CRÈDITS ARRANCAPINS 2022 Una publicació de ELSDESEMPRE per a la Falla Arrancapins, fundada en 1908. Coordinació Gil-Manuel Hernàndez Redacció Pep Romero i Gil-Manuel Hernàndez Fotografies i il·lustracions Fons documental falla Arrancapins, Pep Romero Portada i maquetació Yogur de Fresa Dipòsit Legal V-220-2011 El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022. Este llibret participa en el Premis de les Lletres Falleres.
004
Arrancapins 2022
Índex
Artista: la comissió Iván Esbrí Andrés Associació d’Estudis Fallers
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022) Gil-Manuel Hernàndez Pep Romero
XXXV Aniversari
1986
025
1987
030
1988
033
1989
036
1990
039
1991
044
1992
048
1993
051
1994
055
1995
058
1996
061
1997
064
1998
067
1999
070
2000
074
2001
077
2002
080
2003
083
2004
087
2005
091
2006
094
2007
097
2008
100
2009
106
2010
109
2011
113
2012
117
2013
121
2014
125
2015
129
2016
133
2017
138
2018
141
2019
144
2020
148
005
006
Arrancapins 2022
Artista: la comissió
Iván Esbrí Andrés
Artista: la comissió Iván Esbrí Andrés
Associació d’Estudis Fallers
XXXV Aniversari
007
008
Arrancapins 2022
Artista: la comissió
mb 114 anys de trajectòria, de nom oficial Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades, inconformista, contestatària, reivindicadora, innovadora, outsider... la Falla Arrancapins complix 35 anys - des de 1986 signant ininterrompudament els seus efímers cadafals grans com «la Comissió», tal com en altre temps ho feren en la demarcació amb el seu art en cartó pedra i fusta Salvador Rubio, Carlos Tarazona, Vicente Hurtado, Boix, Carmelo Castellano, Secundino March, Vicent Luna, Vicent Domingo Timoner - veí del barri -, Rogelio Algarra Vicent «Roalvi», José Devís, José Sales Pla o Juan García Marqués, entre altres. L’efemèride enguany celebrada és una de les senyes d’identitat majorment consolidades i reconegudes d’Arrancapins, tal com cita Gil-Manuel Hernández en el seu llibre Arrancapins: un segle de falles (1908-
2008) (2008); i paga la pena aprofitar l’ocasió per a presentar una breu i introductòria possible taxonomia del terme «la Comissió» com a signatura autora de falles. «LA COMISSIÓ» PER PRINCIPIS És ben sabut que els orígens de les Falles estan per abordar en profunditat. La investigació topeta amb eslavons perduts en aplegar a mitjans del segle XVIII, quan es documenten unes poques cites en cròniques de la plantà i cremà de «figures de bult» d’acurada qualitat artística en els carrers de València la nit del 18 de març. Entre exposicions dels principis de les Falles assumits per tradició com la teoria del Gremi de Fusters o «l’estoreta velleta», i altres d’estudis com l’entroncament en els Carnavals i els parots, trobem que és a partir del segle XIX quan comença a documentar-se la Festa amb noms i cognoms: el de Josep Bernat i Baldoví, als llibrets; Antonio Cortina i José Olaria Marimón «Coqui», com a artistes fallers; i Carrer de les Avellanes, Plaça de l’Amodí o Teatre Principal com a comissions. Siga com siga, les Falles són una acció veïnal i popular. I més ho era en aquells temps on no deixava de ser una manifestació festiva totalment espontània i distesa sense cap altra pretensió que divertir-se. És per això que ja en eixos anys moltes falles
Iván Esbrí Andrés
portaven la signatura de «la Comissió», perquè de dintre del seu si naixia la confecció dels cadafals, els ninots, els seus vestits i versos, quan no dels senzills parots penjats als balcons a les cantonades dels edificis, fet que es feia quasi amb nocturnitat i traïdoria. Una forma de fer i celebrar la falla que es perllongaria fins i tot en el moment d’eclosió de les Falles com a Festa unànime el 1928 i l’etapa de la II República, però que no va resistir l’envit de la dictadura militar franquista. El retorn a la falla popular hauria d’esperar nous temps. Així, i no per casualitat, amb el procés de Transició a la democràcia i la Pre-Autonomia entre finals dels años 70 i primers 80, des de dins d’alguns sectors de les Falles van eixir grups contestataris amb el procedir que havia regit la Festa al llarg de quaranta anys. L’arenga de menys Falles elitistes i més Falles populars, era la màxima de comissions que revindicaren un retorn cap a les arrels amb
Llibret «Falla King Kong»,
accions com l’ús d’indumentària
Micharmut, 1978. Arxiu Iván Esbrí.
tradicional, actuacions de música folk, l’aproximació a la Universitat per a plantejar debats i als creatius del moment en pro de l’enriquiment plàstic, o l’obertura de la Festa a sectors que en general li eren aliens. De tots i totes és coneguda l’experiència de les comissions de Jacinto Benavente-Reina Na Germana «Falla King Kong» i Pintor JacomartCamí de Montcada, però la pressió
XXXV Aniversari
009
010
Arrancapins 2022
Artista: la comissió
La falla nostra, Falla Noscarmientas, 2017. Foto Iván Esbrí.
Ab100S, Pre100S, Ino100s, Falla Borrull-Socors, 2019. Foto Iván Esbrí.
Iván Esbrí Andrés
XXXV Aniversari
011
mediàtica i política d’un moment de vertadera fractura on en la Festa guanyava per golejada el regionalisme més conservador, va dur al trast a aquestes iniciatives. Amb tot, en un racó de la barriada d’Arrancapins qual aldea d’Astèrix, una comissió continuaria fent el seu camí de la diferència. De cara a les Falles de 1986 i amb l’experiència prèvia i adquirida de fer la falla infantil des de 19811, els fallers
01.
Cita d’artistes fallers que
i les falleres d’Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades
han plantat falla infantil
van decidir que realitzarien també la falla gran,
en Arrancapins: Enrique Baró,
en allò que era una postura que determinà al seu torn
Vicent Domingo Timoner,
que els dos monuments no concursarien ja a cap secció,
José Gómez Sanfrancisco, Vicent
en no compartir la competitivitat promocionada amb
Demets, Víctor Valero, Sergio Amar
els premis, lluny de reconèixer l’esforç i treball
i Paco Pellicer-Marisa Falcó
des del si de les comissions.
«Fet d’Encàrrec», entre altres.
Així, la Falla Arrancapins presentava en societat un dels seus principis més reconeguts. Una d’eixes premisses que marquen la filosofia de la comissió, a la qual s’afegerien ja als any 90 la supressió del càrrec de Fallera Major, l’organigrama assembleari o la declaració d’associació cultural laica. Des d’aleshores, tal fet ha convidat al públic amant de la falla a fer ronda per la centenària demarcació per a veure la confecció de les falles en vespra dels dies grans; la seua plantà al tomb; coincidir amb personalitats destacades del món de la cultura, premsa, actors i actrius, polítics, etc.; i els seus correfocs i cremà amb el llançament del Drac de la Séquia de Favara. En l’imaginari han quedat falles com Viure sobre la merda (1992),
La Sagrada Família de l’Esquerra (2003), Quan el mal ve d’Almansa... (2007) o El Nou en canal (2014). El fenomen Arrancapins també es feu extensible a algunes localitats, on van fundar-se comissions que van marcar un ideari semblant amb la recuperació de la indumentària tradicional, els tocs de dolçaina i tabal i, això mateix: la confecció dels cadafals fallers. Foren, per exemple, les comissions de Jaume I de Xàtiva i el Lloc de Sagunt, malauradament ja desaparegudes. A València, la carrera de la Falla Cadis-Cura Femenia «Noscarmientas» en l’elaboració dels seus monuments - que sí concursen - va quasi en paral·lel a la d’Arrancapins, ja que existí un flux de fallers
012
Arrancapins 2022
Artista: la comissió
i falleres entre una i altra. Blanqueries - uns anys -, Vilanova de Castelló-Horticultor Galán, Borrull-Socors o les Falles Populars i Combatives (València, Gandia, Sagunt) beuen molt també de les premises d’Arrancapins en el seu ideari faller. L’ARTISTA DARRERE DE «LA COMISSIÓ» Com es ressenyava en l’apartat anterior, la signatura de «la Comissió» potser és tan antiga com la mateixa falla des dels seus origens. Si bé, sota eixa marca, efectivament podia estar un grup de veïns i veïnes que armaven el seu cadafal, igual també amagava l’anonimat el mom de mestres d’oficis artesans diversos (dauradors, fusters, pintors murals, jogueters, etc.), com han descobert les recerques fetes per Elvira Más i Joge Vitores en la Revista d’Estudis
Fallers de l’Associació d’Estudis Fallers. L’adveniment de l’estat nacionalcatòlic i franquista el 1939 va suposar el reinici de la Festa de les Falles, constituïnt-se dos institucions rectores com són la Junta Central Fallera i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, entitats amb un organigrama totalment vertical i estanc enfront dels seus precedents el Comité Central Faller i l’Associació d’Artistes Fallers, molt més és horitzontals en la seua gestió i oberts. La complexa burocràcia que a partir de llavors va imperar en els dos ens capitals de la Festa, va traçar alguns camins en comú com el mateix proteccionisme la figura de l’artista faller, sent sols atorgada tal consideració professional a aquells que eren part del Gremi. De fet, tal proteccionisme era més ferri quan l’artista venia d’extramurs, dels pobles, i volia fer carrera en el Cap i Casal. Així, quan un artista s’iniciava en l’art de fer falles, passava ben segur dos o tres anys sota la signatura «la Comissió» fins a formalitzar el seu ingrés en el Gremi. Tots els grans Mestres des de Regino Más, Vicent Luna, Julián Puche, Pasqual Carrasquer fins a Josep Martínez Mollà, Josep Pasqual «Pepet» o Ramón Espinosa, han passat pel tràmit de ser «la Comissió» en les albors de la seua carrera o en el seu debut en València.
Iván Esbrí Andrés
XXXV Aniversari
013
Naufraguen les tradicions, Julián Puche, Falla Na Jordana, 1975. Arxiu família Puche.
014
Arrancapins 2022
Artista: la comissió
Amb el temps i la relaxació de les encotillades normes, molts artistes fallers ja amb cert renom i posició reprengueren la signatura «la Comissió» en falles modestes per a guanyar un benefici ple sense passar per cap declaració tributària o en la famosa oferta del «2x1» de signar la gran amb nom i cognoms i la infantil com a «la Comissió». I atenció ací al meló que podria obrir la investigació, ja que darrere de ben segur de moltes falles infantils «la Comissió» trobem la signatura de dones d’artistes fallers com Maruja Pinto o Carmen Llisterri, que amb els anys s’agremiarien. D’igual forma, l’artista pot desaparéixer sota «la Comissió» quan hi ha una empatia plena amb els principis del projecte faller que tinga la comissió, cas d’Arrancapins quan ha tingut artistes autors de falles, per exemple la mítica Nuclears no, gràcies, el 1984, amb Vicent Marín Reig. En este sentit, i curiosament, tres comissions han emprat tal signatura com a senyal de protesta, però amb artistes al darrere, en tres falles contestatàries front als modes de Junta Central Fallera
El Lleó de Mestalla, Falla Reina-PauSan Vicent, 2019. Foto Iván Esbrí.
Iván Esbrí Andrés
segons època i, a més, les tres en la Secció Especial:
Sa Magestat la Festa, en Na Jordana, el 1985 (Vicent Lorenzo i Pepe Henche); Quina font de borumballes
és la Festa de les Falles, en Palleter-Erudit Orellana, el 1988 (José Azpeitia); i Desatascament faller, en Avinguda Burjassot-Carretera de Paterna «la Parreta», el 1996 (Vicente López Gallego). El 2019 la Falla Reina-Pau- San Vicent signava fora de concurs
El Lleó de Mestalla (Manolo García), facsímil de cadafal de 1925. «LA COMISSIÓ», EMPAR DEL «PIRATA» Cita el professor Antonio Ariño en l’obra per el coordinada, Los escultores del fuego.
Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de València (1993), escrita junt Gil-Manuel Hernández i Vicent Borrego, que el dit artista faller «pirata» anava més enllà del fet de no ser membre d’algun dels tres gremis d’artistes fallers i constructors de fogueres existents de València, Borriana i Alacant. L’artista «pirata» rebia tal qualificatiu en tant que actuava vertaderament fora de la llei; és a dir que ni era autònom ni tenia empresa de creacions plàstiques al darrere. Era un autèntic estafador i el seu hàbitat eren envellides naus i baixos en les condicions lúgubres més extremes. A l’hora de fer falla, el seu estil era una barreja tant eclèctica com incoherent de peces provinents de moltes de quinta mà, caduques i mal emprades perquè no tenien ni els mínims coneixements de l’art de tirar de cartó. Espècie extingida - com es citava anteriorment, molt pocs artistes signen ja com «la comissió» -, el seu boom va esdevenir entre finals dels anys 70 i al llarg i al llarg de la dècada dels anys 80, un moment de gran embranzida fallera al remuntar la fundació de comissions tant al Cap i Casal com als pobles, amb casos fins i tot de recuperació de la Festa, desapareguda de dècades (Llíria, per exemple). Estes comissions nouvingudes disposaven de pocs recursos, i havien de recórrer en la literalitat de la paraula a estos venedors de fum per a tenir una falla a la demarcació.
XXXV Aniversari
015
016
Arrancapins 2022
Artista: la comissió
Abordatge d’un «pirata», Falla Josep Benlliure-Vicent Guillot «Tio Bola», 2014. Foto Iván Esbrí.
La polèmica Falla Plaça de la Concòrdia-Parc Central, Torrent, 2014. Foto Iván Esbrí.
Iván Esbrí Andrés
Les males pràctiques en els seus modes de gestió del treball, el boca a boca de la mala fama i l’assoliment de la talla de suro blanc en la construcció de falles, que va desembocar en volums ex novo, de major envergadura i acurat acabat, els va anar aparcant de la confecció dels efímers monuments fallers a partir de la segona meitat dels anys 90. Amb tot, del mateix mode que existia un artista «pirata» sota l’empar de la signatura de «la Comissió», hui algunes comissions sota tal marca estan actuant també com a «pirates», perquè amb el pretext de no disposar de quasi pressupost per a les falles - i recordem son l’eix imprescindible de la Festa -, fan de menys el procés creatiu d’un artista autor, fent compra en mercats de segona mà o empreses d’enderrocs del material per a fer la falla, venent-ho amb titulars d’»esperit d’estoreta velleta» o «concepte experimental». Una estafa. Però això, ja seria altre debat... /AXXXV/
XXXV Aniversari
017
018
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022) Gil-Manuel Hernàndez Pep Romero
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
019
020
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
1. ARRANCAPINS, UN CASAL QUE ÉS UN TALLER DE FALLES n març de 2022 es comptabilitzen 35 falles des què, enllà per 1986, la comissió d’Arrancapins començara a elaborar íntegrament la seua falla. Fa ja d’això 37 anys, que en realitat es converteixen en 35, ja que no es va plantar falla com es venia fent habitualment ni en 2020 ni en 2021, per raons de la pandèmia del covid-19. En realitat, en 2021 es va plantar i cremar una escena, també elaborada per la comissió, per criticar la celebració d’unes atípiques falles en setembre d’eixe any, però per la única raó per mantenir legalment la continuïtat de la comissió. Per això no és ací considerada com una falla completa. Això no obstant, ja en 1983, amb la falla
El Mercat d’Abastos, la comissió havia col·laborat en la construcció del seu cadafal. Una activitat, condensada en 35 falles grans, que amb el temps ha esdevingut un dels signes de la identitat i personalitat diferenciada d’Arrancapins: la recuperació de les falles artesanals i veïnals, amb tota la seua càrrega satírica i d’expressió d’un col·lectiu què, aprofitant la possibilitat de dir el que vol durant quatre dies en un espai públic com és el carrer, expressa les seues inquietuds al marge 01.
La falla Arrancapins deixà de participar en el concurs oficial
de premis i classificacions oficials.01 Així, durant tots estos anys a partir del mes
de falles a mitjans dels anys
de gener el nostre casal d’Arrancapins es transforma
vuitanta, coincidint amb la
en un improvisat taller faller. Prèviament, l’assemblea
construcció pròpia del cadafal.
de la comissió va preparant, a través de diverses
Això no obstant, i davant la
reunions, el tema de la falla amb les seues escenes,
convocatòria a les darreries dels
així com el projecte tècnic i l’esbós. Al començament
anys noranta del Premi de Falles
d’any s’adquirixen els materials, es trauen les
Experimentals i Innovadores, o
ferramentes i la gent es disposa a repartir-se la
els més recents Premis Caliu,
feina: uns s’encarreguen de l’enginyeria, els plànols,
ambdós convocats per l’Ajuntament
les mides, proporcions i equilibris, altres s’ocupen
de València, Arrancapins
d’escatar, tallar, serrar i clavar, altres posen
s’ha presentat en diverses
el toc artístic o de disseny creatiu i durant vora dos
convocatòries.
mesos el casal-obrador es convertix en un centre on cada nit fallers, falleres i simpatitzants acudixen per treballar entre martellades, pinzellades i la ingestió dels cèlebres burrets. A poc a poc, i com tots els anys, el casal es convertix en un taller de falles, i les escenes van
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
021
prenent cos, les planxes i els cabirons conformen estructures i sorgixen els primers ninots. A mesura que els temps transcorre augmenta la tensió i afloren els nervis i el personal comença a «tindre bou»02. Arriba
02.
En l’argot dels artistes fallers,
el dia en què comencen les tasques definitives de
l’expressió «tindre bou» fa
pintura i presentació. Posteriorment s’enfila la recta
referència a l’ansietat i temor
final que porta a les vespres de la plantà. El col·lectiu
de no tindre enllestida la falla
faller, cansat ja però també molt il·lusionat, retoca
en condicions per a la plantà,
els detalls i algunes peces comencen a eixir al carrer,
és a dir, al risc de que els
ja que no caben al casal. És aleshores que la gent que
«agafe el bou».
passa pel carrer se n’adona que un altre any es produïx el miracle de la falla feta pels fallers i falleres. Poc de temps després el públic comprova que els cadafals d’Arrancapins tenen alguna cosa d’especial, i més que un segell necessàriament experimental o innovador en el fet estètic, destaca la singularitat que dóna la confecció artesana i quasi familiar d’un cadafal on les escenes apareixen marcades per una barreja de senzillesa estètica i intensitat satírica, molt semblant a les de les falles de l’antigor. La nit de la plantà esta singularitat resta definitivament subratllada pel fet que la falla es planta amb la modalitat tradicional coneguda com a tomb03,
03.
La plantà a tomb o al tombe
que constituïx un xicotet espectacle per a la vista
consistix en l’aixecament de la
i tot un moment de nerviosisme entre els que formem
part central del cadafal,
la comissió.
ja muntada però «tombada»,
El mateix procés ha anat aplicant-se, fins
pel sistema de tirar d’unes cordes,
i tot des de poc abans que Arrancapins començara
que subjecten la peça, o bé pel
a construir les seues falles grans, en les falletes
sistema d’alçar-la manualment.
infantils, concretament des de l’any 1981. De fet,
En el cas d’Arrancapins, es tracta
ben bé es podria dir que l’experiència de fer la falla
d’un tomb manual, ja que disposada
infantil va contribuir clarament a què el col·lectiu
la peça en el lloc on es va
es plantejara abordar la construcció de les falles
a alçar, i col·locats els fallers
adultes. En el cas de les infantils la trajectòria
i falleres al llarg de la peça,
ha sigut més intermitent, perquè en alguns anys
l’eleven gradualment i lentament
(1988, 1996-1999, 2006-2007) han intervingut artistes
sota les instruccions d’un altre
professionals, però en general les falles han estat
membre de la comissió que resta
fetes per la comissió. En eixe sentit la nostra
pendent dels jocs d’equilibris
comissió ha estat una veritable escola per als més
i del correcte anivellament
menuts, perquè estos interioritzaren com a normal
al paviment. Totes estes
el fet que els fallers i falleres es responsabilitzaren
precaucions són molt importants,
a si mateixos d’allò més important que pot oferir una
ja que – i això és el que conferix
falla, tant cap a dins com cap a fora: el seu cadafal satíric. I, de fet, les falles infantils d’Arrancapins
022
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
han compartit amb les grans un tractament compromès de les temàtiques abordades, perquè també amb la candidesa, innocència i simplicitat de la mirada infantil es poden dir grans coses. En realitat, tot este complex i dilatat procés que ha significat la posada en marxa de l’obrador faller d’Arrancapins, no es pot separar de l’anomenada «revolució permanent» de la comissió, que enllà a les darreries dels anys setanta va decidir fer un pas endavant i apostar per una concepció radicalment diferent del que havia de ser una falla, una aposta que gradualment va anar desenvolupant, per a beneplàcit d’uns, enuig d’altres i sorpresa per a tots. Amb el pas dels anys i, tot i les inevitables erosions que este produïx en la generació que va fer possible el canvi, hem pogut comprovar que la falla feta a mà en el nostre casal ha quedat com un dels singulars signes de distinció de la personalitat d’una falla que ha hagut de lluitar contra corrent en els darrers quaranta anys. Hui en dia potser ja no resulta tan fàcil arrossegar a tot el col·lectiu en una activitat, la de fer falla, que és sacrificada, costosa i esforçada, però al remat tot el món a la comissió, se sent satisfet dels resultats. Especialment els nombrosos visitants que any rere any ens deixen els seus comentaris en la llibreta que instal·lem al costat de la falla, i que animen al nostre col·lectiu a seguir endavant amb una tasca que té més trets ja d’aventura romàntica que d’una altra cosa. En els temps que corren les falles fetes per la comissió s’han convertit en un rar patrimoni cultural que potser caldria reconèixer protegir d’alguna manera. És com, si inserides enmig d’una massa de falles on predomina la repetició i la manca d’idees, aparegueren unes flors exòtiques, que enfonsen les seues arrels en la cultura popular fallera tradicional, per a recordar a tothom el que foren i el que podrien ser les falles, una mostra consensuada i apassionada de la creació col·lectiva d’un grup humà que es definix precisament com a faller perquè posa per damunt de tot la falla, una falla feta entre tots i per a tots, de manera altruista, sense buscar més premi que la complicitat dels somriures al carrer amb fallers, veïns i visitants.
Gil-Manuel Hernàndez
2. ELS ANTECEDENTS (1980-1985)
Pep Romero
XXXV Aniversari
023
nerviosisme al moment de l’alçament – una errada de càlcul pot fer
Com és ben sabut, les Falles són una festa
que la falla es trenque. A causa
sociològicament segrestada pel franquisme, amb una
de la grandària de les falles
influència i tan profunda d’esta que encara hui li van
modernes, d’una banda, i al procés
eixint flors. L’imperdonable de la festa per part de
de construcció i plantà estàndard
l’esquerra també va contribuir de manera destacada
d’una altra, hui en dia les falles
a què estem com estem. El cas és que a finals dels anys
es planten al llarg d’uns quants
setanta predominaven a València els cadafals plens
dies o resten disposades per una
d’esperpents reaccionaris amb abundància de ninots
grua sobre el paviment, sense que
amb càrrega notòriament sexista, homòfoba, i molt
els fallers i falleres intervinguen
conservadora, el que col·loquialment es diria «casposa».
realment en la plantà. De fet,
Eren els anys que eren i a la nostra comissió el que
la Nit de la Plantà s’ha convertit
fèiem era contractar un artista faller que ens feia una
en una jornada marcada pel
falla «estàndard» a la qual li canviàvem nosaltres
protocol·lari Sopar de la Plantà,
els cartells per tal de donar una visió progressista
que se sol fer en restaurants
de l’escena. El resultat era més aviat sorprenent,
o en els casals. Després d’este
ja que a 5 metres semblava una cosa i en llegir els
sopar els fallers i falleres
versos res era el que semblava.
acaben d’ajudar a l’artista a
Les falles de El Mercat d’Abastos i la Nuclears
posar les escenes de la falla,
no, gràcies van ser les primeres que realment eren
tot i que participa realment poca
nostres. Dissortadament Vicent Marín no pogué continuar
gent en esta activitat. En el cas
amb aquella tasca que havíem començat i haguérem de
d’Arrancapins, ben significativament
cercar un altre artista que agafara l’ona i seguira
no se celebra l’anomenat Sopar
el camí encetat. Al 1985, Jose Antonio Santaeulalia
de la Plantà, sinó que se sopa per
es va comprometre amb l’encàrrec i ens va presentar
torns al carrer mentre es continua
l’esbós de la falla que havíem decidit: Per la
treballant en la plantà del
pau, OTAN, No. La falla la vàrem dur i enllestir
cadafal. Cal afegir que en
nosaltres al carrer la nit de la plantà; la joventut
els darrers anys la plantà de
i inexperiència de l’artista va poder més que el seu
la falla infantil es fa el dia 15
compromís. La darrera peça de la figura central es va
de vesprada, a diferència de la
plantar el mateix dia 19.
resta de falles infantils, que han
La falla gran de 1980, que es titulava L’aparença
d’estar plantades a les 8,00 hores
del joc, fou la primera que va aparèixer com signada
del mateix dia, que és quan comença
per «La Comissió», cosa que també passaria en 1981,
a passar el jurat qualificador. Esta
amb el cadafal Dolces ironies mundanes. Quant a la
diferència és deu a què Arrancapins
falla infantil de 1981, dedicada a la màgia, fou
no participa en el concurs de
ja construïda pels mateixos fallers i falleres,
falles infantils, al fet que són
assessorats per l’artista Josep Antoni Fabra. Esta
més urgents els treballs de la
decisió es prengué atesa la precària situació econòmica
falla gran, i a la circumstància
de la nostra comissió. Això no obstant, cal aclarir que
de què durant la vesprada del 15
en este exercici es va produir l’arribada a Arrancapins
de març és quan més gent – sobretot
d’un grup de fallers de la comissió Pintor Stolz-
xiquets i xiquetes - pot acudir
Burgos, de la qual se n’havien anat perquè els seus
al casal.
024
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
plantejaments progressistes no havien tirat endavant. Josep Antoni Fabra, fill del famós artista de falles infantils Josep Fabra, venia amb ells i ja en Pintor Stolz-Burgos havien construït la falla infantil, de manera que incorporaren esta activitat a Arrancapins. Este fet fou fonamental perquè anara quallant la idea de construir la falla gran, cosa que no passaria fins a 1986. La falla infantil sí que passà des d’aleshores a ser construïda i signada per la comissió, tot i que en alguns anys es va contractar a artistes, com en 1988 (Vicent Demets), 1996-1999 (Víctor Valero), 2006 (Sergio Amar) i 2007 (Fet d’Encàrrec). La mort de Franco en 1975 va ser un esclat de llibertat tants anys reprimida i que va tenir repercussió a totes les cares de la societat, a totes menys a les Falles. La major part dels membres de la nostra comissió, que aleshores no teníem ni vint anys, també bullíem i vàrem voler traslladar estos anhels al nostre reducte, la falla. Efectivament, en l’exercici 1982-1983 es va contractar com artista faller a Vicent Marín pare i Vicent Marín fill (que havien plantat falles quan vivien a Buenos Aires i per això eren coneguts com Els Argentins), encara que se signà com «La Comissió», amb la innovació de què els fallers triaren el tema. El cadafal, sota el lema
El Mercat d’Abastos, representava, damunt d’una caixa de productes de mercat, un fanal de diversos braços amb un individu al costat que portava en la mà el rotllo dels projectes. Era la primera de dos falles grans signades pel nostre company Vicent Marín «L’Argentí» amb les quals sí aconseguirem allò que volíem: plantar una falla amb disseny i continguts nostres. La falla plantada el 1984 portava el significatiu lema de Nuclears no, gràcies, i reproduïa una gran xemeneia d’una central nuclear, també realitzada per Vicent Marín, apareixia signada per «La Comissió». La falla criticava l’ús indiscriminat i perillós de l’energia nuclear, així com la construcció de la central nuclear de Cofrents, que apareixia coronada per un voltor amb un rebut d’Hidroelèctrica Espanyola al bec. Si en 1984 el tema de la falla gran havia sigut la problemàtica de les centrals nuclears, el de 1985
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
025
quedava ben patent en el lema: Per la pau, OTAN No, i a tal efecte el cadafal, signat per Jose Antonio Santaeulàlia, es componia d’un gran núvol fruit d’una gran explosió, rematat per dos coloms de la pau situats a ambdós costats d’una balança que penjava d’un míssil, mentres les escenes dels repeus criticaven durament la carrera armamentística i l’OTAN, i la fam del tercer món. Amb tot, esta falla, novament concebuda pels fallers i falleres, no s’acabà de plantar completament, degut als problemes tècnics derivats del fet que el seu autor, José Antonio Santaeulàlia, va deixar sense acabar esta falla i altres tres. Com que l’artista no portava la falla, els fallers anaren a buscar-lo al taller, i allí el trobaren, amb les altres tres comissions profundament alterades que també li havien contractat el cadafal. Este incident fou decisiu perquè Arrancapins es plantejara definitivament fer el pas i passar a assumir la creació i construcció integral de la falla gran. Com s’ha dit, dúiem ja alguns anys fent el disseny i l’execució de la falla infantil de tal sort que ja teníem alguna experiència en fusteria, escultura i pintura, i el nostre company Josep Antoni Fabra ens havia documentat al respecte i fins i tot havíem fet part de les darreres falles petites al seu estudi del carrer En Borràs. Convençuts de què la falla hauria de ser el que pensàvem i amb l’experiència que havíem adquirit amb les falles infantils juntament amb el que havia succeït amb Santaeulalia ens dugué a fer-nos la inevitable pregunta: la fem nosaltres?... I la vam fer, eixa i 34 més. 3. ELS DARRERS ANYS DEL VELL EMPLAÇAMENT (1986-1999) La falla de 1986 fou la primera feta íntegrament la nostra comissió, delerosa per controlar tot el procés de confecció del cadafal, d’acord amb l’esperit autogestionari que floria aquells anys en Arrancapins. Portava per lema La caixa de les sorpreses i al·ludia, principalment, al tema de l’abandó dels projectes del Mercat d’Abastos, la gestió d’Amadeu Fabregat a AitanaTV, la crítica de la via lenta de l’autonomia per al País Valencià, i el tema del referèndum de l’entrada a l’OTAN, propugnant-se el «no».
1986
026
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
027
028
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Estèticament la falla era molt innovadora, realment experimental, i constava d’un gran cub, a la manera d’una caixa de sorpreses amb un llaç, amb diversos dibuixos emmarcats en una estructura de caselles, i els ninots estaven a l’interior, que es podia visitar, i on hi havia un laberint04. A més a més, la construcció i temàtica de la falla anava lligada a un seguit d’activitats i propostes, que es desenvolupaven al llarg de l’exercici faller, i que també es vorien reflectides en el llibret, una forma d’actuar que s’ha reproduït des d’aleshores. La publicació El Turista Fallero feia la seua particular interpretació de la falla: «Como la Comisión no se ha tomado el mínimo trabajo en darnos una sucinta explicación de su falla, nosotros creemos adivinar que, dentro de esa gran caja, se debe esconder algún lio de faldas que se lleva en secreto algún miembro de la misma, que, como es lógico, tema la natural reacción de su cara costilla. Y si no es eso, da igual, nosotros hemos llenado esta explicación y punto.». Efectivament, la falla es visitava per un corredor interior on podíem trobar varies d’eixes «sorpreses» que d’alguna manera ens temíem i que no varen decebre. Estava, per exemple, la problemàtica del Mercat d’Abastos, ja tancat a la vesant comercial i en transició al destí d’eixes instal·lacions per a diferents usos. Es parlava d’instal·lar allí un complex de piscines (14 es va arribar a dir), un palmeral com a zona verda, un centre social i escoles. De tot allò que van prometre, d’entrada posaren una comissaria de policia. Amb el temps, molt de temps, quedà l’IEM d’Abastos (institut de Secundària) i un complex esportiu de gestió privada, la universitat Popular, una biblioteca i poc més. Una altra «sorpresa»; el projecte de la TV Valenciana que s’aturava mantenint Aitana com tota referència del que passava al nostre País i on Amadeu Fabregat no va quedar molt bé Una altra sorpresa: l’Autonomia per l’article 143, quan tots demanàvem que fora per l’article 151, com Euskadi i Catalunya. Tornàvem a perdre. La darrera «sorpresa» el referèndum de l’OTAN, que pocs dies abans de votar estava en un «De entrada No» molt clar i que una intervenció de Felipe González a TVE va convertir en un «SÍ, el que faça falta». Una de les majors
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
029
vergonyes de la democràcia, vist amb mirada retrospectiva. El plantejament de la visita per l’interior de la falla va ser una aposta revolucionària, però les figures van ser destrossades des del primer dia. Pensàvem que havia sigut obra de vandalisme d’alguns visitants poc preparat per entendre i respectar amb una iniciativa que semblava, no era «d’eixe món». Dotze anys després, en Falles, aparegué pel casal un individu jove notablement afectat pels abusos de l’alcohol i amb maneres prou agressives. Entrà al casal i a punt estigué de causar un incident amb la seua actitud violenta i amb proclames de caràcter feixista. Amb prou feines aconseguírem que isquera al carrer i marxara però un poc abans de marxar ens va gelar la sang quan ens digué que ell havia estat el que havia destrossat la falla del 86 per dins per indicació d’algú, i que malgrat tot ens tenia molt de respecte perquè, com digué: «tenéis un par de huevos para plantar lo que plantais». Per últim caldrà dir que no sols la falla va ser eixe any «trencadora», el llibret era quadrat i les pàgines anaven soltes. Tot un repte per als lectors. Amb esta falla s’iniciaria una particular trajectòria a Arrancapins: la construcció del cadafal per part dels membres de la falla. Este important salt qualitatiu, pel risc que significava, no es va fer de colp, sinó que, com ja s’ha comentat, abans de 1986 ja s’havien fet alguns assaigs col·laborant la comissió amb artistes professionals en la confecció de la falla gran. Així mateix, des de 1981, i de la mà sobretot de José Antonio Fabra, faller i artista, alguns membres de la falla ja havien enllestit les falletes infantils signant com «La Comissió». En 1986 l’elaboració col·lectiva de la falla gran fou possible, com recorden Josep Antoni Collado, Vicenta Miralles i Pep Romero05,
05.
Entrevista a Josep Antoni
perquè la comissió ja estava farta de contractar falles
Collado (26 de desembre de 2006).
professionals mediocres, on els artistes afirmaven que
Entrevista a Vicenta Miralles
per raons pressupostàries no podien incorporar
i a Josep Lluís Romero
o adaptar les idees de fallers i falleres, i també
(3 de gener de 2007).
perquè Arrancapins, gràcies a una gestió de Roberto Romero, va tenir cedida una de les galeries del primer pis en el Mercat d’Abastos que feren possible un experiment on no importava tant l’acabat tècnic com el fet de poder disposar d’un altaveu davant el
030
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
barri per a dir com es veia el món per part d’aquells que enllestirien la falla, sobretot perquè esta no es concebia aïllada, sinó lligada a tota una sèrie d’activitats i propostes. En els anys successius Arrancapins va disposar d’altres locals, com l’ubicat al carrer Sanchis Bergón, o el baix que el transportista Vicent Menosi tenia entre els carrers Guillem de Castro i Blanqueria. Posteriorment, i davant la mancança de locals, el taller de construcció de la falla es traslladà al mateix casal del número 60 del carrer Àngel Guimerà. Quan Arrancapins es va traslladar de casal, l’any 2000, el taller també s’hi traslladà a la nova seu social (Pintor Vila Prades, núm 18), i el mateix passaria amb el nou trasllat al casal de Villanueva i Gascons.
1987
Bona prova de la utilització reivindicativa de la falla feta per la comissió d’Arrancapins fou el cadafal que es va plantar en 1987, titulada València,
la mar de forats, com s’explica al llibret de 1996, «a partir de l’original consigna PSOE ‘València, la mar de bé’... Allí tractàvem l’actualitat municipal, les obres faraòniques, el metro, el by-pass». El cadafal era modest i d’escassa alçada, i es componia d’un Micalet envoltat d’edificis nous i reformes urbanístiques a mig acabar, amb uns ninots refregits reutilitzats per a il·lustrar les diverses escenes dels repeus. Segons El
Turista Fallero: «El Micalet dice que en Valencia se han comenzado demasiadas obras (forats) y no se termina ninguna. Obras paradas: la de las ruinas del Palacio Real, el carril bici no ha servido para nada... casi nada; el by-pass está en el aire todavía, así como el enterramiento de la vía férrea a Barcelona. Y el Jardín del Túria lleno de cemento.». La València de 1987 estava plena de grans obres i totes al temps. Al nostre segon cadafal plantejàrem que ens preocupava, no ja que es feren grans obres, que molta falta feia, sinó com es feien i a quin preu. La figura central era un Micalet que contemplava tots els «forats» que li estaven fent a la ciutat. Parlàvem aleshores del col·lector que passaria per les ruïnes del palau reial a Vivers i que òbviament el farà malbé, de les restes que van aparèixer a la plaça de la Mare de Déu i que van ser soterrades ràpidament per desferse del «problema» d’estudiar-les bé quan la prioritat
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
031
032
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
033
era «urbanitzar» eixe espai. Es parlava també del llit del Túria per al qual hi havia molts projectes però nosaltres el volíem nostre i el volíem verd, del metro, del By pass que es carregaria part de l’horta, del soterrament de la via del tren, i del carril bici entès com una franja de pintura a les voravies. Amb la perspectiva que dona el temps, cal dir que 30 anys després encara tenim els mateixos dubtes en algunes d’estes obres. Cal dir que el Micalet el vàrem comprar ja fet, així com les figures tirades de cartó per muntar i enllestir, tot i que la resta del cadafal el vàrem construir la comissió de nou. La falla que es va plantar en 1988 portava per lema La torre que anem fent, i reproduïa una torre on s’anaven superposant les cultures que s’havien establert històricament al País Valencià. El Turista
Fallero la glossava així: «Es una torre octogonal compuesta por diferentes culturas que han pasado por nuestra tierra: desde los íberos a los griegos, los romanos, los árabes, etc. El rey don Jaime I, al conquistar Valencia, trata con el rey árabe que ocupaba la ciudad las condiciones de la rendición. Este año celebramos el 750 aniversario de aquella conquista.». En els versos de la falla es feia un àcid, sarcàstic i crític repàs, des d’una perspectiva prou desimbolta i progressista, de la història dels valencians, criticant les mistificacions i les visions reaccionàries. Com s’expressava en el llibret de 1996, referint-se a la temàtica d’este cadafal: «La política mai no ha deixat escapar la mínima oportunitat per pujar siga com siga. La història i la cultura d’un poble poden ser mitjans perfectes per arribar a l’èxit polític. El mateix món faller és un clar exemple. Al voltant d’eixa manipulació que tots, no només la dreta, fan de la nostra cultura, vàrem fer la falla del 88, una torre d’estrats amb les cultures que han passat i marcat aquest país». La torre estava construïda en quatre pisos o seccions. En principi es va pensar fer una torre octogonal (no sabem d’on va traure la informació
El Turista Fallero, però va encertar), però el volum seria molt gran i a més a més hi havia algunes altres escenes que volíem reflectir també. D’esta manera vàrem fer una torre oberta amb 5 cares i plana per la part
1988
034
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
035
036
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
de darrere on hi havia unes façanes de cases amb teulada moruna. La nit del 14 de març de nit vàrem pintar la teulada després de sopar pujats a una bastida. Al voltant de l’una de la matinada va caure una arruixada contundent que va desfer tot el que havíem fet; la pintura de la teulada circulava arrossegada per l’aigua cap a la claveguera davant els nostres ulls. A ambdós costats de la torre hi havia dos torres de «reciclatge» d’alguna fira que algú ens va regalar. La plantà, òbviament, no va ser
al tombe, perquè començàrem a plantar per la part més alta de la torre que alçàrem a pols, col·locant el pis immediatament inferior a sota. Una vegada fixats els dos pisos de dalt els alçarem i col·locarem de la mateixa manera els dos pisos de baix. A la cremà es va produir una situació molt curiosa, el penó de la conquesta es va començar a cremar i es va desprendre del cadafal de tal manera que anà planejant per sobre dels assistents fins a arribar a terra encara fumejant. Com que estàvem en plena guerra de símbols a la ciutat de València, lògicament vàrem interpretar que l’univers ens estava parlant i eixe tros de xapa mig socarrada, mig fumada era el senyal. No sols va ser indultat el penó sinó que
1989
va ser emmarcat i penjat a la paret del casal. Encara podeu veure’l al nostre casal. En 1989 la falla, titulada La tevevé que vé, era explicada per la nostra comissió a manera d’interviu en el llibret. L’objectiu de la crítica va ser la nova televisió valenciana, Canal 9, per la seua mediocre i discutible funció pública. Per tal motiu el cadafal reproduïa el «pirulí» de Canal 9 a Burjassot, escortat per dos antenes i amb les diverses escenes en els repeus. En realitat la crítica es centrava sobre el paper dels mitjans de comunicació, qüestionant-se els seus continguts, l’ús escàs del valencià, la manipulació informativa, etc. L’entrevista acabava amb un ben expressiu paràgraf: «I mentre els membres d’Arrancapins xarren i xarren entusiasmats de tema tan controvertit, entre martellades, gin-tonics, serrades i plis-plais, continuen amb febril activitat la construcció de la seua falla que, alguns asseguren, ja porta ‘BOU’». Segons El Turista Fallero l’argument era el següent: «Arriba dos torrecitas con las antenas parabólicas de la futura Televisión valenciana.
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
037
038
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
039
Toda la crítica de la falla está centrada en los medios de comunicación, tanto en la televisión como en Radio y Prensa. También critica el cine programado en casa con el video (El boceto no lleva explicación más detallada.»). La falla del 89 va ser una de les més problemàtiques en l’àmbit de construcció per les seues dimensions en comparació amb l’espai que disposàvem al casal. Si bé les torres es podien construir sense muntar i així estalviar espai, hi havia una gravadora de bobina oberta i una màquina d’escriure de dimensions considerables que col·lapsaven el casal. Enllestir el cadafal no va ser molt complicat i es va realitzar a bon ritme. Una vegada plantada, esta falla sols va gaudir d’unes hores de sol; en la vesprada del dia 16 començà a ploure i no va parar fins a la vesprada del 19, just a punt de la cremà. Com s’ha assenyalat, la crítica en general feia referència als mitjans de comunicació existents i els que venien de nou. Molt ens temíem aleshores el que després va passar. La TVV, tal i com nosaltres havíem previst, en lloc de ser una eina necessària per a la vertebració del País Valencià, de recuperació de la llengua i de crear un sentiment de poble (cal tenir en compte que TV3 ja funcionava i era un referent d’allò que ací s’esperava), va esdevenir una mena d’esperpent que no es va atrevir a fer tot allò que la nostra societat progressista esperava. Amb perspectiva històrica resulta ben curiós que un dels nostres cadafals, el de 1989, va reflectir les inquietuds davant una RTVV que s’estrenava, i un altre cadafal, el de 2014, va anar dedicat al tancament del Canal 9 vint-i-cinc anys després, fent paleses les pitjors inquietuds que teníem el 1989. En 1990, sota el lema de La màquina del temps, la falla intentava preguntar-se críticament sobre els esdeveniments que depararia al món la dècada dels anys 90. El cadafal reproduïa una mena de màquina fantàstica, molt semblant a una caixa enregistradora, amb escenes referents al tema esmentat. L’argument redactat pels fallers era clar: «Conscients de que als temps que vivim són de vital importància assumptes tan rellevants com ara la fartera d’aniversaris, commemoracions, i efemèrides vàries (750
1990
040
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
aniversari), Vé Centenari del Descobriment, Olimpíades, el canvi de segle, o el canvi de mil·lenari, per exemple), conscients tanmateix de l’interés per la futurologia del personal, però sobre tot per que volem avançar-nos en el temps i mostrar-vos el que ens depara en aquesta recentment encetada dècada, la nostra Comissió, encara que reconeix l’altíssim risc que suposa, vol aquest any aventurar que és el que passarà el llarg dels anys 90’ en alguns aspectes que considerem importants i/o sobre tot ens afecten directament. Creuem els dits, i presentem als nostres incondicionals la «MAQUINA DEL TEMPS ARRANCAPINS», l’aparell somiat pels científics d’arreu del món, inspiració de novel·listes i guionistes cinematogràfics que aquí tenim i que ens durà, en un viatge sense precedents, ni més ni menys que cap el futur.» Per la seua banda, la revista fallera El Turista
Fallero feu la seua interpretació de l’argument: «‘El mon gira perque jo sóc aquí. I jo soc un paiaso’ No dice más explicación el artista (que en este caso es la propia Comisión de la falla). Y por lo que se ve en el boceto que han presentado parece una máquina estrafalaria de esas que se publicaban en ‘Los inventos del TBO’.». Esta peculiar interpretació, que se sumava a altres anteriors, provocà un tal indignació en la comissió que esta va decidir no tornar a enviar més l’esbós ni la memòria explicativa a la redacció d’El Turista Fallero. A més a més, la negativa a què esta revista reproduïra l’esbós de la falla venia fonamentada en l’argument fet servir per Arrancapins, en el sentit de defensar que el cadafal era construït pels fallers i falleres, i què, per tant, els drets de reproducció els hauria de pagar una empresa privada com la que editava i edita l’esmentada revista. Per això es va enviar un escrit a la Junta Central Fallera (J.C.F) en el sentit de què no cedira l’esbòs a El Turista
Fallero. En efecte, així seria durant més d’una dècada, i sols en l’edició de 2001, tornaria Arrancapins a enviar el seu esbòs i memòria del seu cadafal a la publicació esmentada.
Gil-Manuel Hernàndez
En qualsevol cas cal dir respecte a l’explicació de la falla apareguda en El Turista Fallero que, efectivament, la frase per a explicar la falla era eixa o quasi. Realment començava amb «Llum de l’irradiador camaleònic amb quatre barrets cònics» i després la resta. El lema venia d’un poema de Joan SalvatPapasseit que Ovidi Montllor recitava magistralment, com sempre, al seu disc d’homenatge al poeta. Era el toc surrealista al cadafal, això sí, per incomodar una mica El Turista Fallero. Esta va ser la primera falla que vàrem fer al local que ens va cedir Paco Abarca al nº13 del carrer Sanchis Bergón, una nau industrial que a principis del segle XX havia estat cavallerissa on descansaven els cavalls que tiraven del tramvia. Quan el transport públic es va modernitzar i van deixar d’emprar-se els cavalls va transformarse en fàbrica de mobles fins a les acaballes dels anys 80, quan la fàbrica es va traslladar. El local quedà sense activitat i amablement la família Abarca ens el va cedir de gener a març per enllestir la falla. Allà anàvem a poqueta nit a sopar i fer feina. A la porta molt sovint ens esperava el senyor Pepe, el pare de Paco, un motorista d’enllaç del cos de carabiners a la Guerra Civil que va anar sobrevivint a tot i que es passejava pel local quan arribàvem a la nit per saludar-nos. Tot un personatge. De fet, voldríem des d’estes línies agrair la família Abarca la generositat al deixar-nos el local per enllestir dos falles de les que guardem un gran record. Moltíssimes gràcies. El local era gran, molt gran i molt fred. Era tan gran que d’haver tingut temps podríem haver muntat la falla allà dins a mida real. I no haguera estat malament fer-ho donat que la nit de la plantà haguèrem que retallar mig metre de gran part de la falla per una errada en la mida dels plans. Amb un local tan gran vàrem treballar de valent i molt a gust. El problema era que havíem de portar la falla al barri, situació que vàrem resoldre gràcies al remolc del Menosi, un transportista que tenia el seu local vora el riu i molt a prop del nostre «nou» obrador. Un altre personatge el Menosi. Però si alguna cosa va marcar definitivament este any fou el que va succeir en la vesprada del 19 de febrer. Eixa vesprada, mentre descarregava fustes al casal queia mort a terra sobtadament el nostre company
Pep Romero
XXXV Aniversari
041
042
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
043
044
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
i referent en tot el que respecta a la transició de la nostra falla Robert Romero. Este succés va marcarnos des d’aleshores i Robert és present en la nostra memòria de tal sort que fins i tot la gent de la falla que no el va conèixer sap qui era i l’extraordinari pes que tingué en el progrés de la nostra comissió. La part en la que estava treballant Robert es va deixar tal com ell la va deixar, sols vàrem escriure un recordatori a la seua memòria. Respecte als temes doncs tornarem a encertar amb el que passaria a Alemanya amb la caiguda del mur de Berlín, on es començava a produir un èxode de alemanys de l’est a l’oest pensant que passarien a un món on es nugaven els gossos amb llonganisses, pensaven que en eixe moment acabaven els seus problemes quan realment no feia més que començar el seu desencant. L’escena representava un ninot que creuava el mur sense adonarse que la primera cosa que anava a fer en el «món lliure» era aixafar una merda. En la falla es feia també un repàs dels esdeveniments que ens veníem amunt: les Olimpíades del 92, l’Expo 92 de Sevilla i la segona invasió del nou món (500 anys després) amb l’Hispasat. Paradoxalment, a la nostra terra encara no podem veure la TV3, ni la resta dels veïns la TVV. Al País Valencià sols tindríem una moguda així grossa, l’Obertura 92 de música clàssica... a la falla representada per un home orquestra, que era més barat Un pas de setmana santa dut per quatre penitents (Joan Lerma, Amadeu Fabregat, Joan Monleón i companyia) portava una televisió amb el Canal 9 sintonitzat com a part de la passió que ens feien patir. En una parada de mercat, l’energètica, es pronosticava la fi del mercat del carbó, l’extinció de les nuclears (venudes de segona radiació al tercer món) i la reconversió en la que aquelles empreses que ens venien les centrals nuclears aleshores, ens vendrien en el futur les
1991
plaques solars i els molins d’energia eòlica. Sona açò d’alguna cosa 30 anys després? L’any 1991 la falla, amb el lema Expedient
Arrancapins, va estar dedicada a criticar el mateix món faller. Una falla on, com es diu al llibret de 1996, «una desfilada paramilitar de fallers i falleres clòniques baixava des d’un escut de la Junta Central Fallera coronat per un voltor». Una falla prou crítica
Gil-Manuel Hernàndez
i satírica, i perfectament coherent amb el plantejament faller d’Arrancapins sobre la festa. Un plantejament que passava, a més, com un pas més en eixa mena de revolució fallera permanent de què Arrancapins havia iniciat als anys vuitanta, per un total desinterès respecte als premis. L’explicació i relació de la falla amplificava la crítica cap a la J.C.F i el món faller dominat per esta, així com el seu conservadorisme i la ineficàcia del Congrés General Faller que aleshores es celebrava. De fet, el nostre cadafal es componia de diversos llibres d’actes, censos i comptes coronats amb l’escut de la J.C.F, on el cap del llaurador s’havia substituït per una calavera, el bunyol per una merda i el rap penat per un voltor. Els ninots dels repeus representaven fallers i fallers clònics, com ja s’ha dit, fets en xapa i bidimensionals. Aquella fou, realment, una falla necessària. Perquè calia explicar que al començament dels anys noranta les dones encara no participaven plenament a les reunions de la falla, que fins feia poc existia el que es deia el «delegat de la secció femenina», delegat perquè quasi sempre era un home. Estava prohibida qualsevol indumentària que no fos l’estrictament descrita per la Junta Central Fallera, es dir, per l’assemblea de presidents de falla. En el cas de les dones era greu, però en el cas dels homes l’obligatorietat era la de vestir-se amb l’esperpèntica indumentària inventada en el franquisme i que tothom ha conegut des de sempre com de «cucaracha», així, en castellà. Tanmateix, per a desfilar en l’Ofrena era obligatori anar separats homes i dones. Les files eren de 8 de fons i marcant el pas... En 1991 la nostra comissió ja no tenia falleres majors i falleres i fallers èrem iguals en drets i obligacions. La comissió havia estat expedientada per la J.C.F per vestir-se a la valenciana del segle XVIII, anar per parelles a l’Ofrena i fer-ho amb dos o tres parelles per fila, segons consideràvem més escaient. Amb tot, cal dir que havíem presentat dos esmenes al congrés faller; una per reivindicar la indumentària del segle XVIII, i una altra per reivindicar l’origen pagà de la festa, raó per la qual demanàvem desvincular la festa del fenomen religiós. Què voleu, érem molt joves,
Pep Romero
XXXV Aniversari
045
046
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
047
048
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
veníem d’una dictadura i no coneixíem ben bé amb qui estàvem tractant. No cal dir que cap de les dos esmenes van ser aprovades. És més, a partir d’eixe moment hi hagué gent que votava sistemàticament al contrari del que votàvem nosaltres sense adonar-se del que estaven votant. Amb tot este «currículum» decidirem que ja hi havia prou i vàrem dissenyar una falla que denunciava les denúncies, la falta de llibertat, la falta de igualtat, el poc suport a la cultura valenciana, des de les indumentàries a la música. Sobre una nodrida carpeta d’expedient «Arrancapins» es disposava l’escut de la J.C.F diguem que adaptat al que nosaltres pensàvem. La descripció de la resta del cadafal ja està feta anteriorment. Cal dir que la falla infantil era exactament igual que la gran. Per últim cal fer ressenya que també en este any vam sofrir la pèrdua d’un dels companys de la falla. Rafa Sánchez, un jove però veterà faller, havia estat plantant la falla tota la nit amb la resta de companys i companyes però a la vesprada del dia següent va sofrir una parada cardíaca de la que no es pogué recuperar. Altra vegada, ara, en plenes falles havíem de plorar la mort d’un altre
1992
de nosaltres. Tampoc al Rafa l’hem oblidat ni l’oblidarem mai. Esta va ser la segona i última falla que varem fer a la nau de Sanchis Bergón. Amb la falla plantada el 1992, titulada Viure
sobre la merda, Arrancapins tornava a palesar una decidida aposta per la crítica punyent, en esta ocasió, contra la falsa defensa de l’ecologia i el medi ambient, i on es feia una crida a tindre més cura del medi ambient domèstic. La falla era molt senzilla i prou contundent: una senzilla barraca valenciana edificada sobre un munt de fem i deixalles, amb diferents escenes - sense ninots - i referències denunciant l’estat dels abocadors incontrolats, la contaminació, la brutícia ciutadana, entre altres qüestions de tipus mediambiental. Paradoxalment, la cremà d’esta falla fou molt bruta, doncs en realitat el cadafal no era més que una barraca amb sostre de fibra de vidre, abans utilitzada per l’empresa Pascual Hermanos a la Fira d’Hamburg com a reclam publicitari. La premsa de l’època es feu ressò de la falla, i així, el diari Hoja de Valencia del 17 de març de 1992 presentava a Arrancapins com:
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
049
050
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
051
«Una falla polémica, ecologista y carente de ‘ninots’», i afirmava que eixe any: «esta comisión hace una crítica sobre un tema tan de actualidad como es el del reciclaje de los residuos urbanos». «Escolteu, tinc una barraca que ha estat a una fira en Alemanya, que ja no aprofita i em tinc que desfer d’ella; vos aprofita?» Estes preguntes sempre ens han agradat molt. Òbviament vam dir que sí. La barraca en qüestió va anar a parar a la nau del Menosi, amic del que ja hem parlat. La sorpresa era que no sols estava la barraca sinó també el «mobiliari» de dins; fins i tot hi havia un pouet. Les taules i cadires les vàrem fer servir al casal, de fet encara hi són algunes. A la barraca li faltava un tros de teulada, ja que en la fira d’Hamburg on la van plantar hi havia un pilar enmig i haguérem de modificar la forma perquè el pilar travessés el sostre. El cadafal, aquella barraca, quedava de tal manera que disposàvem d’un espai gran i tancat amb pany i clau al mig del carrer. Llavors, era lògic que el feren servir de magatzem de beguda i trastos fins la cremà. Com podeu entendre no estem orgulloses de la tremenda fumaguera que es va produir al cremar tota eixa teulada de fibra de vidre però veritablement no ho vàrem pensar molt, ja que les parets eren de xapa i fusta, mentre que l’estructura que suportava la teulada que era de fibra de vidre. Amb el pas del temps i amb l’experiència hem anat deixant de treballar amb materials altament contaminants com ara plàstics, poliestirè, etc, de forma que a hores d’ara sols els fem servir per a fer maquetes o motlles de treball. En 1993 es va plantar la falla Monstres, una nova demostració dels plantejaments que des dels anys huitanta havien diferenciat a Arrancapins de les altres falles. De fet, com bé ha subratllat Vicent Borrego: «Més que per la renovació estètica o la qualitat plàstica dels seus cadafals la falla Arrancapins destaca des de la dècada dels 80 per la seua capacitat per a la improvisació, el reciclatge de deixalles i d’objectes fora d’ús com a materials de base, i una excel·lent i poc comuna predisposició per a la sàtira incisiva i directa a l’hora de tractar temes i lemes de gran compromís social: ‘Nuclear no, gràcies’ (1983), ‘Expedient Arrancapins’ (1991),
1993
052
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
053
054
06.
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
BORREGO, V, «El vessant estètic»,
‘Monstres’ (1993).»06. En este sentit, la falla de
dins DD.AA., La festa de les
1993 no va ser una excepció, i reproduïa un edifici,
Falles, València, Consell Valencià
ubicat sobre una mena d’abocador, plena de monstres
de Cultura, 1996, pp. 91-124
mitològics, com el simiot, la pesanta, el basilisc,
(p.122).
la sirena, l’hidra o l’amfisbena, com a símbol de la degradació humana de la nostra societat. L’explicació ho deixava ben clar: «Així, a través d’un mostruari fantàstic denunciarem la intransigència, la marginació, l’explotació, l’opulència, la violència, el racisme i tants altres epítets als que massa sovint fem honor per activa o el que és pitjor, per passiva, ja que de tots és sabut que ‘qui calla, atorga’. Potser és arribat el moment de deixar de ser ‘massa callada’ i davant d’actituds com les esmentades obrir bé la boca per deixar clar el nostre rebuig». A més, i com apareix a un article del llibret, es feia referència a la «València monstruosa», diferenciant-se entre exemples de monstres esculpits en edificis famosos de la ciutat i les monstruositats urbanístiques. Esta fou una falla mitològica per tots els costats. Havíem estat molts anys tirant del Costumari
Català de Joan Amades que tenia Julià Carles Lahiguera, que segurament el tindrà en pàgines soltes, per traure tota mena de mitologia autòctona en imatges i conceptes, i este any va ser el de posar estes figures al cadafal. Dissenyàrem cada bestiola i les vàrem vestir. I en la indumentària hi havia de tot, draps que no agafaria un drapaire de terra fins a un abric autèntic de l’Adolfo Domínguez, i això és literal. El cadafal era una mena d’alqueria amb sostres a diferents altures on vàrem distribuir totes aquelles figures mitològiques. L’anècdota de la plantà va ser que la vibració provocada per la traca que llançàvem al acabar els treballs, var fer botar els ulls de les amfisbenes, quedant allí als seus peus, en terra, les boletes pintades. En plenes falles vam rebre la visita de Julio Anguita, que passava per València, i algú el va acompanyar a veure el nostre cadafal. Es va interessar molt per la nostra proposta estètica i de funcionament i marxà envoltat dels antics militants del Partit Comunista que s’havien donat cita a la falla. Segons explica Gloria Marcos, els militants del Partit Comunista havien rebut la consigna de no participar de
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
055
la feta fallera ni escoltar boleros (?), textual. I dissortadament eixos militants varen fer cas, cosa que sempre hem lamentat, encara que no foren els únics en abandonar les falles, ja que dels boleros que a hores d’ara ningú sap que volia dir això. En honor a la veritat caldrà dir que Julio Anguita, recentment desaparegut, va ser un d’eixos polítics als que el pas del temps ha va millorar molt com a polític, com analista de la realitat i com a alternativa progressista al neoliberalisme actual i a la mateixa esquerra tradicional, doncs va evolucionar molt i va entendre cada vegada millor el que era la nova esquerra. Els seus companys continuen sense entrar a les Falles,... ni escoltar boleros. Amb el lema L’illa de la disbauxa, la falla gran de 1994 esdevenia una metàfora d’allò que la mateixa comissió Arrancapins havia volgut ser amb els seus canvis i del que volia ser. «Una illa molt particular», com la definia Pep Romero. Realment l’illa un volcà tirant fum amb estructura de fusta i modelat en tela metàl·lica i entapissat amb vàries capes de paper de diari encolat. Al costat del volcà hi havien unes palmeres i una platja. La falla representava simbòlicament l’illa fallera Arrancapins, enmig de l’oceà convencional del món faller. Perquè com es deia a la mateixa editorial del llibret: «I d’alguna manera això és la nostra falla des que tenim ús de raó, una illa on hem fet, fem i espere, farem el que voldrem amb gairebé l’únic propòsit de passar-ho bé, retrobar-nos amb nosaltres mateixos i obrir la festa a tot aquell que tinga ganes de participar». I per si quedava algun dubte sobre l’argument, la següent frase de l’editorial era definitiva: «Ben cert és que mai no hem volgut ser una illa, un fet aïllat en el món de les nostres festes. Potser ens ha crescut l’aigua al nostre voltant però d’això nosaltres no som responsables».
L’illa de la disbauxa va ser construïda, en part, al casal, en part al taller metal·lúrgic de Toni Roca, pare de dos de les nostres companyes que amablement ens va cedir un bon tros. Molt probablement esta falla fou el començament del autoanomenat «taller ocupacional», és dir, aquella feina repetitiva, tediosa i infinita que desenvolupaven un bon nombre de companyes i que servia per als detalls i acabats de les escenes quan
1994
056
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
057
058
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
no eren el motiu principal, com va passar anys després amb la falla del mercat. Esta feina la desenvolupaven «especialistes» i també servia perquè qualsevol company o companya que vingués puntualment, de manera «eventual», pogués anar fent feina sota la supervisió de les «fixes contínues». Es varen fer kilòmetres de
1995
lianes, fulles de palmeres, teranyines, insectes i fruits tropicals d’esta manera. Tant el llibret com la falla de 1995 estigueren dedicats a la intolerància. D’esta forma la falla Arrancapins culminava tota una sèrie de falles de forta temàtica social i decidit compromís contra la xenofòbia, el racisme, el feixisme, la marginació o la desigualtat. Per això el cadafal d’aquell any, titulat
La intolerància, era un tiovivo amb diferents escenes de persones marginades i menyspreades, com zapatistes, negres africans, immigrants, aturats, pobres, etc. La falla era de molt modesta factura i prou seriosa en el tractament crític del tema. Motiu pel qual el llibret, tant en la seua explicació com en els articles continguts, desenvolupava la temàtica central. L’explicació de la falla era ben explícita, com es pot apreciar en la menció als cavallets del tiovivo: «Aquest cavallets es diuen intolerància, xenofòbia, desigualtat, insolidaritat, privilegis, discriminació, exigències de mercat, absolutisme... en poques paraules, el més absurd dels arguments que sovint utilitzem per tal d’evitar que un altre puga gaudir en condicions d’igualtat el nostre propi benestar o la incapacitat d’admetre lo variadament iguals que som tots els essers humans». Cal afegir que l’escriptor Víctor Gómez Labrado va redactar els versos de la falla, que anaven encartats en el llibret. Probablement fou la falla més senzilla de construir de les 35. El cadafal, amb els cavallets, mostrava en cadascuna de les 6 cares, 6 escenes de sentiments molt lligats amb la pluralitat, el mestissatge, la tolerància, el respecte, la solidaritat, la igualtat... tots aquells sentiments que a hores d’ara tenen el mateix o més pes que aleshores perquè els continuen atacant igual que en el 95. Hi havia la policia exigint papers, el genet de l’exercit zapatista que aleshores començava a ser actiu, i una representació del nostre amic Samba,
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
059
060
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
061
un senegalès que du prop de 30 anys al barri on ven les seues mercaderies de dijous a diumenge. En aquell temps venia pins de tota mena enganxats a una immensa i pesada tela que desplegava cada divendres al casal amb les mans en creu i subjectant la tela al mig mossegant-la amb les dents. Continua venint cada divendres ara amb clauers, polseres i llanternes. Representàrem també les pasteres que arribaven amb famílies senceres buscant una vida millor, venedors de flors, mocadors als semàfors... La cremà d’esta falla va ser espectacular, ja que el sostre del tiovivo es va desplomar tot girant sobre si mateix fins a quedar sobre la base. En el llibret de 1996 es feia un recordatori dels 14 anys que portàvem els fallers i falleres d’Arrancapins confeccionant el cadafal, al principi aportant idees i des de finals dels anys vuitanta dissenyant i construint tota la falla. Així, al llibret es passava revista de les falles plantades per la comissió des de 1983, amb una escena o al·lusió de cadascuna reflectida en la falla de 1996, titulada
Caixes, sent cada caixa una exposició senzilla de les falles recordades. Així, l’estètica de la falla de 1996 era en aparença no molt complicada, amb una acumulació de caixes amb un mòbil penjant retolat com «El caixerio», però en realitat plena de diagonals que buscaven el risc, amb impactants escenes com la de la pessanta (monstre mitològic de l’àmbit cultural catalanoparlant), o la boutique de les falleres. La falla d’El Caixerio va ser una de les poques falles que hem fet amb maqueta i tot!. I quina maqueta. L’estructura era força irregular i va ser necessari el suport de la maqueta per dur-la a terme. Fora del que era l’estructura, el farcit i l’acabament era de caixes reals de tota mena i mides que vàrem replegar d’ací i d’allà i que anàvem enganxant unes amb les altres. A la part de dalt, al davant, hi havia una caixa com ara la dels formatgets del «Caserio» amb l’etiqueta rectificada i del voltant de metre i mig de diàmetre que quedaria penjant d’una corda a dalt del tot de la falla. Així va quedar la matinada del 16 de març però hores després, i a causa de la fricció de la corda en l’estructura esta es va tallar i la figura va caure a plom quedant a la base de la falla. Va haver-hi
1996
062
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
063
064
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
una gran feina de plantà, ja que, com ens passa molt sovint, hem d’acabar de fer les parts més voluminoses
in situ al carrer davant la impossibilitat de muntarles a dintre el casal per problemes d’espai. En resum, com ja hem dit abans, el cadafal feia un recordatori de les falles plantades des del 86. Hi havia una escena en referència a la «caspa» de les Falles amb objectes, indumentària i detallats de molta grima relacionats amb la festa fallera, i una altra escena que parlava de les «L’amnèsia municipal», on es criticava que ni Clemetina Rodenas, alcaldessa eixint, ni Rita Barberà, alcaldessa entrant (com diríem a una presentació fallera) van construir el que varen prometre a Abastos, en concret el poliesportiu. Per últim, també es feia referència a Javier Solana que passava del «OTAN, de entrada NO» a dirigir esta organització militar, una altra referència
1997
a la solidaritat on es reclamava que es destinés el 0,7% al tercer món i una menció als monstres nostres. En 1997 el cadafal gran portava per títol
Guanyem la solidaritat, i constituïa una apologia dels moviments mundials de solidaritat, així com una ferotge crítica de la política local i la doble moral. El fet que la falla gran fóra una gran muixeranga on cada ninot anara abillat amb una samarreta cedida per una ONG o entitat solidària, va ser qualificat pel diari
Levante-El Mercantil Valenciano com «La penúltima revolución de Arrancapins». Fou una falla senzilla però de gran impacte, per la seua càrrega social i la potent simbologia de la muixeranga, en uns anys en què estes formacions a manera de torres humanes de tradició valenciana estaven recuperant-se i expandint-se arreu del País Valencià. «Al meu País els grans fan pinya perquè les petites toquen el cel». A hores d’ara les muixerangues estan, per fortuna, a tot arreu del País Valencià. Als anys 90 el sector més ignorant i reaccionari («tanto monta, monta tanto»), de la societat valenciana, sobretot del cap i casal, no distingien entre muixerangues valencianes i castells catalans, de tal manera que de seguida els titllaven de «catalanistes». Passava el mateix quan ens veien als d’Arrancapins al carrer desfilant amb les còfies al cap, celebrant Sant Joan a la platja, fins i tot amb alguns balls o alguns tocs de dolçaina... Demencial. Doncs bé, per a fer
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
065
066
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
067
la falla d’este any ens basàrem en el sentiment i el concepte «llibertari» de la muixeranga, és dir, tothom val i té el seu lloc, els més forts baix, els més àgils dalt i al final la més petita, perquè tothom realitza l’esforç col·lectiu amb un objectiu comú: enllestir una torre humana ben alta i ben forta, o dit d’una altra manera, la solidaritat en estat pur. Doncs amb estes premisses vam dissenyar una muixeranga on cada figura portara una samarreta reivindicativa. Cal dir que aleshores era molt més utilitzada la reivindicació a les samarretes que ara mateix. No tinguérem doncs, molts problemes en trobar un nombre escaient de samarretes per a vestir tots els ninots de la falla. Als peus de la muixeranga hi havia algunes escenes, com ara un retrat dels poders fàctics responsables en bona mida de l’estat de la qüestió, i a un dels laterals estava el vaixell de Canal 9 enfonsant-se a la mar sense haver ni tan sols intentat fer això pel que va ser creada: la vertebració del País i la recuperació cultural. La plantà es va fer a l’estil de la falla de la torre de les cultures, per pisos començant per dalt del tot, alçant-los a pes i afegint per baix els pisos immediatament inferiors. Cal dir, com a fet curiós va rebre la visita de Toni Soler que va fer algunes entrevistes per al seu programa d’humor de TV3. El presentador català vingué sense saber de què anava la cosa i se’n va anar més o menys igual. En 1998 es va decidir confeccionar un cadafal eminentment humorístic, abandonant una mica la temàtica «social» d’anys anteriors, per tal d’explorar altres espais, el que es va reflectir en un esbós, titulat
A l’ast, on apareixia un torrador de pollastres a l’ast rodejat per escenes gastronòmiques sense figures humanes on es van utilitzar materials com les teles de diverses textures per a reproduir els diversos components del cadafal. El diari Levante-El Mercantil Valenciano de 31 de gener de 1998 ressaltava el fet que la falla gran estiguera realitzada amb materials tradicionals, que incloïa la recuperació de la tela d’arpillera. Efectivament, amb la falla del 98 ens donàrem una treva relativa en la contundència de la reivindicació que havíem portat els anys anteriors. Sota la base de la gastronomia vàrem conformar una sèrie d’escenes amb elements fets majoritàriament de tela i desenvolupant
1998
068
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
069
070
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
un doble sentit amb el nom de cada plat. D’esta manera teníem un arròs a banda on la banda eren un munt de gambes tocant els seus instruments, l’arròs negre eren un trio de jazz, les clòtxines al vapor eren un grapat d’estos mol·luscos en una sauna, les creïlles braves un plat de patates amb banyes i de molt mal humor, l’all i pebre una fila d’anguiles cantant la cançó de Monleón, la sarsuela de marisc eren un polp, un llagostí i una sípia cantant a un escenari «La Reviciosa». Pràcticament totes les escenes estaven fetes de tela farcida de serradura. Les teles varen ser escollides d’acord al color i les textures que representava cada figura. Un gran treball del «Taller ocupacional». Algú va arribar a pensar que la falla era una referència al Bar Rausell per la figura central on hi havia tres grans pollastres «A l’ast» fets de tela de sac. Eixe any la plantà es va fer a tomb, no sense dificultat atesa l’estructura i distribució del pes. De fet, cap altra falla ha cruixit tant al alçar-la com esta. L’aparença va ser molt bona i tothom que
1999
va participar en la construcció de la falla «dels pollastres» guarda un record molt entranyable d’ella. En 1999 el cadafal gran duia per lema
Benestarmàtica, i feia una àcida crítica dels aspectes menys atractius de la societat del benestar, qüestionant fins i tot el mite del mateix benestar. Formalment representava la gran màquina del suposat benestar, rematada per un gram fumeral ornamentat per altres tubs i fumaroles, i amb una gran base per on entraven alguns productes i eixien altres en una gran cinta continua, al voltant de la qual se situaven petits operaris. La crueltat de la gran màquina capitalista del fals benestar es retractava així en l’explicació de la falla: «La màquina a l’aguait, no espera, no és humana, no coneix. Sols devora els fills abandonats. La màquina està ahí, obsessiva, repressiva, agressiva, expansiva, banyada d’un caramel tan agre com el vinagre, d’un àcid tan corrosiu com el pixum dels qui es pixen, amb una elegant crueltat, sobre els desitjos de la gent del comú. Benvinguts a la tòrrida Benestarmàtica. Algú pot oferir més?». Eixe any, el diari Levante-El Mercantil Valenciano (18 març de 1999) comentava la falla així: «Al revés te lo digo. La falla Ángel Guimerà-Pintor Vila Prades
Gil-Manuel Hernàndez
es diferente a todas las demás. Y en su monumento de este año hace una crítica a la pretendida sociedad del bienestar. Sus escenas están cargadas de crítica social y envuelven un programa de actos completamente distinto: exhibiciones de arte, despertaes por la tarde y similares». Un mes abans, el 13 de febrer de 1999, el mateix Levante-El Mercantil
Valenciano afirmava del projecte d’Arrancapins per a 1999: «Desde hace años, Arrancapins es el paradigma de la falla construida por los propios falleros. Su individualismo les lleva a rechazar la participación en concurso y la confección de un programa de festejos acorde con lo habitual. Este año, su monumento se titula ‘Benestarmática’ y hace una fuerte crítica social – otra de las características habituales de sus monumentos -. En esta ocasión son las miserias y contradicciones de la supuesta sociedad del bienestar las que sacan a la luz». Amb un aire paregut a la màquina del temps del cadafal de 1990, la falla del 99 denunciava sense vaselines, la perversió del capitalisme que és capaç de pegar-li la volta a tot per tal de traure un rendiment econòmic a qualsevol preu. En un dels laterals es presentava l’esquema del funcionament de la màquina. Per la part de davant entrava la matèria primera, el treball dels infants al Tercer Món cosint balons de futbol per a marques esportives de primer nivell amb sous de misèria, el sacrifici dels pensionistes i les seues pensions de misèria, l’atur estructural i necessari perquè siga barata la mà d’obra... La màquina el processava tot i per la part de darrere eixien els productes que tothom «necessita», com cotxes, balons de futbol a preus de lliga de campions, mobles de disseny a preus de mobles de Versalles... El procés deixava una sèrie de residus que s’abocaven per l’altre lateral: la salut pública, els drets humans, els drets laborals i el feminisme, barrejats en un munt de merda. Com a fet especialment rellevant, cal destacar que esta fou la darrera falla instal·lada en l’emplaçament tradicionalment utilitzat per la comissió d’Arrancapins des que esta plantarà la seua primera falla en 1908, concretament al carrer d’Àngel Guimerà a l’altura del carrer Pintor Vila Prades.
Pep Romero
XXXV Aniversari
071
072
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
073
074
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
2000
4. UN NOU EMPLAÇAMENT PER A LA FALLA (2000-2008) En 2000, coincidint amb la inauguració d’un nou casal al carrer Pintor Vila Prades, número 18, també es va traslladar la plantà de la falla des del seu indret tradicional a un de nou, l’encreuament entre Pintor Vila Prades i Villanueva i Gascó. Es feu de manera provisional, tot i que amb el temps el trasllat d’emplaçament faller ja fou definitiu. En 2000 la inquietud cívica pel soroll urbà feu que la falla gran d’aquell any es titulara En clau de soroll. Constava d’un bloc de cases de ciutat damunt de les quals una piconadora motoritzada exercia la tirania del soroll de les obres, obligant als veïns usar taps, que apareixien com a motiu recurrent en el cadafal, el qual també mostrava tota mena de sorolls. En aquell temps el barri estava sotmès a una problemàtica molt lligada al soroll. Això venia, sobretot, per l’anomenada «noche valenciana». Sols al carrer Joan Llorenç hi havia 35 pubs, molts dels quals estaven paret amb paret. A la nit els carrers estaven ocupats per un munt de gent consumint begudes i altres coses més sòlides com si no hi haguera demà. El tràfic de drogues era gran i molt variat; hi havia de tot, hi havia més heroïna en les clavegueres de Joan Llorenç que a Bangkok. Les nits aleshores eren ben difícils per a tot el veïnat. L’Associació de veïns i veïnes d’Arrancapins tardà 8 anys a guanyar als tribunals la denúncia contra l’Ajuntament que va obligar al consistori a declarar el barri ZAS (Zona Acústicament Saturada) de Joan Llorenç. Les obres públiques també pujaven els decibels de la ciutat de manera extraordinària i el volum de la música o la ràdio dels veïns no era gens menyspreable. Recordarem als «millenialls» que en 2000 no hi havia massa reglaments municipals ni lleis que protegiren als ciutadans de la contaminació acústica, ni tampoc de qualsevol altre tipus. Amb esta situació decidiren dedicar la falla a la problemàtica del soroll urbà. La falla es va construir al nou casal al carrer Pintor Vila-Prades. Tenia aproximadament els mateixos metres que el d’Àngel Guimerà, és dir, escassos per esta activitat. Un martell pneumàtic era la figura central, que va ser alçada a tomb. En les bases,
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
075
076
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
077
rodant el martell, hi havia unes façanes de finques amb tot luxe de detalls de les activitats de cada casa, totes elles sorolloses amb diferents orígens. Al lateral una velleta passa per un pas de vianants on esperen motos, cotxes i autobusos que contaminen l’ambient amb fum i soroll. D’altra banda, una gran làpida mostrava, un a un, els noms d’un bon grapat de silenciats, tots aquells que varen ser assassinats pels seus pensaments polítics, al costat el «quadre d’horror» dels silenciadors. L’any 2001 estigué dedicat al mercat. Amb el títol Mercat a la plaça, la falla gran tractava diversos temes d’actualitat relacionats amb el comerç i els diversos tipus de mercats, com l’especulació immobiliària, la venda de l’educació, el mercat laboral, la moda, la informació, o la venda dels vots i la corrupció política, tots ells en forma de parades d’un mercat tradicional: botiga de verdures, xarcuteria, forn, pescateria. Les parades envoltaven un obelisc gegant d’inspiració gaudiana d’on partien cap a les parades unes cintes de colors que donaven un aspecte festiu al mercat que tenia als peus. Entre els productes del mercat casolà hi havia croissants de l’atur, pa i pastissets dels tipus de contractes laborals, una bona col·lecció de peixos de totes classes, incloses les sardines anorèxiques. Amb les fruites i verdures es feu una crítica de l’actual sistema educatiu, i amb els pollastres i embotits es va representar la corrupció política. A més, una florista venia les flors tallades que simbolitzaven totes aquelles esperances que havien mort encara tendres: el maig francès, la primavera de Praga, la revolució dels clavells, el País Valencià i tantes altres... Com hem comentat abans, teníem una parada de panaderia-pastisseria on es mostraven tots els tipus de contractes laborals, a qual de tots més precari i una secció de «pasteleo sindical». Hi havia una parada de verdures dedicada a l’educació. La xarcuteria estava dedicada al mercat dels vots a les urnes, amb especial menció a la casqueria, la pescateria de modes estètiques i les flors (utopies) tallades. Mal va començar la plantà eixe any, ja que un dia abans ens va deixar el tio Vicent Miralles, pintor quan
2001
078
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
079
080
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
treballava i responsable d’acabar amb la nostra set a la barra del casal quan es va jubilar. Vicent pintava en 10 minuts el que a qualsevol de nosaltres costava hores, i sense tacar. Hagueren de sobreposar-nos de nou i acabar d’enllestir el cadafal. Molt de treball, de nou, del «Taller ocupacional» cada vegada més professional, imaginatiu i encertat. Des de la falla «dels pollastres» el resultat del treball del taller
2002
va començar a tenir un nivell extraordinari, molt lluït, molt participatiu i molt ben acabat. En 2002 la falla Arrancapins va plantar un monument carregat de conceptes. L’abecedari al complet, reflectint alguns tòtems i tabús de la nostra societat, junt amb els versos explicatius: des de la Constitució fins a la República, des de la Justícia fins al Telefem, passant per la cultura Gay, la «vida Light», el Futbol o l’Exèrcit. La falla duia per lema Paraules, Paraules, i constava d’una gran A d’Arrancapins al voltant de la qual s’escampava un alfabet en forma d’espiral, on es projectaven les qüestions més rellevants del cadafal. La falla destacava especialment pel contrast entre el blanc de la A i el color de les altres lletres, cadascuna amb algun element representatiu, sense que a la falla hi haguera ninots pròpiament. De manera específica, els mots als quals es referia la falla tenien molt a veure amb els tòtems i els tabús socials; com deien els versos explicatius: «Les coses que no es nomenen, / paraules sempre evitables, / per què guarden ben endins / significats intocables». Amb el pretext de l’abecedari, el cadafal del 2002 era un seguit d’escenes, tantes com lletres, que explicaven conceptes que per a nosaltres eren importants, uns per reivindicar, altres per criticar però en general amb un gran contingut; no sobrava res. Va ser probablement l’any en què per la particularitat de la falla, més equips de treball es varen fer, ja que cada lletra es treballava per equips. Gran treball de fusteria per acoblar-se a les formes de les lletres. Cal dir al respecte que teníem, tenim encara, dificultats per la construcció de formes redones i esfèriques, ja que no utilitzem materials com ara el poliestirè expandit, amb el qual seria molt més fàcil esta feina. La falla, l’enorme «A» d’Arrancapins,
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
081
082
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
083
es va plantar a tomb, i ben distribuïdes als seus peus les altres lletres de l’abecedari català. Un gran treball col·lectiu amb molta aportació d’idees i textures. La falla de 2003 fou batejada com La Sagrada
Família de l’esquerra. El cadafal reproduïa les quatre torres del temple de la Sagrada Família de Gaudí, però adaptades al tema a tractar; així, en cada torre hi havia una inscripció al·lusiva a un lema de l’ideari d’esquerres, i en la seua escena central apareixien una sèrie de mòmies, representant a diverses sensibilitats de l’esquerra, en espera d’actualitzar-se i vivificarse, ateses de les circumstàncies d’estancament de l’esquerra en general. Hi Havia també un antiquari amb relíquies del comunisme soviètic, els manaments del perfecte progre, una multicopista com a símbol de l’esquerra clandestina, així com un vaixell que es presumia carregat del futur plantejat pels nous moviments socials. La falla va crear un gran impacte social, fins i tot mediàtic, i va ser molt visitada i comentada els dies de falles. Així, el 30 de novembre de 2002 el diari Levante-EMV publicà una informació respecte a la falla, titulada «Arrancapins quemará la Sagrada Familia para criticar a la izquierda», amb el subtítol de «La comisión ‘transgresora’ militará fuera de concurso». En la informació, signada pel redactor de festes Moisés Domínguez, deia entre altres coses: «Las cuatro torres de la iglesia barcelonesa representarán a las tendencias de la izquierda – marxismo-leninismo, social-democracia, izquierda nacionalista e izquierda alternativa – y aparecen dobladas hacia la derecha, unas por exceso de rigidez, por acomodamiento al capitalismo, por sus contradicciones internas o por su ambivalencia. Es un concepto inspirado en la imagen de la estatua de la Libertad con la que termina la película
El planeta de los simios.». Després de comentar els trets característics de les falles d’Arrancapins, la nota subratllava el fet que es cremara la representació d’un símbol religiós: «La erección de la Sagrada Familia es inédita en la historia de la fiesta, pero no será la primera ocasión en que un monumento religioso se convierte en el reclamo principal
2003
084
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
085
086
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
de un monumento fallero destinado a su destrucción. Prácticamente no hay iglesia o elementos de las mismas en Valencia que no hayan sido pasto de las llamas en alguna ocasión, especialmente el Miguelete y Santa Catalina». Així mateix, l’escena de la multicopista que llançava repetidament el missatge de «No a la guerra» en vespres de la invasió angloamericana d’Irak (que començà el 20 de març de 2003) i després de les grans manifestacions ciutadanes de febrer, isqué en una destacada pàgina central del diari Levante-EMV un dels dies de falles. Unes setmanes després de la cremà d’esta falla, el 8 d’abril de 2003, es va publicar un article al diari Levante-EMV titulat «La guerra i les Falles: trenquem el silenci!», signat pels companys i companyes Josep Antoni Collado, Anna Codonyer, Rafael Miralles, Arantxa Font de Mora i Miquel Chavero, en el que es condemnaven els atacs de les forces occidentals a Irak i es demanava que les comissions falleres s’implicaren en les reivindicacions de l’aturament de la guerra: «Des d’ara i ací emplacem el món faller a fer sentir la seua veu solidària, colze a colze amb la immensa majoria dels seus conciutadans, i a manifestar el seu rebuig a l’horror i la desesperança d’aquesta guerra injusta i desigual». Sempre havíem rebut crítiques a la nostra falla en el sentit de què sempre atacàvem la dreta i que l’esquerra no era mai objecte de la nostra sàtira. Esta afirmació, a més de no ser certa, tindria una fàcil explicació si tenim en compte que la crítica tradicional fallera, en el bon sentit de la paraula tradicional, la dels primers temps, havien estat dirigides a l’atac als poders establerts, al que mana, en general, i al País Valencià l’esquerra no havia tingut l’»honor» de ser objecte de les nostres crítiques per qüestions òbvies; allò més a l’esquerra que ha manat ací, fins fa no res, ha estat el PSOE, que tampoc diguem que és per a llançar coets i que efectivament va ser criticat quan varen tenir l’oportunitat de manar. Malgrat tot pot ser que Moises Dominguez continuaria amb el seu discurs còpia-pega de què no som imparcials, any rere any. Fins hui. Doncs bé, en 2003 reflectírem al carrer la més dura crítica a la situació de l’esquerra en general.
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
087
Este monogràfic dur i sense pal·liatius venia pel cansament que provoca que l’esquerra mai es pose d’acord en res, les diferències/dissidències han estat de sempre el denominador comú dels moviments progressistes. Conscients i cansats de què sempre mane la dreta (ells sempre es posen d’acord), no pels seus mèrits sinó per la incapacitat de l’esquerra de presentar un programa comú per fer fora els conservadors. Varen traure així al carrer el nostre punt de vista al respecte. La figura central eren, com ja hem dit, les agulles de la part alta de la Sagrada Família del Gaudí, enllestida amb trencadís i abundància d’ouateres aixafades que el «taller ocupacional» va convertir en la textura principal. A les bases es disposaven les diferents famílies de l’esquerra, algunes mòmies, alguns lleugers socialdemòcrates disposats a renunciar a les seues essències sense rubor a canvi de tocar escó, una esquerra autogestionària que mai no ha pogut arribar a arrelar al teixit social progressista, l’esquerra nacionalista que no troba el límit entre esquerra i nacionalisme... Encara que la falla estava dedicada a la crítica a l’esquerra, els esdeveniments es varen precipitar i s’esperava un atac imminent dels socis de les Açores que efectivament es va consumar pràcticament en plenes Falles. Enllaçarem esta qüestió amb la màquina que des de sempre ha servit a l’esquerra per a fer els seus pamflets reivindicatius; la vietnamita, de tal sort que vàrem enllestir sobre la marxa una d’elles de la que sortia una octaveta amb un «No a la guerra», ben gran i ben contundent que acabà a les planes dels diaris locals. La falla gran de 2004 s’anomenava Estem de cine. Sobre un conjunt de peces o escenes rectangulars i verticals pintades de blanc s’enlairava una estructura rematada per uns focus negres d’il·luminació cinematogràfica i una claqueta on estava escrit el rètol de la falla. La figura central dels focus d’enllumenament cinematogràfic va ser alçada a tomb, amenitzada per un saxofonista de carrer que passava per allí i que es va afegir a la festa i estigué una bona estona amb nosaltres. Estèticament era una falla quasi en blanc i negre, on sobreeixien els colors dels
2004
088
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
089
090
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
cartells de pel·lícules famoses que en cadascuna de les escenes era adaptat a un tema de crítica social; així,
La escopeta nacional esdevenia La xapussa nacional, i representava el modus operandi de Jose Mª Aznar amb personatges molt característics. Mash es transformava en Peace, amb una crítica sobre la guerra, de forma que el cartell original del film es convertia en PEACE, fent una crida al pacifisme en enfront del clima bèl·lic creat als darrers anys,
Historias de la televisión esdevenia Històries de la televisió, amb referències al món audiovisual local amb totes les seues «grans estrelles» i els polítics corruptes, que també eixien en La nit dels
morts vivents. En esta pel·lícula es feia referència als personatges que es negaven a retirar-se i anaven entre la vida i la mort sense fer ni deixar fer, com era el cas de Joan Pau II, Fidel Castro, Manuel Fraga, la Duquesa de Alba i Marujita Díaz, que eren els protagonistes del film. Completaven la llista Saturday
Night Fever, amb al·lusions als sorolls de la nit en la zona de Joan Llorenç, Temps moderns, en referència a les dificultats de la precarietat laboral, el treball dels menors o l’esclavisme modern, o Vertigen, que criticava el consumisme, la competitivitat, la degradació de drets socials, el consumisme, el retall de llibertats i l’estrès de la vida contemporània. Comentant la falla, el diari Avui del 19 de març de 2004 deia: «Són principalment les falles amb menys pressupost i les que no aspiren a cap premi les que més compleixen amb la tradició. Com a exemple de referència figura la falla Arrancapins, l’única de les 400 plantades a València que es nega a entrar a concurs. Aquest any, sota el títol Estem de cine, la falla Arrancapins carrega contra la guerra i contra polítics com Eduardo Zaplana, Federico Trillo, Ana Palacio o Fidel Castro adaptant-los als cartells del setè art retocats: ‘La xapussa nacional’ o ‘La nit dels morts vivents’». Era una falla amb el fil conductor de pel·lícules ben conegudes i adaptades a la nostra crítica, o millor dit, els cartells dels films. Va ser, llevat el plànol de funcionament de la falla Benestarmàtica, la primera vegada que de forma consistent el plotter, el cartell imprès de grans dimensions, es va utilitzar
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
091
al cadafal amb força pròpia. Esta fórmula seria a partir d’eixe moment una molt bona solució per treballar el tema a l’ordinador, normalment en format fotomuntatge, i fer la impressió en cartells a la mida desitjada. Una manera senzilla, però molt visual, de mostrar temàtiques, i atès que tothom coneixia els cartells originals, en definitiva, un bon recurs «faller». En 2005 la falla gran estigué dedicada als quatre elements, amb el lema L’essència. Era, novament, una falla pintada fonamentalment en blanc – una gran piràmide – coronada per la bola del món feta en vareta, i en cadascuna de les escenes es feia referència a l’aigua (la manca d’aigua), el foc i a l’aire (la contaminació). Fou, essencialment, una falla molt senzilla però de gran impacte visual i vocació experimental. L’explicació de la mateixa apareixia en el llibret redactada per Jesús Català, sota el rètol de «Poema dels elements d’Empítocles d’Hemeroskopeion», que repassava els quatre elements, situant-los com l’essència de les coses: «Són quatre les arrels de tota cosa, quatre elements que en tot i a tot compose, quatre principis que generen la matèria per conjunció de forces, intencions i benvolences. Quatre carreus que integren l’edifici inestimable i bellíssim de Natura.» L’explicació de la falla s’arrodonia amb quatre textos específics dedicats a cadascun dels quatre elements i relacionats amb un concepte: l’aire s’identificava amb la memòria, l’aigua amb la vida, el foc amb la llum; i la terra amb la identitat. Quatre elements, així de simple, quatre escenes i a dalt del tot la bola del món que gira conscient que totes les parts han d’estar en equilibri. Si fem un càlcul dels dies que plou a la ciutat de València al llarg de l’any o encara més, en hivern veuríem que la probabilitat de pluja és ben bé escassa, doncs podem assegurar que la proporció de nits de plantà humides és altíssima i la plantà del 2005 és un altre exemple. El muntatge del globus terraqui va estar amenitzat per una pluja intensa que just va parar quan baixàvem de la bastida.
2005
092
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
093
094
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
El fons de cada escena eren parets llises, en blanc i escrites amb pensaments, versos, frases i refranys al voltant de l’element a què es feia referència al davant. La terra venia representada al globus terraqüi de la figura principal, L’aire estava representat per una gran rosa dels vents, l’aigua venia representada en la degradació de les clavegueres, la contaminació i el malbaratament de l’aigua als camps de golf. L’escena del foc estava representada per una escultura de caràcter picassià on es mostrava les diferents vessants que ens presenta el foc, la cuina, la festa, l’horror de la guerra (única imatge reconeixible per ser una versió de la figura de la mare amb el fill als braços del Gernika), i la llum. El conjunt quedà prou aconseguit i la seua imatge va ser el fons de pantalla de la nostra pàgina web. A més a més, uns ninotets construïts amb envasos de iogur
2006
i una piloteta de cap, fil ferro per fer braços
i cames i teles per vestir-los, envaïen totes les rampes de la falla. El cadafal de 2006, titulat De plaers i
desitjos..., reproduïa un temple grec, el Tholos de Delfos, però reconvertit en temple dels plaers i els desitjos contemporanis. Les seues columnes estaven folrades de muntatges fotogràfics i ornamentades amb motius al·legòrics, sense que en tota la falla hi haguera un sol ninot, només l’arbre de la vida i la saviesa, les fulles de parra i la font dels desitjos. Esta falla fou un gran treball del «taller ocupacional», amb una gran feina dels equips de treball de cada columna. Probablement una de les falles més coloristes i amb més detalls en els quals fixar-se. Cada columna tenia un tema dels que ens donen plaer i així teníem columnes del menjar, del sexe, de la música, de les arts, de la literatura, del joc, la lluita. La base del cadafal era alta i homogènia, i certament recordava una mica aquelles falles primigènies, però sense ser tan alta com aquelles.
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
095
096
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
En 2007, coincidint amb el 300 aniversari de la desfeta d’Almansa, la falla gran portà per lema Quan el mal ve d’Almansa, i tractava qüestions d’actualitat que reflectien les conseqüències modernes d’aquella desfeta. Per a tractar la idea es va escollir el cèlebre quadre de la representació invertida del rei Felip V, com a figura simbòlica al voltant del qual s’articulava el discurs i escenes del cadafal. Escenes que eren quadres més menuts, també invertits, de diversos i sinistres personatges que amb les sues actuacions havien fet malbé el nostre país. Cadascú era exposat en el seu quadre amb el seu historial delictiu expressat simbòlicament en els elements que envoltaven el seu retrat. I tot això sobre el mapa d’un territori arrasat en diverses etapes del seu passat. El cadafal fou tot un èxit de crítica i públic i va tenir una gran repercussió mediàtica. No debades, el diari Levante-EMV, en la seua edició del 18 de març de 2007, reproduïa totes les petites escenes-quadres de la falla, titulant la informació com «La historia boca abajo. La comisión de Arrancapins iguala con Felipe V a los protagonistas de la historia de la autonomía», afegint que «cada político tiene iconos que le identifican en los marcos y una descripción mordaz». Efectivament, els personatges en qüestió eren Eduardo Zaplana, Carlos Fabra, Consuelo Císcar y Rafael Blasco, Joan Lerma, Vicent González Lizondo, Agustín García-Gasco, Francisco Camps, Rita Barberà, Ciprià Císcar i Jaime Milans del Bosch. Formalment, la falla es componia del marc i quadre central en posició invertida de Felip V i els quadres referits al voltant, també invertits en els seus cavallets. En cadascuna de les imatges hi havia enganxats objectes que parlaven del personatge i dels motius pels quals estaven allí. D’altra banda destacava un gran mapa del País Valencià com a objecte de l’especulació immobiliària i la destrucció del territori. Havien passat 300 anys després de la desfeta d’Almansa i de la repressió que vingué després, de manera que el cadafal de la nostra falla reflectia tots aquells personatges que a ulls nostres devien estar cap per avall allà on es presentés el seu retrat. Hi havia de tot, polítics, militars, clergat i algun
Pep Romero
XXXV Aniversari
097
2007
098
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
099
100
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
personatge inclassificable ... Personatges que d’una manera o d’altra havien causat un greu perjudici a la nostra societat, la nostra cultura, la nostra democràcia o els nostres drets. I no anàvem molt equivocats, dels 11 personatges posteriorment 7 varen ser empresonats o van de banqueta en banqueta de imputació en imputació, 3 han mort, alguns d’ells sense passar pel jutjat on estaven esperant-les per corrupció, un colpista, un inquisidor i dos que es
2008
varen carregar totes les il·lusions de canvi del nostre País mentre estigueren amb càrrecs de responsabilitat. L’any 2008 fou l’any del Centenari d’Arrancapins, en què es commemoraven els cents anys des que en 1908 es plantara la primera falla gran en la demarcació. Per eixa raó tot l’exercici faller, i molt especialment la setmana fallera, estigueren plens d’actes entorn de la celebració. I com no podia ser menys, també la falla gran, que duia per lema Una Falla de Cent!, en al·lusió a la celebració. Es tractava d’un senzill i entranyable cadafal format per la frase «100 anys», en vertical, i uns panells laterals on s’exposaven fotografies i records del darrer segle d’Arrancapins, tant de la comissió com del barri. En esta ocasió es va deixar en un segon pla el característic tractament satíric de la falla per fer més be un cadafal que homenatjava la trajectòria fallera de la comissió. No obstant això es deixaven les coses clares als versets de la falla, redactats per Josep Antoni Collado: «Que és sabut que a Arrancapins parlem clar, sens mirament, si algú s’ho pren malament només que té dos camins, que no direm que per ser fins Som una falla de Cent!» La falla del centenari, perquè no dir-ho, d’autobombo, molt senzilla i molt de mostrar que ja som part de la història del barri i de la festa als nostres primers 100 anys de vida. La figura central un 100 sobre la paraula anys folrades de fotos de la història de la comissió, a la part de davant una velada crítica als negocis que es munten al voltant dels cadafals com ara la publicitat que no deixa veure res, les parades
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
101
102
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
de xurros, tómboles, rifes i fires. A les bases un repàs de la història de la falla i del barri en fotografies així com un panel de reculls de premsa que parlaven de nosaltres. A la banda de darrere un mural inspirat en Il quarto Stato de Giussepe Pellizza da Volpedo donat a conèixer sobretot pel cartell de la pel·lícula
Novecento de Bernardo Bertolucci. Al mural tota la comissió i totes les activitats que s’han desenvolupat al llarg dels anys. El pes de l’aniversari va estar més en totes les celebracions que es varen fer amb este motiu que no al cadafal que, com ja hem comentat, era ben senzill i ben explícit. Cal afegir que al voltant del cadafal tingueren lloc diversos actes emotius, com la celebració d’una cantà pel barri o el descobriment d’una placa commemorativa del centenari. Especialment emotiu el retrobament dels antics fallers i falleres que varen ser convidats a acompanyar-nos, persones que no ens havien vist en molts anys i que vàrem immortalitzar en fotografies per a la història. 5. CAP A LA FALLA-XARXA (2009-2021) Com ja s’ha explicat, durant els temps de la transició, la falla Arrancapins de València va aconseguir canviar el model convencional de comissió fallera des de dins. Fou un procés dur i costós, però la revolució fallera encetada a Arrancapins a finals dels anys setanta, prolongada amb èxit en les dues dècades posteriors, va suposar una autèntica alternativa, tot i que minoritària, en un món faller molt conservador, encotillat i privat del seu primigeni geni subversiu. Arrancapins va trencar transgressorament amb els convencionalismes i oficialismes generant una nova proposta festiva, que connectava amb el vell esperit carnavalesc de la festa, i demostrant que altres Falles eren possibles. Aquell nou model apostava per posar en sintonia la militància fallera amb les causes dels nous moviments socials, com ara el valencianisme d’esquerres, l’ecologisme, el feminisme i les reivindicacions veïnals. Però també va generar una nova capacitat d’acció demostrada en diverses pràctiques, com ara la falla feta per la comissió, autèntic eix de la transformació a Arrancapins,
Pep Romero
XXXV Aniversari
103
104
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
uns llibrets trencadors amb els cànons habituals, unes propostes teatrals innovadores, nous i originals festejos molt participatius, la reivindicació de la música tradicional, la recuperació de la indumentària valenciana, la desconnexió amb el vessant artificiosament religiós de la festa oficial, la posada en pràctica de la igualtat de gènere al si de la comissió i l’adopció d’una estructura assembleària i plenament democràtica. Totes estes fites donaren fama i reconeixement a Arrancapins entre els ambients progressistes del cap-i-casal, alhora que desfermaven les condemnes i anatemes dels sectors fallers més reaccionaris. El temps anà passant i, consolidada ja aquella revolució fallera, en 2008 Arrancapins celebrà com hem vist el seu centenari, mentre la societat enfilava un futur incert marcat per la crisi esdevinguda aquell mateix any i pel clima de tensió social que provocaria. I potser com a conseqüència dels efectes d’eixa crisi, que en 2011 quedaria expressada als carrers pel 15-M, prompte la comissió d’Arrancapins va començar a explorar nous camins, els quals l’han duta a configurar el que podríem anomenar com a model emergent de falla-xarxa. En una comissió convencional hi ha el col·lectiu de fallers i falleres de pagament i un altre de fallers d’honor, socis col·laboradors o abonats que també ajuden a sufragar les despeses de la falla. Però tots són el mateix col·lectiu, la comissió fallera, que com un sol bloc es fixa uns objectius i planteja uns projectes. Però en el model de falla-xarxa que Arrancapins comença a exemplificar - encara que no és l’única comissió a explorar este nou camí - la comissió convencional s’obri de manera flexible a la col·laboració intensa amb altres col·lectius, que bé de materna eventual o continuada s’incorporen al projecte comú o fins i tot ajuden a definir eixe projecte, que ja no és sols de la comissió sinó també d’eixos col·lectius. Es configura així una xarxa de complicitats, sintonies, intercanvis i aportacions que redefinix la falla com un organisme multiforme, amb tentacles diversos que aporten diversitat, inclusió, participació i cultura democràtica. En els darrers anys, en realitat des de 2009, arran dels efectes socials de la crisi de 2008,
Gil-Manuel Hernàndez
Arrancapins ha fet passos decidits en este nou model de falla-xarxa, que també ha tingut el seu reflex en el procés de construcció del cadafal. Però es tracta d’una transformació més gran. Així, en l’última dècada s’han vist canvis rellevants com la creació d’un grup de consum responsable, El Cabasset d’Arrancapins, que es reunix setmanalment al casal i que col·labora en les activitats falleres, com ara la mateixa construcció dels cadafals. És també el cas del grup d’afectats per malalties mentals Grupo de Apoyo Mutuo València, que aporta el seu treball a la confecció de la falla. En la mateixa línia, el col·lectiu Falles Antifeixistes fa una escena de la falla gran, el col·lectiu Arran València també hi ha col·laborat en la construcció d’una escena, i els xiquets i xiquetes junt amb els pares i mares de l’AMPA del col·legi públic Teodor Llorente ha contribuït al disseny i realització de la falla infantil. Així mateix, Arrancapins va signar un conveni de col·laboració amb el Postgrau de Falles i Tematitzacions de la Universitat Politècnica de València perquè els seus alumnes pogueren realitzar pràctiques en l’execució de la falla. De fet, en 2019 una colla de professors del postgrau va elaborar el ninot que la nostra comissió va presentar a l’Exposició del Ninot, que representa la figura de la República, i per a la qual es va demanar l’indult popular. A més a més s’han plantejat exposicions sobre història valenciana de la República i la Guerra Civil amb el concurs de grups de recuperació de la memòria històrica, un taller de restauració, transformació i reciclatge de mobles obert a tothom, o funcions de teatre amb el grup Samaruc, de l’ONCE. A estes iniciatives cal sumar la col·laboració amb la Creu Roja perquè un grup de xinesos aportar la seua cultura culinària de l’arròs en la gastronomia de la setmana fallera o la implicació dels nous veïns d’altres nacionalitats del barri en la construcció d’escenes de la falla reflectint la seua problemàtica. Al remat, en els darrers anys s’ha anat configurant un nou model de comissió en xarxa, capaç d’integrar activitats i propostes d’altres col·lectius, situant-los en plena sintonia amb un projecte que, per plural i inclusiu, passa a ser de tots i totes. De manera que, per a sumar-se a un projecte faller, ja no fa falta
Pep Romero
XXXV Aniversari
105
106
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
«apuntar-se» necessàriament a la comissió per a estar oficialment censat, simplement es «fa falla» aportant cadascú des de les seues preferències, possibilitats, aptituds i grau d’implicació, però tenint clar que «fer falla» és una cosa molt àmplia, molt democràtica i molt oberta, que crea sentit de pertinença i comunitat. Això i sols això pot garantir la pervivència d’una entitat centenària, capaç d’adaptarse als nous temps, fets de transformacions ràpides, compromisos variables i participació cultural a la carta. Afortunadament Arrancapins, amb este model emergent de falla-xarxa, s’ha anat convertint en un espai de càlida acollida per a la trobada popular
2009
i ciutadana marcant novament un camí possible per a la renovació de la festa fallera. La falla de 2009 duia per lema Ací no passa
res, un lema amb les seues paraules muntades unes sobre altres, conformaven l’estructura del cadafal, al voltant de les quals apareixien les escenes. Tant el cos central com les referides escenes feien referència al lamentable estat del País Valencià, enfront del qual no es feia gran cosa, com si ací no passara res. Com deien els versos introductoris de l’explicació i relació de la falla, de Josep Antoni Collado: «Critiquem els governants I també els seus electors Perquè uns semblen uns mangants I els altres... uns meninfots!» Ací ha llenya per tots; Que s’ho han guanyat a pes Per tragar serps i serpots Perquè... ACÍ NO PASSA RES.» En les escenes es tractaven temes sagnants de l’actualitat, ja colpejada per la crisi econòmica i els escàndols de corrupció, com l’estat de l’horta i la construcció de barracons, l’ensenyament de l’assignatura «Educació per la ciutadania», el paper de l’Església catòlica, el circuit de Fórmula 1, el carril bici, la crisi econòmica, la política social, sanitària i assistencial del Govern valencià o la memòria històrica. En definitiva, una falla molt crítica,
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
107
108
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
109
reprenent la línia habitual, que fou molt celebrada pel públic que sempre acudix a l’emplaçament d’Arrancapins a la recerca d’una falla diferent on sentir-se reflectit. Aquella fou una amarga, quasi desesperada crítica a la situació del País i també als ciutadans que ho permetien. El lema era Ací no passa res però podria haver sigut Meninfots tots. Els ninots van ser fotografies de la gent de la falla retallats en xapa bidimensional. Crítiques a l’enèsima colonització lingüística anglesa; unes albades cantades per un britànic i al fons refranys valencians traduïts literalment a l’anglès. Els querubins de Rafaello Sanzio esdevenen Paco Camps i Rita Barberà ben tranquils perquè ningú els inquieta. El tir i arrossegament representaven amb unes treballadores tirant d’un carro on la classe dirigent beu xampany. Els eterns barracons i promeses de construcció d’instituts que mai es fan, l’amenaça constant de la ultradreta i la passivitat dels governants suposadament d’esquerres que ho toleraven i guardaven les misèries i la memòria històrica baix de les catifes. Al fons destacava el fotomuntatge dels afusellaments del 3 de maig o de qualsevol altra data; els afusellats sempre som els mateixos i una sentència: «A estos me los fusilais dos veces, una con las balas y otra con el olvido». En l’any 2010 es plantà la que seria la falla 25 realitzada ininterrompudament per la comissió d’Arrancapins. Eixe any, l’obrador de la falla dedicà el seu cadafal a homenatjar obertament a la Colla de Dimonis de Massalfassar, amb qui la comissió manté tants lligams de col·laboració, especialment per a agrair la participació de la Colla en el Correfoc d’Arrancapins. La falla es deia Llenya al foc!, i també pretenia ser tot un repàs satíric, utilitzant diferents metàfores pirotècniques, als temes d’actualitat valenciana. El monument reproduïa una gran rampa, per la qual ascendien els Dimonis de Massalfassar fent el seu conegut correfoc, amb l’ús de diferents artefactes pirotècnics, en mig de flames que els envoltaven. Als baixos de la falla diverses escenes feien referència a elements i actes de la pirotècnia popular valenciana, com ara les eixides, els borratxos,
2010
110
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
111
112
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
la despertà, el correfoc, els petards (el fallero, el superfallero, el carpintero, la petarda), el masclet, la mascletà, la palmera, les mosques, el tro de bac, la cordà, la traca xina o la carcassa. Els elements reproduïen els dibuixos originals, realitzats ex-professo, pel conegut dibuixant El Gat Invisible. Així, doncs, la falla combinava l’homenatge als Dimonis de Massalfassar amb la crítica de diverses qüestions, des d’una òptica molt humorística. Un dels primers canvis que vam fer a partir dels anys 80 va ser substituir la despertà de les 8 del matí per una a les 12 de la nit. La causa? Molt senzilla, a les 8 del matí estava la banda i 2 fallers per a tirar un munt de caixes de trons de bac. Impossible. Òbviament els horaris de fa un segle no eren els d’ara i ara la gent es retirava a punt de l’hora de despertà. D’esta manera arribàrem a la conclusió de què millor canviar l’hora de la despertà a una hora on hi hagués més assistència i de pas no molestar al veïnat que molt probablement s’havien llitat molt tard també. El grup de fallers i falleres llançant els trons de bac varen ser substituïts per un grup de dimonis que cremaven eixides subjectes per una espècie de pinces o col·locant els petards en una mena de roda que girava per l’impuls de les eixides tot de fabricació pròpia, per a variar. Érem la colla de dimonis d’Arrancapins. Fins i tot vàrem fer un correfoc pels carrers del centre de València en 1995, amb motiu de la celebració el Congrés de Cultura Popular Jaume I. A hores d’ara ja hi ha moltes colles de dimonis al País Valencià, al 2010 no eren tantes. L’any anterior havien vingut els dimonis de Massalfassar a fer un correfoc al barri en falles; ens varen fascinar per la seua professionalitat, l’organització i la bona gent que són. Des d’aleshores no han deixat de venir a fer el correfoc de falles fins que l’any 2020 es va paralitzar tot per la irrupció de la pandèmia de la covid-19. L’èxit va ser tan gran que vàrem decidir dedicar el cadafal del 2010 a la festa del foc. Rèpliques dels dimonis de Massalfassar poblaven tota la falla intercalades amb els esmentats dibuixos del Gat Invisible dedicats a tota mena d’artefactes explosius i jugant amb el doble sentit dels seus noms. A la banda de darrere una paradeta de venda de «petardets per
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
113
a xiquets» amb un gran assortit, des de «mosquetes» a goma 2. La crítica era ben clara, el calibre dels petards que es venen i es llancen en falles no correspon ni a la reglamentació ni a la seguretat necessària. I d’això ja en sabem. Una altra escena era la mascletà a les portes de l’antiga seu del PP on els petards estaven personalitzats i corresponien a 7 dels seus líders i «amiguitos del alma», a hores d’ara tots a la presó o de banqueta en banqueta als jutjats. L’última escena va ser incorporada al cadafal la setmana anterior a la plantà, (és el bo que té fer-se un mateix la falla). Es tractava de l’exhibició de les fotos censurades en una exposició per les autoritats del PP que no els van semblar molt amables, on apareixien els seus líders en situacions i companyies poc agradables per a ells. En 2011, en el context de la crisi econòmica mundial que va esclatar en 2008, la falla es va centrar en els efectes devastadors que produït per la crisi a Espanya, i en particular en el País Valencià. Portava per lema A l’abordatge i en ella se subratllava la idea del meninfotisme valencià. El punt de partida era la denúncia d’un sistema econòmic basat en la monocultura de la construcció. Una economia producte de la convivència entre les forces empresarials més desvergonyides i una classe política venuda al millor postor. I com a protagonista el «Gran Capital», que dirigia una globalització basada sols en els seus interessos econòmics, amb els paradisos fiscals com a instrument principal, i que procedia amb les seues accions a la destrucció de l’Estat del Benestar. Per este motiu en lloc d’homes polítics apareixen pirates, que estaven abordant un vaixell, una mena de galeó antic, que era el cos central de la falla. El pirata principal no és un pirata qualsevol, és «Blasc Sparrow», l’alter ego de Jack Sparrow en la pel·lícula Pirates del Carib. Blasc Sparrow fa referència a Rafael Blasco que era en aquells dies Portaveu del PP en les Corts valencianes i conseller de Solidaritat i ciutadania de la Generalitat valenciana entre 2007 i 2011, un polític que anys després seria condemnat per la justícia per desviat fons destinats a projectes de cooperació al desenvolupament. En el cadafal, una horda de pirates
2011
114
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
115
116
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
i corsaris sense escrúpols, entre els quals destacava també Carlos Fabra, antic president de la Diputació de Castelló, van a l’abordatge de la nau. És una metàfora de «els pirates moderns» que també van a l’abordatge però esta vegada representant a les institucions públiques, governs nacionals i autonòmics, com el Govern autonòmic valencià del PP, amb Francisco Camps al capdavant, dirigit sense un vertader control democràtic i sent la democràcia tirada per la borda. Cal destacar que tant la temàtica de la falla com els articles del llibret que la desenvolupaven reflectia perfectament l’ambient d’indignació social col·lectiva que esclataria dos mesos després en el moviment del 15-M, tan rellevant per a l’evolució de política posterior a Espanya i el País Valencià. Si al 2009 féiem una falla on criticàvem el meninfotisme i la poca reacció d’avant tant de lladre i tanta degradació política i social, el març del 2011 s’estava respirant un ambient de cansament i indignació que anava creixent dia a dia. La falla del 2011, un vaixell pirata, «El Gran Capital» partia en dos el petit i feble vaixell de l’Estat del Benestar. Els plànols de construcció del vaixell, per primera vegada, ja no van ser fets en paper mil·limetrat, llapis i goma sinó amb un programa informàtic i l’experiència del Pep Servera «Valentino» que sabia molt de plànols i de vaixells. Pep va descriure també les estructures de diverses falles posteriors fins que dissortadament ens deixà a l’estiu del 2018. El vaixell estava farcit de canons i barrils, amb cartells inquietants amb tots aquells mots que ens posen la pell de pollastre i que a força d’escoltar-les ja en som experts. A les imatges teniu un bon exemple. Dos cartells feien referència de manera antagònica; per un costat els antisistema (del benestar) i per l’altra els altermondistes, dos visions de la realitat a la qual no es pot ser indiferent. Una auca sobre la pirateria explicava el greuge comparatiu que hi havia entre algunes manifestacions com ara la musical on la SGAE fa caixa i altres com la cuina, la literatura o la medicina on els drets «d’autor» són pràcticament simbòlics. Al lateral i a manera de resum, unes lletres a terra feien la pregunta que totes ens fèiem; «On estan els nostres diners?»
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
117
Al davant del tot el vaixell ancorava a una petita illa on lluny de tot i ignorant-lo tot estava l’esquerra local com si això no anés amb ells. A les imatges els teniu. Este any havíem participat al Premi Picota que atorga el PSPV-PSOE del Cap i Casal a la millor crítica municipal. Nosaltres, que no participem en cap concurs de falles, havíem entrat en este perquè la gent d’eixe partit passara la vergonya de veure’s reflectit al cadafal. La sorpresa va ser que el jurat era un jurat tècnic i no necessàriament del partit, que avaluava tant la qualitat crítica com l’estètica i la literària. En resum, vàrem guanyar el premi, una figura del company i amic Ortifus, genial, com totes les seues, i una aportació econòmica. Al lliurament del premi van assistir la plana major del partit encapçalada per Carme Albors. Suportaren estoicament la crítica i davant el nostre estupor reconegueren que la proposta que fèiem per a les pròximes eleccions; programa bàsic assolit per tota l’esquerra i anar junts com única alternativa per traure per fi la dreta del poder i acabar amb tanta corrupció i degradació, era assumible!, doncs perquè no ho feu? Els diguérem. No hi hagué resposta. El premi no ha tornat a ser el mateix; la figura del Ortifus tardà temps a arribar, els diners més encara i el jurat deixà de ser tècnic per passar a ser de gent del partit. En resum, va ser una falla que com ja hem dit, dos mesos abans de l’esclat del moviment 15M, marcava les línies mestres de la indignació col·lectiva que la va originar. La falla de 2012 duia per lema Somiem?, i esta, d’alguna manera, fruit directe de l’impacte social i cultural produït pels esdeveniments del 15-M de l’any anterior. Arran d’este moviment social s’havia arribat a plantejar la possibilitat de reformes importants del sistema, de noves concepcions de la política, d’una participació major de la ciutadania en la presa de decisions. Per això se somiava en un món millor. I fou eixe clima el que apareixia reflectir en la falla, composta per un gran llit antic, dels que estaven coberts, on un home abillat amb brusa i barret de dormir reposava somiant. A banda de repassar-se de nou els casos de corrupció institucional, especialment en l’àmbit valencià, les diverses escenes de la falla explicitaven els somnis democràtics a partir de la
2012
118
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
119
120
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
indignació ciutadana amb la situació social, com el desig d’uns col·legis dignes, la inversió en sanitat i cultura, un treball no basat en l’explotació i un món sense por, més culte i just. Per això tant al llibret com a la falla s’afirmava que Arrancapins sempre estava al costat del poble i de la utopia. Després del terratrèmol del 15M, arribava el moment de la il·lusió de creure que un altre món era possible i somiàvem amb tot allò al nostre cadafal. Com hem comentat abans, tenim un gran llit i un personatge dormint. El ninot era prou gran i fet de tela farcida i per parts. Al costat del llit un despertador que lluïa a l’esfera un «15M» volia que obrirem els ulls i despertàrem al que passava al nostre voltant, participant en la reversió de la situació social i política que ens envolta. Dissenyàrem també uns quants fotomuntatges que feien referència als somnis; el somi de que ens tocara la loteria com els passava a alguns dirigents del PP de manera repetitiva any rere any, la representació dels somniatruites, les grans ofertes de televenda que ens resoldria qualsevol problema, sobretot d’aspecte, amb màgiques cremes o artefactes insospitats, el «somni etern» d’una escola pública i de qualitat, cartell que ens va aportar l’AMPA del col·legi Teodor Llorente amb tots els problemes que patia l’escola i que exigien resoldre ben aviat, el somni americà que ja no era el món d’oportunitats que sempre ens havien venut, fins al punt que en eixe moment somni americà estava dormint mentre reviscolava el racisme, la repressió, la pobresa, la presó de Guantánamo... El febrer del 2012, una protesta estudiantil en l’Institut Lluís Vives de València acabà amb una càrrega policial molt violents i totalment desproporcionada que va desencadenar la indignació ciutadana, la resposta de la delegada del govern Paula Sánchez de León i més encara del cap superior de policia Antonio Moreno que parla de «el enemigo», per a referir-se als manifestants pacífics. Unes respostes plenes de mentides i mala fe demostrada per multitud de vídeos gravats pels testimonis i periodistes, que farien que aquella primera protesta per les retallades a l’educació dels estudiants del Lluís Vives esdevinguera una protesta generalitzada
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
121
a tot el País Valencià que s’anomenaria la Primavera Valenciana. Noticiaris de l’estat i també d’altres països mostraven les imatges de la brutal càrrega policial. Dies abans l’alcaldessa de la ciutat Rita Barberà, havia fet unes declaracions on estimulava a «poner en el mapa la Ciudad de Valencia» amb els grans esdeveniments preparats pel govern local i autonòmic del PP (esdeveniments que sols van ser la manera de saquejar les arques públiques). Doncs be, amb estos elements vam fer un fotomuntatge on es posava efectivament València al mapa a base de càrregues policials. També va haver-hi una referència a eixes càrregues en un muntatge doble on es mostrava un individu perseguint una xiqueta i titulat «Pederastia» i un altre dibuix amb el mateix esquema però en lloc del pederasta hi havia un antidisturbis. Esta segona imatge es titulava «Pederhosties». En caixes es mostraven variables dels somnis com ara els somnis de la gent que dorm als caixers automàtics i que han passat del banc dels carrers al banc dels caixers, el somni utòpic, el somni d’un món solidari, el somni dels justos en referència als represaliats del franquisme que «dormen» a les fosses tot esperant que algú els retorne a la memòria i la dignitat, el somni d’una nit d’estiu, amb el soroll encara, els somnis cagats on una merda (PIB) tenia inserit un gran petard representat per «Leheman Brotherfuckers» que el faria esclatar tot per l’aire, els somnis calents, els somnis possibles: la República, l’ecologia, el feminisme...i al final el somni induït per «l’Orfival» que convertia la realitat de l’atur, la corrupció, les retallades en el «som la llum d’Europa». En 2013 els efectes de la crisi econòmica es van deixar sentir molt intensament en la societat, raó per la qual l’ambient d’indignació es barrejava amb la sensació d’enfonsament social. Eixa situació estaria reflectida en la falla d’eixe any, que duia per lema
Folleu, folleu, que el món s’acaba, i que constava d’una gran excavadora que es duia per davant tots els grans projectes de l’administració local i autonòmic del PP, farcits de corrupció. Prenent com a referència la profecia maia de la fi del món es repassaven els efectes de la crisi i la corrupció, amb especialment
2013
122
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
123
124
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
referència als responsables polítics. La falla exposava la queixa de tantes retallades en servicis públics, el mal acatament de recursos, la desfeta de l’Estat del Benestar, la precarietat laboral, l’estat de necessitat de molta gent. Com si foren els genets de l’Apocalipsi, estos mals lligats a la crisi s’abatien sobre els ciutadans, raó per la qual es demanava que la indignació quallara en alguna mena de resposta popular. I mentre, almenys, disfrutar de la vida i dels plaers del sexe, per això el lema de la falla. L’excavadora també retirava residus com ara creixement insostenible, insolidaritat, desigualtat. Al seu voltant una escena alertava de nou de la insostenibilitat del medi ambient i la necessitat de revertir esta situació. A l’altre lateral els 5 genets de l’apocalipsi, els 4 de sempre més la hipoteca. Per a la realització d’esta escena vàrem triar l’estètica dels «play mobils» per la seua simplicitat. La part de darrere estava representada per «l’exemple islandès», un país que havia reaccionat davant la crisi empresonant a tots els seus dirigents i banquers corruptes, donant suport a la gent sense feina i donant suport a l’esfera i la despesa pública. El resultat: varen baixar la taxa d’atur, varen créixer, fins i tot la perversa prima de risc va baixar. Convidàrem el cònsol honorari d’Islàndia en València a visitar la nostra falla i d’alguna manera retre homenatge a la forma en què eixe país havia afrontat la crisi. El consolat mai no va rebutjar la invitació, però tampoc va aparèixer el cònsol pel casal. El costat esquerre estava dedicat al necessari canvi d’actitud front al canvi climàtic (un forn de carbó), l’agricultura transgènica (una planta amb una flor inquietant) i la contaminació (un au folrada de quitrà). Al lateral dret, darrere dels 5 genets, unes fotografies descrivien les diverses possibilitats de forats negres. Una pissarra mostrava, a més, com el neoliberalisme havia anat adoptant el
vocabulari
de la sostenibilitat i la cooperació. La plantà va ser complicada pel motiu de sempre; peces molt grans que sols es poden muntar al carrer i en un sol intent posant a prova de nou la capacitat resolutiva de la colla.
Gil-Manuel Hernàndez
En 2014 la crisi seguia i a més, quan ja es tenia pensada una falla per a denunciar esta situació, el tancament a finals de 2013 de Radiotelevisió Valenciana (Canal 9), va fer que es replantejara el cadafal totalment. Així que la falla d’aquell any, que portava per lema El Nou en canal, tractava de manera monogràfica la vergonyosa eliminació de la televisió pròpia dels valencians pel govern autonòmic del PP, que l’havia enfonsat en la ruïna econòmica, l’abandonament de la cultura i llengua pròpia i el descrèdit informatiu. La resistència dels treballadors, els fets lamentables del tancament i les protestes ciutadanes quedaven reflectides en les diverses escenes de la falla, que tenia com a cos central la famosa torre de Canal 9 en les instal·lacions de Burjassot amb l’anagrama de RTVV en lloc destacat. En les escenes dels baixos es parlava del tancament al balafiament de diners en els grans esdeveniments esportius i projectes faraònics del PP valencià, dels escàndols ja destapats del cas Gurtel o Noos o de les mangarrufes d’Eduardo Zaplana, que a tants dels seus va col·locar a Canal 9. El PP apareixia simbolitzat per unes gavines que s’estavellaven en contra la torre de Canal 9, rememorant visualment els atemptats terroristes del 11-S. En la plantà de la falla intervingueren els antics membres del Comité d’Empresa i extreballadors de RTVV, que alçaren al tombe la torre de Canal 9 al costat dels fallers i falleres. Dues vegades en estos 35 anys ha succeït que teníem estudiat, dissenyat i previst un cadafal i varen canviar-lo tot al mes de novembre. Doncs una d’estes falles va ser la del 2014. La falla prevista es deia De
dalt a baix, el que mana, el capital i estava inspirada en una piràmide social en la qual a la part de baix hi havia la classe obrera, els artesans i els autònoms, i al damunt l’aristocràcia política, militar i econòmica, i encara per damunt sobre els mercaders del capital, el FMI, les agències de qualificació, la banca i per sobre de tot el capital. Però va passar que el 29 de novembre del 2013 el govern del Partit Popular amb Alberto Fabra al capdavant, fonia a negre i en directe definitivament les emissions del Canal 9. Una molt trista història d’un mitjà que hauria de haver estat l’eix fonamental de
Pep Romero
XXXV Aniversari
125
2014
126
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
127
128
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
vertebració del País i la nostra cultura i que realment va servir per saquejar les arques públiques sense miraments, col·locar quasi un miler d’amics a menjar del pessebre i organitzar tot un mitjà de comunicació públic al servei d’un partit. Els treballadors i treballadores de l’ens s’organitzaren i per uns dies varen fer els informatius que van poder fer en anys, contant la veritat del que passava al país al detall. La nostra comissió va convidar al col·lectiu de persones treballadores del Canal 9 a la plantà i van ser elles les que varen alçar al tombe la figura central, una versió del pirulí de comunicació del centre travessada per dos gavines, símbol del Partit Popular que, com s’ha dit, i fent una analogia amb l’atac a les torres bessones, s’estavellaven contra la torre destruint-la. La imatge era de gran impacte i des del principi del carrer es reconeixia fàcilment. Les bases estaven representades pels grans esdeveniments on es van malbaratar milions d’euros que anaren a parar a la butxaca del Partit Popular i amics i que en més o menys mesura també estaven subvencionades pel Canal 9. La cursa de fórmula 1, la visita del papa, l’aeroport de Castelló, l’America’s Cup... A la part de davant la filà dels contrabandistes, els 4 presidents de la Generalitat que havien tingut responsabilitat del Canal 9, des de la seua inauguració amb Joan Lerma al seu tancament amb Alberto Fabra. Cadascuna de les imatges dels expresidents portaven un cartellet amb el nombre de treballadors i treballadores i el forat econòmic que havien originat. Una referència a tot el personal endollat pels diferents presidents amb menció expressa del Zaplana que va col·locar 800 «zombis» anomenats així perquè mai aparegueren pel seu «treball», però que cobraven cada mes la seua nòmina. Per últim les cintes de notícies amagades, aquelles que es varen censurar o ni tan sols es varen gravar com ara les del cas Noos o Gürtel al fons de les quals es desplegava el decàleg de Goebbels, el ministre de propaganda d’Adolf Hitler, que algú va rescatar i posar en funcionament a la redacció de notícies del Canal 9. En esta ocasió la falla no va tenir cap gràcia, el motiu no ho va permetre, però a la fi deixàrem constància d’un fet tremendament greu que va succeir unes quantes setmanes abans de Falles.
Gil-Manuel Hernàndez
La falla de 2015, mesos abans de les eleccions autonòmiques i municipals d’eixe any, portava per títol Sempre toca? i constava d’una gran nòria en referència a la roda de la política, on alguns van a l’alça i altres baixen. Als peus de la nòria, una tòmbola simbolitzava el joc polític, ple de trampes, sorpreses i premis de tota mena. Les eleccions com a tòmbola, la nòria com a mesura de les forces polítiques amb possibilitats de guanyar, com les d’esquerra i altres en decadència, com el PP, arrossegat per la corrupció, tal com efectivament va passar amb els resultats electorals. La falla repassava la realitat de tots els partits, que participaven en eixa mena de fira que eren les eleccions, advocant per una entesa de l’esquerra per a desallotjar al PP de les institucions valencianes, cosa que finalment va succeir. Any d’eleccions, poques setmanes després de falles tornàvem a les urnes amb l’esperança que tot es capgirara amb l’efervescència del moviment 15M d’un costat i la tremenda corrupció que arrossegava el PP a tots els nivells i institucions. Una roda de fira era la figura central, cada cotxet representava un partit polític que es presentava a les eleccions. A les bases una paradeta de fira a manera de «recepció» amb la gran pregunta «Sempre toca?»on es podia veure la situació en eixe moment amb la llei mordassa, la reforma laboral, la corrupció... un cartell representava a Mariano Rajoy com «Roïn Hood» l’espadatxí que paradoxalment furtava als pobres perquè els rics foren cada vegada més rics. També havia una referència a cada partit contada en elements de fira. De davant a darrere i de dreta a esquerra teníem Esquerra Unida, que aleshores anaven en solitari, representada com uns autos de xoc on cada tendència del partit es colpejava contra una altra una vegada i una altra. Podem es presentava com un partit nou nascut per l’empenta del moviment 15M i dels indignats, tota una incògnita a les urnes. Varen veure esta situació com una imatge humana feta amb cercles que portava a les mans una gran maça amb la qual anava a mesurar la seua força en colpejar la placa que faria pujar la bola i fer palesa la seua força real a les urnes. Els graus on podria arribar el colp de la maça anaven des del Podríamos... fins al Podemos!!. Al costat l’escena del PSOE-PSPV, un tren de la bruixa (de
Pep Romero
XXXV Aniversari
129
2015
130
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
131
132
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
l’angoixa) amb una gran incertesa de cara a les urnes. Una foto de Pablo Iglesias fundador del partit resava: «Vota Pablo Iglesias (a ver si cuela)», a la part de darrere del vagó els sacs de paperetes, trencat, deixava escapar vots de manera alarmant. El fum del tren feia referència a les primàries de Madrid, ben mogudetes. La màquina del tren anava conduïda per Pedro Bello, el protagonista dels dibuixos animats «Los autos locos» però fent clara referència a Pedro Sánchez. A la banda de darrere la paradeta del Partido Popular, una mena de varietat d’atraccions on hi havia un estany d’ànecs per pescat amb una canya. Cada aneguet portava un sobre dels de Bárcenas o el seu representant en l’àmbit local. També hi havia una màquina de «Travessa Camella» on cada camell representava un cas de corrupció del PP als jutjats. El recorregut començava a la seu del PP, aleshores a la Gran Via (se’l podien permetre), passava pel jutjat i acabava a la presó. Al costat una màquina d’habilitat on es representava en un frontal tots els personatges encausats o a punt, i la línia roja que va descriure Alberto Fabra per demostrar, sense èxit, que no anava a permetre la corrupció al partit. La línia, anava sortejant els caps dels personatges per a no tocar cap d’ells. L’habilitat era descriure eixa línia sense eixir-se’n, cosa impossible. La paret de fons de la paradeta estava folrada d’objectes per a rifa tals com el bigot d’Aznar, els dècims de loteria de Fabra, el pot de laca de les dames del partit, la nina de Rajoy, el volant del cotxe d’Aguirre, els raigs UVA de Zaplana, les jaquetes de Camps... La parada de Compromís era un aparador de samarretes amb eslògans ben coneguts i de les que molt sovint Mònica Oltra lluïa als plens. Una mostra de condiments per a la paella de compromís on hi havia part d’ideologia d’esquerres, part de nacionalisme, part de fallerisme, ecologia i intel·lectualitat. Al fons de la parada un muntatge fotogràfic on davant la geperudeta i vestits a la valenciana, Enric Morera i Mònica Oltra manifestaven el seu amor amb el concurs del bolero de Antonio Machín. Toni Cantó, aleshores en UPyD, apareixia en una parada de bunyols que feia referència als «bunyols dialèctics» als que ens tenia acostumats clavant
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
133
la pota en opinar sobre els temes més insospitats. Finalment, al costat de l’actor una margarida, la de Guanyem València, una agrupació d’entitats civils de tot tipus, partits i associacions de l’esquerra alternativa que es presentaven tos plegats. En cadascun dels seus pètals figurava l’anagrama de cadascuna d’estes entitats. De la margarida inicial, a poc a poc es varen anar caient pètals, el primer dels quals va ser EU. Esta figura va ser la protagonista d’una anècdota curiosa quan un grup de Compromís va visitar la falla. Com cada any estàvem fent visites guiades de la falla a partits o col·lectius que ens ho havien demanat. El grup de Compromís era d’unes 15 persones a les quals anàrem explicant-les una a una les escenes de la falla. En arribar a la margarida va arribar Joan Ribó just en el moment en el qual explicàvem que per a nosaltres tota l’esquerra hauria d’haver anat en una sola candidatura amb un programa comú, sense protagonismes, per tal de fer fora de forma contundent i definitiva la dreta que feia dècades que estava al poder. Ribó va dissentir ostensiblement de la proposta tot explicant que encara que els partits d’esquerres anaren per separat després podrien arribar a pactes postelectorals. El vàrem contradir amb el raonament de què d’eixa manera es perdrien escons, raonament que, va dir, no era cert. A hores d’ara ni nosaltres ni cap dels presents, militants de Compromís inclosos, vàrem entendre qual era el raonament pel qual va fer eixa afirmació que ni la matemàtica ni l’estadística podien justificar. En 2016 la situació política havia canviat, l’esquerra governava ja a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València, i havien moltes esperances en un canvi de polítiques, sobretot de reconeixement de les reivindicacions identitàries valencianes. Per això la falla es deia Reviscola
Tio Canya, evocant la famosa cançó d’Al Tall, com a recordatori de la fidelitat a la llengua pròpia i a una cultura valenciana necessitada de reconeixement i promoció. El cadafal reproduïa un conjunt d’elements fortament evocadors: la partitura musical de la cançó
El Tio Canya emmarcada en uns fulls de llorer, la referència als 40 anys de la peça musical i sobretot la figura del Tio Canya abillat de llaurador amb brusa
2016
134
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
135
136
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
negra i gaiato. Les escenes repassaven l’actualitat política valenciana, com les eixides de to de les dretes o l’episodi del «caloret» de Rita Barberà en la Crida de 2015. D’altra banda, es reivindicaven les accions del col·lectiu de músics Ovidi Montllor, la necessitat d’una nova televisió valenciana o el reconeixement als defensors de la llengua dels valencians. Al 2016 va ser la segona vegada que vàrem canviar de cadafal de forma sobtada. La falla prevista era una caixa forta dalt de la qual hi havia una gran bossa de monedes. Als peus del conjunt en una taula quatre tafurs es jugaven en una partida de cartes el futur del planeta sense que estats, ciutadans o governs que pogueren intervenir ni decidir. Passà que justament es any es complien 40 anys del Tio Canya, la cançó d’Al Tall que ha esdevingut un himne per la reivindicació de la nostra llengua. Vam decidir canviar el tema de la falla i en un mes ja teníem enllestida la temàtica i l’esbós. La partitura de la cançó va ser la figura central. La base de la partitura era una estructura on es podia llegir «40 ANYS», els números i les lletres estaven fets i fetes per fotografies de l’àmbit valencià d’este període de temps, un resum de coses que havien passat al llarg en eixos anys. Al davant, el Tio Canya, assegut amb la seua gorra, la seua brusa la faixa i el gaiato. En la confecció d’este ninot vàrem començar a desenvolupar un tipus de ninot molt diferent del que havíem emprat fins al moment. Atès que no utilitzàvem poliestirè expandit, o siga suro blanc, vam modelar el cap amb plastilina i després vàrem treure el motlle i el folràrem de paper en vàries capes. D’igual manera vàrem fer les mans. El cos portava una estructura molt simple i les cames les vàrem fer amb varetes de xapa donant la forma de cuixa i panxell. Al remat dos espardenyes vestien els peus que també estaven conformats per tires de xapa. El resultat d’esta manera de fer les formes com ara les cames van fer que els ninots de vàries falles posteriors foren enllestits d’igual manera. A la banda de darrere un gran guitarró servia de peu a un enorme llistat de músics i grups de música que s’expressaven, contra vent i marea i les polítiques del PP, a les seues cançons en valencià, tot un exercici
Gil-Manuel Hernàndez
de supervivència cultural i ideològica. Al guitarró, tot fent l’ullet al que Woody Guthrie portava escrit a la seua guitarra «This Machine kills fascists», nosaltres vàrem escriure al guitarró: «Aquesta màquina mata botiflers». A tots ens va sorprendre la quantitat tan gran de grups de música que varen eixir per enllestir cadascun amb el seu rètol a l’escena. Molts d’aquells grups es van fer la foto davant el guitarró amb el seu rètol com a record. Als costats els 4 grans personatges que més mal han fet a la nostra llengua i la seua normalització, entre elles Amparo Cabanes vestida de «Beefeater». Si recordeu l’aleshores consellera de cultura manifestava que era molt més important l’anglès que no pas el valencià. Al seu costat estava Amadeu Fabregat, que com a «mèrits» i sent responsable del Canal 9 va elaborar una famosa llista de paraules prohibides per sonar massa «catalanes» i també va aturar el doblatge de pel·licules al valencià. Carolina Punset «Puntosiete» a l’escena, vestida de cortesana de la cort era el tercer personatge al haver declarat que parlar en català era de «provincianos» i per últim Rita Barberà apareixia clavant un gran ganivet en un llibre de gramàtica valenciana. Cal recordar que l’aleshores alcaldessa de València mai no havia fet una frase en valencià en la seua vida, i va aprofitar l’acte de la crida per soltarse molt animada ella i soltar entre altres barbaritats lingüístiques i meteorològiques, allò del «caloret» que féu la volta al món. A l’altre costat de la falla uns cubs decorats feien repàs al lamentable estat de l’ús de la llengua que aleshores patíem a tots els nivells. La falla va participar en una iniciativa anomenada El Diari Indultat, original de Eduardo Nave i Juan Valbuenal, que reunia a la ciutat un seguit de professionals de la fotografia que al llarg dels dies de falles varen fotografiar la festa i varen imprimir les seues imatges a una publicació en paper que va ser distribuida entre les mecenes del projecte, sent la resta de la tirada consumida pel foc de la falla. Tanmateix, com a part del projecte, al fons del lateral dret de la falla es va disposar una impactant escultura de Cristobal Delgado, que presentava un muntó d’ulls com penjats en l’aire.
Pep Romero
XXXV Aniversari
137
138
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
El tema del cadafal va donar peu a un seguit d’activitats al voltant de la nostra llengua i la seua realitat social i cultural del moment i tres concerts d’homenatge al Tio Canya i al grup Al tall. Els grups que participaren en els concerts van ser triats per haver versionat El Tio Canya o alguna altra cançó d’Al Tall i varen ser Musicants, Sis veus per al poeta, Xiromita Trad Project, Miquel Gil, Pep Gimeno «el Botifarra» i les albades d’Apa i Teresa amb els versos de Josemi Sánchez. Al Tall, juntament amb tots els participants, van ser els encarregats de tancar el concert amb la interpretació d’El Tio Canya. Es varen fer tres concerts, el primer el 19 de gener del 2017 al Teatre Principal de València en una nit de pluja intensíssima, dos dies després al Teatre Arniches d’Alacant, i el 28 de gener al Teatre Principal de
2017
Castelló. En tots els concerts es varen esgotar les entrades. L’any 2017 la falla duia per títol Els oficis, i reproduïa una gran caixa de ferramentes, pintada amb els colors republicans, on hi havien un gran martell, una falç, una serra i un pinzell, entre altres elements més destacats. En les diverses escenes amb ninots de bult abillats amb teles, es repassaven temes relacionats amb els oficis. A la part de davant posàrem la figura de l’inquisidor Torquemada, del Sant Ofici, i al costat el seu hereu actual, el cardenal Cañizares, simbolitzat per una caixa d’ungüent Cañizares i una llarga capa vermella. També es feia referència a la desaparició d’oficis tradicionals per la modernitat consumista, als oficis duts a terme pels immigrants per a sobreviure, o als nous oficis del món actual. Al lateral esquerra de la falla es representaven els oficis perillosos, com el kamikaze, el tastador i el botxí, mentre que al lateral dret es ferida referència a l’ofici més vell amb la seua problemàtica social, als corruptes i a la justícia. Com sempre, el llibret amplificava i desenvolupava el tema central de la falla amb diverses col·laboracions. Efectivament, el cos central de la falla era una caixa de ferramentes, dins la qual es mostraven algunes d’elles de grans proporcions. La idea era col·locar el martell i la corbella en la seua posició històrica, social i tradicional, però va ser impossible
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
139
140
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
141
mantindre en eixa posició el conjunt així que haguèrem d’improvisar. Este exercici és quasi sempre el més problemàtic de cada plantà. Com ja hem comentat abans, cal tenir en compte que la falla no es pot muntar dintre el casal, el que vol dir que el muntatge final es fa sempre al carrer i el 15 de març; no hi ha més opció. Qualsevol problema amb el muntatge pot dur-nos vàries hores de treball amb el qual no comptàvem. Quant a la falla de 2018, amb el lema de Low
Cost, girava al voltant del cos central d’una avioneta carregada amb diverses maletes amb un pilot a l’antiga dirigint-la, a punt d’enlairar-se. El cadafal parlava de totes eixes coses del low cost que s’havia posat de moda, però amb un tractament crític. Així, es mostraven escenes sobre els viatges low cost, o el contrast entre les coses barates i el malbaratament dels rics i poderosos, o de la mateixa monarquia espanyola, amb els seus luxes, la justícia low cost, que beneficiava als privilegiats i maltractava als més pobres, la psiquiatria low cost, o les dures condicions dels refugiats obligats a viatjar en condicions infames. El llibret, fent-se ressò del tema de la falla, també es feia referència al fet que el low cost després tenia alts costos, com els mediambientals, o en l’àmbit de la comunicació, entre altres qüestions. En la falla d’abordaven els dos pols oposats:
Low Cost i L’Ou Cost, el que costa mínimament i el que costa una barbaritat. El món capitalista mai no té prou per guanyar diners i quan ja no guanyen prou amb el seu mercat a preus substanciosos inventen el Low Cost (des d’ara LC) o lo mateix a meitat de preu però no tant. El paradigma del mercat baix és el transport aeri. Vols que valien 200 € costen 35 això si, tot peladet, sense maleta ni seient numerat ni res de res, si vols alguna cosa d’eixes has de pagar a part. Al final ix igual de car o més. Amb eixa matèria la figura central era un avió Low Cost, o siga una avioneta de dos ales amb les maletes a sobre i molts dubtes de possibilitat de volar. Davant l’avió un bomber LC pedalejava un vehicle antiincendis amb una garrafa d’aigüa, una mànega de jardí i una destral jubilada. A un dels laterals del cadafal el GAM, (Grupo de Apoyo Mutuo), un col·lectiu de gent fantàstica que es reuneix al casal, va fer una escena de la falla
2018
142
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
143
144
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
reivindicant la seua problemàtica. Feia uns mesos que este grup que treballen sobre la malaltia mental, ens havia demanat si podien reunir-se al casal per fer les seues sessions. Òbviament no trobàrem cap impediment i van anar venint cada dimecres de 6 a 8 de la vesprada a desenvolupar la seua activitat. Sens va ocórrer que podíem oferir-los l’oportunitat de posar al cadafal la seua problemàtica per fer-la visible (que falta feia). La idea els va semblar perfecta i en mitja hora teníem l’esbós del qual volien fer que era una mena de rocamòbil dels picapedres amb les rodes, els cilindres, quadrats i conduït per un psiquiatra d’aquells que els unflaven de píndoles i no els resolien res. Era la psiquiatria LC, un automòbil que no va enlloc perquè ni el vehicle camina ni el conductor el sap fer caminar. El resultat, una senyora escena de falla. D’altra banda, un exemplar de la constitució oberta sobre un faristol, mostrava alguns articles com ara el dret constitucional a l’habitatge digne, al treball, a les pensions dignes... però lamentablement als «constitucionalistes» sols els preocupava l’article 155. A l’altra banda de la falla una «ruleta de la fortuna» decidia quina de les 16 corrupcions de la ruleta ens tocaria pagar eixe dia. L’escena d’Esther, enguany era una representació de dos tipus diferents de viatjar per la mediterrània; un era un creuer de luxe i un altre una pastera a punt de naufragar. Quatre cartells tancaven la falla: dos dedicats a la micro i la macroeconomia, un altre a l’habitatge de baix cost; precari, desnonaments i un altre «l’Ou cost» l’habitatge de Ignacio Wert a París (331.825 € anuals, que paguem tots). El darrer cartell era el que representava Cristina Cifuentes i Isabel Garcia Tejerina vestides de geishes, fent una vaga del 8 de març a la japonesa, carregades de paquets i eixint d’uns grans magatzems. Este fotomuntatge el vam fer després del dia de la vaga (ja us hem comentat
2019
l’avantatge de fer-se un la seua falla, fins la plantà tot cap). La falla de 2019 abordava una temàtica molt relacionada amb els processos de dominació i explotació. Duia per lema Ignorades, desaparegudes,
invisibles, i constava d’una gran figura central, el cap d’una dona, que sols es mostrava com a tal mitjançant
Gil-Manuel Hernàndez
un joc de perspectives. La figura anava sobre unes estructures des d’on es mostraven escenes relacionades amb la marginació de persones, causes i idees: la República amagada, els objectes desapareguts, les dones ignorades o invisibilitzades, determinats artistes considerats incòmodes, els malalts mentals o els desapareguts, entre altres circumstàncies. Este any, després de molts anys sense dur ninot a l’Exposició del Ninot, es dugué una figura de la República, realitzada per l’escultor i professor de la Universitat Politècnica de València, Jaume Chornet, que ocupava un lloc emblemàtic en el cadafal i que va tindre tota una campanya darrere perquè la gent votarà el seu indult, que era com demanar el suport de la causa republicana. La falla del 2019 ha estat una de les més elaborades de les 35. En ella tractàrem de reivindicar, en primer lloc les dones, les dones com a persones ignorades en totes els vessants tant de gènere com professionalment. La figura central era una construcció en pilars de fusta i 4 escenes, cadascuna de les cares d’esta estructura representava un col·lectiu oblidat o ignorat. La cara anterior era la cara d’una dona, a un dels laterals estaven les anomenades persones amb discapacitat on figuraven des de Bethoven a Wody Allen, passant per Steven Hodgkins, Virginia Wolf, Goya, o el nostre heroi local Ricard Ten. L’altre lateral eren els immigrants arribant amb pastera i la de darrere el col·lectiu LGTB amb els seus colors de l’arc de Sant Martí. La característica comuna és que les 4 cares sols es poden observar completament i amb nitidesa si busques el lloc exacte; havies de voler veure-les, havies d’implicar-te en la seua problemàtica. La part de baix la falla es podia visitar a través d’un corredor on hi havia les fotografies de dones rellevants per a la humanitat i absolutament amagades. En cada foto hi havia una QR per poder llegir al mòbil quí era eixa persona i perquè estava allí. Tanmateix, s’oferia a les persones visitants la possibilitat d’omplir una cartolina amb el nom de les dones que per a eixes persones deuríem també estar a la galeria. Les cartolines es deixaven a una caixa i al llarg del dia s’anaven posant al costat de les
Pep Romero
XXXV Aniversari
145
146
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
147
148
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
fotos. A la part de davant, la figura de la República decapitada pel cop d’estat franquista i per restituir i acabar així la transició. Com hem comentat, va ser la primera vegada des de 1997 que vam dur una figura a l’exposició del ninot amb la intenció de què si era indultada li posaríem de nou el cap al seu lloc per sempre. Al costat de la República hi havia una escena d’unes prestatgeries on estaven els objectes perduts o mai trobats com ara els títols d’alguns polítics, les cintes del Villarejo, etc. A la part de la dreta un paredó d’afusellaments fet amb una trama de corda. Al terre la coloma de la pau desenterrava un dels afusellats, retornant-li així la seua memòria i la seua dignitat. Esta escena la van fer els companys de Falles Antifeixistes. Cal dir que els cadafals d’Arrancapins sempre han estat creacions col·lectives on ha participat tota aquella persona que ha tingut la voluntat o la inquietud de col·laborar. Així, han participat associacions o col·lectius diferents, veïnes, persones d’altres països com ara Uruguai, Alemanya, Gran Bretanya, França... A la part de darrere del cadafal estaven els únics 3 homes oblidats que vam representar: Toni Mestre, Vicent Martín Soler i Ovidi Montllor, i al seu costat la segona col·laboració del GAM València, com ja hem dit, un grup de suport de malalts mentals (dels diagnosticats, els altres encara no ho estem). Com hem comentat, l’any anterior també van fer-se càrrec d’una escena de la falla. En esta ocasió s’abordava la seua lluita en contra de les subjeccions als malalts en crisi. Per últim, es tenia al veïnat oblidat, en representació del qual hi havia el de Pinedo i la seua depuradora, representat amb una velleta esguitada de porqueria que li ha vingut volant de la depuradora. Com hem dit adés, una de les falles més complexes i de major contingut de les que hem plantat. En 2020 s’anava a plantar una falla titulada
Arrancamurs, que tractava en clau de denúncia la proliferació de tota mena de murs físics i mentals al món actual. Tanmateix, l’arribada de la pandèmia de la covid-19 i la suspensió de les Falles de 2020 pocs dies abans de la plantà, feren impossible este projecte, que en l’explicació de la falla feta per Jesús Català quedava plasmat en els seus darrers versos:
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
149
«de soca-rel arranquen-los de la faç de la Terra arranquen-los! dels caps dels cors arranquen-los! arranquem els murs siguem arrancamurs Arrancamurs 2020» Les Falles tampoc se celebraren en març de 2021, però sí ho feren entre els dies 1 i 5 de setembre, amb grans restriccions per la persistència de la pandèmia. Arrancapins va decidir oposar-se a la celebració d’estes Falles per haver-se pres la decissió en Junta Central Fallera de manera poc clara, en funció dels interessos d’algunes comissions poderoses i corrent riscos de salut innecessaris. Per eixa raó es va decidir plantar i cremar sols una xicoteta escena que representava un NO a les Falles en setembre, amb les diverses raons de la negativa. Per suposat no hi hagueren activitats festives en el casal ni es va editar llibret.
Arrancamurs ha sigut una falla que ha estat molt de temps sense plantar, esperant la seua oportunitat desmuntada al casal per tal de mostrar-se tal i com va ser dissenyada, al carrer, com finalment ha succeït en març de 2022. Al centre cadafal hi ha una torre d’aquelles que havia als camps de concentració, que vigila tots els murs que hi ha a sota. Dintre la torre l’elit del neoliberalisme capitalista, els que fan els murs i els que els mantenen en peu; rifles i xampany. Per això en la torre està estampat ben visiblement el símbol de l’euro. Baix, les escenes reflectien els diversos murs contemporanis de la vergonya: el de Berlín, el de Palestina, el de la frontera sud d’Estats Units, el mur de vidre entre dones i homes, el mur de les desigualtats socials, ètniques i lingüístiques, els murs per contindre els refugiats, els murs de les presons, o els murs dels prejudicis, l’odi i tota mena de barreres i cordons sanitaris en les idees. Un gruixut mur mostra per una banda el treball dels companys i companyes d’Arran València, una colla de joves molt compromesos que
2020 2021
150
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
151
152
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
ha volgut col·laborar amb la falla mostrant al mur la problemàtica que els preocupa. Cada peça del mur representa una grossa pedra que els ataca com ara l’atur, la discriminació, el feixisme, la xenofòbia... tot conformant la totalitat del mur. Una jove amb una gran maça, colpeja el mur i el va destrossant. L’altre costat del mur presenta una sèrie d’imatges de murs històrics i molt coneguts i uns altres no tant coneguts però igual de colpidors. A la part de baix un espai on els visitants poden escriure els seus murs particulars. I encara hi ha un altre mur: la pandèmia de covid-19 que representa tot allò que ens ha impedit fer, tota la gent que ha fet el possible per trencar el mur i tota eixa gent que ha fet tot el contrari, tota la gent que ha treballat de manera activa, professional, solidària, respectuosa, humana, i tota eixa gent que s’ha botat les restriccions, s’ha vacunat botant-se el torn, ha fet negoci amb la malaltia i la misèria provocada per la pandèmia. A l’altra banda del mur una col·lecció de mascaretes de tot tipus dona el punt d’humor a este fet tan determinant i greu que hem patit.
2022
6. LES FALLES FETES PER LA COMISSIÓ Des de la primera falla feta per la comissió en 1986 s’han plantat 35 cadafals que han tractat tota mena de temes i qüestions. Tot seguit, analitzarem estes falles des de dos punts de vista: l’estètic i el de contingut. Des del vessant estètic cal dir que les falles plantades no es caracteritzen necessàriament per haver apostat per una estètica innovadora o experimental. Més bé, el tret estètic que caracteritza la major part de cadafals és la confecció d’una falla d’aparença senzilla, prou acostada al format de les falles originàries, i amb un aspecte més bé naïf, per dir-ho d’alguna manera. Habitualment hi ha un element central un poc més voluminós i petites escenes al voltant. És rar trobar-se en estes falles casolanes amb estructures centrals complexes o amb coronaments d’un cert risc compositiu. Caldria subratllar que en moltes falles s’ha prescindit dels ninots o estos han sigut bidimensionals, atesos els recursos tècnics i econòmics amb què es comptaven. És cert que algunes falles han tingut una grandària major, com La màquina del temps,
Gil-Manuel Hernàndez
Pep Romero
XXXV Aniversari
153
154
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
(1990), Caixes (1996), A l’ast (1998) o La Sagrada
Família de l’esquerra (2003), Ací no passa res (2009) o El Nou en canal (2014), però la tònica ha sigut la de cadafals petits i assequibles al pressupost disponible i a l’espai de què es disposava per a la construcció dins el nostre casal. D’altra banda, hi ha hagut alguns intents puntuals d’introduir certa innovació estètica, com la falla de 1986, ja esmentada, o altres, com Caixes (1996), Guanyem la solidaritat (1997) o L’essència (2005), però per regla general Arrancapins ha posat més l’accent en el contingut que el continent, que ha sigut sempre més un mitjà per a un fi que un fi en si mateix. De fet, els premis extraoficials que han rebut els cadafals d’Arrancapins ho han sigut per motius del seu contingut, no per la seua estètica. Cal tenir en compte, a més, que com que no es tractaven de falles fetes per artistes fallers, tot ha costat molt més, encara que amb el pas del temps el col·lectiu ha anat perfeccionant les seues tècniques, fins al punt que des de fa prou anys les falles d’Arrancapins tenen un acabat pràcticament professional i així han estat valorades pel públic i per alguns artistes fallers que les han visitades. Des del punt de vista del contingut hem pogut identificar sis categories de falla en les 35 plantades. El criteri es basa en la preponderància d’un tractament temàtic, encara que totes les falles plantades fetes per la comissió no sols han tractat un tema, de fet la major part dels cadafals ha abordat qüestions polítiques i socials pròpies de l’actualitat valenciana, espanyola i mundial, tot i que predomina la referència a situacions locals, en molts casos referida a problemàtiques urbanístiques o de barri. El ben cert és que els continguts de les nostres falles sempre han sigut molt actuals i plantejats des d’una òptica molt crítica, fent servir, fonamentalment, mecanismes impugnadors com la sàtira, la paròdia i la denúncia explícita. Evidentment, utilitzant un humor corrosiu que ha buscat en tot moment la complicitat amb l’espectador que contemplava les falles, ja que preferentment s’ha tractat d’un públic fidel que venia expressament a buscar una falla «diferent», un cadafal radical on les coses es podien dir obertament, sense complexos ni autocensures.
Gil-Manuel Hernàndez
Els sis tipus de falla són la política, la socioeconòmica, la cultural, la fallera, la filosòfica i l’ecològica. El primer tipus de falla per nombre de falles plantades és la de temàtica socioeconòmica, que suma 12 cadafals, que habitualment ha fustigat les situacions de degradació i exclusió social, desigualtat creixent i explotació econòmica de la nostra societat. Seria el cas de les falles plantades en els anys 1993, 1995, 1997, 1999, 2001, 2011, 2012, 2013, 2017, 2018, 2019 i la que estava prevista per a 2020, i després per a 2021. Com a exemples representatius podem esmentar Monstres (1993), on s’abordava la degradació urbanística i social de la ciutat de València; Guanyem
la solidaritat (1997), una crida a la necessitat de posseir una societat civil forta per reclamar tota mena de drets socials i culturals; Benestarmàtica (1999), on ja es denunciaven els efectes perniciosos del suposat estat del benestar i als atacs del neoliberalisme als drets col·lectius; o el conjunt de les falles que en els darrers anys han tractat els efectes perniciosos de la crisi econòmica de 2008 sobre la societat valenciana, com és el cas de A l’abordatge! (2011), que criticava la pirateria financera; Somniem! (2012), que expressava el desig d’un món més just;
Folleu, folleu, que el món s’acaba (2013), on s’exhortava al gaudi col·lectiu en una situació de crisi galopant, o Ignorades, desaparegudes, invisibles (2019), dedicada a denunciar la invisibilització de col·lectius i causes pel poder. En certa forma, tant esta temàtica com la política estan presents, com ja hem dit, en pràcticament tots els cadafals fets per la nostra comissió, ates el compromís d’esta amb les causes socials progressistes, no sols en les falles, sinó en les activitats culturals desenvolupades per la comissió de manera recurrent. La falla de temàtica política es referix a aquella que tracta preferentment temes d’estricta orientació i actualitat política, especialment en relació a les actuacions i mesures del govern estatal, autonòmic o local de torn. Este tipus de falla ha sigut el segon més nombrós a Arrancapins, amb un total de 9 falles plantades en els anys 1986, 1987, 1990, 2000, 2003, 2004, 2007, 2009 i 2015. Com a exemples representatius podem citat València, la mar
Pep Romero
XXXV Aniversari
155
156
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
de forats (1987) o En clau de soroll (2000), que feia crítica de la política urbanística; La Sagrada Familia
de l’Esquerra (2003) que revisava críticament els problemes i contradiccions propis dels partits polítics d’esquerres; Quan el mal ve d’Almansa (2007), que en rememorar la batalla d’Almansa aplicava el qualificatiu de «botifler» a molts polítics actuals; o Ací no passa
res (2009), que abordava la situació de desfeta del País Valencià després de quasi dos dècades de govern del PP, alhora que denunciava la manca d’espenta contestatària en la societat valenciana. La temàtica cultural també ha estat recurrent en 7 cadafals d’Arrancapins (1988, 1989, 1998, 2002, 2010, 2014, 2016), tractant des d’aspectes mediàtics i comunicatius fins a qüestions com el conflicte identitari valencià o la crítica dels costums culturals contemporanis. Així, el funcionament de RTVV fou abordat en els cadafals de 1989 (La televé que ve) o de 2014 (El Nou en canal), mentre que La torre que
anem fent (1988) disseccionava la configuració de la cultura valenciana, Llenya al foc (2010) criticava determinats estereotips culturals valencians i
Reviscola Tio Canya (2016) evocava i reivindicava la lluita per la dignificació del valencià. Lligada a la crítica cultural, tot i que amb un caràcter propi, podem fer referència a la temàtica estrictament fallera, abordada en 4 ocasions, concretament en els anys 1991, 1994, 1996 i 2008. En 1991 la falla Expedient Arrancapins criticava el paper de Junta Central Fallera i l’estigmatització i aïllament del projecte d’Arrancapins pel món faller convencional, un tema que tornava a tractar-se en 1994 amb L’illa de la disbauxa, on l’illa Arrancapins restava com a única resistència enfront de l’oceà del fallerisme oficial. D’altra banda hi hagué dos cadafals de caràcter commemoratiu de la mateixa activitat fallera d’Arrancapins: Caixes (1996), fet a base de la reproducció d’algunes escenes famoses de les falles plantades des de 1986; i Una falla de cent (2008) per a celebrar el centenari de la falla. Una altra temàtica de falla, poc conreada però significativament present, ha sigut la filosòfica, amb 2 falles: L’essència (2005) i De plaers i desitjos... (2006). En ambdós casos l’habitual discurs de forta
Gil-Manuel Hernàndez
càrrega social i política deixava pas a un contingut que apel·lava a la reflexió transcendent sobre temes importants de la vida, com la creativitat, la bellesa, els grans valors ètics o la defensa del gaudi i la plenitud vital, tot i que acabaven colant-se algunes referències satíriques a l’actualitat del moment. Finalment cal esmentar una sola falla de temàtica preferentment ecològica, com fou Viure sobre la merda (1992), on es denunciaven els atacs al medi ambient inherents a la societat de consum contemporània i que es podien palesar en el cas valencià amb el deteriorament dels nostres ecosistemes i unes ciutats cada vegada més brutes. No obstant això, cal remarcar que la temàtica ecològica també ha sigut una constant en els darrers trenta anys, ja que d’alguna manera sempre ha estat present amb escenes concretes en la major part dels cadafals plantats. Ara bé, si algun tret caracteritza les 35 falles plantades a Arrancapins entre 1986 i 2020 ha sigut la sàtira punyent i subversiva, un element cada vegada més absent d’unes falles progressivament més blanques, acrítiques i inofensives. A la nostra comissió, la falla ha constituït, com succeïra en els orígens de la festa, l’eina, l’arma i la manera d’expressar unes idees i unes reivindicacions ciutadanes en un espai públic per part d’una comissió de veïns i amics. Per això la singularitat d’Arrancapins continua ben viva i atrau milers de persones cada any. Perquè la falla subversiva i transgressora és hui l’excepció i no la regla, tot i que l’exemple d’Arrancapins ha constituït la font d’inspiració de noves falles populars i combatives, cosa que fa pensar que alguna cosa important ha aportat a una festa fallera que encara té l’esperança que altres falles són possibles. 7. CLOENDA Com hem vist, des que el taller faller d’Arrancapins començara a funcionar en 1986, els principals temes de la situació política, social, ecològica i cultural de València i el País Valencià, però també d’Espanya i el món, es veieren reflectits als cadafals. Així, ben bé es pot dir que seguint les
Pep Romero
XXXV Aniversari
157
158
Arrancapins 2022
Arrancapins, 35 anys de falles fetes per la comissió (1986-2022)
falles d’Arrancapins dels darrers 35 anys es pot captar la crònica històrica d’este període, especialment si hom consulta els llibrets més o menys temàtics que han acompanyat a les falles de la comissió. De fet, alguns trets han sigut permanents en el tractament fet dels temes per Arrancapins. El primer d’ells ha estat la sàtira punyent i engrescadora, un tret dissortadament cada cop més en desús en les falles en general, fins al punt de què no poca gent haja d’acudir any rere any a Arrancapins a trobar el que cada vegada és un bé més escàs. Un segon element ha sigut el de tractar sense complexos els temes més reeixits de l’actualitat de cada moment, encara que no foren políticament correctes ni els tractaren en la resta de falles, temes i tractaments lligats a una concepció esquerrana i progressista que en l’Arrancapins de l’època contemporània sempre hem defensat. Un tercer element a destacar és la factura artesanal i col·lectiva de la falla, un tipus d’elaboració pròpia i participativa que és una interessant barreja entre el naïf, les manualitats i l’arquitectura festiva popular, capaç de rememorar el sabor de les antigues falles del segle XIX i començaments del segle XX. Un sabor difícil també de trobar, i sense massa protecció oficial, sent com és un patrimoni faller inigualable, una espècie de fòssil cultural d’altres temps. Un quart factor, gens menyspreable, és la singular estètica dels cadafals. En no poques ocasions hom s’ha referit a les falles d’Arrancapins dins la categoria d’innovadores o experimentals, ateses les seues peculiaritats formals, que les diferenciaven dels estils dominants a la resta del món artístic faller. Però en realitat, si hom es fixa bé, tot i que hi ha hagut alguns cadafals que s’acostarien més al concepte de falla innovadora o avantguardista, la majoria dels que Arrancapins ha plantat en els darrers 35 anys s’acosten més al cadafal de caràcter tradicional, amb ús de teles, ninots de tipus més primitiu o recursos escenogràfics del teatre popular. Amb tot, el plantejament estètic de les falles d’Arrancapins sempre ha suscitat una certa sorpresa, en no quadrar tampoc en els cànons establerts.
Gil-Manuel Hernàndez
Per últim, hi ha un quint factor a significar, com el fet que els cadafals d’Arrancapins no entren en el concurs artístic oficial de Junta Central Fallera. Quasi des dels començaments de les falles fetes per la comissió, es va decidir participar «fora de concurs», perquè no es va considerar per part de la nostra comissió que les falles hagen de competir per premis. Una decisió per regla general incompresa pel món faller, tant capficat en tota mena de competicions i concursos, especialment dels cadafals, però que ha esdevingut un cavall de batalla i tota una declaració d’intencions per part d’Arrancapins. Durant estos 35 darrers anys moltes han estat les vivències i experiències compartides per la gent que formem o hem format part del projecte Arrancapins. Alguns des de la seua militància fallera, altres, aportant el seu treball quan els ha abellit passar-se pel casal o han volgut sentir-se artesans o artesanes d’un quefer que va més enllà d’una simple ocupació manual. Tots ells i elles han sentit que ajudaven al fet que alguna cosa valuosa s’afirmara en el temps i deixara la seua empremta per a la història. Potser una empremta humil i modesta, quasi imperceptible en el maremàgnum de les falles del cap-i-casal, però resistent i duradora. Tot un repte, per als temps que corren. /AXXXV/
Pep Romero
XXXV Aniversari
159
160
Arrancapins 2022
In memoriam
In memoriam
XXXV Aniversari
35 anys són molts anys i a l’obrador faller creixen les vivències i convivències, llargues hores de treball i tertúlia, moltes rialles, molts nervis, moltes bones amistats i dissortadament, també alguns moments d’immensa tristesa. En aquesta plana del llibre volem retre homenatge als companys i la companya que han compartit eixos moments de treball i convivència i que ens van deixar totes elles molt prompte, massa prompte, quan no podíem esperar que la seua partida succeís. Cadascuna d’elles van aportat al projecte lo millor d’elles mateixes, any rere any amb tant de compromís com d’exigència. Companys, companya, no vos oblidarem mai i en cada cadafal, cada idea, cada escena, sempre hi haurà una pinzellada del vostre entranyable record.
161
162
Arrancapins 2022
In memoriam
Robert Romero «Robertín» (1985)
Robert Romero (1990)
Rafa Sánchez (1991)
Vicent Miralles (2001)
XXXV Aniversari
Pep Peiró (2009)
Xavi Cortina (2010)
Lluïsa Miralles (2014)
Pep Servera «Valentino» (2018)
163