El Castell dels Torelló. Martínez, Montull, Palomo, Roig.

Treball de camp al Castell dels Torelló -Ciències de la naturalesa-

IES Cirviànum de Torelló Curs 2015-16 Professors i autors: Natàlia Martínez, Istar Montull, Bruna Palomo, Sergi Roig.

1. INTRODUCCIÓ 1.1.

JUSTIFICACIÓ.

El treball de camp al Castell dels Torelló és realitzarà amb alumnes de 1r d’ESO de l’IES Cirvianum de Torelló. Encara que la sortida estigui pensada per alumnes de 1r d’ESO, és una zona molt adequada per treballar-hi la matèria de Ciències de la Naturalesa a qualsevol nivell. Es tracta d’una sortida a una zona molt propera a l’Institut de manera que no necessitem transport públic ni pressupost i a l’hora, ens permet treballar varis aspectes del currículum de secundària. També, és un indret molt visitat prèviament pels alumnes amb les seves famílies i per tant, és interessant fer-los hi veure la importància que té aquest, tant històricament com ambientalment. En el nostre cas, hem dissenyat el treball de camp per alumnes de primer d’ESO, ja que considerem que és en aquesta edat quan s’ha de començar a treballar continguts geològics i ambientals fora de l’aula, a més, en aquesta etapa els alumnes tenen molta curiositat i ganes d’aprendre al camp. Així doncs, realitzem aquest treball de camp perquè creiem que és molt bo saber treure profit d’aquesta zona tant rica que trobem al costat de l’Institut i que els alumnes tindran present al llarg de la seva vida si continuen vivint a la Vall del Ges.

1.2.

SITUACIÓ AL CURRÍCULUM.

Dins del currículum d’ESO, més concretament al primer curs, hi ha un bloc on es tracten els processos geològics. Dins d’aquest bloc treballarem els següents aspectes: 

Caracterització del cicle geològic com a interacció dels processos geodin mics interns i e terns. Identificació de canvis a la superfície de la Terra causats per agents geològics e terns.

econei ement de la meteorització de les roques i

de l’acció d’alguns agents e terns en el modelat del relleu. 

Identifcació de canvis a la superfície de la Terra relacionats amb les manifestacions dels agents geològics interns deformació de roques sismicitat i vulcanisme.

econei ement dels trets fonamentals de la tectònica de plaques.

ormació de serralades de muntan es distribució del vulcanisme i la sismicitat.

1.3.

OBJECTIUS.

Objectius generals.

Els objectius d’aprenentatge que trobem en el currículum i que s’identifiquen en aquesta sortida són: 

Comprendre les grans idees de la ci ncia i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana ai í com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.



tilitzar conceptes i estrat gies pròpies del treball científic

a sigui

manipulativament o a trav s de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evid ncies i proves e perimentals, amb la finalitat de comprendre i a udar a prendre decisions sobre canvis en la natura produ ts o no per les persones. 

Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ci ncies demostrant iniciativa i creativitat en el plante ament de propostes i a udant els compan s i compan es en la regulació de les dificultats que es manifesten.



econ i er la naturalesa de la ci ncia i situar els conei ements científics m s importants en un conte t històric per comprendre tant la g nesi dels conceptes i teories fonamentals com les interaccions entre la ci ncia, la tecnologia i la societat.

ob ectius específics de l’activitat.

1. Observar i descriure la zona d’estudi.

2. Identificar estructures treballades a la teoria (anticlinals, sinclinals, tipus de roques).

3. Orientar-se al camp.

4. Aprendre les característiques del treball de camp. Observació, recollida de dades i posada en comú.

5. Posar en pr ctica conceptes teòrics treballats a l’aula.

6. Ser respectuós amb el medi ambient.

7. Presentar el dossier amb les activitats completades.

8. Treballar en equip.

1.4.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN.

Competències transversals.

Les competències transversals d’aquesta activitat son 

Compet ncia d’aprendre a aprendre.



Compet ncia d’autonomia i iniciativa personal.



Competència social i ciutadana.

Competències bàsiques.

Les competències bàsiques de l’ambit cientificot cnic que trobem en el currículm i que treballarem en aquesta sortida són: 

Competència 2: Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament de fenòmens naturals.



Competència 3: Interpretar la història de l’ nivers de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.



Competència 5: Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

1.5.

TEMPORITZACIÓ.

La sortida de camp al Castell de Torelló ocuparà un matí sencer, de les 8.15 h a les 13:45 h. Per desglossar el temps, indicarem de manera molt apro imada l’hora en qu arribarem a cada punt, tenint en compte el que en cada parada ens hi estarem una estona. 

Parada 1, la casa del Sol: a les 8:50 h restarem en aquest punt.



Parada 2, els pins del Vilar: a les 9:10 h.



Parada 3, el Coll de Gallina: a les 11:00 h.



Parada 4, Castell dels Torelló: a les 12:15 h



Parada 5, Ies Cirvianum: 13:45 h.

2. TREBALL PREVI. 2.1.

CONTEXT. Ens trobem a l’IES Cirvianum de Torelló, un centre públic que ofereix els següents estudis ESO Bat illerat i ormació Professional. S’escolaritzen 4 línies educatives.

Torelló és una vila de la comarca d’Osona situada a la confluència del riu Ges i Ter, a la Plana de Vic. Es troba dins la subcomarca de la Vall del Ges, juntament amb els

municipis Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. Consta d’uns 13.949 habitants.

2.2.

GEOLOCALITZACIÓ

El treball de camp es durà a terme al municipi veí, Sant Vicenç de Torelló. Aquest municipi té una extensió de 6,60 km², de forma triangular i té tres nuclis de població: Sant Vicenç de Torelló, Borgonyà i Vila-seca. Cal destacar-ne el puig anomenat Castell dels Torelló, que és concretament, la zona on es realitzarà la sortida. Aquest puig es troba situat a 781 metres d’altitud.

El Pla d’Espais d’Inter s Natural de Catalun a (PEIN) identifica delimita i establei un règim de protecció bàsic per a un con unt d’espais que destaquen pels seus valors naturals i paisatgístics.

Al municipi de Sant Vicenç de Torelló trobem una part de l’espai d’inter s natural Serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt, que es reparteix entre les comarques d’Osona el

ipoll s i la Garrot a. Es tracta d’un espai eminentment

muntanyós i forestal, amb una gran diversitat de boscos, que van des de els alzinars mediterranis fins a les fagedes humides centreeuropees.

2.3.

CLIMA, VEGETACIÓ, SÒLS I MATERIALS GEOLÒGICS. El clima és continental amb influència mediterrània. Les precipitacions oscil·len entre els 600 i els 800 litres per metres quadrat anuals. Solen donar-se a la primavera i tardor, com succeeix en els climes mediterranis. Durant les primeres dècades del segle XX van ser freqüents les sequeres; en aquella època es conreaven vinyes als voltants de Torelló, però a partir dels anys seixanta, el clima, que va refrescar a tot Europa, es va fer més humit i les freqüents tempestes estiuenques degudes a la convecció de la marinada en assolir les muntanyes properes, van propiciar el cultiu del blat de moro. Pel que fa a temperatures, oscil·len entre els 38 ° C de màxima a l'estiu i els -10 ° C a l'hivern en situacions extremes, amb gelades entre novembre i abril, i

cada vegada menys dies, ja que, com a tot arreu, s'ha escurçat l'hivern. Els llargs dies hivernals de boires que arribaven a durar fins a un mes entre desembre i gener, amb temperatures properes als zero graus, pràcticament han desaparegut; les boires continuen sent abundants però desapareixen en les hores centrals del dia. La situació continental del municipi permet que a l'estiu les temperatures baixin dels 18 ° C a la nit, alleujant la calor diürna.

Sant Vicenç de Torelló se situa en una zona relativament assolellada i de sol pedregós. Ai ò fa que s’hi desenvolupi una vegetació de car cter mediterrani poc representada més al nord de l’Espai d’Inter s Natural, adaptada a una certa escassetat d’aigua i sòls poc profunds. Ai í hi trobem taques d’alzines (Quercus ilex) i garrics (Quercus coccifera) combinades amb prats secs i boixedes (Buxus sempervirens). A les raconades més humides i ombrívoles i ha retalls de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris). Alguns camps de conreu i pastures i la vegetació de ribera associada als torrents de la zona complementen la vegetació de l’espai.

Alzina (Quercus ilex)

Boixeda (Buxus sempervirens)

Roure martinenc (Quercus humilis)

Pi roig (Pinus sylvestris)

Aquesta presencia vegetal condiciona la fauna del territori, la qual, comparada amb la resta de l’espai protegit presenta característiques m s mediterr nies i algunes de les espècies que trobem a Sant Vicenç són difícils de veure més al nord. És el cas de l’abellerol (Merops apiaster), un ocell de colors mol vistosos que fa el niu en els talussos de terra. Aquestes evidències també són evidents entre les comunitats d’amfibis i r ptils. (PEIN) Des del punt de vista geològic, aquest espai està constituït pràcticament per lutites carbonàtiques (Margues de Vic) formades durant el terciari i concretament durant l’eoc . Entre la resta de materials presents, trobem calcàries i gresos, i amb menor proporció guixos, conglomerats vermells i grisos i lutites vermelles. Les formacions margoses que trobem estan en bona part recobertes per vegetació, però també podem trobar afloraments rocosos desproveïts totalment de vegetació.

La presència de fòssils també és una de les característiques molt interessants del terme

municipal.

onamentalment

per

la

pres ncia

d’algues

foramninífers

espongiaris, brizous, equínids i moluscs. Els exemplars es troben dispersos en tot el territori.

Durant l’eoc

el que actualment s la Plana de Vic era una mar tropical amb esculls

de corall on hi habitaven sirenis cetacis i pei os i una gran diversitat d’invertebrats. I degut això, la presència de restes en aquesta zona és important.

I ara, una mica d’història!

Aquest castell es document

per primer cop l’an

881. Tot apunta que aquesta

construcció, que actualment només és conserva la torre, estava envoltada per una muralla. La torre t encara uns cinc metres i mig d’alçada amb murs de dos metres de gruix i amb un diàmetre exterior de sis metres i interior de prop de dos metres. Aquesta ubicació del castell indica que en èpoques remotes era una construcció destinada al control i vigilància del territori. Posteriorment, sobretot en l`època medieval, va jugar un paper important en els conflictes armats que es mantingueren tan a nivell comarcal com a nivell nacional. En aquells temps, qui controlava el castell, també controlava la Vall del Ges i els accessos circumdants. També, era un lloc de refugi i aixoplic per a la

gent del terme que veien en l’edificació un indret segur on accedir en moments de invasions enemigues.

Tal i com ens explica el Sr. Pasqual Bernat, historiador, resident a Sant Vicenç de Torelló, la possessió del castell correspongué inicialment a la casa dels comptes de Barcelona-Osona que entre els an s 1017 i 1030 l’havien cedit als comtes de Besalú.

Tanmatei

l’anomenat domini vicarial o immediat el tingueren entre els an s 996 i

1067 els sen ors de Besora que l’havien obtingut per una concessió feudal dels mateixos comtes de Barcelona.

En una data situada entre el 1072 i 1082, els comtes el van cedir com a feu a la família Moncada, que el posseí fins l'any 1309, quan la possessió va retornar al rei i comte de Barcelona. Els Montcada volgueren recuperar-lo, però el rei el va encomanar al veguer d'Osona, per acabar venent-lo l'any 1347 a Pere de Milany que ja a l'època dels Montcada n'havia estat castlà o guarda.La venda es feu a través del contracte anomenat carta de gràcia, que permetia al rei recuperar-ne la propietat amb l'abonament de 30.000 sous. Aquesta circumstància permeté al rei a tornar a vendre el castell, aquesta vegada, l'any 1351, a Bernat de Cabrera. Els Cabrera i després els seus successors, els marquesos d'Aitona i els ducs de Medinaceli, que conservaren la propietat fins l'any 1820. Al castell de Torelló no hi van viure mai els senyors que el posseïen. Aquests els confiaven al castlà, que era un vassall que se n'encarregava de la guarda, defensa i govern. Al llarg de l'època medieval diverses famílies ocuparen aquesta responsabilitat. La primera va ser les dels Torelló que, segons Parassols i Fortià Solà, arribaren a viure-hi , almenys en els inicis del càrrec. Van ser succeïts pels Orís, els Dosrius i els Vilademany entre altres.

Per tant, podem dir que és part del llegat cultural dels nostres avantpassats. Cal, doncs, entre tots, defensar aquest mil·lenari símbol d’identitat dels municipis de la Vall del Ges.

2.4.

LLIÇONS A L’AULA. A l’aula s’ha e plicat el tema de minerals i roques. Els alumnes han realitzat classes teòriques on gràcies al llibre Science Bits (llibre digital) han après a diferenciar les característiques dels mineral i les roques. També, han après a classificar-los segons diferents paràmetres com: el seu origen o la seva composició.

3. QUADERN DE L’ALUMNE. TREBALL DE CAMP : 1r ESO MATÈRIA: Ciències de la Naturalesa CURS: 2015-2016 ITINE A I Des de l’IES Cirvi num de Torelló fins al Castell dels Torelló.

3.1.

INTRODUCCIÓ.

Anirem d’e cursió al Castell de Torelló (o castell dels moros) que es situa en un puig de 781 m d'altitud, des d'on es domina tota la vall del Ges. Aquest castell té una història que descobrirem al llarg de l’itinerari. També, ens fixarem en aspectes de la vegetació i de la geologia d’aquesta zona. La dist ncia de l’itinerari que realitzarem serà de 3,5 km, amb un desnivell de 193m.

A continuació teniu l’itinerari que seguirem i les parades que efectuarem ai í com les activitats que realitzarem en cada moment.

Esteu preparats per començar l’aventura? Abans de començar....és important que, com a bons geòlegs, porteu amb vosaltres el següent material: -

Barret.

-

Mot illa amb l’esmorzar.

-

Brúixola.

-

Calçat adequat.

-

Llibreta i llapis.

-

Quadern de l’alumne.

-

Petites bosses per guardar mostres.

-

Martell (4 martells que portarà el professor/a).

3.2.

ITINERARI

Sortirem de l’IES Cirvianum de Torelló i ens dirigirem cap a l’Escola Lloriana de Sant Vicenç de Torelló, la qual es troba al peu del Castell, i començarem a pujar seguint les indicacions dels cartells que anirem trobant.



PARADA 1: Realitzarem la primera parada a la Casa del Sol.

Un cop passada la Casa del Sol, a mà dreta, trobem una zona de pins coneguda com els pins del Vilar.



PARADA 2: els pins del Vilar.

Continuarem caminant. Aquí teniu una imatge que mostra la pista per la qual us heu d’endinsar. Comença la pujada!



PARADA 3: Ens aturarem al peu del Coll de Gallina.

Deixem el Coll de Gallina enrere i seguim caminant, en direcció el Castell dels Torelló.

Aneu en compte a l’hora de pu ar per aquestes escales! No s f cil!

Pugem i ja podrem veure el castell!



PARADA 4: Castell dels Torelló o dels Moros.

Molt bé nois/es! Ja hem arribat al Castell dels Torelló. Un cop aquí dalt ja no farem més camí sinó que baixarem seguint el mateix recorregut que hem fet per arribar fins aquí dalt. Enhorabona!

Ah, és interessant que dediqueu uns minuts a observar les vistes de la plana de Vic que ens ofereix aquest indret.

3.3.

ACTIVITATS Durant l’itinerari com heu pogut observar, farem unes 4 parades on en cada una es realitzarà una activitat diferent. El treball al camp consistirà, en grups de 4 persones, pensar i contestar les preguntes següents. És important que treballeu en equip i que aneu contestant les preguntes ordenadament. Sobretot, tingueu en compte que anem a treballar a part de passar-nos ho bé, per tant, estigueu atents a qualsevol informació que pugui ser interessant de conèixer durant el recorregut.

COMENCEM! 

PARADA 1: Casa del sol.

Si heu estat atents, prop de l’escola Lloriana haureu vist un cartell que indica que ens trobem en un Espai d’Interès Natural. Què creieu que significa això?

Quan anem a la muntanya, hem d’anar ben preparats i conèixer què ens pot ajudar en cas de desorientar-nos o perdre’ns pel camí!

Quin és el significat d’aquestes senyals de senderisme?

Com utilitzaries la brúixola i el mapa per orientar-te?

Saps situar-hi els punts cardinals?



PARADA 2: Els pins del Vilar.

Identifiquem les espècies vegetals i elaborem un inventari!

La vegetació que trobem en aquesta zona està formada majoritàriament per les espècies següents: o

Alzina

o

Roure martinenc

o

Boixeda

o

Pi roig

Per aquesta activitat haureu d’utilitzar una clau dicotòmica (Annex 1) que us donarem per identificar les diferents espècies vegetals. Un cop identificades, haureu de guardar la mostra que us ha perm s identificar l’esp cie de la forma més natural possible (dins d’unes petites bosses). En cada bossa haureu d’escriure amb un bolígraf permanent el nom de l’esp cie que creieu que es tracta.



PARADA 3: El coll de gallina.

Despr s de l’e plicació de els materials geològics característiques d’aquesta zona i l’ poca en qu es van formar les margues de Vic feu les següents activitats.

Amb l’ajuda del martell, agafeu una marga que trobeu pel camí.

De quin color és la marga?

És una roca o un mineral? Recordes de la diferència entre aquets dos conceptes?

Encercla la paraula correcte:

És un mineral/roca tou/tova/dur/dura !!

Posa algun exemple de roques que podries trobar fent el recorregut i classificales en: sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques.

Creus que les margues són fàcilment erosionables o, contràriament, difícilment erosionables?

Són permeables o impermeables?

Com hem dit, antigament aquesta zona estava coberta per mar, i per aquesta raó, podem trobar restes de fòssils marins. Dediqueu una estona a buscar-ne algun!



PARADA 4: El castell dels Torelló.

Molt bé, ara ja coneixeu la història del Castell dels Torelló. Us la imaginàveu així? Perquè creieu que es va construir un castell en aquest indret concretament?

Des d’aquí dalt, podem veure molts anticlinals. Què és un anticlinal?

Sabríeu dir el nom d’algun?

Si us hi fixeu, als nostres peus podem observar una plana. Com anomenem a aquesta plana?

També veiem diferents municipis, en sabries identificar algun?

Quins altres cims i turons es veuen des del Castell de Torelló? Podeu ajudar-vos dels cartells i les indicacions que aneu trobant pel camí.

Què és un fòssil? Posa algun exemple.

Creus que hem tingut la sort de trobar-ne algun durant el recorregut?

Us heu fixat en el paisatge? Creieu que sempre ha estat així?

Quines evidències científiques trobem que ens donen pistes?

3.4.

ANNEXOS

Annex 1. Clau dicotòmica plantes i arbres (adaptada 1er ESO)

1. ulles en forma d’agulla ……………………. ………….. Pi ulles que no tenen forma d’agulla ……………………. 2

2. ulles simples ………………………………... …………. 3 ulles compostes …………………………………………. 8

3. Fulles amb la vora serrada o amb espines ……………. 4 ulles amb la vora llisa …………………………………… 7

4. ulles amb espines ………………………………………. Grèvol ulles sense espines …………………………................ 5

5. ulles lobulades ………………………………........... Arç blanc Fulles no lobulades …………………………................... 6

6. Fulles de forma triangular i base simètrica ................... Bedoll ulles de forma oval i base asim trica …….................. Om

7. Fulles lobulades ………………………………................. 9 ulles no lobulades ………………………………………. Boix

8. Fulles palmades ………………………….Castanyer d’Índia ulles oposades al llarg del nervi central ….................. Freixe 9. Fulles lobulades arrodonides…………………………..Roure Fulles lobulades punxegudes………………………….Alzina

4. SOLUCIONARI 

PARADA 1: Casa del sol.

Si heu estat atents, prop de l’escola Lloriana haureu vist un cartell que indica que ens trobem en un Espai d’Interès Natural. Què creieu que significa això?

Un Espai d'Interès Natural és aquella part del territori, terrestre o marítima, amb unes característiques biològiques o paisatgístiques especials que la fan mereixedora d'una especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l'acció de l'home.

Quan anem a la muntanya, hem d’anar ben preparats i conèixer què ens pot ajudar en cas de desorientar-nos o perdre’ns pel camí!

Quin és el significat d’aquestes senyals de senderisme?

Com utilitzaries la brúixola i el mapa per orientar-te?

Primer hem de posar la brúixola plana. Per orientar-te has de fer que la part vermella de l’agulla imantada assen ali e actament la lletra N (Nord).

Orientar un mapa vol dir que el Nord del mapa coincideixi amb el nord que marca la brúixola. Per orientar un mapa ambla brúixola cal seguir aquets passos: col·locar la brúixola damunt el mapa, girar el mapa per fer coincidir el nord del mapa amb el nord magnètic de la brúixola, saber on estàs.

Saps situar-hi els punts cardinals?



PARADA 2: Els pins del Vilar.

Identifiquem les espècies vegetals i elaborem un inventari!

La vegetació que trobem en aquesta zona està formada majoritàriament per les espècies següents: o

Alzina

o

Roure martinenc

o

Boixeda

o

Pi roig

En aquesta segona parada haureu d’utilitzar una clau dicotòmica que us donarem per identificar les diferents espècies vegetals. Un cop identificades, haureu de guardar la

mostra que us ha perm s identificar l’esp cie de la forma més natural possible, és a dir d’unes petites bosses. En cada bossa, haureu d’escriure amb un bolígraf permanent el nom de l’esp cie que creieu que es tracta.

CLAU DICOTÒMICA (Annex 1).



PARADA 3: El coll de gallina.

Després de l’explicació de els materials geològics característiques d’aquesta zona i l’època en què es van formar les margues de Vic, feu les següents activitats.

Amb l’ajuda del martell, agafeu una marga que trobeu pel camí.

De quin color és la marga? És de color gris quasi blau.

És una roca o un mineral? Recordes de la diferència entre aquets dos conceptes? És una roca, és a dir, una substància sòlida formada per uns components anomenats minerals.

Encercla la paraula correcte: Un mineral és una substància homogènia sòlida, originada de forma natural per mitjà de processos abiòtics, que té una composició química definida i presenta estructura cristal·lina.

És un roca tova!!

Posa algun exemple de roques que podries trobar fent el recorregut i classificales en: sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques.

Trobem roques sedimentàries com les argiles, els conglomerats, els gresos, les calcàries, les margues (...).

Creus que les margues són fàcilment erosionables o, contràriament, difícilment erosionables?

Les margues són roques formades per argila i calcita. És per això que són roques fàcilment erosionables ja que són roques toves.

Són permeables o impermeables?

Són roques impermeables, és a dir, que no deixen passar l’aigua a trav s d’elles.

Com hem dit, antigament aquesta zona estava coberta per mar, i per aquesta raó, podem trobar restes de fòssils marins. Dediqueu una estona a buscar-ne algun!



PARADA 4: El castell dels Torelló.

Molt bé, ara ja coneixeu la història del Castell dels Torelló. Us la imaginàveu així?

Perquè creieu que es va construir un castell en aquest indret concretament?

Pregunta de resposta oberta. Es tracta de que els alumnes deixin anar una mica la seva imaginació i, es pugui veure en la seva resposta, que han estat atents i han mostrat interès en la sortida.

Des d’aquí dalt, podem veure molts anticlinals. Què és un anticlinal?

Sabríeu dir el nom d’algun? n anticlinal s un plec de l’escorça terrestre que presenta els estrats m s antics al nucli.

Si us hi fixeu, als nostres peus podem observar una plana. Com anomenem a aquesta plana?

La plana de Vic

També veiem diferents municipis, en sabries identificar algun?

Podem veure Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Torelló, Vila-seca, Borgonyà, les Masies de Voltregà, Vic, Manlleu, etc.

Quins altres cims i turons es veuen des del Castell de Torelló? Podeu ajudar-vos dels cartells i indicacions que vagis trobant pel camí.

L’anticlinal de Bellmunt, el Serrat-alt, Cabrera.. etc.

Què és un fòssil? Posa algun exemple.

Creus que hem tingut la sort de trobar-ne algun durant el recorregut?

Els fòssils són restes d’organismes vius els quals van viure en una època del temps anterior a l’actual. Tamb

es consideren fòssils les restes de la seva

activitat com per exemple: les seves pet ades els habitatges defecacions (…).

Si, hem trobat nummulits i equídnids.

Us heu fixat en el paisatge? Creieu que sempre ha estat així?

Quines evidències científiques trobem que ens donen pistes?

El paisatge no sempre ha estat com el visualitzem durant el nostre recorregut. a milers d’an s aquest paisatge era molt diferent estava cobert d’aigua salina i

s per ai ò que avui en dia no trobem els

mateixos organismes que llavors.

Arribem a aquestes conclusions gràcies als fòssils que anem trobant.

5. TREBALL POSTERIOR. 5.1.

REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES. Una vegada haguem baixat del Castell, i abans d’arribar a l’escola altre vegada farem en la primera parada, una recapitulació del més important que hem vist, observat i après. Serà molt interactiu entre el professor i els alumnes, ja que seran els alumnes qui diguin el que han escrit als dossiers. És a dir, hi ha una primera part de la correcció de les dades al final de la sortida, i posarem èmfasi als punts m s importants d’allò que surt al dossier però d’altra banda els detalls del dossier i altres notes, els corregirà el professor a casa.

5.2.

AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES. QUÈ AVALUAREM ?

El que avaluarem són varis ítems:

La realització del dossier ser el 60% de la nota. S’avaluar tant les respostes la bona presentació d’aquest i la presentació dins el termini proposat com la seva correcció conjunta a classe.

S’informar

pr viament als alumnes que durant l’e cursió l’actitud autònoma i de

treball en equip, l’ inter s mostrat per les e plicacions i per l’entorn i sobre tot el respecte a la natura i l’entorn seran un punt de l’avaluació tamb . Això tindrà el valor del 40% de la nota de la sortida.

QUAN HO AVALUAREM? Durant l’e cursió fins al Castell de Torelló avaluarem les actituds treball en equip i respecte per la natura.

D’altra banda

un cop acabada l’e cursió, es corregirà el dossier a classe.

Primerament es faran grups de 5 alumnes realitzats pel professor a on es barrejaran alumnes amb més coneixements i alumnes amb menys. En grups hauran de posar en comú les respostes que han anotat i debatre quina és la millor resposta, per aquesta part es dedicar una sessió d’una hora. A la següent sessió d’una hora també, es posaran en comú tots els punts del dossier i es corregiran amb l’a uda del professor.

QUIN INSTRUMENT UTIITZAREM? Durant l’excursió: Valorarem les actituds respectuoses entre companys (si hi ha insults, escolta entre companys i solidaritat). Valorarem si són respectuosos amb el medi ambient (com si deixen brossa a la muntanya, o bé la recullen, si no agafen o trenquen arbres/plantes sense que sigui estrictament necessari per al treball, etc..) i si saben treballar en equip, en les activitats que es requereix (Saben donar la seva opinió respectuosament, escolten les opinions dels compan s s’esperen uns als altres per prendre decisions conjuntes, etc..).

Quadern de l’alumne: Mitjançant el solucionari del quadern de preguntes i activitats proposat a l’alumne avaluarem del 0 al 10. Valorarem sobre tot, que hagin entès i adquirit competències per relacionar elements de la natural entre ells.

5.3.

INDICADORS PER A AVALUAR EL PROJECTE

APLICACIÓ L’aplicació del pro ecte “itinerari de descoberta del Castell de Torelló” no l’hem dut a terme en els períodes de pràctiques de Màster, però pensem que és fàcil i viable de realitzar. Nom s es necessitaria tenir disponibilitat de classes pels alumnes d’un matí sencer per poder fer l’itinerari. Aconseguir un acompanyant/professor per ser més d’un responsables del grup i el material necessari per dur a terme aquest treball de camp.

SATISFACCIÓ Podríem fer una valoració final al final de l’itinerari per saber quina s la sensació que els ha quedat als alumnes, i si els ha agradat o no. Seria una valoració mitjançant una dinàmica de valoració.

On els alumnes haurien d’escriure en un tros de paper les 3 coses que m s els han agradat de l’e cursió i 3 que podríem millorar.

D’aquesta manera tindríem un recull de les seves opinions i podríem saber si els ha agradat o no.

IMPACTE Per saber l’ impacte que ha tingut aquest treball de camp, en els alumnes, ho podríem avaluar mitjançant preguntes, durant els següents dies de classe. Per exemple, es podria demanar un e ercici d’un mapa i que ells sabessin orientar-se, en base a allò que han apr s a l’itinerari. Tamb

podríem veure si han apr s continguts o b

a

respectar l’entorn etc.. però ho faríem de forma emmascarada, i no pas directament demanant-los què han après a la sortida, sinó mitjançat preguntes i activitats que relacionen conceptes amb aquells de l’e cursió.

6. BIBLIOGRAFIA  http://www.icp.cat/index.php/ca/sala-de-premsa-4/noticies-icp/item/2558-sireniprototherium-ausetanum-vic-jordi-balaguer-icp 

https://www.vic.cat/AuditoriaAmbiental/medinatural241.htm



http://www.gesbisaura.cat/fitxer/85/02entornfisic.pdf



http://ichn.iec.cat/WebSortides/SERRA_ALMENARA/SERRA_ALMENARA_pag ines/Almenara_mnfisic.htm



http://www.aladrell.org/rutes/naturalistica/dossier_geologia.pdf



http://130.206.88.24/ichngarrotxa/fotos/Quera2009_ISSN_web.pdf



http://www.floracatalana.net/llistes/sortides-per-la-rodalia-de-sant-vicenc-detorello-osona