La xicalla
Coeduquem el futur
Edita
A.C. Falla Doctor Palos Coordinació
Merche Aleixandre Vila i CheloTarazona Antonino Equip de treball
Angel Carrascosa Hernández, Aurora Aleixandre Villalba, CheloTarazona Antoninoi Merche Aleixandre Vila Col·laboradors
Aurora Aleixandre Villaba, Rosa Benet Carot i Estíbaliz Sàez Moreno Maquetació
Yogur de Fresa Depòsit legal V-3365-2017
La present publicació participa en la convocatoria del
premisde la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’úsdel valencià.
Este llibret participa en elsPremisde LletresFalleres. (www.lletresfalleres.org).
4
Índex Salutació del President Infantil . . . . . . . . . . . . . .
/ 4
Exaltació del President Infantil . . . . . . . . . . . . .
/ 6
Salutació de la Fallera Major Infantil . . . . . . . . . .
/ 8
Exaltació de la Fallera Major Infantil . . . . . . . . .
/ 10
Comissió infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
/ 12
Esbósi verset del monument infantil . . . . . . . . . .
/ 14
I què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . / 16 Aurora Aleixandre Villalba. Professora Infantil
El Gos Gauss i la màgia de les matemàtiques . matemàtiques . . . . / 36 Rosa Benet
Carot
Comencem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . / 48 Comencem? Estíbaliz Sàez Moreno
5
6
Salutació
del president ifantil AlfredoFerrer García
H
ola, soc Alfredoi enguany, juntament ambXermi
i Andrea, tinc el privilegi de representar la meua
comissió.
Solssoc faller desde fa dosanys, però lesfalles, d’una
manera oaltra, sempre han format part de la meua vida. De xicotet, el que sempre havia somiat era ser faller.
Així doncs, m’agradaria donar lesgràciesa totselsque ho han fet possible. En especial alsmeusparesi a Úrsula, gràciesa la qual, fa dosanys, vaig descobrir aquesta comissió.
Per a finalitzar, vull invitar-vosa disfrutar lesfallesa Doctor Palos, al costat de totsnosaltres. Gràciesi bonesfalles! 7
Exaltació
del president ifantil AlfredoFerrer García
B
é, què voleu que vosdiga d’Alfredo? Per a mi ésl’aleta del meu coret, perquè desque va nàixer hem estat juntets. Sempre, toteslescosesleshem fet junts. Noésperquè siga la seua iaia, soc sa tia, però al costat de lesiaies, em pose jotambé. El vull molt, ell a mi també. Ésun xiquet que, tot açò de lesfalles, a ell li ha vingut “com l’anell al dit”, perquè tot allò en què esposa, tot hofa. Però açò ésuna cosa gran, quan passa Sant Josep, l’endemà de matí ja està dient-nos: —Tia, arreplega’m açò, arreplega’m allò! —Home, però si encara nohasvist la falla. —Sí, tia, però ja la tinc al cap. Ésa dir, que ésuna meravella. Què vosdiria jo? L’acte de hui..., he passat moltsactesambell, totsmeravellosos, però este de hui m’ha tocat molt el coret. Elsdone lesgràciesa tots, al president, a la junta, a totsels que l’hagen organitzat, que ha estat molt ben organitzat. Jo estic molt contenta. 8
9
10
Salutació
de la fallera major ifantil Andrea SerranoSánchez
H
ola, em dic Andrea, tinc 11 anys, soc una xiqueta molt tímida i vergonyosa. Enguany represente la
comissió infantil de Doctor Palos.
Ambcinc anysvaig ser fallera per primera vegada i desde llavorssomnie ambaquest moment i ara, gràciesalsmeus iaiosi a la meua mare, per fi he fet realitat el meu gran somni, ser fallera major infantil.
Lesfallessón moltsimportantsper a mi, m’encanta vestir-
me de fallera, l’olor a pólvora, gaudir de cada cercavila en la setmana fallera.
Enguany sé que aniré molt ben acompanyada en lescercaviles al costat de Germán i Alfredo, i nomésespere gaudir de cada moment d’aquest any inoblidable per a mi.
11
Exaltació
de la fallera major ifantil Andrea SerranoSánchez
H
ola, Andrea, per a parlar d’algú nosempre ésnecessari conèixer-loa fons, a vegadesnomésésnecessari observar i escoltar com en parlen elsaltres. Erestímida, afectuosa, bona germana, filla, neta i amiga de lesteuesamigues. Desdel dia que et vaspresentar a fallera major, s’ha notat un canvi en tu.
Ésfàcil comprovar que estàsgaudint aquesta experiència, es nota i esveu l’alegria de la teua cara i elsteusactes. Has perdut un poquet de la teua timidesa, cosa que t’ajuda a relacionar-te molt mésambla gent. Aprofita aquest any, per experiència et dic que passa molt ràpid, encara que ja hoestàs comprovant, veritat? Quan te n’adones, ja han acabat lespresentacionsi estem gaudint de la setmana fallera, i, ací sí, ja estem en la recta final.
Estic segura que hasfet bonesamistatsi lescomparteixes ambAlfredo, hastingut sort, tensun bon presi infantil. Continua vivint ambil·lusió totselsactesque encara queden, esconvertiran en bonsrecords. Siguesfeliç, gaudeix, riu i, si cal, plora de felicitat, però sempre ambaquest somriure en la teua cara. Enhorabona, Andrea, i bon regnat. 12
13
Comissió infantil
Nuria Simon Navarro
Ainhara Villena Escamilla Adriana Alcaide Talavera Laura AlejosFerruses
Ainhoa SerranoSanchez Mei Bautista Muñoz Vega Perez Peris
Elisa MonchoDolz
Elena MonchoDolz
Maria MontesinosAlmarcha
Claudia MontesinosAlmarcha Raquel Carruana Olivares Claudia BlanesAleixandre Ainhoa Costa Bellver
Irene NavarroMunera Sara Pérez Martinez
Mar Aleixandre Ibañez AmparoVillalba Peris Zoe Bautista Muñoz 14
Noa Bautista Muñoz
Daniela CaballeroBosch Carmen AlfaroPeris
Blanca Sanchez Merlos Carla Boix Sario
Nerea GonzalesBellver Paula Pérez Martínez Erika Costa Bellver
Andrea SerranoSanchez LeoRamón Fernandez Xavi
Villena Escamilla
Izan GonzalesBellver Paul Sánchez Merlos
FernandoCaballeroBosch Imanol Pascual Garcia Jaime AlfaroPeris
Vicent Aleixadre Ibañez AlfredoFerrer Garcia
15
El tren del saber
16
H
ola, xiquetsde Sagunt, enguany, del 14 al 19 de març, muntarem una atracció nova al nostre poble, posarem
el clàssic tren de la bruixa, però noésun tren normal, al contrari, ésun tren molt especial, ací cap bruixa ni cap
mostre enspegarà graneradesal cap quan passem prop d’ells, en este tren la bruixeta ensensenyarà el poder de la lectura. Un llibre i la nostra imaginació éstot el que necessitem per
a gaudir d’un món fantàstic on podrem ser el personatge que vulguem. Farem un breu repàsd’algunsescriptorsvalencians,
algunsvaren pertànyer al segle d’or de la literatura, ja que la nostra llengua va tindre el seu propi segle d’or de leslletres. Què et semblaria poder ser un cavaller com el Tirant lo Blanc? O ser un guàrdia morisc que custodia un anell a
la torre de Santa Anna a Benifairó de la Valldigna? O un llaurador del Palmar com en Cañasy barro? Gaudir dels
poemesde sor Isabel de Villena odelsprimersllibretsde falla escritsper Bernat i Baldoví?
També farem un breu repàsa llibrestraduïtsal valencià i
que ensajuden a coeducar. Xiquetsde Sagunt, si voleu pujar al tren del saber, veure aquestspersonatgesi algunsmés, ja sabeu, vingueu a visitar-nosdel 14 al 19 de març... Passatgers, al tren! 17
I què? Aurora Aleixandre Villalba Professora d’educació infantil
18
H
i havia una vegada, otal volta mai nova passar, una família de girafesque estava esperant la vinguda de la
senyora cigonya.
La Lina, la mare girafa, portava 15 mesossomniant ambel dia que per fi veuria Michael.
Pere, el papà girafa, pensava en toteslesvoltesque el veuria jugant i corrent a la planura amblesaltrescriesgirafa.
Desprésde molt esperar (ja que la gestació d’una girafa pot durar finsa 460 dies), per fi Michael va vindre al món. Era un dia nuvolat, semblava que el cel estava una mica
trist, però Lina i en Pere estaven igualment feliços. Michael va aguaitar el cap, despréslespotesdavanteres, va caure a
terra i, com ésfreqüent, esva partir el cordó umbilical que l’unia a la mare. Lina s’apressà a rentar Michael i de
seguida esva posar de peu per poder contemplar el món que l’envoltava.
Alspocsdiesde nàixer, Lina i Michael van acudir a la
bandada de cries, ésa dir, anaren ambaltresmaresgirafes i elsseusfillsa una planura tranquil·la en la qual poder
jugar i alimentar-se (igual que tu vasambelspares, tietso avisal parc a jugar).
19
Aquesta seria la primera vegada que la resta de criesveuria Michael (perquè al principi lescriesde girafa solen estar
amagadesdarrere de lespotesde lesseuesmares, són un poc vergonyosos).
Alguna cosa noanava bé. Ni Michael s’arrimava a les altrescriesni ellsconvidaven Michael a participar en
elsseusjocs. Lina va pensar que igual Michael era un
poc tímid i li costaria fer amics, noli va donar molta
importància, li va fer un petó ben fort i li va dir que era hora de tornar a casa.
L’endemà tornaren a la guarderia de girafesi tampoc hi va haver sort. Michael noesva separar de lesfaldesde mamà
en cap moment. Lina tornà a besar Michael i se l’emportà a casa.
El tercer dia que Michael nova jugar, Lina esva preocupar de debò i, tornant a casa, li va preguntar a Michael què li passava i per què novolia jugar ambelsamicsde la bandada.
Michael li va dir a sa mare: —Que not’hasadonat que jonosóc com ells?
20
21
—Nooo—va dir la Lina. —Nojugaran ambmi mai perquè soc diferent. Clar que se n’havia adonat, lesmareshosaben tot. Desdel
moment que Michael va nàixer Lina va veure que tenia el coll una mica méscurt que la resta de bebésgirafa que ella havia conegut, però noli va molestar, noli va donar cap
importància i esperava que Michael tampoc li’n donara mai,
però nova ser així. Quan la Lina mirava Michael solsveia
un ésser meravellósque l’omplia de felicitat i noesfixava en la grandària del seu coll.
Michael semblava trist per tindre el coll méscurt que els altresbebésde la manada. Devia pensar que la grandària
del coll de lesgirafesdeu ser el mésllarg possible, però no
ésaixí. Com en toteslesespèciessempre hi ha de mésgrans ode méspetits, de mésprimsi de mésgrassonets, de més templatsi de méslletjos…
Lina nodeixaria que resposara trist el seu fill. Era una autèntica mare guerrera i lluitaria per aconseguir que
s’oblidara d’eixa petita diferència. Una diferència que lluny de fer lleig Michael, el convertia en una criatura especial i meravellosa.
22
Lesmaresdel món animal són igual que lesnostres:
tranquil·lesfinsque hi ha alguna cosa que molesta a la seua
cria i llavorsestransformen en autèntiquesprotectoresdel seu bebé, ja tinga un any, tresotrenta-cinc, ésla seua natura.
La Lina va passar tota la nit en vetla, rumiava i pegava voltesde com podria ajudar el petit Michael i per fi va trobar la solució.
—Michael, avui tornarem a la guarderia de girafesambla resta de maresi bebésde la bandada i veuràscom tot serà diferent.
—Com tu vulgues, mare. Michael nosemblava molt esperançat, però com sempre la va obeir. Per a Michael, la Lina i en Pere hoeren tot.
Quan arribaren a la planura on esreunien maresi criesper
tal de menjar i jugar, Lina va anar a presentar el seu fill a la resta de maresi bebés, ja que en el seu dia nohova fer... —Mira, Michael, aquest ésRoc, el fill de Ramona.
I a continuació, molt baixet i a cau d’orella perquè noels
sentira ningú, li va dir al seu fill: “Roc nosap pronunciar 23
la erre, però això noli impedeix tindre amics… De fet, a tots enssembla molt tendra la seua forma de parlar. I sapsquè? Quan siga gran de segur que aprén a fer-hocorrectament, però mentrestant gaudim de sentir-lo.
—Aquesta ésAbril, i la seua mare Alícia. Una altra volta a cau d’orella li va explicar que el papà
d’Abril ja novivia ambelles, que ara vivia ambun altra
senyora girafa i que Abril vivia una setmana ambell i una setmana ambla seua mare. Però sapsquè, Michael? Això és molt divertit també, perquè així Abril té duescases, i dos llitsi molta molta família.
—Esta girafeta ésRut i la seua mamà esdiu Rita. Hasvist que Rut porta ulleres? Són màgiquesi li ajuden a
veure-hotot molt millor. A totsensencantaria dur unesulleres tan xuliscom lesseues, però nosaltressolslespodem dur els
diesque fa sol i ella totselsdies. Rut ésuna afortunada perquè pot dur unesullerespreciosesi a la moda cada dia. —Na Laura i Lluís, el seu papà. Michael nova poder esperar i va preguntar com esque hi
havia un pare al grup de femellesi cries(cosa que noesgens 24
freqüent a lesguarderiesde girafes). Lina li va explicar que la mare de Laura havia resultat ferida i morta per protegir na Laura d’un depredador que se la volia menjar i que ara era Lluís, el papà, el que cuidava Laura sempre. Sapsquè,
Michael? Elsparesi lesmarespoden fer lesmateixesfeines
perquè homesi donessom igualsde vàlidsper a tot. Per a tot, Michael, nohooblidesmai.
—Hasvist, Michael? T’hasfixat que cadascun delsmembres de la bandada té la seua història? Tu tensel coll una mica méscurt, solsun poquet. I què? Roc nopronuncia la erre, i què? Això noli impedeix jugar ambelsamics, cantar i
recitar poemes. Ésun gran poeta. Elsparesd’Abril estan
separats, i què? Així disfruta de duescasesi a banda del pare i la mare ara té també a la nova nòvia de papà,
que també la cuida i la vol finsa lesestreles. Rut porta
ulleres, i què? Nosé si hohasvist, però això noli impedeix ser la mésràpida quan fan carreresojuguen a agafar-se.
I na Laura ja noté la mare, però sapsquè? Que la recorda cada dia i això li fa ser una nena forta, ja que sap que la seua mare va donar la vida per salvar-la, per tot l’amor que li tenia.
—Tensraó, mamà, nocalia que em preocupara. Encara que
som iguals, cadascú té lesseuespeculiaritatsi, si joaccepte les meues, totshofaran. Tinc el coll una mica curt, no? Doncs
25
em menjaré sempre lesfullesmésbaixesdelsarbres, que són lesméstendres, quina sort! I nohauré d’ajupir-me molt. Desd’aquell dia Michael va ser una girafa feliç. Va
comprendre que lesdiferènciesi leslimitacionsestan només
alsullsde qui mira, perquè, si lesacceptem, desapareixen per a nosaltres, i ambla nostra forma de fer aconseguirem que
siguen invisiblesper a la resta. I, nosolsaixò, sinó que ens fan mésricsi vàlids.
Quina ésla teua peculiaritat, allò que et fa únic i diferent? Busca-la, accepta-la i fesque lluïsca.
26
Activitat de la lectura 1. Quina ésla teua peculiaritat? Podriespegar-li
la volta per fer d’ella alguna cosa especial que et
convertira en una persona única? Pensa bé, igual creusque tu noen tenscap. Potser siga xicoteta, una piga, una berrugueta, una ungla del peu.
Pensa bé, que segur que tensalguna cosa única.
27
2. Ara m’agradaria que feresun dibuix de
Michael i un altre teu. Com t’imaginesMichael? Joel pintaria com un superheroi ambpoders màgics.
28
3. Com ésla teua família? La de Michael estava
composta per un pare, una mare i un fillet, però
hi ha famíliesmolt dispars. Sapsque hi ha molts tipusi formesde viure en família?
Hi ha famíliescompostesper un papà i una
mamà. Que poden onotindre fills, que poden ono tindre mascotesi que poden onoviure ambelsavis. També hi ha famíliesformadesper duesmamàso
dospapàs, i que igualment poden tindre onofills, mascotesi viure ambelsavis.
També hi ha famíliesque solstenen un papà i una mamà. Aquest pare oaquesta mare poden
tindre fillssi hovolen, omascotesoviure també ambelsavis.
Algunsxiquetsviuen ambelsavisperquè elsseus paresnohi són i elsiaioselscuiden ambtot el seu cor.
Hi ha famíliesformadesper moltsmembresi d’altresque noméssón doselements.
29
Hi ha unesfamíliesen lesqualselsseusmembres són de la mateixa raça i religió ocolor, però n’hi
ha d’altresen lesqualslesbarreressocialsnohan sigut tan fortescom elslligamscreatsde l’amor. Cada família ésúnica i diferent, però sapsquè? Que totess’alimenten del mateix, d’amor.
30
Ara m’agradaria recomanar-vosalgunsllibresi lecturessobre el tema d’aquest llibret, ésa dir, sobre la coeducació. Són
llibresmolt divertitsque usfaran entendre un poc millor
el món en el qual vivim i, sobretot, la gent que ensenvolta. Perquè, amics, cadascú som un món diferent i allò bonic de
la vida ésrespectar-nos, acceptar-nosi, sobretot, estimar-nos. (Aquest apartat intenta ser una guia de lecturescoeducatives enfocada alsadultsde la casa, perquè puguen guiar elsseus
menutsen unstextosque elsenriquiran com a personesi, a mésa més, elsfaran passar una bona estona, mésencara si compartiu ambellsaquestsmomentsde lectura i gaudi.) Si volsllegir algun conte que tracte sobre lesdiferències individuals, et recomane:
Ni guau ni miau de Blanca
Lacasa. Aquest conte tracta de
Fabio, un gosdiferent que noes
comporta com s’espera d’un gosi és que en realitat ésfeliç comportatse com un gat!!! Que divertit!!!
Cadascú ha de fer aquellescosesque li porten la felicitat a la vida,
sense pensar en si són onoel que la societat espera de nosaltres.
31
I també Eso no es normal de
Mar Pavón. Allí veuràscom
lesdiferènciesi lespeculiaritats
individualssón meravellosesi amb
ellespodem ajudar elsnostresamics si lesreinventem.
Per altra banda, si volsinvestigar una mica sobre les diferentsfamíliesque hi ha, et recomane:
Amb en Tango som tres de
Justin Richardson i Peter Parnell. Aquesta ésuna història real que
va ocórrer al zoode Central Park.
Una parella de pingüinsmascles adoptaren l’ou d’una altra parella de pingüinsque noel podia
atendre. Éssensdubte una història d’amor pur sense importància de sexesolligamssanguinis.
32
També m’agrada molt ¡Uuuh! de Fran Roselló. Aquesta història
ensfa veure que la diversitat és tremendament divertida, ja que
totsi totessom monstruosament
diversosi nomésnecessitem l’amor per a fer feliços.
Per treballar ambelsestereotipsde gènere i aprendre que res ésde xiquetsode xiquetes, vosrecomane...
Las princesas también se tiran pedos d’Ilan Brenman. Una
història que demostrarà que fins lesxiquesmésfinesi educades
són humanesi que hi ha cosesque nosón de xicsi xiquets, sinó de personesi punt i pilota.
33
També uspot meravellar Rosa Caramelo d’Adela Turín, que
conta la història d’una elefanteta valenta que decideix abandonar
el tancat on vivia amblesseues amigueselefantesper gaudir de
la llibertat de què disposaven els
elefantsmasclesi de com lesseues amiguesa poc a poc la segueixen
per aconseguir la igualtat entre la vida d’elefantsmasclesi femelles.
Si volsaprofundir en identitatstrans, el meu preferit és:
Ara em dic Joana de Jessica
Walton. Hi trobaràsuna història commovedora i tendra d’acceptació
personal. De com en estimar-se un mateix tal com som fa que la resta
de personestambé ensaccepte i ens estime d’igual manera.
34
Aquest nopot faltar si volstreballar lesorientacionssexuals.
Nos gustamos de Juanolo, ens diverteix en aquesta història
en la qual l’única conclusió que potstraure ésque lespersones
ensagradem i punt, siguem com siguem. Que hi ha gustosper a totsigual que colorsa la paleta d’un pintor.
Per finalitzar, el meu preferit,
la meua debilitat, el que sempre tinc a prop per a contar als
menuts. Elmer de David Mackee.
Elmer ésun elefant de colors, al contrari que elsseusamics, que
noméstenen un únic color. Tots riuen ambElmer, però nod’ell, sinó ambell, encara que Elmer això nohoentén encara, ésper
aquesta raó que decideix marxar
lluny i canviar el seu color de pell per un gris“normal i avorrit”.
35
Quan aconsegueix ser “normal” s’adona que això nofa feliç
a ningú. Ésuna història d’acceptació personal brutal i molt divertida.
Volsjugar ambmi i ambElmer? Pinta’l de totselscolorsi
pinta també l’escut de la nostra falla, perquè nosaltres, igual
que ell, som una falla de colorson totsi totessón benvinguts.
36
Per a finalitzar et propose un joc. El dia 14, quan la nostra falla estiga plantada, vesal monument infantil i busca
algunsdelsllibresdelsqualshem estat parlant. Si elstrobes, estarĂ sun pasmĂŠsa prop de ser un adult coeducat.
37
El gos Gaussi la mĂ gia de les matemĂ tiques Rosa Benet Carot
38
U
n dillunsplujósd’octubre anava caminant cap a
l’escola a lesnou del matí ambel Miquel. Miquel és
el meu millor amic. Sempre que anem cap a l’escola em va
contant romançossobre el partit de futbol que ha jugat amb elsamics, sobre Gauss, el seu gosambnom de matemàtic, o
sobre el llibre que està llegint. A mi, m’agrada parlar amb ell quan anem cap a l’escola.
Havíem recorregut unsmetresde camí, quan de sobte em pregunta:
–Tu sapsque Gaussespassa elsdiesestudiant per ensenyarnosa fer màgia amblesmatemàtiques?
Joanava mig adormida, i ambla mirada fixa a terra per noxafar cap bassal. Realment, nom’agradaven massa
lesmatemàtiques, però em vaig fer la desmenjada i vaig preguntar:
–Què m’hasdit? –Gaussensvol ensenyar a fer màgia amblesmatemàtiques. Tu en saps?
–em va repetir el Miquel.
–Doncs, no, lesmatemàtiquesem semblen molt avorridesi no sé fer màgia ambelles–vaig afirmar.
39
El Miquel sempre ha sigut molt llest. Això de les
matemàtiquessempre se li ha donat bé. A méssempre ha
tingut l’ajuda del seu gosGauss, que li ha resolt elsdubtes. Jo, ben al contrari, això del càlcul, la geometria i les operacionsalgebraiqueshoporte prou malament.
–Moltespersonesrelacionen lesmatemàtiquesambcàlculs
complicats, i puc assegurar-te que són molt divertides–em contava Miquel mentre sostenia el paraigua.
–Ah, sí? I com farà màgia Gaussamblesmatemàtiques? –vaig dir jo.
–Gaussem va dir que noera complicat. Si vols, quan isquem de l’escola anem a ma casa i Gaussensensenya a fer màgia amblesmatemàtiques. Veuràscom hopassesfantàstic. Perquè la vida necessita de matemàtiques.
–De veritat, Gaussm’ensenyaria a fer màgia ambles matemàtiques? –li vaig preguntar entusiasmada.
–Clar que sí. M’ha dit que hofarà molt senzill, i veuràs
que bé que hopassarem tota la vesprada ambell –va afirmar Miquel.
40
Quan s’acabà l’escola, Miquel i johavíem quedat d’anar a sa casa. Gaussm’ensenyaria matemàtiquesd’una forma fàcil i senzilla, fent màgia.
Arribàrem a casa Miquel en cinc minuts. Allí estava Gauss, assegut darrere de la porta.
41
Desprésde saludar Gauss, Miquel i jovam berenar un got de llet ambcoca caldosa que havia fet la seua àvia.
–Esteu preparatsper a jugar? –va preguntar Gaussimpacient. –Sí, estem preparats–va respondre Miquel. Gaussva explicar que, per desenvolupar el càlcul mental, faríem màgia.
–El joc consisteix a elegir un númeroi tractaré d’esbrinar-lo. Noel digueu en veu alta –ensva dir Gauss. –Pensat –vam afirmar Miquel i jo. –Doncs, si ja teniu el númeropensat. Multipliqueu-loper 3. Sumeu-li 6. Dividiu el resultat per 3 i resteu el númeroque heu elegit – anava dient Gausspasa pas. –Fet –vaig dir jo. –Fet –va dir Miquel –Veritat que el resultat és2? –va dir Gaussmolt convençut.
42
–Sí, el resultat es2. Com hohassabut, Gauss? Com pots saber-ho? –vaig preguntar al gos, meravellada.
–Màgia... –ensva dir Gaussentusiasmat mentre menejava la cua. Miquel i joensquedàrem bocabadats. Enspreguntàvem
com podia saber un gosque el resultat d’elegir un número
qualsevol i fer operacionsmatemàtiquesambel númeroelegit era 2. Elegiresel númeroque elegires, ja que nosaltresno havíem elegit el mateix número.
–Un altre, un altre..., que guai –vaig dir entusiasmada. –Sí, un altre, per favor –li va demanar Miquel a Gauss.
Gaussva lladrar entusiasmat mentre menejava la cua, perquè
pareixia que ensva agradar el seu joc. Al moment, ensva dir... –Penseu un númerode tresxifresiguals. Per exemple el 333, 666, 999.... Noel digueu en veu alta. Ja el teniu pensat? –Sí –vam afirmar Miquel i jo. –Si ja teniu pensat el númerode tresxifresiguals, sumeu els dígits. Per exemple, si hem elegit el 333, sumarem 3 + 3 + 3. Hoteniu clar? –ensva preguntar Gaussa Miquel i a mi.
43
–Dividiu el númerooriginal que heu pensat pel resultat de la suma. Per exemple si heu pensat el 333, dividireu 333 entre 9 (3+3+3). Si necessiteu una llapissera i un paper,
podeu agafar-lode damunt la prestatgeria. Hoenteneu? –ens preguntava Gauss.
–Sí, fet –vam respondre Miquel i joquan ja teníem el resultat de la divisió.
–Veritat que el resultat és37? –afirmà Gauss. Miquel i jonohocreiem. Gausshavia tornat a encertar el
resultat. Com era possible que un gosesbrinara elsresultats de lesoperacionsaixí de fàcil.
–M’està encantant jugar ambvosaltres. Com éspossible,
Gauss, que esbrinesel resultat si jopuc pensar el númeroque vulga? –li vaig dir al gos.
–Ahhhh, ésmàgia. En voleu un altre? –ensva preguntar el gos. –Sí, per favor –va respondre Miquel. –Este ésun poc méscomplicat, i el farem entre elstres. Agafeu paper. Aniré pasa pas:
44
1. Escriviu un númerode 4 xifres. El que vulgueu...
2. Ara em guardaré un paper escrit ambun
númerode 5 xifresen el meu plat de menjar. I torne.
3. Ara escriviu un altre númerode 4 xifres davall del que havíeu escrit.
4. Ara escric joun númerode 4 xifresdavall del vostre.
5. Escriviu un altre númerode 4 xifresdavall delstresque tenim escrits.
6. Ara escriuré joun altre númerode 4 xifres davall delsquatre númerosde quatre xifresque hem escrit.
7. Sumeu els5 númerosde 4 xifresque hem escrit i el resultat ha de coincidir en el paper que tinc en la meua cassola de menjar.
45
Quan realitzarem la suma anàrem a comprovar el número
que havia escrit Gaussi que havia guardat en la seua cassola de menjar. Coincidia. Miquel i jonohopodíem creure. Com era possible que Gausssabera quina seria la suma de les5
xifressi noleshavíem escrit encara? Noera possible, però Miquel i johohavíem vist en elsnostresulls.
–Ésmàgia –va dir content el gosmentre em llepava la mà. 46
–Noéspossible, Gauss, que sàpiguesquina serà la suma si faltaven númerosper escriure –li vaig dir al gos.
–Gauss, noésmàgia, són matemàtiques. Així que ja ens
estàscontant com sapsel resultat de la suma, que hofarem a l’escola perquè esqueden bocabadatselsnostresamicsi amigues–va afirmar Miquel.
47
–D’acord, voshocontaré –va afirmar Gauss–. La suma
serà igual a un númerode cinc xifresque serà el primer
númeroque heu escrit menys2, i posant-li un 2 davant.
Per exemple, si elegiu 6.325, li reste 2 (6.323) i li pose un 2 davant. Així que el resultat serà 26.323. A més, quan
escriviu el segon número, joescric el tercer númeroen funció
del vostre, fent que la suma delsdosnúmerossiga 9999. Per exemple, si vosaltresescriviu 1.122, joescriuré 8.877 (així la suma és9.999). Igual ambelsnúmerosdel pas5 i 6.
Per tant, la suma ésel vostre númeroinicial, méssumant
9.999 + 9.999 que ésigual a 19.998 (20.000 – 2) per això
al númeroinicial li restem dosi li posem un 2 davant. Ho enteneu?
–Sí, hoentenem. Demà a l’escola elshofarem alsnostres
amicsi amigues. De segur que esqueden bocabadats–va dir Miquel.
–Gràcies, Gauss. Hasaconseguit que m’agraden les matemàtiques–li vaig dir molt contenta al gos.
–Doncs, per acabar, i per complicar-houn poc més, vosrepte
a resoldre el quadrat màgic d’Euler. Vosl’he dibuixat en este paper –va dir el gos.
Gaussensdonà un paper dibuixat ambel quadrat màgic. 48
9 3
2
25 18 11
21 19 12 10
22 20 13 16 14 15
8
7 1
6 5
4
23
24 17
–Este quadrat té una particularitat. La suma de cada fila,
cada columna i la diagonal és8.515. Vosrepte a descobrir-ho –ensva dir Gauss.
Gausstenia raó. Miquel i johocomprovàrem i sumàrem
lesfiles, lescolumnesi la diagonal i el resultat sempre era
8.515. Estàvem bocabadatsambGauss. Com podia saber tant este gos?
Nosabem per què sabia tant Gauss, però el que sabem ésque
avui, gràciesal gosGauss, pensem que lesmatemàtiquessón màgiquesi divertides.
Conte contat, conte acabat. 49
Comencem? Estíbaliz Sàez i Moreno Professora d’educació infantil
50
E
ra el segon dia d’escola en un col·legi de Sagunt i com cada any la senyoreta Clara, mestra de música de
l’escola, estava un poc nerviosa i a la vegada contenta i
entusiasmada pel que anava a ocórrer en aquest curs. Li tocaven lesclassesde primer de Primària, justament els
“nous” per a ella, i volia fer un experiment a veure com eixia, ja que ésuna edat on elsxiquetssón la mar de curiosos.
—Bon dia, xiquets, em diuen Clara i sóc la vostra mestra de música.
—Bon dia, Clara —contestaren elsxiquets. —Sabeu, aquestesvacancesvaig anar a un concert al Teatre
Romà de Sagunt i també a un espectacle de teatre ambmúsica en directe.
—Mestra, jotambé vaig anar al Ressona ambelsmeuspares Pau i Maria, un festival de música alternativa al carrer — va dir Júlia, que era una xiqueta molt eixerida i curiosa.
—Doncs, farem una activitat d’investigació; així doncs, no
contarem resdel que hem vist ara mateix (va dir fent l’ullet a Júlia mentre explicava). Cadascú ha de plasmar com
vullga i contar a la resta algun concert, espectacle, cançó... 51
que haja escoltat ovist aquest estiu. Podeu utilitzar qualsevol material i elsmésatrevitspoden finsinterpretar-loamb instrumentsoambveu.
—Que divertit! I podem utilitzar retoladorsi cartolines? —I tisores? —Repetisc que el material que vullgueu, bonics. —I fotosde revistesi diaris? —Sí, sí, tot val. Però anoteu a la agenda perquè el treball esfa a classe i heu de dur-hi el material. —Sí, ja hoanotem. Quan van passar unesquatre setmanes(encara sort que la
senyoreta de plàstica, Berta, va deixar fer feina en lesseues hores) ja estaven totselstreballsfets. Deixaren dueshores mésper practicar lesexposicionsi varen eixir fantàstics:
Mariova dibuixar un quintet de rock, Pau va cantar una
cançó que li agradava molt del seu grup favorit, Izal, i va
traure fotosd’Internet i s’exposaren al corredor, i així tots elsalumnespresentaren elsseustreballs.
52
53
De sobte va dir un xiquet: —I què ésaixò de la investigació que havíem de fer, Clara? —Doncsara hoveureu —Clara va repartir una rutina de
pensament alsxiquetsen la qual havien de posar en què es pareixien quasi totselstreballsi en què esdiferenciaven.
Varen analitzar en grup i en fer la pluja d’ideesarribaren a la conclusió que quasi totselsartistesi músicsque havien plasmat eren homes. Solament un quartet que esdiu A
Tota Corda, Rosalia i un grup anomenat Melenaseren la majoria dones.
Elsxiquetsespreguntaren el perquè, i s’adonaren que ells
mateixosquan dibuixaven un músic, dibuixaven per inèrcia un home.
—Senyoreta, i això per què ésaixí? —va preguntar Júlia. —Mira, Júlia, nosé donar-te una resposta senzilla, fa molts
anyslesdonesnopodien ni eixir en lesactuacionsi eren els homesdisfressatsde doneselsque feien el paper de dones.
—Doncs, que ridículs—va dir Martí, i va riure tota la classe.
54
—Doncs, això em pareix a mi també —digué Clara. —I què podem fer nosaltres? —preguntà Maria. —Doncs, ací volia arribar jo—va dir la mestra—. Sou
vosaltreselsque heu de canviar això, està en lesvostres
mansque elsdibuixos, lesfotos, elsretallables..., siguen un cinquanta per cent donesi un altre cinquanta homes, a
mésa mésescoltar leslletresde lescançons, nosolament la
música i el missatge que volen transmetre. Cal adornar-se, contar i fer...
Comencem a canviar la història? ;)
Activitat del conte Fem l’experiment al casal ;) Dibuixa un delsgrupsmusicalsocantantsfavorits i el comparem ambelsdelsnostresamics, després nousoblideu de fer una xarradeta.
55