Treball de Camp al Gorg del Molí dels Murris. Puigfarregut, Risco, Sabater, Vergonyós.

TREBALL DE CAMP Gorg del Molí dels Murris

Anna Puigfarregut, Lídia Risco, Laura Coral Sabater i Sara Vergonyós Treball de camp i educació per la sostenibilitat Professora: Xon Vilahur Màster professorat de secundària Universitat de Girona Maig 2016

ÍNDEX 1.

Introducció ..................................................................................................................................3 1.1.

Justificació ...........................................................................................................................3

1.2.

Situació al currículum .........................................................................................................3

Continguts que es treballen .....................................................................................................4

2.

1.3.

Objectius ..............................................................................................................................4

1.4.

Competències que es treballen.......................................................................................6

1.5.

Temporització ......................................................................................................................8

Treball previ .................................................................................................................................9 2.1.

La sortida ..............................................................................................................................9

Context ........................................................................................................................................9 Situació, geolocalització.........................................................................................................10 clima, vegetació, hàbitats .....................................................................................................11 2.2.

Lliçons a l’aula ...................................................................................................................12

Sessió 1 .......................................................................................................................................12 3.

Quadern de l’alume ................................................................................................................13 3.1.

Introducció ........................................................................................................................13

MOTXILLA DIDÀCTICA ..............................................................................................................13 3.2.

Itinerari ................................................................................................................................14

Temporització: ..........................................................................................................................14 3.3.

Activitats.............................................................................................................................15

Activitat 1: Font Picant d’Amer ..............................................................................................16 Activitat 2: Les feixes ................................................................................................................19 Activitat 3: Els travertins ...........................................................................................................20

1

Activitat 4: Fauna .....................................................................................................................24 Activitat 4: Flora ........................................................................................................................29 4.

Quadern del professor ............................................................................................................32 Activitat 1: Font Picant d’Amer ..............................................................................................32 Activitat 2: Les feixes ................................................................................................................34 Activitat 3: Els travertins ...........................................................................................................35 Activitat 4: Fauna .....................................................................................................................37 Activitat 4: Flora ........................................................................................................................38

5.

Treball posterior ........................................................................................................................43 Sessió 3 .......................................................................................................................................43 Sessió 4 .......................................................................................................................................43

6.

Avaluació per als alumnes .....................................................................................................44 6.1.

Què s’avaluarà? ...............................................................................................................44

6.2.

Com i quan s’avaluarà? ..................................................................................................44

7.

Avaluació del projecte ...........................................................................................................47

8.

Bibliografia i recursos web ......................................................................................................52

9.

Annexos .....................................................................................................................................53 9.1.

Fitxa d’identificació d’amfibis, rèptils i mamífers del Museu del Ter .........................54

9.2.

Fitxa d’identificació de macroinvertebrats del Museu del Ter ..................................55

9.3.

Fitxa d’identificació de peixos del Museu del Ter ........................................................56

2

1. INTRODUCCIÓ 1.1.

JUSTIFICACIÓ

El present treball de camp es centra en una sortida per l’itinerari del Gorg del Molí dels Murris. És una sortida amb bicicleta amb una durada d’un dia sencer. Està pensada per alumnes d’ESO, i tot i que es podria adaptar a qualsevol nivell, en aquest cas ens centrarem en 1r d’ESO. La intenció és una sortida per al final del tercer trimestre, cap al mes de maig amb l’arribada del bon temps. Es dirigeix als alumnes de 1r d’ESO de l’institut d’Amer, on es considera que hi ha 2 línies amb 24 alumnes per aula (total 48 alumnes). Es tracta de dos grups força heterogenis, però no hi ha cap alumne que es consideri que té cap necessitat educativa especial ni cap adaptació curricular.

L’assignatura en la que es desenvolupa el treball de camp és Biologia i geologia, assignatura obligatòria del curs. No es centra en una unitat en concret de l’assignatura, sinó que pretén ser més aviat una activitat de síntesi de l’assignatura en general.

L’objectiu de la sortida és dur a terme una excursió amb bicicleta des del propi institut fins al Gorg del Molí dels Murris. Duent a terme un estudi de l’ecosistema del riu Brugent i de la riera de Cogolls. L’itinerari i activitats proposades pretenen facilitar el coneixement a diversos continguts del currículum: la Terra, els processos geològics i la biodiversitat. A més, al ser una sortida pensada per al final del curs, també està pensada com una activitat lúdica, que permeti als alumnes un contacte amb el seu entorn més proper, la naturalesa i amb els seus companys.

1.2.

SITUACIÓ AL CURRÍCULUM

Basant-nos en el Currículum de l’educació secundària obligatòria segons el que disposa el DECRET 187/2015 de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, el treball de camp de ‘L’itinerari del Gorg del Molí dels Murris’ s’enmarca dins l’àmbit científicoteconològic de primer curs: biologia i geologia (matèria comuna).

3

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN  Investigació i experimentació (CC15) Plantejament de preguntes sobre les característiques de fenòmens o éssers vius i valoració del seu interès per ser investigats.

Identificació de variables per obtenir evidències sobre com es produeixen fenòmens geològics o cam fan les funcions els ésser vius.

Selecció i recollida de mostres del medi natural. Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.

EL treball experimental: planificació, normes de seguretat i higiene, instruments òptics, elaboració d’informes.  La Terra i els seus embolcalls (CC13, CC26, CC27) La Terra com a sistema que conté els subsistemes geosfera, atmosfera, hidrosfera i biosfera, els quals interactuen.

Característiques de la hidrosfera, el cicle de l’aigua a la natura i en zones urbanes, recursos hídrics, aigües superficials i subterrànies. Fonts i processos de contaminació.

Mètodes de depuració i potabilització.

Estructura interna de la geosfera. Materials de l’escorça: roques i minerals. Aplicacions més freqüents, importància econòmica i gestió sostenible.  Els processos geològics (CC13, CC26, CC27) El modelat del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. Formació del sòl.

El cicle de les roques. Roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.  La diversitat dels éssers vius (CC10, CC11, CC12, CC14) Biodiversitat en organismes vius i registres fòssils.

Els cinc regnes. Observació, claus dicotòmiques senzilles.

Els grans grups taxonòmics. Adaptacions d’animals i plantes a diferents ecosistemes.

Importància de mantenir la biodiversitat. Tràfic d’espècies. Espècies invasores.

1.3.

OBJECTIUS

La sortida proposada mira de respondre als següents objectius marcats pel currículum: 

Explicar fenòmens biològics i geològics d’una manera teòrica. Mostrar una

capacitat de mirar el món des d’una visió científica i ampliar exemples de fets científics que ja coneixem. 

Explicar, situar i interpretar les dades que es coneixen de la història de l’Univers, la

Terra i de la vida. 

Buscar la resposta a qüestions susceptibles de ser investigades experimentalment.

Comprendre el problema a resoldre, identificar variables que hi intervenen, fer hipòtesis

4

sobre la relació entre les variables d’acord amb els models científics explicatius dels fenòmens que s’estudien i seguir els procediments científics habituals. Apropar-se a la manera de treballar dels científics en la resolució de problemes i aprendre, en el decurs d’aquestes investigacions, les destreses i procediments propis de la indagació científica. 

Analitzar una situació quotidiana, problemàtica, que cal millorar des de la

perspectiva de la intervenció pràctica amb criteri científic. 

La observació tècnica: preguntar-se com funcionen els objectes reals, manipular-

los i analitzar-ne les representacions per trobar les respostes. 

Identificar les característiques generals de les accions humanes en el medi,

relacionar-les amb el desenvolupament sostenible, i afavorir el sentit crític sobre els problemes que aquests accions poden plantejar, tot i que els seus objectius semblin inicialment adequats.

Però, a més dels objectius marcats per el currículum de la ESO, la present sortida de camp té els següents objectius específics: 

Realitzar activitats en grup fora de l’aula i de l’ambient habitual de treball.



Transmetre el valor de realitzar un itinerari com el que s’ofereix, amb la intenció de

promoure un coneixement de l’entorn i crear vincles afectius amb el territori, considerant la importància de preservar els espais naturals. 

Aprendre a diferenciar la fauna i flora més característica del seu entorn proper.



Conèixer la funció de les espècies vegetals i la importància de la seva conservació.



Valorar els efectes positius i negatius que l’acció humana exerceix sobre l’entorn

natural.

5

1.4.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

CCBB DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC Dimensió comunicativa 

Comprensió lectora

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls 

Expressió escrita

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal 

Comunicació oral

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs CCBB DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 3. Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental

6

Dimensió medi ambient Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana CCBB DE L’ÀMBIT DIGITAL Dimensió instruments i aplicacions Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració.

Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu

7

1.5.

TEMPORITZACIÓ

La sortida en sí té una durada d’un dia. Però tot el treball de camp suposa un treball previ a l’aula, la sortida i un treball posterior amb els alumnes. En total són 2’5 sessions d’aula i la sortida de camp.

Sessió 1

A l’aula

Activitat d’1h -

Sessió 2

Treball previ a la sortida

- Avaluació prèvia de coneixements dels alumnes Sortida de Activitat de tot el dia: camp 8:00 Sortida de l’escola amb les bicicletes 8:30 Arribada Parada 1: Fonter 8:30 - 9:30 Activitat 1 9:30 – 10:00 Esmorzar 11:00 Arribada Parada 2: Les feixes 11:00 – 11:15 Activitat 2 11:30 Arribada Parada 3: Gorg del Molí dels Murris 11:30 – 13:00 Activitat 3 + introducció i explicació a les activitats que es duran a terme a la tarda sobre fauna i flora.

13:00 – 14:30 Dinar + temps lliure 14:30 Parada 4: Fauna i flora 14:30 – 16:00 Activitat 4: Fauna i flora - (activitats simultànies) 16:00 Sortida de la Parada 4 17:15 Arribada a l’institut

Sessió 3

Sessió 4

A l’aula

A l’aula

Activitat d’1h -

Recollida quaderns de l’alumne (1 per grup)

-

Presentacions de fauna i flora (3 grups fan fauna i 3 grups fan flora a cada línia). Cada presentació té una durada de 10min

Activitat de ½ h -

Entrega dels dossiers corregits i qualificats

-

Enquesta de satisfacció de l’alumne per valorar la sortida de camp

8

2. TREBALL PREVI 2.1.

LA SORTIDA

CONTEXT Ens trobem amb alumnes de l’Institut d’Amer, on hi ha 2 classes de 1r d’ESO de 24 alumnes per classe. En total tenim 48 alumnes participants en el treball de camp i la sortida al Gorg del Molí dels Murris. Hi haurà un total de 4 professors que faran la sortida juntament amb els alumnes.

Prèviament, a la primera sessió d’aula, s’hauran format grups heterogenis de treball formats per 4 alumnes per grup (en total hi haurà 12 grups de treball, 6 per línia). Es donarà un Dossier de Treball per grup (equivalent al dossier de l’alumne). A més, cada grup també disposarà d’una Motxilla didàctica, que consta de: 

Pot transparent amb mesures de volum



Termòmetre



Paper tornassol



Cronòmetre



Disc de transparència



Maletí d’estudi de fauna que conté: o

Pot transparent

o

2 safates

o

Pinces de plàstic

o

Lupa de camp de 10x

o

Fitxes d’identificació d’espècies del Museu del Ter: ‘Amfibis, rèptils i mamífers’, ‘Macroinvertebrats’ i ‘Peixos’

El mitjà de transport tant pel trajecte d’anada com pel de tornada i per fer l’itinerari són les bicicletes dels alumnes.

9

Addicionalment (per dur la farmaciola, material bàsic de reparació de bicicletes, per possibles indisposicions, etc.) es disposarà d’un vehicle propi d’un dels professors, que farà paral·lelament la sortida amb aquest.

SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ

Il·lustració 1. Localització de la zona de la sortida del treball de camp Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps

Il·lustració 2. Itinerari de la sortida de camp del Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps

10

CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS És el clima propi de la depressió de la Selva (conca de l’Onyar), de la vall del Ter entre les Guilleries i el pla de Girona i en part també dels fons de vall del Brugent i del Llémena. Es tracta d’un clima força humit i d’una certa tendència continental que, de fet, podria ser considerat de transició entre els climes mediterranis i els centreeuropeus, és el clima mediterrani de les planes interiors. La pluviometria hi és més aviat elevada, a l’entorn dels 700 - 900 L/m 2/any de mitjana, amb màxims a la primavera i a la tardor, mentre que el període d’aridesa estival típic del mediterrani és molt reduït (inferior a un mes). L’hivern sol ser relativament sec i el màxim de pluges primaveral pot superar el tardoral a molts indrets, sobretot quan més propers a l’àrea d’influència de la dorsal pluviomètrica. Ni les temperatures mitjanes anuals (normalment entre 13 i 15ºC) ni les mitjanes dels mesos més freds (gener, 6-8ºC) i més càlids (juliol, 21-23ºC), reflecteixen la considerable amplitud tèrmica diària i estacional d’aquest tipus de clima. En efecte, a l’hivern les glaçades hi son freqüents

com a conseqüència d’una marcada inversió tèrmica, però poden

coincidir amb màximes ben suaus que emmascaren la suavitat climàtica que es desprèn de les mitjanes. A l’estiu succeeix quelcom semblant: les nits son relativament fresques, però les temperatures màximes poden enfilar-se considerablement.

La vegetació originària de la zona estava formada, bàsicament, per boscos de ribera que ocupaven la major part de les terrasses fluvials, allà on el nivell freàtic es situa proper a la superfície. Segons el gradient d’humitat del sòl, s’hi poden trobar comunitats arbòries dominades pel vern (Alnus glutinosa), pel salze blanc (Salix alba), pel freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), per l’àlber (Populus alba) o per l’om (Ulmus minor). En menor mesura, també es poden trobar petites àrees dominades per espècies menys comunes, com el gatell (Salix cinerea), propi d’ambients molt humits, o el tamariu (Tamarix gallica), en àrees més properes a la desembocadura. Actualment, aquestes comunitats es troben distribuïdes de forma irregular al llarg dels marges del riu per acció de l’home, que les ha anat substituint per camps de conreu, plantacions arbòries de producció de fusta, polígons industrials o, fins i tot, nuclis urbanitzats. Aquestes comunitats, es troben acompanyades per grans extensions ocupades per vegetació arbustiva, bàsicament de sarga (Salix elaeagnos), o per prats inundables situats a les zones més humides. En els

11

punts on la làmina d’aigua s’encalma es poden localitzar algunes comunitats de vegetació higròfila, dominades pel canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha sp.), que diversifiquen la comunitat vegetal i donen refugi a gran quantitat d’espècies animals.

La regió bioclimàtica de la zona és la mediterrània, amb característiques més subhumides a mesura que es puja conca amunt i amb una influència litoral a les parts més baixes. En la major part de la zona la comunitat potencial més característica és l’alzinar litoral (Quercertum illicis galloprovinciale) tot que aquest dóna pas a comunitats pròpies de ribera (Populetalia albae) en la franja més lligada al riu.

2.2.

LLIÇONS A L’AULA

Es correspon a la sessió 1, prèvia a la sortida de camp.

SESSIÓ 1 En la classe de l’assignatura de Biologia i geologia prèvia a la sortida de camp.

El desenvolupament de la sessió consisteix en: -

Avaluació prèvia de coneixements dels alumnes (veure ‘Avaluació del projecte).

-

Donar la informació necessària referent a l’equipament que ha de portar cada alumne (bicicleta, roba adequada, crema solar beguda, esmorzar i dinar, material per escriure, etc.) i explicació de la temporització de la sortida.

-

Es formaran grups de treball de quatre alumnes, repartits heterogèniament, que són els que ja s’han anat fent al llarg del curs. Entrega del Dossier de treball i Motxilla pedagògica per alumne. Caldrà que ho portin el dia de la sortida. A cada línia hi haurà 3 grups que treballaran l’activitat de flora i 3 que treballaran l’activitat de fauna. Els dossiers s’elaboraran durant la sortida en grups de quatre alumnes i s’entregaran la setmana següent a la sortida, juntament amb una breu exposició de deu minuts de la fauna o la flora observada. Les activitats del dossier es realitzaran al camp.

-

Lectura prèvia del Dossier de treball: descripció de les parades, activitats que es duran a terme a cada parada.

12

-

Resolució de dubtes.

3. QUADERN DE L’ALUME

3.1.

INTRODUCCIÓ

La riera de Cogolls , al terme municipal de les Planes d’Hostoles, aporta aigua al riu Brugent, que al seu torn és afluent del Ter. L’aigua prové del massís de la Garrotxa, i és molt poca la influència

humana

que

ha

rebut

l’aigua de la riera a aquestes alçades ja que no ha passat per cap municipi important.

Il·lustració 3.

Puigfarregut

Gorg

del

Molí

dels

Murris.

Font:Anna

Cada grup de 4 alumnes disposa d’aquest Dossier de treball a més d’una Motxilla didàctica MOTXILLA DIDÀCTICA 

Pot transparent amb mesures de volum



Termòmetre



Paper tornassol



Cronòmetre

Només per als grups que



Disc de transparència

faran l’activitat de fauna



Maletí d’estudi de fauna que conté: o

Pot transparent

o

2 safates

o

Pinces de plàstic

o

Lupa de camp de 10x

o

Fitxes d’identificació d’espècies del Museu del Ter: ‘ Amfibis, rèptils i mamífers’, ‘Macroinvertebrats’ i ‘ Peixos’

13

3.2.

ITINERARI

Il·lustració 4. Itinerari de la sortida de camp Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps

TEMPORITZACIÓ: 

8:00 Sortida de l’escola amb les bicicletes



8:30 Arribada Parada 1: Fonter ACTIVITAT 1: Font Picant d’Amer



9:30 – 10:00 Esmorzar



11:00 Arribada Parada 2: Les feixes ACTIVITAT 2: Les Feixes



11:30 Arribada Parada 3: Gorg del Molí dels Murris ACTIVITAT 3: Els travertins



13:00 – 14:30 Dinar + temps lliure



Parada 4 ACTIVITAT 4: FAUNA / FLORA (activitats simultànies)



16:00 Sortida de la Parada 4



17:15 Arribada a l’institut

14

3.3.

ACTIVITATS

15

ACTIVITAT 1: FONT PICANT D’AMER Estudieu les etiquetes d’aigües següents:

Quines diferències detecteu en la composició de les aigües? _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

Per què hi ha aquestes diferències? _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________

16

Acosteu-vos a la Font i estudieu les propietats de l’aigua: Temperatura de l’aigua (Utilitzeu el termòmetre) Ph de l’aigua (Utilitzeu el paper tornassol) Presència d’olis, escumes, impureses, etc Gust de l’aigua (dolç/salat, amarg/picant, fort/suau, des/agradable) Té gust residual?

(Al cap d’una estona d’haver-la tastat percebeu el gust a la boca?)

Cabal de la font (l/s) (Utilitzeu el cronòmetre) Transparència de l’aigua: Quants sectors veieu?

(Utilitzeu el disc de transparència)

Com ho faig??

 Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.  Amb les mans seques agafeu un paper tornassol i submergiu-lo mig centímetre.  Espereu uns 10 segons fins que el color s’estabilitzi.  Compareu el color obtingut amb l’escala següent:

Àcid

Neutre

Bàsic

17

 Mitjançant el cronòmetre i el pot transparent (amb mesures de volum), determineu quin volum d’aigua allibera la font en 10 segons.  Realitzeu el càlcul del cabal: Volum (l) /temps (s)

 font.

Ompliu el pot transparent amb aigua de la

 Deixeu reposar l’aigua uns minuts sobre el disc de transparència.  Mireu el disc de transparència a través de l’aigua: En quants sectors podeu llegir la fórmula H 2O?

Per què l’aigua d’aquesta Font té aquest gust tan característic? _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

Si poguéssiu tastar l’aigua de la pluja, tindria gust? Per què? _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

18

ACTIVITAT 2: LES FEIXES Des de ben antic, l’home ha ocupat el territori i ha conreat la terra per produir-hi aliment. A excepció dels fons de les valls, on el terreny és una mica més planer, la necessitat d’obtenir aliment ha fet que fins i tot es conreessin els vessants amb més pendent de les muntanyes. Per fer-ho calia aplanar el terreny fent feixes. Tot observant el paisatge que teniu al davant, Il·lustració 5. Imatge de la Parada 2. Font: Lídia Risco

responeu les preguntes:

Per què cal fer feixes als vessants de la muntanya per poder-hi conrear? Raona la teva resposta i digues quins són els elements que impedirien conrear si no es fessin feixes. _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

Tenen futur les feixes avui en dia? _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

19

ACTIVITAT 3: ELS TRAVERTINS TREBALLEM LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES. ELS TRAVERTINS La vall de Cogolls es troba a la riba esquerra del Brugent, per on hi discorre la Riera de Cogolls, que té un recorregut d’uns vuit quilòmetres. Aquesta riera la conformen saltants, gorgs o passos entre altres accidents al llarg del seu curs. Destaquen com accidents en el seu trajecte el saltant d’aigua del Fontanil, el gorg de Sant Pelegrí i, sobre tot, el gorg del Molí dels Murris.

Ens trobem al gorg del Molí dels Murris, on podem observar la presència d’unes aigües abundants amb bicarbonat càlcic que petrifiquen lentament les plantes en el seu curs i donen lloc a formacions de roques poroses, formades per la precipitació de carbonat damunt de làmines de cianobacteris i damunt de tiges Il·lustració 6. Gorg del Molí dels Murris. Font: Anna Puigfarregut

A

B

de plantes (imatges A, B i C). Al gorg del Moli dels Murris és on s’ha més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.

C

Il·lustració 7. Formacions de rocoses de la zona. Font: Anna Puigfarregut

Com s’anomenen aquestes formacions? ________________________________________ Cerca les següents formacions i identifica’n les restes de vegetació que les integren. Et pots

ajudar a partir de les imatges.

A____________________ B____________________C____________________ 20

SOPA DE LLETRES En aquesta sopa de lletres s’hi amaguen les següents 8 paraules necessàries per completar el text que l’acompanya.

Ull! Les paraules es troben en horitzontal, vertical, diagonal i del revés.

CALCÀRIA – CALCI – CARBONAT – CÀRSTIQUES – FLUVIALS – LLACS – PRECIPITACIÓ – VEGETACIÓ

A

I

F

L

L

A

C

F

U

T

E

B

E

S

C

A

L

C

A

R

I

A

F

I

V

N

R

I

A

U

R

O

N

U

Q

A

B

B

U

D

U

Y

S

T

E

K

H

C

H

V

V

E

G

E

T

A

C

I

O

A

J

T

Q

E

R

S

I

F

R

N

Ñ

T

K

G

A

S

Z

M Q

A

E

T

A

E

I

Ñ

S

T

M

U

U

L

M

N

X

A

O

L

F

O

E

R

E

L

O

U

S

Z

P

K

G

L

L

A

S

B

R

V

L

W

Y

M

E

L

L

C

R

R

O

L

A

I

T

X

R

X

I

A

O

O

T

O

I

R

R

Z

C

R

C

L

C

M

A

S

V

C

C

Q

T

M

R

C

U

S

R

O

U

T

V

W

R

U

A

I

E

U

O

F

L

E

V

S

U

H

U

P

R

C

L

R

F

L

O

I

C

A

T

I

P

I

C

E

R

P

21

Ara ja pots omplir els espais buits del text!

Roca sedimentària _ _ _ _ _ _ _ _ continental que es diposita a les surgències _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ i salts d´aigua, a les zones d’expansió de les aigües _ _ _ _ _ _ _ _ i, de vegades, a les vores de certs _ _ _ _ _. En molts travertins la carcassa de la roca està formada per restes de _ _ _ _ _ _ _ _ _ recobertes per _ _ _ _ _ _ _ _ de _ _ _ _ _. En zones càrstiques abunden els travertins com a recobriments calcaris originats per _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ del carbonat de calci de les aigües que hi circulen.

Identifica...

En el text anterior hi apareix una reacció i un compost químic implicats en la formació dels travertins. Els sabries identificar?

Reacció química: _______________________________________________________________________________________

Compost químic: _______________________________________________________________________________________

Quins dels següents factors poden accelerar la precipitació de la calç? 

Augment de la pressió



Evaporació de l’aigua



Pluges abundants



Disminució de la temperatura



Augment de la temperatura



Fotosíntesi que fan els vegetals que viuen a les roques



Absència de vegetals

22

En aquest punt, cal que els grups us dividiu equitativament en activitat de fauna i activitat de flora

Il¡lustració 8. Riera de Cogolls. Font: Anna Puigfarregut

23

ACTIVITAT 4: FAUNA Estudiarem els organismes que viuen pròpiament a la riera, però també d’altres que en depenen.

Estudiarem... 

La fauna que viu fora l’aigua.



Els organismes que estan nedant.

 Els organismes que es troben enmig de les algues. Mitjançant un pot agafeu algues i observeu a contrallum els diferents organismes que s’hi troben.  Els organismes que viuen al fang. Recolliu una mica de fang i vesseu-lo en una safata amb una mica d’aigua.  Els organismes que viuen sobre o sota les pedres. Traieu una pedra de l’aigua i poseu-la en una safata amb aigua. També podeu aixecar algunes pedres, i amb compte, rascar la part de sota, abocant el raspallat en una safata.

Utilitza les Fitxes d’identificació del Museu del Ter que tens a la teva Motxilla Didàctica

24

FITXA DE CAMP Localització de la zona que estudiem: Data: ________________________________________ Riera: ________________________________________ Terme municipal: _____________________________ Inspectors: ___________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________ Temps d’avui: ________________________________ ______________________________________________

*Fes un esquema/dibuix del tram de riera que estem estudiant

En les pàgines següents, cal que facis una relació de cadascun dels animals observats: (Es tracta que en facis un petit dibuix i en posis el nom)

Basant-te amb els macroinvertebrats com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua, podríem afirmar que aquest tram de riera té una qualitat bona? _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

25

MACROINVERTEBRATS

Insectes Efímeres

Heteròpters

Libèl·lules

Escarabats

Perles

Tricòpters

Dípters

26

Altres macroinvertebrats (no insectes)

27

Amfibis:

Rèptils:

Mamífers: Aquests pot ser que només hagis trobat els rastres

Peixos:

28

ACTIVITAT 4: FLORA Observeu al vostre voltant, teniu un munt de plantes i arbustos diferents i florits aquesta època de l’any. En les properes pàgines, teniu una taula que heu d’omplir amb la fotografia, el nom comú i el nom científic de les plantes i/o arbustos més abundants que veieu. Per identificar les diferents plantes heu d’utilitzar l’aplicació PlantNet. Aquesta és una eina molt efectiva que tan sols prenent una fotografia us indicarà quina planta teniu al davant.

Utilitza la App PlantNet per ajudar-te a identificar les plantes

FITXA DE CAMP Localització de la zona que estudiem: Data: ________________________________________ Terme municipal: _____________________________ Inspectors: ___________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________ Temps d’avui: ________________________________ ______________________________________________ *Fes un esquema/dibuix del tall de bosc que estem estudiant

29

Plantes herbàcies i arbusts identificats Nom científic

Nom comú

Fotografia

30

31

4. QUADERN DEL PROFESSOR

ACTIVITAT 1: FONT PICANT D’AMER Quines diferències detecteu en la composició de les aigües?

Mirant les etiquetes de les 3 aigües es pot detectar que hi ha diferències pel que fa la concentració de sals minerals dissoltes en l’aigua i en si l’aigua presenta carbonatació o no. Per una banda, l’aigua Solan de Cabras presenta una alta concentració de sals mineral, l’aigua Fonter té uns valors intermitjos, mentre que l’aigua Bezoya presenta uns valors molt baixos. Per altra banda, l’aigua Fonter és la única de les tres que és carbonatada, és a dir, té gas CO2.

Per què hi ha aquestes diferències?

La diferència entre la concentració de sals minerals dissoltes s’explica per l’origen de l’aigua, ja que dependrà del tipus de subsòl pel qual hagi transitat i el temps que ha estat aigua subterrània abans de brollar a l’exterior. Pel que fa a la carbonatació, dependrà de si l’aigua presenta àcid carbònic.

Acosteu-vos a la Font i estudieu les propietats de l’aigua: Temperatura de l’aigua (Utilitzeu el termòmetre)

Entre 10 i 15ºC

Ph de l’aigua (Utilitzeu el paper tornassol)

Lleugerament àcid

Presència d’olis, escumes, impureses, etc

No

Gust de l’aigua (dolç/salat, amarg/picant, fort/suau, des/agradable)

Picant, fort i desagradable

Té gust residual? (Al cap d’una estona d’haver-la tastat percebeu el gust

Sí, té gust residual

a la boca?)

Cabal de la font (l/s) (Utilitzeu el cronòmetre) Transparència de l’aigua: Quants sectors veieu? (Utilitzeu el disc de

Entre 2 i 3

transparència)

32

 Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.  Amb les mans seques agafeu un paper tornassol i submergiu-lo mig centímetre.  Espereu uns 10 segons fins que el color s’estabilitzi.  Compareu el color obtingut amb l’escala següent:

Àcid

Neutre

Bàsic

 Mitjançant el cronòmetre i el pot transparent (amb mesures de volum), determineu quin volum d’aigua allibera la font en 10 segons.  Realitzeu el càlcul del cabal: Volum (l) /temps (s)



Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.

 Deixeu reposar transparència.

l’aigua

uns

minuts

sobre

el

disc

de

 Mireu el disc de transparència a través de l’aigua: En quants sectors podeu llegir la fórmula H2O?

Per què l’aigua d’aquesta Font té aquest gust tan característic?

L’aigua de la Font d’Amer és d’origen subterrani i prové de la zona volcànica de la Garrotxa. En el seu trajecte fins arribar a la font l’aigua dissol la roca i es va concentrant de sals minerals, sobretot,de bicarbonats, responsables del gust picant de l’aigua.

Si poguéssiu tastar l’aigua de la pluja, tindria gust? Per què?

L’aigua de la pluja no tindria gust, ja que no ha tingut contacte amb les roques del subsòl i, per tant, no ho ha tingut oportunitat de dissoldre-les i mineralitzar-se.

33

ACTIVITAT 2: LES FEIXES Explicació del punt en el que ens trobem: De l’existència de l’ús de les feixes per conrear se’n té constància des de fa molts i molts anys, inclòs segles. Ja a l’edat mitjana, per exemple, se sap de tractats musulmans sobre agricultura que parlen de la construcció i manteniment de terrasses i feixes pel conreu.

Degut a la necessitat d’obtenir més superfície de conreu, els camperols es veien obligats a dedicar duríssimes jornades de feina per tal de dur a terme aquestes grans obres que són les feixes: porcions de terra allargades, estretes i planes, subjectades per marges de pedra seca situades en zones amb pendent, ja fossin turons, petites muntanyes...

Com

menys pendent, més gran era la superfície de les feixes. Ara bé, si el pendent era molt acusat, les terrasses eren de pocs metres d’ample. Per tant, la importància dels marges de pedra per retenir la terra era evident i el seu manteniment crucial; els forts aiguats els podien desfer i malmetre’ls, enduent-se el preuat sòl muntanya avall. Llavors, el que calia fer era recollir-lo al fons de la vall i tornar-lo a pujar vessant amunt.

Per què cal fer feixes als vessants de la muntanya per poder-hi conrear? Raona la teva resposta i digues quins són els elements que impedirien conrear si no es fessin feixes.

Cal fer feixes per aplanar els vessants de la muntanya i evitar que els agents erosius (aigua sobretot) s’endugui el sòl fèrtil.

Tenen futur les feixes avui en dia?

Tenen futur com a espai natural, i a més a més, suposen un legat històric de valor incalculable. De l'ingeniós sistema àrab de regadiu encara podem trobar els canals i les pròpies feixes.

34

ACTIVITAT 3: ELS TRAVERTINS TREBALLEM LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES. ELS TRAVERTINS La vall de Cogolls es troba a la riba esquerra del Brugent, per on hi discorre la Riera de Cogolls, que té un recorregut d’uns vuit quilòmetres. Aquesta riera la conformen saltants, gorgs o passos entre altres accidents al llarg del seu curs. Destaquen com accidents en el seu trajecte el saltant d’aigua del Fontanil, el gorg de Sant Pelegrí i, sobre tot, el gorg del Molí dels Murris.

Ens trobem al gorg del Molí dels Murris, on podem observar la presència d’unes aigües abundants amb bicarbonat càlcic que petrifiquen lentament les plantes en el seu curs i donen lloc a formacions de roques poroses, formades per la precipitació de carbonat damunt de làmines de cianobacteris i damunt de tiges de plantes (imatges A, B i C). Al gorg del Moli dels Murris és on s’ha més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.

Com s’anomenen aquestes formacions? Travertins

Cerca les següents formacions i identifica’n les restes de vegetació que les integren. Et pots ajudar a partir de les imatges. Molses, fulles, troncs....

SOPA DE LLETRES CALCÀRIA

–

CALCI

–

CARBONAT – CÀRSTIQUES – FLUVIALS

–

LLACS

–

PRECIPITACIÓ – VEGETACIÓ

A I F L L A C F U T E B E S C A L C A R I A F I V N R I A U R O N U Q A B B U D U Y S T E K H C H V V E G E T A C I O A J T Q E R S I F R N Ñ T K G A S Z M Q A E T A E I Ñ S T M U U L M N X A O L F O E R E L O U S Z P K G L L A S B R V L W Y M E L L C R R O L A I T X R X I A O O T O I R R Z C R C L C M A S V C C Q T M R C U S R O U T V W R U A I E U O F L E V S U H U P R C L R F L O I C A T I P I C E R P

35

Ara ja pots omplir els espais buits del text!

Roca sedimentària calcària continental que es diposita a les surgències càrstiques i salts d´aigua, a les zones d’expansió de les aigües fluvials i, de vegades, a les vores de certs llacs. En molts travertins la carcassa de la roca està formada per restes de vegetació recobertes per carbonat de calci. En zones càrstiques abunden els travertins com a recobriments calcaris originats per precipitació del carbonat de calci de les aigües que hi circulen.

Identifica...

Reacció química: Precipitació Compost químic: Carbonat de calci Quins dels següents factors poden accelerar la precipitació de la calç? 

Augment de la pressió



Evaporació de l’aigua



Pluges abundants



Disminució de la temperatura



Augment de la temperatura



Fotosíntesi que fan els vegetals que viuen a les roques



Absència de vegetals

En aquest punt, cal dividir equitativament els grups en activitat de fauna i activitat de flora

36

ACTIVITAT 4: FAUNA Estudiarem els organismes que viuen pròpiament a la riera, però també d’altres que en depenen.

*Cal que cada grup de treball d’aquesta activitat tingui a la seva Maleta pedagògica el material corresponent de l’estudi de fauna. En especial són clau les Fitxes d’identificació del Museu del ter.

Estudiarem... 

La fauna que viu fora l’aigua.



Els organismes que estan nedant.

 Els organismes que es troben enmig de les algues. Mitjançant un pot agafeu algues i observeu a contrallum els diferents organismes que s’hi troben.  Els organismes que viuen al fang. Recolliu una mica de fang i vesseu-lo en una safata amb una mica d’aigua.  Els organismes que viuen sobre o sota les pedres. Traieu una pedra de l’aigua i poseu-la en una safata amb aigua. També podeu aixecar algunes pedres, i amb compte, rascar la part de sota, abocant el raspallat en una safata.

FITXA DE CAMP *cada grup de treball omplirà de manera diferent aquesta fitxa de camp, en funció del punt de treball que es situïn.

Basant-te amb els macroinvertebrats com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua, podríem afirmar que aquest tram de riera té una qualitat bona?

Cal esperar, que donat que la riera no ha passat per cap tram humanitzat encara els alumnes hagin trobat molta biodiversitat de fauna i, amb l’ajuda de les Fitxes del Museu del Ter es pugui arribar a la conclusió que la qualitat és bona.

37

ACTIVITAT 4: FLORA Observeu al vostre voltant, teniu un munt de plantes i arbustos diferents i florits aquesta època de l’any. En les properes pàgines, teniu una taula que heu d’omplir amb la fotografia, el nom comú i el nom científic de les plantes i/o arbustos més abundants que veieu. Per identificar les diferents plantes heu d’utilitzar l’aplicació PlantNet. Aquesta és una eina molt efectiva que tan sols prenent una fotografia us indicarà quina planta teniu al davant.

*la intenció és que, per grups de treball, identifiquin les principals espècies herbàcies i arbustives de la zona.

Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació, que s’anomena vegetació de ribera.

Forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. Els boscos de ribera tenen una gran diversitat de flora i de fauna. Aquesta vegetació té un important paper a l’ecosistema com a: 

Refugi d’animals i plantes



Corredor biològic o connector ecològic



Font d’aliment per a l’ecosistema



Filtre de contaminants de l’aigua



Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades (retard de les crescudes, retenció de sediments, etc)



Millora de la recàrrega d’aqüífers



Regulador del grau d’insolació del riu i de la temperatura de l’aigua

*A continuació es presenten alguns dels exemples que poden trobar els alumnes entre els mesos d’abril i maig. Se’ls ha d’aconsellar que s’inclinin per plantes amb flor, ja que sense aquesta, l’aplicació no reconeix bé la planta. No interessa que identifiquin arbres ja que aquests es troben en el barranc i es podrien fer mal. Insistir en que es fixin en les plantes herbàcies i arbustives.

38

FITXA DE CAMP *cada grup de treball omplirà de manera diferent aquesta fitxa de camp, en funció del punt de treball que es situïn.

Plantes herbàcies i arbusts més habituals Nom científic

Nom comú

Anemone hepática L.

Herba fetgera

Ornitholagum

Estrella de Betlem

Fotografia

umbellatum L.

39

Aquilegia vulgaris L.

Corniol

Ajuga reptans L.

BĂşgula

Viola odorata L.

Violeta

40

Potentilla erecta L.

Tormentil¡la

Ruscus Aculeatus L.

Galzeran o cierre de Betlem

Fragaria Vesca L.

Maduixer silvestre

41

Euphorbia

Lletresa de bosc

amigdaloides L.

Il.lustracions plantes herbĂ cies i arbutst. Font: Anna Puigfarregut i LĂ­dia Risco.

42

5. TREBALL POSTERIOR Es correspon a les sessions 3 i 4.

SESSIÓ 3 En la classe de l’assignatura de Biologia i geologia de la setmana posterior a la sortida de camp.

El desenvolupament de la sessió consisteix en: -

Recollida dels Dossiers de treball.

-

Presentacions de fauna/flora segons el grup. Cada presentació té una durada màxima de 10min; hi haurà per aula 3 grups que faran presentació de fauna i 3 grups que faran presentació de flora.

-

A mesura que es vagin fent les presentacions de cada grup, professor i companys les avaluaran amb les corresponents rúbriques.

SESSIÓ 4 La setmana posterior. Durant l’hora de l’assignatura de Biologia i geologia.

-

Entrega dels Dossiers de treball i explicació de la qualificació final de cada alumne.

-

Enquesta de valoració per a l’alumne de la sortida de camp.

43

6. AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES 6.1.

QUÈ S’AVALUARÀ?

S’avaluarà 3 aspectes de l’alumnat:  La capacitat de tenir una actitud participativa i col·laborativa amb els companys i respectuosa amb l’entorn. 

La capacitat de treballar en equip i presentar respostes consensuades.

 La capacitat de exposar oralment i de forma entenedora per la resta de companys el treball realitzat en la sortida .

6.2.

COM I QUAN S’AVALUARÀ?

 La capacitat de tenir una actitud participativa i col·laborativa amb els companys i respectuosa amb l’entorn Aquest aspecte correspon

al 20% de la nota final (2 punts sobre 10). La nota serà

individual i s’avaluarà durant la segona sessió, que és la sortida de camp. Tots als alumnes començaran la jornada amb els 2 punts. El docent disposarà de la llista de tots els estudiants i anirà anotant si observa actituds inapropiades: Per una banda, podrà baixar fins a 1 punt si algun alumne no col·labora amb les tasques que ha de fer amb la resta de companys i mostra poc interès . Per altra banda, podrá baixar un altre punt si observa alguna actitud poc respectuosa amb l’entorn natural (com ara deixar escombraries ). 

La capacitat de treballar en equip i presentar respostes consensuades

Aquest aspecte fa referencia a l’entrega del dossier del treball de camp i equival a un 50% de la nota final (5 punts sobre 10). La nota serà grupal i s’avaluarà en la sessió 3, quan l’alumnat entregui el dossier el dia de les presentacions. El docent utilitzarà la rúbrica següent:

Producte final

Ortografia i

Contingut

Contingut

Contingut adequat:

44

0 punts

llenguatge

adequat:

adequat:

Travertins

científic

Fonter

Feixes

El dossier presentat

Hi ha moltes

La majoria de

La majoria

La majoria de

està brut,

faltes

preguntes no

de

preguntes no s’han

esparracat, escrit

d’ortografia i

s’han respost

preguntes

respost o moltes són

amb mala lletra o

no s’utilitzen

o moltes són

no s’han

incorrectes

els continguts estan

termes

incorrectes

respost o

desordenats

científics

moltes són incorrectes

0,5

La presentació del

Hi ha alguna

Falten

Falten

Falten respostes o

punts

dossier podria

falta

respostes o

respostes o

alguna és

millorar en algun

d’ortografia

alguna és

alguna és

inadequada

aspecte

i/o no

inadequada

inadequada

s’utilitzen els termes científics adequats 1 punt

El dossier està ben

No hi ha

S’han

S’han

S’han contestat

presentat, net,

faltes

contestat

contestat

totes les respostes

ordenat i amb

d’ortografia i

totes les

totes les

de forma correcta

bona lletra.

els termes

respostes de

respostes de

científics

forma

forma

emprats són

correcta

correcta

correctes

 La capacitat de exposar oralment i de forma entenedora per la resta de companys el treball realitzat en la sortida Aquest aspecte suposa el 30% de la nota final (3 punts sobre 10) i s’avaluarà en la sessió 3. Un 15% correspondrà a la qualificació del docent, mentre que el 15% restant farà referència a la mitjana de les notes que posaran els companys (co-avaluació). La nota serà grupal i tant el docent com l’alumnat utilitzaran la mateixa rúbrica:

45

Capacitat

Contingut adequat

Presentació global

Han parlat fluix i de

Contingut inadequat,

Han fallat en varis

forma poc

no han treballat bé

aspectes (estructura,

entenedora, amb

els que se’ls hi

temps, imatges no

inseguretat. El

demanava

referenciades,

comunicadora 0 punts

missatge transmès no

etcètera)

ha arribat bé 0,5 punts

El grup ha de millorar

El grup ha comès

El grup ha de millorar

algun aspecte

alguna errada de

algun aspecte global

comunicatiu

contingut

de la presentació: el

(seguretat,

temps, l’estructura, els

participació de

apartats, les

tothom, parlar més

referències, etcètera

alt, etcètera) 1 punt

Tots els membres del

El contingut és

Presentació ben

grup han participat

adequat i han

estructurada, amb

en la presentació i

treballat bé el que

imatges

s’han expressat de

se’ls hi demanava

referenciades, amb

forma entenedora.

tots els apartats

Han parlat clar, fort i

(bibliografia). S’han

amb seguretat

ajustat al temps

46

7. AVALUACIÓ DEL PROJECTE El projecte serà avaluat tant pel docent com pels ensenyants. En primer lloc, a fi i efecte de conèixer si la unitat programada ha potenciat l’assoliment de les competències per part dels alumnes, s’utilitzaran una sèrie d’indicadors. Aquests serviran per avaluar diferents aspectes i seran útils per dur a terme una avaluació formativa que inclogui l’autoreflexió, revisió i millora de les activitats desenvolupades.

INDICADOR

SÍ

NO

Objectius En iniciar el tema

comparteixo amb l’alumnat els objectius educatius per mitjà

d’alguna dinàmica o instrument per afavorir i comprovar que els alumnes s’han fet seus els objectius.

En iniciar i acabar les sessions dedico un temps a recordar els propòsits de la unitat i a recapitular, ajudant l’alumnat a ubicar-s’hi.

En finalitzar el tema i abans de l’activitat d’avaluació, dedico un temps a compartir amb l’alumnat els aprenentatges clau.

Activitats Les activitats del dossier responen a una seqüència didàctica lògica?

Les situacions d’aprenentatge al camp es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre?

Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians?

Es facilita la relació́ de coneixements de diferents àrees o matèries?

Es preveuen tasques que comporten l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada?

L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques?

Es proporciona suficient informació sobre la sortida de camp, tant per l’alumnat com per les famílies? (situació, temporització, mitjans de transport, material necessari...)

Recursos i materials S’utilitzen recursos i materials diversos?

Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat?

Per a la sortida de camp, es té en compte tot el material necessari per realitzar les

47

tasques de camp?

Es contempla l’opció de tenir un segon mitjà de transport per l’excursió, a més de les bicicletes?

Organització social Es fomenta l’autonomia?

Es complementa el treball individual amb el col·lectiu?

Per a la sortida de camp es tenen en compte quants professors hi haurà i com es distribuiran?

L’assistència a l’excursió ha estat exitosa?

Atenció a la diversitat Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat?

Es preveuen activitats multinivell?

Avaluació Comunico als alumnes els criteris de qualificació tant del dossier, com de les presentacions orals i l’actitud?

Comparteixo els criteris d’avaluació de l’àrea amb els altres docents de l’equip de cicle o departament?

A les reunions de departament es dedica un temps a compartir quines estratègies i dinàmiques fem servir per compartir els objectius i criteris d’avaluació amb l’alumnat.

Es realitza co-avaluació entre els alumnes?

En acabar el tema faig servir dinàmiques o instruments perquè els alumnes verbalitzin què han après, identifiquin en què han de millorar i els facilito eines i recursos per aconseguir-ho?

Altres: comentaris, fets a destacar, idees, incidències...

En segon lloc, l’avaluació formativa també estarà integrada per la comunicació als estudiants dels objectius i dels criteris d’avaluació. Això es farà a partir d’instruments que

48

ajudin a comprendre ambdós aspectes i a regular la representació que en fan. Les eines que utilitzarem són les següents: 

Avaluació prèvia, duta a terme a la sessió anterior a la sortida de camp, a partir

d’un reguitzell de preguntes que activin els coneixements previs. Les preguntes són formulades pel professor/a i els alumnes les responen oralment, expressant les seves idees prèvies. En cas que sigui convenient, el professor guiarà l’argumentació de l’alumne. A tall d’exemple, a continuació es mostren algunes de les possibles preguntes:

Què en saps de...





Per què creus que hi ha diferents marques d’aigües?



Penses que totes les aigües són totes iguals?



Creus que el gust de l’aigua pot variar? Per què?



L’aigua pot determinar els animals que hi viuen?



Sabries dir el nom d’alguna formació geològica?



Saps què són les roques sedimentàries?

Avaluació posterior a partir d’una rúbrica que reculli la percepció sobre els propis

coneixements, amb criteris i escales de qualitat.

Rúbrica d’avaluació

Puc interpretar correctament l’anàlisi químic de l’aigua.

MOLT (4 punts) l’etiqueta

BASTANT (3 punts)

POC (2 punts)

GENS (1 punt)

amb

Entenc les diferències entre els diversos tipus d’aigües.

Sé explicar per què l’aigua de la Font d’Amer és picant.

Entenc la presència de les feixes a les vessants de la muntanya.

Puc identificar correctament els travertins.

Entenc correctament la formació dels travertins.

49

Tinc clar què és un macro invertebrat.

Entenc què significa que un macro invertebrat sigui un bioindicador de la qualitat de l’aigua.

Puc treballar en equip sense problemes.

Sé elaborar una exposició oral.



Avaluació posterior a partir d’una enquesta als alumnes per conèixer el grau de

satisfacció dels alumnes vers les tasques realitzades i es durà a terme durant l’última sessió: Enquesta per a conèixer el grau de satisfacció dels alumnes: Ara us toca a vosaltres ser els avaluadors!

Aquest qüestionari és totalment anònim, agrairem la vostra sinceritat. Moltes gràcies  Valora de l’1 al 10 les activitats realitzades Activitat

Nota

Sessió informativa sobre la sortida de camp La font picant d’Amer – Sortida de camp Els travertins – Sortida de camp Fauna/flora – Sortida de camp Exposicions de fauna i flora Elaboració del dossier de camp

De manera general, com valores la sortida de camp?

50

Les exposicions orals dels teus companys t’han ajudat a entendre millor la fauna o flora de la Riera de Cogolls? Sí/No. Per què?

Marca amb un ✓ la part del temari que més t’ha agradat i amb una ✗ la que menys. a) Les propietats de l’aigua b) El cultiu en feixes

c) La formació dels travertins d) La fauna/flora de la riera de Cogolls

Quina part del temari creus que has après millor?

Quina creus que no has après gaire bé?

Altres comentaris, observacions...:

51

8. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS WEB  ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina (2010). Triangle gironí. Recuperat de http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/garrotxa/les_planes_hostoles.php (18 - 04 2016)



Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. DOGC Núm. 6945 - 28.8.2015.

 http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publi cacions/altres_estudis/100P0001/01166_1A4_Climatologia_1.pdf  http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publi cacions/altres_estudis/100P0001/01166_1B5_Inventari_Ambiental_1.pdf  Museu Darder, Espai d'Interpretació de l'Estany. Museu Darder de Banyoles.

Recuperat de http://www.museusdebanyoles.cat/darder/PatrimoniNatural/LEstanyilaconcalacustre/El travert%C3%AD/tabid/234/Default.aspx (04 - 05 - 2016)  Unitat de suport a la docència CRAI – UB. Facultat de Geologia. Litoteca.

Recuperat de http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/fitxes/sedimentaries/traverti. html (04 - 05 - 2016)  Generalitat de Catalunya. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Xarxa CB. Recuperat de http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb (15 - 05 - 2016) 

www.museudelter.cat



www.alt-ter.org

52

9. ANNEXOS

53

9.1.

FITXA D’IDENTIFICACIÓ D’AMFIBIS, RÈPTILS I MAMÍFERS DEL MUSEU DEL TER

54

9.2.

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE MACROINVERTEBRATS DEL MUSEU DEL TER

55

9.3.

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE PEIXOS DEL MUSEU DEL TER

56