edita A.C. Falla Doctor Palos coordinació Merche Aleixandre Vila i Chelo Tarazona Antonino equip de treball Angel Carrascosa Hernández, Aurora Aleixandre Villalba, Chelo Tarazona Antonino i Merche Aleixandre Vila fotografies La comissiò publicitat Ángel Carrascosa Hernández maquetació Yogur de Fresa portada Albert Llueca Juesas depòsit legal V-3365-2017 La present publicació participa en la convocatoria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org). 2
col·laboradors Albert Llueca Juesas Macu Gimeno Mengual Jose Luis Lagardera Ventura Teresa Aparicio Matallin Ana Lluesma Gordo Gemma Altur Alonso Ricard Balanzà Martínez Vicent Marzà Ibáñez Míriam Navarro Sanchis Susana Rodríguez García
3
Pròleg / Visca les falles inclusives!! Vicent Marzà i Ibáñez Conseller d’Educació, Cultura i Esport g P.6
coeducar en llengua Sagunt, ciutat coeducadora: la llengua, un element imprescindible Albert Llueca Juesas g P.8
coeducar en diversitat Senyen les espurnes Ricard Balanzà Martínez Escultor, artista faller i professor g P.18
coeducar en igualtat De falles amb les ulleres violeta Macu Gimeno Mengual g P.22
coeducar en Igualtat Perquè sempre s’ha fet així Teresa Aparicio i Matallín Professora, valenta i fallera g P.28
coeducar en esport Dona, esport i visibilitat Míriam Navarro Sanchis Professora de Llengua
Anglesa
Susana Rodríguez García Professora de Llengua Castellana g P.36 4
coeducar en ciència De major vull ser... astronauta Ana Lluesma Gordo Profesora g P.40
coeducar en inclusió La inclusió en la festa de les falles Jose Luis Lagardera Ventura g P.48
coeducar en inclusió Intentar o aconseguir la coeducació en el món faller? Gemma Altur Alonso Professora i presidenta de Lletres Falleres g P.52
Salutació del president g P.56
Comissió, executiva i vocals g P.58
Esbós y verset monument gran. Lema / Cinc Desitjos Artista / Rubens Marzà g P.62
Un any en imatges g P.67
Publicitat g P.71
5
V icen t Mar zà i Ib áñ ez Con sell er d’Educac ió , C u ltu ra i Es p or t
visca les falles inclusives!
6
A
l’escola del segle XXI,
o la inclusió s’han de promoure
els xiquets i les xiquetes
des de tots els estaments
ja no hi van per a «aprendre
socials. Una dita valenciana diu:
a llegir i a escriure». L’escola
«Tota pedra fa paret». I això és el
de hui en dia s’ha transformat
que vos heu proposat vosaltres
en un espai d’experiències on
amb aquesta iniciativa: posar
l’alumnat descobreix el món
el vostre granet de sorra per la
i l’entorn que els envolta en
inclusió a través de les falles. No
totes les seues dimensions:
puc més que felicitar-vos.
històrica, social, cultural, emocional... El món s’endinsa a
Les falles han estat,
l’escola i l’escola s’obri al món
tradicionalment, una festa on el
perquè ja no és l’únic agent
sexisme i la burla irrespectuosa,
educador: en una societat cada
que no la sàtira, tenien certa
vegada més interconnectada,
permissivitat. Afortunadament,
tot «educa»; tots i totes tenim
això va canviant: la falla que
una responsabilitat educadora.
plantareu enguany n’és un bon
I un esdeveniment de tanta
indicador. Esperem que d’altres
rellevància social com les
falles, de Sagunt i tot el País,
falles no pot defugir eixa
prendran nota i seguiran el
responsabilitat.
vostre exemple en el futur.
És per això que la idea de la
Visca les falles inclusives!
comissió fallera Doctor Palos de Sagunt de tematitzar la falla i el llibret al voltant de la inclusió i la diversitat em pareix tan encertada i oportuna. Les falles no han de perdre mai el seu esperit crític i, des de la sàtira i l’humor, han de fer pensar sobre assumptes i qüestions que ens afecten quotidianament. La igualtat de gènere cal lluitar-la des de tots els àmbits; de la mateixa manera que la diversitat 7
coeducar en llengua
Albe r t L lue ca Jue sas
sagunt, ciutat coeducadora: la llengua, un element imprescindible
8
La ciutat com a escenari
Coeducació i canvi social
coeducatiu
L
La coeducació és la didàctica a ciutat constitueix un
de la igualtat; és un model
marc primari de vida social
pedagògic que proposa una
i d’interrelació i, per tant, de
reformulació del model de
solidaritat i de comunicació.
transmissió del coneixement i de
A la ciutat, dones i homes de
les idees des d’una perspectiva
diferents edats, ideologies,
de gènere en els espais de
procedències geogràfiques,
socialització destinats a la
situacions socioeconòmiques...
formació i l’aprenentatge. La
vivim i convivim en un entramat
coeducació dona el valor just a
de relacions que esdevé un
les diferents aportacions fetes
escenari, inevitable i privilegiat,
per les dones i pels homes a
on tenen lloc múltiples
la vida quotidiana, a la ciència
aprenentatges.
i a la història, i persegueix el desenvolupament complet
La ciutat té unes condicions
de la personalitat humana en
excel·lents per oferir i difondre
condicions de llibertat i equitat.
coneixements, valors i habilitats útils per a la convivència i per
Al nostre país, l’escola és la
a la millora de la condició i la
institució amb més tradició
qualitat de vida de ciutadans
coeducadora. Les primeres
i ciutadanes. La ciutat és,
experiències arriben cap a la
en definitiva, una escola de
meitat de la dècada del 1980 i
ciutadania oberta i dinàmica.
inclouen propostes concretes
Però la ciutat és realment
per treballar el valor de la
educadora quan les persones i
igualtat amb noies i nois, per tal
les institucions que la componen
de compensar els dèficits propis
són conscients d’aquest
de la socialització tradicional
potencial i li atorguen una
diferencial. Per desenvolupar
intencionalitat pròpia.
aquesta tasca, és habitual que els centres escolars demanen ajuda externa i experta, i que l’Administració local pose al servei de les escoles i dels
9
instituts del seu entorn un repertori de professionals de la formació amb perspectiva de gènere, associacions de dones, tallers i programes específics, per tal de treballar la igualtat de gènere entre la població escolar. Sovint, aquesta tasca és facilitada o portada a terme per les i els agents d’igualtat que treballen en els territoris. No hi ha motiu per pensar que aquesta fórmula de cooperació i aquesta tasca coeducadora no puguen ser útils en altres àmbits fora de les escoles i els instituts. Per exemple, l’educació d’adults, l’animació sociocultural, la formació ocupacional, l’organització de festes, la programació en els espais d’oci o l’esport poden incorporar aquesta dimensió. I no únicament en les àrees relacionades amb l’educació i el temps lliure es pot treballar el valor de la igualtat; la planificació urbana, els serveis de salut, els mitjans de comunicació locals o els cossos de seguretat, entre d’altres, poden ser perfectes agències coeducadores que contribuïsquen a eliminar els estereotips de gènere sobre els quals es fonamenten les desigualtats entre dones i homes. 10
Què podem fer a l’àmbit local?
Algunes propostes de treball per una ciutat coeducadora són:
Els programes o projectes coeducatius que s’impulsen
fAnunciar, explícitament,
a la ciutat han de seguir una
el compromís públic amb la
metodologia participativa que
igualtat en actes públics que
potencie el canvi d’actituds
tinguen lloc a la ciutat.
respecte a la construcció de les identitats i de les relacions
fAssegurar un llenguatge no
de gènere. Les propostes
sexista, respectuós i equitatiu,
coeducatives han d’abordar
en tots els documents i actes
el sexisme cultural des de la
públics.
pràctica quotidiana, posant una atenció especial sobre
fVigilar la utilització de la
els aspectes relacionats amb
imatge de les dones en la
l’afectivitat i la cura dels altres.
publicitat i els mitjans de
D’altra banda, la coeducació és
comunicació de la ciutat. No
una eina potent per propiciar la
reproduir rols estereotipats,
reflexió al voltant de la violència
promoure imatges positives
de gènere i per prevenir-la.
d’ambdós sexes...
Les actuacions coeducadores
fFomentar campanyes de
poden ser impulsades des de
compra responsable de joguines
múltiples espais de la ciutat:
no sexistes.
escoles bressol, esplais, centres juvenils, associacions ciutadanes,
fImpulsar la representació
centres cívics, instal·lacions
equitativa i paritària de dones
esportives, escoles d’adults,
i homes en les associacions i
casals d’avis, espais culturals
entitats ciutadanes, i en totes
–museus, teatres...–, parcs i
les formes de participació
jardins, espais oberts de lleure...
pública.
És important que aquestes actuacions tinguen ressò en els
fVetlar perquè la programació
mitjans de comunicació locals
cultural de la ciutat reflectisca
i que aquests assumisquen els
les creacions artístiques i els
principis de la coeducació.
coneixements de les dones.
11
fRecuperar la història local de
fFer de la lluita contra
les dones, amb rutes guiades,
la violència de gènere un
exposicions fotogràfiques,
compromís de absolutament
nomenclàtor de carrers..., i
tota la ciutadania, implicant
convidar les escoles i altres
el màxim d’agents socials
entitats (no només les de dones)
en les campanyes i els actes
a participar-hi.
públics que se celebren. Oferir sempre formació continuada,
fPromoure importants
en diferents espais de la ciutat,
actuacions que ajuden a
per tal de visibilitzar totes les
repensar els models de
formes de violència de gènere
masculinitat i feminitat i que
i per donar instruments perquè
proposen alternatives als típics
tothom la puga detectar i puga
prototips hegemònics. Fomentar
contribuir a erradicar-la.
activitats que afavorisquen l’educació emocional i afectiva
És la llengua un element
de les totes les persones.
imprescindible per aconseguir una educació coeducativa?
fOrganitzar activitats formatives i de sensibilització
Un dels elements centrals
en diferents espais de la ciutat
quan ens plantegem una
(escoles, llars de gent gran,
escola coeducativa és l’ús
associacions esportives...) per
del llenguatge inclusiu on es
fomentar l’aprenentatge de les
troben representats els diversos
tasques de la llar i així afavorir
gèneres. I ha de ser així, no
la coresponsabilitat de dones
només perquè el llenguatge
i homes en la vida domèstica i
ha de reflectir la societat que
familiar, implicant homes i dones
l’utilitza, sinó que també pot
de diferents edats.
ajudar a modificar-la. Així, avui en dia, no podem parlar només
fRepensar els espais de la
en masculí pensant que hi inclou
ciutat perquè siguen agradables,
tothom perquè no és així. Així ho
acollidors, respectuosos,
explica Adelina Escandell, que
segurs... per a totes les
és mestra jubilada, psicòloga
persones potenciant el respecte i
i presidenta de la Fundació
la convivència.
l’Alternativa.
12
Un dels elements centrals
d’adaptar a la realitat. Pensem
quan ens plantegem una
en la quantitat de paraules noves
escola coeducativa és l’ús
que s’introdueixen en cada nova
del llenguatge inclusiu on es
revisió dels diccionaris i d’altres
troben representats els diversos
que queden sense utilitzar.
gèneres. I ha de ser així, no
Però malgrat aquest fet, cada
només perquè el llenguatge
any veiem en els mitjans de
ha de reflectir la societat que
comunicació campanyes de
l’utilitza, sinó que també pot
persones «reconegudes» que
ajudar a modificar-la. Així, avui
s’oposen obertament a l’ús del
en dia, no podem parlar només
masculí i femení. Aquestes
en masculí pensant que hi inclou
persones ens presenten una
tothom perquè no és així. Sabem
llengua pètria, sense capacitat
que les dones treballen en tots
de canviar, quan sabem que la
els camps, però és que a més, si
llengua canvia constantment
no anomenem les professions
justament perquè no és un
en masculí i femení, contribuïm a
producte de laboratori o de
reproduir estereotips sexistes; un
museu sinó que és quelcom
exemple paradigmàtic és quan
utilitzat per la societat i, per
parlem de metges i infermeres o
tant, dinàmica, mal·leable, en
de directors i secretàries. Encara
transformació constant. Critiquen
en molts centres educatius
que llavors el discurs és pesat,
podem veure el rètol: «sala de
que el masculí és el genèric…
professors» i quan s’obri la porta apareixen un 90 o 100% de
La llengua té un alt valor
dones. El llenguatge configura
simbòlic i afectiu i ens adonem
pensament; quan anomenem
que el que no s’anomena no
només en masculí, no només
existeix. Com diu Eulàlia Lledó,
estem negant la realitat, sinó que
quan es parla de sexe, gènere
neguem a les noies la possibilitat
i gènere lingüístic, no s’està
d’imaginar-se en aquella
parlant només de llengua. Per
professió.
això hi ha sectors que oposen tanta resistència o costa tant
La llengua té una funció
d’introduir aquests petits canvis
comunicativa; és creada per la
en el món educatiu. Estem
societat en cada moment i s’ha
parlant d’ideologia.
13
Què podem fer en la vida quotidiana dels centres educatius per posar fil a l’agulla en aquest tema: fRebutjar que les formes masculines són les genèriques i passar a utilitzar masculí i femení o genèrics. Implica revisar com parlem, però també els rètols dels centres educatius, les comunicacions amb les famílies. Quan es posa noms a les classes, utilitzar masculí i femení: classe de les lleones i lleons, inventores i inventors... fHi ha molts materials editats per trobar fórmules que ens permeten utilitzar un llenguatge no sexista i que al mateix temps siga ric i no pesant. fDonar entrada a totes les fórmules que visualitzen tots els models de família, ja que actualment no ens serveix només pare/mare. fFer referència a dones i homes en tots els camps del coneixement: literatura, història, ciència, món artístic, de l’esport… Fixeu-vos en aquest aspecte, que quan comencem a parlar de científiques i científics o 14
15
d’autores i autors ja no trobem
i per això hem de pensar que
normal parlar només d’homes
aquesta utilització no és un bé
i així ens esforcem per trobar
menor. Per mitjà del llenguatge
exemples de dones que hagen
ens comuniquem, reflectim la
fet aportacions en aquest camp.
realitat i transmetem valors que
La forma i el contingut estan en
poden canviar-la o perpetuar-
relació.
la, que condicionen el nostre pensament i comportament
fAnalitzar els missatges
i, per tant, també el nostre
sexistes en el llenguatge oral
desenvolupament social. Si allò
però també l’audiovisual.
que transmetem valors que poden canviar-la o perpetuar-
fRevisar el llenguatge dels
la, que condicionen el nostre
contes, llibres de text, cançons.
pensament i comportament i, per tant, també el nostre
Però més enllà dels centres
desenvolupament social. Si
educatius, cadascuna i cadascú
allò que transmetem amb el
de nosaltres, com a ciutadania
nostre ús del llenguatge –ja
que volem una societat
siga de forma escrita, verbal o
democràtica, no podem acceptar
visual— és un missatge basat en
les coses com estan. Un primer
estereotips o prejudicis, estarem
pas és la pròpia formació, però
contribuint a arrelar-los en les
després cal que siguem agents
nostres relacions de convivència.
actius per contribuir a una
De la mateixa manera, si quan
societat més igualitària. I la
parlem reproduïm l’ocultació
llengua i l’ús que en fem és un
de les dones sistemàticament,
element central en aquest camí.
estarem contribuint a una major invisibilització.
El llenguatge és l’instrument que interpreta la nostra vida i per
Les paraules denominen les
això hem de pensar que aquesta
coses, i des dels primers estadis
utilització no és un bé menor.
de la socialització aprenem
Per mitjà del llenguatge ens
a agrupar la forma i les idees
comuniquem, reflectim la realitat
(la realitat) que hi ha darrere
i el llenguatge és l’instrument
de cadascuna. Qualsevol
que interpreta la nostra vida
llengua reflecteix el sistema de
16
pensament col·lectiu i amb ella transmetem una gran part de la manera de pensar, sentir i actuar de cada societat. Coincidim amb qui busca arguments per a desmentir el sexisme lingüístic en el fet que la llengua no és sexista en si mateixa, però, al contrari, considerem que sí que ho són els usos que en fem. A més, qualsevol llengua és un sistema flexible, viu i en evolució permanent que disposa dels recursos per a ser actualitzada i per a respondre a les necessitats i als reptes de cada moment històric. L’ús sexista del llenguatge és el reflex d’una societat androcèntrica en què es valoren les capacitats i funcions dels hòmens i s’oculten o no es reconeixen les de les dones. Molts dels documents informatius i administratius que s’elaboren són un reflex d’això, ja que prenen el masculí com a punt de referència. (Extret de la “GUIA PER UN LLENGUATGE IGUALITARI EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ”, AJUNTAMENT DE SAGUNT, DEPARTAMENT IGUALTAT.) 17
Rica rd BalanzĂ E scu lto r, ar t is ta f alle r i p ro fess o r
senyen les espurnes
18
coeducar en diversitat
«La mirada de l’art, lúcida i densa, és capaç d’afrontar amb èxits els reptes de la societat actual, de resoldre amb esperit crític molts dels fenòmens de la nostra cultura, integrant-hi fins i tot les seues pròpies contradiccions. La capacitat de l’art per aglutinar paradigmes de caire interdisciplinar, des d’una perspectiva multicultural, o d’entendre els missatges de les formes simbòliques de la cultura, ens esperonen cap a un major coneixement de les manifestacions artístiques, passant pel sedàs dels elements de la cultura de masses i de l’aportació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En últim extrem, el futur també està a les nostres mans, i n’hem de ser conscients» Ricard Huerta
U
n futur que construïm
és aquesta raó d’exemplaritzar
dia a dia i any rere any al
una tasca que hauria de ser
que fa referència Huerta. Així
sagrada per a nosaltres, per a
és també, essencialment, com
tots nosaltres, realitzada des del
els valencians fem falles, amb
màxim respecte i veneració per
constància, paciència i estima,
eixa consciència germinadora.
i és en moments claus de la
Tasca impregnada de precisió en
Festa quan prenem veritable
la meua obra, en les meues falles
consciència d’açò, amb eixe
(il·luminades i il·luminadores), ho
foll i laboriós treball; com són
intente almenys; el desvetllament
la plantà i la cremà, fites
d’estímuls creadors. És l’emoció
essencials d’allò ben nostre,
que brolla de la falla com l’aigua.
ben nostrat.
Són les experiències emocionals Associar educació i falles
allò pel qual es mouen els
és per a mi com una remor
fallers —igual que els infants—
d’intenció de la terra promesa.
però no pot mancar de cap
Determinadament, els infants
manera la raó i és ací on
s’eduquen per exemplaritat i
els valors de l’ensenyament
19
artístic ens han d’educar
Ja està tot dit! Ací rau la clau
la mirada, constantment
que necessitem —que necessiten
nugats a la responsabilitat de
les falles— i que ens han d’obrir
contemporaneïtat. Valors que
de bat a bat eixa porta que
poden transformar les falles
ens limita, de mediocritat i
en vertaders ens culturals,
covardia, posant l’èmfasi en eixa
un patrimoni que mantinga el
complexitat fonamental que és
seu sentit de ser en el demà,
el goig de ser lliure.
expressions de la llibertat com a ésser humans, allunyades de diversifòbia i rancior. Deia Jorge Oteiza que el xiquet ha de ser educat des que naix en la complexitat de l’art i l’educador ha d’estar amb ell, en el seu joc, oferint-li la cultura del seu país.
I afegeix: l’harmonia estètica és una forma d’energia produïda per la vida, una emanació interior, una fusió amb allò altre, o altres, una capacitat de ressonància, una emoció en un determinat domini de vida que cal mantenir i respectar amb una comprensió justa de la seua complexitat i de la seua subtilesa. 20
21
M ac u G imeno M eng u al @M ac uGime no
de falles amb les ulleres violeta
22
coeducar en igualtat
F
a uns mesos, amb motiu
resultats de l’estudi “Anàlisi
dels Premis Falla Igualitària,
de les Falles de la ciutat de
María Giménez afirmava que
València des d’una perspectiva
les Falles “tienen un gran
de gènere”, que el Consell
potencial para vehicular
Municipal de les Dones va
a toda la sociedad con
encarregar a la Universitat de
los valores de igualdad
València. La revolada que ha
y diversidad que queremos
provocat, primer l’encàrrec i
promover y visibilizar
després les conclusions, ens
desde el Ayuntamiento de
porta de nou a les paraules de
Sagunto”. Molt cert, com també
Fuset per a trobar la moderació
ho és la necessitat de fer canvis
i l’enteniment entre unes i uns
en aquesta festa, si parlem des de
altres i gaudir plenament d’una
l’òptica de la igualtat de gènere.
festa que, com demostra l’estudi,
1
continua sent un focus de Si analitzem la festa amb les
desigualtat.
ulleres violeta posades, tant l’estructura de les comissions
Comencem pel monument, eixa
falleres com els monuments, és
gran obra d’art on comissions i
normal fer-se la pregunta: són
artistes posen capital i treball.
masclistes les falles?
Des de ben menuda, les imatges
Per a Pere Fuset , les Falles,
que recorde de les dones en
“lluny de ser marcades
les falles tenen grans culs i pits
com a masclistes, són una
amb marcats mugrons, estan
oportunitat per a cremar totes
nues o amb poca roba. Guapes
les discriminacions que encara
o ridiculitzades a l’extrem,
existeixen en la societat”.
hipersexualitzades.
Clar que una cosa és el que
Tampoc és que no hagen canviat
volem i una altra el que tenim.
a millor les coses. M’agrada
Enguany hem conegut els
comprovar que cada vegada
2
1. María Giménez, anterior regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sagunt. 2. Pere Fuset Tortosa, coordinador general de l’Àrea de Educació, Cultura i Esports. Ajuntament de València. 23
hi ha més falles igualitàries. Però encara són majoria els monuments que ens representen de forma sexista i, m’atrevisc a dir, fins i tot obscena. “Són falles”, em va contestar una companya davant la meua crítica. Donant per fet que havien de ser així. I no és l’única que ho pensa. Unes altres com jo creiem que es deixa passar una magnífica oportunitat per a eradicar formes i pensaments patriarcals profundament arrelats en la societat. Segons l’estudi, en un 63% les dones estan representades en els monuments com a cossos sexuals, sense capacitat de pensar o actuar més enllà de donar plaer. Són poques les figures femenines com a ninot central de la falla. Un 71% d’aquests ninots són figures masculines, mentre que les femenines representen només el 9%. En un 14% hi ha paritat en la representació de dones i homes i en un 6% no apareix cap personatge femení. Tot segons les conclusions de l’informe. El poder i l’impacte de les imatges és indubtable. És una llàstima que aquest potencial no s’aprofite per a presentar 24
25
les dones i les xiquetes com
infrarepresentades en els càrrecs
a persones amb les mateixes
directius. En la Junta Central
capacitats que els homes, per
Fallera hi ha un 67% d’homes
a normalitzar que poden ser
enfront del 23% de dones. A
científiques o fusteres, què sé
les falles de la Secció Especial,
jo, i no mers cossos sexuats.
Primera A i Segona B, no hi ha
Aprofitar l’oportunitat per a
cap presidenta i, en el total de
ensenyar a la societat els valors
les comissions, el percentatge
igualitaris, el respecte, la riquesa
de dones en la presidència és
de la diversitat.
del 12% enfront del 88% dels homes. Però si parlem de les
“Els homes solen aparèixer amb
secretaries, un 67% les ocupen
figures potents i aquells que es
dones. Es comprova de nou que
vol ridiculitzar, com els polítics, a
es perpetuen els estereotips
vegades se’ls mostra vestits de
de gènere i que la pressa de
dona. Les falleres es representen
decisions, també a les falles,
amb una imatge molt dolça,
continua en mans dels homes.
idealitzada” (Isabel Lozano ) 3
Com recorda Lozano: “Els Estaria molt bé veure unes falles
resultats de l’estudi no són sinó
que —a més de denunciar els
un reflex de la societat”. Per
maltractaments, la violència
a ella, l’estudi és una eina per
masclista, la prostitució,
a saber com i on actuar per a
l’integrisme de les religions
mitigar efectes negatius.
o la desigualtat laboral, per posar solament uns exemples—
Parlava Fuset de la reticència
mostraren la societat com un
dels sectors conservadors
conjunt d’iguals, dones i homes
als canvis, posant d’exemple
amb les mateixes capacitats.
l’elecció dels membres dels
Quant a les comissions, l’estudi
jurats de les falles, que
conclou que les dones estan
continuen prevalent els homes.
3. Isabel Lozano Lázaro, anterior regidora d’Igualtat i actual coordinadora general de l’Àrea de Benestar i Drets Socials. Ajuntament de València. 26
Les Beatrius 4 recorden que “no
Per tot, com a feminista,
se li pot donar credibilitat ni
reivindique unes Falles
autoritat a una assemblea de
igualitàries, on totes pugem
presidents, majoritàriament
trobar-nos representades sense
homes, que van decidir descartar
sexisme. Que es done una
la proposta perquè en els jurats
imatge real de les dones, que el
hi haja paritat..., el dèficit de
llenguatge no ens invisibilitze.
dones disponibles té a veure
No ser un cos ni un adorn. Tenir
amb una cultura masclista i una
espai en la presa de decisions.
estructura de la festa que posa
Participar en tot i de tota la festa
barreres a les dones perquè
de forma plena. Un pas més
puguen participar en igualtat de
endavant per acabar amb la
condicions que els homes...”
cultura patriarcal.
Enguany, a impuls de Les Beatrius, un jurat de dones i organitzacions feministes ha avaluat nou falles de la Secció Especial, en resposta a l’establit per la Federació. Tot i reconèixer els avanços que hi ha hagut, com poden ser l’augment progressiu de les pirotècniques o les directores de bandes musicals, o d’altres aspectes com el paper més actiu de la fallera major en la festa, segons l’estudi encara és escassa la presència de les dones en la gestió i l’organització de la festa, tant en la direcció com en les comissions falleres.
4. Les Beatrius, Xarxa de Dones Professionals Valencianes per un Periodisme Feminista. 27
Te re sa Ap ar ic io i M ata llín Pro fe ss ora, vale nt a i f alle ra
“perquè sempre s’ha fet així”
28
coeducar en igualtat
A les dones valentes de ma vida
D
ivendres nit del mes d’abril
Rebombori al casal.
després d’un sopar de pa i
Arrossegamentassos de cadires.
porta en un casal qualsevol. Té
Els homes parlen entre ells,
la paraula el president, un home
les dones es despedeixen i
de poc més de seixanta anys.
els xiquets i les xiquetes que
Tots els homes asseguts al seu
es trobaven jugant en un racó
voltant.
comencen a recollir-ho tot per anar-se’n a casa. Excepte Maria,
- Fallers, ens trobem en una
que no deixa d’observar la
situació prou complicada.
situació amb els seus ulls negres
Després de quasi tres décades
oberts de bat a bat mentre el seu
portant el càrrec de president,
cap no deixa de donar-li voltes a
no puc continuar amb ell. En uns
una cosa.
dies, com ja sabeu, me n’hauré d’anar a viure fora i no podré
Per qué el president només es
ocupar-me’n. Ja ha passat un
dirigia als homes? De segur que
mes des que cremàrem la falla
una dona també podria fer-ho
i si ningú tira un pas endavant
molt bé. Doncs, per qué les
i n’assumeix la responsabilitat
dones callen? Pensen que no són
estarem obligats a xapar el
capaces? No, això no pot ser.
negoci, és a dir, serà la fi de la
No és possible que pensen així!
nostra falla.
Si la tia és dona i, a més de ser molt bona en el seu treball, porta
Silenci sepulcral de sobte trencat
els comptes i l’organització de
per una mosca que sobrevola la
la casa de categoria i coneix a la
calba del president, que l’espanta
perfecció com funciona la falla
i continua parlant.
que estima com ningú.
- Senyors! - colp a la taula- . No
I la seua amiga Margarita
podem esperar més! En quaranta-
també és una fora de sèrie, amb
vuit hores hem de resoldre esta
una capacitat d’organització
situació. S’alça la sessió!
fabulosa i un coneixement
29
superexhaustiu de tot allò que
- Ja ho entendràs quan sigues
cal per a dur una falla endavant.
més majoreta - va respondre
Realment, moltes de les dones
Eloísa mentre entraven a casa - .
de la falla podrien fer-ho genial.
Posa’t el pijama i a dormir, que
Per qué no se n’adonen?!, pensa
demà ens alçarem enjorn.
Maria. Però Maria no podia aclucar l’ull. Però cap d’elles diu res al
Els engranatges del seu cervell
respecte, sols baixen el cap
estaven en constant moviment.
apenades perqué potser la
Tenia una idea, però no sabia
falla del seu cor tinga les hores
com plantejar-li-la a la seua tia.
comptades. L’endemà, mentre desdejunaven, - Maria, se n’anem cap a casa - la
Maria estava molt callada, cosa
crida la tia Eloísa. I Maria corre
gens normal en ella...
als seus braços - Quant li agrada quedar-se amb ella a dormir des
- Qué passa, Marieta, que estàs
que era xicoteta!
tan callada? Qué et passa pel cap?
- Tia Elo - li diu mentre caminen
- Res, tia.
pel carrer-, per qué el president sols parlava en la reunió amb els
- Res? Et conec molt bé i no
homes? és que les xiques no són
podràs callar molt de temps. Ja
falleres?
m’ho diràs quan vulgues.
- Ai, Marieta, mira que eres
- Res, tia. Que... vull que sigues
curiosa! Doncs perqué els llocs
la presidenta! I que em té igual
executius a les falles els ocupen
que sigues una xica! Perqué saps
els homes. Nosaltres, les xiques,
molt més de falles que el carca
ens ocupem d’unes altres
eixe que tenim per president!
feines... Sempre s’ha fet així... - Quina boca que tens, Maria! No - Puix no ho entenc. A mi
m’agrada que parles així de ning˙!
m’agradaria ser presidenta quan siga major i no sé qué hi té a
- És que és de veres, tia! On
veure que siga una xica.
posa que una xica no puga
30
ser presidenta? Estic farta de
- No. Abans, com et diria jo?
sentir que sempre s’ha fet
Manava l’home.
així!, que als llibres parega
que sols hagen fet coses
- Doncs, no entenc com es
importants els xics. I farta del
casaven! Quina sort he tingut
tu, calladeta i somriu,
d’haver nascut ara, tia..., i quina
que així estàs més guapa.
condemna ser dona abans.
Si no fem res perqué sempre s’ha fet així, res canviarà
- Així és, Maria. Afortunadament,
i no em pareix una raó prou
les coses estan canviant...
convincent. A més, de segur que la Margarita i les altres et
Silenci.
podrien ajudar. - Qué penses ara, Maria? - I com has arribat amb nou anys a eixa conclusió? Eres
Maria va somriure. Els seus ulls
un poc atrevida... Però, saps?,
s’il·luminaren.
m’agrada que penses així. És de veres que les primeres falles
La tia Eloísa sabia que esta
que existiren les fundaren
no era una xiqueta qualsevol.
homes, però en eixe moment
Era valenta i lluitadora malgrat
les dones no podien ni votar a
la seua curta edat, cosa que
Espanya.
despertava en ella un sentiment d’admiració i molt d’amor.
- Que no podien votar? Em pareix superfort!
- Estic pensant que si tot allò que em contes va canviar, ja és
- Així eren les coses, Maria.
hora que comencen a canviar
Però eixa era una altra época.
les falles. O és que volem - va
Ara, als anys vuitanta, han
afegir amb determinació posant
començat a canviar. Sabies que
els braços fent nanses - que les
en 1981 s’incorporà al codi civil
falles es queden antiquades?
la igualtat de l’home i la dona al matrimoni?
- No, clar que no, Marieta - va contestar-li Eloísa amb un gran
- I abans no eren iguals? 31
somriure i els ulls vidriosos.
32
El diumenge va arribar en un tres i no res i tots i totes es reuniren al casal per a participar-hi, en l’afer. Maria no va voler perdre’s la cita i no va posar-se a jugar amb els seus amics i les seues amigues al racó on solien fer-ho, perqué encara que com a xiqueta que era no tenia veu a les reunions, notava en l’ambient que alguna cosa extraordinària ocorreria. Les dones no es van asseure al final del casal com feien sempre. Esta vegada era diferent. No estaven assegudes a taula, però sí molt a prop dels homes, darrere d’ells. Prengué la paraula el president com era habitual. - Bé, comencem la reunió. Únic i fonamental punt del dia: elecció de president. Algun candidat al càrrec? Silenci. - Sabeu que este és un assumpte molt seriós. Si cap home s’anima, haurem de deixar donada de baixa l’associació demà mateix, perqué tot quede signat per mi abans d’anar-me’n. 33
Margarita alçà la mà.
per a coordinar tot aquell i tota aquella que volguera treballar
- Digues, Margarita. Passa
per ella.
alguna cosa? - Vinga, xiques, deixeu-vos de - Que si passa alguna cosa? Clar
bromes, que la situació no està
que passa alguna cosa.
per a rifar-se’n.
- A qué et refereixes? No
- No estem de broma. Hem estat
m’espantes així.
parlant al respecte i pensem que és el moment de canviar.
- No et preocupes, presi, que
Estem molt felices amb el vostre
no és per a espantar-se. Anem a
treball durant tots estos anys,
veure. No tenim president i això
però no podem seguir fent les
comporta un greu problema,
coses sempre de la mateixa
és cert. Perqué sols tenim vint
manera sense plantejar-nos si
fallers i entre unes coses i altres
podrien fer-se millor. Nosaltres
a cap de vosaltres us ve bé. I
també som falleres i volem ser-
això és respectable, però esteu
ho en igualtat. Estem cansades
oblidant que no sols hi ha vint
d’estar en l’ombra i potser
fallers a la comissió adulta, sinó
siga el moment adequat per a
també quaranta-tres dones més.
demostrar-ho i poder compartir les responsabilitats amb
- Ha, ha, ha, ha, ha - va riure el
vosaltres plenament.
president estrepitosament- . Estàs suggerint que alguna de
- Vaja, Eloísa. Això no m’ho
vosaltres podria ser presidenta?
esperava jo, xe! No és que no
Una presidenta, ha, ha, ha, ha, ha,
vulga donar-vos una oportunitat,
on s’ha vist això?
però qué en pensaran les altres falles?
Eloísa va prendre la paraula. - Sabem que els canvis són - Ho has entés correctament.
costosos i trencar els prejudicis
Una dona estaria capacitada
encara més, però estem
per a prendre el comandament
disposades a intentar-ho i
d’esta comissió, o, millor dit,
anem a treballar i a lluitar per
34
aconseguir que funcione. De
cercaviles i això que és de veres
vosaltres depén si voleu afegir-se
que lluíen moltíssim quan es
a la nostra causa o dissoldre la
vestien de valencianes, però
comissió, cas en qué la tornarem
callades i somrient no estaven
a alçar nosaltres novament amb
més guapes, sinó més ximples.
qui vulga fer-ho. Perqué elles també eren Xiuxiuejos al casal. Tornà a
persones i com a tals pensaven,
prendre la paraula el president.
tenien prou experiéncia, bones idees i moltes ganes de
- D’acord. A veure. Aleshores,
continuar aprenent i millorant.
quina de vosaltres estaria
I eixes eren les úniques coses
disposada a ser presidenta? Per
imprescindibles per a treballar
votar no perdem res...
per la falla.
Una llàgrima d’emoció va rodar
I perqué amb el pas del temps
per la galta de Maria quan va
la societat evoluciona i hem
veure la seua tia alçant el braç.
d’adaptar-nos-hi, evolucionar
Sabia que ho aconseguiria,
amb ella i deixar de pensar
perqué no hi havia cap persona
que tot ha de fer-se d’una
en aquell casal que estimara tant
determinada manera sols perqué
la seua falla i estava preparada
sempre s’ha fet així.
de sobra per a dirigir-la..., i tant que ho estava. Que orgullosa que es va sentir quan per majoria la van triar, encara que algunes persones no estaven a favor i fins i tot van donar-se de baixa eixe mateix dia de la falla. Però tornarien, estava segura que tornarien i, si no, pitjor per a elles... Perqué les dones no estaven només per a lluir-se a les 35
36
S us an a Rodr í gu ez Garc ía P rofe ssora de L leng u a Cast e llan a
M ír iam N avar ro S anc his Pro fe ss ora de L le ng ua An gle s a
dona, esport i visibilitat
coeducar en esport
Q
uan la profe del nostre fill
encara queda molt de camí
ens proposà escriure sobre
per recórrer. Vint anys enrere,
la nostra experiència en l’esport,
mai haguérem pensat que un
no vam dubtar ni un minut.
partit d’handbol femení fora
Després d’haver viscut durant
retransmès en una cadena
molts anys en un món d’homes
nacional, o que els partits de la
com és el món de l’esport,
lliga de futbol femení pogueren
ens trobàvem en l’obligació de
seguir-se cada setmana.
compartir la nostra visió sobre
Recordem amb certa tristesa
l’evolució de l’esport femení.
quan jugàvem la Copa de la Reina d’handbol i, tots els anys,
Tirant la vista enrere i veient
corria el mateix rumor: “Enguany
la situació actual de l’esport
hi ve la reina” i, per descomptat,
femení, ens envaeix un
mai la vérem.
sentiment de nostàlgia, enveja sana i orgull.
L’any que guanyàrem la Lliga amb l’Handbol Sagunt i
Nostàlgia per uns anys que ens
arribàrem a les semifinals de la
han fet ser qui som. Que ens
Copa d’Europa, podria pensar-
han ensenyat uns valors que
se que era una ocasió perquè
han guiat les nostres vides i que
tots els periòdics s’hagueren
tractem de transmetre al nostre
fet ressò de la notícia però...,
fill. Valors com la companyonia,
res més lluny de la realitat.
l’entrega, l’esforç, el treball en
Eixírem al periòdic As, sí, però
equip, l’empatia i la superació.
amb una intenció reivindicativa.
Valors que cal que siguen la
Férem un reportatge posant
base no només en l’esport sinó
despullades per denunciar
en la vida.
que a les dones no se’ns tenia en compte, que estàvem
L’enveja és una qualitat a la qual
aconseguint grans reptes però
se li atorguen connotacions
continuàvem sent invisibles per
negatives però, en el nostre cas,
a la societat.
no és així. Sentim una enveja sana per veure on han arribat
Per aquesta raó, tenim també
les dones, en aquest cas, les
un sentiment d’orgull, ja que
dones esportistes. Tot i que
som conscients que, haver
37
aconseguit arribar al punt on
és necessari un canvi en la
som hui, no haguera estat
mentalitat de la societat. No
possible sense aquells primers
ajuda a aconseguir aquesta
passos, sense algú que marcara
meta el fet que, des de molt
la senda i començara la lluita
menuts, als xiquets i les
per a aconseguir la igualtat.
xiquetes se’ls ensenya que
Una lluita que, lluny d’acabar,
són diferents. D’açò vam ser
no ha fet més que començar, ja
testimonis aquest estiu en la
que encara queden molts tabús
Volta a Peu de Sagunt on, en
per trencar, moltes barreres per
la categoria Chupetines (de
superar i molts prejudicis per
0 a 5 anys), corrien en dues
destruir.
carreres separats per sexes. Quin missatge estem enviant
Perquè la igualtat siga un
als nostres fills? Hauríem de
fet i no una mera quimera,
replantejar-nos que qualsevol
38
persona, acció o organisme forma part de l’educació dels nostres fills i que els exemples que ells prenen i les accions que veuen de menuts són els que guiaran les seues vides i formaran el seu pensament. No és prou parlar de la igualtat, cal actuar i posar-la en pràctica. Eixa és la millor educació per a les noves generacions. Només mitjançant els valors i l’educació, pot una societat desenvolupar-se i continuar evolucionant.
39
40
A na L lue sma Gordo Pro fess ora d e Biol og ia i Ge olog ia de l’I ES Clo t de l M oro
coeducar en ciència
de major vull ser... astronauta
E
ls estudis d’educació
Segons les dades del Consell
superior relacionats
Nacional d’Educació (CNED), els
amb les Ciències es veuen
hòmens predominen en l’àrea
recompensats en el mercat
de tecnologia, on s’inclouen
laboral, encara que les
les enginyeries i les ciències.
àrees d’estudi es troben
Mentre que les dones són
condicionades en gran
majoria indiscutible en les
mesura per les diferències
carreres de salut, educació i
de gènere a Espanya i als
ciències socials.
països de l’OCDE, conclou
aquest organisme internacional.
Aquests són només un exemple de la bretxa de gènere que
Igual que en la majoria de països
existeix actualment a Espanya
de l’OCDE , les espanyoles
relacionada amb els estudis de
tenen poca presència en els
Ciències.
1
estudis de STEM i, en canvi, una 2
presència “desproporcionada”
Alguns dels motius de l’elecció
en carreres relacionades amb el
dels estudis de les xiques i
sector educatiu (Espanya, 79%;
els xics són una combinació
OCDE, 78%), així com en salut i
d’estereotips, expectatives dels
benestar (Espanya, 72%; OCDE,
pares, mancança de referents
75%).
femenins, desconfiança cap a les Matemàtiques i una utilitat social
No obstant això, tot i el biaix de
poc visible (font: El Mundo).
gènere, el 30% dels espanyols que seguiren estudis superiors
Però la nostra història ens
en el nostre país cursaren alguna
mostrarà que no sempre les
de les àrees STEM, una de les
xifres són importants i que
proporcions més elevades entre
de vegades les estreles estan
els països de l’OCDE (font:
més a prop del que nosaltres
Público).
pensem.
1. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. 2. STEM és un acrònim que es refereix a les àrees de coneixement en les quals sovint treballen els científics i els enginyers, science, technology, engineering and mathematics (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). 41
Tot començà amb un
era el fet que l’ Homo sapiens
RINGGGGGGGG...
haguera arribat al nostre satèl·lit sinó que cap dona hi haguera
Valentina va pegar un bot a la
allunat encara a hores d’ara.
cadira quan va sentir el timbre
Cada vegada ho tenia més clar.
de canvi de classe. Havia acabat l’hora de valors i ara
En acabar la classe de
tocava tecnologia. Des que
tecnologia Valentina es va
fa uns dies la professora de
quedar una mica endarrerida
ciències els havia estat parlant
amb la intenció de parlar amb la
del 50 aniversari de l’arribada
profe, volia demanar-li consell
de l’home a la lluna, només
sobre uns materials que havia
somniava en les estreles i en
d’aconseguir.
l’immens espai. El documental començava així...
Valentina 3 era una xiqueta curiosa, inquieta i molt creativa
“En 2019 se cumplen 50
d’onze anys que vivia en un poble
años de la llegada del
qualsevol d’un país qualsevol.
hombre a la Luna, un hito
Tenia una gosseta anomenada
histórico que llevaron a
Tesla4 la qual l’acompanyava a
cabo los astronautas Neil
tots els llocs.
Armstrong, Buzz Aldrin y Michael Collins a bordo del
Des de molt menuda ajudava son
Apolo XI. La llegada del
pare en la reparació de motors i
hombre a la Luna es una de
d’altres aparells electrònics que
las mayores hazañas de la
es trencaven a casa i li encisaven
historia de la humanidad”.
les matemàtiques i els números. Tot començà quan feia dos
Però, en realitat el que més li
aniversaris li havien regalat un
cridava l’atenció a Valentina no
telescopi…
3. Valentina Tereshkova és una cosmonauta i política russa i enginyera, ja retirada. Es va convertir en la primera dona que va arribar a l’espai. 4. Tesla, Inc. és una empresa nord-americana ubicada a Silicon Valley, Califòrnia, i liderada per Elon Musk, el qual dissenya, fabrica i ven cotxes elèctrics, components per a la propulsió de vehicles elèctrics i bateries domèstiques a gran escala. 42
El millor amic de Valentina era el
matemàtics, fabricat diverses
seu veí Manel. El xiquet tenia nou
maquetes, buscat materials
anys i passava les vesprades
adients, fabricat un motor de
jugant a curar els seus ninos.
propulsió i llegit molta molta
Una tireta al braç de Rosita, un
bibliografia científica.
embenatge al peu de Leo, una mica de Betadine al cabet del
Uns quants anys després la
Sr. Potato...
nostra protagonista va estudiar Enginyeria Aeronàutica i va
Els dos xiquets jugaven molt
aconseguir obtindre una beca a
al jardí de Valentina on tenia
la coneguda acadèmia Sally Ride
son pare la xicoteta caseta de
Science 6.
ferramentes. Manel va estudiar Infermeria i es va convertir en un excel·lent
— Mira, Manel, et presente
professional de la salut com ell
el meu projecte secret. L’he anomenat “Projecte Artemisa ”!! 5
sempre havia somniat ser.
— va exclamar Valentina. Començàvem dient que cap — Ohhh... i què és? — preguntà
dona havia xafat la Lluna...
Manel.
encara. Però uns quants cràters del nostre satèl·lit porten el
— És un prototip de coet espacial
nom de dones que han marcat
— contestà Valentina.
la història de la Ciència. En són pocs, una trentena, comparats
Valentina havia estat treballant
amb els centenars als quals
de valent en el seu projecte.
s’ha posat nom d’hòmens
Havia mesurat, fet càlculs
il·lustres.
5. El Projecte Artemisa va ser un projecte de vol espacial privat per establir una base permanent i autosostenible a la Lluna per a 2002. 6. Sally Ride Science a la Universitat de San Diego es centra en el desenvolupament professional per a professors en educació STEM. 43
44
45
Tenen el seu forat a la Lluna
oh sorpresa!: tampoc es troben
investigadores com Marie Curie ,
Katherine Johnson 15 i Margaret
Leise Meitner 8, Maria Mitchel 9,
Hamilton 16... encara.
7
Caroline Herschel 10 o la primera dona que viatjà a l’espai, la russa
En resum, a les aules la
Valentina Tereshkova. Però
coeducació en ciències està
falten Ada Lovelace , Rosalin
present, però la realitat fora és…
Franklin , Sally Ride , Mae
una altra història.
Jemison ... i un llarg etcètera. I,
11
12
14
13
7. Maria Salomea Skłodowska-Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867-Passy, 4 de juliol de 1934). Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera persona en rebre dos premis Nobel en diferents especialitats —Física i Química. 8. Lise Meitner (Viena, 7 de novembre de 1878-Cambridge, 27 d’octubre de 1968) fou una científica física sueca d’origen austríac que va investigar la radioactivitat. Meitner va formar part de l’equip que descobrí la fissió nuclear. 9. Maria Mitchell (Nantucket, Massachusetts; 1 d’agost de 1818-Lynn, Massachusetts; 28 de juny de 1889) va ser una astrònoma nord-americana, la tercera dona a descobrir un cometa, al qual posaren el seu nom: Miss Mitchell’s Comet. 10. Caroline Lucretia Herschel (Hannover, Alemanya, 16 de març de 1750-Hannover, 9 de gener de 1848) fou una astrònoma alemanya. 11. Augusta Ada King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815-íd., 27 de novembre de 1852), coneguda habitualment com Ada Lovelace, va ser una matemàtica, informàtica i escriptora britànica, cèlebre pel seu treball relacionat amb la calculadora d’ús general de Charles Babbage, la denominada màquina analítica. 12. Rosalind Elsie Franklin (Londres, 25 de juliol de 1920-Londres, 16 d’abril de 1958), química i cristal·lògrafa anglesa, responsable d’importants contribucions a la comprensió de l’ADN, de l’ARN, dels virus, del carbó i del grafit, amb un important impacte en els avanços científics de la genètica, el qual no es va reconèixer de la mateixa manera que els treballs de James Dewey Watson, Francis Crick i de Maurice Wilkins. 13. Sally Kristen Ride (Encino, 26 de maig de 1951-La Jolla, 23 de juliol de 2012), física nord-americana i astronauta de la NASA que en 1983 es va convertir en la primera dona dels Estats Units a conquerir l’espai exterior. 14. Mae Jemison (Decatur, Alabama, 17 d’octubre de 1956) enginyera, metgessa i astronauta de la NASA. Fou la primera dona afroamericana a viatjar a l’espai. 15. Katherine Coleman Goble Johnson (26 d’agost de 1918) és una física, científica espacial i matemàtica nord-americana que ha contribuït a l’aeronàutica dels Estats Units i els seus programes espacials. 16. Margaret Hamilton és una científica computacional, matemàtica i enginyera de sistemes. Fou directora de la Divisió d’Enginyeria de Software del Laboratori d’Instrumentació del MIT. 46
Fonts bibliogràfiques consultades Diaris digitals Público www.publico.es El Mundo www.elmundo.es Biografies científics www.kids.csic.es Ciència i Tecnologia a Espanya www.datagora.es Informe sobre Ciència i Tecnologia a Espanya www.fundcionalternativas.org www.tesla.com Projectes aeroespacials www.infoespacial.com www.universidadescr.com El viatge de l’Apollo II a la Lluna www.ccma.cat
47
48
J osé Lu is Lag ardera Ven tu ra Per io dis ta i fa ller
coeducar en inclusió
la inclusió en la festa de les falles
S
ón les falles inclusives?
cas sí que és cert que cada vegada més actes compten amb
Aquesta és una pregunta
un o una intèrpret de llengua
que ens hauríem de fer tots
de signes, perquè tothom puga
els anys, regint-nos per uns
seguir el que s’està dient. Això sí,
paràmetres que caldria anar
aquestes accions les solen dur a
millorant exercici rere exercici.
terme especialment organismes
Evidentment, la festa ha
públics, com ara ajuntaments o
evolucionat molt positivament
juntes locals, mentre que a les
en les darreres dècades, però
comissions continua sent una
tal vegada el ritme podria haver
utopia. És clar que a vegades no
sigut molt més eficient, perquè
seria necessari si hi ha la certesa
encara ens queden moltes coses
que cap persona sorda estarà
per fer.
en l’acte (si és a nivell privat), i que suposa una despesa extra,
Encara hui en dia hi ha estigmes
però cal fer l’esforç si volem
que continuen vigents, i
continuar avançant. Aturem-nos
l’obertura de les falles per a certs
ara a pensar en les persones
col·lectius socials continua sent
amb mobilitat reduïda. De segur
una llosa. Fixem-nos-en primer,
que us venen a la ment un
per començar, en les persones
bon grapat de casals fallers o
amb diversitat funcional.
d’edificis públics que compten
Quantes falles de les que heu
amb barreres arquitectòniques
visitat en els darrers anys s’han
que impedeixen que aquestes
adaptat en braille perquè les
persones puguen circular
persones invidents puguen
de forma autònoma, sense
també conèixer la crítica d’allò
necessitar ajuda per a accedir al
que s’ha plantat al carrer? Les
recinte o per a anar al bany, per
podríem comptar amb les dits
posar alguns exemples. En una
de les mans. I és una llàstima
festa que se suposa inclusiva,
que ja entrada la segona dècada
aquestes situacions ni s’haurien
del segle XXI, aquestes accions
de plantejar.
continuen sent excepcionals. Allò estrany hauria de ser no comptar
Però dels exemples que he
amb això. Passa el mateix amb
esmentat dalt, no vull que ens
les persones sordes. En aquest
quedem en persones que tan
49
sols han de visitar o de participar
conversava amb l’artista fallera
en determinats actes. La reflexió
Tedi Chichanova sobre aquest
ha d’anar més enllà. No són
sentit. Ella va arribar i va saber
moltes les falles que compten
obrir-se un camí (el seu esforç
entre els seus membres amb
li va costar). Va aprendre l’ofici
gent que pateix algun dels casos
de fer falles i ara mateix és una
comentats, o que pateix altres
artista reconeguda a la ciutat
malalties cròniques. I no estic
de València i en altres municipis
dient amb això que les falles
valencians, amb un bon grapat
discriminem aquests col·lectius
de premis. Però Tedi em contava
perquè no formen part de la
en l’entrevista que vam fer per
festa, sinó que moltes vegades
al llibret de la falla Selgas Tovar
són elles les que no s’animen a
que les comissions falleres eren
integrar-se perquè saben que no
al principi reticents a comptar
disposen de les facilitats i les
amb ella, i li tancaren moltes
oportunitats que sí que tenen
portes, de la mateixa manera que
la resta de membres. Per tant,
també es mostren reticents a
treballar això també hauria de
l’hora de fer que als immigrants
ser un tema a plantejar-se.
els puga resultar atractiu formar part d’una comissió.
No obstant, però, aquestes
Obrir-se a qui no és com tu
diferències no afecten tan
per a comprendre’l i que ell et
sols persones amb algun
comprenga. Perquè no oblidem
problema físic o psíquic. També
que la convivència i el respecte
ens referim en aquest sentit
es fonamenta als espais socials,
a col·lectius desfavorits o
i als barris res hi ha millor que
desprotegits en molts aspectes
trobar-se al voltant de la falla.
com ara els immigrants. El
Per què no fem també per obrir
percentatge de persones que han
la nostra festa a les persones
vingut de fora i formen part de
que són de fora però que porten
la festa fallera és ínfim, si bé és
temps vivint ací i els agradaria
cert que cada vegada més gent
saber què se sent al formar part
d’altres nacionalitats i cultures
de les falles?
fa per integrar-se i formar-ne part. Malgrat això, continua sent
En altres qüestions sí que s’ha
insuficient. Fa un parell d’anys
avançat molt, però encara
50
continua havent una bretxa
de poder ser gaudida per totes i
notable. Ara ja no ens és estrany
tots, independentment del sexe,
veure presidentes de falla o de
la raça o la seua aparença física.
Junta Local, o dones ocupant
Aquests valors són els que
càrrecs importants. Però el
hem d’inculcar-los als nostres
nombre continua sent reduït si
fills i filles; als xiquets de hui,
ho comparem amb els homes.
que seran els adults del demà i
Encara continua sent notícia
continuaran amb el testimoni de
en alguns llocs que una dona
l’essència del que som.
es llance a dirigir i governar una comissió o una federació
Quines falles vols deixar-los tu a
de falles. Quan hauria de ser ja
les generacions que venen?
totalment normal. Quan arribarà el dia en què açò ja no ens
Jo ho tinc clar: unes falles
resultarà cridaner?
vertaderament inclusives.
I per poder contrarestar aquestes diferències que encara romanen a la festa, tot es resumeix en una paraula: educació. És senzill de comprendre. La festa evoluciona i ho fa de la mà de les persones que la sostenen. Igual que els monuments o les indumentàries dels anys 50 disten molt del que veiem hui en dia, també ha de veure’s l’adaptació i la millora en la forma de veure i d’integrar-se en la festa, un canvi que sembla anar a marxes més forçades. Sols quan canviem la perspectiva i mirem cap al futur, podrem comprendre que una festa que ja és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ha 51
Ge mma A ltu r Alo nso P rofe sso ra i Pres ident a de L le tre s Fa llere s
intentar o aconseguir la coeducaciรณ en el mรณn faller?
52
coeducar en inclusiรณ
U
na pregunta que ens
dins del món faller, però, per
preocupa molt, sobretot
sort, moltes coses han canviat;
si ens dediquem a l’educació i
encara que a dia d’avui queda
estem dins del món faller.
molt a fer.
Quan em proposaren escriure en
Recorde quan era menuda i el
el vostre llibret sobre aquesta
meu pare baixava a les reunions,
temàtica em vaig alegrar, ja
a muntar el monument, a
que t’adones que la coeducació
organitzar els principals actes,
va més enllà de les escoles i
als sopars durant els quals
les famílies. I no som sols els
tenien lloc les reunions..., entre
docents els que ens volem
un munt de coses; al mateix
sensibilitzar els xiquets i les
temps, la meua mare, com la
xiquetes vers aquest tema. Soc
resta de les dones de la falla,
mestra, fallera i actualment
es feien càrrec dels fills i de les
presidenta de la Federació
filles, es preocupaven que els
de Lletres Falleres. Per a mi
vestits estigueren preparats per
tot un orgull fer referència
a cada acte, baixaven a preparar
a la coeducació, ja que està
els menjars per als muntadors,
costant molt veure una dona
feien els bunyols i la xocolatada,
al capdavant d’un càrrec i cal
decoraven l’escenari per a les
donar a conèixer a la societat
exaltacions i netejaven el casal
que totes les persones ho
contínuament.
podem fer. A mi, personalment, m’agradava La coeducació té com a objectiu
més la tasca del meu pare,
disminuir el màxim possible tots
però en aquell moment era el
aquells efectes i conseqüències
que hi havia i el que ens havien
d’una educació sexista. I el món
ensenyat. Els anys anaven
faller és un món sexista?
passant i les dones anaven agafant un altre lloc a la falla;
He crescut en un àmbit on
s’encarregaven de fer algun
sempre ens han diferenciat
acte, organitzaven alguna festa,
quines eren les tasques pròpies
baixaven a les reunions, donaven
de les dones i quines eren les
la seua opinió..., fins arribar al
tasques pròpies dels homes
dia d’avui.
53
El que es pretén a dia d’avui és educar els xiquets i les xiquetes amb una visió equitativa, més enllà dels estereotips, amb valors, actituds, corregint les diverses discriminacions i valorant les diferències enriquidores dels dos sexes. Actualment, les falles parlen molt sobre la coeducació, igualtat entres homes i dones com a valor social, la noviolència de gènere..., i per això ja són moltes les poblacions on les falles tenen molt a veure amb aquesta temàtica. Fins i tot s’han atorgat premis, subvencions i reconeixents. Però cal tenir molt present i tractar amb molta cura aquest tema, ja que és molt seriós el que estem tractant. Hem de pensar la millor manera per a no ferir els sentiments de qualsevol persona i, sobretot, facilitar des de dins del món faller el benestar de totes les persones. Sense anar més enllà, què passa si una xiqueta vol vestir-se amb pantalons i jupetí? Què passa si una dona vol ser presidenta o un home faller major? Hi ha moltes preguntes que en moltes comissions falleres no 54
tenen resposta. I, per sort, en
Les associacions falleres tenen
unes altres ja estan canviant
molt a dir en un espai on té
els seus reglaments de règim
cabuda tanta diversitat de
intern per a poder facilitar molt
persones; la falla és un aparador
més les coses. Per tant, des
immillorable per a donar a
d’ací animaria a mirar més enllà,
conèixer tots els valors que es
veure tot el que ens envolta i
poden traslladar de manera
facilitar tot el que estiga a les
directa.
nostres mans. Cal sensibilitzar la gent i les Intenten o aconsegueixen les
persones que en formem part,
falles coeducar? Des del meu
perquè tots som responsables
punt de vista, sí. Educar en
dels fets que duem a terme i
igualtat no correspon sols a
de les conseqüències que se’n
les famílies i a les escoles.
deriven.
Els polítics, la televisió, el nostre barri, la publicitat, les
Com deia Nelson Mandela:
xarxes socials, les diverses
“L’educació és l’arma
associacions com les falles...,
més poderosa que podem
entre altres entitats o col·lectius,
utilitzar per a canviar el
han de col·laborar si volem
món”. Fem-ne ús i fem un canvi
un món millor, amb igualtat,
en el món que ens envolta.
sense discriminació de races, religió, poder adquisitiu, gènere, orientació sexual... Avui ja són algunes falles les que lluiten per a visibilitzar aquesta coeducació, mostrant la diversitat en els seus llibrets, manifestant crítiques en els seus monuments, fent causes per a donar suport, duent a terme canvis en els reglaments i, sobretot, lluitant pels drets de tots i totes. 55
Ger mรก n Es t eller Llรกc er
salutaciรณ del president
56
S
alutacions un any més a tots els qui estiguen
llegint aquestes línies. Enguany compartim exercici Andrea, Alfredo i jo, no hi ha fallera major. Un any que parlem de coeducació, de llengua, diversitat, igualtat, inclusió, coeducació dins de les comissions falleres i, un tema important, la dona i la ciència, un tema que en les dates en què aquest llibret arribarà a les seues mans, farà aproximadament un mes que s’haurà celebrat el dia internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Durant aquest exercici hem volgut aportar la nostra col·laboració a la igualtat, sense diferències de sexe, per això vull, en el meu nom i en nom de la meua comissió, convidar-los a veure els nostres monuments, llegir el nostre llibret i passar les falles amb nosaltres, gaudint de la festa. Bones falles 2020!
57
comissió executiva Presidència
Germán Esteller
Vicepresidència 1a
Miguel García
Vicepresidència 2a
Ángel Carrascosa
Vicepresidència 3a
Jaime Alfaro
Vicepresidència 4a
Nerea Garcia
Secretaria
Consuelo Tarazona
Vicesecretaria
José Vicente Pérez
Tresoreria
Enrique Villalba
Comptadora
Laura Gonzalez
Casalera
Sonia Martínez
Pirotècnia
Rafael Pérez
Loteria
Rosa Aguilar
Cultura
Sheila Pérez
Esports
Antonio Carruana
D. Infantils
Vanesa Bosch
D. Infantils
Belinda Merlos
D. Bandes i “fajins”
Vicenta Canós
D. Festejos
Sonia Peruga
D. Fetejos
Tania Fernández
D. Festejos
María López
D. Incidències
Rebeca Muñoz
D. Llibret
Merche Aleixandre
D. Viu les Falles
Asun Borras
58
59
comissió Esther Escamilla Fraga
Melania Calatayud Crespo
M. Jose Almarcha Fraga
Andrea Olivares Gurrea
Esther Talavera Martinez
Alba Fernández Romero
M. Teresa Ferruses Clemente
Vicenta Canós Erruz
Cristina Sanchez Gonzalez
Asun Borrás Montañana
Maria Gonzalez Saez
Nerea García Canós
M. Carmen Soriano Tovar
Tania Fernández Chiva
Laura Peris Boix
Lidia Villalba Gomez
Elisa Esmeralda Dolz Lucas
Estefanía Martínez Clemente
Claudia Olivares Aguilar
Barbara Martínez Clemente
Neus Torres Esquer
Belinda Merlos Cortes
Aurora Aleixandre Villalba
Consuelo Tarazona Antonino
Maika Bellver Soriano
Merche Aleixandre Vila
Elena Villalba Alvarez
Vanesa Bosch Valero
Sandra Garcia Roman
Úrsula Sarió Peruga
Rosa Canós Erruz
Sonia Martinez Clemente
Laura Oliver Urbano
Rebeca Muñoz Oliver
Lorena Munera Fernandez
Laura Gonzalez Pérez
Rosa Aguilar Tortajada
Sonia Peruga Ayete
Maria Torrente Aguilar
Mª José Gomez Garcia
Maria López Civera
Belen Gonzalez Pérez
Kika Peris Fenollosa
Tamara García Canós
Sara Anguita Gimenez
Sheila Pérez Canós
60
Francisco J. Torrente Aguilar
Sergio Sanchez Pérez
Fernando Simon Casquel
Raul Bautista López
Jaime Dominguez Calvo
José Boix Casanova
Vicente Monesinos Arques
J. Vicente Pérez Arjona
Ovidio Sanchez Plaza
Enrique Villalba Martinez
Luis Bellver Mas
Miguel García Moreno
Sergio Laguarda Julian
German Esteller Llacer
Rafa Perez Blasco Antonio Carruana Gomez Germán Ramón Beltrán José Salvador Hens Adrian Blanes Duarte F. Javier Costa Garcia Francisco M.torrente Marti Angel Carrascosa Hernandez Juanma Lozano Falcon Josep Navarro Rausell Jose Juan Caballero Fernández Luardo Puig Ortega Jaime Alfaro Pardo Daniel Muñoz Clemente Fran Fernández Moreno
61
62
cinc desitjos Artista / Rubens Marzà Ventepani
Tant de bo fora tot tan simple com ocorre als contes, colp de peu, llàntia, fregar, geni, i a demanar el que vullguem, que amb uns quants desitjos tot ens quede solucionat, però com que eixa llàntia màgica encara no l’hem trobat, a l’artista faller hem demanat que ens plante una de ben gran. Que no sense fregar isca un geni, no, canviarem, “una” geni, que siga dona, i per què no? Potser no existeixen dones geni? I tant que sí, però no totes les que voldrien o podrien. La nostra du la força al costat i la saviesa l’acompanya. Sabent açò i sobre coeducació, només n’hauríem de fer campanya. Quan ens pregunte pels tres desitjos, farem com al mercat, un poquet de gràcia i salero, que és ben nostre això del regateig, no per ser gorrominos o aprofitats, però és que n’hi ha necessitat, quan conegueu tota aquesta història, raó donareu, l’ocasió ho mereix. Si fora tan amable de concedir-nos-en cinc en lloc de tres…
63
Primer desig. El pròxim Nobel… Per a mi! (a Marie Curie) Potser a ella li posaren alguna volta la cameta, per si queia, que en sa casa es quedara queta. No ho sabem, però prou cabuda hauria de ser la dona, pensaria…, no me guanyareu…, si és per ser cabuda, ací jo, amb tots vostés, també tinc cabuda! Pionera i capaç, per eixe laboratori anava ella més xula que un huit…, fixa’t en el que et dic, aconseguir dos Nobels és més que fer història, tinguem en compte l’època…, fosca com la nit, on tots pensaven que eixe no era bon lloc per a una dona. I aquesta xica que l’admira i amb ella li cau la bava, encara que la veueta de dins (i de fora) li diu: —No, tu ací no, seràs l’única, se’n riuran. —Calleu tots! Ací mane jo! I vaig endavant! Moltes idees, vocació i voluntat… per a una eficaç vacuna inventar, tripular un important viatge espacial, o un nou sistema informàtic programar.
64
Segon desig. El 50% Tots ens ho diuen, hòmens i dones iguals, però ara, tornant de mala gana a la realitat, potser a tu, però a mi els números no m’ixen, per més que faig l’operació, el resultat…, mil vegades m’està eixint descompensat. Visibilitat, benvolguts hòmens i dones, un colp de vista a la política: desequilibrat, i la gent referent a la cultura…: desbaratat, salari per una mateixa feina, què m’estàs contant? I bé, vols que continue? No, veritat? Cert, en tot açò el més just és estar al 50%. O quedar-se, almenys, molt propet. Tercer desig: una família “normal” El xiquet és del pare de qui pren l’exemple, la xiqueta ho fa igual, però de sa mare, és d’ací d’on ve allò de “de tal buc tal eixam”, el pare treballa, veu futbol o baixa al bar. La mare és secretària i es fa càrrec dels xiquets i de la llar. I el Nadal a aquesta casa per fi va arribar. Als xiquets, els varen dur tot el que han demanat. A ella una nina per cuidar, un joc de neteja i una cuineta, que li va agradar. A ell, un baló, un videojoc de carreres i un nou xandall.
65
Quart desig: professorat eficaç A tu, estimat visitant d’aquesta falla, ja que ets ací, aquesta professora una lliçó vol donar-te… De mates, o socials, o llengua, tant fa. Mira al teu voltant, hòmens i dones, molts d’ells anaren junts a les escoles, però què caram ha passat? Si les lliçons eren per a tots les mateixes… Ara molts teniu treballs “d’hòmens” o “de dones”, quelcom no està funcionant. Un mestre, professor, a més d’ensenyar, ha de saber motivar i valors inculcar. Cinqué desig: una visió neta del llenguatge Haurem de posar-nos unes ulleres ultravioleta ben grans, que no es diga…, que segur que ens queden bé, i tal vegada a través d’elles tots veiem com de bruts, a voltes, ho fem sense voler. Però és que solem ser-ho quan parlem, fins i tot pronunciat per dones increïblement…, perquè el masclisme i el no respecte estan presents en el nostre vocabulari, en televisió, imatges i per tot arreu. És en ple segle XXI en el que som, ja queda lleig que pronunciem i utilitzem paraules pròpies de les dones per causar menyspreu.
66
un any en imatges
67
68
premis Generalitat
tercer lloc cursa
bateig
nit d’albaes
fira d’abril
fira d’abril
69
setmana fallera
crida
setmana cultural
cremà
proclamació
proclamació
70
tortades
tortades
trobades
presentaciĂł del llibret
play-backs
halloween
cremĂ infantil
publicitat
71
CANS ANIMALS C/ Alcalde Blasco nº 20 T. 605 823 173 Siguenos en Faceboock y Twitter www.cansanimals.com Sagunto (Edificio Nou Saguntum) INSTALACIONES GARCÍA Vicente García T. 696 455 764 nstalgarcia@hotmail.com VORA RUI Avd. Sants de la Pedra, 91 b T. 962 666 165 / Sagunto 72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91