Beniopa 17 by Yogur de Fresa

EL PER-FUM B E N I O PA 2 017

AUTOR DE L A PORTADA Francisco MartĂnez Chover

CRÈDITS Edita Associació Cultural Falla de Beniopa Coordina Patrícia Fuster Fort Explicació de la Falla Major Jack Daniel’s Explicació de la Falla Infantil Jesús Garcia Cànoves Portada Francisco Martínez Chover Maquetació Yogur de Fresa Dipòsit Legal V-516-2011 (publicació periòdica) Difusió il·limitada i en valencià

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Cultural Falla de Beniopa no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Delegació del Llibret de la Falla Beniopa. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

LLIBRET MAJOR Editorial Pàgina 6 Saluda de la Tinenta d’Alcalde Pàgina 8 Falleres Majors de Gandia Pàgina 12 Saluda del President de la Falla Pàgina 14 Les nostres Reines Majors Pàgina 18 Padrines Pàgina 28

LLIBRET INFANTIL Les nostres Reines Infantils Pàgina 64 Fillolets Pàgina 74 Explicació de la Falla Infantil Pàgina 78 Cens Faller Infantil Pàgina 90 Col·laboracions infantils Pàgina 92 Aprenem i juguem Pàgina 99

Mantenidor Pàgina 32 Explicació de la Falla Major

COL·L ABORACIONS LITERÀRIES Pàgina 108

Pàgina 34 Comissió Pàgina 52

PROGRAMA DE FESTES Pàgina 158

Cens Faller Pàgina 56 Recompenses

RECULL FOTOGRÀFIC EXERCICI 2016/2017 Pàgina 162

Pàgina 60 PUBLICITAT Pàgina 170

EDITORIAL

“I un cop a l’interior, el perfum anava directament al cor i allà decidia de manera categòrica entre inclinació i menyspreu, aversió i atracció, amor i odi. Qui dominava les olors, dominava el cor dels homes.” El perfum. Patrick Süskind

Si tanquem els ulls i recordem qualsevol cosa,

que seguirem gaudint i experimentant i altres

moment o persona, de segur que entre les

desagradables a florit i a ranci que caldrà anar

imatges que projectem també afegim aquell

renovant per aires més nous. Olorem a pólvora,

olor peculiar que ens evoca eixa cosa, moment

a foc, a cartró i pintura, a bunyols i xocolate, a

o persona. No ha de ser necessàriament un

multituds de gent i a germanor. De si Gandia i la

olor agradable, pot ser ens vinga al nas un

nostra societat fa bona oloreta o una pudor que

olor pestilent, això dependrà de cadascú, però

tomba de cul, s’encarregarà de decidir-ho cada

de segur que si ho pensem totes les nostres

lector nostre, això si, l’ajudarà un poc el color del

imatges vindran acompanyades del seu

perfumista.

particular perfum. Els més menuts ens han ajudat a conscienciar Quan ens posàrem mans a l’obra amb el nostre

la societat per tal que respectem els nostres

llibret, vam demanar als nostres autors que

animalets i fem del món un lloc millor per a

ens plasmaren en paraules els perfums que per

viure tots, a més a més contem també amb unes

a ells desprenien diferents conceptes, llocs o

interessantíssimes col·laboracions infantils que

vivències personals, així alguns ens evoquen els

ens parlen d’unes peculiars mascotes i de com

olors dels barris de Gandia, els dels seus records

les cuidarien si pogueren viure amb ells.

d’infantesa o el dia a dia. Altres ens transporten a llocs inaccessibles per al nostre olfacte i ens

Sols ens queda demanar-vos que llegiu

insinuen allò que volem imaginar.

atentament tot el nostre llibret i que vos deixeu transportar per tots els olors que vos evoquen

En el món de les falles trobarem olors de tots

els textos dels nostres autors, gaudiu i fins l’any

tipus, alguns agradables a flors i a novetat

que ve.

SALUTACIÓ T I N E N TA D ’A LC A L D E I P R E S I D E N TA D E L A JUNTA DE DISTRICTE DE BENIOPA

L AURA MORANT PEIRÓ

Estimats fallers i estimades falleres:

de 40 anys com associació té els seus fruits amb una programació

Aquest any és motiu d’alegria

cultural ben nodrida, i amb la

compartir amb tots i totes vosaltres

importància dels monuments que

el que ja és una realitat, les falles

reclamen l’atenció de centenars

han estat declarades Patrimoni

de viatgers i veïns de Gandia que

Immaterial de la Humanitat per

creuen aquest barranc per vore el

la UNESCO. Heu estat al peu del

vostre treball incansable durant

canó durant anys i anys per assolir

tot un any.

aquest meravellós distintiu. Un distintiu que ens ompli a tots

Gràcies per ser creadors de somnis

d’alegria, i de molta satisfacció

i creadors d’art. Per enriquir

poder vore com el nostre patrimoni

el patrimoni valencià, per ser

aplega el més lluny possible.

transmissors de la llengua, del teatre, de la cultura, de la literatura

El patrimoni és allò que ens

a través del llibret i moltes coses

caracteritza com a poble, que

més. Gràcies per mantindre les

ens fa ser allò que som, que ens

tradicions a través de tan preciosa

distingeix entre altres i que al

indumentària valenciana.

cap i a la fi ens dóna nom: som valencians i valencianes amb una

Finalment, voldria felicitar totes les

marcada tradició fallera de la

reines, el president, les padrines,

qual ens sentim ben orgullosos i

els fallers i les falleres, i els

orgulloses.

diferents càrrecs exercits aquest any... Espere que gaudiu molt

A Beniopa especialment gaudim

d’aquesta festa, una festa que és

d’eixe patrimoni en tot allò que

patrimoni de tots els valencians

implica. Moveu el teixit associatiu

i totes les valencianes i molt

i dinamitzeu el nostre poble, ens

especialment de vosaltres fallers i

doneu la mà i ens rebeu a la vostra

falleres.

casa i ens convideu a participar de la festa josefina. La tasca de més

Visca la Falla Beniopa!

LLIBRET MAJOR

MARAGDA ESCRIVÃ&#x20AC;

FALLERES MAJORS DE GANDIA

NOGUERA MARTA RIBERA RAMOS

FOTO: SALVA GREGORI

SALUTACIÃ&#x201C; DEL PRESIDENT

Bon dia a totes i tots:

persona que ja fa 36 anys que m’aguanta. I em va dir que si em

Hui, 8 de gener de 2017, m’han

feia il·lusió, que avant. Va ser com

demanat que em dirigisca a la

si em llevara vint anys de damunt...

meua falla i, em vénen tantes

I, sí senyor, president!

coses al cap, que no sé per a on

començar. Ja fa 16 anys que no

La veritat és que en la meua falla

m’adreçava a la meua comissió

estic molt a gust, perquè és una

com a president... Recorde que

comissió que quan ens ajuntem en

en aquell temps em tocava

el nostre casal som tots iguals. A

cuidar dels meus fills i, enguany,

la nostra falla no hi ha política, ni

acompanyaré als meus néts.

religió, ni economia, ni edats... Tots som falleres i fallers de Beniopa i,

A l’inici del present exercici estava

amb 2,50 euros, sopem junts.

una miqueta preocupat i, en vore que no es presentava ningú per

Alguns pensen que sóc un

a presidir la nostra benvolguda

president que ho faig d’allò

comissió, li vaig consultar a la

més bé... Però jo no faig res.

Tot naix de la mateixa comissió

I, per a acomiadar-me, només

mitjançant les quotes, la loteria, la

necessite a la meua comissió (és

publicitat, els monuments fallers,

a dir, a les falleres i els fallers,

el teatre, l’emissió, l’informatiu, el

amigues i amics, familiars...), per

curtmetratge, el festival musical

a poder contemplar el casal i la

infantil, les cavalcades, les

carpa plena de gent, per a poder

comparses, el llibret, els equips

respirar a gust i poder dir ben alt:

de jocs, els dinars, els sopars,

VISCA LA FALLA BENIOPA!

etcètera... També és de veres que l’equip que forma l’executiva em facilita molt la tasca, i només he de pegar la ‘cabotà’. Sincerament, estic molt desvanit amb les reines majors i infantils, padrines i fillolets de l’any 2017, ja que allò que rep d’elles i ells són alegries i besades.

REINA DE L A FALL A

STELÂ·LA PELLICER CLOQUELL

REINA DEL FOC

VICKY SÁNCHEZ CASTRO

REINA DE L A FESTA

MÃ&#x201C;NICA ROMERO ASENSIO

REINA DE LA POESIA

MARLÉN LÓPEZ MARTÍN

REINA D E L’A RT

CRISTINA RAMÍREZ LLORET

SUSA

PADRINA

PAYÁ BARRANCA

PADRINA DE L’ESTENDARD

ROCÍO CANO ROMERO

FÉLIX

MANTENIDOR

FERNÁNDEZ VALL ADOLID

El nostre mantenidor va nàixer fa 33 anys a Gandia. La primera vegada que el van vestir de faller tenia solament dos anys i ho va fer a la falla Crist Rei, on va pertànyer fins l’any 1997. Després d’un període de descans, va reprendre l’activitat fallera a l’any 2000 a la comissió de Lluís Belda on va estar fins l’any 2003, any que formà part de la cort de la Fallera Major, Blanca Femenia. L’any següent entrà a formar part de la nostra comissió, acceptant el càrrec de vicepresident de festes i l’any 2005 va formar part de l’Àrea de Festes encapçalada per Paco Bou, actual president de la falla. Ha format part de l’executiva de la falla durant diversos exercicis i ha estat muntant falla junt a Pep Morant i col·laborant en el que ha pogut sempre. Ha sigut subdelegat de cavalcada i aquest any portarà del braç a la seua dona Vicky que a més és la reina del foc. Junts tenen un fill que ja ha donat els seus primers passos a la falla, Erick, sent fillolet l’exercici passat. Ha sigut encarregat a un gran magatzem de bricolatge i actualment treballa a un supermercat.

EXPLICACIÓ DE L A FALL A

AUTOR: JACK DANIEL’S LEMA: SERÀ PER FUM! ARTISTES: PAL ACIO I SERRA

Segons d’on vinga l’olor Gandia està perfumada, però la ciutat a la vegada alguns pensen que fa pudor. Uns creuen que tot està net i al carrer es poden fer sopetes, altres que si van de puntetes per l’aroma que té d’abadeget. Lorena, com a gata correguda, pregona que estem en fallida, diu que la vila olora a podrida per allò de l’herència rebuda. Diana agafa el perfumador i per a donar bona lluentor aplica una barreja de betum. I, al final, la major part del veïnat, al sentir açò es pregunta, desbaratat: Això què és? Serà fum… o perfum?

L’OLLA AMB LLEGUM, SERÀ FUM… O PERFUM?

Dos coordinadors ‘generals’ va nomenar amb el dit Diana, per als pilars fonamentals de la gran Gàl·lia gandiana, a la tribu serien servicials i prenent-se una valeriana, s’arromangarien els camals fent el que els donara la gana. De l’urbanisme ara s’ocuparia Mascarellus Percollonix Culpelat, i la seua marmita menejaria fent un putxero judicialitzat, allí el cigró de Torró estacaria perquè el caldo fóra reposat, d’esta manera sempre tindria al ‘cigronet’ sense eixir del jutjat. El druida Mascarellus mentrestant va cuinant les màgiques pocions, i el jutge dia sí i dia també va citant a un Torró que trau fum a borbollons: la Púnica i els préstecs van avant, Cocoloco i les boleres a reculons, i el cas de Tele 7 es va calmant al no trobar per cap lloc els milions.

Salvadorus Gregorix porta pes carregant al bescoll la vidriola, els d’abans no li han deixat res i ha heretat una bona pallola, ni perdonant-li els bancs l’interés podrà eixir de l’estacada sequiola, i haurà de passar sense ‘calés’ més fam que un mestre d’escola. El gosset Ideafix li dóna savi consell perquè la Gàl·lia pressione el cinturó, i a Gregorix no li queda més remei que pujar als núvols la contribució i als serveis públics llevar-li el budell, 38

tot i que Salva tindrà la ‘salva-ció’ i cridarà a Generalitat i Diputació per a no afonar molt més el vaixell.

UN ÀNGEL AMB VOLUM, SERÀ FUM… O PERFUM?

Damunt d’un grandiós tarongerar del Racó de Tomba marxuquerer una aparició ací anem a narrar, sent testimonis d’este avatar Basset i Miquel el dolçainer. Del cel ens hi ha aparegut Xavi, l’àngel exterminador, cabut… volgut… i barbut! i com el ‘Tombaor’ és conegut quan posa en marxa el tractor. Tomba, tomba… a la primera, el camp de golf de la marjal i també el de la Marxuquera, creu que són una porquera costant-nos a tots un dineral. Tomba, tomba… la Protectora, ja que els… té ben grossos; la recollida per a un de fora i als Deu Manaments implora: “No mataràs gats ni gossos”. Tomba, tomba… ‘l’Urbanet’, pujant-li al pensionista el preu i el iaio amb cara de mala llet preferix no traure’s el bitllet, ja que aplega abans a peu.

Tomba, tomba… la urbanització, a la platja verge (i pura) de l’Auir, on el ‘resort-caravaning’ de Torró se’l menja l’angelet a mos redó i allí mai més es podrà construir. Tomba, tomba… ‘Saforbici’, deixant el servei en bandereta per no donar ni ofici ni benefici, i és que hi ha gent amb desfici que no deixa viva ni una bicicleta. I quasi tomba, tomba… un govern, a la mateixa porta de la Col·legiata: 40

el dia de Sant Borja va ser un infern ocasionant un greu problema intern per voler remugar-li a alguna ‘beata’. La sagrada oposició el va excombregar, els seus deien que era una ‘xiquillada’, i l’alcaldessa ja no sabia a on mirar… L’abat i Cañizares no paraven de resar i ‘Cirio Pascual’ va canviar de bancada. Ací acaba el testimoniatge prematur d’un àngel (o dimoni) que és la bomba la qual podria explotar en un futur, i com canta Lluís Llach, de segur, que Xavi “tomba, tomba, tomba…”.

UN CARRILBICI AMB PIXUM, SERÀ FUM… O PERFUM?

Vicentín pel ciclisme té passió i pedalejant amb el seu tricicle per dalt del passeig fa oposició. Fins a dins del mateix hemicicle no para de pegar-li als pedals traent ‘pufos’ en forma de fascicle. Convoca rodes de premsa filosofals mostrant una descomunal artilleria que penja a les xarxes socials. Quan va en bicicleta, cada dia, de seguida llança més d’un tuit perquè s’assabente tota Gandia. El ‘triciclista’ no es perd cap convit i va penjant a cada minut una foto on apareix sempre ben net i polit. Amb el tricicle va com una moto perquè no vol perdre’s cap acte on per descomptat donarà la nota. Este ciclista com té un gran olfacte ara vol comprar-se un tricicle a motor per tal d’aplegar als llocs, ‘ipso facte’.

Anirà a la demanà de la fallera major,

Els que ara manen acabaran bojos

a la fideuà, la petanca i missa del Beatet

i qualsevol dia este senyal bipolar

i amb este artefacte no patirà de suor.

a l’alcaldessa li farà cantar els gojos.

Sembla que tinga un germà bessonet

Amb el senyal taronja és un perill circular

el segon de bord del partit de la gavina,

donat que cada dia canvia la indicació

i està en dos llocs a la vegada, de fet.

i Dianeta no sap per a on ha de tirar.

Si ‘ViSente’ continua amb esta rutina

El gir cap a l’esquerra té ara prohibició,

el dia de demà serà com l’Esperit Sant

i si gira cap a la dreta, des de Barcelona,

i superarà a la ‘correcaminos’ Liduvina.

li posarien al senyal una bona sanció.

Vicentet amb el tricicle va esquivant

Per si en algun moment la flauta sona

al senyal de trànsit de Ciutadans

tot i que el senyal sembla que estiga mut

que és la que realment està manant.

en un futur podria fer-se amb la poltrona.

El govern ‘radical’ amb ella no té descans

I, encara que sembla que està decaigut,

doncs esta li dicta allò que està prohibit

d’ell depén, exclusivament, la investidura

i als plenaris el senyal no té prou mans.

sabent els contrincants que és ben sabut.

Hui… El semàfor en roig trau el pit

El senyal es cobra molt cara la factura

defensant com ningú el golf a la marjal

per a seguir amb la direcció prohibida

i als ‘peperets’ se’ls emporta al llit.

d’una probable moció… de censura!

Demà… Es posa en verd el vial votant en companyia dels rojos a favor del pressupost municipal.

UNA PISCINA AMB CONSUM, SERÀ FUM… O PERFUM?

Hui en qualsevol poblet es plantifica una piscina, que a l’erari deixa xucladet al ser una autèntica ruïna.

A la inauguració tothom està content

però després ve el seu manteniment.

A la mateixa ciutat ducal ja en tenim mitja dotzena, que a la hisenda municipal deixen neta com una patena.

És el cas de la famosa bassa grauera

on sempre es trenca la maleïda caldera.

El centre esportiu del Grau sembla que està molt ‘gafat’, amb els preus s’arma cacau i, damunt, està mig any tancat.

Diuen que per una plaga de legionel·la

han perdut a la meitat de la clientela.

També pots practicar natació en la piscina de Roís de Corella, on en el procés d’adjudicació algú ha tirat mà a la mamella.

Les disputes van arribar a ser tan grans

que afonaren dos endollats ‘Ciutadans’.

Com no, tenim el poliesportiu, on nada el portaveu popular, Soler està més mort que viu i els del PP el volen ofegar.

Víctor amb els seus peus no toca terra

i el seu ‘monitor’ li ha declarat la guerra.

‘Púnica’ s’anomena la lluita que ací s’escampa com l’oli, i tota l’aigua a ell li esguita embrutant la piscina del ‘poli’.

I per a “no existir” a Gandia este cas

la UCO li dóna a Soler un bon repàs.

44 Alguns mitjans han tret a llum unes converses amb molt de brio, de les quals farem un breu resum: es tractaven de ‘coleguita’ i de ‘tio’.

Les frases que s’han tret del ‘WhatsApp’

al nadador de fons Víctor el fan un drap.

Però les emissores de ràdio local sembla que visquen en la lluna, i de tot este vergonyós serial a hores d’ara no han dit ni pruna.

Un conegut locutor que va de salvador

des del trampolí li llança el seu flotador.

En la piscina també han aparegut ben maquillades unes nadadores, les quals ara són (o han sigut), dels esports les seues regidores.

‘Per a quedar divina’:

Pintallavis Liduvina. Tampoc podia fallar ben pintada la coqueta edil popular Emi, que sempre va ben mudada per causar admiració en el gremi.

‘Per destacar el tipet’:

Pintallavis El Taconet.

D’elles, Lydia és la més esportista, sent a la política local acomodada, i per formar part de la llista socialista ha deixat de costat l’Olimpíada.

‘Per a donar la talla’:

Pintallavis La Medalla.

Com bé hem pogut comprovar la piscina s’ompli de molta gent, per tant haurem de recordar que queda alguna obra pendent.

L’esperada piscina olímpica s’arruga,

passen els anys, i va a pas de tortuga.

UNA FIDEUÀ SENSE LLUM, SERÀ FUM… O PERFUM?

El ‘xef’ Prieto Arguiñano cuina les falles xano-xano, i com és un arriscat delegat ha pegat un pas més enllà i al certamen de fideuà el xicon s’ha presentat. Este gran cuiner televisiu va triomfar el passat estiu afegint un nou ingredient al plat del Museu Faller, i una nova recepta va fer ‘rica, rica i amb fonament’. El seu particular receptari va ser allargar el calendari, i a l’espina de la hipoteca prou més caldo li afegiria, així la “fideuà” reposaria perquè no quedara seca. Però altres calces són un plat únic en el món anomenat per ell “ajuda”, on va amollant l’acudit que està per xuclar-se el dit però ara s’ha fet revinguda.

Així es disfressa de bomber

En el caldo està el secret,

per a tindre ben buit el calder,

això ho sap fins a un xiquet,

no li posa ni un tros de mero

i com no és un ‘paga-Fanta’,

per si és massa embafador,

aplegarà fins a l’extrem

i amb bon sentit de l’humor

de mesclar mitja Avecrem

Prieto fa de ‘bomber-torero’.

amb un xorro d’aigua a manta.

Com torejar molt bé sap

Amb saler i un bon discurs

tampoc se’n recorda del rap,

podria guanyar el concurs,

i al no quedar un carquinyol

encara que més d’una falla

deixarà al sofridor comensal

en anar este ‘xef’ pam a pam

sense un pessiguet de sal

haurà de passar molta fam

ni una gota d’oli de gira-sol.

al deixar-la sense morralla. 47

Practica una cuina de calbot sense una gamba amb bigot, i amb la coneguda martingala que és temporada de retall, també s’oblida de la dent d’all i no deixa tastar ni una cigala. Per al Patrimoni Immaterial sí que es col·loca el davantal, prepara un sopar amb cobert per celebrar esta declaració, que té com a única guarnició un trist manollet de julivert.

CARREGAR- SE EL COSTUM, SERÀ FUM… O PERFUM?

Esta és la santa crònica dels fets dels últims dies del mes d’abril, on es declarà una “guerra civil” que deixà als fallers en calçotets. Telmo amb l’abat va esmorzar per a preparar la Missa d’Infants, la cosa es quedà per vestir sants i de la Seu escopetat se’n va anar. Allí (San)Eugenio li va confessar que anar a missa no era menester, i que eixe dia el col·lectiu faller l’homilia matinera se la podia botar.

48 El mateix Clero havia pecat al decidir açò sense previ avís, i ahí es va descobrir el pastís quan és un acte pels fallers pagat. L’assemblea ‘falleril’ va votar per si anaven o no a la processó, i en haver-hi un empat, la decisió, damunt de la taula es va quedar. Però va pujar la temperatura després de la processó del Beatet, on l’abat en lloc d’estar calladet en l’altar li va caure la dentadura.

(San)Eugenio tragué el seu humor

L’assemblea, en la mateixa setmana,

del “saben aquel que diu…”,

es va convocar per tercera vegada,

del qual el mateix Déu se’n riu,

i per unanimitat decidí escarmentada

ja que a certa naftalina fa olor.

que ja estava farta de tanta sotana.

Allí va amollar un barbarisme

Finalment la pobreta Geperudeta

que a quadres deixà als devots:

es va quedar com la núvia de Pinet,

“Parlar malament dels sacerdots

i a causa d’este destarifat sainet

(i el senyor abat) és terrorisme”.

a la processó no anà ni una animeta.

I li rebentaren les neurones

Les falles es tiraren al cap les mans

quan digué davant del personal,

donat que tenien com única pretensió,

que els ‘chismorreos’ fan mal

inculcar-li a la infantesa la devoció

tant a l’Església com les persones.

per la patrona de tots els valencians.

Telmo, que estava allí present,

I encara que la sang no aplegà al riu

es va sentir de seguida al·ludit,

(San)Eugenio en els seus sermons

doncs a ell “terrorista” li havia dit

a la feligresia la portava a rebolcons

com si estigués amollant un acudit.

amb allò del “saben aquel que diu…”.

Com el president tenia ardor

Tot s’empastrà quan un trio de falleres

l’assemblea va tornar a reunir,

aprofitant la visita oficial de Cañizares,

i a la processó decidiren assistir

feren un ‘escrache’ vestides de frares

amb una dotzena de vots a favor.

mostrant-li a l’arquebisbe les ‘peres’.

Però a Telmo li va donar un ‘vahído’

A la porta de la Seu el dia del patró

en vore el comunicat de la Col·legiata,

es tornà a armar la de Sant Quintí,

on l’abat afirmava sense cap errata

i quedant-se nuetes sense l’espolí,

que se sentia “insultado y perseguido”.

repicaren: “Volem anar a la processó!”.

TANCAREM AMB UN RESUM: SERÀ PER FUM, FUM, FUM!

Rematem ací el repàs a la colla que forma la fauna de Gandia, convertida en una perfumeria on s’oferix tot tipus d’ampolla. Heu tingut colònia per a ús diari i també fragàncies d’alta gamma, mentre el pixaví tan sols reclama que el polític no siga estrafolari. Pretendre convéncer amb gràcia però sense trellat ni contingut, en política és un vell art conegut per a tapar la seua ineficàcia. Recomanem usar el dosificador per tal d’evitar eixa mala olor que provoca més d’un ‘albelló’. I, una vegada, vist tot el panorama, al poble li llancem esta proclama: Vendre perfum, sí; vendre fum, no!

COMISSIÃ&#x201C;

ÀREA DE PRESIDÈNCIA PRESIDENT Paco Bou Ortolà VICEPRESIDENTS Santiago Tarrasó Morant Lourdes Femenía Martí Carlos Bou Chover RELACIONS PÚBLIQUES Lourdes Femenía Martí Tere Morant Puig Aida Perelló Ramírez Xaro Ramírez Pinzón RELACIONS AMB LES FALLES Francisco Martínez Chover DELEGACIÓ DE LA DONA Estela Castellá Serrano DELEGACIÓ DE JOVENTUT Carlos Bou Chover Aarón Llopis Gomis DELEGACIÓ DE MONUMENTS FALLERS Jesús Garcia Cànoves Susana Martí Estruch Pep Morant Sequí

ÀREA DE SECRETARIA I COMUNICACIÓ SECRETARI Pep Morant Sequí VICESECRETÀRIES Mª Dolores Camarena Martínez Masun Peiró Bataller DELEGACIÓ D’ARXIU Amparo Femenía Martí Pep Morant Sequí DELEGACIÓ DE DISSENY GRÀFIC Saoro Carbonell Gomar José Carlos Simó Fayos DELEGACIÓ DE FOTOGRAFIA Mª José Martínez Fayos Lidia Miret Martínez

ÀREA ECONÒMICA TRESORER Jesús Garcia Cànoves

DELEGAT DE FESTES Francisco Aparisi Romero

COMPTADOR Carlos Fornés Bordás

VICEDELEGATS DE FESTES Salvador Bañuls Pardo José Manuel Bañuls Piris Francisco Vicente Melo Llopis Gonzalo Moll Soler Agustí Morales Capuchino Joanjo Reig Fuster Santiago Tarrasó Morant

DELEGAT ECONÒMIC DE MANTENIMENT Vicent Martínez Alemany VICEDELEGATS ECONÒMICS DE MANTENIMENT Gonzalo Moll Soler Agustí Morales Capuchino LOTERES Susana Martí Estruch Ana Martí Estruch 54

ÀREA DE FESTES I ACTIVITATS

DELEGACIÓ DE QUOTES Jacqueline Miret Díaz Javier Ferrairó Soldevila ADMINISTRADOR D’ESDEVENIMENTS Eduardo de los Santos Juanes Arlandis DELEGACIÓ D’INVENTARI DEL CASAL Salvador Bañuls Pardo Francisco Vicente Melo Llopis

DELEGAT D’ACTIVITATS Jordi Creix Albor VICEDELEGAT D’ACTIVITATS Félix David Fernández Valladolid DELEGACIÓ DE PROTOCOL Mª José Chover Mira Amparo Martí Timoner Jacqueline Miret Díaz DELEGACIÓ D’OFRENA Ana Martí Estruch Susana Martí Estruch DELEGACIÓ D’INFANTILS José Manuel Bañuls Piris Agus Juan Rosa DELEGACIÓ D’ALBADES Vicent Ferrandis Àngel DELEGACIÓ D’ESTENDARD MAJOR Vicent Llopis Martínez DELEGACIÓ D’ESTENDARD INFANTIL Samuel Llopis Mayans DELEGACIÓ DE BANDERES Pilar Mayans Fresneda

ÀREA DE CULTURA

ÀREA DE JOCS

DELEGAT DE CULTURA Joanjo Reig Fuster

DELEGAT DE JOCS Tomàs Castellá Ramírez

VICEDELEGATS DE CULTURA Laura Romaguera Miñana José Carlos Simó Fayos

DELEGACIÓ DE TRUC ABSOLUT MASCULÍ Tomàs Castellá Ramírez

DELEGACIÓ DE LLIBRET Patrícia Fuster Fort

DELEGACIÓ DE TRUC ABSOLUT FEMENÍ Lourdes Femenía Martí

DELEGACIÓ DE TEATRE Abraham Sanjaime Camarena Abel Palau Ordiñana DELEGACIÓ D’EMISSIÓ Pep Morant Sequí José Vicens Faus DELEGACIÓ D’INFORMATIU Pep Morant Sequí Abel Palau Ordiñana ÀREA ARTÍSTICA DELEGADA ARTÍSTICA Lourdes Femenía Martí DELEGACIÓ DE CAVALCADES Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela Juan Creix Barrionuevo Amparo Femenía Martí Maite Creix Martí Carla Gregori Martínez Marlén López Martín DELEGACIÓ DE FESTIVAL MUSICAL INFANTIL Jordi Signes Pedro Natalia Solves Gavilá Carla Gregori Martínez

DELEGACIÓ DE TRUC SÈNIOR MIXT Ana Ferrer Martí DELEGACIÓ DE BAC Amparo Martí Timoner DELEGACIÓ DE TRUC JUVENIL Iván Bañuls Miret

CENS FALLER

Francisco Aparisi Romero

Maite Creix Martí

Vicent Aragó Cotanda

Euardo de los Santos Juanes

Jessica Argento Ramos

Arlandis

Jesús Bañuls Almarza

Juan Miguel de los Santos

Juana Bañuls Climent

Juanes Arlandis

Minaia Bañuls Climent

Javier Escrivá Juan

Rosana Bañuls Climent

Quico Escrivá Muñoz

José Bañuls Fuster

Cecilia Estremera Martínez

Inma Bañuls Gomar

Lourdes Femenía Martí

Iván Bañuls Miret

Amparo Femenía Martí

Salvador Bañuls Pardo

Arturo Fernández López

José Manuel Bañuls Piris

Félix David Fernández Valladolid

Alberto Belda Borell

Adrián Ferrairó Bañuls

Marc Bolo Donet

Javier Ferrairó Soldevila

Carlos Bou Chover

Vicent Ferrandis Ángel

Marcela Bou Chover

Mª Jesús Ferrandis Ángel

Paco Bou Ortolà

Vicente Juan Ferrandis Martínez

Laura Bravo Alemany

Ana Ferrer Martí

Sergio Bravo Alemany

Arantxa Ferri Bañuls

Mª Dolores Camarena Martínez

Carlos Fornés Bordás

Pablo Cano Alcaide

Alejandro Fuster Fort

Pablo Cano Romero

Patrícia Fuster Fort

Rocío Cano Romero

María Fuster Jiménez

Núria Carbó Lloret

José Gadea García

Tomás Castellá Ramírez

Erika García Bonilla

Juan Castellá Serrano

Jesús Garcia Cànoves

Estela Castellá Serrano

Xelo García Fort

Raquel Castellá Serrano

Toni García Lliso

Eva Catalá Bañuls

Alba García Lorente

Mª José Chover Mira

Blanca García Lorente

Rosa Císcar Millet

Luis García Lorente

Jordi Creix Albor

Jesús García Martínez

Suni García Martínez

Mª José Martínez Fayos

Paco García Rodríguez

Suni Martínez Marzal

Esther Gilabert Miñana

Isabel Martínez Miret

Juanma Gilabert Ruiz de

Pilar Mayans Fresneda

Gordejuela

Rafa Meliá Ferrandis

Lorena Gómez Gómez

Francisco Vicente Melo Llopis

Víctor Gregori Lloret

Paula Melo Pardo

Carla Gregori Martínez

Amparo Miñana Aleixit

José Francisco Ibiza Fuster

José Miguel Miñana Benavent

Guillermo Ibiza Romero

Miguel Miñana Mínguez

Lola Jiménez Jaime

Pura Miret Bañuls

Agus Juan Rosa

Jacqueline Miret Díaz

Bogdana Ivanova Koeva

Salvador Miret Fort

Aarón Llopis Gomis

Vicente Javier Miret Fort

Isaac Llopis Gomis

Lidia Miret Martínez

Vicent Llopis Martínez

Sonia Miret Martínez

Esteban Llopis Mayans

Claudia Miret Morant

Samuel Llopis Mayans

Inma Moll Moratal

Juanjo Llorens Benavent

Nuria Moll Moratal

Eva Mª Llorens Moll

Eva Mª Moll Soler

Marlén López Martín

Gonzalo Moll Soler

Fina Lorente Puig

Ximo Moncho Frasquet

Carlos Marco Martí

Agustí Morales Capuchino

Ainhoa Malonda García

Izan Morales Miñana

Roberto Marco Checa

Sara Morales Miñana

Lola Martí Canet

Juan Morant Palomares

Ana Martí Estruch

Xaro Morant Pellicer

Susana Martí Estruch

Tere Morant Puig

Amparo Martí Timoner

Cristina Morant Puig

Vicent Martínez Alemany

Pep Morant Sequí

Francisco Martínez Chover

Juan Antonio Morante Jiménez

Sara Martínez Chover

Juan Morante Román

Inma Moratal Sanz

Sonia Romero Bañuls

Jaime Moreno Lainez

Sandra Sabater Císcar

Nuria Moreno Lainez

Silvia Sabater Gómez

Marta Orengo Puig

Vicky Sánchez Castro

Abel Palau Ordiñana

Soraya Sanchis Moreno

Marian Pardo Miret

Abraham Sanjaime Camarena

Juan París Aleixit

Petra Serrano Quílez

Susa Payá Barranca

Jordi Signes Pedro

Masun Peiró Bataller

José Carlos Simó Fayos

Stel·la Pellicer Cloquell

Natalia Solves Gavilá

Paco Pellicer Miret

José Soria Ferrer

Paco Pellicer Suárez

Nuria Esther Suárez García

Carlos Perelló Belda

Carlos Subiela Moncho

Fernando Perelló Puig

José Tarrasó García

Aida Perelló Ramírez

Daniel Tarrasó Morant

Almudena Perelló Ramírez

Santiago Tarrasó Morant

Mª Vicenta Piris Hermoso

Carlos Tarrazona Benavent

Vicente Pons Bernal

Paco Tomás Tarrazona

Mª Milagros Puig Navarro

Celia Vélez Castelló

Cristina Ramírez Lloret

Sonia Vicens Faus

Xaro Ramírez Pinzón

José Vicens Faus

Lolín Ramírez Pinzón Sonia Ramírez Rodrigo Carmina Ramos García Joanjo Reig Fuster Luis Rodrigo Márquez Mª Carmen Rodrigo Márquez Priscila Rodríguez Miret Laura Romaguera Miñana Isabel Romera García Mónica Romero Asensio Estefanía Romero Ausina

RECOMPENSES

RECOMPENSES ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA DE BENIOPA EXERCICI 2016-2017 INSÍGNIA D’OR José Bañuls Fuster INSÍGNIES D’ARGENT Lola Martí Canet Rafa Meliá Ferrandis Juan Antonio Morante Jiménez José Vicens Faus

LLIBRET INFANTIL

REINA DE L A FALL A INFANTIL

PAUL A MARCO SOLVES

REINA DEL FOC INFANTIL

LAURA PELLICER SUÁREZ

REINA DE L A FESTA INFANTIL

VERA MIRET MORANT

REINA DE LA POESIA INFANTIL

LOLA FERRAIRÓ BAÑULS

REINA D E L’A RT INFANTIL

ANA MONCHO BAÑULS

PEPE

FILLOLET

BRAVO FERRI

ARTURO DE LOS

FILLOLET

SANTOS JUANES ROMERA

EXPLICACIÓ DE L A FALL A INFANTIL AUTOR: JESÚS GARCIA CÀNOVES LEMA: CUIDA’M ARTISTES: PAL ACIO I SERRA

La falleta vol educar a tenir cura dels animalets, als xiquets conscienciar a respectar plantes i arbrets. CUIDA’M Un grapat de gallines treballen d’infermeres, curant paps, angines, indigestions i diarrees. CUIDA’M

Tinc temperatura alta i una mala digestió, estic un poc malalta amb falta de respiració CUIDA’M Jugant amb el meu amic he fet alguna barrabassada, abans d’obrir-me el melic pega’m un altra ullada. CUIDA’M Som uns boys scouts valents què passegem per la natura, expliquem els manaments per tindre dels arbres cura. CUIDA’M Aquestes i altres escenes conformen enguany el tema, de consells estan plenes portant CUIDA’M per lema.

La vaca ha agafat un constipat i la gallina un xarop li ha donat Estava la vaca pasturant quan ha començat a caure una gran trompa d’aigua, el masover estava pensant què molt no anava a ploure no fent falta traure paraigua. Al cap de tres hores llargues al corral l’ha resguardada de les inclemències del temps, les ha passades molt amargues agafant una grandiosa xopada des de la cua fins les dents. Del resultat de la bona vista predient el temps diari del masover meteoròleg, ha agafat la nostra artista un constipat extraordinari digne d’estudi bacteriòleg. Pura, la gallina infermera li ha fet una exploració buscant zones infectades, amb fruit de la garrofera ha creat xarop de curació de les malalties trobades.

A més a la boca li ha posat un termòmetre de tres pams per mesurar la temperatura, però el què més li ha molestat ha sigut la dieta d’encisams per no eixir a buscar pastura. CUIDADA ESTÀS

De tant de dir-li al xiquet què cuide animal i natura, se n’ha passat un poquet amb esta singular criatura, si mires l’escena de la falla veuràs un magnífic terrari, amb cocodril menut de talla vivint com un milionari. El terrari te un oasis verdós tot rodejat de fresca aigua, li pega un sol meravellós què fa falta portar paraigua, aquest brilla quan ell vol doncs el produeix una perilla, això no ho te un qualsevol: un mar, un sol i una illa.

El cocodril viu com un milionari sent l’amo d’un meravellós terrari

L’únic ocupant és un cocodril què no tindrà més de 4 mesos, llueix ulleres en un bon estil per protegir-se dels excessos, porta un xuplo espectacular què sostén en afilades dents, no es podia mai imaginar què tindria tants miraments. CUIDAM?

Tambe l’ofici de perruquer es fa amb el gos del carrer Li agradava l’ofici què feia de perruquer en l’empresa familiar, però era un gran desfici mirar les hores passar. Quan Maria li portà el gos la mirà primer sorprès del que li demanava, més pensà enginyós què el treball li faltava. Li va eixir tan bé la feina què li plogueren encàrrecs per arreglar als gossets, comprà una bonica eina i es posà a fer encarreguets. Ara és un afamat perruquer de gossos de totes les races i de totes les grandàries, la moda ha posat al carrer fent les pelades necessàries. CUIDAM!

Les gallines són les primeres per treballar d’infermeres Tres gallines hi ha a la falla amb vestimenta d’infermera, volen transmetre a la menudalla què treballen com la primera. Igual posen una injecció al cul com li graduen la vista al mul

Com ja sabeu pel cadafal la vaca s’ha posat malalta, la gallina ha anat servicial a cuidar-la fins donar-la d’alta. Igual li dona una cullerada de xarop com li fa una sopa de fresc aladroc. El gos salsitxa nota un pes en el costat dret de la panxa, a moltes proves la sotmès emportant-se una planxa. En la radiografia li ha eixit una pilota què s’ha tragat pensant que era una granota Aquesta si que fa por als animalets doncs porta una xeringa a la mà, quan la veu un mig constipadet es sol fer groguet com el safrà. Les gallines cuiden de tots els animals utilitzant inclòs alguns remeis orientals. AJUDEM A CUIDAR

Per tenir cura dels animals a diari tenim a les ciutats al veterinari

Després de uns anyets ja té la seua titulació per curar als animalets, ha estudiat la professió. Hui ha començat a treballar en un gran centre comercial per als animalets poder ajudar, s’ha posat un vistós davantal què l’ajuda ràpidament a trobar. El primer cas presentat és el d’una trencadura, un gran bac s’ha pegat trencant-se pota i dentadura. Per tranquil·litzar al gosset li volia donar unes xuxeries què agraden a tot l’animalet, però al veure la boca del pobret les guarda i li fa unes moneries A la segona visita del dia se li presenta un cas curiós, el d’un gos què li agradaria deixar ja de ser tan viciós.

El vici què li porta mal de cap és el de mossegar al que passa prop del la boca i tirar-se’l al pap, li posa un boç què és un handicap cobrint-li el cap com una carabassa. US CUIDARÉ!

Us conte el què fan en una breu estona: un gat, un camaleó i una ceguelluda mona Això diuen què era un gat tan golós, tan golós, tan golós, què tot el què li posaven davant desapareixia per art prodigiós, igual donava què fora un peix què un plat d’arròs caldós, tot li queia dins la panxa perquè ell era molt profitós, sent així què un dia una raspa es tragà per no ser minuciós. Al veterinari el portaren al moment per no tindre cura en el masticament. Al corral hi havia un camaleó què no passava gens de fam, encara què no li agradaven l’herba, brossa ni encisam, sempre trobava algun mosquit volant entre l’abundant aviram, ell es quedava quiet amagat entre el verdós brostam i quan apareixia insecte apetitós treia la llengua de més d’un pam.

A aquest animalet no el CUIDA ningú i si passa algú volant se’l menja cru. Per conter d’un plàtan madur agafà el cul d’un explorador, no veia a tres dalt d’un ase ni passar pel riu un transbordador, decidint anar a un l’oculista per corregir la seua torpor, per això la veus amb un full volent distingir la fila superior, però com ni eixa distingeix li posen ulleres de grossor. La mona necessita ulleres adients o d’una ceba es quedarà sense dents.

De com un lloro casolà es converteix en pirata urbà

Vivia ell molt felicet prenent un bon solet dins la bonica gàbia a un xalet de Xàbia junt al mar tranquilet, tots els dies menjava allò que se li posava en una escudella roja mesclat amb cama-roja mentre el temps passava. Fart de la tranquil·litat i buscant més varietat es posà una pala de pal canviant la veu a gutural sentint-se pirata afamat, colgà una negra bandera damunt de la gran nevera amb una calavera dibuixada i de dos ossos rodejada pujant dalt una travessera. No necessita què el CUIDE ningú ell sols es munta l’espectacle oportú.

I per finalitzar, un grup d’exploració, tancarà d’aquesta falleta l’explicació Tres boys scouts molt decidits passegen per una muntanya, busquen qualsevol cosa estranya què puga produir succeïts. Es la patrulla què vigila el bon estat de la natura, dona consells a la criatura què ella molt bé assimila. A més de tenir cura dels animals hem de respectar nostre planeta sense fer-li actes perjudicials. Això és el què pretén la falleta què ja en dates primaverals plantaren en mig la placeta.

SOSTENIBILITAT I PROTECCIÓ CONSTANTMENT, CONTRA ABÚS, ABANDÓ I MALTRACTAMENT

CENS INFANTIL

Mar Andrés Moratal Carlos Aragó Bou Sofía Aragó Bou Aleix Bañuls Carbó Elsa Bolo García Marc Bolo García Paco Bravo Ferri Pepe Bravo Ferri Arianne Coll Vizcaíno Arturo de los Santos Juanes Romera Claudio de los Santos Juanes Sabater Mario de los Santos Juanes Sabater Alicia Escrivá Figueres Carlos Esparza Tomás Javier Esparza Tomás Juan Esparza Tomás José Fernández Camarena Lola Fernández Camarena Erick Fernández Sánchez Lola Ferrairó Bañuls Valeria Ferrandis Koeva Ausiàs Fornés Perelló Sofia Fuster Bolo Martín Gadea Bravo Candela Gaitán Vicens Sara Gaitán Vicens Izan Gandía Castellá Laura García Carbó Jesús García Gilabert Irene Gaspar Fuster Ariadna Granero Moreno Aroa Guinot Vidal Iván Ibiza Romero Erick Jordá Santosjuanes Daniel Juan Morant David Juan Morant

Laura Llorens Moll Ausias Marco Martínez Irene Marco Martínez Álvaro Marco Solves Paula Marco Solves Daniela Márquez Creix Manuel Márquez Creix Sara Márquez Creix Hugo Martínez Peiró Mireia Martínez Sanchis Martí Miñana Castelló Joan Miñana Castelló Vera Miret Morant Brian Miret Rodríguez Arantxa Miret Rodríguez Nekane Miret Rodríguez Selenia Miret Rodríguez Ana Moncho Bañuls Martina Moncho Bañuls Lluna Moncho Subiela Ruht Moreno Bañuls Hugo Moreno Bañuls Manuel Navarro Almendro Laura Pellicer Suárez Hugo Pons Gómez Marc Pons Gómez Carmela Rodrigo Ramírez Marc Rodrigo Ramírez Gerard Reig Malonda Rebeca Reig Malonda Marta Roselló Ramírez Aina Solves Bañuls Pablo Soria Rodrigo Martina Soria Rodrigo Ainara Tarrasó Castellá

COLÂ·LABORACIONS INFANTILS

Lola Ferrairó Bañuls

JUGUEM I APRENEM

ACTIVITATS REALITZADES P E L S A L U M N E S D E 2 ON P M A R D E L E S E S C O L E S D ’A RT E SA N S D E VA L È N C I A

Sopa de lletres Troba els noms dels animals amagats a la sopa de lletres.

100

B E N I O P A H O L A L S D G

P F B R Ç D O F I Z X L P C I

A A T A U V B N M L J I O H R

P L Q A S S E R P D F B R G A

A L E R T U G J S E B R C R F

L A F E S C O N I L L E B E A

L L E O I S A R Q E R T O I Q

O E D A R E Q B G S A R T R E

N R B E N I L H R J G O I T U

A T F A R A I E C A V A L L F

G A N D I A G G F G Z X T L J

A U R A T O L Q F A V C I E U

Q I L C A N G U R B N L G X M

E P E I S R E B U N F T R M I

P O L L A S T R E G H J E D Q

1. Cabra / 2. Cangur / 3. Cavall / 4. Conill / 5. Dofí 6. Elefant / 7. Gat / 8. Girafa. / 9. Lleó / 10. Papallona 11. Pollastre / 12. Porc / 13. Serp / 14. Tigre

Classifica Aquests animals segons la seua forma d’alimentació. 1. Rabosa / 2. Cavall / 3. Ós / 4. Bou / 5. Gos 6. Gall / 7. Elefant / 8. Lleó. / 9. Lleopard 10. Conill / 11. Llop / 12. Pantera

Herbívors

Carnívors

Omnívors

101

Encreuat Posa els noms dels animals al lloc corresponent.

2 1 4

6 7 10

8 9 11

Laberint Ajuda al nostre amic a trobar el camĂ.

103

Conte La Granja d’Olivia

i havia una vegada una xiqueta que vivia amb la seua família a una casa molt llunyana. Li agradaven molt els animals, però els seus pares li deien que era molta responsabilitat i que a sa casa era impossible, ja que era molt xicoteta.

Un matí, els seus pares li van dir que havien d’anar-se’n de la ciutat i anar a viure al camp amb la seua àvia. Olivia estava molt emocionada perquè la seua àvia vivia a una granja.

104

Quan ella i la seua família van arribar al camp, l’àvia li demanà ajuda amb els animalets. Pels matins havia de passejar a les vaques, això al prompte li paregué molt complicat, i pel matí no va voler alçar-se del seu llit. Els animals es posaren molt nerviosos i desmuntaren la granja a colps. Quan els pares es van assabentar dels fets, vam marmolar Olivia i van ajudar l’àvia a netejar la malifeta. Olivia entengué finalment que havia de ser més responsable i cuidar dels seus animalets tots els dies, així que cada matí des d’aquell dia s’alçava i ajudava l’àvia amb les coses de la granja i aprengué a gaudir de la feina i a estimar encara més els animals.

Junta Les síl·labes i forma els noms dels animals.

105

VAO-

-NILL -QUI-

CO-

-VE-LLA

-CA

-ROL ES-

Resol Les sumes i restes i pinta segons els resultats

106

3+2= 4-2= 5+1= 6+2= 8-1= 3-3= 0+1=

VERD

NEGRE

BLAU

GROC

GRIS

MARRÃ&#x201C;

BLANC

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

ÍNDEX

PRÒLEG: EL PERFUM [ MARIA ROSA SABATER SOLIVA ] ELEGIA I FUM DE LES CENDRES DE LA FALLA [ JESÚS PERIS LLORCA ] EL PERFUM DE LES FALLES [ FRANCESC PALOP ] GEOGRAFIA URBANA [ BEGOÑA CHORQUES FUSTER ] EL PERFUM I LA CULTURA [ JOSÉ-LUIS BONET GAMBORINO ] AQUELLA FLAIRE GRAVADA AL COS... [ VICENT LLORET ] BUIT [ BEGOÑA CHORQUES FUSTER ] MARXUQUERA [ MARIA ROSA SABATER SOLIVA ] PERFUMS DEL PASSAT DARRERE LES CORTINES DEL FUM PRESENT [ NOELIA MATA LÓPEZ ] TRUITA D’ESPINACS [ BEGOÑA CHORQUES FUSTER ] AMANTS [ SICO FONS ] D’OLORS I PERFUMS. D’UN POBLE I LA SEUA GENT [ ISABEL CANET FERRER ] ELS NOSTRES ESTENDARDS [ JESÚS GARCIA CÀNOVES ]

111

PRÃ&#x2019;LEG EL PERFUM

MARIA ROSA SABATER SOLIVA

Un perfum és una barreja

importants, la de Mesopotàmia,

de fragàncies que s’empra

allà a Sumèria, on es troben

per a impregnar ,d’una olor

els primers testimonis en

agradable, els objectes o el

l’elaboració dels perfums. Els

cos humà.

arqueòlegs van descobrir, a la tomba de la reina Schbab de Sumèria, un frasquet i

El nom PERFUM prové del llatí

una cullereta on la reina havia

PER i FUMARE que significa

guardat la seua pintura de

“produir fum”.

llavis. Igualment, en la seua literatura han aparegut moltes

La paraula apareix per primera

citacions que fan referència a la

volta en la nostra llengua en

perfumeria i la cosmètica.

l’obra de “Lo somni” de Bernat Metge.

Els egipcis els copiaren l’art de fabricar perfums i ungüents.

El “Perfum” també és una novel.

De fet, els primers perfumers

la que P. Süskind va publicar el

foren els sacerdots egipcis que

1985, en què el que passa es

untaven les estàtues dels déus

descriu a través de les olors.

amb ells I maquillaven tots els cossos (humans i divins),

Tot va començar en la

per tal d’obtindre la protecció

prehistòria, quan l’home

divina. Els israelians adoptaren

primitiu va encendre una

aquesta pràctica egípcia

foguera per calfar-se o allunyar

d’aplicar-se aromes en el cos.

les feres; en encendre unes

En temps del rei Salomó la

branques, s’adonà que feien

perfumeria va abraçar el màxim

una olor molt agradable que no

apogeu. De fet, quan la reina

coneixia.

de Saba acudí a visitar Salomó des del país dels perfums,

Fou l’any 3500 a.de C., en

arribà amb camells carregats de

una de les civilitzacions més

perfums, or i pedres precioses.

113

Els grecs i els romans desenvoluparen els perfums per a l’endreç personal. La veritat és que l’aportació més important que els grecs entregaren a la història de la perfumeria foren les autèntiques peces d’art que usaven per guardar els perfums. Un altre punt és que el barri dels perfums a Roma s’anomenava Vicus thuriarius o Seplasiarii perquè a la plaça Seplasia es concentraven els perfumers de la ciutat associats amb el 114

nom de Aromatarium Collegium. En aquell temps, les dones eren molt bones clientes. Com a anècdota, la dona de Neró: Popea; recordem el seu cèlebre bany de llet de burra aromatitzada amb melissa i lavanda. Encara més: les dames notables feien omplir la boca de les seues esclaves amb perfums i exigir,a continuació, que les polvoritzaren el cos i la cara. Des de finals del segle XIX i principis del XX fins a l’actualitat, França ha esdevingut el bressol modern del perfum.

ELEGIA I FUM DE LES CENDRES DE L A FALL A JESÚS PERIS LLORCA

TEXT POÈTIC PRESENTAT AL PREMI JOAN CLIMENT DE L’ANY 2017

“...cendra queda tan sols que escampa el vent” Francesc Puig i Espert Recordes la plaça en silenci

Per això havies quasi sentit de nou

amb les llums de la festa encara enceses.

el tacte rugós de la mà del pare,

Apenes alguns caminants perduts

o la mirada brillant de la mare

tractaven d’aferrar-se a la darrera alegria

aparentant indiferència

i no podien evitar que fos ja

perquè

anacrònica.

-d’alguna manera fosca-

entens que trobava de malt gust Tu miraves tendrament la cendra de la falla

que la sabereu feliç.

i miraves enlairar-se les columnes de fum, del fum ara ja blanc de la fusta.

Estaven allà tots ells, en aquella plaça,

La soledat era això

darrere de les flames,

-pensaves-.

en les ombres que són sempre el revers necessari de la llum.

Aqueixa sensació d’estar suspés, entre el passat

Tots els focs són el foc, com volia Cortàzar.

-entre tot el passat-

Però ara de repent, palplantat allà,

i el futur desconegut més enllà de les cendres.

absort, amb un lleuger estupor, entens que també totes les cendres són la

Totes les nits de Sant Josep són la mateixa

cendra,

-havies escrit no feia molt-.

que tots els fums són el fum

Per això havies recordat la infantesa

i que a la fi

un moment abans

aquest és el lloc on acaben els cicles

il.luminada per les flames d’aquella nit incerta

i cendra i fum són finalment

i circular.

el que roman.

EL PERFUM DE LES FALLES

FRANCESC PALOP AEF

AQUEST ARTICLE HA ESTAT PRESENTAT AL PREMI AJUNTAMENT DE BENIRREDRÃ&#x20AC; AL MILLOR ARTICLE DELS LLIBRETS DE FALLA DE LA FDF ANY 2017

Un perfum és la fragància

que han merescut també eixe

que projecten algunes flors

qualificatiu de perfum. Si

com la rosa o el llessamí

parlem del perfum de les falles

o algunes plantes com

estem tractant d’un d’aquests

el romaní o la farigola.

olors composats, un perfum

De vegades és la fusta

misteriós produït al llarg dels

de determinats arbres

anys per moltes persones

la que exhala el perfum,

i que té molts components

cas del sàndal o el cedre

preciosos i valuosos per ells

o també les resines de

mateixos.

altres com l’encens. Com l’encens, algunes d’aquestes

La base d’aquest perfum és

substàncies perfumades

la fragància de la gent, la

transmeten el seu bon olor

dels més xiquets que ixen

al fum que fan quan són

fotografiats en aquest mateix

cremades. Sí algú vol fer

llibret, la dels joves, falleres

l’experiment cal cremar al

i fallers, i també la dels més

llar o en la foguera que es

veterans que aporten uns la

fa per torrar unes xulles

candidesa i la espontaneïtat,

algunes flors seques d’àloe

altres la força i la bellesa i els

per tal d’obtenir un fum

de més enllà la saviesa i la

molt aromàtic.

fermesa que permet recrear un any darrere altre aquest perfum delicat de les falles.

Aprofitant este regal de la natura que són els olors de

Les falles són una festa que

determinades substàncies

anuncia la primavera que

vegetals i també algunes

ja es dibuixa en els camps

secrecions animals, alguna

i els boscs d’aquesta terra

gent talentosa ha creat

valenciana tan bé tractada

fragàncies composades per

per una naturalesa que la

una mica d’ací i una altra d’allà

engalana ara amb tots els

119

colors de l’arc de San Martí i

preferiria la mica de fusta i de

totes les fragàncies naturals

cola i el aiguarràs. A més és

que estaven tancades als

més ecològic.

seus refugis d’hivern i ara

120

ixen exultants. Este aroma de

Tampoc es pot oblidar l’olor de

la primavera valenciana es

la pólvora. La pólvora té una

mescla amb l’olor de la mar

presència sorollosa i explosiva

que arriba portat pel vent de

que forma part del ritual de

llevant fins els tossals que

bona matinada en la despertà,

ens entornen i amb el de la

al migdia en les mascletades

terra mullada desprès de la

i de nit als castells i tots tres

pluja, per falles quasi sempre

moments deixen l’olor fort i

plou, i tots tres constitueixen

penetrant de la pólvora com

el segon ingredient d’aquest

una firma de l’artista total i

perfum faller que intente

multi personal que està creant

descriure en aquestes línies.

el perfum faller. Conten també les aportacions generoses

Té també el perfum faller una

dels xiquets que fan cua amb

piscada d’olor a fusta, a paper

els seus pares en les botigues

i cola, a aiguarràs. És l’olor

que venen pirotècnia menuda

dels tallers dels artistes fallers

que al fi ompli tot l’espai faller

i el de la nit de la plantà. És

mentre dura la festa.

també cert que als últims anys han aparegut nous materials,

I mesclades amb este conjunt

nous dissolvents i pegament

de ingredients aroma els

i pintures amb olors més

carrers un nou ramat d’olors

discordants que fan una certa

que alimenten els cossos i la

pudor la nit de la cremà quan

imaginació dels vianants. Tots

ens arriba el fum negre que

els que participen en la festa

produeixen. Hi ha per tant que

consumeixen energia i esta

fer una certa selecció. Si jo fora

nova categoria de fragàncies

el perfumista pel perfum faller

anuncia la restauració d’eixes

energies i forces consumides.

Les files interminables de

És l’olor de la xocolata i els

falleres portant rams de flors

bunyols que fa la bunyolera

i els fallers i les bandes que

del cantó i el que ix del

les acompanyen creen un

concurs de paelles en plena

espectacle màgic, inesperat, no

ebullició, l’olor de carns i

cal preveure tanta formosor

xulles, d’embotits i botifarres

per part del espectador encara

posats al foc pels firants

que estiga avisat. Este és un

que van de ciutat en ciutat

ingredient meravellós del

i fan una oferta popular

perfum de les falles.

gastronòmica disposta per cobrir les necessitats dels que

Per últim hi ha també una mica

defalleixen o el gust dels que

de l’olor de les impremtes, la

volen donar-se un homenatge.

primera impremta de Espanya va ser valenciana. Son els

Hi ha també un ingredient

llibrets nous impresos els

màgic i arcaic que renaix en

que omplin el casal amb l’olor

primavera a las terres de

del paper i de la tinta fresca.

la Mediterrània des de les

Llibrets que contenen els

processions de les mènades

llistats dels fallers i les falleres

i les bacants que conten els

i les seves fotos, precioses

mites dionisíacs passant pels

fotos en algun cas com el de

passa carrers de les vestals

la falla de Beniopa, el llistat

romanes i que arriben fins

dels que se fan responsables

la nostra ofrena. En tots els

de coordinar les activitats i

casos dones i homes caminen

portar la falla endavant, la

en processó portant murtra,

descripció i una maqueta de la

flors en rams o en garlandes

falla principal i de la infantil,

per tant de fer una oferta a

les explicacions de les dos,

la desa. L’ofrena ofereix al

algunes aportacions literàries

vianant una renovació d’eixe

i la marca de la persona que

ritual plena de gràcia i bellesa.

el coordina. I una miqueta

121

d’aquest olor posa l’últim matís a aquest perfum de les falles que es descriu ací. Qui ha sentit les falles i olorat eixe perfum mai podrà oblidarho. És precís fer la selecció i calcular la dosi correcta dels ingredients. Totes les fragàncies descrites són a soles una part del conjunt dels olors que ens trau la natura, la gent, el menjar o els tallers de falles. Cadascú pot triar la dosi dels ingredients o afegir ingredients 122

propis per personalitzar el seu perfum d’acord amb la seva fantasia i la memòria de moltes seqüències viscudes un any darrere altre i tots entenem els perfums particulars dels altres perquè guardem al cor un frasquet del nostre propi.

123

GEOGRAFIA URBANA

BEGOÑA CHORQUES FUSTER

OLOR DE POMA VERDA- ED. NEOPÀTRIA, 2016

Els parcs, aqueixos parcs, els parcs, els teus parcs que t’han vist besant a dentades, fent mossegades, amb desconcert i malaptesa, han contemplat aclaparats, una mica avergonyits, els experiments primerencs de l’adolescència audaç. T’han sorprès amb no sé pas qui jugant amb l’amor, la follia. Han descobert el joc impúdic del teu cos i les teues mans. T’han vist els membres enllaçats a un cos que no era pas teu. T’han contemplat i s’han callat. Ahir et van sorprendre de nou estimant amb saliva nova amb el teu cos nou ja de dona solemnement llaurat pel temps. Aqueixos parcs se t’han fet cova per acollir-te clandestins per deixar-te en llibertat. Els parcs, els nostres parcs, els parcs, que ahir ja et van trobar abraçada al cos que és el teu. Ens han contemplat i han somrist.

125

EL PERFUM I L A CULTURA

JOSÉ-LUIS BONET GAMBORINO PROFESSOR JUBIL AT I MEMBRE DE L A F U N DAC I Ó E S C O L E S D ’A RT E SA N S DE VALÈNCIA

Quan parlem del perfum,

que li falten per acabar de

solem indicar l’olor agradable

documentar algun treball.

que desprèn una persona

És una cosa especial que jo

o cosa, per descomptat hi

qualificaria com el “Perfum de

ha molts més conceptes

la Cultura”.

d’aquesta paraula, però ens centrarem en ella.

Qui no, de manera fortuïta sent per sorpresa un perfum i tanca els ulls, li recorda una escena

A causa de la meva afició

o persona, retornant-la en el

d’investigar en llibres i papers,

temps.

generalment antics, puc dir que aquests posseeixen un

Posem un exemple del que

perfum especial que no tothom

pot ser un bon perfum en el

descobreix, normalment si

record.

són profans en la matèria,

Aficionat com sóc a la

el consideren com a mal

Memòria Històrica de les

olor (humitat, fongs, tinta,

Escoles d’Artesans de València

impremta, etc.).

i demanar en elles, expose literalment el final d’una

Però el professional o el bon

d’aquestes memòries, em

aficionat a l’estudi als llibres,

refereix a la qual es va publicar

quan entra en una biblioteca

l’any 1869 sobre l’acte de la

(sobretot si és antiga) o

inauguració d’aquestes Escoles,

en un arxiu històric, sent

que va ser el 13 de març

aquest perfum especial que li

d’aquest any i que correspon

suggereix que allà, segurament

al final del mateix. Realitzat a

en un racó o lloc amagat, va

la Casa de l’Ensenyament (avui

a trobar el volum que està

Ajuntament).

buscant, aquesta raresa i poc conegut llibre amb què

“En acabar l’acte, i en

somia o aquests documents

començar a desfilar la gent,

127

fins i tot es va improvisar

que les dues envestides de la

una passejada pel jardí on

Riuada van ser catastròfiques,

les nostres belles paisanes

la seva planta baixa es va

lluïen els elegants ”bouquets“,

negar arribant a aconseguir

mostra de la galanteria

dos metres i mig d’alçada, el

de la Junta d’Artesans, i

que va significar que com a

aspiraven el perfum olorós

conseqüència de l’aigua i fang

que acomiadaven els peveters

es va destruir gairebé per

col·locats pel perfumista D.

complet tot el que hi havia a

Narcís Meléndez, fins que la

aquesta planta.

música va finalitzar: retirant-se el públic molt complagut.

Però el mal major, sens dubte el va patir la Biblioteca, que pel

128

Aquí veiem la gran

caràcter de la Institució i per

importància que al segle XIX

la seva antiguitat, conservava

es tenia del perfum i les seves

material valuós. Quan van

conseqüències.

baixar les aigües el panorama era desolador, la majoria dels

També podem posar un

seus llibres eren inservibles i la

exemple d’un perfum que

resta quedo molt malmès.

ens porta a conseqüències negatives.

I el Perfum? L’hi podíem preguntar a tots els

Posem-nos en situació,

contemporanis que van viure

València octubre de l’any 1957,

aquestes circumstàncies,

Riuada o desbordament de la

aquest fort olor a humitat i

llera del Rio Túria.

fang que es va quedar en els seus pituïtàries per sempre

En aquest any les Escoles

allà on estiguin si percebessin

tenien la seva seu central al

aquest “perfum”, ràpidament

Carrer de Joaquim Sorolla nº12

imaginarien les escenes

de València, això va suposar

d’aquella catàstrofe.

Pel que fa als llibres que es “van salvar” encara que han passat molts anys conserven el característic “perfum” de la Riuada de València. Per això encara que el perfum de la cultura passa desapercebut per a algunes persones, per a altres és una cosa essencial en les seves vides.

129

AQUELLA FLAIRE GRAVADA AL COS...

VICENT LLORET

AQUEST ARTICLE HA ESTAT PRESENTAT AL PREMI AJUNTAMENT DE BENIRREDRÃ&#x20AC; AL MILLOR ARTICLE DELS LLIBRETS DE FALLA DE LA FDF ANY 2017

Se li pegaven les flassades

dues hores sortejant la

del llit als peus aquell matí

teranyina de carrerons que

de tempesta. La cadència

portaven fins ell. Els ulls li

del plugim regalimava

feien pampallugues perquè la

pels vidres de la finestra

nit anterior anà a un jam poètic

mentre al dintre de la casa

amb en Silvia. Al principi,

una simbiosi perfecta de

sentia una mica de vergonya,

llenya cremada i humitat

però després es llançà de llegir

perfumava tota la cambra.

un text de March “ bullirà la

A en Robert li agradava

mar com la cassola en forn”,

d’anomenar-lo “flaire a

deia un dels versos. En Robert

poble” perquè, quantes

li deia “cultureta” a en Silvia,

vegades havia intentat

perquè a ella li agradava de

reproduir eixos olors al seu

fer coses com anar a recitals

pis al bell centre del barri de

poètics, a les exposicions

Russafa i no pogué? Havia

temporals que cada cert temps

arribat a la conclusió que

muntava el MuVIM o a una

aquell lloc que el véu sortir

mena de tertúlies literàries

a la vida tenia quelcom

on una vegada aconseguí de

d’especial, i encara que feia

convèncer-lo, a en Robert,

anys i panys que no havia

per comentar “El Perfum”, del

tornat a xafar els carrers

Patrick Süskind.

on caigué ses primers bacs, aquells efluvis de brous

Sa mare sempre li digué que

calents que sortien de les

tenia un olfacte especial per

finestres, eren tan seus com

destriar qualsevol component

la condició de pertànyer a la

imprès a la natura. Era capaç

raça humana.

de reconèixer l’esporgada dels tarongers, el naixement dels rosers bords al corral, la catifa

Havia arribat a trenc d’alba

d’agret dels bancals veïns o

després de passar-se quasi

la primera flor de gessamí

131

132

que brodava de la façana on

elixir formava els perfums

tenien la planta enfilada. Per

més bells. Si volia un toc

aquesta raó estudià química i

exòtic només tenia que afegir

començà a treballar a València

una mica de cardamom de

només acabar la carrera a

Ceilan, làudan i castori. Si volia

un laboratori de perfums.

un toc oriental bergamota

Allí conegué les principals

tunicina i coriandre índic. El

plantes i no únicament la

sàndal i l’encens li donaven

seua flaire, sinó també el

un toc de fustam pàl·lid, quasi

significat de totes plegades

eteri, i l’almesc amb canella

que, formant una mena de

i mandarina de Sicília una

codi, eren capaces de recloure

suavitat fràgil, melosa, com el

el llenguatge dels mots a una

perfum que li regalà a en Silvia

bella quimera. L’afàbrega

per Sant Dionís juntament amb

era l’odi, el lligabosc l’amor

la mocadorà.

fraternal mentre que l’ortiga desentranyava la crueltat.

Ara era al poble ja, després

El romaní els records, la

de quatre anys d’absències

farigola la constància i

còmplices. La pluja destapava

l’espígol; fervor. L’hortènsia

la semença dels carrers que

el capritx, el crisantem el dol,

vorejaven el Buixcarró, i el

el lliri la salut, el jacint el joc

llit era el millor acompanyant

i la magnòlia la dignitat. Amb

per guarir l’essència d’aquell

aquesta simbologia quasi

recondit lloc. De sobte, una

poètica era capaç de escriure-li

força pujà escales amunt,

llarguíssimes cartes a en Silvia

maldestra, topant amb força

només amb un ramell.

a cada graó però folrant-se al marbre per arribar fins la

Amb la precisió d’un rellotger

cambra. La mare acabava

ajustava l’essència justa de

de traure el pa del forn. Allí

cada brot a flascons de cristall

s’acostumava de fer el pa a

on la perfecta mesura de cada

casa perquè només una vegada

a la setmana passava el forner del poble veí, com el capellà. Les gresques de melmelada estaven llestes mentre en Joan respirava mesclant tots els records en forma de perfums al lloc més amagat del seu cos; el cor, mentre recordava... els geranis de fulla argentada són els records; el cepell, la solitud; la fumària representa l’horror; el dàtil, la fidelitat; l’alfals és la vida, la mandràgora; el temor. L’acàcia, l’amistat; el llessamí groc és el desengany mentre que el gesmiler blanc és l’estima...

133

BUIT

BEGOÑA CHORQUES FUSTER

OLOR DE POMA VERDA- ED. NEOPÀTRIA, 2016

“Aunque sea un instante, deseamos descansar. Soñamos con dejarnos.” Jaime Gil de Biedma La vida ens deixa absències, amors que no ens pertanyen i que mai no hi tornaran. Cossos forans que deixen empremta a la nostra pell, vides que avui se’n van només mirant endavant. Hem gaudit de l’aixopluc de llits càlids, tendres, blancs. Som illes de soledat que anhelen trobar un port on poder-hi fondejar: miratge imaginari d’improbable plenitud somniada i delejada. Mentre defugim porucs de l’espectre de l’oblit, l’existència s’esgola sigil·losa entre els dits. Estem malvenent a un preu vertaderament barat el nostre bé més preat i valuós: la llibertat.

135

MARXUQUERA

MARIA ROSA SABATER SOLIVA

TEXT POÈTIC PRESENTAT AL PREMI JOAN CLIMENT DE L’ANY 2017

Ets el meu deliri!. Com t’estime!. Ets bella i la teua aroma esdevé la meua llar. Submergir-me per entre les teues muntanyes, coves, barrancs i sendes em fa sentir viva. Al teu interior amide la fragància del silenci, la seguretat i la calma. Abraçar les olors del pi, el garrofer, el timó, la carrasca, l’argelaga em facilita el recorregut. Així és com la fulla verda del llentiscle anuncia la presència de guirnaldes pertot arreu. La teua terra ensuma el perfum fresc, intens i tendre de la festa. Seràs mascletada i focs artificials. Seràs la torxa que il.luminarà la dona valenciana en la Nit de la “Cremà”.

137

PERFUMS DEL PASSAT DARRERE LES CORTINES DEL FUM PRESENT NOELIA MATA LÃ&#x201C;PEZ

Hi ha un encant especial en

única planta enfront del

els perfums que voregen el

mar, i en els seus jardins

nostre món. Meravellosa

d’entrada, mare-selves en

evocació, que ens arrossega

flor. I en el port les barcasses

i en la que es mesclen les

de pesca, arribaven amb

imatges; d’un temps passat,

els seus carregaments de

que configura el nostre

peixos en cistelles de vimen,

present. L’ aire ol a pa

amb platejats brillantors

nou cada alba, eixa massa

i humitats salades. Els

acabada d’enfornar dels

pescadors des de l’alba

segles. Davall els tarongers

havien recorregut l’horitzó,

en flor o amb els seus fruits

lentament amb les xarxes

madurant-se davall l’abraç

escampades davall la borda.

místic del sol radiant, mentre

Així amaraven junt amb el

el Mediterrani llepa nostres

xicotet port de pescadors,

vores, en una platja que és

mentre els gats els saludaven

essència de les nostres vides.

esperant rebre l’obsequi

Perfums de vents sense

de quelcom de morralla.

rosada blanca i passejos

Eixe perfum del treball

de peus descalços sobre la

mariner i maulits famolencs,

blana arena. I caragols de

van delectar la meua

mar marins cantant cançons

adolescència. Mentre antics

de bressol d’amor a totes les

arrossars omplien de verdor;

estreles, que emergixen en

totes la terres, que em

la bòveda celeste. Només

circumdaven.

una adolescent sobre la seua bicicleta, recorria les séquies, que configuraven

Prompte arribaria el canvi

aquell territori quallat de

en el mateix paratge, la

lliris d’aigua, entre camps

transformació en els costums

cultivats i platges immenses

dels seus pobladors, amb

i buides. Algunes cases d’una

aquells altres de llunyanes

139

terres en l’interior. Van

Es va permetre llavors penjar

començar a construir els

d’aquelles grades les naus, tal

primers edificis que van

com ara també es fa. Sols hi ha

albergar famílies en el període

que detindre’s sobre el pont

estival, d’allò cridat estiueig.

actual i mirar. Allí estan com fa

Agricultors i pescadors

segles. També es va permetre la

s’entremesclaven amb els

construcció de cases i negocis, a

estiuejants d’ombrel·la i tovalla

la tropa que va decidir quedar-

de la platja. En un afany de sol i

se fa ara quasi 2000 anys. No

perfum de la nostra terra.”

puc deixar de pensar en la cortina de fum que és herència

140

“La comissió administrativa

del nostre passat, en un llegat

de contribuents, va disposar

que és ara el perfum del nostre

el canvi històric, que hui es

present. En la vora esquerra

fa present en les nostres

del port, es calafataven els

vides. Però sense ells, no

barcos, i es penjaven després

seria possible la bellesa de

en les grades per al seu

progrés de La nostra Platja

assecat. Desemboca el Riu de

Nord. Havia començat el

Sant Nicolau, i s’emplaçaven

concepte d’un turisme que

els Musclaires, estratagema

atrauria als estiuejants i les

essencial per a la collita de

seues pessetes, per a motivar

clòtxines, en el mateix port.”

un altre concepte econòmic. Una nova ciutat sorgia sobre

“Fins que en 1967, es decidix

aquella que guarda en el seu

construir el Club Nàutic gandià,

propi nom, la història romana.

a causa de l’incipient costum

El Grau prové d’aquell vocable

de nadar a l’abric del port junt

llatí de Grada. La legislació

amb el mar. En les seues cuines

d’aquells temps, va fer que les

van començar a satisfer-se a

naus s’introduïren en el llit del

més, ganes voraces d’aquells

riu; per a protegir-los d’atacs i

visitants, que degustaven amb

pirateries.

intrepidesa paelles d’arrossos

i peixos, mariscos i calders.

i llars, més enllà d’aquelles

Perfums que adornen tots els

cisternes casolanes d’aigua

records de les seues gents,

de pluja emmagatzemada.

des de fa dècades, fins que és

I després al sud, en la

la sang mateixa la que ol als

desembocadura del Riu Serpis;

safrans, i nyores. I fins el color

junt amb el dic, la platja

es muda en intensitat i mestria.

Venècia. Amb un xicotet pont

I en el Grau naix, un dels plaers

de fusta que es desmuntava

més emblemàtics i de renom

amb la mateixa assiduïtat

internacional. La Fideuà. El

que es tornava a muntar. Les

que ha donat en resultat,

casetes fonamentalment de

l’establiment de Concursos

pescadors, es van construir de

Nacionals de Fideuà. Promogut

fusta i pedra d’adoquins. La

pels polítics en el seu Centre

platja llavors era pedregosa i

d’iniciatives Turístiques.

plena d’algues, però solitària i apartada. Però com és costum

En definitiva, i apreciant el seu

en aquesta terra meravellosa,

passat històric es poden fer

els veïns van saber exercir

dos apreciacions sobre el Grau;

de l’alegria natural que els

La Platja Nord; essencialment

desbordava cada dia. I es va

burgesa, amb xalets acomodats

construir un berenador sobre

quasi a la vora mateix de

la pedrisquera i matolls de les

les seues aigües marines i

seues dunes. També la seua

mediterrànies.

pròpia Xaranga de músics locals, en aquesta terra que

I en les que Barraquetes i

mescla les notes en la seua

berenadors, proveïen d’orxates

pròpia partitura de perfum.

i gelats als visitants, forans i

Encara que després va haver-

autòctons. En les seues arenes

hi un tercer traçat de cases en

daurades, fines i suaus. Els

Els marenys de Rafalcaid. Es

pous d’aigua dolça; artesans,

mesclen en el sarau estival,

van començar a canalitzar fonts

tantes llengües i modes

141

d’interpretar la vida, que res hi ha semblant a aquest enaltir de temps i història. Que els seus governants plenen l’exercici del seu poder, per a defendre tots els perfums de la nostra terra, i no alcen cortines de fum després d’una realitat de la què ens sentim orgullosos. Vull cortines esgarrades per la felicitat, oberta l’ànima i la consciència a un temps que es renova a cada moment.

142

143

TRUITA D’ESPINACS

BEGOÑA CHORQUES FUSTER IL·LUSTRACIÓ DE MIRIAM BUE DIAZ

OLOR DE POMA VERDA- ED. NEOPÀTRIA, 2016 - IL·LUSTRACIÓ DE MIRIAM BUE DÍAZ

La vida potser és això: un cafè acabat de fer, un desdejuni de pa amb oli i un diari reblert d’estralls. Un dinar gustós fins l’orgasme compartit amb una conversa intranscendent, irrellevant mentre et mire gelosa als ulls i m’endinse en el teu esguard. És aquest sopar que prepares amb una truita d’espinacs afegint-hi bocins d’ametlla i que tan sovint et demane amb impúdica intimitat. Què és la vida? Aquest instant quotidià que fuig mandrós ara mateix.

AMANTS

SICO FONS

AQUEST ARTICLE HA ESTAT PRESENTAT AL PREMI AJUNTAMENT DE BENIRREDRÃ&#x20AC; AL MILLOR ARTICLE DELS LLIBRETS DE FALLA DE LA FDF ANY 2017

La meua mà acaricia la seua

estona més sense aconseguir

pell. És llisa i flairosa, i de

aquell cos jove, espectacular i

tan suau, em resulta com un

esplèndid. Aviat serà meu.

passeig plaent pel paradís. La recórrec amb extrema

Sí, estic excitat com mai ho

lentitud amb els meus dits.

havia estat abans, sue i sent

Vull assaborir fins a l’últim

una calor aclaparadora i, tot

segon, aquests moments

i això, mai m’havia notat tan

de felicitat. Pell tova, pell

feliç i ple de vida. L’estime.

càlida, pell farcida de

És així de senzill. L’estime i la

misteriosos secrets que em

desitge fins a la follia. Hauria

deixaran embriac de plaer

d’avergonyir-me per això?

lúdic i inexplicablement místic alhora. Observe una

La torne a besar una vegada

vegada més tot el seu cos

i una altra, i una altra. Deu,

sencer i no puc creure en la

quinze, vint... tota una eternitat

infinitud d’aquella bellesa

besant-la sense parar. L’abrace,

tan perfecta, tan divina.

somric, deixe que la seua flairosa aroma penetre dins dels meus narius fins arribar a

L’olore... perfum de primavera,

la meua ànima. Oh, Déu meu,

de fruita jove, de màgica

com t’estime! Com et necessite!

meravella. La bese... amb

Com et desitge!

tendresa, en silenci, amb parsimònia. L’acaricie amb

Sí, sí, amor... haig de penetrar ja

la meua llengua... amb

dins d’ella, haig d’accedir al seu

desig, amb agraïment, boig

interior, al seu esperit formós

de felicitat. La taste... sabor

de goig i felicitat sense límits. Sí,

d’amor, gust de futur dolç.

oh! Ah! T’estime, t’ame...

Em trobe tan excitat que crec

I per fi penetre en el seu

que no podré aguantar gaire

interior... sí, no, més. Aaag!

147

OoooH! Mmm... Plaer, gaudi, joia... Reste exhaust. Reste esmaperdut, perplex, silenciós, atònit... satisfet. Contemple amb esment el seu càlid interior i somric. Hi veig dos bitllets de cinc euros, un de deu i un altre –Oh, Déu meu!– de cinquanta! Quina felicitat. És possible que existesca tanta bellesa al món?

148

La bese una vegada més. Aquesta volta dins d’ella i també, és clar, per tota la seua flairosa pell brillant i bella. La tanque. Me la guarde a la butxaca de la meua americana i isc al carrer. M’agrada, m’agrada passejar-me per les voravies de la ciutat amb el meu amor tan prop del meu cor. Sóc un home tan afortunat!

149

D’OLORS I PERFUMS. D’UN POBLE I LA SEUA GENT

ISABEL CANET FERRER

AQUEST ARTICLE HA ESTAT PRESENTAT AL PREMI AJUNTAMENT DE BENIRREDRÀ AL MILLOR ARTICLE DELS LLIBRETS DE FALLA DE LA FDF ANY 2017

Una claror. El matí que

Blanc de farina, blanc de flor de

s’arbora. El cel que s’obri

taronger, blanc d’ànima neta.

i s’encén. Les primeres

Beniopa en primavera és pura

paraules.

flor de taronger. Oloreu-la. A l’hivern, en canvi, fa l’olor de la

L’olor fresca de la rosada sobre

llenya, que puja pels fumerals i

el barranc, tot de gotetes pintant

s’escampa com un mantell sobre

de plata les herbes. Entre els

les teulades. Sentim el fred ben

lladrucs d’un gos, les passes de

endins i respirem fort i caminem

l’home que s’ha despertat i ha

de pressa. És una olor d’acollida

mirat per la finestra i li ha faltat

que ens anticipa el caliu de les

temps per anar a comprar el pa.

cases, el goig de seure a la vora

Beniopa fa olor de farina cuita,

del foc i escalfar-nos les galtes.

aquella olor tan dolça que fa

Les manetes ertes allarguen

gana de menjar.

els dits cap a les flames fins a tornar-se roges com tions. Olor

Les olors són el poble i el poble

de cendra, de brasa seca. Olor

són les olors.

de foguera. De festa. De la festa de Sant Antoni. Olors dolces de

Als carrers no hi ha pebrella ni

bunyols de carabassa i mistela.

timó, no hi ha romer ni estepa. Hi

Rialles a la plaça, música davant

ha asfalt i ciment i rajola i teula i

l’església. Olor de l’amor qui al

ferro. Sí, però també hi ha l’olor

sant s’encomana.

del taronger cada primavera que arriba des de la Banyosa i

–Sant Antoni –diuen les xiques

Marxuquera com una alenada de

en veu baixa– porta’m un nóvio,

paradís entre les cases. Aquella

i li toquen la campana. I el sant,

olor que ens sembla blanca com

si fa no fa, les emparella.

els pètals, la veiem blanca com la calç de les cases, ens torna

I de festa en festa, l’olor de

blancs per dins, color d’infantesa.

la pólvora. La de les traques

151

152

de les bodes, la dels bateigs,

porten les cassoles a coure al

però sobretot, la de les falles.

forn. Els patis exhalen perfum

Dolçaina i tabalet. Ball al carrer,

de gesmils i d’alguna llimera

xiques amb pintes al cap,

que, amb la poca frescor del

mossos enfaixats, cançons de

capvespre, intensifiquen la

gresca. Taules plenes a la plaça

flaire. Tot és sec, tot és calent,

d’esmorzars i dinars i cafè,

i amb la canícula arriben les

conyac i puro i partida de truc

festes de la Magdalena. Les

i coets i més coets. No hi ha

flametes dels ciris titil·len en la

res com la festa si la portes al

processó, la banda de música

cor. La diversió més gran. El

ompli el carrer d’alegria, els focs

monument més bonic. El ninot

artificials furten el protagonisme

indultat. La fallera més ben

a la nit d’estrelles. Quina olor fa

plantada. El faller més atractiu,

la il·lusió d’un poble que cada

totes les dones el miren passar.

any es retroba en la festa?

L’estoreta velleta i el cartó cremat. I aquella olor de licors

I quan cau la tardor i Beniopa

i cigars i tota la pólvora del

comença a recloure’s dins les

món esclatant per a Sant Josep,

cases, es reprenen les velles

aquella olor tan forta que mai

converses del poble que va ser

no s’oblida, tan intensa com les

i el que ara és, tan diferent.

nits de joventut, tan amarga

“Com ha canviat tot”, diu la gent

com el record de l’estimat

més major... I recorden amb

perdut. Aquella olor que fa de

enyorança el que van fer de

Beniopa durant uns dies el cau

joves. Sí, el temps passa i tot

d’una bruixa ensofrada. I que

s’ho emporta, però l’essència del

dure la festa!

poble resisteix com un esperit impertèrrit que habita al cor de

A l’estiu, l’olor de les coques

tots els beniopers i benioperes.

de pebre en tomaca i de les

Talment com perdura el record

cassoles de bonyítol dansen pel

de les olors de la infantesa, que

carrer darrere les dones que

mai no s’obliden.

153

ELS NOSTRES ESTENDARDS

JESÚS GARCIA CÀNOVES

Els actuals estendards de

centre per un llaç verd, sobre les

la falla Beniopa fan ser

columnes es troba una corona

confeccionats i estrenats per

reial daurada en el feltre de

primera vegada l’any 1978,

color roig fosc. Aquest escut

des de les hores han vingut

esta dipositat sobre fons blanc

representant-nos en tots

a l’interior de una orla de color

els actes què feia la nostra

morat, a semblança del color

comissió. Però el temps no

morat de la bandera de Gandia,

perdona a ningú, s’han fet

que du, en lletres daurades la

vellets, i per això enguany ens

llegenda Falla de Beniopa, a la

hem decidit a refer-los amb

part de dalt i any 1977 a la part

l’estimable ajuda del taller

de baix. L’escut està flanquejat

“Bordats Barber” d’Ontinyent.

per la part de baix i fins dos terços de alçada per dos rames de taronger en els seus fruits

Tal com diu nostre RRI es

madurs i coronat per dalt en

componen d’una tela en daurat

les flames que representen

la qual es troba travessada de

l’essència de la nostra festa.

dalt a baix per quatre franges roges sang. Al mig d’ell, es troba

Aprofitant l’ocasió li hem llavat

l’escut, que consisteix en l’escut

la cara posant el què diu el RRI,

de l’antic poble de Beniopa; a

la corona reial autèntica, a més

saber, dues columnes marrons

de separar el morat, què hem

sobre un entarimat de rajoles

posat el del “pantone” oficial,

del mateix color, al mig de

no un símil de la bandera de

les columnes i creuats al mig

Gandia, per dues orles, una

trobem una vara de “manament”

groga per la part de fora i

de marró fosc, que va de dalt a

una blanca per la part de dins

la dreta a baix a l’esquerra i una

ressaltant l’escut del poble de

espasa, de dalt a l’esquerra a

Beniopa. Les taronges s’han

baix a la dreta en l’empunyadura

bordat amb un difuminat què

a la part de baix. nugades al

li dona diferents tonalitats al

155

fruit valencià. I per finalitzar, la tela on descansa l’escut està confeccionada amb un material italià què és ignífug i repel·lent d’aigua. En la presentació d’enguany es van presentar oficialment a tota la comissió, fent-se la tradicional foto oficial amb les nostres reines, president i la madrina de l’estendard

156

PROGRAMA DE FESTES

DISSABTE 21 DE GENER

DIUMENGE 5 DE FEBRER

DIUMENGE, 26 DE FEBRER

Sopar de Gala (Hotel Gandia

Dinar benèfic al San Marcos.

Cavalcada Infantil 17:00 h. Eixida des de

Palace). DIUMENGE, 12 DE FEBRER

l’Avinguda República Argentina

DISSABTE 28 DE GENER

Cavalcada Major

amb la participació de totes

Gala de Curtmetratges.

17:00 h. Eixida des de

les Comissions Falleres, Fallera

l’Avinguda República Argentina

Major Infantil, Cort d’Honor

DISSABTE 4 DE FEBRER

amb la participació de totes

Infantil i JLF.

Pregó, Crida i Ball de Gala

les Comissions Falleres, Fallera

14:00 h. Tradicional dinar de

Major, Cort d’Honor i JLF.

cassoles d’arròs al forn, al

DISSABTE, 4 DE MARÇ Nit d’albaes

nostre casal.

DIVENDRES, 17 DE FEBRER

22:00 h. Gran nit d’albaes

18:00 h. Passacarrers

20:30 h. Acte de presentació

en honor als nostres

pels diferents barris de les

del Llibret de la Falla Beniopa

representants, des de la plaça

Comissions Falleres.

2016, al Museu Faller.

Major de Beniopa.

Torreó del Pi, de les FF.MM.,

DISSABTE, 18 DE FEBRER

DISSABTE, 11 DE MARÇ

Corts d’Honor, Comissions

20:00 h. Gala Lliurament

22:00 h. Sopar de la

Falleres, autoritats i JLF per

de Premis de Teatre Ligorio

tradicional inauguració de

assistir a l’acte del PREGÓ

Ferrer, al Museu Faller.

la carpa, nomenament de

18:30 h. Concentració al

2017.

la Reina de la Carpa 2017, i

CRIDA (aproximadament a les

DISSABTE, 25 DE FEBRER

fantàstica nit amb l’actuació

20:15 h. ) des dels balcons de

20:00 h. Inauguració de

estel·lar de: Beston Barna

l’Ajuntament.

l’exposició del ninot en

En acabar l’acte de la Crida,

la Casa de la Marquesa i

DIMARTS, 15 DE MARÇ

la Banda Associació Musical

lliurament de premis.

Des de les 9:00 h. Plantà dels

de Benirredrà, interpretarà

monuments infantil i major.

l’Himne de Gandia, tot seguit

22:00 h. Sopar de la

d’un Castell de Focs.

tradicional Plantà, amb

24:00 h. BALL DE GALA al

l’actuació de Rafa Melià.

Museu Faller de Gandia.

DIMECRES, 16 DE MARÇ

A partir de les 10:00 h.

22:00 h. Sopar a la carpa, i

9:00 h. Esmorzar a la

multitud d’activitats: parc

Festa Sansaru. Tornarà el tio

carpa, amb un traguet de

infantil, campionat de truc, etc.

Ramón?

benvinguda.

14:00 h. Dinar de cassoles

10:30 h. Passacarrer pel poble

d’arròs al forn....pizza, bocata,

DISSABTE, 19 DE MARÇ,

i visita de cortesia a diferents

kebap, etc.

SANT JOSEP

comissions.

19:00 h. Cavalcada de

9:00 h. Esmorzar a la carpa,

16:00 h. Eixida des del casal

disfresses pels carrers del

amb un traguet de benvinguda.

per assistir a l’acte del bateig.

poble, amb visita oficial als bars

10:00 h. Arreplegada de totes

17:30 h. BATEIG a l’Església de

que entropessem... En arribar

les Reines pels carrers del

Sant Josep.

a les 20:30 h. a la plaça:

poble.

18:00 h. Cercavila des de

Tradicional Pregó des del Balcó

12:00 h. Ofrena de flors

la Plaça del Prado fins a la

que algun veí ens deixarà...

a la Mare de Déu i Missa

Plaça Major, per assistir al

22:00 h. Sopar a la carpa, amb

Solemne en honor a Sant

LLIURAMENT DE PREMIS 2017

l’actuació de Discomania.

Josep, en l’església Santa Maria

Cal portar tot el que pugau,

Magdalena de Beniopa.

per a fer bona cosa de soroll

DIVENDRES 18 DE MARÇ

14:00 h. Gran Mascletà, al

per a cada premi, que segur en

9:00 h. Esmorzar a la

barranc.

seran molts...

carpa, amb un traguet de

17:00 h. Eixida des del casal

22:00 h. Sopar a la carpa

benvinguda.

per assistir a la solemne

i celebració dels premis

10:00 h. Passacarrer pel poble

processó en honor al nostre

aconseguits, brindarem

i visita homenatge als nostres

patró sant Josep.

amb tota mena begudes

veterans.

18:00 h. Solemne processó, des

espirituoses, tot seguit

12:50 h. Visita de cortesia

de la plaça sant Josep.

espectacular discoteca mòbil,

de les Falleres Majors i Cort

21:00 h. Cremà del

amb Discomania.

d’Honor de Gandia.

monument infantil.

16:00 h. Eixida des del casal

23:00 h. Cremà del

DIJOUS, 17 DE MARÇ

per assistir a l’acte de l’ofrena.

monument major.

Dia de la Poma.

17:00 h. Cercavila des de la

9:00 h. Esmorzar a la carpa,

Plaça del Prado fins a la Plaça

amb paracetamol i molta

Major, per assistir a l’OFRENA

aigua...

DE FLORS A LA VERGE DELS DESEMPARATS.

FINS L’ANY VINENT!!!

RECULL FOTOGRÃ&#x20AC;FIC

164

165

166

167

PUBLICITAT

HIMNE OFICIAL ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA DE BENIOPA Composició i lletra Angelo Herrero Arranjaments i instrumentació Ignasi Moreno

Beniopa, Beniopa, els fallers de Beniopa. Beniopa, Beniopa, els fallers de Beniopa. Beniopa, Beniopa, som una gran comissió, els fallers de Beniopa d’entre tots som els millors. La Falla de Beniopa a tots dóna germanor. Tots units, tots units, donarem per a les falles el millor. Tots units, tots units, donarem per a les falles el millor. Beniopa, Beniopa, els fallers de Beniopa. Beniopa, Beniopa, les carcasses dalt del cel, despertades que t’alegren i falleres com la mel. Nostre poble s’engalana quan s’acosta Sant Josep. Tots units, tots units, cantarem exalçant el Sant Josep. Tots units, tots units, cantarem exalçant el Sant Josep. Beniopa, Beniopa, Beniopa, Beniopa!