176 / Taüt / Cullera / 2022
Als i les nascudes a finals dels 90 ens ha tocat viure una crisi econòmica brutal com va ser la de l’esclafit de la bombolla immobiliària amb la caiguda dels Lehman Brothers, i no contents amb eixa crisi que va marcar la nostra adolescència ens repetiren que havíem d’estudiar, d’esforçar-nos i de formarnos quan en veritat ho hem fet, sent la generació més preparada de la història recent, ens hem trobat amb un mercat laboral fosc, precari i incapaç de generar-nos més expectatives que les de sous indignes i una taxa d’atur desesperant. Ací de fet les administracions públiques en els darrers anys de governs progressistes han tingut especial atenció cap al nostre col·lectiu, i sort que eren i són progressistes, tot ben al contrari, amb la dreta al poder haguérem menjat pa i aigua per a esmorzar, dinar i per a sopar mig gallonet de taronja; La riquesa del neoliberalisme, veges a vore.
