Volcà del Croscat. Fernández, Gismeros

TREBALL DE CAMP Didàctica de l'especialitat de Biologia i Geologia Treball de camp i educació per la sostenibilitat Màster en Formació del Professorat

El volcà del Croscat

Font: Selena Gismeros Prat

Emma Fernández i Selena Gismeros Curs 2015-2016 Professora: Maria Asunción Vilahur Godoy

1. ÍNDEX 2. INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 3-5 a) b) c) d) e)

Justificació................................................................................ 3 Situació al currículum .............................................................. 3 Objectius ................................................................................... 3 Competències ........................................................................... 3 Temporització ........................................................................... 4

3. TREBALL PREVI ....................................................................................... 5-13 a) b) c) d) 4.

5.

6.

7.

Context ...................................................................................... 5 Situació, geolocalització .......................................................... 5 Clima, vegetació, hàbitats... ..................................................... 6 Lliçons a l’aula .......................................................................... 6

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 13 QUADERN DE L’ALUMNE ........................................................................ 14 SOLUCIONARI .......................................................................................... 31-33 TREBALL POSTERIOR ............................................................................. 34-35 a) Repàs......................................................................................... 34 b) Avaluació dels alumnes ........................................................... 34 c) Indicadors per avaluar el projecte ........................................... 35

2

2. INTRODUCCIÓ a. JUSTIFICACIÓ Des del currículum per a 1r i 3r d’ESO, plantejat pel curs 2015-2016, s’incideix en la importància de la comprensió de les ciències com a eix fonamental perquè una persona jove estigui preparada per a la vida en la societat del coneixement. Aquesta comprensió contribueix significativament a la vida personal, social, professional i cultural de les persones. Amb aquest treball de camp es preten treballar la caracterització de paisatges i biomes, fent un anàlisi de la biodiversitat d’un ecosistema -en concret estudiant-ne la vegetació- i, per altra banda, identificar i analitzar processos geològics-eològics, concretament el vulcanisme, a partir d’un cas particular i proper que tenim en terres catalanes: el volcà Croscat, situat la zona volcànica de la Garrotxa. L’objectiu principal és donar a conèixer als alumnes una zona propera d’alt interès natural i paisatgístic, intentant-los apropar a la natura i despertar-los l’interès i preocupació per la seva conservació. b. SITUACIÓ AL CURRÍCULUM Aquest treball de camp ha estat pensat per realitzar-se a finals del tercer trimestre de tercer d’ESO en la matèria comuna de Biologia i Geologia. L’objectiu d’aquest treball de camp és servir de síntesi i repàs, i per tant de reforç, d’algunes coses que s’han treballat al llarg del curs. En els dos apartats següents es presenten els objectius i competències que es treballen.

c. OBJECTIUS ● ● ●

●

Identificar i analitzar ecosistemes i el paper dels elements que el configuren.

Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar la seva diversitat.

Identificar els riscos derivats dels processos geològics externs i internes (sismicitat i vulcanisme) i analitzar l’activitat humana com a afavoridor d’alguns d’aquests processos.

Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns efectes de l’activitat humana en el medi. d. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN Competències bàsiques ● ● ● ● ●

Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competències artística i cultural Tractament de la informació i competència digital Competència d'aprendre a aprendre Competència d'autonomia i iniciativa personal

3

● ●

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

Competències específiques de l’àmbit cientificotecnològic ●

● ● ●

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana

e. TEMPORITZACIÓ

TREBALL

Previ

LLOC

TEMPORITZACIÓ

ACTIVITAT

SEQÜÈNCIA

1h

Biomes, i descripció de paisatges. Zona volcànica de la Garrotxa. Context climàtic i vegetació

30’- Veure què és un bioma i els diferents tipus 10’ - En què ens fixem per descriure una zona 20’ - Parlant sobre les condicions de la zona volcànica de la Garrotxa

1h

Zona volcànica de la Garrotxa. Vulcanisme

Repàs sobre les causes del vulcanisme i tipus d’erupcions a la zona volcànica de la Garrotxa

El volcà del Croscat

10’- Repàs sobre la situació i el context 30’-Vídeo “El Volcà Croscat” mentre es va fent l’explicació pertinent 5’- Presentació del facebook del Croscat 15’-Què farem a la sortida de camp?

Ruta del volcà guiada

15’- Explicació del dossier de camp 1h - Ruta i explicacions generals sobre el Croscat i vegetació 45’- Les graderes del Croscat.Materials volcànics

Aula

1h

Camp

Volcà del Croscat

10:00- 12:00 2h

4

Posterior

12:00-13:00 1h

Temps per agafar apunts de camp i treball cooperatiu

Dinar

13:00-14:30 1:30h

-

Volcà del Croscat

14:30-15:30 1h

Herbari digital

15:30-16:30 1h

Acabar la ruta fins La Fageda

1h

Observació de roques al microscopi

Aula

Realització de les activitats 1 i 2 -

Realització activitat 3 Explicacions sobre la Fageda Realització activitat 1 i 2

3. TREBALL PREVI a. CONTEXT Es tracta de portar a terme 3 sessions prèvies a l’aula d’1 hora cadascuna abans d’anar al camp. El temari està encarat a alumnes de 3r d’ESO durant el tercer trimestre. És un bon moment per anar a camp també, perquè coincidirà amb la primavera, que tindrem molta més vegetació per observar i classificar.

Les 3 sessions d’aula serveixen per donar una base sobre el vulcanisme, i així entendre què són els volcans, i situar i posar en context la zona volcànica de la Garrotxa. També es dóna una base sobre biomes terrestres per tal de posteriorment, al camp, poder localitzar en quin d’ells ens trobem.

En aquest dossier es facilita al professor una informació teòrica bàsica a partir de la qual ell elaborarà el seu propi material.

A partir de la tercera sessió, els alumnes ja poden tenir accés al quadern de l’alumne amb el que aniran al camp. b. SITUACIÓ, GEOLOCALIZACIÓ Altitud segons paisatge Tot i que l’altitud d’aquest paisatge és variable, les planures no superen els 550 m sobre el nivell del mar. És una altitud baixa si mirem la tipologia de vegetació que hi trobem. El volcà més alt fa 160 m, i en cap cas es superen els 800 m sobre el nivell del mar en aquesta zona.

Zona volcànica de la Garrotxa La zona volcànica de la Garrotxa es tracta d’un Parc natural on s’hi troben una quarantena de volcans. Es troba al nord-est de Catalunya, abans dels Pirineus.

5

c. CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS… A la Garrotxa hi trobem dos tipus de paisatge vegetal ben diferents: el mediterrani, caracteritzat per la presència d'alzinars, i el centre-europeu de caràcter atlàntic, amb fagedes i rouredes de diverses espècies. Pel que fa a la flora, només al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha identificades més de 1.170 espècies de plantes superiors, i s'hi poden trobar diverses plantes molt rares al conjunt de la flora catalana.

Aquesta diversitat d'ambients present a la Garrotxa propicia que la fauna de la comarca també sigui molt diversa, i contingui espècies de gran interès, sobretot d'invertebrats. Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa se sap que hi ha gairebé 300 espècies diferents de vertebrats, 52 de les quals corresponen a mamífers, 198 a ocells, 13 a amfibis, 18 a rèptils i 11 a peixos. Pel que fa als invertebrats, hi ha registrades més de 164 espècies d'invertebrats no artròpodes, 20 d'artròpodes no insectes i més de 1.000 d'insectes (1).

Al sector occidental predominen els caducifolis, els roures i els faigs (fageda de Jordà).

Als solells i sectors més secs continua l’alzinar. La desaparició del bosc dóna lloc a prats de pastura, que es mantenen tot l’estiu (2). d. LLIÇONS A L’AULA Sessió 1: Biomes i descripció de paisatges Els ecosistemes terrestres es divideixen a l’engròs en biomes. Els biomes es diferencien principalment per la vegetació, ja que el tipus d’aquesta és causada per la temperatura i la pluviometria. De manera que aquests són els tres punts principals de qualsevol ecosistema.

Tot i que dins de cada bioma hi ha variacions, es classifiquen principalment en 9 tipus de zones climàtiques i 12 biomes.

Mapa distribució de biomes.

Font: http://www.unioviedo.es/ranadon/Ricardo_Anadon/docencia/BIOMAS.pdf

6

Bioma

Descripció

Tundra

Tundra arbustiva: és la que està més al sud, hi domina la molsa amb arbres nans, verns, bedolls i salzes de mig metre d'alçada Tundra típica: També hi ha molta molsa de 5 a 7 cm d'alçada que s'estenen sense quasi cap altra vegetació al llarg de quilòmetres. Les espècies més abundants de molsa a aquest tipus de tundra són: Hylocomium splendens, Tomenthypnum nitens i Aulacomnium turgidum. Com a herbes hi són presents plantes del gènere Carex en concret Carex ensifolia la presència de líquens queda reduïda a llocs sorrencs i rocallosos.

Tundra àrtica: Arriba fins al límit amb l'anomenat desert polar. La vegetació es disposa en forma de polígons i fins a un 50% de la terra queda sense vegetació. Les molses no formen un mantell continuat i paradoxalment la terra pot escalfar-se millor

Taigà i bosc boreal

La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred. Hi ha dos tipus de taigà: la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.

A la taigà, hi creixen principalment coníferes.

Praderies i matollars de muntanya

Aquest bioma inlou praderies i matollars de zones de gran altitud, (montanes, subalpines, i alpines) de tot el món.

Una característca exclusiva de les regiosn montanes tropicals són les plantes en rosetes gegants dels gèneres com Lobelia (afrotropical), Puya (neotropical), Cyathea (Nova Guinea), i Argyroxiphium (Hawaii).

Bosc temperat de coníferes

Les condicions molt humides donen lloc a molses i arbres molt grossos com la sequoia gegant (Sequoiadendron gigantea), Sequoia sempervirens, Pseudotsuga menziesii, Picea sitchensis,Fitzroya cupressoides i Kauri (Agathis australis).

Aquests boscos són bastant rars i es donen només en petites zones d'Amèrica del nord, sud-oest d'Amèrica del Sud i nord de Nova Zelanda.

Boscos tropicals i subtropicals de coníferes

Constitueix un bioma forestal terrestre.

7

Les plantes que componen aquests boscos són arbres i arbustos espinosos, coníferes i plantes suculentes. Aquest bioma es presenta en latituds tropicals i subtropicals, en zones baixes de clima tropical semihumit amb una estació seca llarga i escasses precipitacions.

Boscos temperats de frondoses mixtes o boscos caducifolis temperats

Ocorren en zones amb estació càlida i fresca diferenciada, que donen temperatures anuals moderades (de 3 a 15.6 °C). Els arbres de fulla ampla dominants en aquest bioma inclouen els roures (Quercus spp.), faigss (Fagus spp.), aurons (Acer spp.), i bedolls (Betula spp.).

El terme "boscos mixtos" prové de la inclusió d'abres coníferes en aquests boscos.

Boscos, bosquets i matollars mediterranis

Caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos. En aquestes zones hi trobe una gran diversitat d’espècies. Els arbres més comuns són de fulla perenne: els pins, l'alzina i l'alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques — sobretot a les obagues — s'hi estableixen arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l'avellaner i el roure. Les fulles de les espècies vegetals són petites i dures per conservar la humitat.

Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits

Els boscos tropicals de fulla perenne de les terres baixes equatorials, coneguts comunament com a selves tropicals, els quals són boscos que reben molta pluja durant tot l’any.

Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs

també conegut com a bosc tropical sec; es localitza en latituds tropicals i subtropicals. Encara que aquest bosc apareix en climes que són càlids durant tot l'any, i poden rebre molta pluja a l'any, tenen una llarga estació seca que dura diversos mesos.

Els arbres caducifolis hi acostumen a predominar i durant l'estació seca perden la fulla, en un període que varia segons les espècies. Amb la pèrdua de la fulla els arbres conserven l'aigua. Els arbres que viuen en llocs amb humitat, com per exemple al llarg de rius o que tenen accés a aigua subterrània, són perennifolis.

8

Praderies, sabanes i matollars temperats

és un tipus de bioma amb una vegetació predominant d'herba i/o arbusts. El clima és temperat i de semi-àrid a subhumit. Hi abunden els animals grossos de pastura i els ocells.

Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals

Les praderies estan compostes per herba i plantes herbàcies. Les sabanes són praderies formades per arbres dispersos.

Els matollars estan formats per matolls herbacis o llenyosos. Hi predominen l’acàcia, els baobabs, gespa i matolls baixos.

Deserts i matollars xeròfils

Els deserts i matollars xeròfils reben menys de 250 litres de pluja a l'any i tenen un clima àrid o híper-àrid amb un gran dèficit d'humitat, on la pèrdua d'aigua per evapotranspiració potencial excedeix la humitat rebuda en forma de pluja. Aquest bioma apareix a zones amb climes tropicals subtropicals i temperats. El sòl del desert tendeix a ser sorrenc o rocallós, i amb baixa matèria orgànica.

Praderies i sabanes inundades

És un bioma, que generalment es troba en latituds tropicals i subtropicals les quals s'inunden estacionalment o durant tot l'any.

Zona riberenca

Els hàbitats de les plantes de la zona ripària es caracteritzen per ser plantes aquàtiques.

Aquesta zona té gran importància biològica i enginyeria civil perquè tenen el paper de conservar el sòl, presentar gran biodiversitat i influir en la fauna i l'ecosistema aquàtic. Hi abunden els arbres de ribera i les plantes de mata baixa d’aquestes zones. Salzes, joglans, aurons, canyís, balca...

Zona humida

Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada.

Taula de biomes.

Font:http://wwf.panda.org/about_our_earth/ecoregions/about/habitat_types/selecting_terre strial_ecoregions/habitat12.cfm ●

En què ens fixem per descriure una zona?

-Tipus de vegetació: Dominen els arbres, els arbusts o les herbes? Fulla caduca o perenne? Presència de coníferes?

9

Hi ha herbassars, o és majoritàriament arbre i arbust?

-Humitat de la zona? Rius, rieres…Es tracta d’un terreny humit? Hi ha restes de torrents, embassaments… O és més aviat sec?

-Quins materials té el sòl, granits, roca volcànica, sauló, perda…?

-Quin tipus de relleu observem? Pla, muntanyós,...

Sessió 2 - Repassem... què és un volcà i tipus d’erupcions. El vulcanisme a Catalunya i la Garrotxa

Un volcà és un punt de la superfície terrestre, on s’hi dóna, per motius diversos la sortida a l’exterior de material rocós fos (magma) generat a l’interior de la terra, i ocasionalment, de material no magmàtic. L’acumulació d’aquests productes al voltant del centre emissor dona lloc a relleus positius amb morfologies diverses.

La manera en com aquest magma surt a la superfície se l’anomena activitat eruptiva.

Aquesta activitat pot ser de diferents tipus: ● Activitat efusiva: emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos (3). ● Activitat explosiva: sortida de magma violenta amb piroclastos i gran quantitat de gasos (3). ● Activitat hidromagmàtica: l’erupció es troba amb aigua, ja sigui perquè és suboceànica o bé pel nivell freàtic, embassaments o cursos d’aigua. Es produeix una reacció violenta degut al contacte entre l’aigua i el magma (3). ● Activitat estromboliana: La lava té una proporció més elevada de sílice i per tant és menys fluida. El tipus d'erupció també és contínua i la lava també està en ebullició constant, però quan es posa en contacte amb l'aire, els gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a explosions moderades, rítmiques i contínues (4). ● Activitat vulcaniana: Solen ser explosives i formen núvolc foscos de cendra.

La lava és més pastosa i viscosa i entre erupció i erupció s'encrosta ràpidament i tapona la xemeneia. L'erupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres o bé en forma de pedra tosca. Hi ha pocs piroclasts grossos llançats a fora. Es produeix una columna de gasos (CO2 i derivats del sofre). Les colades volcàniques són poc extenses i escasses. Solidifiquen molt ràpidament i constitueixen les roques anomenades riolites (4). ● Activitat pliniana: La lava és molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans intervals. La lava, molt pressionada dintre de la xemeneia, s'obre pas pels costats i baixa vessant avall. El nom ve del volcà Pelé. Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen allaus de cendres incandescents (4).

10

● Activitat hawaiana: Solen ser explosives i formen núvols foscos de cendra. La lava és més pastosa i viscosa i entre erupció i erupció s'encrosta ràpidament i tapona la xemeneia. L'erupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres o bé en forma de pedra tosca. Hi ha pocs piroclasts grossos llançats a fora. Es produeix una columna de gasos (CO2 i derivats del sofre). Les colades volcàniques són poc extenses i escasses. Solidifiquen molt ràpidament i constitueixen les roques anomenades riolites (4).

Les manifestacions eruptives de La Garrotxa, i de Catalunya en general, que van tenir lloc durant el Neogen i el Quaternari no són un fet esporàdic sinó que s’emmarca dins un context geodinàmic molt ampli que afecta gran part de l’Europa occidental. Es tracta d’una història geològica complexa on s’encavalquen estructures compressives i distensives. A partir del Miocè superior, la situació es torna distensiva i evoluciona fins l’actualitat. Amb aquest segon cicle, es desenvolupa un rift de més de 2000 km de longitud, des de les costes del mar del Nord fins el sector més meridional de la península Ibèrica. Com a conseqüència del moviment de grans falles normals, al llarg d’aquest rift es poden reconèixer una sèrie de fosses i blocs. Els magmes van aprofitar aquestes discontinuïtats en la litosfera per ascendir fins la superfície, donant lloc a una gran nombre de manifestacions volcàniques des d’Alemanya, França i Catalunya.

El conjunt de roques eruptives neogen-quaternàries del nord-est de Catalunya es distribueixen en tres zones volcàniques: L’Empordà, La Selva i La Garrotxa, essent aquesta última la més recent. Les dades geocronològiques disponibles estableixen aquest vulcanisme entre 350.000 i 10.000 anys i, segons les datacions existents, es pot calcular un episodi eruptiu aproximadament cada 15.000 anys (5).

Sessió 3: La zona volcànica de la Garrotxa i el Croscat Presentarem el volcà Croscat amb el suport del següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=FL8MtcQh9V0 Posteriorment, passarem a comentar els punts més importants i a resoldre dubtes i curiositats dels alumnes sobre la zona volcànica que aniran a conèixer.

A la zona volcànica de la Garrotxa, hi ha 40 volcans. Els primers volcans de la Garrotxa van tenir lloc durant el Paleolític inferior fa uns 217.000 anys a la zona entre Batet i Sant Jaume de Llierca (6).

L’origen geològic d’aquesta zona volcànica ve explicada per la presencia d’un plà de subducció inclinat cap a la península Ibèrica, amb alineació NE-SO, des de les Illes Balears fins a l’oest de les illes de Còrcega i Sardenya. Es tracta d’una zona de distensió del terreny provocada per les fortes pressions de la formació dels Pirineus.

11

De tots els volcans d’aquesta zona, el Croscat, amb una alçada relativa de 160 m és el volcà més alt de la Península Ibèrica. Probablement, també llueix un segon rècord, atès que a un dels seus cons adventicis se li atribueix l’erupció més recent de les manifestacions volcàniques de Catalunya (5).

També podem passar una vista aèria del volcà Croscat perquè es facin una idea de què anem a veure. https://www.wevideo.com/view/683540437 És un volcà de tipus estrombolià, els quals es caracteritzen per l'emissió de laves fluïdes i l'expulsió moderadament violenta de fragments de magma, que reben el nom de piroclastos. En el cas del Croscat, aquests fragments van cobrir una superfície de 20 km2 i es van acumular fins a formar un con de 160 m d'alçada. El cràter, té forma de ferradura i fa uns 600 m de llargada per 350 m d'amplada màximes (7).

Durant l'erupció es van succeir tres fases eruptives, les dues primeres de caire estrombolià (vulcanisme caracteritzat per erupcions molt explosives seguit de períodes de calma) i la darrera efusiva (emissió de lava fluïda i gasos).

La segona estromboliana va construir el con i va emetre piroclastos, que van recobrir els volcans veïns de Santa Margarida i del Puig de Martinyà. La fase efusiva va generar un flux de lava de composició basàltica que es va escolar uns 6 quilòmetres cap a l'oest, va esbocar l'edifici i va formar el cràter en ferradura. La fageda d’en Jordà ha crescut sobre aquesta colada de superfície rugosa que presenta nombrosos tossols. La datació dels materials emesos a la Pomereda els atribueix una edat de 11.500 ± 1.500 anys; és per tant, la manifestació més recent del camp volcànic català.

La gredera del volcà del Croscat, en funcionament des dels anys 50 fins als inicis dels 90, constitueix un aflorament de materials piroclàstics d'uns 150 metres d'alçada i uns 500 metres d'amplada. A la banda esquerra s'observa un esglaonament, producte del procés d'extracció, que proporciona una millor estabilització dels materials. Al costat oposat i a la part central les esllavissades són més freqüents. És fàcil reconèixer els diferents nivells centimètrics d'escòries, formats per fragments juvenils irregulars molt vesiculars i, majoritàriament, de mida lapil·li. La inclinació d'aquests nivells augmenta des del nucli cap a la part externa del con. A la base de la seqüència es concentren intercalacions de capes on les bombes són més abundants. El color dominant dels materials és el gris fosc o el negre, però al sector més proper al centre de l'edifici volcànic tenen coloracions rogenques i ocres A la colada s’hi troba la Fageda d’en Jordà es troba assentada sobre la colada. La colada de lava del Croscat té una longitud de 6 km.

El Croscat té unes formacions característiques anomenades tossols, Són monticles formats per corrents de lava. Són prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada.

12

Quan el volcà Croscat entrà en erupció, fa uns 11.000 anys, es va formar una colada de lava viscosa que va lliscar damunt dels terrenys pantanosos que envoltaven el volcà.

Sobtadament l'aigua es va convertir en vapor, que es va acumular formant bombolles.

Aquestes bombolles ascendiren cap a la superfície de la colada de lava, que s'anava refredant i per tant, endurint, així que van quedar atrapades a l'interior, deformant-la en aquestes formes que reben el nom de tossols.

Fa uns 2.000 anys a la Vall d’en Bas hi havia un llac de més de 4 quilòmetres de llargada i més de 2 de llargada. L'acumulació d'aigua era el resultat d'una presa natural que en el seu dia s'havia format per causa de l'emissió de lava del Croscat. La lava sòlida va obstruir el curs del riu Gurn i va formar l’antic llac. Amb l’erosió finalment aquest llac va acabar donant pas al riu.

Al setembre de 2014, el jove vulcanòleg garrotxí Xavier de Bolós acaba de publicar un article científic a la prestigiosa revista internacional Journal of Quaternary Science que detalla importants descobertes sobre la zona volcànica de la Garrotxa, el pla de l’Estany i el Gironès. A partir del treball geològic realitzat durant els últims anys, de Bolós ha ordenat cronològicament els volcans de la zona, ha rebaixat la previsió en què s’esperen les properes erupcions, i ha descobert nous volcans d’Olot dels quals no se’n tenia constància (8).

4. BIBLIOGRAFIA (1) (2) (3) (4)

http://ca.turismegarrotxa.com/la-garrotxa/territori-i-natura/flora-i-fauna/ http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029292.xml http://www.xtec.cat/iesbellvitge/volcans/volc_tip.htm http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la_garrotxa/ coneix-nos/patrimoni_natural_i_cultural/hidrologia_i_geologia/43_15331.pdf (5) http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la_garrotxa/ coneixnos/centre_de_documentacio/fons_documental/biblioteca_digital/educacio_ambien tal/el_vulcanisme_guia_de_camp_de_la_zona_volcanica_de_la_garrotxa/2012_gui a_vulcanisme_es.pdf (6) http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la_garrotxa/ coneixnos/centre_de_documentacio/fons_documental/biblioteca_digital/jornades_i_expos icions/2011/2011_conservacion_paisaje_geologico/2011_dossier_conservacion_p aisaje_geologico.pdf (7) http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la_garrotxa/ coneix-nos/patrimoni_natural_i_cultural/hidrologia_i_geologia/43_15333.pdf (8) http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/lultim-article-cientific-del-vulcanoleggarrotxi-xavier-de-bolos-apunta-al-rocanegre-com-a-lultim-volca-de-la-garrotxa-irebaixa-la-previsio-de-noves-erupcions-a-daqui-uns-segles

13

5. QUADERN DE L’ALUMNE

SORTIDA DE CAMP: EL VOLCÀ DEL CROSCAT

Enganxeu una foto o dibuix del Croscat aquí

Nom i cognoms: Data: Grup:

14

INTRODUCCIÓ El Parc Natural de la zona volcànica de La Garrotxa La zona volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques (1).

Les manifestacions eruptives de La Garrotxa, i de Catalunya en general, que van tenir lloc durant el Neogen i el Quaternari (veure Annex 2. Escala de temps geològics) no són un fet esporàdic sinó que s’emmarca dins un context geodinàmic molt ampli que afecta gran part de l’Europa occidental. Es tracta d’una història geològica complexa on s’encavalquen estructures compressives i distensives. A partir del Miocè superior, la situació es torna distensiva i evoluciona fins l’actualitat. Amb aquest segon cicle, es desenvolupa un rift de més de 2000 km de longitud, des de les costes del mar del Nord fins el sector més meridional de la península Ibèrica. Com a conseqüència del moviment de grans falles normals, al llarg d’aquest rift es poden reconèixer una sèrie de fosses i blocs. Els magmes van aprofitar aquestes discontinuïtats en la litosfera per ascendir fins la superfície, donant lloc a una gran nombre de manifestacions volcàniques des d’Alemanya, França i Catalunya.

El conjunt de roques eruptives neogen-quaternàries del nord-est de Catalunya es distribueixen en tres zones volcàniques: L’Empordà, La Selva i La Garrotxa, essent aquesta última la més recent. Les dades geocronològiques disponibles estableixen aquest vulcanisme entre 350.000 i 10.000 anys i, segons les datacions existents, es pot calcular un episodi eruptiu aproximadament cada 15.000 anys (2).

1.http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zonavolcanica-de-la-garrotxa/ 2.http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la_garrotxa/coneixnos/centre_de_documentacio/fons_documental/biblioteca_digital/educacio_ambiental/el_vulcanisme_guia_de _camp_de_la_zona_volcanica_de_la_garrotxa/2012_guia_vulcanisme_es.pdf

15

Font:http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/zona_volcanica_de_la_gar rotxa/coneixnos/centre_de_documentacio/fons_documental/biblioteca_digital/educacio_ambiental/el_v ulcanisme_guia_de_camp_de_la_zona_volcanica_de_la_garrotxa/2012_guia_vulcanisme _es.pdf L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgístic (1). La vegetació d’aquesta zona és la típica d’un bosc mediterrani madur, ho podem veure per la pràcticament absència de coníferes i l’abundància d’alzines, roures i avellaners. A pat d’aquestes espècies, també n’hi trobem d’altres típiques d’aquests boscos, com els faigs, salzes, la ginesta, els àlbers, els arç, els oms, bedolls i freixes. Aquests tres últims també ens parlen de que hi ha un bon grau d’humitat, ja que són típics de boscos mediterranis de ribera.

El volcà del Croscat El volcà del Croscat es troba entre Olot i Santa Pau, una zona relativament plana.

Es tracta del volcà més alt de la Península, amb 160 metres d’altura relativa i una base de 950 metres de diàmetre.

16

IMPORTANT! Recordeu en tot moment que ens trobem dins un Parc Natural. El servei de manteniment del Parc ha de fer un gran esforç per conservar nets els indrets més freqüentats. Procureu generar el mínim de residus, eviteu les llaunes, els brics, el paper d’alumini, etc. Recolliu sempre la brossa que genereu i emporteu-vos-la o dipositeu-la a les papereres situades als aparcaments

ITINERARI

Font: Pròpia 1.

2.

3.

4.

Sortida del Parking El Croscat Les grederes del Croscat La Fageda d’en Jordà

17

ACTIVITAT 1: Descripció de l’entorn El volcà Croscat 1. Amb la informació que hem treballat a classe i durant la sortida, el mapa geològic del Croscat i juntament amb el que podeu observar, feu una petita descripció del volcà des d’un punt de vista geològic.

Amb la vostra descripció, han de quedar resoltes les següents preguntes: ● ● ● ● ●

Quin tipus d’erupció va tenir el Croscat?

Quan va entrar en erupció per últim cop?

En quina direcció cau la colada de lava?

Quina forma té el con del volcà?

Quins materials volcànics heu identificat durant la sortida? Quines característiques tenen? Adjunta-hi imatges o dibuixos per ajudar-te en l’explicació.

18

2. Quin impacte va tenir l’explotació de les grederes del volcà? Què creus que podria haver passat si les grederes s’haguessin seguit explotant?

La vegetació al Croscat i a la Fageda d’en Jordà 3. Quina és la impressió general de la vegetació a la zona del Croscat?

(Podeu ajudar-vos dels criteris per descriure una zona que teniu adjuntats en l’annex 1)

4. Quina és la vostra impressió general de la vegetació a la Fageda d’en Jordà?

(Podeu ajudar-vos dels criteris per descriure una zona que teniu adjuntats en l’annex 1)

.

5. Creieu que és una vegetació rica, i un bosc madur? Perquè?

19

ACTIVITAT 2: En Croscat al Facebook 1. Entreu al Facebook d’en Croscat: Croscat Dissetmil, o busqueu el hashtag #enigmacroscat. Si us hi fixeu, us repta a trobar alguna cosa… Per respondre’l heu de fer una publicació al vostre Facebook amb foto de la resposta inclosa, el hashtag #enigmacroscat i etiquetar-lo! Qui serà el més ràpid?

*Un cop a casa, podeu fer una captura de pantalla, imprimir-la i enganxar-la aquí.

2. Ara, busqueu el hashtag #busquemtossols al Facebook. Com en l’apartat anterior, per respondre al que us demana en Croscat, heu de fer una publicació al vostre Facebook amb foto de la resposta inclosa, el hashtag #busquemtossols i etiquetar-lo!

*Un cop a casa, podeu fer una captura de pantalla, imprimir-la i enganxar-la aquí.

20

ACTIVITAT 4: Herbari digital L’objectiu d’aquesta activitat és crear un herbari. Cal recordar que és un parc natural i que no podem arrencar les plantes, de manera que farem l’herbari fotogràfic.

Descarregueu-vos una d’aquestes aplicacions al vostre mòbil: “Arbolapp” o “Plantanet”, que us ajudaran a identificar les espècies que aneu trobant a partir d’una foto. Hem de vigilar sempre que les fotos que fem siguin clares i representatives de l’espècie, no fotografiem plantes en mal estat, i sempre que sigui possible intentarem que hi surtin les flors o els fruits.

Cal omplir almenys 10 taules amb les espècies més significatives. I que siguin 4 o 5 d’arbres, 2 d’arbustos i 3 o 4 herbàcies.

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

21

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

22

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

23

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

24

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

25

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

26

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

27

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

28

ANNEXOS Annex 1 En què ens fixem per descriure una zona?

-Tipus de vegetació: Dominen els arbres, els arbusts o les herbes? Fulla caduca o perenne? Presència de coníferes?

Hi ha herbassars, o és majoritàriament arbre i arbust?

-Humitat de la zona? Rius, rieres…Es tracta d’un terreny humit? Hi ha restes de torrents, embassaments… O és més aviat sec?

-Quins materials té el sòl, granits, roca volcànica, sauló, perda…?

-Quin tipus de relleu observem? Pla, muntanyós,...

29

Annex 2. Escala de temps geològics

30

6. SOLUCIONARI ACTIVITAT 1: Descripció de l’entorn El volcà Croscat 2. Amb la informació que hem treballat a classe i durant la sortida, el mapa geològic del Croscat i juntament amb el que podeu observar, feu una petita descripció del volcà des d’un punt de vista geològic.

Amb la vostra descripció, han de quedar resoltes les següents preguntes: ● ● ● ● ●

Quin tipus d’erupció va tenir el Croscat?

Quan va entrar en erupció per últim cop?

En quina direcció cau la colada de lava?

Quina forma té el con del volcà?

Quins materials volcànics heu identificat durant la sortida? Quines característiques tenen? Adjunta-hi imatges o dibuixos per ajudar-te en l’explicació.

Durant l'erupció es van succeir tres fases eruptives, les dues primeres de caire estrombolià (vulcanisme caracteritzat per erupcions molt explosives seguit de períodes de calma) i la darrera efusiva (emissió de lava fluïda i gasos).

La segona estromboliana va construir el con i va emetre piroclastos, que van recobrir els volcans veïns de Santa Margarida i del Puig de Martinyà. La fase efusiva va generar un flux de lava de composició basàltica que es va escolar uns 6 quilòmetres cap a l'oest, va esbocar l'edifici i va formar el cràter en ferradura. La fageda d’en Jordà ha crescut sobre aquesta colada de superfície rugosa que presenta nombrosos tossols. La datació dels materials emesos a la Pomereda els atribueix una edat de 11.500 ± 1.500 anys; és per tant, la manifestació més recent del camp volcànic català. És

fàcil

reconèixer

els

diferents

nivells

centimètrics

d'escòries, formats per fragments juvenils irregulars molt vesiculats i, majoritàriament, de mida lapil·li. La inclinació d'aquests nivells augmenta des del nucli cap a la part externa del con. A la base de la seqüència es concentren intercalacions de capes on les bombes són més abundants.

El color dominant dels materials és el gris fosc o el negre, però al sector més proper al centre de l'edifici volcànic tenen coloracions rogenques i ocres.

Font: Emma Fernández

31

2. Quin impacte va tenir l’explotació de les grederes del volcà? Què creus que podria haver passat si les grederes s’haguessin seguit explotant?

L’explotació de les grederes del Croscat, així com el creixement residencial de l’època dels setanta, va suposar una amenaça tant per als valors geològics com paisatgístics i ecològics de la zona. Si no hi hagués hagut una reivindicació proteccionista i no s’hagués declarat la zona com a parc natural d’interès nacional, avui en dia segurament hauríem perdut tots aquests valors associats al volcà i la zona.

Vegetació al Croscat i a la Fageda d’en Jordà 3. Quina és la impressió general de la vegetació a la zona del Croscat?

Es tracta de boscos mediterranis, però amb trets característics de zones d’obaga, i algunes zones de ribera. Hi abunda el faig, el roure, alguna alzina, els avellaners, els pollancres, bedolls i freixes en quant als arbres. De matolls trobem sobretot saücs i arç blanc. Com a herbàcies hi ha molts tipus de gramínies, ortiga, farigola, herba verruguera i esbarzer.

4. Quina és la vostra impressió general de la vegetació a la Fageda d’en Jordà?

Per trobar-se en una zona tan baixa, la vegetació que s’hi troba és característica d’alçades superiors.

5. Creieu que és una vegetació rica, i un bosc madur? Perquè?

La vegetació és molt rica, perquè a canviant constantment segons la zona. Els arbres són autòcton i és un bosc madur, amb un sotabosc compacte i una capçada tancada, amb pocs pins.

ACTIVITAT 2: En Croscat al Facebook 1.Entreu al Facebook d’en Croscat: Croscat Dissetmil, o busqueu el hashtag #enigmacroscat. Si us hi fixeu, us repta a trobar alguna cosa… Per respondre’l heu de fer una publicació al vostre Facebook amb una foto que hagueu fet vosaltres mateixos de la resposta, el hashtag #enigmacroscat i etiquetar-lo! Qui serà el més ràpid?

L’avellaner (Corylus avellana) *Un cop a casa, podeu fer una captura de pantalla, imprimir-la i enganxar-la aquí.

2.Ara, busqueu el hashtag #busquemtossols. Com en l’apartat anterior, per respondre al que us demana en Croscat, heu de fer una publicació al vostre Facebook amb foto de la resposta incluïda, el hashtag #busquemtossols i etiquetar-lo!

Quan el volcà Croscat entrà en erupció, fa uns 11.000 anys, es va formar una colada de lava viscosa que va lliscar damunt dels terrenys pantanosos que envoltaven el volcà.

Sobtadament l'aigua es va convertir en vapor, que es va acumular formant bombolles.

32

Aquestes bombolles ascendiren cap a la superfície de la colada de lava, que s'anava refredant i per tant, endurint, així que van quedar atrapades a l'interior, deformant-la en aquestes formes que reben el nom de tossols. *Un cop a casa, podeu fer una captura de pantalla, imprimir-la i enganxar-la aquí.

ACTIVITAT 3: Herbari digital

L’objectiu d’aquesta activitat és crear un herbari digital. Cal recordar que és un parc natural i que no podem arrencar les plantes, de manera que farem l’herbari fotogràfic.

Descarregueu-vos l’aplicació al vostre mòbil Hem de vigilar sempre que les fotos que fem siguin clares i representatives de l’espècie, no fotografiem plantes en mal estat, i sempre que sigui possible intentarem que hi surtin les flors o els fruits Cal omplir almenys 10 taules amb les espècies més significatives. I que siguin 4 o 5 d’arbres, 2 d’arbustos i 3 o 4 herbàcies.

Nom vulgar

Data observació

Nom científic

FLOR/FRUIT

FULLES

VISTA GENERAL

Descripció de característiques destacables (alçada, olor, situació…):

33

7. TREBALL POSTERIOR a. REPÀS A L’AULA I ENTREGA DEL DOSSIER Es dedicarà una sessió completa a l’aula per parlar sobre la sortida en general i especialment per fer un repàs de les espècies trobades i classificades a l’herbari.

b. AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES QUÈ AVALUAREM? Avaluarem el dossier, el comportament a l’aula, al camp, i la implicació.

QUAN HO AVALUAREM? Avaluarem durant les sessions d’aula, de camp i posteriorment amb el dossier.

Caldrà doncs portar la llibreta de notes per anar tenint en compte els comportaments positius i negatius.

QUIN INSTRUMENT UTILITZAREM Rúbrica d’avaluació:

Puntuació

Comportament i treball a l’aula

Comportament i treball al camp

Presentació del dossier

Continguts del dossier

Implicació general

2

Participa de manera activa quan toca intervenir, i escolta quan cal.

Mostra curiositat pel tema tractat.

Col·labora amb els companys.

Escolta durant la sortida, i treballa en el dossier durant les estones que es donen amb aquesta finalitat. Treballa bé amb el grup.

La presentació és neta, endreçada.

No hi ha faltes d’ortografia i es presenta en el termini estipulat.

No hi ha errors en el contingut i l’herbari és ric en espècies.

S’ha mostrat participatiu/va en general. Ha col·laborat amb el seu grup.

1,5

Participa puntualment a les classes.

Mostra curiositat.

Col·labora amb alguns companys.

Escolta la major part de la sortida.

Treballa bé el dossier les estones que toca.

Hi ha algun problema en el treball en grup.

Presenta el treball en el termini estipulat. Hi ha algunes faltes d’ortografia.

Hi ha alguns errors en el contingut, o l’herbari té alguna mancança.

S’ha mostrat participatiu/va però en ocasions li ha costat avançar. Ha tingut algun problema amb el grup.

1

Participa poc a classe, i sovint es despista. No mostra massa curiositat.

Es distreu sovint durant la sortida.

Avança poc amb el dossier.

No s’entén amb

Es presenta fora de termini. Hi ha faltes i algun error

34

L’herbari està poc treballat. Hi ha errors greus de contingut.

Ha mostrat un interès moderat i no ha participat gaire. Ha tingut força problemes

Col·labora poc amb els companys.

0-0,5

Mostra una falta d’interès i d’atenció. No col·labora amb els companys.

tots els integrants del grup.

No ha escoltat durant tota la sortida. No fa la feina del dossier.

Té algun comportament perillós per ell mateix o pel grup.

greu.

Presenta el treball fora de termini.

Hi ha moltes faltes d’ortografia i errades.

amb el grup.

No hi ha herbari.

Hi ha errors molt greus de contingut o el treball està inacabat.

No ha participat gens. No s’ha entès amb el grup

c. INDICADORS PER A AVALUAR EL PROJECTE Per avaluar el projecte utilitzaríem una graella d’autoavaluació que contindria també la valoració dels alumnes Factors a avaluar Molt bé Bé Regular Malament T’ha interessat el tema tractat?

T’han agradat les explicacions al camp?

Què t’han semblat els exercicis i el treball?

T’ha Altres aspectes o opinions:

També utilitzaria una sèrie d’auto avaluadors, per tal de fer-me preguntes després de l’activitat i fer-ne una valoració: - Han resultat fàcilment aplicables les metodologies i exercicis?

- Hi ha hagut bon ambient a la sortida de camp?

- La feina s’ha fet bé?

- S’han entès els conceptes?

- Quin ha estat el resultat global general de la rúbrica dels alumnes?

- La temporització ha estat correcta?

- Han funcionat totes les activitats?

35