fulles

Fulles recargolades i punxegudes, sovint amb cutícules ceroses, per a minimitzar l’evapotranspiració de l’aigua.

Fulles endurides per a resistir l’abrasió de la sorra

Arrels

Arrels molt llargues i profundes, per a fixar-se al terreny.

Rizomes Planta

14.

PROFESSORAT

Rizomes molt desenvolupats per a permetre un bon ancoratge Alta tolerància a la sal.

Creixen bé enterrades a la sorra.

Planta amb creixement vertical i molt flexible per a resistir el vent.

Plantes prostrades per evitar el vent

Algunes plantes que trobem a les dunes no són d’aquí. Defineix:

 Plantes autòctones Són les plantes originàries del lloc on es desenvolupen i creixen, que no han estat introduïdes per l’home des d’altres llocs diferents.

 Plantes exòtiques o al·lòctones Les espècies exòtiques o al·lòctones són totes aquelles espècies foranes que els humans hem introduït des de les seves àrees d’origen a un territori determinat, de manera voluntària o involuntària.  Plantes invasores Algunes d’aquestes espècies són capaces d’expandir-se notablement pels territoris nous en un període de temps relativament curt: són les anomenades espècies invasores 15. Quines amenaces i quins costos representen les plantes invasores per als ecosistemes?

Les invasions biològiques constitueixen un dels components més importants del canvi global actual i una amenaça seriosa per a la conservació de la biodiversitat i del funcionament dels ecosistemes: a) desplaçament d’espècies natives (per competència, depredació, transmissió de malalties, hibridació, etc.) b) canvis en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes (perquè poden modificar els règims de pertorbacions, el cicle de l’aigua, els cicles biogeoquímics, etc.) c) impactes socioeconòmics, amb fortes repercussions en l’economia, la societat i la salut humana (la producció de les collites, obstruir infraestructures de canalització, reduir la disponibilitat d’aigua, causar al·lèrgies o dermatitis, o augmentar la transmissió d’algunes malalties infecciones. d) Els costos econòmics ocasionats per aquestes espècies poden arribar a ser enormes, ja sigui per pèrdues directes en diferents sectors econòmics, com l’agricultura, la pesca o la navegació, o pels costos indirectes derivats de la gestió necessària per reduir els impactes que provoquen

22

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

QÜESTIONS DUNA LITORAL ( ANNEX DUNES I CONTRADUNES ) 16. Esteu recorrent la duna litoral d’Empúries. On està situada? On comença i on acaba?

La forest Duna Litoral està situada al terme municipal de l’Escala, al nucli de Sant Martí d’Empúries.

Limita al nord amb les zones de dunes de Sant Pere Pescador i el Riuet, a l’est amb el mar, al sud amb el rec del Molí i el nucli i urbanitzacions de l’Escala, i a l’oest amb particulars amb parcel·les construïdes i sense construir, amb el camí forestal, amb establiments hotelers, amb el nucli de Sant Martí d’Empúries i amb les ruïnes d’Empúries.

17. Qui mou les dunes a l’Empordà?

Sobretot els vents forts de Tramuntana, Gregal i Llevant que són molt freqüents a la zona 18. Quins problemes originaven les dunes mòbils?

Fa més d’un segle les dunes mòbils procedents de les platges de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) generaven a la societat del moment molts més problemes dels que probablement ens podem imaginar actualment. Aquests problemes arribaven fins a Torroella de Montgrí i també a Montgó (l’Escala).

19. Com es va resoldre?

Van fer que a l’administració forestal de l’època, avui dia Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), li fos l’encarregada la tasca de resoldre el problema mitjançant la seva fixació.

20. Què ens diuen els rètols de fusta amb títol “Duna litoral”

21. Què ens demanen els rètols on hi posa “Fixació de dunes”?

Per què?

Que no passem les tanques ni trepitgem les dunes Perquè el pas continuat de persones malmenaria la vegetació que fixa les dunes, i la duna tornaria a ser mòbil.

23

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 3. PLATJA DEL REC 22.

OBSERVACIÓ DE LA SORRA DE LA PLATJA I DE LA SORRA DE LA DUNA:

La sorra és un exemple de matèria granular que es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules , grans de sorra, que comprenen unes mides de 0,063 a 2 mil·límetres.

Partícules més grans formen la grava i més petites, el llim.

El material més comú que forma la sorra en els continents i escenes costaneres no tropicals és el sílice (diòxid de silici), normalment en forma de quars que a causa del seu principi químic i duresa considerable és bastant resistent a la meteorització. Tanmateix, la composició de la sorra varia segons la roca local, fonts i condicions. A les platges d’Empúries predominen els grans de calcita (de color blanc lletós i que bullen amb el HCl) provinents de la meteorització de la roca mare circumdant; també s’hi troben minerals de naturalesa variada i fragments de roques que el riu Ter, quan desembocava en aquesta platja, adquiria en el seu recorregut des d’Ull de Ter, passant per la Plana de Vic, per Girona, pel Baix Empordà i fins aquí.

1%

DUNA

Sorra més fina i Molt arrodonits 80% granuloclassificada: 02-05 mm.

2%

24

Calcita, quars, fragments de pissarra, granit, magnetita Calcita, quars, fragments de pissarra, granit, magnetita

PRESÈNCIA DE PETXINES

80 %

Força arrodonits

MINERALOGIA

% FRAGMENTS QUE BULLEN AMB H2O2

Sorra fina: 0’2-1 mm

MIDA DELS GRANS

PLATJA

SORRA

% FRAGMENTS QUE BULLEN AMB ClH

FORMA DELS GRANS

CONCA HIDROGRÀFICA DEL TER

Molt abundants Poc abundants

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 4. EL PEDRIGOLET 7.

Formació d’una platja.

El modelat litoral és un tipus de modelat (generat pels agents geològics externs) que té lloc al contacte entre terres emergides i el mar per efecte de les ones, marees i l'acció de determinats animals que construeixen edificis com coralls etc. així com la interacció entre les aigües marines i les continentals en àrees fluvials o aiguamolls o albuferes.

Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de còdols . Els materials poden ser d'origen orgànic (restes d'esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgànic (procedent de la meteorització de roques).

8.

Les onades. Meteorització i erosió

Les onades són produïdes quan el vent bufa sobre la superfície de l’aigua. La mida de les onades depèn de la velocitat del vent, de la profunditat de l’aigua i de la distància sobre la qual el vent ha estat actuant. Les onades més grans es formen per vents molt intensos sobre oceans grans i profunds.

Les onades no transporten l’aigua amb elles. L’aigua es mou rítmicament amunt i avall originant un patró de crestes i valls. En aigües poc profundes, prop de la costa, aquest moviment es veu afectat pel fons de l’oceà, el que provoca el trencament de l’onada i l’aigua es mou cap a la costa.

L’aigua llavors retorna pel pendent de la costa. La figura 6.27 mostra que el poder del trencament i el retorn depenen de la mida de l’onada i del pendent de la costa, de manera que hi ha onades constructives, que porten materials a la costa, i onades destructives, que se l’enduen.

9.

Transport i sedimentació.

Processos d’erosió. Les ones erosionen mercès a 3 factors: a) la força mecànica del moviment de l’aigua b) el potent efecte de meteorització i erosió de la SAL c) i per l’efecte polvoritzador i abrasiu de la sorra i la grava que aixequen les onades.

La conseqüència és el retrocés del penya-segat: Les ones soscaven la part baixa dels penya-segats i els blocs cauen. D’aquesta forma els penya-segats retrocedeixen i el mar guanya terreny. El retrocés dóna lloca a una superfície que pot quedar al descobert durant la marea baixa, que s’anomena plataforma d’abrasió.

Processos de transport i sedimentació. La sorra és transportada al llarg de la costa pels corrents litorals. Platges: Acumulació de sorra o grava en zones de pendent suau.

25

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

10.

PROFESSORAT

Els sediments. Blocs, còdols, graves i sorres.

Segons la seva granulometria els materials es classifiquen en blocs, còdols,graves, sorres, llims i argiles. A la platja del Pedrigolet trobem materials de diferents mides, des de sorres fins a blocs. Les sorres, graves i còdols estan molt arrodonits per l’acció de les onades. Els blocs són més irregulars i cantelluts, perquè no fa tan temps que han caigut.

11.

El Karst

El karst és el resultat de la carstificació: conjunt de processos que generen un modelat càrstic.

Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i diòxid de carboni (CO2) disponibles, del clima i del tipus de roca.

El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat de calci (CaCO3) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat de calci es produeixi, cal que l'aigua sigui àcida; aquesta acidesa s'aconsegueix quan el (CO2) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbònic (H2CO3).

La dissolució és afavorida per:  l'abundància d'aigua  el contingut de CO2 a l'aigua, el de procedència atmosfèrica augmenta amb la pressió  la temperatura baixa; com més freda és l'aigua, més CO2 pot contenir  els éssers vius que generen CO2 durant la respiració  la natura de la roca, la seva composició de carbonats, la presència de fractures...  el temps de contacte de la roca amb l'aigua Una regió freda, humida i calcària, té més possibilitats de desenvolupar un relleu càrstic; tanmateix, el modelat càrstic es troba en tota la Terra, també a les regions càlides i humides.

El relleu càrstic presenta formacions característiques d’erosió superficial com rasclers i dolines, o formes subterrànies com avencs i coves.

A Empúries, trobem formacions càrstiques tant a la platja del Pedrigolet, com a la zona de les Coves i a l’arc del Portítxol. Tots ells són relleus molt desgastats i gairebé ruïniformes

26

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 4. EL PEDRIGOLET. QÜESTIONS RESOLTES 23.

Què són i qui produeix les onades?

Les onades són ondulacions de la superfície de l’aigua del mar; són produïdes quan el vent bufa sobre la superfície de l’aigua. La mida de les onades depèn de la velocitat del vent, de la profunditat de l’aigua i de la distància sobre la qual el vent ha estat actuant.

24. Quantes onades pots comptar en un minut? 20 Calcula quantes n’arriben cada hora. I cada dia. I al cap de l’any

1200 cada hora 28800. Cada dia 10.512.000 cada any 25. I si saps que aquestes roques són del MESOZOI C, és a dir de fa uns 100 milions d’anys, quantes onades deuen haver rebut des de llavors?

10.512 x 1011 26.

Explica per quins 3 processos una onada erosiona la roca.

. Les ones erosionen mercès a 3 factors: a) la força mecànica del moviment de l’aigua b) el potent efecte de meteorització i erosió de la SAL c) i per l’efecte polvoritzador i abrasiu de la sorra i la grava que aixequen les onades.

27.

Explica el següent esquema:

La conseqüència és el retrocés del penya-segat: Les ones soscaven la part baixa dels penya-segats i els blocs cauen. D’aquesta forma els penya-segats retrocedeixen i el mar guanya terreny. El retrocés dóna lloca a una superfície que pot quedar al descobert durant la marea baixa, que s’anomena plataforma d’abrasió.

28. Com es classifiquen els sediments segons la seva granulometria?

27

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

29. Quins d’aquests sediments trobes en aquesta platja del Pedrigolet? Fes -ne un dibuix.

30.

Què és el KARST? En quines roques es produeix?

El karst és el resultat de la carstificació: conjunt de processos que generen un modelat càrstic.

Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i diòxid de carboni (CO2) disponibles, del clima i del tipus de roca. El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució,

31. Escriu la reacció completa de la karstificació.

32.

Posa noms al següent esquema:

.

28

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 5. LES COVES Entre la Platja del Rec i la de Portitxol hi ha un camí a mà dreta (Camí de les Coves, conegut també com a Camí dels Enamorats) que ens porta cap a un punt des del que es pot gaudir d’unes vistes excepcionals de l’Escala i la Badia de Roses. En aquest lloc, aprofitarem per a contemplar i interpretar el paisatge, des del punt de vista morfològic i geològic. També parlarem de meteorologia i de la llum i els colors.

12.

Meteorologia i clima

El clima és el conjunt de valors promitjos de les condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió, els quals s’obtenen amb la recopilació d’informació meteorològica durant un període de temps suficientment llarg.

La comarca de l’Alt Empordà presenta un clima mediterrani, determinat directament per l’acció termoreguladora de la mar Mediterrània: temperatures moderades (amb una mitjana anual al voltant dels 15ºC), amb hiverns relativament freds i estius força calorosos.

També per la presència d’un període àrid a l’estiu i per una marcada irregularitat en les precipitacions. Malgrat això es pot dividir la comarca de l’0Alt Empordà en subzones, en funció de les variacions que presenten temperatures i precipitacions, degudes principalment a factors físics com el relleu o la continentalitat.

A l’Alt Empordà hi ha repartides diverses estacions meteorològiques del servei meteorològic de la Generalitat, la més propera a Empúries és la de St Pere Pescador. Tanmateix les dades diàries del temps a L’Escala, així com la predicció per als propers dies, es troben disponibles a la pàgina http://www.meteolescala.com.

Si es vol aprofundir en meteorologia, és molt recomanable fer activitats prèvies de la pàgina: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ud/meteoro/ LA ROSA DELS 9 VENTS

En la Rosa dels Vents convencional apareixen 8 vents estàndards. Els mariners empordanesos, però, tenen una rosa dels vents diferent de l’estàndard Quan el vent és molt i molt fort, gairebé huracanat, es diu: "gropada encesa de ...." i, a continuació, el vent corresponent. Quan el vent és fluix i de direcció variable es diu "bafa perduda" A començaments de l'estiu, el mestral sol arribar rescalfat. En aquest cas rep el nom de "cremador" o

29

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

de "Sant Joan de França."

13.

Interpretació del paisatge

La comarca de l’Alt Empordà està formada per una plana i els vessants de les muntanyes que l’envolten: el massís de l’Albera, la serra de Rodes, la serra de Bassegoda i de la Mare de Déu del Mont.

Les formacions geològiques que formen el relleu de la comarca es classifiquen per grans unitats morfoestructurals, que en el cas de la comarca de l’Alt Empordà són: Pirineus de l’Empordà, Zona de transició, Plana al·luvial i litoral i Manifestacions volcàniques neògenes

14.

Geologia de l’Empordà.

Les unitats de relleu de Catalunya són: Pirineu axial, Depressió de la Cerdanya, Pre-pirineu, Subpirineu, Sistema Transversal Català, Fosa d’Olot, Depressió de l’Empordà, Depressió central catalana, Sistema mediterrani, Serralada prelitoral, depressió Prelitoral i Serralada litoral En el mapa de les unitats de relleu de la província de Girona podem apreciar la depressió de l’Empordà, formada majoritàriament per materials sedimentaris i les serralades circumdants Fa 500 milions d’anys: PALEOZOIC, l’Alt Empordà formava part d’una conca sedimentària marina on es dipositaven materials carbonatats i detrítics de gra molt fi. L’espai que havia de donar lloc a l’Empordà estava cobert per l’oceà Tetis. En aquest mar es formaven roques metasedimentàries que foren aixecades per l’orogènia herciniana, després aquests relleus varen ser fortament erosionats, i van ser novament coberts per les aigües durant l’era Secundària. Així, el paleozoic aflora extensament a la comarca, especialment a bona part del cap de Creus i l’Albera Des de 240 a 150 milions d’anys: MESOZOIC, comprèn tres períodes (triàsic, juràssic i cretaci). Es començà a enfonsar el substrat i es formà una conca, el solc pirinenc, que s’estengué, al nord, en sentit est- oest limitat al sud pels Catalànids, amb el massís de les Gavarres que restava emergit. Del mesozoic són presentes les roques procedents de cadascun dels períodes que el formen: Trobem afloraments del TRIÀSIC a Masarac: lutites, arenites i rudites de color vermell i calcàries i dolomies. Del JURÀSSIC hi ha afloraments a Biure i al mantell de Figueres materials carbonatats amb fòssils: El CRETACI, constituït per calcàries detrítiques, bioclàstiques i lacustres, aflora als mantells de Figueres, Montgrí, Biure i Bac Grillera.

Fa uns 65 milions d’anys: El CENOZOIC. A l’Eocè s’inicià la formació dels Pirineus (orogènia alpina) amb els primers mantells de corriment. Així, la mar ilerdana que cobria gran part de Catalunya es va anar retirant progressivament amb l’aixecament de la serralada pirinenca. El plegament pirinenc va exposar en transformació tant el granit com altres roques paleozoiques que ja havien estat afectades pels plegaments hercínics, així com de l’era paleozoica i de l’eocè 30

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

Al miocè i pliocè es produïren falles normals, que provocaren un seguit d’aixecaments i enfonsaments. A l’Alt Empordà el mar entrà per l’est configurant una badia i se n’ompliren les vores amb sediments terrígens, ventalls al·luvials i al centre es dipositaren sediments més fins. Hi abunden les graves, sorres, llims i argiles amb abundants còdols de roques metamòrfiques i granitoides.

Els sediments procedents del pliocè foren recoberts per sorres i graves, com a conseqüència d’una regressió marina, procedents dels aportaments dels cursos fluvials procedents dels massissos propers.

Els dipòsits recents, quaternaris, que rebleixen la conca de l’Empordà, representats majoritàriament per sediments detrítics, es troben àmpliament desenvolupats a les valls del Fluvià i de la Muga i en menor extensió a les del Manol, Orlina i la riera d’Àlguema; també es trobem als vessants i peus de muntanya i sobretot a les antigues planes deltaiques del Fluvià i de la Muga.

A finals del pliocè es produí activitat volcànica i els materials emesos, piroclastos i laves, s’intercalaren amb els sediments. Finalment, durant l’holocè i fins a l’actualitat es configura el relleu actual, amb dipòsits litorals afectats per les oscil·lacions del nivell del mar causades per les glaciacions quaternàries.

31

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 5. LES COVES QÜESTIONS RESOLTES QÜESTIONS METEOROLOGIA 33. Amb l’ajuda dels diferents aparells pren les dades meteorològiques des d’aquest punt de Les Coves: 34.

Defineix:

a) CLIMA: Condicions meteorològiques mitjanes per a llargs períodes de temps (més de trenta anys) en les diferents regions geogràfiques. No s'ha de confondre amb el temps atmosfèric

b) ELS ELEMENTS DEL CLIMA : Són els fenòmens i les quantitats que permeten descriure l'estat d'una part de l'atmosfera. Són la temperatura, la humitat, els vents, la pressió, l'ennuvolament, les precipitacions, etc.

c) ELS FACTORS DEL CLIMA : són característiques pròpies de la superfície terrestre que condicionen el clima d'una determinada zona. Entre aquestes destaquen la latitud, l'altitud i la continentalitat.

d) METEOROLOGIA : estudia l'atmosfera i els fenòmens que s'hi produeixen. La capa de l'atmosfera on es produeixen els fenòmens atmosfèrics és la troposfera.

e) EL TEMPS METEOROLÒGIC : és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc determinat.

Així, són incorrectes expressions com ara "El clima d'ahir va ser..." o "El partit d'ahir fou suspès per les males condicions climatològiques". També és incorrecte el comentari "El temps està canviant".

35. Dibuixa la Rosa dels Vents amb el nom dels 9 vents sobre la imatge del Google earth del punt on ens trobem QÜESTIONS PAISATGE 36. Des del punt on estem, es contempla un bonic paisatge tant cap al Nord com cap al Sud. Aprofitarem per a interpretar el paisatge i per entendre un xic la formació geològica de l’Empordà. Escriu a les caselles en blanc el nom dels llocs que identifiques:

32

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

37. Cada forma de modelat litoral rep un nom, per exemple Cap Norfeu és un CAP. Omple la taula:

NOM PROPI

Les Muscleres grans

FORMA GEOMORFOLÒGICA

DESCRIPCIÓ

Illots

Un illot és una illa petita. La diferència entre illot i illa és subjectiva. Se sol anomenar illot, per comparació, a les illes petites pròximes a illes més grans, i també a les roques litorals.

Tómbols

és una formació geogràfica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra

L’Albera

Serralada

Una serralada és un conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants.

Es diu serralada perquè té forma de serra. Generalment és més llarg que ample

Puig Paní

Pic o cim

En cartografia, el cim és la part més alta d'un turó o muntanya.

Les Muscleres petites

La Punta

Platja del Rec

Cap

Un cap, punta o promontori és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar. Rep aquest nom sobretot quan la seva influència sobre el flux dels corrents costaners és gran i provoca dificultats per a la navegació.

Platja

Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

33

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

QÜESTIONS GEOLOGIA 38. En el següent mapa geològic de la província de Girona, posa els noms a les unitats de relleu:

39.

Quines d’aquestes unitats veus mirant cap al NE?

Pirineus: Serra de l’Albera, serra Verdera i Cap de Creus Plana de l’Empordà: Aiguamolls, Empúriabrava i St Pere Pescador 40.

I cap al SE?

41.

Com i quan es va formar

Pre-pirineu: L’Escala i Massís del Montgrí

 el Pirineu?

A l’era primària es produeix l’orogènia Herciniana que fa emergir els materials sedimentats anteriorment, es formen el Massís de l'Ebre (a l'actual Depressió Central) i el Massís Catalanobalear que estaven units[3] separant la Fossa de l'Empordà de la Fossa Mediterrània (al lloc de l'actual Sistema Mediterrani). Durant l'era secundària el relleu és gairebé invertit respecte a l'actual, amb massissos a la Depressió Central i la zona més propera de la Mediterrània, mentre que resten submergides la zona pirinenca i la que ocuparà els sistema mediterrani. Al plegament alpí, iniciat al Cenozoic, és quan s'alçaren els Pirineus, al mateix temps que el Massís de l'Ebre i el Massís Catalanobalear tornen a enfonsar-se.  el massís del Montgrí i les roques que trepitgem?

Des de 240 a 150 milions d’anys: MESOZOIC, comprèn tres períodes (triàsic, juràssic i cretaci). Es començà a enfonsar el substrat i es formà una conca, el solc pirinenc, que s’estengué, al nord, en sentit est- oest limitat al sud pels Catalànids, amb el massís de les Gavarres que restava emergit. Del mesozoic són presentes les roques procedents de cadascun dels períodes que el formen:

34

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

Trobem afloraments del CRETACI, constituït per calcàries detrítiques, bioclàstiques i lacustres, aflora als mantells de Figueres, Montgrí, Biure i Bac Grillera.  La plana de L’Empordà?

Els dipòsits recents, quaternaris, que rebleixen la conca de l’Empordà, representats majoritàriament per sediments detrítics, es troben àmpliament desenvolupats a les valls del Fluvià i de la Muga i en menor extensió a les del Manol, Orlina i la riera d’Àlguema; també es trobem als vessants i peus de muntanya i sobretot a les antigues planes deltaiques del Fluvià i de la Muga.

42. En el mapa anterior, pinta en vermell els materials Paleozoics, en verd els mesozoics i en groc els sediments neògens.

35

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 6. PLATJA DEL PORTITXOL. Reculem del Camí de les Coves per tornar al passeig direcció Lla Platja del Portitxol, també coneguda com la platja de l’hotel, en honor al majestuós i gens cridaner Hostal Empúries (edifici del S. XIX) que domina aquesta cala.

15.

El paleokarst

Les roques carbonatades que formen la sèrie mesozoica del mantell de l’Empordà, han permès desenvolupar un carst prou important. Existeixen nombroses signes de paleocarst, els quals, generalment són difícils de veure, però que en aquest cas els penya-segats els han tallat i posat en evidència. En aquest punt podem trobar formes endocàrstiques, com ara les Coves i l’impressionant Arc marí del Portitxol Aquesta forma de relleu litoral s’anomena Arc i aquest és l’Arc del Portitxol.

Els temporals de tramuntana i llevant aixequen onades que l’estan erosionant amb la pròpia força mecànica de l’aigua, la sal que transporta i la sorra que arrossega. Tot plegat fa que aquest arc s’aprimi considerablement en el temps 16.

Els cinc regnes

En la platja del Portitxol podem trobar restes de múltiples organismes, sobretot mol·luscs bivalves.

També trobem algues, troncs, plomes, closques d’eriçó, etc.

17.

Els invertebrats marins. Mol·luscs

Les petxines són les closques dels mol·luscs bivalves. Les caragolines són les closques dels mol·luscs gasteròpodes. Existeixen unes 20.000 espècies de petxines Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un fílum d'animals invertebrats. Es coneixen unes 93.000 espècies vivents, un 23% de tots els organismes marins anomenats. Els mol·luscs són un grup molt diversificat, en mida, en anatomia estructural, comportament i hàbitat. La ciència que estudia els mol·luscs rep el nom de malacologia.

El fílum normalment es divideix en nou o deu classes taxonòmiques, de les quals dues estan totalment extintes. Els gasteròpodes(cargols i llimacs) són de lluny els mol·luscs més nombrosos pel que fa a espècies classificades, i sumen el 80% del nombre total d'espècies de mol·luscs conegudes. Els mol·luscs cefalòpodes, com els calamars, sèpies i pops, es troben entre els invertebrats amb un sistema neurològic més avançat. O bé el calamar gegant o bé el calamar colossal és l'invertebrat més gran conegut.

La paraula "mol·lusc" prové del llatí molluscus, de mollis, tou, adaptació del τᾲ μαλάκια, "la cosa tova", d'Aristòtil, que va aplicar a la sèpia.

36

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PHYLLUM MOLLUSCA A la platja del Portitxol hi trobem multitud de mol·luscs, però sobretot de petxines de diferents espècies. Per a classificar-les ens fixarem en la forma de la closca, les estries de la superfície, les bandes i els colors (tot i que el color és molt poc rellevant, ja que existeix un enorme polimorfisme en les espècies de bivalves). Científicament ens hauríem de fixar més en els senyals interns: xarnera, marques dels musclos abductors, etc. Nosaltres ens basarem doncs en una classificació morfològica senzilla.

A grans trets podem dividir les petxines en: CLOSQUES MOLT MÉS AMPLES QUE ALTES CLOSQUES MOLT MÉS ALTES QUE AMPLES

SOLCS O COSTELLES TRANSVERSALS MARCADES

CLOSQUES AMB LONGITUD I AMPLADA SIMILARS

SOLCS O COSTELLES LONGITUDINALS MARCADES SENSE ORELLETES SOLCS O COSTELLES LONGITUDINALS MARCADES AMB ORELLETES CLOSQUES LLISES

CLOSQUES IRREGULARS

37

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

18.

PROFESSORAT

Paràmetres de l’ecosistema

És el percentatge de mostres (Mn) en què s’ha recol·lectat una espècie, respecte a les mostres totals (Mt)

F = Mn/Mt x 100 DENSITAT Nombre d’individus d’una espècie per unitat de superfície o volum.

D = n/S ABUNDÀNCIA Quantitat total d’individus d’una espècie (n) respecte a les mostres recol·lectades (M)

A= n/M DOMINÀNCIA Quantitat d’individus d’una espècie (n) respecte al n. total d’individus (N):

D= n /N DIVERSITAT Existeixen nombrosos índexs per a calcular la diversitat específica en una comunitat, però resulta gairebé impossible trobar i enumerar totes les espècies d’una comunitat i per tant el seu valor comparatiu és limitat. Normalment es mesura l’ ABUNDÀNCIA PROPORCIONAL D’ESPÈCIES : Probabilitat que en prendre una mostra a l’atzar d’una comunitat, cada individu sigui d’una espècie diferent. Hi intervé el n. d’espècies respecte el n. d’individus. Hi ha diversos índexsper a calcular-la, però són molt complexos i poc rellevants.

19.

Deixalles: les 3 Rs

Per desgràcia a les nostres platges sempre hi trobem restes de l’activitat humana, deixalles, que originen diversos problemes a les espècies de l’ecosistema, a part d’embrutir i de provocar una impacte visual nefast. Aquí, a la platja, recollirem les deixalles i les classificarem, segons el seu origen probable i reflexionarem si cada deixalla s’hagués pogut reduir, reutilitzar i reciclar

38

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

PUNT 6. PLATJA PORTITXOL. QÜESTIONS RESOLTES EN AQUEST PUNT REBALLAREM EN GRUPS DE 3 ALUMNES 43. Observeu aquesta forma de relleu litoral. Sabeu com es diu i perquè?

Es diu Arc del Portitxol, per la forma és un arc i recorda una porta.

44. Ara compareu les dues fotos: La primera és de l’any 1936 i la segona de l’any 2016.

45.

Si la part més prima de l’arc feia aproximadament 1 metre, quants cm

diríeu que s’ha aprimat l’arc en el punt A ? velocitat? Ho trobeu molt o poc? Per què?

Uns 40 cm

Quina ha estat la

Una velocitat de 40cm/80 anys = 0’5cm/ any. És una velocitat considerable perquè en 1020 anys el Portitxol es pot trencar.

46.

Busqueu restes d’organismes i classifiqueu -los en la taula següent:

MONERES

No els podem veure sense microscopi

PROTISTS

Algues: Boina (Codium bursa), coral·lina, cystoseira, gelidium, etc

VEGETAL

Troncs, pinyes, canyes, restes de Posidònia

FONGS

No trobarem fongs marins INVERTEBRATS Esquelets interns de sèpia, eriçons, mol·luscs gasteròpodes i bivalves

ANIMAL

VERTEBRATS plomes, espines, ossos, ous de peixos cartilaginosos.

39

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

NAVALLA

Ensis sp

LLUENTA

Callista chione

PETXINOT

Glycimeris glycimeris

PEU DE CABRIT

Arca noae

TELLERINA

Donax sp.

PETXINA VARIADA

Chlamys sp.

40

FORMA, SUPERFÍCI E I COLOR

QUANTITAT TOTAL

MOSTRA N.........

NOM CIENTÍFI C

NOM COMÚ

QUANTITAT MOSTRA

48. Compteu les petxines que heu trobat. Classifiqueu -les amb la guia de Malacologia i ompliu la taula:

NOM COMÚ

NOM CIENTÍFI C

Escopinya gravada

Venus verrucosa

Escopinya verrucosa

Aconthocardi a sp.

Fulla de rosa

Anomia ephippium

Ostra

Ostraea sp.

Musclo

Mytillus edulis

Pellerida o Pagellida

Patella sp.

41

FORMA, SUPERFÍCI E I COLOR

QUANTITAT TOTAL

MOSTRA N.........

PROFESSORAT

QUANTITAT MOSTRA

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

Anem ara a calcular alguns paràmetres de la comunitat de bivalves d’aquest ecosistema de platja: freqüència, densitat, abundància i dominància. ANNEX : PARÀMETRES DE L’ECOSISTEMA.

DOMINÀNCIA

ABUNDÀNCIA

ESPÈCIE:

DENSITAT

NOM

FREQÜÈNCIA

49. Calculeu cada paràmetre per a 3 espècies diferents i ompliu la taula:

:

50.

Quines conclusions pots treure d’aquests paràmetres de l’ecosistema

Ara recollireu algunes deixalles i les classificareu, segons el seu origen probable i reflexionarem si cada deixalla s’hagués pogut reduir, reutilitzar i reciclar

42

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

12. BIBLIOGRAFIA http://www.visitlescala.com/ https://ca.wikipedia.org/ http://www.xtec.cat/cda-empuries/DunesWeb/Empor3.htm http://agricultura.gencat.cat/web/.content/mn_medi_natural/mn08_gestio_forestal/documents/millora_m asses_infraestructures/fitxers_estatics/gestio_duna_litoral_2012.pdf http://iesfredericmarti.xtec.cat/docs/recerca0708/batlle.pdf http://www.ucnrs.org/host/curricula/duneplants.html http://www.slideshare.net/mrLandi/igcse-geog-dune-succession https://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Vectors_Ambientals/Espais_Verds/Documents/Fitxers/EXOC AT_2012.pdf

http://es.slideshare.net/sosjordi/ecologia-6582325 http://www.ferransintes.com/descarregues/la-perdua-de-biodiversitat.pdf http://cienciaymalacologia.blogspot.com.es http://www.elrincondelmalacologo.com/ http://www.arenys.org/historiesdemar/petxines/intro3.htm#

43

ITINERARI CIENTÍFIC. DUNES D’EMPÚRIES

PROFESSORAT

44