LES RIBES DEL TER A FONTAJAU

Les Ribes del Ter (Fontajau) 3r d’ESO IES Vallvera Didàctica de l'especialitat de biologia i geologia.

Treball de camp i educació per la sostenibilitat.

Alumnes: Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá i Mireia Ylla

Maig 2012 Universitat de Girona Màster formació professorat de secundària

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

INDEX INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3 JUSTIFICACIÓ i OBJECTIUS ............................................................................................................. 4 OBJECTIUS QUE L’ALUMNE HA D’ASSOLIR EN LA REALITZACIÓ DEL QUADERN PRÀCTIC ............ 5 COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN ............................................................................................. 5 TEMPORITZACIÓ............................................................................................................................ 7 FITXA GENERAL DE L’ACTIVITAT PEL PROFESSOR ......................................................................... 8 CONTEXT ....................................................................................................................................... 9 QUADERN DE L’ALUMNE ............................................................................................................. 10 INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 11 SITUACIÓ DE LA ZONA ............................................................................................................. 11 COM I PERQUÈ ANEM EXPLORAR? ......................................................................................... 12 OBJECTIUS: .............................................................................................................................. 13 ACTIVITAT 1: SIGUEM CREATIUS ............................................................................................ 14 ACTIVITAT 2: OBSERVATORI D’OCELLS.................................................................................... 15 ACTIVITAT 3: IDENTIFICACIÓ DE PLANTES HERBÀCIES............................................................ 20 ACTIVITAT 4: ESBRINEM L’EDAT DELS ARBRES. CONTEM ANELLS! ......................................... 28 ACTIVITAT 5: OBSERVACIÓ DE MACROINVERTABRATS .......................................................... 32 ACTIVITAT 6: IMPACTES HUMANS .......................................................................................... 39 ACTIVITAT 7: SUCCESSIÓ DE PLANTES VORA EL RIU ............................................................... 40 ACTIVITAT 8: IDENTIFICACIÓ D’ARBRES .................................................................................. 42 ACTIVITAT D’AUTOAVALUACIÓ ............................................................................................... 49 REFERÈNCIES BIBILIGRÀFIQUES .............................................................................................. 50 ANNEX ......................................................................................................................................... 52

2

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

INTRODUCCIÓ El següent treball de camp pretén que els alumnes coneguin, a través de l’exploració de l’entorn, la fauna i la vegetació tant rica que es troba a les ribes del Ter. Aquest és un treball de camp ambientat en un entorn molt proper a nosaltres, i que a vegades no és prou ben conegut pels alumnes, bé perquè no hi han anat amb les famílies o bé perquè potser l’escola tampoc els ha donat la oportunitat de conèixer-lo. S’ha preparat la següent pràctica de camp amb la finalitat que els alumnes es familiaritzin amb la flora i fauna típica de la riba del Ter; aus, amfibis, macroinvertebrats, rèptils, peixos arbres i plantes herbàcies propis del hàbitat que visitarem.

La següent pràctica s’ha dissenyat amb l’objectiu de que els alumnes coneguin bé l’entorn de les ribes del Ter d’una manera divertida, ja que es presenta en forma de gimcana, com també d’una manera moderna ja que inclou l’ús del telèfon mòbil i de nous softwares que utilitzen GPS per a orientar-se i càmera. Així doncs, el quadern de l’alumne està constituït per a 8 activitats, les quals s’han de completar en 30 minuts per cadascuna.

A l’avaluació, a més de valorar que estiguin bé els continguts, el què i com es redacti, també es valorarà si els alumnes han aconseguit el màxim de preguntes contestades en cada pràctica (gimcana). A més a més, l’activitat inclou una part més creativa, més de interacció personal entre els alumnes, perquè estimulin la seva creativitat i la seva originalitat. Per concloure el treball, s’avaluarà com s’han sentit els alumnes per a saber si han aprés i s’hi s’han divertit, se’ls passarà el qüestionari que s’adjunta al final d’aquest document.

3

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

JUSTIFICACIÓ i OBJECTIUS Pretenem aflorar la sensibilitat i respecte dels alumnes cap l’entorn natural proper, tot aprenent amb diferents activitats que es proposen en aquesta sortida de camp, com tots els objectius transversals que s’especifiquen a continuació. Descobrir l’entorn natural com una oportunitat per aprendre amb els alumnes, abans de que finalitzin l’educació obligatòria, fomentant possibles ecòlegs i/o naturalistes. A continuació s’exposen tant els motius de justificació com els objectius que té aquesta pràctica.

Conèixer l’entorn natural en general de la riba del Ter. Saber que existeix i saber on es troba.

Viure una activitat gratificant com és anar a la riba del Ter un dia de primavera amb tots els arbres d’un verd intens espectacular.

Estar en contacte amb el medi natural, perquè interaccionin amb aquest i puguin descobrir si els agrada estar en contacte amb la natura i el treball en aquesta, incentivant que s’hi vulgui’n dedicar.

Conèixer la flora pròpia de la riba del Ter, una vegetació de ribera que veuran en molts d’altres paratges naturals als trams baixos del rius catalans i que per tant, val la pena reconèixer.

Conèixer la fauna pròpia de la riba del Ter, tant ocells, com rèptils, peixos i macroinvertebrats, i tècniques d’observació i mostreig que s’apliquen a la natura, etc.

Aprendre a orientar-se a partir d’unes coordenades obtingudes

per

Geolocalització, i a partir del softwares que utilitzen GPS. Interaccionar amb la natura d’una manera creativa amb l’expressió corporal, ja que han de crear una figura original que tingui a veure amb la natura.

4

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

OBJECTIUS QUE L’ALUMNE HA D’ASSOLIR EN LA REALITZACIÓ DEL QUADERN PRÀCTIC Per la realització del treball pràctic els alumnes hauran d’assolir diversos objectius:

Ser un dels grups més ràpids en completar correctament el dossier.

Els alumnes hauran de contestar el màxim de preguntes per tal d’obtenir la màxima nota possible. Ja que és una gimcana, s’hauran d’esforçar per aprofitar el temps i concentrar-se en la informació de què disposen per a poder trobar el màxim d’espècies possibles tant de vegetació com d’aus, macroinvertebrats, etc. que se’ls demana en el dossier. Si es despisten massa no ho aconseguiran, perquè n’hi ha que són difícils de trobar.

Tenir la capacitat d’entendre i saber trobar les coordenades de Geolocalització.

Fonamental per tal de trobar tots els elements que el dossier demana com també poder contestar el màxim de preguntes de manera correcta.

Desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Presentar el dossier de la manera polida.

Ser respectuós amb el medi ambient.

Saber treballar amb equip.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN Conjunt de competències que es treballen:

La competència científica: contempla emocionar-se amb l’entorn natural, analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, comunicar i comprendre el llenguatge científic de les ciències naturals, etc.

5

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

La competència científica es treballarà quan treballem la orientació amb les coordenades GPS, i també quan treballem la exploració del medi a través de la qual s’han de trobar els elements fixats en les fitxes. En aquest punt, la competència científica com a exploració i com a investigació del medi, fent servir el sentit comú, el mètode prova i error perquè aprenguin per ells mateixos la millor manera d’explorar (competència aprendre a aprendre i competència d’autonomia i iniciativa personal) i de defensar-se en aquest entorn.

La competència artística: La competència artística es treballarà en l’activitat de realització artística d’una figura relacionada amb el medi ambient, a partir de la originalitat i la creativitat i amb la fusió amb el medi. També en aquesta mateixa activitat quan s’han d’inventar el nom i el crit de guerra del grup.

Competència de conviure junts i habitar el món: Aquesta competència es treballarà tant punt arribem i fins que sortim de l’entorn. Això serà així ja que el joc és totalment cooperatiu, ens haurem d’entendre amb els del nostre grup per treballar ràpid, aconseguir objectius i per tenir un bon ambient, per a passar-nos-ho bé. A més, el dossier també fomenta la convivència i el respecte a la natura en tot moment. Els alumnes portaran una bossa per recollir les deixalles de l’entorn (Competència social i ciutadana).

Competència digital: En tant que faran servir GPS.

6

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

TEMPORITZACIÓ Per la realització de la pràctica s’ha dissenyat la següent temporització: Horari

Ordre de

Concepte

l’esdeveniment

Temps

Variació de

(minuts)

temps possible

9:00-9:15

Sortir de l’IES

Trobar-nos

15

5

9:15-10:00

Caminar fins al

Anada

30

10

Parc de les Ribes del Ter 10:00-10:30

Esmorzar

Esbarjo

30

5

10:30-11:00

Explicar activitat

Explicació

30

10

Els alumnes

Realització

120

15

realitzen

activitat

I fer grups 11:00-13:00

l’activitat 13:00-13:30

Dinar

Esbarjo

30

10

13:30-15:30

Els alumnes

Continuació

120

15

continuen

Realització

l’activitat

activitat

Valoració,Recollim

Trobada,

30

15

i marxem

valoració

Caminem fins l’IES

Tornada

45

10

15:30-16:00

16:00-16:45

TOTAL

7,5 hores

(tot el dia)

7

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

FITXA GENERAL DE L’ACTIVITAT PEL PROFESSOR UNITAT Coneguem l’entorn de les RIBES del TER ASSIGNATURA CIENCIES NATURALS ACTIVITAT: Sortida de Camp a les Ribes del Ter

CURS

3r ESO

OBJECTIU: Conscienciar i sensibilitzar sobre el medi que ens envolta, conèixer un entorn proper a l’escola, saber treballar amb grup, saber treballar de manera autònoma, desenvolupar el sentit de la creativitat, saber orientar-se, fer ús de les TIC, desenvolupar activitats d’identificació, de reflexió i anàlisi.

RECURSOS

5’30 h.

(Sortida de camp de tot el dia)

CONSIDERACIONS: Sempre que sigui possible, és recomanable que el professor faci els grups de 5 amb l’objectiu que complementin els nivells. Fer grups heterogènis a partir de les competències o habilitats de cada alumne.

Estar pensat per fer-ho amb un grup de 40 alumnes.

Llavors es farien 8 grups de 5 membres cadascú. En cas de ser més o menys alumnes s’hauria de tenir en compte.

Activitat pensada per 4 professors a dirigir-la i supervisar-la.

Veure mapa annex de la localització de les activitats i la posició dels professors.

Es convenient que prèviament a l’activitat algun professor vagi a la zona amagar en els punts georeferenciats les caixes de cartró amb els dossiers a dins de les activitats: 3,4,7 i 8. I les fitxes de l’activitat de comptar els anells del tronc.

El professor dins l’observatori tindrà ja els dossiers de l’activitat 1 i 2. I el professor de sota el pont de la carretera de les activitats 5 i 6.

MATERIAL NECESSARI (detallat a cada activitat) Llapis i goma Dossiers alumnes (repartits per cada activitat) 8 caixes de cartró (on es guardaran els dossiers de les activitats) 1500 Bossetes de plàstic (per fer inventari flora) Cinta adhesiva (enganxar la bosseta el dossier) Prismàtics 8 Bosses d’escombraries Mòbil amb GPS i Camara de fotos (mínim 1 per grup) Paper de vidre Fitxes plastificades activitat 4(anells arbres, veure annex) 2 Salabres (mínim 1) Pots plàstic Lupa 4 xiulets (o quelcom més agradable) DESENVOLUPAMENT: (veure apartat temporització) 1. Fixar un punt de trobada de tot el grup. Explicar l’activitat, realitzar grups i repartir un punt a geolocalitzar a cada grup. Cada grup a una activitat diferent de les 8 (30’): 2. Els professors toquen el xiulet i comença l’activitat.

Els grups disposen de 30 minuts per fer l’activitat.

Transcorreguts els minuts els 4 professors toquen el xiulet hi es produeix el canvi d’activitat. Tots els grups hauran de fer totes les activitats. Passades 2 hores, 4 activitats realitzades es farà una mitja part.

Després es continuarà amb les 4 activitats que falten. (4 hores + 30’ descans) 3. Reunió de tots els grups al punt de trobada.

Valoració de l’activitat. Recollida de dossiers. (30’)

AVALUACIÓ

DIFERENCIACIÓ



Assegurar-nos que els membres del grup treballen a bon ritme i que entenguin el perquè dels les coses.

      

En funció de cada professor els %. (veure les pautes d’avaluació dins cada activitat).

10 % cada una de les 8 activitats (total 80%) 5% cooperació grup 5% compliment dels temps (30 minuts prova) 5% respecte el medi ambient (bossa escombraries) 5% bona presentació i estat del dossier, material, etc.

5% localització proves, saber orientar-se, autonomia grup, 5% que tot els membres del grup vinguin amb la fulla que s’enganxa (activitat 3)

Veure annex 4 el mapa de com estaran distribuïts el 4 professors dins la zona marcada.

8

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

CONTEXT L’institut Vallvera es troba vora les Hortes de Salt i la sèquia Monar, concretament al Camí de les Guixeres de Salt, proper a l’antiga fàbrica tèxtil de Salt, la Comacros. En un entorn agrícola excepcional que trenca amb la dinàmica urbanitzada generalitzada del poble. Salt va créixer exponencialment al llarg del segle XX. Degut a la immigració es va triplicar la població, i avui és el municipi més densament poblat de les comarques gironines. La primera onada d’immigració majoritàriament provenia del sud de la península ibèrica i en menor mesura del nord (anys ‘60‘70). En una segona onada, al inici del segle XXI, la població saltenca arriba a les 30.000 persones i és formada per un mosaic de nacionalitats, entre les quals destaquen els col·lectius provinents d’Àfrica, com ara el marroquí (4.852 veïns), el gambià (1.780), etc. I més recentment un creixent col·lectiu llatinoamericà, i gens menyspreable el col·lectiu provinent del continent asiàtic. S’han arribat a censar més de 90 nacionalitats diferents al municipi de Salt. Tot un exemple insòlit arreu de la península i possiblement de més abast, on es troben 10 cultures diferents/km2. Degut aquest moviments migratoris hi ha hagut una important incorporació d’alumnes procedents de sud Amèrica i continua augmentant la població d’alumnes Magribins, la qual cosa comporta que l’atenció a la diversitat, en aquest institut, és un aspecte molt important, a causa de la plural procedència d’alumnat i del seu nivell sòcioeconòmic. Hi ha un fort programa anomenat Pla d’Acollida. Degut a que aproximadament un 40% del col·lectiu d’alumnes d’ESO del Vallvera és procedent d’altres països i/o continents, és molt important donar a conèixer l’entorn natural de la ciutat per integrar-nos tots plegats amb consciencia ambiental i fent alhora treball cultural, aprenent a estimar la terra que ens dona vida.

9

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

QUADERN DE L’ALUMNE

Anem a fer d’exploradors a l’entorn del parc de les Ribes del Ter (Fontajau)

Quadern del grup d’alumnes compost per: ................................................................. ................................................................. ................................................................. ................................................................. .................................................................

10

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

INTRODUCCIÓ Us heu fitxat amb la foto de la portada del quadern? Hi heu estat mai? És una zona propera el centre de la ciutat de Girona on molta gent hi va a passejar, a córrer, a fer un picnic, etc. És tracta d’un indret força tranquil i de gran bellesa, però a més, presenta una gran riquesa i varietat biològica. Avui hi anirem a fer d’exploradors!

SITUACIÓ DE LA ZONA

Onyar

Ter

Girona Ciutat

Imatge 1: Mapa situació zona

En aquest mapa pots observar la zona on ens trobem avui, a les ribes del riu Ter, propers al pavelló de Fontajau. Com hem comentat, ens trobem molt a prop de la ciutat de Girona. Aquesta ciutat la creuen quatre rius: L’Onyar, el Ter, el Güell i el Galligants. Avui estarem prop del Ter tal i com podem veure en l’àrea marcada en vermell, que és per allà on hem d’exploradors avui.

11

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

COM I PERQUÈ ANEM EXPLORAR?

Perquè tenim ganes de conèixer l’entorn proper de les Ribes del Ter i també, perquè hem de trobar els fulls que falten al dossier!

Per això ens organitzarem amb grups de 5 persones. Cada grup ha de tenir els següent material:  Un mòbil amb GPS (i si és possible, càmera de fotos)  Una bossa d’escombraries i guants de làtex  Uns prismàtics  La carpeta amb el dossier  Un llapis o bolígraf

Cada membre del grup tindrà una funció dins del grup. Aquesta l’haureu d’anar rodant entre els membres del vostre grup a mesura que aneu fent i completant les activitats. Els diferents rols i funcions que hi ha d’haver són les que es mostren a continuació: 

EL CARTÒGRAF: Porta el mòbil amb GPS. Serà l’encarregat de geolocalitzar i orientar el seu grup per trobar els punts que se l’indiquin. Si el mòbil disposa de càmera de fotos, també farà de fotògraf.



L’ECOLOGISTA: Com a persona conscienciada amb el medi ambient, haurà de dur una bossa d’escombraries i guants. En cas que durant el treball de camp trobi algun paper, plàstic o alguna deixalla pel terra, l’haurà de recollir.



L’OBSERVADOR: Encarregat de portar uns prismàtics penjats el coll i fer-ne un bon ús.

12

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla 

Maig 2012

L’ANNOTADOR: Porta la carpeta amb el dossier del seu grup. També un llapis o bolígraf. És l’encarregat de guardar el material en bon estat i anar escrivint el què faci falta.



EL DIRECTOR: Encarregat que tothom faci la seva feina, que el grup segueixi correctament, que es compleixi el temps adequat en cada prova, que motivi el grup, etc.

OBJECTIUS: 

Ser un dels grups més ràpids en completar correctament el dossier.



Portar el màxim de escombraries recollides. Molt de compte amb objectes punxants o que puguin tallar.



Que tot l’equip porti al final del les activitats la planta que s’enganxa a la roba (atens a l’activitat nº3!!).



Tenir una bona entesa entre els membres del grup. Ajudant-vos, respectant-vos.

Recorda que s’han d’anar rodant les funcions de grup.

Apa doncs, si no tens cap dubte i ja tens l’equip amb tots els rols aclarits, demana el professor quin és la primera parada que el teu equip ha de geolocalitzar per trobar la continuació del dossier! En total hi ha 8 activitats per completar el dossier.

Molta sort!!

13

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 1: SIGUEM CREATIUS 

Busqueu un nom pel vostre grup:.............................................................................



Escriviu el vostre crit de guerra:........................................................................................

(Durant la sortida l’hem de sentir algun cop)



Amb els membres del grup heu de ser creatius i originals i heu de pensar alguna espècie animal o vegetal i intentar-la representar amb els vostres cossos. Penseu que disposeu de 4 persones per representar la figura i un membre del grup ha fer una foto amb el mòbil per captar la imatge. Al finalitzar l’activitat recordeu enviar les imatges elaborades al correu electrònic del professor.



Feu un dibuix/esbós de la figura que heu representat i la disposició dels cossos dels 4 membres del grup.

Activitat val 10 punts: 2 nom grup, 2 crit de guerra, 1 que algun cop s’hagi sentit el crit, 2 esbós, 1 foto, 2 originalitat i creativitat.

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el Cartògraf ha de buscar les coordenades 41,98927/2,81361 per trobar la següent activitat!

14

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 2: OBSERVATORI D’OCELLS

Localització (coordenades: 41,989327 / 2,813382 )

Presentació activitat: Benvinguts a l’activitat 1. En aquesta activitat, en primer lloc heu d’arribar a trobar el mirador d’aus de la ribera. Un cop situats allà expliqueu amb dues línies perquè creieu que és el mirador.

Què farem?

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a reconèixer 6 espècies d’ocells molt característiques. Els ocells poden ser difícils de veure, perquè com tots els animals, si hi soroll s’amaguen per a no sé vistos i així sobreviure, ja que el soroll l’associen a alguna cosa que els pogués deparar mal, es a dir un depredador o bé un caçador.

En aquesta activitat trobaràs una fitxa que t’ajudarà a la identificació dels ocells de la ribera. Quan el vegis, pots descriure què feia, on era, i si estava sòl o amb un grup d’aus iguals o bé diferents a l’espècie en qüestió.

Atenció: Els ocells es poden observar des del mirador, però estigueu atents perquè en podreu veure durant tota l’excursió! No us preocupeu si us costa una mica, la paciència és la mare de la ciència!

Puntuació de l’activitat: Aquesta activitat puntua 10 punts. Per a cada ocell identificat correctament, obtindràs 1 punt, si en localitzes i en descrius algun més que hagis vist va sumant fins arribar a un màxim de 10 punts. Sort!

15

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Fitxes ocells de riu

Nom en català: Ànec Coll Verd Nom científic: Anas platyrhynchos

Descripció: És un ànec molt comú en rius Què feia? On es trobava? Has vist alguna i estuaris. És creu que és l’ànec del qual cosa que t’ha cridat l’atenció? van aparèixer moltes altres espècies. El mascle, té el coll i el cap de color verd intens, mentre que la femella i els petits aneguets immadurs són de color bru, es a dir marrons.

Nom en català: Polla d’aigua o gallineta d’aigua Nom científic: Gallinula chloropus

Descripció: És un ocell que resisteix molt bé condicions notables de contaminació així com alts graus de salinitat. Els seus colors característics són el vermell que envolta tot el bec, i els colors foscos marrons i negres de tot al cosa acompanyats amb dues ratlles blanques al costat i a la cua.

Què feia? On es trobava? Has vist alguna cosa que t’ha cridat l’atenció?

16

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Picot Verd Nom científic: Picus viridis

Descripció: Aquest ocells tenen un carpó Què feia? On es trobava? Has vist alguna (part del pit) groc llimona, i tenen un cosa que t’ha cridat l’atenció? dors verd pistatxo, tenen el bigoti (part de sobre del cap) vermell i negre. No obstant la femella és més apagada i no té la coloració roja del bec. Té una cua de plomes curtes i molt robustes així com unes extremitats que li ajuden a grimpar (enfilar-se els arbres) per a menjar larves d’insectes.

Nom en català: Merla negre Nom científic: Turdus merula

Descripció: L’hàbitat de la Merla negre és molt variat, des de parcs, a horts, boscos fruiters etc. El mascle és d’un negre intens amb un característic bec groc, mentre que la femella és de color bru. Els petits immadurs són de color morat amb puntets blancs.

Què feia? On es trobava? Has vist alguna cosa que t’ha cridat l’atenció?

17

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Raspinell Comú o Pica-soques Nom científic: Certhia brachydactyla

Descripció: El raspinell comú s’enfila als Què feia? On es trobava? Has vist alguna arbres en forma d’espiral, i amb l’ajuda cosa que t’ha cridat l’atenció? del recolzament de la seva cua per a poder alimentar-se d’insectes. Té el mantell de color bru (part superior de l’ocell) amb ratlles característiques blanques i grises, amb un bec molt llarg i corbat que li serveix per extreure aràcnids i insectes de l’escorça dels arbres.

Nom en català: Mosquiter comú o Ull de bou Nom científic: Phylloscopus collybita

Descripció: És un ocell insectívor, petit i arrodonit. La seva coloració és marronosa en la part de dalt i groguenca en els flancs. El seu nom, Ull de Bou és molt típic de les Illes Balears.

Què feia? On es trobava? Has vist alguna cosa que t’ha cridat l’atenció?

18

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Et proposem que si veus algun altre ocell de la següent taula o bé qualsevol altre, també el tinguis en compte i descriguis el què has vist:

Nom ocell no identificat

Descripció

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el professor d’aquesta parada et donarà la fitxa de la següent activitat.

19

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 3: IDENTIFICACIÓ DE PLANTES HERBÀCIES

Localització (coordenades:41.990511,2.817044)

Presentació activitat: Benvinguts a l’activitat 3. Ens trobem en un tros de camí, amb una part de bosc i una altra de vora de riu. Com podeu observar, hi ha moltíssimes plantes diferents. En aquesta pràctica, però, només volem identificar les més abundants i les més conegudes.

Què farem?

Hem d’intentar classificar el màxim d’espècies de plantes possibles en el temps disponible que tenim. Teniu una graella disponible per a escriure les plantes que heu observat. Per a demostrar que heu observat i identificat correctament les plantes, les heu de fotografiar. També les podeu dibuixar si us atreviu!

Recordeu que la fotografia ha de contenir una imatge clara de la planta i, a més, ha de ser prou representativa (convé que s’hi vegin fulles i, si n’hi ha, fruits i flors).

Per a identificar-les heu d’usar les fitxes que teniu al final d’aquesta activitat. També disposeu d’un glossari que us ajudarà amb aquelles paraules difícils que apareixen a les fitxes.

Atenció: no arrenqueu les plantes. Segur que les podeu observar, identificar i fotografiar sense haver de fer-les mal.

Puntuació de l’activitat: Per a cada planta identificada i trobada obtindreu 0,5 punts. Si a més les fotografieu, obtindreu 0,5 punts més per a cada planta. El màxim de punts és 10!

20

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriùå, Pueyo i Mireia Ylla Nom de la planta que has trobat

Maig 2012

Enganxa la fotografia o dibuix que has fet de la planta.

21

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

22

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Fitxes plantes Nom en català i en científic entre parèntesi

Descripció de l’espècie

Plantatge (Plantago sp.)

fulles molt amples i llargues, que surten d’un mateix punt al nivell del terra (fulles en roseta). Les flors es situen en una espiga llarga i vertical.

Malva (Lavatera sp.)

planta amb flors de color rosa, amb venes de color més fort i amb els pètals lobulats.

Dent de lleó (família Compositae)

fulles grans i llargues, que formen una roseta. Les fulles són lobulades, però les divisions que forma no arriben al nervi central.

La flor és de color groc característic. Els fruits formen una esfera de pèls blancs que al bufarhi, es desfan volant.

Imatge

23

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Heura (Hedera helix)

Ortiga (Urtica sp.)

Morella roquera (Parietaria judaica)

Maig 2012

l’heura és una liana molt característica. Les fulles són romboïdals, alternes i poden adoptar formes lleugerament diferents. Forma petites arrels a les branques que li permeten adherirse a altres plantes o roques.

l’ortiga és una planta molt freqüent a terrenys humits i remoguts.

Presenta a les seves fulles i tiges uns pèls que són urticants. Convé no tocar-la si no és amb guants. Les fulles són ovalades ,amb els marges serrats i es disposen a la tija en parells: una a cada costat.

planta fàcilment característica per tenir fulles que s’enganxen molt bé a la roba. Les fulles són romboïdals i tenen un tacte sedós. Les tiges joves són lleugerament rosades. És una planta molt al·lergògena, és a dir, que causa moltes al·lèrgies.

24

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Rosella o gallaret (Papaver sp.)

Rogeta (Rubia peregrina)

Card

Maig 2012

la rosella té una flor de color vermell molt intens. Té quatre pètals molt fins vermells que contenen un punt negre a la base.

planta enfiladissa. Les fulles surten en grups de 4-5 d’un mateix punt de la tija. A més, són fulles allargades i una mica dures, que s’enganxen fàcilment a la roba i als dits.

planta molt espinosa, tant en les fulles com en les tiges. Hi ha moltes espècies de cards, però són identificables per les seves espines.

Les flors tenen un color rosatpúrpura.

25

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Raïm de moro (Pytholacca sp.)

Balca (Typha sp.)

Canyís (Phragmites sp.)

Jonc (Scirpus sp.)

Maig 2012

planta amb fulles grans, ovalades i alternes. Les tiges són de color vermellós quan són joves. Forma raïms de petites flors blanques.

planta aquàtica, amb fulles molt llargues i en forma de cinta. Forma una espiga molt compacta.

planta aquàtica però que també pot trobar-se fora. Aquesta planta forma una tija alta amb una espiga de flors a l’extrem de tacte molt sedós. Les fulles són llargues i en forma de cinta.

planta amb tiges llargues i de tall circular. Es troba sempre molt prop de l’aigua. Les flors tenen forma d’esfera i s’agrupen en nombre variable (3-15).

26

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Càrex (Carex sp.)

Maig 2012

planta amb fulles cespitoses, és a dir, en forma d’herba de gespa. Té unes espigues groguenques que acaben penjant al final de la tija. Es troba molt prop de l’aigua.

Glossari de conceptes i paraules.

Paraules i conceptes que han aparegut a les descripcions dels arbres. Es troben ordenades per ordre alfabètic. Àpex: extrem de la fulla. És la Fulla composta: és aquella fulla part més allunyada de la tija. que s’ha anat dividint de tal forma Forma romboïdal: en forma de que sembla una combinació de rombe. vàries fulles.

Fulles alternes: són aquelles Fulla lobulada: són aquelles fulles fulles que s’insereixen a la tija de que presenten parts que forma alterna; és a dir, una a la sobresurten i amb un contorn dreta, un espai, una a l’esquerra, ondulat. La fulla de la figuera n’és un espai, una a la dreta, etc... un bon exemple.

Roseta de fulles: es diu quan Fulla simple: és aquella fulla que totes les fulles neixen d’un forma una única unitat. mateix punt de la planta.

Revers: part inferior de la fulla.

Verticil: punt de la tija on neixen un conjunt de fulles.

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el Cartògraf ha de buscar les coordenades 41,99041/2,81774 per trobar la següent activitat!

27

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 4: ESBRINEM L’EDAT DELS ARBRES. CONTEM ANELLS!

Localització (coordenades:

41,99041/2,81774)

Presentació activitat: Els anells de creixement d’un arbre ens ajuden a esbrinar la seva edat. Però no només això sinó que també hi queda enregistrada molta més informació dels esdeveniments que afecten a la vida d’aquest. Com ara ferides o cicatrius de foc provocats per incendis o anells prims que suggereixen que l’arbre ha crescut sota estrès bé perquè ha estat un any molt sec o perquè molt a prop se situà un altre individu que li fa la competència. Per contra anells amples indiquen que l’arbre ha crescut amb els recursos necessaris. També es pot veure si l’arbre ha perdut verticalitat perquè forma la fusta de reacció (fusta de color més fosc).

28

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

No cal talar l’arbre per contar-ne els anells, en aquest cas nosaltres farem servir un dels arbres del parc que ja està talat.

Els dendroecòlegs fan servir una barrina (veure imatge 1) per extreure testimonis de fusta dels arbres. Moltes vegades se’ls posa un fungicida per evitar que cap paràsit ataqui l’arbre pel forat que hem fet. Els arbres poden compartimentar ferides i infeccions. Això significa que una part de l’arbre pot deixar de ser funcional (morir) però la resta segueix viva i creixent. Funcionen com a un submarí... Aquesta característica els permets tenir un sistema de defensa molt efectiu, Imatge 1: Font Dra. Emilia Gutiérrez, Universitat de Barcelona.

Sàvies què...? ...els arbres més vells fins ara trobats tenen més de 4.700 anys? (Pinus longaeva - EUA) ...a la península ibèrica el més vell té més de 300 anys? (Pinus nigra – Cazorla) Què farem?

Ara haureu de llimar amb paper de vidre des del centre fins a l’escorça, per visualitzar més clarament els anells de creixement. Veureu que cada anell esta format per una part clara i una part fosca. La part clara és la fusta primerenca, i la part fosca és la fusta tardana. Haureu de contar els anells des del centre (medul·la) cap a l’escorça com s’observa a la imatge següent:

Imatge 2: L’anell comença per la part clara i acaba en la part fosca.

Material  

Paper de vidre Fitxes rere el tronc

29

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Preguntes: 1-Perquè penseu que són tant persistents i longeus els arbres? De quin material estan fets? ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... .........................................................................................................................................................

2-Com creixen els arbres? Trobareu la pista nº1 rere el tronc. .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... ..........................................................................

3 3-Quants anells té el tronc que teniu davant? .........................................................................................................................................................

4-Creus que tots els arbres són útils per a comptabilitzar anells? Pista nº2 rere el tronc ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... .........................................................................................................................................................

5-Els anells d’aquest arbre són d’amplada semblant (sèrie complaent) o d’amplades diferents (sèrie sensible)? Què deu voler dir això? ......................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................

6-Heu trobat anells característics? Pista nº3 rere el tronc ......................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................

30

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Puntuació de l’activitat: (10 punts) Cada pregunta ben contestada + 1 punt! Els 4 que falten te’ls guanyaràs amb la bona presentació, la bona entesa entre els membres del grup, l’autonomia, etc...

En aquesta activitat es valoren les següents competències.

Competències: Aprendre a aprendre

Tot i què els facilitem la informació en forma de pistes hauran d’interpretar-la i raonar per contestar les preguntes.

Autonomia

En aquesta activitat ningú els dirigirà directament.

Organització del temps

Hauran de planificar-se el temps per a completar totes les preguntes

Destresa, habilitat de llimar el tronc saber fer

Han de llimar amb paper de vidre el tronc per comptar els anells.

Comprensió escrita

Tota la informació la tenen però han de saber interpretar-la

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el Cartògraf ha de buscar les coordenades 41,99051/2,81858 per trobar la següent activitat!

31

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 5: OBSERVACIÓ DE MACROINVERTABRATS

Localització (coordenades: 41,99051/2,81858)

Sota el pont de la carretera

Presentació activitat: Els macroinvertebrats són animals invertebrats aquàtics molt petits, que mesuren des de pocs mil·límetres a centímetres. Aquests organismes són la base alimentària de molts altres animals aquàtics i s'usen com a indicadors de la qualitat de l'aigua.

Què farem?

Observarem els macroinvertebrats del riu Ter. Per fer-ho necessiteu el material que es descriu a continuació, no patiu, el professor/a us espera al punt geolocalitzat amb tot preparat.

Fareu un mostreig de macroinvertebrats, per això heu de fer servir el protocol de mostreig descrit a continuació. Per a identificar els organismes que trobeu teniu l’ajut de professor/a i la guia d’identificació de macroinvertebrats.

Material: 



Pots de plàstic per recollir les mostres

 

2 Safates blanques de com a mínim 20 x 30 cm Salabre amb una llum de 500 μm Pinces o aspirador entomològic

 



Placa de petri





Botes d’aigua



Lupa de mà (opcional) Retoladors permanents, llapis i etiquetes Vials de plàstic per recollir organismes desconeguts Càmera de fotos i GPS

32

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Procediment: En aquesta pràctica haureu de seguir un protocol de mostreig com fan els científics. El protocol és la guia on s’expliquen els passos que heu de seguir.

Protocol de mostreig

1r pas

2n pas

3r pas

4t pas

5è pas

Estrieu amb el professor una zona de mostreig.

Profunditat de l’aigua recomanada 20 cm.

Un membre de l’equip agafarà el salabre i farà 5 salabratades a 4 Imatge 1: Salabre. hàbitats representatius del riu (zona de còdols, zona de vegetació, http://www.bing.com/images/ aigua corrent i aigua estancada).

Bolcarem el contingut amb l’ajut d’aigua A continuació bolcarà el contingut tenint en compte no malmetre els del salabre a la safata amb l’ajuda macroinvertebrats de la mostra. d’un company.

Repartirem el contingut de pedretes, vegetals i macroinvertebrats en dos safates.

Prèviament netegem i retirem les pedres o Observarem amb deteniments el còdols i restes vegetals més grans revisant contingut de les safates. Ens que no hi hagi cap invertebrat. podem ajudar de la lupa.

dels

En podem ajudar de la guia amb imatges diferents que tenim a continuació.

6è pas

Identificació invertebrats.

7è pas

Anotem els individus trobats i retornem els organismes al riu.

33

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Guia d’identificació de macroinvertebrats Macroinvertebrat

Imatge

Adult

Característiques:

Dípters

Mosques i mosquits

No tenen potes, poden tenir pseudopodi

Odonats

Libèl·lula i espiadimonis

Mandíbula evident

Vida en la fase adulta és molt curta (hores o dies)

Efemeròpters

Insectes alat

Tricòpters

Insectes alat

Larva amb estoig.

Coleòpters

Escarabat

Molt diversos

Plecòpters

Insectes alats

Tenen 2 cercs

Heteròpters

Sabater

Boca xucladora

34

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Mol·luscs

Cargols

Majoritàriament tenen closca

Crustacis

Crancs

Exosquelet calcari

Planaries

Larves i adults igual forma

Cos no segmentat

Oligoquets

Cucs

Segmentat en anells

Sangoneres

Paràsits externs.

Alguns s’alimenten de sang.

Hirudinis

35

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Per saber-ne més: Existeixen diferents índexs de qualitat biològica que utilitzen els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat de l’aigua dolça. Aquests índex valoren la qualitat de l’aigua a partir de la tolerància a la contaminació dels macroinvertebrats presents a l’aigua.

Excel·lent

Molt bó

Estrès

Bo

Malalt

Mediocre

Molt greu

Deficient

UVI

Dolent

Imatge 2: Dibuix: Maria Rieradevall. Font: El Besòs, un riu a la UVI.,N. Prat i M.Rieradevall, 1995. A la columnes de la dreta trobeu la classificació de colors i estat ecològic segons l’Agència Catalana del Aigua.

36

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Preguntes: 1- Un cop sapigueu quin tipus d’invertebrats hi ha al Ter, anoteu-los a la taula següent.

Macroinvertebrat

Descripció

Dibuix

2-Ara imagineu que sou tècnics de l’agència catalana del aigua i que us demanen un informe de l’estat ecològic de les aigües del riu Ter. Amb ajut del professor feu una valoració del estat ecològics del riu Ter a la vostra zona de mostreig. ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... .........................................................................................................................................................

37

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Puntuació de l’activitat (10 punts): Comportament Cura amb el material Habilitats i destresa manual Interès Competència escrita

Escoltar, respecte amb els animals, etc.

Ser responsable amb el material Manipulació de les pinces, salabre, etc.

Ho valorarem amb observació directa i si fan preguntes amb curiositat Alhora de contestar la pregunta.

Segons l’assoliment d’aspectes el professor els hi posarà una puntuació entre (0-10) d’aquesta activitat.

Glossari: Bioindicador: Els organismes aquàtics toleren de diferent manera els canvis que es produeixen en l’aigua dels rius. Això fa que la presència o absència de determinades espècies serveixi als investigadors com a indicador de qualitat de les aigües.

L’Estat Ecològic: és una expressió de la qualitat, l’estructura i del funcionament dels ecosistemes aquàtics (anàlisi integrat), definició basada “En la condició dels elements biològics del sistema”, que es mesura segons els elements fixats en l’Annex V de la Directiva Marc, i que és aplicable a les masses d’aigua superficials (tret de les molt modificades i artificials).

Mostreig: acció de prendre mostres representatives d’un indret, en el nostre cas de macroinvertebrats del Ter. Larva: és un estadi de desenvolupament embrionari d'un animal dins la metamorfosi. Molt sovint les larves són morfològicament diferents dels adults.

Cercs: apèndix que tenen al final del cos plecòpter, efemeròpters i odonats. Aquests últims també presenten lamel·les. Aquestes són com una làmina, en canvi el cercs estan segmentats.

Exosquelet: és l'esquelet extern que recobreix tota la superfície dels artròpodes (aràcnids, insectes, crustacis i altres grups relacionats), on compleix una doble funció protectora i mecànica, proporcionant el suport necessari per a l'eficàcia de l'aparell muscular. Abans de menjar-nos una gamba li trèiem l’exosquelet.

Segmentat: parts en les que el cos es divideix en diferents parts. Generalment es divideixen en el cap, tòrax i l’abdomen.

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el professor d’aquesta parada et donarà la fitxa de la següent activitat.

38

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 6: IMPACTES HUMANS Anomena 10 impactes de l’home que hi ha en la zona. T’ adjuntem una imatge perquè et pugui ajudar a trobar-ne algun més a part dels que has vist. ( 10 PUNTS, a punt per impacte)

Nº

IMPACTE HUMÀ

JUSTIFICACIÓ

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Cada impacte ben justificat suma un punt en l’activitat (Total 10 punts)!!

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el Cartògraf ha de buscar les coordenades 41,99047/2,81846 per trobar la següent activitat!

39

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 7: SUCCESSIÓ DE PLANTES VORA EL RIU

Localització (coordenades: 41,99047/2,81846)

Presentació activitat: Us trobeu a l’activitat 7. Si observeu la vegetació que us rodeja en aquest indret, observareu que no és la mateixa en funció de la seva proximitat al riu. El que succeeix és que les diferents espècies de plantes d’aquest indret es distribueixen en funció de les seva tolerància a la quantitat d’aigua al sòl. Així doncs, algunes plantes estaran adaptades a viure amb les seves arrels i la seva tija dins l’aigua. D’altres viuran allà on només les seves arrels estiguin submergides. D’altres, en canvi, toleraran sòls enfangats però no inundats. En definitiva, hi haurà una gradació, o successió, d’espècies, des de les que viuen amb part del seu cos a l’aigua fins a les que només volen una mica d’humitat.

Què farem?

1) Observeu i anoteu sobre l’esquema 1 del tall del riu les espècies en funció de la seva proximitat al riu. Podeu emprar la guia de plantes que teniu a l’activitat de les plantes herbàcies.

2) Indica per a cada planta si tenia: la tija submergida, les arrels submergides, cap part submergida però en un lloc fangós, cap part submergida i en un lloc “sec”.

Apunteu-ho a l’esquema 2.

40

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Esquema 1: tall de la vora del riu. Afegeix aquí els nomes de les plantes i la seva posició segons com l'hagis observada.

Nom de la planta

Característiques respecte a l’aigua

Esquema 2: característiques de les plantes observades.

Puntuació de l’activitat: Aquesta activitat puntua 10 punts. Obtindreu 1 punt per a cada espècie que situeu correctament a l’esquema 1 fins a un màxim de 5 punts. Els altres 5 punts els obtindreu si assenyaleu correctament les característiques de la planta en quant a la seva situació amb l’aigua. Sort!

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el Cartògraf ha de buscar les coordenades 41,99011/2,81512 per trobar la següent activitat!

41

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT 8: IDENTIFICACIÓ D’ARBRES

Localització (coordenades: 41.99011/2.81512)

Presentació activitat: Benvinguts a l’activitat 8. Com podeu veure, ens trobem en una esplanada rodejada de diferents espècies d’arbres. La major part d’aquests arbres són típics d’un tipus d’ecosistema que anomenem bosc de ribera. El bosc de ribera és un bosc habitual de les voreres dels rius i torrents del nostre territori. Com a ecosistema té una gran importància biològica ja que no només hi trobem una gran diversitat vegetal, sinó que a més hi viuen moltes espècies animals, especialment aus i mamífers.

Què farem?

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a reconèixer 10 espècies d’arbres molt característics. Aquestes deu espècies les trobaràs a l’esplanada on et trobes, però pot ser t’hauràs de moure i explorar una mica.

En aquesta activitat trobaràs una fitxa que t’ajudarà a la identificació de cada arbre.

Per a cada un que identifiquis, enganxa una fulla a la fitxa corresponent.

Si tens algun problema amb el lèxic emprat a les descripcions dels arbres, tens un petit glossari al final de l’activitat.

Atenció: les fulles que enganxis han de ser fulles trobades al sòl. A cap arbre li agrada que li arrenquin fulles verdes!

Puntuació de l’activitat: Aquesta activitat puntua 10 punts. Per a cada arbre identificat correctament, obtindràs 1 punt. Sort!

Una vegada acabada l’activitat o transcorreguts els 30 minuts, si encara no teniu les fites de les 8 activitats, el professor d’aquesta parada et donarà la fitxa de la següent activitat.

42

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Pollancre Nom científic: Populus nigra

Descripció: el pollancre és un arbre caducifoli. La seva escorça és de color gris blanquinosa i és bastant llisa en un principi, amb petits solcs de color negre.

Després, a mesura que l’arbre creix, el seu tronc presenta una escorça més rugosa longitudinalment. Les fulles són simples, tenen una forma romboïdal, acabades en punta i són verdes pels dos costats.

Enganxa-hi la fulla:

Nom en català: Robínia Nom científic: Robinia pseudoacacia

Descripció: la robínia és un arbre caducifoli. Presenta una fulla composta, amb uns quants parells de folíols i un independent a la part final. Cal recordar que la fulla no és un dels folíols, sinó el conjunt d’aquests. Forma raïms de flors blanques i del tipus papilionaci (és a dir, recorden una papallona). Els fruits són llegums. La robínia és un arbre nordamericà introduït.

Enganxa-hi la fulla:

43

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Lledoner Nom científic: Celtis australis

Descripció: el lledoner és un arbre caducifoli. La seva escorça és molt llisa i és de color gris. Té unes fulles de tipus simple, una mica serrades als seus marges. Aquestes fulles es situen alternament a la branca (és a dir, no es situen en parells, una a cada costat). Els lledoners tenen un fruit rodó, verd al principi i negre a la maduració.

Enganxa-hi la fulla:

Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex

Descripció: l’alzina és un arbre de fulla perenne. És un arbre molt típic als nostres boscos, sobretot als mediterranis.

Presenta una fulla dura (escleròfil·la), amb un color verd fosc a l’anvers, i un color verd blanquinós al revers.

Enganxa-hi la fulla:

44

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Freixe Nom científic: Fraxinus angustifolia

Enganxa-hi la fulla: Descripció: el freixe és un arbre caducifoli. Té unes fulles compostes, amb uns quants folíols allargats i amb una mica de serra als seus marges. Els fruits s’agrupen en raïms i presenten cada un d’ells una ala membranosa.

Nom en català: Llorer Nom científic: Laurus nobilis

Enganxa-hi la fulla: Descripció: Té unes fulles simples, de color verd fosc, dures, molt aromàtiques i que, de fet, s’empren sovint per cuinar.

45

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Salze Nom científic: Salix alba

Descripció: el salze és un arbre caducifoli.

Té unes fulles alternes, fines i allargades (també conegudes com lanceolades), amb un anvers verd i un revers verd blanquinós. Les flors s’agrupen en uns raïms molt compactes que pengen.

Aquest arbre té propietats medicinals molt conegudes. Del seu tronc se’n extreu la salicina, un precursor de l’àcid acetilsalicílic (aspirina).

Enganxa-hi la fulla:

Nom en català: Figuera Nom científic: Ficus carica

Descripció: la figuera és un arbre caducifoli. Té unes fulles simples, amples, grosses i lobulades. Si tallem una fulla o una branqueta, surt un làtex blanc característic (aneu en compte, al làtex és irritant!). El seu fruit és molt conegut: la figa.

Enganxa-hi la fulla:

46

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Nom en català: Àlber Nom científic: Populus alba

Descripció: l’àlber és un arbre de fulla caduca. Les seves fulles són simples, alternes, i amb un anvers verd i revers blanquinós. El tronc, a l’igual que el seu parent pollancre, és més o menys llis, blanquinós i amb petites encletxes negroses.

Enganxa-hi la fulla:

Nom en català: Vern Nom científic: Alnus glutinosa

Enganxa-hi la fulla: Descripció: el vern és un arbre caducifoli.

Les seves fulles són verdes fosques, amb 5-8 parells de nervis ben marcats. Les fulles es reconeixen fàcilment per tenir un àpex que forma un angle obtús.

47

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

Glossari de conceptes i paraules.

Paraules i conceptes que han aparegut a les descripcions dels arbres. Es troben ordenades per ordre alfabètic. Àpex: extrem de la fulla. És la part més Fulla composta: és aquella fulla que s’ha allunyada de la tija. anat dividint de tal forma que sembla una Anvers: part superior de la fulla (la que combinació de vàries fulles. mira cap al sol).

Fulla lobulada: són aquelles fulles que Caducifoli: arbre que perd les fulles quan presenten parts que sobresurten i amb arriba l’estació desfavorable. un contorn ondulat. La fulla de la figuera Folíol: cada una de les divisions de les n’és un bon exemple. fulles compostes.

Fulla simple: és aquella fulla que forma Forma romboïdal: en forma de rombe. una única unitat.

Fulles alternes: són aquelles fulles que Perennifoli: arbre que conserva les seves s’insereixen a la tija de forma alterna; és a fulles tot l’any. dir, una a la dreta, un espai, una a Revers: part inferior de la fulla. l’esquerra, un espai, una a la dreta, etc...

48

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ACTIVITAT D’AUTOAVALUACIÓ La següent activitat és una autoavaluació. Això vol dir que t’has d’ avaluar a tu mateix i a les activitats de la sortida. Aquesta avaluació no compta en la teva nota final, és només perquè tu mateix/a sàpigues si l’activitat t’ha resultat de profit i has aprés coneixements nous, i si n’has pogut memoritzar algun. Tens tot veuràs seguit dues graelles que has de contestar posant creuetes a la columna que tu escullis, segons si contestes a la pregunta “Ho sé”, “Ho sé més o menys”, o “No ho sé”.

Grella d’avaluació de coneixements: Preguntes

Ho sé

Ho sé més o menys

No ho tinc clar

Saps què és la ribera del Ter? Saps on es troba la ribera dins la teva ciutat?

Saps interpretar les coordenades?

Podries anomenar 5 arbres de la ribera del Ter? Podries anomenar 5 ocells de la ribera del Ter? Podries nomenar 5 espècies de plantes herbàcies?

Grella per a donar la teva opinió: Preguntes

Si

Més o menys

No

T’ha agradat l’activitat en general?

T’ha agradat esbrinar on es trobaven les coordenades?

T’ha agradat la cooperació amb el teu grup?

T’has sentit bé?

Contesta: Què és el que més t’ha agradat de tot el què has fet durant l’activitat?

49

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

REFERÈNCIES BIBILIGRÀFIQUES Índex d’Imatges: 

Fotos portada treball : Elaboració pròpia



Foto portada dossier alumnes:

http://www.flickr.com/photos/montse-poch/6336026549/ 

Foto dibuix explorador:

http://www.actualidadcristiana.com.es/2010_02_01_archive.html 

Mapa situació zona

http://maps.google.com 

Imatge siguem creatius:

http://www.softhands.net/Creativity.html 

Imatges activitat 5 (macroinvertebrats):

Extretes de Tachet et al. 2002 i Campaioli et al. 1999 i de la web http://ecobill.diba.cat/index.php?page=../db/macroslist&family=0 

Imatges activitat 1 (observació ocells)

Coll verd http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.naturalezadigital.org/data/media/4/B170188-anec-collverd_filt.jpg&imgrefurl=http://www.naturalezadigital.org/details.php?image_id%3D1546&h=551&w=780&sz=13 7&tbnid=OWLLNW7lkYKqM:&tbnh=100&tbnw=141&prev=/search%3Fq%3Danec%2Bcoll%2Bverd%26tbm%3Disch%26tbo%3Du&zo om=1&q=anec+coll+verd&usg=__j93bMIKll-pTMn9616ehfrEhjzQ=&docid=HPkLD3LIIbdFiM&sa=X&ei=TPu9TnwMYuIhQe1iK2dDw&ved=0CGwQ9QEwAw&dur=61

Polla d’aigua http://www.google.es/imgres?q=polla+d%27aigua&um=1&hl=es&client=safari&sa=N&rls=en&biw=1366&bih=65 4&tbm=isch&tbnid=mxMOyM1b6cawRM:&imgrefurl=http://ichn.iec.cat/bages/zhumides/Imatges%2520grans/img19.htm&docid=jNVud7kYPslkcM&imgurl=http://ichn.iec.cat/bages/zhumides/Imatges%252520grans/Gallinula%252520chloropus2.jpg&w=641&h=380&ei=0fu9T5uSAdGChQf7pcDXA Q&zoom=1&iact=hc&vpx=347&vpy=164&dur=458&hovh=173&hovw=292&tx=165&ty=128&sig=11715159383874 9954165&page=1&tbnh=97&tbnw=163&start=0&ndsp=18&ved=1t:429,r:1,s:0,i:73

Picot Verd http://www.google.es/imgres?q=picot+verd&um=1&hl=es&client=safari&sa=N&rls=en&biw=1366&bih=654&tb m=isch&tbnid=oife4wThzqy3iM:&imgrefurl=http://www.canplantada.cat/fauna.htm&docid=YBbyzrScClktHM&i

50

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

mgurl=http://www.canplantada.cat/imagenes/fauna/aus/picot%252520verd.jpg&w=451&h=349&ei=DPy9T4ygC pS6hAfJ8a2fDw&zoom=1&iact=hc&vpx=934&vpy=359&dur=244&hovh=197&hovw=255&tx=163&ty=179&sig=11 7151593838749954165&page=1&tbnh=127&tbnw=164&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:19,s:0,i:125

Merla Negre http://www.google.es/imgres?q=merla+negre&um=1&hl=es&client=safari&sa=N&rls=en&biw=1366&bih=654&t bm=isch&tbnid=JjDs8r3es6HFvM:&imgrefurl=http://www.vilareal.info/vilapedia/index.php%3Ftitle%3DLa_merla&docid=TK4scxHrE_9jyM&imgurl=http://www.vilareal.info/vilapedia/images/thumb/e/e5/Merla1.jpg/450pxMerla1.jpg&w=450&h=345&ei=b_y9T4ayLImXhQf3sYyVDw&zoom=1&iact=hc&vpx=707&vpy=153&dur=1653&ho vh=197&hovw=256&tx=129&ty=112&sig=117151593838749954165&page=1&tbnh=145&tbnw=178&start=0&nds p=18&ved=1t:429,r:3,s:0,i:77

Raspinell Comú http://www.google.es/imgres?q=raspinell+comú&start=20&um=1&hl=es&client=safari&sa=N&rls=en&biw=1366 &bih=654&tbm=isch&tbnid=u_QkObqsjG6oDM:&imgrefurl=http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/raspinell.htm&d ocid=HuSb9Xj1CBq1M&imgurl=http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/ocells/raspinell.jpg&w=246&h=271&ei=Ev29T9exH pCEhQfDubjDg&zoom=1&iact=hc&vpx=767&vpy=130&dur=35&hovh=216&hovw=196&tx=117&ty=79&sig=117151593838749 954165&page=2&tbnh=152&tbnw=111&ndsp=25&ved=1t:429,r:35,s:20,i:26

Mosquiter Comú http://www.google.es/imgres?q=mosquiter+comú&um=1&hl=es&client=safari&sa=N&rls=en&biw=1366&bih=65 4&tbm=isch&tbnid=0rZ7DzqOXQnPPM:&imgrefurl=http://rogerpujolnaturaifotografia.blogspot.com/&docid=VWGwVmW0xi5HrM&imgurl=http://4.bp.blogspot.com/xKEHlJHgJqE/T52mjZlNe1I/AAAAAAAAAeQ/JmQ8te4wGXE/s1600/mosquiter%252Bcom%2525C3%2525BA%252B entrada%252Bbloc%252B09%252B(02).jpg&w=1000&h=667&ei=ev29T8CyAojJhAfS89iCDw&zoom=1&iact=hc&vp x=740&vpy=14&dur=390&hovh=183&hovw=275&tx=147&ty=77&sig=117151593838749954165&page=2&tbnh=1 38&tbnw=172&start=18&ndsp=24&ved=1t:429,r:3,s:18,i:118

Fotos plantes i arbres http://www.herbarivirtual.uib.es

51

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ANNEX PISTES ACTIVITAT 4: Contem anells arbres Els següents documents es poden ampliar , imprimir i plastificar per a ser col·locats rere el troc que els alumnes en comptabilitzaran els anells.

Pista 3: Els arbres creixen en altura i en gruix sobre estructures ja formades, per això són tan resistents, i també perquè estan fets de lignina i cel·lulosa.

PISTES 2: amb aquesta informació podran contestar que no tots els arbres són bons per a comptabilitzar anells de creixement i perquè.

Pista 3: Diferents tipus d’anells característics deguts a diferents fets ambientals.

52

Marcel Font, Neus Pueyo, Vanesa Seriñá, Pueyo i Mireia Ylla

Maig 2012

ALTRES FITXES ÚTILS PER AL DOCENT

En la pàgina següent es pot observar el mapa de localització de les activitats. Les activitats 1 i 6 es poden realitzar a qualsevol lloc de la zona. Igualment s’indica allà on es t’he previst que es localitzin els 4 professors que acompanyaran els 40 alumnes.

53

MAPA DE LOCALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS I LOCALITZACIÓ PROGRAMADA DELS 4 PROFESSORS:

4 3 8

2

SIMBOLOGIA: Professor lliure / controlador Professor amb activitat fixe 2

Activitats ( la 1 i 6 es poden realitzar a qualsevol indret dins la zona)

7

5