EL CAMP DELS NINOTS

Treball de Camp i Sostenibilitat (Professora: Xon Vilahur)

Disseny d'una activitat de treball de camp

Manuel Ortega Marc TarrĂşs Carles Vilallonga 1

Índex 1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................3 1.1 Justificació..............................................................................................................3 1.2 Situació al currículum.............................................................................................3 1.3 Objectius.................................................................................................................4 1.4 Competències que es treballen................................................................................4 1.5 Temporització..........................................................................................................7 2. CONTEXT GEOLÒGIC...............................................................................................8 3. CLIMA I VEGETACIÓ...............................................................................................12 4. PALEONTOLOGIA....................................................................................................13 4.1 Medi i biota...........................................................................................................13 4.2 Mort i enterrament dels animals...........................................................................14 5. PROCEDIMENTS AL LABORATORI......................................................................16 6. LLIÇONS A L’AULA.................................................................................................16 7. DOSSIER DE L'ALUMNE.........................................................................................17 Què hi fem aquí?..............................................................................................................19 Itinerari............................................................................................................................20 Parada 0: Estació RENFE - Caldes de Malavella.......................................................20 Parada 1: Davant del balneari Vichy Catalan..............................................................20 Parada 2: Camp dels ninots.........................................................................................20 Parada 3: Camp dels ninots.........................................................................................20 8. DOSSIER DEL PROFESSOR....................................................................................22 Què hi fem aquí?..............................................................................................................24 Itinerari............................................................................................................................25 Parada 0: Estació RENFE - Caldes de Malavella.......................................................25 Parada 1: Davant del balneari Vichy Catalan..............................................................25 Parada 2: Camp dels ninots.........................................................................................25 Parada 3: Camp dels ninots.........................................................................................26 9. REPÀS, CORRECIÓ DE DADES I AVALUACIÓ....................................................27 BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................29

2

1. INTRODUCCIÓ El Camp dels Ninots és un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya i de la Península Ibèrica. Es troba en el terme municipal de Caldes de Malavella, dins de la comarca de La Selva (província de Girona). Forma part del cràter d’un antic volcà de 600 m2 de superfície aproximadament, i rep aquest nom per la morfologia que adopten les mineralitzacions d’òpal presents. Aquesta activitat està dissenyada per 1r de Batxillerat, ja que requereix una sèrie de coneixements i el domini de conceptes força avançats dins del camp de la geologia sobretot.

1.1 Justificació El motiu pel qual hem triat aquest treball és la gran varietat de registres que engloba. És una temàtica que relaciona camps com la geologia i la paleoecologia, repleta d’incògnites que alimenten la imaginació i la capacitat de deducció de l’alumnat.

1.2 Situació al currículum La major part dels continguts tractats en aquesta activitat, estan inclosos dins el currículum de l’assignatura de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, corresponent a 1r de Batxillerat. El vulcanisme i la paleontologia, dos dels temes amb més protagonisme en el present treball, queden implícits dins la matèria que s’imparteix en aquest curs. D’altra banda, tot el que fa referència a ecologia / biodiversitat queda inclòs dins del currículum de Biologia de 1r de Batxillerat. Tot seguit adjuntem els fragments del currículum que incorporen aquests continguts: En l'apartat la geosfera l'alumnat s'ha de familiaritzar amb els coneixements geològics bàsics teòrics i pràctics, així com amb les eines que li han de permetre acostar-se al funcionament del planeta i els fenòmens i processos que hi tenen lloc. L'adquisició d'aquests continguts proporciona els elements científics imprescindibles per a una anàlisi i interpretació correcta de les interaccions complexes que tenen lloc en els diferents nivells.

L'apartat riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes integra alguns dels aprenentatges adquirits en altres apartats per 3

fer una síntesi del funcionament del sistema Terra. Cal que l'alumnat conegui els riscos associats a la dinàmica terrestre i les possibles respostes davant aquests riscos. L'estudi d'algunes interfases permet adonar-se que els subsistemes terrestres funcionen de manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induïts per les persones en un subsistema tenen repercussions en els altres. En aquest apartat també s'estudien els impactes humans sobre el medi, sovint com a conseqüència d'una gestió deficient de l'ús dels recursos naturals.

En biodiversitat es reflexiona sobre la visió explicativa que ofereix l'evolució a la biodiversitat. S'aborda aquí el tractament conjunt de l'evolució i l'ecologia.

1.3 Objectius L’objectiu primordial d’aquesta activitat de camp consisteix en conèixer i interpretar l’evolució d’un ecosistema molt ric en espècies que va existir fa més de 3,5 milions d’anys a l’actual municipi de Caldes de Malavella. Reconèixer l’ambient (paleoclima, etc.) i tots els processos que hi han tingut lloc per tal de reconstruir-ne la història. A més a més, també queda implícit aprendre en què es basa i com es treballa dins el món de l’arqueologia. Paral·lelament a tot el que fa referència a continguts, també interessa fomentar i promoure el treball en grup i la distribució per rols.

Per a dur a terme aquest estudi els alumnes hauran de conèixer tots els esdeveniments que han pres part a petita i gran escala, a partir de la litologia i els fòssils existents dins la zona.

1.4 Competències que es treballen

Competències específiques de la matèria La competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una recerca, en el context de la ciència escolar, basada en l'anàlisi dels problemes ambientals, tot posant en pràctica habilitats com: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqüències dels problemes

4

ambientals, generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la llum de la bibliografia consultada, treure'n conclusions; comunicar tot argumentant de manera crítica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científiques; i argumentar la validesa d'explicacions alternatives en relació amb les evidències experimentals. A més a més, pel que fa a l'etiologia dels problemes ambientals, l'alumnat ha de prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics i que a la resposta científica cal sumar-hi altres respostes com l'econòmica i la social i, en definitiva, la política, per tal d'arribar a respostes satisfactòries i possibles solucions.

La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica acostar-se a la naturalesa de la ciència i investigar com es construeix el coneixement científic. És important que l'alumnat comprengui què distingeix la ciència d'altres formes de coneixement. La ciència treballa amb l'elaboració de models i amb l'ús de mètodes empírics, anàlisi d'explicacions i arguments fonamentats, anàlisi i discussió de les evidències obtingudes amb l'observació i l'experimentació, per tal de contrastar les hipòtesis i validar els models i les teories proposats. Amb aquests procediments, els científics s'esforcen a elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el món real i en aquest context el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidències que no encaixen en les teories vigents; per tant, és un coneixement sotmès a revisió.

Competències comunicatives Competències artística i cultural. La ciència, vista com a conjunt de models i teories, de processos i de valors construïts per homes i dones al llarg dels segles, és una forma de cultura bàsica en el context actual. Més enllà de les seves aplicacions, l’aprenentatge de la ciència possibilita accedir a formes d’explicar, de raonar, de valorar i d’actuar sovint diferents de les del sentit comú. L’apropiació d’aquest tipus de cultura necessita del desenvolupament de la imaginació i de la 5

creativitat, aspectes que es comparteixen amb la competència artística, i constitueix una font de plaer que és important que els nois i les noies descobreixin.

Aquesta competència queda implícita en el guió de l’alumne, on se li demana més d’una il·lustració.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual: Les ciències de la naturalesa contribueixen a aquesta competència aportant el coneixement del llenguatge de la ciència, que és indissociable al del propi coneixement científic.

Aquest llenguatge es concreta en maneres específiques de descriure els fets i fenòmens, d’explicar-los i exposar-los, de justificar-los i argumentar-los, i de definir-los. Així mateix, la complexitat dels fets i fenòmens objecte d’estudi requereix la col·laboració d’altres llenguatges comunicatius com per exemple el multimèdia. L “aprenentatge es construeix a partir de la interacció entre aquests diferents llenguatges.

L’alumnat haurà de fer ús d’eines essencials en la comunicació i resolució de problemes i enigmes, com ara la comprensió lectora o l’expressió oral amb el rigor necessari que requereix la ciència.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món Competència científica: capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix. La competència científica està estretament relacionada amb la competència bàsica del coneixement i la interacció amb el món físic.

Els alumnes necessitaran un domini complet del mètode científic, per tal de dur a terme la present tasca.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia

6

en un món en que els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural.

Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

D’aquesta activitat requereix la interpretació de mapes, dibuixos i esquemes per tal de deduir l’evolució dels esdeveniments geològics que hi ha pres part.

També, el tema en qüestió desperta molt interès i a la vegada genera preguntes que fan reflexionar els alumnes sobre el caràcter multidisciplinari amb què, des de la ciència, es pretén explicar la realitat Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.

Els alumnes hauran de posar ordre a tota la informació obtinguda al camp, per tal de completar el dossier. Per fer això tindran una setmana on podran aprofitar per incloure-hi més informació procedent d’internet, etc. Per tant, serà necessari l’ús de les TIC en general.

1.5 Temporització A les 10:00 s’arriba a Caldes de Malavella, s’esmorza, i a les 10:30 comencem a entrar en matèria. A les 14:00 es dina i a les 15:00 es procedeix a la posada en comú, primer per grups i finalment tot el conjunt de la classe. Aquesta última part està prevista que s’allargui fins les 16:30 -17:00. Per tant, el total de la 7

sortida / activitat de camp tindrà una durada de 7 hores aproximadament. A tot plegat cal sumar-li tota la feina que l’alumnat haurà de realitzar en horari no lectiu, que dependrà de la persona en qüestió.

8

2. CONTEXT GEOLÒGIC Marc general Sense entrar en detall, la present estructura al NE de la península ibèrica fou el resultat de la convergència entre la placa Africana i la placa Eurasiàtica, que es prolongà fins a l’Oligocè, i originà un conjunt de falles inverses i falles transcurrents associades de direcció NE-SW i NW-SE a E-W, que més endavant jugarien un paper important dins el marc extensiu. Durant el Miocè inferior es produí el desplaçament rotatori i antihorari del bloc Sard - Cors (fins a la posició actual), que es trobava adherit a la península, seguint una d’aquestes falles transcurrents

NW-SE

esmentades

anteriorment

(Figura

2.1).

Aquest

desenganxament produí l’obertura del mar catalano-balear, l’oceanització de la conca Provençal amb creació d’escorça oceànica (21Ma), i fou responsable de l’enfonsament que ocasionà el solc de Valencia, situat entre el promontori Balear i la costa peninsular (Pomar et al., 1983; Fontboté et al., 1990).

Es reconeixen dos cicles volcànics prou diferenciats dins l’evolució estructural de la conca Catalano-Balear. El primer es desenvolupà sota condicions compressives entre els 24 i els 18,6 Ma, amb manifestacions subaèries a Mallorca i, sobretot, submarines entre les illes Balears i la península Ibèrica. El seu origen s’explica per la presència d’un pla de subducció inclinat cap a la península Ibèrica, alineat NE-SW, des de les illes Balears fins a l’Oest de les illes de Còrsega i Sardenya.

D’altra banda, durant l’ interval que va des del Miocè superior (10 Ma) fins a l’actualitat, tingué lloc el segon estadi, de caràcter extensiu, distribuït a València, Columbretes i tres zones del NE de Catalunya (Empordà, La Selva i la Garrotxa).

Aquest segon cicle es correspon amb el desenvolupament d’un rift d’intraplaca que afectà l’Europa occidental i que avui en dia es considera actiu. En aquest rift es reconeixen un seguit de fosses i blocs aixecats (horsts) com a conseqüència del moviment de grans falles normals d’orientació predominant NE-SW. Els magmes van aprofitar aquestes discontinuïtats en la litosfera per ascendir fins a la superfície (Martí et al., 2000).

9

Fig. 2.1 Mapa esquemàtic de la tectònica que va dominar durant l’Oligocè i el Miocè a l’Europa occidental. 1: Conques sedimentàries oligomiocenes; 2: escorça oceànica; 3: vector de desplaçament de la placa Corso-sarda; 4: direcció d’extensió del rift; 5: zones compressives.

Marc regional Aquesta tectònica extensional reactivà antigues fractures formades durant l’orogènia alpina (que passarien a actuar com a falles normals), i també n’originà de noves, que avui en dia encara presenten evidents mostres d’activitat (Anadon et al., 1979). Les fractures més importants tenen components ENE-WSW i NE-SW, i desenvolupen un conjunt de fosses i horsts força complex (Lopez Ruiz i Rodríguez Badiola, 1985) que configura gran part del relleu al Principat.

Des de finals del Miocè fins a inicis del Pliocè es desenvolupà un nou sistema de fractures de direcció NW-SE, que afavoriren l’ascens del magma. D’aquesta manera, el vulcanisme al NE de Catalunya pot agrupar-se en tres unitats: Empordà, La Selva i la Garrotxa, corresponent cada una d’elles a diferents depressions tectòniques (Martí i Mallarach, 1987). Les primeres manifestacions tingueren lloc durant el Miocè superior, a l’Empordà (15Ma fins a 6Ma).

A la depressió de la Selva, dues d'aquestes falles les ha aprofitat la Tordera per a establir el seu curs: la de Palautordera, abans d'arribar a la Depressió, i la que 10

perllonga la vall d'Arbúcies. En aquesta fossa, l’activitat efusiva també va començar al Miocè superior, però va adquirir la seva màxima intensitat durant el Pliocè i es va perllongar puntualment fins al Quaternari (7,19Ma fins a 1,99Ma). Cal esmentar que la majoria d’afloraments es troben als marges de la fossa o a les seves proximitats, i que reposen damunt del sòcol Hercinià, compost per granitoides rics en biotita.

Finalment, a la Garrotxa el vulcanisme s’ha anat succeint al llarg del Quaternari, i abarca des de el Plistocè fins a l’Holocè (entre 300000a i 10000a amb episodis eruptius cada 15000 a 20000a); (Gisbert 2008).

Marc concret (local) història geològica

La tectònica extensional genera falles normals amb la conseqüent creació d’espai, donant a lloc a la sedimentació dels materials detrítics Pliocens, compostos bàsicament per arcoses (10 ma).

11

La descompressió afavoreix l’ascens de magma, aprofitant l’obertura ocasionada per la falla. L’interacció del magma amb l’aigua meteòrica procedent de l’aqüífer, es tradueix amb freatomagmatisme i la posterior formació d’un maar (7–2 ma).

Formació d’un ecosistema amb molta biodiversitat. Deposició de sediments lacustres i colmatació del maar. Erosió del cràter, i extinció en massa de la major part de les espècies allí presents, per causes encara desconegudes (3,5 ma).

La litologia del jaciment i de la zona en general, consta d’una mescla desordenada de dipòsits lacustres (capes de poca potència formades per material fi)

amb

arcoses

i

piroclasts

de

composició

basàltica.

També

trobem

mineralitzacions d’òpal producte de l’hidrotermalisme amb aigües riques en sílice.

Adopten formes característiques que li han donat nom a la zona (figura 2.3).

12

Figura 2.3 Imatge dels famosos ninots que corresponen a Mineralitzacions d’òpal.

13

3. CLIMA I VEGETACIÓ Caldes de Malavella es troba en una regió força humida. La presència dels vents de llevant provoca pluges freqüents i intenses durant tot l'any i algunes boires afavorides per l’escàs relleu de la zona.

El clima és doncs, mediterrani temperat i humit. Les precipitacions mitjanes anuals van dels 700 mm fins als1000 mm. La influència mediterrània es fa notar especialment en la irregularitat de les pluges i en el fet que alguns estius hi són una mica secs.

La tardor és l'estació més plujosa, a causa de una major freqüència dels llevants. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre 12 i 15º, arribant fins els 16º esporàdicament.

Pel que fa a la vegetació, a la zona del Camp dels ninots hi trobem boscos de pollancres i puntualment algun bosc de pi. Com que és una plana, abunden els camps de farratges i cereals, amb presència puntual camamilla i clavells intercalats.

14

4. PALEONTOLOGIA 4.1 Medi i biota El llac que es va generar en la zona va originar que s'hi formés un ecosistema molt ric. La presència d'espècies vegetals va arribar a desenvolupar-se fins a comprendre la presència d'espècies de tots els estrats. Això es pot deduir de la presència de restes vegetals, especialment fulles, trobades en els sediments de les parts somes del llac. Les empremtes de les fulles mostren un grau de detall important ja que el sediment en què es troben és de granulometria molt fina.

Aquest fet és important ja que tot i correspondre a parts somes del llac, aquests sediments molt fins reflecteixen una energia molt baixa, és a dir, les aigües, fins i tot a les vores del llac, eren molt tranquil·les.

Figura 4.1: Tasques d'extracció de les restes fòssils d'un esquelet de tapir descobert recentment al Camp dels ninots. Observi's la posició arquejada de la part posterior del coll (veure text).

15

Les espècies vegetals i animals de què se'n troben restes al Camp dels Ninots ens parlen d'un clima benigne, càlid, típic de zones subtropicals. La presència del llac, d'aigües tranquil·les, i aquest clima càlid van ajudar a que a partir de la colonització de les espècies vegetals s'hi enclavés un ecosistema cada cop més ric. Les espècies animals terrestres que van començar a colonitzar la zona van ser animals petits com ara sargantanes, alhora que la presència d'aigua afavoria la presència d'amfibis, com va ser el cas de les granotes. Amb el desenvolupament de les espècies vegetals, especialment les que podien produir fruits, els rosegadors van passar a tenir importància en aquesta localitat. Amb el temps, animals més grans es van establir en la zona, com per exemple els bòvids i els tapirs de què se n'han trobat restes enterrades als sediments lacustres.

4.2 Mort i enterrament dels animals Estant ja ben establert l'ecosistema a les vores del llac, l'activitat volcànica de la zona no s'havia aturat. Per sota de la caldera esfondrada que va formar el llac es seguien alliberant gasos, que eventualment emergien del llac en grans quantitats. Aquests events són els que van donar lloc als fòssils més notables d'aquest aflorament.

Quan una gran quantitat de gasos escapava de la caldera, al fons del llac, emergien fins la superfície de l'aigua. Certs gasos dels que emergien de la superfície de l'aigua eren més pesants que l'aire, i com a conseqüència s'acumulaven per sobre de l'aigua i en les parts properes a la vora de l'aigua, més baixes que els terrenys circumdants. Aquests gasos eren letals; alguns eren tòxics i d'altres, senzillament desplaçaven l'aire fent que no hi quedés oxigen, produint l'asfixia dels animals.

Quan els animals morien a prop de la vora de l'aigua queien sobre el fang, donada la poca energia del medi, els cossos no eren soterrats de seguida. Això es pot veure en els esquelets més notables trobats en la zona i, almenys en el tapir recentment descobert (Veure figura 4.1), en la part posterior del coll presenten contracció post-mortem. Aquest fenomen es produeix quan, en morir un vertebrat, els seus lligaments es contrauen en perdre aigua, donant com a resultat una posició de les restes amb la base del coll arquejada, desplaçant el crani cap al darrere. Si 16

l'enterrament hagués estat ràpid, el coll no s'hagués pogut arquejar, almenys sense deixar marques importants, per trobar-se envoltat de sediment.

Entre la mort i l'enterrament no hi va haver acció de carronyaires, vist com els esquelets es troben sencers i articulats, a excepció de les restes d'un bòvid, que es troben disseminades per l'acció d'una falla que passa just per on es trobava originalment l'esquelet del bòvid. Pel que fa a la nul·la activitat dels carronyaires, molt probablement es pugui deure a que l'acumulació de gasos que va causar la mort dels animals dissuadís als carronyaires d'apropar-se.

17

5. PROCEDIMENTS AL LABORATORI Els alumnes no realitzaran l’activitat sense haver assistit abans a dues pràctiques de laboratori essencials. La primera és la més important i consisteix en la identificació i reconeixement dels diferents tipus de roques (sedimentàries, ígnies i metamòrfiques). La segona aniria lligada a reconeixement de fòssils. No obstant, la majoria d’espècies que trobaran al Camp dels Ninots no entren dins del temari de paleontologia, però els servirà per distingir i familiaritzar-se amb els fòssils.

6. LLIÇONS A L’AULA Serà essencial haver treballat prèviament el tema que fa referència a magmatisme, geologia estructural, sedimentologia i paleontologia. També caldrà haver dedicat una sessió exclusiva de la paleoecologia del Pliocè i del Quaternari a Europa.

18

7. DOSSIER DE L'ALUMNE

19

Gui贸 de sortida

El Camp dels ninots (Caldes de Malavella)

Nom:

20

Què hi fem aquí?

Ens trobem a Caldes de Malavella. Volem esbrinar què hi va passar al Camp dels ninots, un jaciment paleontològic molt important que ara tenim a prop. Les restes dels animals que s'hi troben semblen ser estranyes per alguns motius, algunes coses relacionades amb la seva mort, fa més de 3 milions d'anys ens fa sospitar que quelcom estrany hi va passar.

Al llarg d'aquesta sortida provarem de descobrir tots plegats, per equips, les característiques de la zona. Així mentre ens dirigim al Camp dels ninots, i quan hi siguem, sabent quin tipus de zona és i què hi podia haver passat, podrem esbrinar que els hi va succeir als animals que hi van morir.

Ara formarem els equips, de 3 persones. Fixeu-vos bé en allò que podrem anar deduint, i en la nostra ruta. Prepareu-vos i... resolem el misteri!

Fotografia aèria de la zona de la sortida. Marqueu-hi el recorregut que anem seguint i les parades que fem, no us despisteu! (Modificat de Google Maps.)

21

Itinerari Parada 0: Estació RENFE - Caldes de Malavella.

Per què es diu "Caldes", aquesta població? Què significa?

Parada 1: Davant del balneari Vichy Catalan.

Us sona Vichy Catalan? Quin producte relacioneu amb aquest nom?

Recopilem...

Les fonts normalment són així?

A què deuen estar associats aquests indicis? De què us estan donant pistes?

Vaja... on hi ha fenòmens d'aquesta naturalesa en llocs propers?

Parada 2: Camp dels ninots Sabeu perquè es diu "Camp dels ninots" aquest indret? Fem un volt, a veure si trobem quelcom que ens en pugui donar alguna pista. D'entrada, la vostra pista és que mireu al terre.

Ho heu vist ja? Per què "ninots"? Feu un dibuix on es pugui veure un ninot i allò que heu pogut veure. Heu de convèncer-me!

Observeu la forma del terreny des d'on sou. Moveu-vos una mica per prendre perspectiva. Veieu algun relleu important que us recordi a un volcà?

Parada 3: Camp dels ninots En aquesta zona s'han fet excavacions i s'han trobat restes fòssils de diversos animals de fa més de 3 milions d'anys. S'han trobat fòssils de 22

sargantanes i llangardaixos, granotes, tortugues, rosegadors, i fins i tot d'animals de la família dels bous i... tapirs. Coneixeu el que és un tapir? N'heu vist a Catalunya? (A un zoològic no s'hi val!) Per què deu ser que no n'hi ha?

Així que sembla que ja en sabem alguna cosa del clima que era propi d'aquí fa més de 3 milions d'anys. Quin tipus d'ambient creieu que devia ser per a que hi haguessin tantes granotes i tortugues com perquè algunes fins i tot es conservessin en forma de fòssil fins avui?

Amb l'estructura que heu pogut veure aquí, a la parada 2, i amb la forma que té, de quina manera trobaríem u volum d'aigua tranquil·la?

Però en un ambient d'aquestes característiques abunden els animals, i per tant segur que hi havia carronyaires. És normal que les restes es trobin senceres, i sense tenir les seves parts separades o trencades? Què hi deu haver passat aquí?

Tampoc hi ha ossos trencats que suggereixin que els animals van morir de forma violenta, i a més sembla que es solen trobar els animals morts en un mateix nivell, és a dir que en molts casos van caure morts al mateix moment. Què devia passar perquè de tant en tant els animals que hi havia a prop de l'aigua morissin alhora? ...i perquè els carronyaires no s'hi apropessin.

23

8. DOSSIER DEL PROFESSOR

24

Gui贸 de sortida (versi贸 del professor)

El Camp dels ninots (Caldes de Malavella)

Nom:

25

Què hi fem aquí?

Ens trobem a Caldes de Malavella. Volem esbrinar què hi va passar al Camp dels ninots, un jaciment paleontològic molt important que ara tenim a prop. Les restes dels animals que s'hi troben semblen ser estranyes per alguns motius, algunes coses relacionades amb la seva mort, fa més de 3 milions d'anys ens fa sospitar que quelcom estrany hi va passar.

Al llarg d'aquesta sortida provarem de descobrir tots plegats, per equips, les característiques de la zona. Així mentre ens dirigim al Camp dels ninots, i quan hi siguem, sabent quin tipus de zona és i què hi podia haver passat, podrem esbrinar que els hi va succeir als animals que hi van morir.

Ara formarem els equips, de 3 persones. Fixeu-vos bé en allò que podrem anar deduint, i en la nostra ruta. Prepareu-vos i... resolem el misteri!

Fotografia aèria de la zona de la sortida. Marqueu-hi el recorregut que anem seguint i les parades que fem, no us despisteu! (Modificat de Google Maps.)

Es fan grups de tres alumnes. Han de designar un responsable del mapa, que ha marcar les parades i el recorregut que es segueix a la sortida sobre el plànol que se'ls adjunta, i que tindrà la veu quan es parli de característiques del terreny. A partir que surti l'apartat del vulcanisme, es designarà un expert en vulcanisme que tindrà la veu quan 26

es tractin temes afins. El tercer component serà, a partir que surti l'apartat, expert en paleontologia. Totes les respostes que el grup doni han d'estar consensuades pels seus membres.

Itinerari Parada 0: Estació RENFE - Caldes de Malavella.

Per què es diu "Caldes"? Què significa?

Per la presència de fonts d'aigües termals.

(Explicar que aquae calidae, s'emprava en el nom dels pobles que tenien fonts hidrotermals).

Parada 1: Davant del balneari Vichy Catalan.

Us sona Vichy Catalan? Quin producte relacioneu amb aquest nom?

Aigua amb gas.

(Explicar que l'aigua en gas es producte, ja sigui de forma natural o artificial, de sotmetre l'aigua a molta pressió.)

Recopilem... ("un balneari i aigües termals, és a dir aigua a temperatures molt elevades; i d'altra banda l'aigua que surt del subsòl ho fa a alta pressió i carregada de volàtils (gasos)")

Les fonts normalment són així? ("La pressió i la temperatura molt altes, i l'emissió de gasos...")

A què deuen estar associats aquests indicis? De què us estan donant pistes?

No, les fonts no són així normalment. Aquests indicis estan associats al vulcanisme. Hi ha activitat volcànica.

Vaja... on hi ha fenòmens d'aquesta naturalesa en llocs propers?

A la Garrotxa hi ha una zona volcànica.

Resoldre explicant que l'activitat local està associada al vulcanisme de la Garrotxa.

Posar en context geològic amb ajut de la informació de la introducció.

Parada 2: Camp dels ninots Sabeu perquè es diu "Camp dels ninots" aquest indret? Fem un volt, a veure si trobem quelcom que ens en pugui donar alguna pista. D'entrada, la vostra pista és que mireu al terre.

Si no troben "ninots", tenir-ne de preparats per a que els puguin veure.

Ho heu vist ja? Per què "ninots"? Feu un dibuix on es pugui veure un ninot i allò que heu pogut veure. Heu de convèncer-me!

Explicar l'origen d'aquests ninots, relacionant-lo explícitament amb el vulcanisme.

27

("És a dir que en aquest indret hi ha hagut activitat volcànica.")

Observeu la forma del terreny des d'on sou. Moveu-vos una mica per prendre perspectiva. Veieu algun relleu important que us recordi a un volcà?

(Explicar que els fenòmens de vulcanisme efusiu no només donen edificis volcànics elevats de forma cònica, sinó que també poden ser baixos, com els maars. Explicar els fenòmens hidromagmàtics i relacionar-ho explícitament amb la presència del balneari.)

Parada 3: Camp dels ninots En aquesta zona s'han fet excavacions i s'han trobat restes fòssils de diversos animals de fa més de 3 milions d'anys. S'han trobat fòssils de sargantanes i llangardaixos, granotes, tortugues, rosegadors, i fins i tot d'animals de la família dels bous i... tapirs. Coneixeu el que és un tapir? N'heu vist a Catalunya? (A un zoològic no s'hi val!) Per què deu ser que no n'hi ha?

(Mostrar imatges de les restes trobades i de les reconstruccions dels animals en vida) Els tapirs viuen a l'Àsia i a Sud-Amèrica, en climes càlids i humits.

Així que sembla que ja en sabem alguna cosa del clima que era propi d'aquí fa més de 3 milions d'anys. Quin tipus d'ambient creieu que devia ser per a que hi haguessin tantes granotes i tortugues com perquè algunes fins i tot es conservessin en forma de fòssil fins avui?

Un ambient d'aigües tranquil·les.

Amb l'estructura que heu pogut veure aquí, a la parada 2, i amb la forma que té, de quina manera trobaríem u volum d'aigua tranquil·la?

Acumulada en forma de llac.

Però en un ambient d'aquestes característiques abunden els animals, i per tant segur que hi havia carronyaires. És normal que les restes es trobin senceres, i sense tenir les seves parts separades o trencades? Què hi deu haver passat aquí?

No és normal. Per algun motiu els carronyaires no van actuar sobre les restes dels animals quan van morir.

Tampoc hi ha ossos trencats que suggereixin que els animals van morir de forma violenta, i a més sembla que es solen trobar els animals morts en un mateix nivell, és a dir que en molts casos van caure morts al mateix moment. Què devia passar perquè de tant en tant els animals que hi havia a prop de l'aigua morissin alhora? ...i perquè els carronyaires no s'hi apropessin.

(Si no treuen la idea, refrescar el detall de l'aigua amb gas.)

De tant en tant hi havia emissions de gasos, que asfixiaven els animals. Els carronyaires que s'apropaven a la zona morien abans de poder actuar sobre les restes d'altres animals.

28

9. REPÀS, CORRECIÓ DE DADES I AVALUACIÓ Un cop els estudiants hagin finalitzat la activitat proposada. Els professors responsables faran un repàs dels continguts i de les qüestions proposades en el guió i ajudaran als alumnes a treure’n l’aigua clara de l’activitat en qüestió.

De la següent manera: 

Els alumnes se’ls agruparà en els seus grups respectius, i entre tots els grups es farà una posada en comú de com han deduït part de les qüestions proposades, com ara: −

Clima que hi havia al jaciment fa 3 milions d’anys.

−

Especies que habitaven en el ecosistema.

−

Evolució del paisatge Perquè creuen ells que els arqueòlegs treballen en

−

parcel·les molt reduïdes del camp dels ninots? −

Opinió personal de perquè les especies es van morir de cop i el perquè d’algunes especies d’origen aquàtic.

A continuació els professors donaran per acabada la pràctica de camp en el jaciment i demanaran als alumnes que facin, durant en cap de setmana, recopilació d’informació (amb l’ús d’Internet, llibres de text, o qualsevol altre font d’informació de la que disposin), redacció del treball, conclusions i coavaluació dels membres participants de cadascun dels grups.

Avaluació Els professors per avaluar l’activitat de camp dels alumnes tindran en compte els següents criteris: A) Com ha treballat el grup en si mateix ( 8 punts sobre 10) i B) Co-avaluació entre els membres del grup (2 punts sobre 10).

1. Com ha treballat el grup en si mateix. 3 (molt bé); 2 (bé); 1( regular) i 0 (malament). Es tindrà en compte:

29

i. El contingut (creativitat en la resolució de les qüestions, la opinió personal, les conclusions finals) ii. La presentació del dossier.

2. Co-avaluació entre els membres del grup. Cada un dels membres haurà de respondre a una sèrie de preguntes que hauran estat formulades entre tots els grups: 3 (molt bé); 2 (bé); 1( regular) i 0 (malament). i. Actitud i participació en la activitat. ii. Creativitat en la proposta i la resolució de les qüestions de l'activitat. iii. Grau d’aprenentatge assolit.

Assimilació dels continguts.

30

BIBLIOGRAFIA

Anadón, P., Colombo, F., Esteban, M., Marzo, M., Robles, S., Santanach, P., Solé Sugrañes, Ll., 1979. Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geològica Hispànica 14, 242-270.

Gisbert, G., 2008. Estudi petrològic i geoquímic del vulcanismerecent de la Garrotxa. Treball inèdit.

López Ruiz, J., Rodríguez Badiola, E., 1985. La región volcánica Mio-Pleistocena del NE de España. Estudios Geológicos 41, 105-126.

Martí, J i Mallarach, J.M., 1987. Erupciones hidromagmáticas en el volcanismo cuaternario de Olot (Girona). Estudios geológicos 43, 31-40.

Martí, J., Pujadas, A., Ferrés, D., Planagumà, Ll., Mallarach, J.M., 2000. El vulcanisme. Guia de camp de la zona volcánica de la Garrotxa. Guies del Parc de la Zona Volcánica de la Garrotxa, Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 106 pp.

Pomar. L., Obrador, A., Fornós, J., Rodríguez - Perea, A., 1983. El terciario de las Baleares (Mallorca – Menorca). GES, Guia de las excursiones.

31

Webs Consultades:

ICC: Web ICCv1. 8 c 2010. Institut Cartogràfic de Catalunya. Última actualització 2010.

Consultada 06/09/2011 http://www. Evoluciona.org http://www. wikipedia.org

32