Desperta els sentits...
1
2
CRIS
ALBERTO
MARTA
PILI
3
EDITORIAL Edita
Alapont - Llorenç Garcia - Mª
Col·laboració anuncis
Associació Cultural Falla la Marina.
Carme Arnau - Mª Carmen Sáez
publititaris
- Mª Rosa Diranzo - Mª Rosa Sabater - Manola Roig - Marta
Anna Miguel - Ana Hernández -
Autors i coordinació general Delegada de llibret, Alicia Gil i Soler, i Pau Gallart i Solé. Col·laboració literària i poètica Alba Fluixà - Albert Llueca Alejandra Rubio - Alexandre Navarro - Alfons Navarret - Ana José Segura - Àngels Moreno Antoni M. Bonet - Antoni Rovira - Antonio Ortiz - Carles Cano Carolina Gorriz - Conxa Guilabert - Dionís Martínez - Dolors Jimeno - Èncar Reig i Oltra - Encarna Ramiro - Enric Camps - Enric Sanç - Francesc Mompó - Francesc Xavier Mas - Isabel Canet - Ivan
Valera - Miquel Català - Miquel Hernandis - Nicolau Colomar Pep Alfonso - Pere Bessó - Raül Francés - Rosa Roig - Roser Furió Sergi Pascual- Tomàs Moreno. Narradora d’àudios Periodista Encarna Ramiro.
Benigno Alfredo Ruiz - Carolina Górriz - Eva María Cayuela - Fco. Javier Cister - L. César Díaz - María P. Navarro - Mar Martínez - Mar Villalba - Pau Gallart - Rosa Gil. Correció del text Antoni Rovira i Gonzàlez, escriptor, docent i llicenciat en filologia.
Fotografies Banc de imatges fet
Disseny i maquetació
exclusivament per aquest llibret, per Emilio Cebrián. Roberto Martínez. Arxiu de fallers A.C. Falla la Marina.
Dipòsit legal V-3219 – 2013
Carbonell - Jaume Joan - Jesús
Il·lustradors
Giron - Joan Castellano - Joan
Kike Alapont
Justificació de tirada
Francesc Peris – Josep Antoni
Julia Maseda
Fluixà - Josep Mª Domingo - Josep
Pepa Úbeda
750 exemplars.
Manel Vidal - Josep Ribera - Josep
Jordi Bibià
Usó - Josepa Montagut - Judith
Manola Roig
Alcaide - Julia Rosa Romero - Kike
4
El present llibret ha participat
Falles de Sagunt festa
Hi col·labora
d’interés turístic nacional. Falles Valencianes #SomPatrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info). L’associació Cultural Falla
www.fallamarina.es
la Marina no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.
Llibret digital
5
Llibret accesible
Pròleg Salutació de la nostra delegada de llibret: Alicia Gil i Soler Salutació del nostre filòleg: Antoni Rovira i Gonzàlez Salutació del Delegat territorial de l’ONCE en la Comunitat Valenciana: José Manuel Pichel i Jallas Salutació de la Regidora de Cultura Popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt: Remei Torrent i Ortiza Salutació del Regidor d’Educació i Cultura Excm. Ajuntament de Sagunt: José Manuel Tarazona i Jurado Salutació President Federació Junta Fallera de Sagunt: Rafael Burgos i Oliver El nostre President: Alberto Cebrián i Hernández
6
010 012 015 017 018 020 022 023
027 029 033 037 038 039 042 047 180 183 185
Comissió executiva major La Nostra Fallera Major: M Pilar Llorens i Blasco Membres de la comissió major Recompenses majors JCF Recompenses majors FJFS El nostre monument Gran “Seduccions” Crítica Falla Gran Obres literàries inspirades en la falla gran Redacció concurs de narrativa FJFS Racó dels infantils El nostre President Infantil: Cristian Císter i Gil
7
Comissió executiva infantil La Nostra Fallera Major Infantil: Marta Estal i Martínez Membres de la comissió infantil Recompenses infantils JCF Recompenses infantils FJFS El nostre monument infantil ”...de dracs, bruixes i mags” Crítica Falla infantil Obres literàries inspirades en la falla infantil Redacció concurs de narrativa infantil FJFS Racó didàctic, activitats i passatemps Socis d’Honor Socis 8
188 189 192 195 196 197 200 201 310 313 322 323
Àlbum fotogràfic 2016 Salutació Unión Musical Portenya: María Hernández i Marqués Comiats 2016 #SomPatrimoni NO a la violència de gènere Àlbum fotogràfic 2017 Calendari Falles 2017 Agraïments Comiat Himne de Sagunt Himne de València
9
325 381 405 410 411 413 445 448 450 452 453
010
PRÒLEG El perquè del nostre llibret
Tots els anys diem que el
d’una manera satisfactòria, la
projecte és especial, però creiem
qual cosa ens va dur a plantejar-
que enguany es porta la palma
nos nombroses qüestions; quin
i hem volgut anar una mica més
sentit seduirà més als nostres
enllà. Complim seixanta-nou
col·laboradors literaris? Com
“plantaes”, una xifra que a soles
podem provocar aqueixes
amb la seua pronunciació ens
sensacions i seduir als lectors de
transporta al cos nombroses
tots els públics? I les persones
sensacions, entre elles la
que no puguen llegir-nos… Com
sensació de les seduccions, lema
podem fer perquè puguen gaudir
que ha triat un dels nostres
com qualsevol persona? Doncs
artistes Antonio Verdugo per
bé, el camí no ha estat gens fàcil,
al monument gran i que ens va
però gràcies als col·laboradors
com l’anell al dit com a punt de
literaris, als il·lustradors, al
partença del projecte, tenint en
nostre fotògraf personal que
compte, l’apartat dels nostres
s’ha deixat seduir pel projecte,
xiquets, per al qual tenim
i s’ha llançat a fer un banc
present la falleta d’enguany de
d’imatges pròpies a on poder
Raúl García.
provocar aquestes sensacions amb models de deu, els nostres
Tots coneixem els cinc sentits,
representants, i gràcies a la
olfacte, gust, tacte, oïda i vista,
narració en àudios, que va
no tots els tenim desenvolupats
donar veu a les nostres lletres.
de la mateixa manera, ni tenim
I no podíem oblidar-nos de la
el privilegi de disposar de tots
fundació ONCE, la qual ens ha
Quin sentit seduirà més als nostres col·laboradors literaris? Com podem provocar aqueixes sensacions i seduir als lectors de tots els públics? I les persones que no puguen llegir-nos… Com podem fer perquè puguen gaudir com qualsevol persona?
ajudat a eliminar la major barrera que trobàvem, la d’arribar a qui no ens podia llegir. Tot plegat, juntament a un disseny únic de la mà de grans professional com ara “Yogur de Fresa”, ha aconseguit uns tocs personals perquè tot tinga una coherència i una concordança com el gran mida de la numeració de págines o el tocs de color apassionant que no deixa indiferent a ningú. Creiem que n’hem aconseguit l’objectiu, que aquest llibret, aplegarà a tots, xiquets, majors, ancians, amb discapacitat o sense, i que a tots aplegaran les sensacions. Un treball que us deixarà bocabadats i, com diu el lema de la Falla Major, esperem seduir-vos. Feliç escolta i bona lectura!
11
012
BENVINGUTS Salutació de la nostra delegada de llibret
Benvinguts al llibret de la
Enguany he contat amb dos
Associació Cultural Falla la Marina.
grans reptes. Un primer de crear sensació al lector, que
Un any més tinc el privilegi de
ningú es quedara indiferent en
poder pronunciar les primeres
obrir i tancar el llibret, i crec
paraules de benvinguda al
que amb la magnífica ajuda dels
nostre llibret, ja que gràcies
escriptors, la col·laboració dels
a la confiança any rere any
representants i Emili, el nostre
de la meua comissió, i els
fotògraf amateur que s’ha llençat
seus representants, torne
amb mi a la piscina i ha fet un
a encarregar-me d’aquesta
banc de imatges inèdites, i amb
meravellosa i costosa tasca.
un poquet d’imaginació i l’ajuda dels dissenyadors de Yogur de
Cada any es un projecte nou i
Fresa, esperem aconseguir-ho.
un gran repte que amb l’ajuda
L’altra, fer-ho possible per a tots,
d’afortunadament, cada vegada
crear el llibret més accessible de
més persones, hem pogut
la història amb ajuda d’Encarna
fer endavant. Encara que sóc
i la seua veu. Agustí, amb els
l’única delegada del llibret, he
seus coneixements informàtics,
tingut l’ajuda de unes seixanta-
ha fet una magnifica tasca, i
nou persones, casualitat que
amb els tècnics de la fundació
coincidira amb les seixanta-nou
ONCE, la qual ens ha ajudat a
«plantaes» que compleix la
fer el nostre llibret i les nostres
nostra falla; totes, peces clau
falles accessibles perquè
d’aquest projecte.
persones invidents o amb alguna
12
Amb el vostre permís, m’agradaria dedicar-vos de tot cor cada paraula i cada racó d’aquest llibret, a vosaltres i a tots aqueixos fallers, currants imparables en nombroses tasques durat tot l’any.
discapacitat visual puguen gaudir
en aquests temps de crisi tan
de la nostra cultura i festa com
complicats; i per descomptat als
qualsevol altra persona. I tot
nostres màxims representants
plegat, amb el model de llengua
del 2017, mariners de naixement
estàndard més correcte, gràcies
i de cor, tots especials per a mi,
a Antoni Rovira, el nostre filòleg.
els quals enguany s’han prestat a totes les meues bogeries,
Amb el vostre permís,
els meus millors amics des de
m’agradaria dedicar-vos de tot
xicoteta amb els quals he crescut
cor cada paraula i cada racó
i he compartit moments, bons,
d’aquest llibret, a vosaltres i a
no tan bons i meravellosos; la
tots aqueixos fallers, currants
xiqueta de la meua companya
imparables en nombroses
d’aventures en aquest món, i que
tasques durat tot l’any, i tots el
he vist créixer; i el xiquet que
que sabeu que heu estat el meu
posà el meu món potes en l’aire
suport, als fotògrafs de la falla
i que va ser el millor regal de la
per guardar els records any rere
meu vida.
any en imatges espectaculars, a tots els col·laboradors, els socis
Tots juntament amb els
d’honor, els socis de carrer, els
regidors de Cultura i Educació,
socis comercials, els espònsors,
i Cultura Popular i Festes de
els veïns i els simpatitzants,
l’Excel·lentíssim Ajuntament de
perquè sense vosaltres aquesta
Sagunt; President de Federació
tasca no tindria cap sentit i, a
Junta Fallera de Sagunt; Fundanció
més a més, no seria possible,
ONCE i Unió Musical Portenya junt
13
Gràcies a tots de tot cor
a la nostra delegada de cultura.
màximes representants, a les
GRÀCIES en majúscules per haver
nostres Falleres Majors Pili i
estat sempre al meu costat en
Marta, i als nostres Presidents,
aquesta tasca i per haver-vos
Alberto i Cristian, entre molts
trobat a la disposició de la nostra
motius, per la seua dedicació,
falla, la que tinc al meu cor; la falla
gran representació i estima; a
La Marina.
tots els membres de la comissió; i de manera personal, regraciar-
Enguany tornem a tindre la
los, per la seua gran implicació
sort de comptar amb obres
en el llibret d’enguany, ja que
d’escriptors de gran solera i
cada any sou més els que us
amb un bon grapat d’històries
submergiu en aquest món, el
magnífiques que naixen de
món del llibret, i desitjar-los, a
la inspiració en els nostres
ells i a tots vosaltres, unes bones
monuments, els quals esperem
festes josefines plenes de traca,
que juntament amb els records
dolçaina i tabal.
fotogràfics, poesies, comiats i molt més que no vull avançar-
Gràcies a tots de tot cor
vos, us ajuden a gaudir de
i espere que us agrade i
l’escolta i la lectura amb la
sobretot que gaudiu del
mateixa emoció que he sentit jo.
llibret, la meua passió fallera.
I bé, no puc concloure aquesta
Alicia Gil
benvinguda sense donar l’enhorabona a les nostres
14
SALUTACIÓ
015
Coordinador de la Secció Cultural
En aquest primer any de
ficar-se pel mig i et deixen fora
pertinença a la llista del
de combat en el moment més
Patrimoni Immaterial de la
inoportú. Doncs, això mateix ens
Humanitat de la UNESCO, no
ha passat dos anys seguits.
puc deixar de felicitar a tots els mariners, en general, i
Tot i això, el temps i el bon
a tots els col·laboradors de
ambient existent entre tots
la secció cultural d’aquest
els col·laboradors de la secció
llibret, en particular, per la
cultural d’aquest llibret ens han
insistent enterqueria que ens
regalat una nova possibilitat
ha constret a intentar aquesta
i, amb molt de gust, l’hem
mena de miracle cultural que
intentada aprofitat. Aquesta
estem tractant de gestar des
vegada, però, ja som quaranta-
de ja fa tres anys. Per causes
vuit escriptors; dels quals uns
alienes a nosaltres, no hem
s’han declinat per escriure un
pogut aconseguir cap premi de
conte de bruixes, dracs i mags i
l’Ajuntament de Sagunt en els
la resta ens ha intentat explicar
dos anys precedents. Com a
les seues seduccions mitjançat
organitzador de la secció cultural
un poema o un assaig. El resultat
d’aquest llibret, no acabaré
és fantàstic. En passar el primer
mai d’assimilar aquestes dues
full de la secció cultural, la flaire
temptatives fallides. Mai. És com
a bona literatura s’hi fa sentir
quan ho tens tot a favor, però la
des de bon començament. De
tempesta, el vent o una malaltia
cap a cap de la secció, tot ho
inesperada decideixen de
amera i pertot s’hi albira. Un
Vull aprofitar l’avinentesa per agrair a tots els escriptors i escriptores i també als il·lustradors i a les il·lustradores la generositat i la creativitat amb les quals han conreat els fulls en blanc d’aquest llibret.
autèntic luxe per a la falla més
de dubte, ens ajudarà a festejar
antiga de Sagunt.
les falles d’aquest primer any d’inclusió en el Patrimoni
Vull aprofitar l’avinentesa per
Immaterial de la Humanitat, de la
agrair a tots els escriptors
millor manera possible.
i escriptores i també als il·lustradors i a les il·lustradores
Cultura i salut!
la generositat i la creativitat amb les quals han conreat els fulls en blanc d’aquest llibret. Escriptors i escriptores d’arreu del País Valencià ens han ajudat a confeccionar una secció cultural amb sabors de les més diverses comarques: des del Baix Vinalopó a La Plana, el nostre llibret traspua valencianitat en cada full, en cada conte, en cada poema, en cada il·lustració, en cada fotografia, en cada àudio, en cada paràgraf i en cada paraula. Tot en aquest llibret és poesia o, millor dit, aquesta publicació és poesia feta llibret. Un llibret que, sense cap mena
16
Antoni Rovira
017
SALUTACIÓ ONCE Delegat territorial de l’ONCE en la Comunitat Valenciana
Estimats amics i amigues,
present per tal de garantir-ne el
l’accessibilitat universal i el
futur sense oblidar el passat i...
disseny per a tothom.
Permeteu-me un experiment.
finalment, sentiràs un torrent de
Fem un exercici fàcil i ràpid:
solidaritat sicer.
agafeu un cupó. Mireu-lo
Com uns veïns i ciutadans més, orgullosos de la nostra festa,
atentament o, millor, toqueu-lo
L’ànima de l’ONCE no ha canviat
us desitgem a tots els fallers i
amb molta atenció, recreant-
en aquests setanta-vuit anys
falleres que pertanyeu a la falla
vos en cada porus. L’ànima
d’història. La nostra ànima, el
La Marina que gaudiu d’unes
del cupó es descobreix amb el
cupó, segueix fidel als carrers
bones falles 2017, juntament
tacte. Toqueu-lo amorosament,
de Sagunt repartint il·lusió i sort
amb els vostres familiars i amics.
amb la suavitat que la vida
entre els nostres veïns. Una abraçada,
es mereix, abandoneu-vos a la intuïció del tou dels dits,
L’ONCE pertany a la societat i
deixeu-vos guiar al centre de
ens sentim identificats en cada
l’ànima del cupó. Tanqueu
carrer, amb cada veí, amb cada
els ulls, no us distragueu.
festa i amb cada faller i fallera.
Aleshores, sentireu un paper
Per açò mateix, volem compartir
amerat d’il·lusió i entusiasme.
els valors de la solidaritat amb totes les persones, perquè
Deixeu que els vostres dits
davant de qualsevol cosa en
seguesquen l’exploració i que
pensem en la capacitat i en el
llisquen pel tobogan del temps.
talent. Aquesta solidaritat, que
Podreu percebre la capacitat de
compartim amb els fallers de
sacrifici davant les dificultats,
la falla La Marina, obrint-ne la
la costancia a transformar el
festa i la tradició mitjançant
José Manuel Pichel i Jallas
018
SALUTACIÓ Regidora de cultura popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt
És una grandíssima satisfacció per
descomptat, com totes les falles
a mi, com a fallera i com a membre
de Sagunt i la seua comarca,
de la falla de la Marina, escriure
compleix molt bé tots els
aquesta salutació en un moment
requisits i estem molt contents
en el qual la UNESCO ha inclòs les
i orgullosos per aquest motiu.
falles dins de la llista de Patrimoni
És un reconeixement mundial
Immaterial de la Humanitat. És un
al treball apassionat de tantes i
gran honor i un gran prestigi per
tantes persones que han fet de
a totes les comissions i totes les
la festa un gran esdeveniment
falles de València i els pobles de
mundial. Per això sé que, com a
les comarques.
comissió, tornareu a engalanar la Plaça i a omplir de festa, foc i
Es tracta d’un guardó molt
sentiment els carrers del barri.
preuat per les institucions perquè posa en valor
A escala personal, he de dir que
l’excel·lència d’una festa, el
per a mi la Marina no és només
seu arrelament popular, la
una comissió, és una família:
implicació d’un poble o els
conec els membres de la comissió
múltiples elements culturals
on tots m’han acollit d’una
que s’agrupen al seu voltant,
manera molt càlida i afectuosa.
com ara la pirotècnia, la música
Aprofite l’avinentesa per a donar-
o la gastronomia. Tots aquests
los públicament les gràcies.
elements són els que ha reconegut la UNESCO.
Vull felicitar efusivament el
La falla de la Marina, per
president infantil i la Fallera
la Marina no és només una comissió, és una família: conec els membres de la comissió on tots m’han acollit d’una manera molt càlida i afectuosa.
Major Infantil, que es portaran
Moltes gràcies i que enguany
el seu regnat més enllà de la
la festa siga una festa especial,
nostra comissió. I de forma
molt especial, espentada per un
especial Pili i Alberto, persones
reconeixement internacional tan
que han arribat a la meua
important com és formar part
vida de forma diferent i amb
del Patrimoni Immaterial de la
qui m’uneix una estima que
Humanitat.
perdurarà sempre en les nostres Remei Torrent
vides, sou dos persones molt especials per a mi i per a la falla, i sé que tindrem un gran mes de març que omplireu de plors i somriures, perquè aquest és el vostre any, un any ESPECIAL en majúscules, on la gent que us envolta farem tot el que estiga a les nostres mans per fer-vos-el agradable i fàcil: tant com siga possible. I si cal, també plorarem al vostre costat, com hem fet fins ara, i com farem sempre que ens necessiteu.
19
020
SALUTACIÓ Regidor d’educació i cultura, Excm. Ajuntament de Sagunt
Estimats fallers, falleres i amics
gaudiu amb plenitud cadascun
de la festa fallera,
dels moments que formen part de l’univers faller.
És per a mi un honor adreçar-vos aquestes paraules. Primer que
La Falla La Marina reprén la
res, vull donar les gràcies per la
tradició popular en els carrers
vostra invitació i estima.
del barri de la Marina. Un barri
Si m’ho permeteu, vull iniciar el
d’arrels valencianes, on la festa
meu escrit amb un agraïment
de les falles es viu intensament
sincer a l’Associació Cultural Falla
al voltant del seu monument.
La Marina i al seu president,
Són ja seixanta-nou els anys que
Alberto Cebrián, que ha confiat en
la plaça de la Marina reviu la
la meua persona per obrir amb
nostra festa fallera de manera
aquestes paraules el vostre llibret,
extraordinària. Una falla que
vehicle d’expressió de la Falla La
considere de qualitat, per la
Marina i testimoni de la festa.
millora constant i la innovació del seu monument i per ser
I, per descomptat, una felicitació
capdavantera en creativitat.
molt especial a les ambaixadores
Unes qualitats que com a
de la festa i màxima
dinamitzador cultural d’aquesta
representació de la vostra falla,
ciutat vull reconèixer.
Maria Pilar Llorens Blanco, Fallera Major, i Marta Estal
Enguany, la festa de les falles
Martínez, Fallera Major Infantil.
serà també diversa; no debades,
Us desitge a totes dues que
el dia en què escric aquestes
Una estima i un respecte per part del món cap a la festa josefina, guanyats amb esforç per comissions com la vostra que treballen de valent perquè la Falla La Marina contribuïsca a la continuïtat d’oficis tradicionals lligats a la festa.
ratlles han estat declarades
Estimats amics i amigues, us
Patrimoni Immaterial de la
desitge que les falles 2017
Humanitat. Una estima i un
siguen una expressió col·lectiva
respecte per part del món cap
de sentiments i tradicions, foc i
a la festa josefina, guanyats
art, música... i amor per la nostra
amb esforç per comissions
terra. Seran moments especials
com la vostra que treballen de
que formaran part de la història
valent perquè la Falla La Marina
del barri i de la memòria de tots
contribuïsca a la continuïtat
i de totes les falleres de la Falla
d’oficis tradicionals lligats a la
La Marina.
festa, com el dels artistes fallers o el treball de la indumentària
J. Manuel Tarazona
tradicional de la seda, la pirotècnia, la música popular, la literatura fallera, la sàtira i el teixit associatiu que en garanteix la transmissió de pares a fills. Enhorabona a totes i a tots per l’èxit obtingut, del qual la Comissió de l’Associació Cultural La Marina també formeu part.
21
022
SALUTACIÓ President executiu F.J.F. de Sagunt
Benvolguts fallers i amics de la
fallers i amants de la nostra festa,
Falla La Marina.
la setmana més intensa de tot el calendari: les Falles.
En primer lloc, voldria agrair l’oportunitat que m’heu brindat
Com a president, amic i veí del
per poder adreçar-me, per
barri, us desitge de tot cor que
primera vegada, a tots els fallers,
passeu unes festes en harmonia,
socis i amics de la vostra comissió
perquè aquesta serà la millor
com a President de Federació de
recompensa al treball ben fet
la Junta Fallera de Sagunt.
durant tot l’any.
L’Associació Cultural Falla La
M’agradaria felicitar a Alberto,
Marina va ser la primera falla a
Mª Pilar, Cristian i Marta per la
la qual vaig pertànyer. Des del
seua digníssima representació
1975 fins al 1988 hi vaig tindre el
marinera i els desitge que la fi del
plaer de treballar i aprendre de
seu regnat siga inoblidable i molt
la nostra festa gràcies a aquesta
especial juntament amb la seua
comissió i és per això que guarde
comissió.
grats records, tant personals com fallers. Per aquest motiu, comptar
M’acomiade transmetent-vos tots
amb un espai al vostre llibre em fa
els meus millors desitjos per a
sentir intensament feliç.
aquestes Falles 2017,
Ens acostem a unes dates molt
Rafael Burgos i Oliver
especials i esperades per tots els
EL NOSTRE PRESIDENT
23
024
SALUTACIÓ President 2017
ALBERTO CEBRIÁN I HERNÁNDEZ
És per a mi, tot un honor,
ells i el seu suport, no haguera
poder adreçar-me a tots
estat possible adreçar-me a
vosaltres: fallers, veïns, amics i
tots vosaltres com a president,
simpatizants, com a president
però sobretot, a aqueix grup de
d’aquesta Falla, la meua falla, la
persones que formen la meua
Marina!
executiva, que des de el 9 d’abril, remem amb força per la nostra
Porte mitja vida, més de vint
falla. Aqueixes persones que
anys, sent mariner, es fa un
han deixat la seues tasques
nuc a la gola, en escriure
personals per a treballar per
aquestes paraules. Són tants el
la falla i d’aquesta manera han
sentiments, que no sé si sabré
propiciat que continuem creixent
transmetre-vos tot el que vull dir.
i fent gran la Marina! Gràcies de
Començaré, donant l’enhorabona
tot cor!
a tot el col·lectiu faller: músics, modistes, transportistes,
Als meus companys d’aventures,
pirotècnics, perruquers, policia,
que els hi diré? Gràcies, gràcies
bombers... perquè, finalment, les
i gràcies, per fer, que la realitat,
falles tenen el reconeixement
siga moltíssim millor, del que
que es mereixen. Les falles
havia imaginat!
són patrimoni immaterial de la Humanitat per l’UNESCO!
Cristian, el capità de la xicalla, al qual he vist nàixer, fill d’uns
I ara és el torn, d’agrair als meus
grans amics, un terratrèmol que
fallers i falleres, perquè sense
no para, però amb un gran cor!
Marta, la dolçor en persona. La xiqueta, amb la mirada mes tendra que conec, simpàtica i afectuosa, que està feta tota una artista i sempre ens sorprén amb els seus detalls. Pili, la meua estimada Fallera Major. No tinc paraules per agrair-te, el que fas. Sense tu, de ben segur que enguany no seria el mateix, i la nostra promesa, no s’haguera complit.
Gràcies als tres, per representar tan bé a la nostra comissió. Us estime!
25
Aquest any, tornarem a tindre
solera i tradició, tornarem a
el 2016. Boda i presidència, i allí
dos grans monuments a la
tindre xocolatada per als nostres
estan sempre, al peu del canó!
nostra plaça, perquè fallers,
col·laboradors, ball a les nits de
Gràcies, us estime!
veïns i visitants, en puguen
la setmana fallera, parc infantil
gaudir. Són monuments que
el dia 18 (per als xiquets, i no
I per últim i no menys important,
participen en la màxima secció
tan xiquets... he, he, he) i la
a la meua companya de viatge,
de FJFS. Dues autèntiques obres
«mascletà» del 19. Aprofite
a la meua dona, a la que furte
d’art que el meu amic, Antonio
aquestes línies, per a convidar a
tan de temps de la nostra vida i
Verdugo i Ballester, a la gran,
tothom. Acosteu-vos a la falla La
sempre tinc, incondicionalment,
i Raúl García i Pertusa, el qual
Marina a gaudir amb nosaltres,
al meu costat. Gràcies Maria, per
debuta en el Camp de Morvedre
els mariners!
fer més fàcil la meua tasca de capità.
amb nosaltres, a la infantil: tots dos hi han posat el bo i el millor
I abans d’acomiadar-me, també
de la seua art i les han fetes amb
voldria donar les gràcies a la
molt de ganes i il·lusió.
meua família - la que està dins i
Com mana la tradició, tornarem
fora de la falla - perquè sempre
XISPA!!!! DINAMITA!!! LA
a engalanar els carrer, per a
tinc el seu afecte i suport, però
MARINA ÉS LA QUE PITA.
rebre el mes de març, ficarem
sobretot, als més propers, als
banderoles als carrers i
meus pares, sogres, germà,
atorgarem un raig de vida extra
cunyada, nebots i cosins. Vull
al casal perquè quan arribe el
donar-vos a tots plegats les
14 de març, tots junts gaudim
gràcies, per tot el que heu fet per
de la setmana gran!! Són ja
mi: per ajudar-me, i per donar-
seixanta-nou anys, que la marina
me suport en aquest any. Un any
està plantant, i com a falla de
que de ben segur, mai oblidaran:
26
Mariners us estime.
Alberto Cebrián i Hernández
COMISSIÓ EXECUTIVA
027
Falla La Marina 2017
President honorífic
Tresorera
Antonio Blasco i Novella
Mercedes Villalba i Pérez
President
Vicetresorer
Alberto Cebrián i Hernández
Fernando Mestre i Palomo
Vicepresident
Comptadora
Antonio Cebrián i García
María Dolores Torres i García
Vicepresident
Vicecomptadora
Fco Javier Císter i Martínez
María Alejandra Dasi i Jurado
Vicepresident
Delegat Loteries
Emilio José Cebrián i Hernández
Ricardo Císter i Martínez
Vicepresident
Bibliotecariarxiver
Alberto Alijarde i Sánchez
Rubén Lucas Lucas i Rahona
Vicepresident
Delegat de festejos
Juan José Monge i García
Miguel Blásco i Garcerá
Vicepresidenta
Delegada de cultura
Eva María Cayuela i Medina
María del Mar Villarba i Pérez
Secretari
Delegat d‘esports
Pau Gallart i Solé
Víctor Palomo i Picó
Vicesecretària
Vicedelegat d’esports
María Pilar Navarro i Pastor
Jordi Valera i Sabater
Delegat secció femenina
Delegada de socis
Del. del manteniment del casal
Luisa Sabater i Romero
Rosa María Segura i Pradas
Francisco Beltrán i Martínez
Delegat de pirotècnia i falla
Delegat d’infantils
Del. de les xarxes socials i IT
José Ignacio Marín i Heredia
Manuel Ortells i Hernández
Agustín Gómez i Cámara
Delegada de llibert
Delegat d’infantils
Del. de mitjans de comunicació
Alicia Gil i Soler
Juan Carlos Zarzoso i Selles
Enrique Javier Docón i Barriopedro
Delegada de presentació
Delegat d’infantils
Delegada d’activitats diverses
Encarna Ramiro i Martínez
Llorenç González i Julià
María Carmen Lázaro i Iglada
Delegada de presentació
Delegat d’infantils
Delegada d’activitats diverses
Natalia Pérez i Holguín
Antonio Rojo i Soriano
Ana Hernández i Gómez
Delegada de play-backs
Delegada de casal
Delegada d’activitats diverses
Mayra Salinas i Blasco
Reme Ferri i Calabuig
Rosa Gil i Soler
Delegada de playbacks
Delegat de barra
Delegada d’activitats diverses
Alejandra Rubio i Dasi
Benigno Alfredo Ruiz i López
Andrea Cortés i Fernández
Delegada de playbacks
Delegat de barra
Delegada de secció juvenil
Lara de La Cruz i Huguet
José Alberto Verdejo i Tercero
Nuria Cidad i Alarcón
Delegada de disfresses
Delegat de barra
Ana Miguel i Martín
Jorge Muñoz i Villalba
Delegada de disfresses
Del. del manteniment del casal
Amparo García i Fernández
Francisco de la Cruz i Cantero
28
LA NOSTRA FALLERA MAJOR
29
030
ª
M PILAR LLORENS BLASCO Fallera Major 2017 Fa molts anys que vaig prometre no tornar a aquest lloc, no ficar-me, mai mes, davant d’una fallera major no tindre, mai mes, una poesia a la mà amb paraules meues eixides del cor. Però quan tinc davant un trosset meu sé que és aquest el meu lloc, sé que he d’estar ací en aquest precís moment. Perquè hi ha voltes que hem de trencar promeses, hem de deixar a banda l’orgull per fer realitat el somni d’una germana per estar al costat dels que vols.
31
Doncs ací sóc, cunyada trencant la meua promesa
que tot lluïsca a punt
per a festejar una altra, aquesta volta la teua, la vostra.
per celebrar el teu regnat.
Aqueixa promesa feta amb el cor,
I què dir del teu home,
una promesa d’amics, de somriures, de broma
aqueix que jo m’estime tant,
però que hui rep tot el sentit del món.
només que no és ací amb mi
Perquè és una promesa el motiu del teu regnat,
perquè l’emoció no li deixa parlar.
perquè no vols deixar a soles el teu veí,
I la teua nineta encisada
el teu president, el teu amic.
de veure lluir la seua mamà
Perquè has d’estar al costat d’Alberto ací, en el cim.
està boja de contenta
I això és el que vas decidir;
perquè la seua mare és la més gran;
anar, cercar i trobar el teu somni,
és la capitana de la festa,
però jo encara no sé si t’has adonat
la sultana del fallers,
de tota la gent que tens al teu costat,
del cercavila, la música,
de tota la implicació que hi ha
de la mascletà, el coet.
al voltant de la teua promesa, Enhorabona cunyada,
al voltant del teu somiar.
gaudeix del teu moment La teua sogra encantada,
perquè ets tu, Mª PILAR LLORENS i BLASCO,
li pots demanar ben tranquil·la
la Major dels Mariners!
tot el que puges imaginar. Els teus pares, oncles, cosins, iaia i el teu germà; Marta Valera i Sabater
orgullosos hui i satisfets de veure ací dalt la seua Mª PILAR. Fins i tot al cel, estic segura, que la teua iaia s’ha encarregat
32
COMISSIÓ MAJOR
033
HOMES / Falla La Marina 2017
Aguado i Lobo, Fernando
Checa i Alguacil, Domingo
Agüe i Sánchez, Gerardo
Checa i Montalt, Álvaro
Agüe i Zarzoso, Gerardo
Checa i Montalt, Daniel
Aleixandre i Hernández, Iván
Chirivella i de Andrés, Diego Jesús
Aliaga i Calabuig, Vicente José
Císter i Carbonell, Ricardo
Aliaga i López, Luis
Císter i Lázaro, Germán
Alijarde i García, Mario Alberto
Císter i Lázaro, Jorge
Alijarde i Sánchez, Alberto
Císter i Martínez, Francisco Javier
Alpuente i Marín, Francisco Vicente
Císter i Martínez, Ricardo
Belinchón i Monge, Víctor
De La Cruz i Cantero, Francisco
Belinchón i Salinas, Víctor
Díaz Fernández, Luis César
Beltrán i Martínez, Francisco
Docón i Barriopedro, Enrique Javier
Benabdeljelil, Ahmed
Domingo i Sánchez, Francisco
Blasco i Garcerá, Miguel
Escrig i Lucas, José Manuel
Caballero i Lebrón, José Antonio
Escuder i Arnau, Diego
Caballero i Torres, Iván
Estal i Bonet, Ricardo Javier
Cebrián i García, Antonio
Fernández i Villalba, Juan Antonio
Cebrián i Hernández, Alberto
Gallart i Solé, Pau
Cebrián i Hernández, Emilio José
Gamarra i Carcelen, Alberto
Cervera i Alfonso, Julio
García i Bueno, Iván
García i Coca, Antonio
Ortells i Hernández, Manuel
García i Esteban, Carlos
Palomo i Picó, Victor
Gascó i Fuster, Juan Diego
Pardo i Badía, Carles
Giménez i Aparicio, Iván
Pérez i Luna, Ángel
Gimeno i Flores, Santiago
Queralt i Badenes, Luis Javier
Gimeno i López, Vicente
Quesada i Mercado, Juan Carlos
Gómez i Cámara, Agustín
Rojo i Soriano, Antonio Andrés
González i Julià, Llorenç
Ruiz i López, Benigno Alfredo
González i Simón , Carlos
Sánchez i Sánchez, Rubén
Izquierdo i Martínez, Adrián
Torres i Sesé, Adrián
Lacoba i Macián, Carlos
Tortajada i Férriz, José Antonio
López i Pernas, Javier
Tortajada i Segura, José Antonio
López i Sánchez, Víctor Manuel
Valera i Sabater, Jordi
Lucas i Giménez, Cristóbal
Verdejo i Tercero, José Alberto
Lucas i Rahona, Rubén Lucas
Villalba i Pérez, José Domingo
Marín i Heredia, José Ignacio
Villar i Bueno, José
Mestre i Palomo, Fernando
Villarroya i García, Rubén José
Monge i García, Juan José
Zarzoso i Selles, Juan Carlos
Monge i Navarro, Alejandro
Zarzoso i Torres, Daniel
Muñoz i Conesa, Venancio
Zarzoso i Torres, Jorge
Muñoz i Villalba, Jorge
34
COMISSIÓ MAJOR DONES / Falla La Marina 2017
Alijarde i García, Carolina
De La Calle i Fernández, Andrea
Alpuente i Misiego, Tatiana
De La Cruz i Huguet, Lara
Andrés i Sánchez, Marisol
Díaz i López, María Eugenia
Antoni i Cayuela, Mª Jose
Domingo i Sánchez, Marína
Arnau i Adán, Eva María
Esteban i Agüe, Lucía
Becerra i Grande, Rosa
Fernández i Andrés, Marisol
Blasco i Soto, Marta
Fernández i Antoni, Beatriz
Blasco i Soto, Mireia
Ferri i Calabuig, Remedios
Boix i Casanova, Cristina
Ferruses i Manuel, Andrea Fátima
Bronchú i Navarro, Alicia
Fuertes i Gil, Patricia
Bueno i López, Ana Belén
Galvete i Tomás, Neus
Cabrera i Vega, Paula
García i Fernández, María Amparo
Cayuela i Medina, Eva María
García i Gómez, Lorena
Cebrián i Villalba, Belén
García i Íñiguez, Miriam
Cervera i Luzón, Ana
García i Martínez, Lidia
Cervera i Luzón, Jéssica
Gargallo i Villar, Susana
Cidad i Alarcón, Nuria
Gil i Soler, Alicia
Cidad i Alarcón, Sandra
Gil i Soler, Rosa
Cortés i Fernández, Andrea
González i Villalba, María
Couverchel i Camañas, Sylvia
Górriz i Polo, Carolina
Dasi i Jurado, María Alejandra
Hernández i Gómez, Ana María
35
Huguet i Aguilar, Sonia
Pradas i Palomera, Seila
Torrecillas i Gil, Amparo Elián
Lázaro i Ferri, Lourdes
Queralt i Antoni, Cristina
Torrent i Ortiza, Remei
Lázaro i Inglada, María del Carmen
Rahona i Pascual, María del Carmen
Torres i García, Mª Dolores
Llamas i Pérez, Pilar Vanessa
Ramiro i Martínez, Encarna
Torres i Piculo, Mª Consuelo
Llorens i Blasco, María Pilar
Ramos i García, Ana Belén
Valera i Sabater, Marta María
López i Guzmán, María Luisa
Romero i López, Catalina
Valero i Torrent, Elodia
López i Luzón, María
Rubio i Dasi, Alejandra
Vega i Algarra, Esther
Martín i Blasco, Mercedes
Ruíz i Monsalve, Mónica
Villalba i Pérez, Mª Del Mar
Martínez i Díaz, María del Mar
Ruíz i Monsalve, Rocío
Villalba i Pérez, Mercedes
Miguel i Martín, Anna
Sabater i Romero, María Luisa
Misiego i Rodríguez, María del Mar
Sáez i Martínez, María Jesús
Monge i García, Ana
Salas i Martínez, Laura
Montalt i Císter, Cristina
Salas i Martínez, Patricia
Muñoz i García, Patricia
Salinas i Tomás, Sonia
Navarro i Pastor, María Pilar
Sánchez i Blasco, Mayra Pilar
Navarro i Romero, Diana
Sánchez i Rodríguez, Ángela
Navarro i Santibáñez, María
Segura i Pradas, Rosa María
Ortiz i Ortiz, Saray
Sesé i Valero, Maribel
Palomera i Vivancos, Isabel
Sisternas i González, Tania
Pérez i Holguín, Natalia
Soto i Ramos, Mª Carmen
36
RECOMPENSES JCF València / Bunyols majors 2016-2017
Aprofitem aquest espai per donar
Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer
l’enhorabona a tots els membres
Ana Miguel i Martín
de la nostra comissió que enguany reben una de les recompenses de FJFS i de JCFV per la seua trajectòria fallera. Moltíssimes felicitats i esperem que continueu aportant més coses a la nostra família marinera.
Bunyol d’or amb fulles de llorer María Pilar Navarro i Pastor Jordi Valera i Sabater José Antonio Tortajada i Segura Natalia Pérez i Holguín Carlos García i Esteban Bunyol d’or Ángela Sánchez i Rodríguez Bunyol d’argent Mª Jesús Sáez i Martínez María López i Luzón Mª Amparo García i Fernández Mireia Blasco i Soto Alberto Alijarde i Sánchez
037
038
RECOMPENSES FJF Sagunt / Masclets majors 2016-2017
Masclet d’or i diamants amb
Masclet d’argent
fulles de llorer
Agustín Gómez i Cámara
Antonio Cebrián i García
Belén Cebrián i Villalba
Consuelo Cristina Montalt i Císter
Benigno Alfredo Ruiz i López
José Antonio Caballero i Lebrón
Daniel Zarzoso i Torres
Manuel Ortells i Hernández
Iván Aleixandre i Hernández Laura Salas i Martínez
Masclets d’or amb fulles de
Mario Alberto Alijarde i García
llorer
Nuria Cidad i Alarcón
María José Antoni i Cayuela
Pilar Vanessa Llamas i Pérez
Jorge Muñoz i Villalba
Rocio Ruiz i Monsalve
María Del Mar Martínez i Díaz
Rubén Sánchez i Sánchez
Vicente Gimeno i López
Sandra Cidad i Alarcón
Masclet d’or Rubén José Villarroya i García Javier López i Pernas Daniel Checa i Montalt
EL NOSTRE MONUMENT GRAN
39
40
41
042
CRÍTICA Lema: “Seduccions”
I si comencem com deia Dante,
PART CENTRAL
I expliquem que açò de la seducció
Seduïts pel poder
no té res a veure amb l’atracció, de poder fer bon “empastre”.
Senyor Manel, açò pareix Hostalets! Xe Vicent, no em digues això, que
L’atracció de la carn,
on està la gent?
del bon cul, del conill,
Doncs on han d’estar, desterrem
de les mamelles sense fi,
els experts
d’un bon carall.
i donen poder als inexperts!
I tot açò es començar,
Mira, mira, qui està ací, allà dalt
com la seducció,
del cadafal,
com l’atracció,
Sobre la tèbia arena de la platja,
com la revolució sexual.
pareix un indi i una índia, acaronant-se per ficar-se a cardar.
Clar que m’atrauen (les dones), clar que m’encanten (els homes),
Manel que no te n’adones
clar que em sedueixen (les ments),
que aquest home és la casta
clar que m’activen (entre dents)
que intenta parar la canya, perquè li toquen la mandanga?
Però deixem-nos de romanços, que ací està tota la comissió,
Xe Vicent, sempre igual,
esperant l’explicació, relació,
que aquest home és de bé!
i crítica que duguem a cabassos.
i sol vol que aquest bordell, no siga, cadascú per a d’ell!
Jo ho tinc clar, no ho sé tu,
Pensa, l’home, el patriarcat,
ESCENA 0
però en aquest cadafal,
a la dona complimentant,
Seduïts per la seducció
hi ha dues parts molt importants,
i només obstentant,
que són l’home i la dona, nus.
allò que s’imagina.
Van construir, castells en aire a ple sol, amb núvols de cotó,
I allí als llavis de la dama,
I mentrestant, ella,
en un cadafal, on mai ningú
com si fos una aclama,
sense poder ni alçar la cella,
va poder arribar usant la raó.
parlant de la falla,
sense buscar l’opulència,
s’escolta aquesta proclama.
troba un poc d’independència.
Embolica’m... No temes.
I has vist aquell mono,
i va convocar al mico de les coses
Davant el teu foc viu
sempre al servei del poder,
que té molt a veure amb l’amor.
la meua carn s’enlluerna,
que sense voler,
i sorgeix castament
sempre està tocant el monyo.
Van construir finestres fabuloses, plenes de llum, de màgia i de color
Enveja d’altres, en veure-ho tan joiós, va condir l’alarma,
entre el tremolor rosat del meu lleuger vestit
Hi ha uns que juguen a ser,
van dictar l’angoixa,
per a poder ser teua.
altres juguen a desfer,
no vaja a ser que fóra contagiós...
el mono juga amb el poder, Ui! Manel això t’ha quedat
i guanya doble o res!
Entre casta i casta. Entre escaló i escaló.
com diria jo, sense parla-ho molt fort,
En aquest país, estat o nació,
Sempre hi ha un glaçó.
un poquet cremant.
hi ha molt de mico,
I una línea roja que no es pasa.
que per no callar el pico, acaben en bona posició.
Fer castells en l’aire, somnis i esperances.
43
ESCENA 1
I allí la fallereta,
Seduïts per l’aigua
que me’n duc de la terreta, i amb la veu encesa,
Peixet vivet! Duc! senyores i senyors!
em marque una danseta.
encara que el riu no duu aigua, me’n vaig més ella de la gàbia,
La dansa de la pluja
per pescar sense senyors!
a veure si l’aigua no hi puja, i a veure si no se’ns escura
Com era jo de feliç per ací!
la butxaca i s’hi atura.
amb tot el peix venut, i bevent sense embuts,
Ballarem també a veure
l’aigua de la font del Pí.
si sabem el calibre per comptar amb l’aparallet
Qui deu ser aquest hindú,
i baixar el rebudet!
aclaparador que no fa més que tirar el sabó
Uei! Mira Manel com parla aquest,
a terra,
pareix que ara s’entere
a veure qui l’arreplega,
del que passava darrere,
i no duc “flotador”.
quan tenia el poder.
Com canta la sirena,
Vicent, que des de que no està ací,
o deu ser una ninfa,
ja no ix en la tele, ni en el diari,
que està en la gabieta,
i no en sabem res!
esperant la malifeta.
44
ESCENA 2
I amb l’infrafinançament,
Mira, mira, mira que diu
Seduïts pel govern
és com allò de l’enamorament,
que dues coques, se me fa la
que comença sent
boca aigua
i acaba no sent!
en això que si estudies o treballes
Us imagineu, un hindú governant, amb una pilota bondage,
Li ha tocat la carxofa!
amb cuiro tot arreplegat,
Ens la clavaran, ens la clavaran,
i amb la fusta fustigant?
i ells com si foren la madamme
escarba,
uns es deixaran
escarba,
i altres entonaran el no passaran!
remeneja,
La seducció del poder, un any sense govern,
quines vidrioles tinc!
el centre i la dreta que es volen
ESCENA 3
salvar
Seduïts per les pensions
i se’n van anar a confessar. Què serà de cert o incert?
a guanyar diners, on estan,
I ací comença el ‘xou’
on estan,
que no podrem veure Canal 9
a guanyar diners,
Però ells allí jugant, al Parlament,
encara que ja hi ha canal nou
i el poble com una dona de làtex
encara que tarde en endollar-se
les pensions, les pensions,
com si estiguera sempre latent,
un ou.
on estan,
ens la clavaran però lent!
on estan, Però mentrestant, saps qui sóc?
L’eix mediterrani que diuen que
Doncs, sembles Montoro,
no val,
i haurem d’estar molt al lloro
i fins i tot Annibal el va gastar
que aquest tio té molt de morro.
per acabar amb els romans.
45
les pensions, les pensions.
ESCENA 4
ESCENA 5
EPÍLEG
Seduïts per les rodones
Seduïts per la noblesa Seduccions de
Manel per on pares?
La noblesa,
bordell de poesia ,
que fa temps que no t’hi veig
la baronessa,
de paraules insomnes,
no em fages el lleig
dominant la fera,
de besades amb babes,
i acaba el que comences!
votada per la concurrència.
de glops amargs,
Vicent que m’he perdut pel poble
Pamflets, pregons i sermons,
i perversions,
que entre tanta rodona
promeses i mil datives al vent,
moltes perversions.
se me n’ha anat la bola
xafarderies, bulos, mentides i més
i no me’n faig responsable.
contes;
de solituds amb llaços anònims
enganys tots són sense distincions. Els polítics diuen de les rodones que són qualitat de vida
Gran xusma de lletrats lluitadors,
que són el que s’estima
de falsos mediadors salvavides,
per unflar-se les butxaques.
brunyidors d’ofrenes incomplides per fariseus, Richeliers i lladres.
Rotonda ací, rotonda allí. maquilla’t, maquilla’t.
Cunyats, saltamarges sense decència
Una màquina de fotografiar,
corrent van pel carrer, Iscariotes,
i posa-ho bé, i posa-ho bé.
prests a arrabassar-vos les despulles, no els paren per exigir-ne clemència,
És que si no ixes en la foto,
bordell és de ganduls i viciosos,
sembla que no pots vendre la moto!
neoliberals, de l’IBEX i tramposos.
46
U de la Marina
INTRODUCCIÓ Seducció
Sentits... procés fisiològic de recepció i reconeixements dels estímuls que es produeix a través de la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust o el tacte.
Vista... sentit corporal que
Oïda... sentit corporal que
permet veure mitjançant els
permet percebre i distingir els
òrgans de la visió, els ulls, les
sons.
coses materials.
47
Cada un dels teus sentits té una missió diferent en la teua vida, però quan aconseguixes unir-los i aprofitar-los al màxim, llavors, i només llavors, és quan t’has deixat seduir.
Gust... sentit corporal mitjançant
Olfacte... sentit corporal que
Tacte... sensació mitjançant la
el qual es perceben i es
permet percebre i distingir les
qual es perceben el contacte o la
distingeixen els sabors.
olors.
pressió de les coses sobre la pell i es distingeixen certes qualitats que tenen, com la forma, la grandària, la rugositat, la duresa o la temperatura.
48
Anys 50 o quan va començar la seducció de les falles a l’Ajuntament
049
Autor: Albert Llueca
Seducció femení 1. Acció de seduir; a. l’efecte. 2. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo. a. DRET PENAL Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals. 3. Força o capacitat de seduir. Les falles tenen una seducció irresistible per als polítics. 4. Allò que sedueix. Les seduccions del món.
Introducció Els anys 50 van ser recordats i ho seran, encara, per l’alcalde que va governar Sagunt, ell era José Blasco Such. L’Alcalde Blasco va nàixer a Sagunt el 1897 i va faltar l’any 1974. Catedràtic de llatí. Van ser els seus pares, José Blasco García i Julia Such Cayo. En la seua ciutat nadiua va aprendre les primeres lletres i va passar molt prompte a cursar els seus estudis en el Seminari Metropolità de València durant més de deu anys, els tres últims com a becari per oposició del Reial Col·legi del Corpus Cristi. Als vint-i-quatre anys d’edat abandona els estudis eclesiàstics. En la Universitat de València es llicenciaria en Filosofia i Lletres, secció Història
el 1925. En 1933 va ingressar
José Blasco va ser un
en el cos de professors adjunts
personatge de reconegut
d’Ensenyament Mitjà, on va ser
prestigi i en tot moment es
professor de llatí a l’Institut de
mostrà orgullós del poble que
Noia (Pontevedra), institució de
el va veure nàixer. Potser per
què va ser el seu director. Més
això el Govern de la nació el
tard passaria, com a catedràtic, a
va dessignar com a alcalde de
l’Institut de Benicarló (Castelló).
la ciutat, càrrec que va jurar el primer de febrer de 1940 i que
A l’abril de 1936 va contraure
va cessar a petició pròpia el 27
matrimoni amb Teresa Estellés
de gener de 1941. Deu anys
Pérez (nascuda a Serra, València).
més tard, el 23 de juny de 1950
Fruit del seu matrimoni va ser el
va prendre, per segona vegada,
naixement dels seus cinc fills.
la vara d’alcalde coneixent Sagunt durant el seu mandat
En finalitzar la guerra civil
10 anys de prosperitat en tots
(1936-1939) va ocupar les
els camps: cultura, economia,
places de professor en els
prestigi davant de la resta
instituts Francisco Ribalta,
del país, etc. En 1952 va ser
de Castelló i Lluís Vives, de
designat diputat provincial pel
València. En aquest darrer,
districte de Sagunt, càrrec que
va ser col·lega del seu amic,
va ocupar fins a 1958. President
el també recordat professor,
de la Séquia Major de Sagunt
arqueòleg i excavador de
fins al final del seu mandat com
Sagunt, Pío Beltrán Villagrasa.
a alcalde al novembre de 1959.
50
En 1950 va prendre, per segona vegada, la vara d’alcalde coneixent Sagunt durant el seu mandat 10 anys de prosperitat en tots els camps: cultura, economia, prestigi davant de la resta del país, etc.
President de la Caixa d’Estalvis i
es preparava per a millorar les
Socors de Sagunt en 1947. Va estar
seues infraestructures urbanes,
en possessió de la Gran Cruz de
laborals, socials i culturals.
Caballero de la Orden de Cisneros. President de l’Acadèmia Cultural Saguntina. Gran coneixedor
Arxiu José Blasco Such
de la vida i obra de Sant Tomàs d’Aquino, en va publicar
José Blasco Such, alcalde de
interessants estudis. Com a literat
Sagunt entre 1950 i 1959, va
i investigador destaquem el seu
mantenir en el seu poder fins
llibre, encara sense publicar; El
a la seua defunció en 1974
poeta J. B. Agnesio. Conferenciant i
una interessant documentació
articulista, va publicar interessants
produïda com a primer
treballs sobre la seua ciutat en la
mandatari municipal durant la
premsa valenciana.
dècada dels cinquanta. Fons que es va dispersar i va passar a les
En 1967, en abastar l’edat
mans de particulars quan la seua
reglamentària, li va arribar l’hora
família va procedir al repartiment
de la jubilació. El dia 10 de març
de la seua herència.
de 1974, als 77 anys d’edat, va morir a sa casa de la plaça Major.
Assabentats de l’existència
Blasco va viure dia a dia el sentir
d’aquesta documentació els
del seu poble i els problemes
promotors del Arxiu Llueca-
propis d’una ciutat que
Juesas d’Imatges de Sagunt,
començava a ‘enlairar-se’, que
que ha sigut inclòs en l’Inventari
51
General del Patrimoni Històric
en subcarpetes per apartats
38.- 1953 “Falla la Marina del
Español (Llei 16/1985 de 25 de
específics i ordre cronològic.
Port”. Quatre fotografies en
juny) i en l’Inventari del Patrimoni
blanc i negre. Autor A. Montoro.
Històric Valencià (DOGV. 2.554
-263 fotografies (1950-1959)
de 19/7/1995), van procedir
contingudes en un arxivador
al seu seguiment quan aquest
convencional i distribuït per
41- 1956 (17 de març). “En el
fons ja havia estat distribuït
temes i ordre cronològic en 55
Port, amb motiu de la visita a les
almenys entre sis comerciants
sobres o borses independents.
falles. Centre Aragonés”. Autor
d’antiguitats valencians i dos
Format: 85 x 135 mm. aprox.
desconegut. Blanco i negre.
de Madrid. L’àrdua labor de
Dins de l’arxiu existeixen
recuperació dels documents
diferents documents i fotografies
es va perllongar durant més de
relacionades amb les falles dels
43. – Sense data. Falles a Sagunt.
cinc anys. Avui es pot garantir
anys 50 a Sagunt i El Port de
Tres fotografies. Blanco i negre.
que s’ha recuperat, almenys,
Sagunt:
Autor: A. Montoro. Format: 85 x
el setanta-cinc per cent de la
135 mm. aprox.
documentació, tant escrita com a
17.3.112 Saluda del president de
gràfica dispersada.
la falla Plaza Rodrigo nomenant faller d’honor a l’alcalde Blasco.
El fons documental de l’alcalde
Format: 85 x 135 mm. aprox.
Sagunt 26 de gener de 1953.
José Blasco Such, contingut en el Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de
17.4.113 Escrit del president de
Sagunt, consta de:
la falla La Marina comunicant a José Blasco el seu títol de faller
-259 documents (1950-1959)
d’honor. Port de Sagunt a 3 de
classificats en 25 carpetes i
febrer de 1953.
52
El Sagunt dels anys 52 fins al 58 (període de vinculació de José Blasco Such amb les falles, segons el seu arxiu) Al 1952 es va encendre el forn alt número dos d’Alts Forns de Biscaia, S. A. en el Port de Sagunt i comença la construcció del forn alt número tres. Sagunt va celebrar la commemoració del “Gloriós Alçament Nacional” inaugurat oficialment les obres dutes a terme en l’exercici 51-52. En aquesta ocasió és va inaugurar la pavimentació, clavegueram i xarxa d’aigües potables del carrer Vicente Fontelles. La urbanització i erecció d’una creu en la placeta del camí del Cementeri i la inauguració de l’emissora local. En la plaça del Cronista Chabret, la “Lira” hi va oferir un concert.
53
El 31 d’agost la nostra ciutat,
circ romà. S’adjuntava còpia
València, benignament va
Sagunt, va viure un especial dia
de l’informe que la comissió va
concedir la gràcia suplicada en
de festa. S’inaugurava La Creu
elevar a la Comissaria General
les pregaries i va constituir i va
dels Caiguts en la plaça del mateix
d’Excavacions Arqueològiques
declarar a la Benaventurada
nom (avui ha recuperat la seua
amb data 24 d’abril de 1953.
Mare de Déu del Bon Succés
primitiva denominació de Plaça
celestial patrona de tota la ciutat
Major). El monument, pagat
El dimecres 3 de juny la Societat
de Sagunt, amb tots els drets i
per subscripció popular, va ser
Musical “Lira Saguntina” va
privilegis litúrgics que s’acostuma
inaugurat pel governador civil de
celebrar un concert extraordinari
assignar als patrons principals
la província Diego Sales Pombo.
en el teatre romà amb motiu
dels pobles”.
de la presentació del seu nou Ja al 1953 a la fi d’abril, a
director, Juan Garcés Queralt.
Les festes patronals van ser
l’Ajuntament es va rebre un
El 22 de juny el cardenal
extraordinàries, se celebrava
ofici del Ministeri d’Educació
Micara, pro-prefecte de la
el XVII centenari del martiri
Nacional signat pel Comissari
Sagrada Congregació de Ritus,
dels sants Abdon i Senent, les
Provincial d’Excavacions
comunicava la proclamació de
relíquies dels quals van ser
Arqueològiques, Domingo
la Verge del Bon Succés com a
portades a la nostra ciutat pel
Fletcher Valls, comunicant a
patrona de Sagunt “La Sagrada
frare saguntí Bernardo Pellicer,
l’alcalde el nomenament d’una
Congregació de Ritus, en virtut
el Pare Pellicer, en 1694.
comissió integrada pel comissari
de les peculiars facultats que
local Pío Beltrán Villagrasa,
li han estat atorgades pel
El 30 de juliol es va rendir un
el delegat de la Comissaria
mateix Santíssim Senyor nostre,
homenatge a Joaquín Rodrigo.
General, Julián San Valero Aparisi
ateses les raons exposades i la
Es va descobrir una placa
i Domingo Fletcher Valls per
recomanació de l’excel·lentíssim
commemorativa en la seua casa
a dictaminar sobre l’estat del
i reverendíssim ordinari de
natalícia. El 27 de setembre
54
El 30 de juliol es va rendir un homenatge a Joaquín Rodrigo. Es va descobrir una placa commemorativa en la seua casa natalícia.
Sagunt va rebre l’homenatge
S’amplien els molls de càrrega i
Corria l’any 1954 quan s’inaugura
que li va tributar el Front de
descàrrega. Es construeix la nova
l’actual mercat municipal en la
Joventuts de Soria. Els joves
escullera de Ponent de quasi sis-
ciutat. Es va inaugurar el polèmic
sorians portaven una arqueta
cents metres.
escorxador municipal. En el saló
contenint terra de Numància i
de plens de l’Ajuntament es
una pedra amb la inscripció: La
El 18 de desembre el
va desenvolupar una sèrie de
joventut falangista descendent
governador civil de la província,
conferències, dels més dispars
de l’heroica ciutat de Numància,
Diego Sales Pombo, va imposar
temes, organitzades pel consistori
a la immortal ciutat de Sagunt
davant el ple de l’Ajuntament,
que presidia José Blasco.
CXXXIII a. de C.- CCXVIII a. de C. -
autoritats, jerarquies
Les conferències, que eren
MCMLIII.
provincials, comarcals i locals,
retransmeses per l’emissora local,
la Creu de l’Ordre de Cisneros
se celebraven el diumenge al
Organitzat per l’Ajuntament es va
a l’alcalde José Blasco Such
matí. El cicle de 1954 es va iniciar
celebrar, en el saló de plens, un
- L’Orde de Cisneros és una
a partir de l’11 de febrer. Vicente
cicle de conferències que van ser
distinció civil al Mèrit Polític que
Martínez Maties és triat, el 22 de
retransmeses per Radio Sagunt.
es concedeix en premi a serveis
febrer, president de la Societat de
El cicle va donar començament
rellevants prestats a Espanya-.
Caçadors en substitució de Miguel
el 15 de novembre. El 16
Cebrián Jordá.
de novembre en perforar la
Per disposició de l’arquebisbat
terra per a la construcció d’un
de València, amb data 27 de
El 29 de març amb l’assistència
pou que comunica amb el
desembre, es creaven les
del ministre d’Indústria, Joaquín
clavegueram que es construïa
parròquies del Bon Succés i del
Planell, es va encendre i va
al costat del mercat municipal,
Salvador en la ciutat. En el Port
engegar l’alt forn número tres
en construcció, es va descobrir
de Sagunt serien les de Begoña,
de la Companyia Alts Forns de
un interessant mosaic romà.
Sant Josep i Sant Pere.
Biscaia, S. A.
55
Proposem a la molt il·lustre Corporació es concedisca la segregació del terme municipal de Sagunt, al seu poblat del Port, per l’enorme creixement de població, distanciada per cinc quilòmetres que el separa de la capitalitat del municipi; el desenvolupament industrial de les empreses allí enclavades.
Francisco Villalba Boix va ser el
saguntins al seu pas cap
(Levante, 27/10/1954). Llegida
clavari de la majoralia que va
a Saragossa procedent de
la proposta es va procedir a
organitzar la Setmana Santa de
València.
la votació i va donar com a
Sagunt. Van ser els iniciadores d’un nou pas, al llom, El Sant sopar.
resultat; cinc vots favorables i En la sessió de l’Ajuntament
vuit en contra. D’aquesta forma
celebrada el 23 d’octubre, els
es donava fi a una vella aspiració
La “Destrucció de Sagunt”, de
regidors residents en el Port
portenya: ser poble.
Sánchez-Castañer i José María
de Sagunt van sol·licitar, sota
Pemán, va ser estrenada en el
la presidència de l’alcalde José
Manuel Peruga Monzó
teatre romà el dia 8 de juny i va
Blasco Such, la segregació del
substituirà, el 25 d’octubre, a
ser interpretada per la companyia
nucli del Port. La proposta
Vicente Martínez Maties en la
Lope de Vega sota la direcció
explicava que Proposem a la
presidència de la Societat de
de José Tamayo, en sessions
molt il·lustre Corporació es
Caçadors. El 30 d’octubre va
organitzades pel Patronat
concedisca la segregació del
visitar per primera vegada la
d’Informació i Educació Popular i el
terme municipal de Sagunt,
nostra ciutat la Verge Pel·legrina
Col·legi d’Advocats de València amb
al seu poblat del Port, per
dels Desemparats. El senyor
motiu del III Congrés Nacional de
l’enorme creixement de població,
Arquebisbe, Dr. Marcelino
l’Advocacia i amb la col·laboració
distanciada per cinc quilòmetres
Olaechea va ser rebut per
del Molt Il·lustre Ajuntament i
que el separa de la capitalitat del
l’Ajuntament en ple.
els Alts Forns de Biscaia, S.A. La
municipi; el desenvolupament
música va ser composta pel saguntí
industrial de les empreses allí
El 4 de novembre iniciava les
Joaquín Rodrigo.
enclavades, i fonamentant-se
seues activitats el Grup Sindical
en l’article sisè del reglament de
de Carnissers-Tablajers del
El 10 d’octubre Franco és
població i demarcació territorial
Sindicat de Ramaderia sent
novament victorejat pels
de les corporacions locals
Alfredo Pérez Escrig el seu
56
primer president. Al novembre
Romeu” va ser l’escenari de tan
presidència d’Enrique Quevedo
apareixia el primer número de
emotiu esdeveniment. En aquella
Bojó, adquireix el solar on
la revista El Port. Butlletí de la
ocasió la fallera major va ser
construirà la seua seu definitiva.
delegació local del Front de
Conchín Blanco Devís.
Joventuts. Aquesta publicació,
Coincidint amb la festa de santa
des del seu primer número, es va
El 29 de març, el comissari
Cecília, patrona de la música, la
declarar com a mitjà d’expressió
general del Patrimoni Artístic
Societat Musical “Lira Saguntina”
del moviment segregacionista
Espanyol autoritzava les obres
va oferir un homenatge al
del Port de Sagunt per part d’un
de consolidació del teatre romà
músic i compositor saguntí,
reduït grup de veïns d’aquell
sota la direcció de l’apoderat
Antonio Palanca. En el Certamen
nucli de població.
del Servei de Defensa del
Internacional de València, la
Patrimoni Artístic Nacional a
“Lira” va aconseguir el segon
En 1955 la capella de Ntra. Sra.
València, Domingo Fletcher Valls
premi de la secció segona.
del Carmen, en el Port de Sagunt,
i l’arquitecte conservador de
va ser elevada a la categoria de
monuments Alejandro Ferrant.
parròquia. El 28 de febrer es
El 9 de desembre es va rebre la visita del ministre d’Informació i Turisme,
va constituir legalment el Grup
Francisco Petit Villar va ser el
Gabriel Arias Salgado. Va visitar les
Econòmic d’Hostaleria i semblants.
clavari de la majoralia que va
obres que per aquells dies s’estaven
Vicente Llorens Galarza seria el
organitzar la Setmana Santa
realitzant en el teatre romà. El
seu primer president.
de Sagunt. El Grup Econòmic
ministre va estar acompanyat per
Sindical de Combustible
l’alcalde, José Blasco, el governador,
El primer de març es presentava
comença a funcionar sota la
Posada Cacho, el comissari local
en públic la fallera major
presidència de Vicente Campos
d’excavacions, Pío Beltrán, el director
de la “Falla la Saguntina”. El
Mena el 15 d’abril. La Societat
de la restauració, Domingo Fletcher,
desaparegut “Cinema teatre
Musical “Lira Saguntina” sota la
entre uns altres.
57
El 15 de gener de 1956, amb
El 25 de juliol es va inaugurar
Penya Esvaradora. En aquella
l’assistència de les primeres
amb tota solemnitat la I
ocasió Milagros Villar Casanova
autoritats locals i de l’entitat
Exposició Comarcal d’Art
era la Reina de les Justes. Carlos
bancària, es van inaugurar les
i Artesania organitzada
Blanco Soler el mantenidor i el
oficines del Banc Espanyol de
pel Gremi d’Obrers sota la
cronista Santiago Bru i Vidal va
Crèdit en la nostra ciutat. El 29
direcció de José Mullor March.
ser distingit amb la Flor Natural.
d’abril es va celebrar, organitzat
Aquest esdeveniment va ser
pel Gremi d’Obrers, un concurs
subvencionat per l’Il·lustríssim
El 12 de setembre es van
d’obra de paleta en la Glorieta.
Ajuntament.
descobrir tres mosaics romans
A migdia, s’hi van reunir els
en les obres d’excavació
organitzadors, participants i
El 29 de juliol van ser inaugurats
del solar on se situa la seu
autoritats en un esmorzar a
els nous locals de la Caixa
de la Societat Musical «Lira
l’Hotel Sagunt.
d’Estalvis i Socors de la Ciutat
Saguntina», en l’antic “corraló”,
de Sagunt en el llavors carrer
al costat d’interessants
El 3 de juny es van concentrar a
de José Antonio. En el Certamen
restes ceràmiques, llucanes,
Sagunt “els xics de les Falanges
Internacional de València, La
tègules, lacrimatoris,
Juvenils de Franco, per a celebrar
“Lira Saguntina” va obtenir el
fragments d’envasos de vidre,
la clausura de la Setmana de
tercer premi de la secció segona.
“terra sigillata”, etc. El 17
la Joventut. Assistiran més d’un
El mateix dia van ser lliurades les
d’octubre es va inaugurar la
miler de joves de la Comarca
claus de les cases construïdes a
Biblioteca Pública Municipal.
i altres pobles propers a la
costa de la Caixa d’Estalvis.
Es construeix el jardí de la
mateixa acompanyats de les
plaça de la Trinitat. En aquest
seues respectives jerarquies i de
El 5 d’agost es va celebrar, en
recinte, antic onvent trinitari,
les provincials”.
el teatre romà, la II edició dels
s’alce un xicotet monument
Jocs Florals que organitzava la
amb la creu del desaparegut
58
59
60
61
El 26 d’octubre el general Franco passaria novament per terres saguntines en el seu viatge a Barcelona procedent de València.
convent. A aquesta plaça va ser
festa. Es va rebre la visita del
traslladada l’emissora de ràdio
governador civil de la província
“La Veu de Sagunt”.
Jesús Posada Cacho, qui hauria d’inaugurar importants millores
S’inicien, gràcies a un entusiasta
urbanístiques, que per valor de
grup de socis i simpatitzants,
quinze milions va escometre i va
les obres de la nova seu de la
portar a terme l’Ajuntament.
Societat Musical “Lira Saguntina” en l’antic “corraló”.
El 27 de juliol i davant més de quatre mil espectadors, el teatre
El 17 de març de 1957 quedava,
romà va ser el lloc escollit per
en el teatre romà, legalment
dotze poetes valencians que
constituït el Centre Arqueològic
van rendir, en una festiva nit,
Saguntí, entitat que substituiria
homenatge a Sagunt. La premsa
la “Penya El Cudol”. Per aquells
d’aquells dies es va fer ressò
dies es va descobrir un
d’aquesta vetlada poètica sense
important poblat prehistòric en
precedents. En l’ordre musical
el Pic dels Cobs.
la “Lira Saguntina” va obtenir el primer premi de la secció segona
Al juliol l’alcalde Blasco va ser
del Certamen Internacional de
objecte d’un càlid homenatge
València. En Torrent aconseguiria
per part dels bombers
el primer premi de la secció
saguntins el dia de la festa
primera. Similar premi va
del cos, la Verge del Socors. El
aconseguir la formació musical
set de juliol va ser un dia de
saguntina a Massamagrell.
62
La Penya Esvaradora va col·locar tres làpides commemoratives en sengles llocs emblemàtics de la ciutat.
Durant la nit del 13 al 14
el Districte Miner de València havia
d’octubre es va produir en el
registrats 116 pous de reg situats
Palància una riuada, com mai
en terme municipal de Sagunt.
s’havia conegut. El riu es va desbordar i les aigües corrien
El primer de febrer s’inaugurava
embravides. Es van evacuar
en el Port de Sagunt la Llotja del
gran nombre d’habitatges
Peix en el carrer General Mola.
i els danys causats van ser
Poc abans es creava la Confraria
considerables. El 26 d’octubre
de Pescadors “Verge del
el general Franco passaria
Carme”. Entre els seus objectius
novament per terres saguntines
destaquen: la protecció del
en el seu viatge a Barcelona
pescador, assegurances socials,
procedent de València.
mutualitat i explotació racional de la pesca. Es van adherir
La Penya Esvaradora va col·locar
els patrons de les xicotetes
tres làpides commemoratives en
embarcacions.
sengles llocs emblemàtics de la ciutat. En el portal de la Jueria,
El 13 de març Enrique Navarro
en el lloc on (fins a 1941) es
Castella és triat president de la
trobava la Porta Ferriça i la casa
Societat de Caçadors, càrrec que
on va residir la mare de Sant
venia ocupant Manuel Peruga
Vicent Ferrer.
Monzó. Manuel Pomer Villalba va organitzar, al costat del seu
El pressupost municipal era de
majoralia, la Setmana Santa de
8.957.000 pessetes a l’any 1958. En
Sagunt en 1958.
63
El corredor saguntí Rene Marigil,
Ajuntament amb motiu de la
criteris i conjuminar els seus
triomfador de l’onzena tornada
designació del primer, per al
esforços en pro de la festa. La
ciclista a Espanya, va entrar
càrrec de diputat provincial, i
Junta Local Fallera de Sagunt es
triomfant en la ciutat el 9 de maig
del relleu del segon en el mateix
va crear en 1974.
i va ser rebut per tots els seus
càrrec, havent-se’ls fet lliurament
conciutadans la comitiva dels
com a record d’unes plaques
El que en 1927 i 1932 va ser un
quals presidia l’Ajuntament en ple.
cisellades en plata”.
tímid intent per iniciar la tradició
A l’agost el teatre romà va ser
De la dècada dels 50 podem
cinquanta tenia merescuda carta
l’escenari de la III edició dels Jocs
destacar una gran activitat
de naturalesa, celebrant en
Florals organitzats per la Penya
econòmica, cultural, festiva i
tots dos nuclis de població els
Esvaradora. La reina de la festa
esportiva que marcaria a la ciutat
festejos típics d’aquestes festes
va ser María del Pilar Blanco
de Sagunt i posaria les bases
iniciades pels gremis en època
Devís. Va actuar de mantenidor,
de les polítiques que es duran
foral, especialment pels fusters
el professor Julián San Valero
a terme durant les següents
de València, la fundació dels
Aparici, el poeta Juan Lacomba va
dècades.
quals es remunta al segle XIII. En
de les falles, en la dècada dels
ser premiat amb la Flor Natural.
temps passats era costum que durant les jornades laborals de
El 27 de novembre el Consell
Setmana fallera als anys 50
Local del Moviment i regidors
tardor i d’hivern, és a dir, de San Miquel a San José, es treballés
de l’Ajuntament van rendir un
En els anys 50 la setmana fallera
en les hores del vesprejar a la
homenatge “als camarades
estava totalment consolidada,
llum dels cresols penjats d’un
Germán Ribelles Lluesma, cap
encara que estava lluny el
pal en forma de creu d’un sol
local del Moviment, i José Blasco
dia en què les comissions
braç. En arribar la vespra de
Such, alcalde del molt il·lustre
aconseguiren unificar els seus
San José, patró del gremi, els
64
De la dècada dels 50 podem destacar una gran activitat econòmica, cultural, festiva i esportiva que marcaria a la ciutat de Sagunt i posaria les bases de les polítiques que es duran a terme durant les següents dècades.
aprenents encenien una foguera
Port de Sagunt. D’una banya
Foc planta una falla dissenyada
o “falla” feta amb residus de
de l’abundància emanaven
per Salvador Dalí i la Junta
fusta, mobles i andròmines velles
els productes minerals. En el
Central Fallera crea el vestit de
en senyal d’haver acabat les
nucli antic es “plantà” el primer
faller negre. Les falles -parlem
jornades de treball nocturn.
monument en 1932. Un gran
de falla com a comissió- han
avió representava l’arribada
sigut històricament irregulars,
Fins a 1497 el gremi de fusters
de la República. En la falla es
així o demostra el fet que els
no adopta a Sant Josep com el
recordava el comerç, la música,
números de cens han anat
seu patró. L’antiguitat de les
l’agricultura i la història.
ballant fins els anys 50-60, quan
falles es considera anterior a
es va establir com a definitiu
aqueix any. Són festes paganes
A València es produiria l’expansió
el número de cens que tenia
derivades en moltes de les
fallera als anys 50, les Falles
cada falla un determinat any.
fogueres que s’encenien en les
creixien espectacularment quant
Això vol dir que fins aleshores
festes de Saturn en els canvis
a nombre de visitants, volum
ningú es va plantejar que foren
d’estació.
econòmic que movien i altres
entitats consolidades, més enllà
aspectes. En 1952 s’amplia el
d’agrupacions de veïns que
Les festes dedicades a Sant
nombre de seccions falleres,
plantaven falla si podien.
Josep van passar prompte
un moment en què l’artista
a celebrar en altres ciutats i
faller Regino Mas era dels més
Durant alguns anys de la dècada
poblacions de les tres províncies
prestigiosos per guanyar durant
dels cinquanta l’activitat fallera
valencianes.
16 anys el primer premi de la
va ser intensa, prova d’açò són
secció especial, entre 1940 i
el gran nombre de fotografies
La primera falla a Sagunt
1958. En aquesta dècada, la Nit
que sobre aquells festejos es
es “plantà” en 1927, en la
del Foc passa de la nit del 16 a la
conserven en el nostre arxiu. En
carrer Poeta Llombart, en
del 19 de març, la comissió del
Port de Sagunt, la “Comissió de
65
la Marina” va iniciar les seues activitats en 1949 i en 1953 havia aconseguit un merescut prestigi en el món faller local.
la Marina” va iniciar les seues
consistori municipal encapçalats
activitats en 1949 i en 1953 havia
pel seu alcalde, José Blasco
aconseguit un merescut prestigi
Such, les falleres majors i els
en el món faller local. Per açò no
representants de les diverses
és d’estranyar que l’alcalde José
comissions, associacions
Blasco, faller d’honor, acceptés
culturals i cases regionals.
la invitació del seu president i visités el “casal” en una jornada
En els anys 50 es “plantà” una
memorable, amb els membres
modesta falla en la plaça del
d’aquella falla.
Salvador, enfront del temple romànic.
També la falla de la Plaza Rodrigo i adjacents, de Port de Sagunt, va
Les falleres i fallers de Sagunt és
nomenar al senyor alcalde faller
van unir en un acte multitudinari
d’honor.
celebrat a la fi dels anys cinquanta en el Camí Real, enfront de
En 1955 les autoritats locals
l’Ajuntament, comissions falleres,
van prendre part activa en la
bandes de música, espectadors
setmana fallera de tots dos
gaudint de la via pública, una
nuclis de població.
estampa que ens recorda l’actual liurament de premis.
Era el 17 de març de 1956. En el Centre Aragonés es va
La falla que plantà en 1958
celebrar un dinar a la qual
la “Comissió de Santa Anna”
van assistir els membres del
en la plaça del Districte, va
66
aconseguir el tercer premi,
E. LLUECA ÚBEDA. Sagunt
concedit per un jurat format per
segons els papers de l’alcalde
Jesús Herrero Jarque i Eduardo
Blasco (inédit).
Suquet Santos als quals acompanyaven els regidors,
E. LLUECA ÚBEDA, Revista
Vicente Badenas Padilla i
Morvedre -Les falles saguntines
Ricardo Ribelles Pallarès. Els
dels anys 50. Num. 87, març de
dos primers premis van ser
1996. Pàg. 14.
concedits a la Falla del carrer José Antonio, nucli antic, i Falla
Il·lustracions
la Marina, Port de Sagunt,
17.3.112 Saluda del president de
respectivament.
la falla Plaza Rodrigo nomenant faller d’honor a l’alcalde Blasco.
José Tarazona i Agustín Montoro
Sagunt 26 de gener de 1953.
van captar amb la seua càmera obscura interessants aspectes
17.4.113 Escrit del president de
de les falles que es van plantar a
la falla La Marina comunicant a
Sagunt en els anys 50.
José Blasco el seu títol de faller d’honor. Port de Sagunt a 3 de
Fonts
febrer de 1953.
E. LLUECA ÚBEDA. Catálogo del fondo documental de José Blasco Such (1950-1959), de l’Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de Sagunt. Braçal-20, Sagunt, 2000.
67
Albert Llueca
Peix cru Autor: Enric Camps
Com animals, ens devoràvem! Quinze dies poguérem gaudir d’estima frenètica... i d’intimitat, casondena!
Seduït per les meues corbes
acabat de nàixer o malalt, que
irrenunciables, em vas donar el sí.
es deixava enxampar sense oferir gaire resistència. I tu creus
Quatre setmanes llargues,
que m’angoixava, aquella dieta
tardares a trencar la barrera de
fastigosa? I ca! L’illa m’havia
la por, o de la vergonya, o de
fet teua per sempre. I tu meu,
vés a saber què. Trenta ratlletes,
estimat! Què més, podia
vaig haver de marcar en aquest
demanar? Que no passara el
tronc abans de sentir-te dir
temps i que cap vaixell trencara
que et tornaven boig el meu cul
l’horitzó. Només això.
redó i els meus pits generosos; experts i savis, hi afegires, dignes
Dues setmanes, fruírem tu i jo
testimonis del pas del temps i
les escalfors de la carn, després
la força de la gravetat. Poeta!
de declarar-te enamorat.
Encara tinc gravat al cor allò de
Sota el sol, sota les estreles
mai no trobaré una dona com
o sota un xàfec sobtat. Tant
tu, una dona que m’òmpliga i
ens feia l’hora i l’oratge. I tant
que d’una abraçada em deixe
ens feia haver de dejunar.
sense alé, pronunciat amb la
Com animals, ens devoràvem!
veu tremolosa ací mateix, sobre
Quinze dies poguérem gaudir
la sorra blanca, finíssima, que
d’estima frenètica... i d’intimitat,
cobreix les platges d’aquest
casondena! Una Lluna de mel
paradís. Trenta dies en feia,
ben curta, redell! I tot per
també, que menjàvem només
culpa de la joveneta de pell
bananes i algun pobre animalet,
bruna i mirada fosca que no
68
sé d’on collons aparegué; tot
no et coneixera, és clar. Perquè
pagant per alimentar-nos com
per la menjacucs de cocos
a mi no m’enganyes: motius
cal i no morir-nos de gana.
ferms que et va treure de les
per somriure en deus tindre
Massa alt!
meues mamelles amatents per
ben pocs. Només fingeixes goig
ensenyar-te no sé quines arts,
perquè no passe pena per tu.
Per fi s’amaga el sol. M’he
dia sí, dia també. Jo vaig perdre,
‘Tat, xiquet? Ets un sol. No. Un
d’eixugar les llàgrimes, que d’ací a
aquell dia, però més perderes
sant Job, és que el que eres. Un
no res apareixeràs amb un altra
tu, pobrissó. Quina faena, haver
sant Job que es guanya el cel
escórpora acabada de pescar,
d’endinsar-te tothora en la
cada dia. I jo, una Magdalena
el teu somriure postís i la faldilla
selva per aprendre a encendre
desfeta en plors. Quan et
desendreçada. Demà, de bon
un foc fregant un pal i anar on
veig aparèixer, a poqueta nit,
matí, com cada dia d’ençà que
es recol·lecten les maduixes
esgotat, amb la fulla del plataner
som feliços, m’alçaré i enllestiré
més vermelles i les figues més
desmanegada, mig airejant les
el peixorro com més t’agrada, a
dolces. Quin fastigueig, també,
vergonyes, de tant tragí que et
tu. Que si te l’ha de preparar la
haver de resseguir la línia de la
fot la mentawai o mentaxunga o
noieta dels llavis molsuts i els ull
costa fins més enllà dels penya-
com redimonis es diga la tribu
ametlats, si te l’ha de cuinar la de
segats, on la neneta t’ensenya a
que pobla la maleïda illa -que
les cames fermes i el cul ingràvid,
capturar els peixos més sucosos!
hauria de ser deserta i resulta
segur que el peix te l’acabes
Quina mala passada, carinyet!
que està petada d’indígenes-,
menjant cru.
Tan bé com estaries arrupidet
quan et veig arribar així, angelet!,
en la cansalada del meu ventre
se’m cau l’ànima als peus. I a tu,
tot el dia. El que deus estar
la cigaleta, siga dit de pas. Que
patint! Encara que ningú no ho
d’ençà que fas jornada completa
diria, per la bona cara amb que
no exercim de novençans. Ai!
afrontes la faenada. Ningú que
Massa alt és el preu que estem
69
L’albada Autora: Mª Carmen Sáez
La seducció de l’albada batega la sang pregona del record. Alguns dies no escric la lluna, me’n torne amb la paciència de la formiga. No m’han sobreviscut les illes en la senda de la tendresa. Hi ha un distret que m’emblanquina les pupil:les al tard, un ocell enriolat a dins meu. Hi ha la mar, i jo la intrusa, el silenci que abassegue, preuat, luxe del pit. El que sent no té res a veure amb el país lacustre dels ulls ferits.
70
L’art de seduir Autor: Joan Francesc Peris
Seduir
i el cos, i el baix cos, el pit, el sexe, els budells
Seduir és un art emocional
són una flama de calor
on el jo és dominat totalment
que et puja cap amunt
per l’aquell que tenim endins
assenyalant-te urgència
quan obri la porta a la fera
d’ amor.
salvatge, insaciable i poderosa, que no coneix de convencions,
El somriure es dibuixa
ni de matrimonis, ni amistats,
perfectament en els llavis,
ni edats, ni sexes, ni colors,
es cerquen les paraules justes,
i ens domina la sensualitat,
que siguen ben escoltades,
ens somou, ens torba,
es fa el silenci quan toca,
ens fa un nuc a l’estómac,
s’eviten temes impropis,
i quasi ens ofega els pulmons,
es provoca prompte la rissa
sentint-nos quasi morir
de la persona escollida,
del tot.
doncs la rissa és la primera senyal de complicitat
Des d’eixe moment,
que anuncia que el seductor
quan ben a dintre del cos,
si juga bé pot guanyar
i segur que no al cervell,
la partida..
s’ha disparat el ressort, sempre causat per algú,
Es usual portar la conversa
els ulls s’omplin de llum,
al trafegar dels amors,
la veu es torna vellut,
a les solituds, desenganys,
les mans un molí de vent
divorcis o desamors,
71
Així, l’art de la seducció és cosa dels animals instints que ens provoca malaltia a tots els que som de l’espècie.
per saber el terreny que es xafa, no per que importe massa, doncs siga fadrina o casada, viuda o ja separada, jove, donzella o enviudada, si la fera ha dit que si “que més dóna el seu estat si es tracta d’enamorar-la, i amb arguments de passió enganyar-la”. Passa que els grans amadors, ser malalts on no mana el jo, ben prompte troben el lloc per entrar dintre del cor i tenen tot un receptari d’adjectius i frases fetes, que van dient entre un discurs, que saben adaptar al gust, a la professió, o a l’edat, de qui volen conquistar, car el seu cos ho demana, ho exigeix amb tota gana, quan més prompte caiga, és millor.
72
Així, l’art de la seducció
de més joves o més velles,
doncs val més arribar a temps,
és cosa dels animals instints
que les unes són més fines,
que rondar la casa un any,
que ens provoca malaltia
però l’experiència d’aquelles
i sempre no és el moment,
a tots els que som de l’espècie.
és ben sabuda.
ni està en el punt l’arròs
Alguns la passen ben prompte,
per a trobar la parella,
per que encerten primerencs
Finalment estan els crònics,
i el seductor s’ho passa mal,
i a la primera pallola troben
que són malalts de per vida,
amb suors i maldecaps,
qui els apaga les acalorades
on l’aquell és l’amo del jo,
rodejat de papallones que no
i el jo a eixa dolça companyia
i el sexe vol fer partida,
paren de volar.
la converteix en parella,
en el joc que és seduir,
mare o pare dels seus fills,
a qui siga i on estiga,
matrimoni hetero o elegetebé,
per mostrar-se a si ,mateix
i aixi, juntets i bons, s’en passen
el seu art d’aconseguir
la curta vida.
que caiguen en els seus braços vençudes per les promeses,
D’altres s’enganyen al seduir
per les seves falses paraules,
a la primera que arriba,
tant siguen lletges o guapes,
sense mirar pel que es diu,
els fan l’amor com be saben
i després d’haver-les provat,
i se l’arreen.
se’ls passa tota l’emoció, no s’ofeguen quan les besen,
El joc de la seducció
ni un abraç els eriça la pell,
quan les emocions són sinceres,
així que han de picar sola,
és dels més apassionants,
abandonar-les com siga,
per que no sempre t’enamores
tornant a començar la caça
en el moment escaient,
73
Joan Francesc Peris
Mantis religiosa Autora: Éncar Reig i Oltra
Pregàries obscenes m’agiten les
en comparació amb el gest fet
ales,
carn.
m’encenen la sang, m’imanten.
Reses paraules obscenes que
Reses oracions verdes que
m’exciten: em trauen fora de mi.
m’obrin l’apetit,
Res són i tanmateix m’indiquen
res és el que sembla, tot s’haurà
el buit que tu omplis
de dir.
d’espases, d’espasmes,
Reses heura de carn que
de mel, m’incites
m’embolcalla des de la boca fins
a la recerca de la cosa
al melic
que fa callar,
on comença a devorar-me -calla-
riure, blasfemar, plorar. Sense
i continua allà avall, ben endins.
parla.
Mai s’acaba de dir, el plaer inquiet, el goig, fins desbocar-se.
Reses oracions copulatives,
Mai s’acaba, la pregària obscena
res és obscè i reses pecats,
que secretes,
reses l’essència i res és la cosa:
mai l’acabes de dir, com una
el sagrat i el profà
cosa sagrada, com una cosa
però per molt que reses t’he de
secreta,
menjar.
la devoció de la substància, de la carn suculenta, lenta. Lentament, rese sons obscens, res són
74
Seducció Autora: Alba Fluixà Pelufo
Seduïda per la remor incitant
Els rajos augmenten la força del
del vaivé de les ones d’una mar
seu reclam
que observe sempre en la
donant-li a l’arena l’abellidora
distància,
lluïssor
admire l’espurneig insinuant de
d’uns infinits llençols de setí
les carícies
sobre els quals es van
d’un Sol que encara no s’ha
multiplicant
despullat
els cossos de pell àvida de calor.
de la tendra suavitat del somni
Jo em resistisc i invoque la fredor
nocturn.
del vent,
segura com estic que, tan bon punt la xafe, em cremaré irremeiablement els peus.
75
Seducció de Susanna Autor: Ivan Carbonell i Iglesias
Seducció del teu nom, tisan-na
infants,
per a mi,
–ara que som adults i ens brilla
l’hipnòtic dolç somrís, sabor
un bes als ulls– ,
metzina a anís
i semblaves cotó i vellut amb el
quan el bes al final, vora casa,
riure clar,
nocturna,
com el d’una nena.
quan la vesprada ha mort i ja s’ha fet de nit.
L’olor d’aquell cafè, la tassa fumejant,
Caminaves tan bella, travessant
amb l’obra ja acabada,
la plaça,
rebombori a la plaça,
la vesprada a València que va ser
buscant aquell cafè on sèiem tu
teua i meua,
i jo.
l’obra a l’amfiteatre, la foscor del Rialto,
Recordares cançons i jo
el teu somrís de lluna, el teu cos
inventava noms,
a tocar.
parlàrem de Bretanya i dels
Semblaves tant de seda...
d’artúrics herois,
...el riure color perla.
dels dissortats amors, dels versos trobadors.
Parlàrem de Cullera, del poeta vora el far,
Jugàrem a conèixer-nos en el
–l’arena de l’estiu als dits de la
vespre-nostàlgia,
teua mà–.
i a fer com que parlàvem mentre
Recordàrem quan tu i jo vam ser
féiem tu jo,
76
un espill de mirades, un joc de seduccions. I quan el bes va cloure la nit vora la casa, vaig creure en les rondalles dels veritables amors; els versos trobadors i els platònics herois, en històries celtes i amants Lancelot; que ara jo conqueria uns ulls de setí i nit, i entenia perdius; contes amb final feliç.
77
La seducció de Sagunt Autora: Ana José Segura i Rubio
SEDUCCIÓ és la sensació que
XV va irrompre un nou gènere
troba el viatger en entropessar-
arquitectònic i van renovar
se amb el monumental castell
la construcció cobrint-ne les
saguntí quan viatja per les
gòtiques pilastres amb grosses
diverses vies de comunicació
columnes, es van arrodonir els
que travessen la nostra comarca.
arcs apuntats de les capelles i les
El viatger, sorprès, investiga la
voltes de rajoles en forma d’aresta
ciutat i es decideix endinsar-se
substitueixen a les de creueria i
en la història d’aquesta ciutat
construeixen grans cornises que
extraordinària.
descansen sobre les pilastres d’estil corinti, d’on es dedueix una
Una vegada a la ciutat vella,
certa influència del Renaixement.
arriba al centre de visitants, situat al carrer de l’església de Santa
Està formada per tres naus,
Maria, antigament mesquita
amb tres portes, la de la part
major. Amb l’arribada de Jaume I,
septentrional és d’estil gòtic i
va ser utilitzada per al culte diví
es poden observar les figures
de la població cristiana. La seua
de San Pere i San Pau una a
reedificació començà l’any 1334 i
cada costat. A aquesta porta,
va durar set anys.
s’hi puja per una ampla escala de pedra. La porta que mira
La seua arquitectura és ogival,
al est és també gòtica però
arcs apuntats i voltes de creueria
més senzilla i la tercera porta
subjectades per columnes
consta de pilastres adornades
agrupades, però a finals del segle
al gust plateresc.
78
En aquest centre, s’hi poden
comercial del Sagunt medieval,
observar els restes del Mur
encara conserva fustes de les
del Temple de Diana, uns
columnes de l’època romana.
banys jueus públics que daten
El centre de visitants, situat al darrer d’aquest monument, és La Casa dels Berenguer. Un palau d’influència renaixentista amb característiques gòtiques, la seua tipologia s’ha alterat a causa de les successives transformacions que ha suportat, especialment a meitat del segle XX.
del segle XIV, en els quals es
Comença la seua passejada,
realitzaven ritus de purificació
fins al castell, serpentejant
de diversos tipus, diferents
els carrers de l’antiga jueria,
sales polivalents en las quals
antiga sinagoga, on residien
s’ofereixen exposicions i diverses
segurament el jueus que
projeccions audiovisuals de
arribaren amb Jaume I. Realitza
la història del municipi, que
una parada al teatre romà. Les
permeten la realització d’un
primeres notícies que hi ha
recorregut per las diverses
sobre l’existència del teatre
èpoques de la ciutat, a més
saguntí, les trobem al mon àrab,
d’unes altres sales on s’ubiquen
a la descripció d’Espanya del
els panells explicatius dels
moro Razis “Et en Montivedro hay
atractius de Sagunt.
un palazio fecho sobre el mar por tan gran maestria que muchos se
El viatger queda bocabadat a
maravillan las gentes de lo que
la plaça Major i a la plaça de la
ven porque es arte fecho”
1
pescateria, antic zoco. La plaça Major, és una plaça porticada, rectangular i d’origen gòtic, per
1
on es pot pujar a la jueria i al
autenticidad de la Crónica del moro
castell. Va ser centre cultural i
Razis, pag 41.
79
Gayangos, Memoria sobre la
El 7 d’agost, va començar la demolició del pòrtic i la graderia. Van destruir la part més bonica del monument, encara que després de moltes disputes legals, la Real Acadèmia de la història va aconseguir tindre entre les seues diligències la cura i vigilància d’aquest gran monument
De la mateixa manera, durant
blava, més llargues que amples i
la defensa d’aquell front.
molt de temps és citat en
prou desiguals.
Aquest fet va ser defensat per
diverses obres, fruit de
nombrosos il·lustres valencians
l’admiració dels seus autors
Respecte a la seua data de
fins a les Corts de Cadis,
en ser seduïts per aquesta
construcció, s’ha escrit moltes
sense cap èxit, el 7 d’agost,
grandiosa obra. Les restes
opinions, però sense aclarir-ne
va començar la demolició
d’aquesta interessant obra estan
l’origen ni la fundació.
del pòrtic i la graderia. Van
enclavades en un recolze que
destruir la part més bonica
forma la falda septentrional de
En altres èpoques, va ser
del monument, encara que
la colina, sobre la qual descansa
convertit en habitatges, totes
després de moltes disputes
la històrica ciutat. Per la seua
aquelles parts que podien
legals, la Real Acadèmia de la
ubicació, els espectadors poden
reunir alguna característica
història va aconseguir tindre
observar el centre de la ciutat,
d’habitabilitat. La resta de
entre les seues diligències
així com el seu port i la mar.
l’edifici, però, romangué
la cura i vigilància d’aquest
Precedent a la restauració del
exposat a les destrosses per tal
gran monument i així va
teatre romà (1992-1994), de la
d’extreure’n els materials a per a
evitar la contínua degradació
qual, parlarem més endavant,
la població.
i l’espoliació. Començaren
el teatre contava amb unes
les actuacions i al 1860 es va
grades de pedra tallada a la
Una altra data important per
tancar el teatre amb una paret,
mateixa penya, que va suposar
a la seua conservació va ser la
amb una porta que tenia una
un gran estalvi de materials i que
invasió dels francesos al 1811
clau que estava en poder de
protegeix dels rajos del sol del
que va ser quan es va intentar
l’alcalde i es facilitava a les
migdia i permet l’entrada dels
fortificar el castell de Sagunt
persones que volien visitar el
vents de l’est, tan bons a l’estiu,
i es va exigir la demolició del
monument, encara que no es va
construïdes de pedra calcària
teatre per tal que no impedira
aconseguir evitar la destrucció
80
En 1994, quan es va decidir una reconstrucció del teatre, es va fer una reconstrucció de l’edifici quasi completament amb materials moderns però van destruir la ruïna històrica, és a dir, el paisatge històric del teatre, la seua imatge antiga.
o la sostracció de les restes
teatre havia de ser enderrocat,
deteriorament i abandó.
arqueològiques i litològiques
però enderrocar allò construït
Comença l’explicació, a peu
que allí s’hi custodiaven, al
afectaria encara més les restes
de porta, Paco, el voluntari, va
1882, es dota d’un conserge
històriques i podria degradar-los,
caminant mentre explica que
que controlava les entrades i
per tant així s’hi va quedar.
el Castell de Sagunt, forma un
eixides dels visitants, càrrec que
mont elevat, que avança cap
a hores d’ara encara ha romàs
Una vegada realitzada la visita
a la mar, el seu cim presenta
en una persona que controla els
al teatre, el viatger continua,
forma d’arc amb altíssimes
visitants.
serpentejant la muntanyeta
torres, amb una extensió d’un
fins arribar a la porta on de
quilòmetre i el seus murs són
És al 1992/1994, quan es va
manera casual, els voluntaris
reflex de la seua història.
decidir una reconstrucció
del Col·lectiu pel Patrimoni,
del teatre, es va fer una
un grup de persones que de
Paco, conta, com a poc a poc
reconstrucció de l’edifici quasi
manera desinteressada es
el recinte urbà es va engrandir
completament amb materials
preocupen de mantindre el
fins a la falda de la muntanya
moderns però van destruir
nostre patrimoni i també explicar
i des d’aleshores aquest
la ruïna històrica, és a dir, el
diversos monuments, com el
monumental entorn es va
paisatge històric del teatre,
castell, als visitants, perquè cal
convertir en Acròpolis.
la seua imatge antiga. Les
dir que aquest monument està
restes s’hi mantingueren, però
en ruïnes, des del Ministeri de
A l’Edat Mitjana, els àrabs, el van
soterrades sota tones de pedra,
foment, a Madrid, no es fa res
utilitzar com un lloc estratègic
taulells i ciment.
per tal de conservar-lo. Hi ha
per tal de salvaguardar els
uns pous d’aigua, que daten
passos de Catalunya i Aragó i
Es va dur a plet i va resultar que
de l’Edat Mitjana, que segons
per aquesta raó podem trobar el
s’havia comès una il·legalitat i el
conta el voluntari, cauran per
nom de les torres, al oest la torre
81
Barrani i al est la Torre Saluquia,
El viatger, escolta amb atenció
dos torres que defenien l’actual
les explicacions de Paco, absort
plaça d’Almenara.
amb el paisatge i l’entorn, des d’un punt estratègic, observa,
Es tracta d’un castell amb una
les cinc places de què està
gran importància per la seua
compost: la primera la d’occident
situació estratègica en els
o 2 de maig, la segona la plaça
diversos enfrontaments com
de la Ciutadella que durant la
ara la Guerra de les Germanies,
Guerra de La Independència es
La Guerra de Successió, la
va nomenar San Fernando i amb
Independència, que van fer
anterioritat d’Hèrcules, la tercera
que el seu deteriorament fora
la plaça dels estudiants, per ser
imminent.
el lloc on els jóvens exercien l’ofici de l’estudi, la plaça d’armes
És bressol de cultures, es poden
o Magdalena, per la imatge
observar muralles ciclops,
que es venerava a la capella allí
d’origen ibèric, murs i torres de
situada, i la plaça d’Almenara.
carreus d’origen romà, baluards de formigó amb portes en forma de ferradura, testimonis dels vestigis àrabs.
82
El viatger, a la baixada del
Després de la Guerra de
castell, s’atura al MUHSAG
Independència moltes de les
(MUSEU HISTÒRIC DE SAGUNT).
peces es van perdre i no va ser
La capital del Camp de
fins a la darreria del segle XIX
Morvedre, ha estat sempre una
quan es va tornar a la idea del
ciutat molt atractiva per la seua
museu.
història i per la seua riquesa en restes arqueològiques.
Bosh i Chabret, reunien
Tant és així, que a hores d’ara
per aquell temps, totes les
conta amb un museu històric
antiguitats que trobaren al
on es pot observar l’evolució
municipi.
dels ibers fins a la romanitat, l’economia i els fluixos
La creació del Museu militar
comercials que mantenia
va ajudar a que en 1925 es
la ciutat mitjançant el port
pogueren esposar les troballes
marítim i l’esfera privada dels
de González Sinarcas, encara
ciutadans.
que, amb motiu de la Guerra Civil, la mostra hagué de
El primer museu arqueològic
traslladar-se a València per
de Sagunt té els seus orígens
tornar a Sagunt l’any 1943.
al voltant de 1787, quan el Dr. Palos començà a emmagatzemar
Anys més tard es va construir
part de les inscripcions ibèriques
el Museu Arqueològic, el qual al
i romanes on dirien el “quart de
1962 va ser declarat Monument
les pedres”
Nacional.
83
En l’actualitat és la coneguda Casa del Mestre Penya qui acull el Museu històric de Sagunt, un edifici que data del segle XIV i que va ser utilitzat com a llonja. A la eixida del museu, el viatger pren forces als diversos restaurants típics valencians i es prepara per poder visitar de vesprada una nova adquisició museística, la més recent posada en valor del nostre patrimoni històric: la via del pòrtic i la domus del peixos. A la via del pòrtic, el rep José, arqueòleg i ja s’hi pot observar l’evolució de la història urbana de Saguntum. El viatger, escolta amb atenció les explicacions de com al segle I, localitzem una via funerària d’entrada a la ciutat, la qual era la via sacra i alguns
84
En l’època visigòtica s’anul·la l’albelló central de la calçada i s’utilitzarà com espai de soterrament.
consideraven propera a Cardus
A partir del segle IV, l’ampliació
Màximus, que amb el projecte
imperial es va abandonant i es
urbanístic de l’època altimperial
converteix en zona agrícola.
i la monumentalització produïda en el segle II es
En l’època visigòtica s’anul·la
transformà en una important
l’albelló central de la calçada
calçada urbana.
i s’utilitzarà com espai de soterrament.
En el Segle IV aquesta via es redueix parcialment per la
En època medieval es
construcció d’edificis i habitatges
documenten una sèrie
d’importants nobles.
d’habitatges i estructures islàmiques, que perviuen en
Es tracta d’una via d’entrada a
l’etapa cristiana. Es converteix
la ciutat, en el marge de la qual
en la moreria, en els patis de les
es situa una necròpolis en el
olleries.
segle I. Posteriorment, aquest espai es monumentalitza
En l’època moderna es
amb la construcció de
converteix en zona agrícola.
diverses estructures de grans dimensions, entre les quals
En el segle XX acull el Camp de
destaca un edifici o recinte
futbol “El Saguntino” i es per
destinat al culte, una font
aquesta raó que no es fins al
amb aigua corrent, un arc del
1991 quan comencen les obres
triomf, etc.
d’edificació d’aquest terreny
85
quan es realitza la troballa, a hores d’ara convertida en museu als baixos dels edificis construïts a la dècada dels noranta. Ix de l’espai i camina pel carrer principal fins arribar al rabal,on es troba amb la domus dels peixos i l’església del Salvador La domus dels peixos està situada en la ubicació de l’antic cine Marvi. És un edifici en el qual podem apreciar les diverses estances de les domus romanes de Sagunt. Envers el segle II, s’hi produeix una ampliació de la ciutat cap als sectors nord i est. La casa dels peixos és un habitatge construït a principis del segle II i abandonat abans del segle IV.
86
Excavacions arqueològiques recents
qual cosa demostra l’alt nivell
temples nous en poc de temps
han tret a la llum nous espais
econòmic dels seus habitants.
per tal de satisfer les necessitats
domèstics localitzats en aquest
Les pintures que decoren
espirituals dels pobladors
entorn com ara les restes de la
l’impluvium o estany de l’atri
cristians que s’estaven establint
calçada romana i part d’una domus
representen peixos i fruits de
als territoris nous conquerits als
a l’Avinguda del País Valencià, a més
mar, tenen un valor decoratiu,
musulmans. Aquestes presses
de troballes de caràcter domèstic a
una funció propagandística i
que es van donar per tal d’acabar
l’actual Plaça del Salvador.
d’ostentació.
els edificis originaria un tipus d’esglésies molt senzilles, d’una
La casa dels peixos respon al
A l’eixida, el viatger s’apropa a
sola planta i amb la teulada a
model de casa d’atri pompeiana.
l’església del Salvador la qual es
dues aigües.
S’hi poden identificar les
la més antiga del poble. La seua
diverses estances de la vivenda
construcció data de 1248, deu
En finalitzar la visita, el viatger,
ordenades simètricament entorn
anys després de la conquesta
torna a la seua destinació, amb
d’un pati central obert amb un
cristiana de la ciutat per Jaume I.
bones sensacions adquirides
impluvium per a la recollida de
i amb una plena seducció
l’aigua de pluja. S’hi distingeixen
Aquesta església pertany a
un vestibulum, un tablinium,
un estil arquitectònic típic de
habitació destinada al senyor de
València: anomenat el gótic
la casa, una tabernae a un costat
de conquesta, el qual conserva
de l’entrada, una culina (cuina) i
molts elements del romànic. Es
un balneo, es dir, un bany.
tracta d’un estil arquitectònic
d’aquesta ciutat històrica.2
Ana José Segura Rubio
molt simple amb esglésies molt
2
La domus presenta una
sòbries, perquè els conqueridors
historia y sus monumentos, Barcelona
decoració ornamental, la
cristians necessitaven edificar
1988.
87
Antonio Chabret, Sagunto, su
La melis de l’honor Autor: Francesc Mompó
Sabies com arranjar a la pupil·la els rajos salvatges de les hores caldes del pecat. Un encriptat joc de línies irisades embolcallen el parany, reflexos de lluna creixent llueixen als teus ulls de gata. Abans que la nit més fosca silencie tots els semàfors que regulen el viatge sobre els almanacs d’horitzons estrafets, ungiré els mots més agosarats com si m’ofrenara a aquell deute celestial que exigeix que el guerrer immole ànsia i cuirassa on et naix la sagrada melis de l’honor.
Octubre 2016
88
Seduït Autor: Pep Alfonso
Per a Rosana, el mirall etern del meu rebost femení Seduït alè del mot que a foc marcarà el destí del meu desig al teu cos atret pel perfum escrit al tel blanc del nostre amor dins del cant que no té fi buscaré fidel la pell on suren oberts els llavis amb el primer bes corsari forçat d’un record novell Del deler tenim la culpa que passat el temps s’excusa en rondinar tots els versos que lluny llegírem dispersos
8 de desembre del 2016
89
Seduït pel passat Autor: Antonio Ortiz López
Era un dia gris. Un d’aquells dies
amb aquell familiar i estrident
en què la tènue llum del sol a
soroll que emetia de forma
penes il·lumina. Núvols violacis
melancòlica la sirena de la
i rosats dugué el trenc d’alba.
fàbrica per avisar dels canvis
Feia fresca. Encara no era temps
de torn als obrers. La meua
d’hivern. Els carrers mostraven
família, com la totes les meues
les empremtes del plugim
amistats, depenia dels Altos
nocturn. Voreres humides i
Hornos. L’única empresa capaç
asfalt mullat. M’anegava el
d’alimentar aquesta ciutat
característic aroma de tardor.
durant més de mig segle. I
Aquesta olor a terra mullada i
aquella tardor de 1983 va ser
al fum de llenya que consumien
l’última que funcionà. Aquella
les estufes. Aquella tardor fou
reconversió submergia a tot el
molt especial per a mi. Una part
Port de Sagunt en la incertesa i
de la meua vida començava
la depressió. Una població que
a canviar irremeiablement.
havia sorgit gràcies a la indústria
Se’m presentava un panorama
i que vivia per a i per aquella
tan ombrívol com aquell dia
única factoria.
que rescate d’entre els meus records. Va ser l’última tardor
Fa poc més de cent anys, el
que poguí escoltar el rumor de
Port, com als seus habitants
la fàbrica des del meu llit en
ens agrada anomenar-lo,
despertar-me. L’última tardor
no era més que un conjunt
que la siderúrgia marcava
desordenat de cases on vivien
el ritme de les nostres vides
poc més de mil habitants. Tots
90
nouvinguts des de diversos llocs d’Espanya. Immigrants no sempre ben rebuts per la mil·lenària i vetusta ciutat de Sagunt, decidiren de construirse els seu habitatges propers al lloc on havien dipositat totes les seues esperances: la factoria siderúrgica, el ferrocarril i el moll. Sempre em sentí seduït per la història de les famílies que un dia abandonaren el seu lloc d’origen per a establirse en aquesta terra. I aquella tardor em sentí encara més seduït, perquè després de més de seixanta anys en què la nova ciutat va atraure tants i tants immigrants fins a doblar en població al nucli històric, el futur incert que s’hi apropava
1982: El Forn Alt número 2 en plena producció un any abans del
amb la reconversió industrial
desmantellament. A hores d’ara en podem gaudir de la poderosa
amenaçava amb esborrar per
figura, nua de tot el complexe que l’envoltava aleshores.
sempre la història d’aquest
Foto: Arxiu CC.OO. Camp de Morvedre
poble. Del meu poble. Aquella
91
darrera tardor vaig decidir que lluitaria perquè aqueixa memòria col·lectiva no es perdera. La meua seducció pel passat arrenca d’aquelles històries que el meu avi Antonio em contava des que era un marrec. Eren, per a mi, autèntiques aventures. Em parlava d’una terra que vaig aprendre a estimar tant com aquesta: Níjar. Allà, està l’origen de la meua família. Narrava amb humor i vívidament les seues La locomotora SM nº2 del ferrocarril de la Companyia Minera de Serra Menera (CMSM), parteix de l’estació. Terme de Port de Sagunt en direcció a les mines d’Ojos Negros el 2 de setembre de 1961. L’edifici de la dreta encara subsisteix, l’antic magatzem d’efectes i recanvis serà en breu el nostre museu industrial. A l’esquerra del tren, s’hi pot veure la ciutat jardí de la Gerència. Foto: C.F. Firminger.
experiències. Em dibuixava la seua joventut a començament del segle passat, com una època molt dura. Va nàixer en una família de parcers. Tingué tres germanes i cinc germans. El treball en el camp era molt dur. I més encara, quan els beneficis de l’esforç eren per al senyoret, el propietari de l’explotació.
92
Amb només vint anys, el meu avi va decidir de provar fortuna lluny d’Almeria i viatjà al sud de França. La verema francesa era una feina tan exigent com en qualsevol altra part d’Espanya, però estava millor pagada. Encara que no tant, per traslladar-s’hi definitivament. Per aquella època va esposar la meua àvia Dolores i tingueren el primer fill. Ambdós pensaren que era necessari trobar una manera de guanyar-se la vida millor i el meu avi marxà envers Comodoro Rivadavia. Contava la seua travessia cap a l’Argentina com una autèntica epopeia. I, certament, amb les comunicacions d’aleshores, era un periple arriscat.
1955: La basílica de la Ntra. Sra. de Begonya i la desapareguda escola d’aprenents d’Altos Hornos de Vizcaya (AHV) en l’Albereda, juntament a l’estació terme del ferrocarril de la CMSM, l’empallissada de la qual observem a l’esquerra de la foto. A l’Albereda, hi anaven a festejar els jóvens d’aleshores: els nostres avis i pares. Arxiu d’AHV.
A la Patagònia es col·locà en els pous de petroli. Quasi tres anys sense veure la meua àvia ni el
93
meu oncle. Anys de penalitats,
tingueren quatre fills més, però
recol·lectant espart fins que el
en què estalviava per enviar
només sobrevisqueren el meu
preu va minvà tant que tingueren
girs postals sempre que podia.
oncle i ma mare, la qual nasqué
més remei que vendre totes les
Anys en què les notícies que
en començar la guerra civil, quan
possessions i anar-se’n de llur
creuaven l’Atlàntic s’endarrerien
el meu oncle, Paco, fou reclutat
estimada terra andalusa.
massa. Sempre pensí que va
per l’exèrcit republicà. Per tot
ser una llàstima que la meua
això, els anys de la II República,
Un germà del meu avi ja havia
àvia perdera aquelles cartes
la guerra civil i la postguerra
emigrat al Port de Sagunt al
del meu avi. En aquelles línies
foren amargs per als meus avis.
començament dels anys trenta.
estaven posades totes les seues
Una època tan convulsa passà
Havia aconseguit establir-se com
esperances en un futur millor
factura a llurs esperances en una
a treballador en la siderúrgia
i, segurament, devien estar
vida millor. Els propietaris de les
saguntina, precisament en el
plenes d’emoció. La nostàlgia
terres que treballaven decidiren
moment que Altos Hornos de
i l’absència feren efecte en el
no continuar amb l’explotació
Vizcaya començava a reconstruir-
meu avi i va decidir de tornar-
agrària i, al començament de
la. Calia molta mà d’obra sense
se’n a Níjar. Amb els diners que
la dictadura franquista, els
que importara la qualificació.
havia enviat des de l’Argentina va
meus avis es trobaren sense
El meu avi Antonio sempre
poder col·locar-se com a mitger
estalvis i sense més ocupació
subratllava que, malgrat que el
d’un masover. Van ser anys de
que les feines ocasionals del
seu germà li reclamava per carta
molt de treball i poca renta, però
camp. El meu avi sempre deia la
que no dubtara a traslladar-se
no els va faltar mai el pa, com a
millor cosa que li va passar en
al Port de Sagunt, ell s’hi resistia
ell li agradava dir. També foren
concloure la guerra, va ser veure
pel fracàs de les seues primeres
anys tristos, aquells «feliços vint»,
com tornava del front el meu
experiències com a emigrant.
com han passat a la història
oncle Paco sa i estalvi. Durant
Finalment, la meua àvia prengué
del segle passat. Els meus avis
un temps, sobrevisqueren
la iniciativa i no tingué més remei
94
En una època de por i repressió política com va ser el franquisme, es considerava afortunat qui tinguera un treball més o menys digne i no tenir comptes pendents amb la justícia.
1965: La siderúrgia i el moll a ple rendiment. En primer pla, un tren de vagons tremuja buits ix del moll enfront d’un vaixell que està carregant el mineral de ferro provinent d’Ojos Negros, gràcies a la grua. Al fons, uns altres vaixells descarreguen carbó davant la plant de cok i els alts forns. Foto: Arxiu d’A. Ortiz.
que acceptar-ho. En connivència
A començament dels anys
amb el capità d’un buc que
cinquanta, el poble que trobaren
transportava llambordes des
els meus avis no s’assemblava
d’Aguamarga fins a València, els
gens a un lloc idíl·lic. Hagueren
meus avis, els meus oncles i ma
de compartir allotjament en
mare viatjaren de polissons fins
un xicotet habitatge amb unes
al moll valencià. En desembarcar,
altres dues famílies fins que
foren descoberts per la policia
pogueren, al cap d’un temps,
portuària i van ser conduïts
llogar una casa en exclusiva.
a comissaria. Entre el plany
En aquell temps, el meu avi
de la meua àvia i dels més
recordava com havia estat
menuts, el meu avi mantenia
de fonamental l’ajuda de la
la calma perquè ell ja havia
família el parents, els quals hi
estat immigrant indocumentat i
havien arribat abans i pogueren
sempre se n’havia eixit bé. Amb
oferir-los protecció i suport.
només una telefonada del seu
Els habitatges eren cases d’una
germà, n’hi hagué prou perquè
única planta, amb pati, cuina i
els deixaren en llibertat. Va
tres cambres. L’aigua potable
demostrar que el meu avi estava
encara no estava instal·lada
col·locat com a paleta per una
en tot el poble. El clavegueram
empresa subcontractada per
tampoc. Al pati, hi havia un
la siderúrgia. Ja en llibertat, es
pou ceg, on desaiguava un
desplaçaren en tartana fins al
rudimentari retret. Els carrers
Port i es disposaren a encetar
no estaven asfaltats. Ni tan
una nova vida.
sols hi havia voreres. El fang
95
Entre els anys setanta i vuitanta, s’assistí a una autèntica eclosió universitària. Els fills i els néts dels obrers pogueren accedir a la universitat en millors condicions que antany i així aparegueren les noves dinasties d’advocats, metges, enginyers o mestres.
era allò més comú els dies de
època de por i repressió política
pluja i la pols vermellosa del
com va ser el franquisme, es
mineral d’Ojos Negros, juntament
considerava afortunat qui
amb la sutja de les xemeneies,
tinguera un treball més o
entapissava les façanes
menys digne i no tenir comptes
de les cases i els carrers.
pendents amb la justícia. La falta
L’únic servei sanitari eren els
de llibertat era la caracterísitica
metges particulars i els de la
més destacada de l’època, però
siderúrgia, els quals comptaven
el meu avi sempre contava que,
amb un sanatori per als seus
a mesura que veia arribar la
treballadors, una cosa que era
seua vellesa, només desitjava
tot un luxe en aquells temps.
viure en pau i el fet de cobrar
Com a serveis educatius només
una pensió de jubilació fou per a
hi havia les acadèmies privades
ell tota una conquesta, amb què
els col·legis de Begoña i María
no havia ni tan sols somiat en els
Inmaculada, exclusius per als
seus anys de joventut, quan va
fills dels obrers. Pel que fa a la
emigrar a l’Argentina.
resta, els sous eren escassos i el treball d’allò més penós.
Del moll, el ferrocarril i
Encara que, com deia el meu avi,
la siderúrgia arribaren a
hi havia treballs i treballs. Amb
deprendre més de sis mil
això volia dir que hi havia una
famílies en la darreria dels
elit que habitava a la ciutat jardí
anys cinquanta. Fou l’època
i als xalets blaus, la qual era qui
en què més immigrants rebé
millor hi vivia. La resta, en una
El Port fins a superar de lluny
96
Sagunt en nombre d’habitants. AHV va enjardinar
Van ser famílies que ja no
l’accés al moll i va
volien tornar als pobles
crear l’antecedent de
d’origen, senzillament perquè
l’actual passeig marítim
res n’hi tenien ni ningú els hi
a mitjans dels anys 60.
esperava. Eren anadalusos,
L’únic edifici supervivent
aragonesos, manxecs... I tots
d’aquesta instantània
plegats ací arrelaren. Van
és la nau amb el mur
ajudar a construir una societat
de l’esquerra. Al fons,
nova, cresol on fongueren els
s’hi aprecia el front
seus costums d’origen. Les
d’habitatges cap a
festes en són un bon exemple.
la mar i la platja. A
Les falles, importades de
la dreta, de menors
València per obrers andalusos,
dimensions que l’actual,
arrelaren primer al Port que a
hi són els , presenta
Sagunt. La falla la Marina n’és
les zones d’ombra, les
un bon exemple. El nom és
paradetes i les cantines
l’únic tribut a l’origen mariner
que tots coneguérem
de la població. Recordem que
en la nostra infantesa.
sense els bucs de la naviliera
Foto: Arxiu d’A. Ortiz.
Sota i Aznar, no hauria començat res. No solament exportaren el ferro dut des d’Ojos Negros pel ferrocarril, sinó que també hi dugueren
97
El forn alt que encara resta dret és un símbol viu de l’origen inl’evolució d’aquest poble, però també de la memòria col·lectiva de les persones que se s’hi sentiren atretes i vingueren a aportar el bo i millor de les seues vides perquè avui puguem mirar amb orgull el passat.
tot el necessari per construir
aquestes famílies, com la meua,
les instal·lacions fabrils. La
inculcaren als seus descendents
basílica principal està dedicada
una idea fixa: estudiar i formar-
a la Mare de Déu de Begoña,
se per tal d’optar als millors llocs
en agraïment als fundadors
de treball de la fàbrica. L’Escuela
bascos de la població.
de Aprendices es mostrava com el millor futur per als joves fins als
Els fills i els néts dels primers
anys seixanta. La crisi econòmica
immigrants arribats al Port de
global d’aleshores començà a
Sagunt, entre els quals estem els
mostrar-s’hi nua i crua. El consum
nascuts a final dels anys seixanta,
d’acer baixà espectacularment
pogueren veure realitzat en ells
i s’abandonà el projecte de la
el somni dels pares i dels avis:
nova siderúrgia. Van ser molts
una vida menys penosa. No
qui confiaren en els estudis
fou el cas de la meua família,
universitaris per a llaurar-se
però és cert que s’hi formaren
un prometedor futur en uns
autèntiques dinasties. Es donà el
altres camps professionals.
cas que avi, pare i fill arribaren
Entre els anys setanta i vuitanta,
a coincidir alhora treballant
s’assistí a una autèntica eclosió
al mateix departament de la
universitària. Els fills i els néts
siderúrgia. A més, els plans del
dels obrers pogueren accedir a la
franquisme d’instal·lar aquí una
universitat en millors condicions
nova planta siderúrgica integral
que antany i així aparegueren
en els anys setanta, va atreure
les noves dinasties d’advocats,
encara més personal. Totes
metges, enginyers o mestres.
98
En la primavera de 1983, s’hi convocaren grans mobilitzacions per impedir el tancament d’AHM decretat per la reconversió industrial para impedir el cierre de AHM decretado por la reconversión industrial realitzada pel govern de Felipe González. En aquesta superba instantània observem la multitudinària manifestació que va partir del Port de Sagunt, va arribar a Sagunt i va omplir tot el pas elevat sobre el ferrocarril. Foto: Arxiu de F. Sánchez Cerezuela.
Va ser aquesta segona i tercera generació d’immigrants arribats durant la postguerra, els que van patir el tancament definitiu de la siderúrgia aquella tardor que avui he recordat. Per qui havia enfocat el seu camí per succeir als seus avantpassats com a obrers qualificats de la fàbrica, l’Escuela de Aprendices esdevingué una mena de presó. Per qui optà per altres rumbs, la incertesa del futur, amb l’augment de l’atur durant la reconversió, els colpí durament. I és que el Port depenia completament d’aquella fàbrica, ja que era l’única fàbrica; la qual havia fundat i havia nodrit un poble sencer durant tant de temps. Per això, durant quasi dos anys, tots plegats vam lluitar pel manteniment de la fàbrica. Va ser una lluita plena de manifestacions, proclames,
99
recollides de signatures,
de la siderúrgia, ferien una mica
món més divers. Possiblement,
tancaments en llocs públics... tot
més el cor dels portenys, els
quan passe més temps, algú
el que calguera per visualitzar
quals entraren en una mena de
recordarà, com jo avui, aquest
un poble que es negava a
depressió col·lectiva. Alguns, ja
temps present com un passat
desaparèixer en una època en
jubilats, tornaren als seus pobles
que no solament cal recordar
què els mitjans de comunicació
d’origen, on tenien la segona
amb melangia. Cal recordar-lo
es reduïen a la premsa escrita,
residència. Uns altres, bé a
per honorar la memòria de les
unes poques cadenes de ràdio
l’atur o prejubilats, esperaren
persones que feren possible
i una única televisió pública
pacientment ser recol·locats
aquest present i l’esdevenidor.
controlada pel govern socialista
en noves empreses. El final de
Cal recordar per acarar millor
que havia decretat el tancament
segle fou una nova època de
el futur. Si ens apropem a allò
de la fàbrica. Aquest va ser
prosperitat que ens dugué nous
que va ser, podrem entendre
inevitable, però els obrers sí que
immigrants, per les mateixes
què som i, d’aquesta manera,
aconseguiren digerir-lo menys
causes i amb les mateixes
no veure aqueixa col·lecció de
traumàticament.
il·lusions que tingueren tantes
vestigis únicament com una
famílies com la meua fa tant de
mostra d’arqueologia industrial.
Amb el tancament de la
temps. Aquesta vegada, però,
El forn alt que encara resta dret
siderúrgia també va desaparèixer
procedents d’uns altres països.
és un símbol viu de l’origen i
el meu avi. Va ser com si haguera
l’evolució d’aquest poble, però
volgut deixar aquest món, sense
L’actual crisi global té alguna cosa
també de la memòria col·lectiva
veure com s’enderrocava tot
de familiar per qui visquérem la
de les persones que se s’hi
allò. En 1985, cada detonació
nostra joventut aquella tardor
sentiren atretes i vingueren a
que demolia les xemeneies, els
de 1983. Símptomes semblants,
aportar el bo i millor de les seues
forns alts, els forns de cock, el
semblants conseqüències. Encara
vides perquè avui puguem mirar
tren Blooming i unes altres parts
que a hores d’ara vivim en un
amb orgull el passat. Mirar el
100
Al juliol de 1985 va començar el desmantellament de la siderúrgia d’AHM. El forn alt número 1 és derribat mitjançant una detonació. Al fons, n’hi és testimoni el forn número 2, el qual a hores d’ara encara conservem.
101
forn alt, coneixent la història és
el construïren pas a pas i ens
no vull que caiga en l’oblit la
comprendre tot el simbolisme
l’han llegat perquè els nostres
memòria de tants que ens
i tenir una injecció d’ànim
descendents tinguen valors en
precediren, us he narrat aquesta
quotidiana. Les persones que
què guiar-se per la senda vital.
història personal. Una història,
l’alçaren, aquells feren cadascuna
Per tot això, la meua seducció
segurament, paral·lela a la de
de les soldadures, unions i
per la història i pel patrimoni
les vostres famílies. Una història
rebladures; aquells que el
que ens han llegat els nostres
que us ajudarà a comprendre
revestiren interiorment de rajoles
majors és absoluta. Ara bé, la
millor el nostre present. Una
refractàries i que en realitzaven
meua seducció pel passat del
microhistòria que us farà estimar
el sagnat per obtenir-ne el ferro
meu poble no s’ha d’entendre
més aquest poble.
colat; aquelles persones lluitaren
com una mena de melangia o
per llur supervivència: la del
de negació d’un futur que puga
forn i la d’ells mateixos. Només
esdevenir-se més favorable.
Antonio Ortiz i López
per això, hem de recordar-los
Aquella tardor vaig decidir que
16/11/2016 23:02
sempre, perquè sense ells, ningú
seria historiador i docent amb la
tornaria a recordar una tardor
missió de fer justícia. Perquè si
com aquella.
no respectem i cuidem el nostre patrimoni no som mereixedors
Tot això és patrimoni històric
d’aquest llegat dels nostres
del nostre poble: el forn alt, les
majors. El fet de desconèixer
naus dels tallers generals, el
la història equival a esborrar
moll, l’hospital vell, la gerència, la
de la nostra memòria les
ciutat jardí, el ferrocarril miner...
persones que lluitaren perquè
Però també tota aquella gent i
avui puguem viure en pau i
totes aquelles microhistòries que
llibertat. I per tot això, perquè
102
Nijinski Autor: Josep Ribera
103
Tan rodó Autora: Josepa Montagut i Mariner
T’observava de lluny,
amb aqueix punt d’amable
tan sensual.
senzillesa,
Et mirava de reüll,
t’agafaré amb deliri i,
tan rodó,
amb tota la sensualitat del món
Els llavis me’ls xuclava,
et menjaré de colp,
mentre pensava en tu.
acompanyant les festes, oh, capdavanter bunyol!
Comencí a apropar-me, a poc a poc, imploran-te permís en la distància. Ja de lluny semblaves fet per a mi, Et somiava esponja de la mar, dolçosa massa per la meua luxúria, rodó, com una esfera, que gira i gira marejada de tantes voltes que has donat, sense pensar en res. I una vegada a punt, seràs per a mi,i només per a la meua boca,
104
Seduït pel tel que versa Autor: Antoni M. Bonet
Seduït pel tel que versa l’esguard
blau celeste parpellejant en les
que em dónes
arbredes
perseguida la contrada del
com encens cremant al pebeter
vessament de mans
d’una estima que vol ser eterna.
intuïm que som a l’epicentre de l’anhel sostenim el pols eternitzat d’una abraçada qui reglota d’estima no té cap deute més que subjectar en verticalitat de núvols l’ensucrat miratge de l’enamorament colpim amb les ales del desfici la nuesa mentre portem al puny la veritat dita dels estrafolaris moments incendiaris que ens engronsen entre gemecs
105
Seduït, seduïda Autor: Jaume Joan
Seduïda per una recitació
Seduïda per un llarg correu
sentida de Táctica y estrategia,
electrònic, per un missatge de
per l’enviament postal d’un petit
veu.
llibre, per una música de fons durant una conversa telefònica.
Seduïda pel cant improvisat fent equilibris sobre la murada.
Seduïda per un conte després d’un sopar, per un mocador al
Seduïda per les cartes d’uns
coll.
altres on llegeix les vostres cartes.
Seduïda per un acudit que provoca un somriure inesperat.
Seduïda per les tasques domèstiques que li ha vist fer.
Seduïda per les ganes d’obtenir respostes, per una nit atrotinada
Seduïda pels comentaris al
a una pensió de poble, a un
botiguer, al cambrer, a la
alberg de joventut.
venedora.
Seduïda per una ¿possibilitat de
Seduïda pels llocs descoberts,
recuperar el temps perdut?, per
per les finestres obertes.
descobrir el nom de cada cosa, per fundar quelcom propi en el paisatge devastat, per tornar a mirar amb altres ulls.
106
Seduït per compartir els
pluja torrencial al temps del cafè
Seduït per les flors i el vi, seduït
tresors, per salpar envers ports
darrere el finestral.
per la pronúncia i la paraula
desconeguts, per albirar un horitzó possible.
descoberta, per les dites i les Seduït pel mar de la mirada,
observacions.
convidant-te al bany sense ones. Seduït per donar, seduït per
Seduït pel cos oferint-se, per
comptar, per alenar un mateix
Seduït per una dansa
la besada robada, pel coll on
aire.
improvisada, pel passeig sobre
trobaves refugi, pel rostre
l’arena.
dormit.
sentiment filat, pel xiuxiueig
Seduït per la narració d’uns
Seduït per l’embolcall dels
a cau d’orella, per l’abraçada
records d’infantesa.
cabells, pels moviments entre les
Seduït per l’emoció bastida, pel
fecunda.
ombres, sota el llençol. Seduït pel plat que has vist t’han
Seduït per deixar-se prendre i
cuinat servit damunt la taula.
deixar-se anar i deixar-se portar. Seduït per aquella caçadora Seduït per un esmorzar guaitant
negra de pell, per una motxilla
l’Horta.
atrotinada, pel tacte hàbil dels dits sobre el teclat.
Seduït pel gin-tònic de mitja vesprada.
Seduït per la disposició dels objectes sobre la taula de treball,
Seduït pel camí de tornada
per les fotografies del prestatge.
després d’un concert, per la
107
L’oblit Autor: Nicolau Colomar
Seduïts per un món en perill
camins tan estrets! Quasi no s’hi
d’extinció...
pot passar!
Un camí, dos humans, una
—Tampoc ho sé jo!
mirada, dues expectatives, una
—No sembla que li preocupe
incertesa, dos destins...
a ningú l’estat dels camins i són vitals per a sobreviure al
—Qui és vosté?
món. Sense camins no podria
—I vosté?
desplaçar-me enlloc per tal
—Vinc per aquest camí!
de fugir de l’hivern com faig
—Jo també!
contínuament. L’hivern em
—Vol apartar-se’n?
persegueix d’una manera
—No!
immisericorde, implacable... És
—Aleshores, no hi puc passar!
com un monstre que tot s’ho
—Jo tampoc!
engoleix sense cap mirament.
—Què fem?
Fa poc vaig arribar a una vall
—Ens apartem els dos alhora!
on es suposava que havia un
Porte menjar... Si en vol?
lloc habitat i només vaig trobar
—Sí, fa dies que menge molt
cossos polvoritzats tirats per
malament!
tot arreu. Allò era espantós...
—Doncs, anem ací a prop, davall
Per tal d´evitar-li aqueixa visió
de l’arbre...
a algú altre els vaig enterrar jo mateix després de fer un clot
(Mengen)
per a cadascú. Ignorava quina podia ser la seua religió així que,
—No sé qui ha construït aquests
108
simplement, vaig pronunciar
una oració breu per la seua
principal amenaça de l’altre! Així
braç per a donar-li-ho em va
ànima i prou. Espere que cap
és molt difícil continuar viu... Un
agafar fortament i m’estirà cap
déu o esperit no s’haja ofès.
miracle! No sé quants hi haurà
a ell i a continuació em posà
Com que hi ha tantes religions i
com jo o com vosté per ací!
una espasa al coll i m’amenaçà
creences al món no sé si hauré
—Tampoc ho sé jo!
de matar-me si no li donava tot
provocat la ira d’alguna creatura
—Qui pot saber-ho! No hi ha
allò que duia al damunt... El vaig
sobrenatural... Qui sap! Fa molt
res cert enlloc! Quan es fa de nit
matar! No em deixà una altra
de temps que camine per les
còrrec a amagar-me en qualsevol
eixida! Jo sóc molt bo amb les
muntanyes, encara que no ho
lloc! Quan es fa de dia mire
armes! Odie haver d’utilitzar-
semble és el refugi més segur.
també de no anar per cap indret
les, però havia de salvar la
Anar prop de la Mar és molt
on no hem puguen veure... Si
meua vida! Va ser una situació
perillós perquè en qualsevol
hem coincidit vosté i jo ha estat
realment angoixosa, quan el
moment poden aparèixer els
perquè el camí no ens deixava
matí després, el soterrí i vaig
pirates i segrestar-te. Si no
una altra opció, si no, hauria
resar una oració breu per la
aconsegueixen vendre’t a ningú
corregut a ocultar-me allà on
seua ànima! Què hi farem?... Ara,
et llencen a l’aigua i s’ha acabat!
haguera pogut…
he d’anar amb compte perquè
M’alimente d’allò que puc pel
—Jo també!
si té algun familiar rancuniós o
camí! I si no hi trobe res, menge
—Vivim una vida que no és vida!
algun amic que si em persegueix
qualsevol planta o vegetal que
Fins i tot, tinc por d’ajudar a
no sabré com demostrar-li que
em trobe! L’existència s’ha fet
algun necessitat! L’altre dia un
va ser ell qui m’atacà primer.
vertaderament infernal... Una
home estava al camí demanant
No serà vosté familiar o amic
autèntica maledicció per a tots
i m’hi vaig apropar perquè el
d’aquell home?
els humans... Aquest món no
vaig veure realment malament...
—No!
sembla fet per a nosaltres!
Portava una miqueta de pa i
—D’acord, si vosté ho diu... Som
Som cadascún de nosaltres la
carn... Quan vaig estendre el
al món de la malfiança! Ningú
109
Sempre a tot arreu, he trobat el mateix buit! Sempre he trobat aqueix maleït buit que ens ha condemnat a la misèria existencial, a arrossegarnos fins a la baixesa més abjecta que cap altre esser viu puga arribar!
confia en ningú i així acabarem
El viatger que havia expressat
desapareixent d’aquest món!
extensament, amb tanta
Potser serà millor així per a tots!
tristor, l’estat del món, seguí
Per al món, per als humans i per
el camí. Tenia un estat d’ànim
a la resta d’éssers vius que hi
contradictori: d’una banda
ha!.. Què hi pensa vosté de tot
s’alegrava d’haver pogut trobar
axò que li he contat?
algú que es dignara a —escoltar
—En tots els viatges que he
les seues reflexions, però de
fet! En tots els llocs on he estat
l’altra, sentia com si s’haguera
sempre, sempre a tot arreu, he
exposat excessivament a un
trobat el mateix buit! Sempre
desconegut, com si haguera
he trobat aqueix maleït buit que
confiat massa en un desconegut
ens ha condemnat a la misèria
que potser podria perjudicar-
existencial, a arrossegar-nos
lo molt en un futur contant
fins a la baixesa més abjecta
les dèries que havia escoltat
que cap altre esser viu puga
d’un altre. Com si haguera
arribar! Sempre he vist com
mostrat quines eren les seues
molts hòmens i dones han mort
autèntiques preocupacions més
sense honor, absurdament,
enllà de la xerrameca habitual
amb molt de patiment per a
per a complimentar qualsevol
ells i per a d’altres! Sempre
tipus d’encontre casual... A quina
he vist com L´OBLIT de la
situació havien arribat on no era
RESPONSABILITAT envers
possible confiar amb ningú? Es
un mateix i els altres ho ha
preguntava aquest home d’una
DEVASTAT TOT!
manera obsessiva. I mentre
110
tenia aquests pensaments i
de descans. Quan s’acostava a
agafaria tot allò que poguera
d’altres, anava arribant al seu
l’entrada de l’aldea veié assegut
sense que us n’adonàreu i me
destí... Una aldea costanera,
en una pedra un habitant.
n´aniria...
a vora mar mateix, un llogaret
—Vols dir, que ens furtaries?
poblat per uns tres centenars
—Has mentit!
—Sí, així és!
d’habitants als quals solia veure
—Sí, he hagut de fer-ho per no
—I sense conèixer-nos com
unes quantes vegades a l’any
dir-li que existiu!
sabries que això que estàs fent
per portar-los mercaderies
—Aleshores, cada vegada que
és allò correcte?
i tot tipus d’objectes per a
et trobes amb algú hauràs de
—No ho sabria, simplement
intercanviar unes vegades amb
mentir-li?
prioritzaria el valor de la
diners i d’altres sense... i que
—Sí! Sempre!
supervivència per damunt de
eren els humans amb els quals
—I alguna vegada sense voler
tot...
tenia un contacte més diguem-
has revelat l’existència del nostre
—Per damunt de tot?
ne, “regular”... Però sobretot,
lloc?
—Sí, per damunt de tot!
perquè era un lloc on era ben
—No, mai!
—De tot?
rebut i acollit, ben tractat, sense
—I per què ho fas, això?
—Sí, de tot!
exageracions, però on podia
—Perquè no és possible confiar
—I no buscaries una manera
tindre contacte amb altres
en ningú!
de conèixer-nos per saber com
humans sense veure’ls com una
—Però tu sí que confies en
som?
amenaça. En tot cas, fins aquell
nosaltres...
—Ho podria intentar, però
moment, almenys... Es tractava
—Sí... Encara confie en
arriscaria massa la meua vida,
d’un lloc molt poc conegut i
vosaltres...Vull dir!
perquè una vegada em posara al
amagat que el viatger mai li
—I si no fóra perquè confies en
descobert podríeu atrapar-me i
havia parlat a ningú de la seua
nosaltres, què faries?
matar-me...
existència... Era el, SEU LLOC,
—Doncs, vindria per la nit i
—Doncs, no ha estat així!
111
112
—No, no ha estat així, perquè
ser-ho...Ho són els adults, que
xacra vostra, la dels adults
va ser per casualitat que us vaig
són els qui decideixen sobre
d’aquesta aldea i d’altres llocs,
conèixer...
tot, també sobre la vida dels
és que en haver “prosperat”, en
—No va ser, “per casualitat”, va
xiquets... Els xiquets són un
tindre la panxa plena, diners
ser perquè et trobares amb un
poder públic de primer ordre.
gastadors a les butxaques, anar
xiquet de l’aldea...
Contribueixen decisivament a
ben vestits i tindre una casa on
—Sí, així és...
distraure els adults de la lluita
dormir, immediatament voleu
—I parlares amb ell, perque
fratricida a mort permanent pel
comportar-vos com els xiquets,
estaves mort de fam i de set i ell
poder entre ells, i contribueixen
voleu ser no-responsables en
vingué i ens ho va dir...
al bon equilibri espiritual i
tot i fer allò que us done la
—Així és!
material de la societat... Són
gana sense donar explicacions
—Aleshores, sí que confiares en
subjectes de ple dret dins de
a ningú i això és un autèntic
nosaltres...
l’èpica existencial del món i al
desastre per a tots... Els adults
—No!
món... I la reserva espiritual de
sentiu afecte pels xiquets però
—No?
generositat incondicional alegre
també els odieu perquè ells
—No!
també del món i al món... Per
desconeixen què és la maleïda
—I, per què dius això?
això vaig confiar en ell, en el
obligació i damunt els heu de
—Perquè no vaig confiar en “un”
xiquet, però no en vosaltres els
mantindre i ells davant dels
de vosaltres...
adults, la qual cosa em fa pensar
vostres nassos viuen alegres
—I el xiquet que vingué a buscar-
que si les meues intencions
i contents, despreocupats, i
nos, no és un de nosaltres? Qui
hagueren estat roïnes la vida
vosaltres... Vosaltres, no viviu...
és aleshores?
d’aqueix mateix xiquet haguera
Quantes vegades us hauré
—Un xiquet, i els xiquets no
estat en perill... També cal dir-ho!
escoltat dir allò de: “Això no és
són el grup dominant en cap
Els xiquets són, per definició, el
vida!” Quantes vegades? Moltes,
comunitat política... No solen
somriure indefens...La principal
veritat? Seria convenient que
113
escoltàreu els xiquets allò que
El viatger, que havia estat
—Perquè creia que ja havies
us diuen, què pensen de tot, què
dret tota la conversa, segueix
desistit d’aqueixa actitud... És
els sembla tot allò que feu...Que
caminant i arribà a l’aldea.
grotesc per la teua patètica
aprenguéreu del seu sentit de
insistència... I és grotesc
la generositat i de la confiança...
—Què portes?
perquè la teua vida és finita
Potser, així, viuríeu millor,
—Esgotament!
i els teus objectius són im-
sense tanta angoixa al vostre
—No m’interessa!
pos-si-bles! Sembles sord...
interior! Hauríeu de deixar que
—A mi tampoc!
Sembles un sord i, per tant, un
participaren en la deliberació
—Per què ets tan pessimista?
ésser extremadament perillós!
dels assumptes públics i en la
—Per la impotència de no poder
Els éssers sords són els més
pressa de decisions importants
canviar aquest món...
perillosos que hi ha al món...
sobre l’aldea...
—I què vols canviar, e-xac-ta-
Particularment, aquells que
—I com pot ser que vulgues
ment...?
menys cas fan quan se’ls parla
que ens comportem
—La desconfiança que hi ha
i que contesten com si només
responsablement, segons,tu,
entre nosaltres...
ells visqueren en aquest món...
ampliant el nombre de
—Nosaltres?
Són perillosos perquè creuen
participants en els assumptes
—Sí, nosaltres?
que tot gira al seu voltant i
públics de l’aldea escoltant els
—Nosaltres, quí?
que tenen no sé exactament,
xiquets com a subjectes públics
—Tots!
quin tipus de responsabilitat
i que al mateix temps ens
sobre tots els assumptes...
critiques per comportar-nos com
L’aldeà, tot i l’esforç honest que
Sembles un ninot que es rebolca
xiquets quan millora la nostra
va fer, se li escapolí un somriure.
sobre si mateix fent postures
situació... no és contradictori? —No!
impossibles i emetent sons —És grotesc això!
incomprensibles... On vols
—Per què?
arribar? Què pretens aconseguir
114
Quants humans coneixes que hagen triat vindre a aquest món? Quants? Quants han decidit nàixer? Quants han decidit vindre a aquest infern?
fent això? Que et maten? Que
teu... Si no, acabaràs sol i aïllat...
ens maten a tots? Posar en perill
Ningú voldrà saber res de tu!
la vida de qualsevol que estiga a
No podràs fer-ne res... Dedicat
prop teu? Així, no aconseguiràs
a mercadejar i a xarrar amb
res! No dubte de les teues
aquell i amb l’altre sense posar
bones intencions, almenys, de
en perill la vida de ningú...
moment, però estàs caminant
Ni la teua, ni la de ningú! La
per un viarany molt perillós que
condició humana és impotència
et portarà a l’autodestrucció
en si mateix... Quants humans
espiritual i material... Abans
coneixes que hagen triat vindre
que tu, moltíssims altres s’han
a aquest món? Quants? Quants
comportat així... I quin n’ha estat
han decidit nàixer? Quants han
el resultat?
decidit vindre a aquest infern? Però, sobretot, i, per cert, tu
L’aldeà, alçà els braços a l’aire
que tantes preguntes t’agrada
mentre mirava el cel i en totes
fer-te... No t’has preguntat mai,
les direccions, amb un gest que
quants, si pogueren haver triar
pretenia mostrar-li el món que
de vindre a aquest món, quants
els envoltava, la seua situació.
hagueren decidit de nàixer? No t’ho has preguntat mai això? Què
—Deixa-ho estar d’una vegada
passaria si els humans abans de
per sempre, per a la resta dels
nàixer pogueren decidir sobre
teus dies. Respecta’t a tu mateix
el fet de vindre a aquest món
i pensa en els altres, sobretot
o no vindre? Tu, què hagueres
aquells que estan més a prop
decidit? Però això sí, una vegada
115
havent nascut, restarien obligats a viure tota la seua existència, excepte si decidiren posar-hi fi, clar! Què dius, ara, tu? Millor haver nascut, o no? —És absurd el teu plantejament, perquè no sabem cert quina ha d’ésser la duració de cada ésser humà... Podria ser d’uns instants, després de la fecundació, per la mort de la mare, o per qualsevol malaltia de l’embrió... o per qualsevol altra raó... No puc contestar-te a aqueixa pregunta! —Ja! I aleshores, què fas! —No ho sé! No pense a partir d’aqueix principi... Jo, pense a partir d’uns anys després, des que u és un xiquet, fins a l’últim dia de l’existència... No puc generalitzar... —I què pots fer, si no pots generalitzar...? Perquè, aleshores, el teu projecte de canviar el món... Què fas, aleshores?
116
Camine perquè no m’agrada estar sempre al mateix lloc... Camine perquè m’agrada veure diversos paisatges, diferents mons al si d’aquest mateix món... Camine perquè de vegades no sé què fer, no sé on anar, on estar, ni què pensar... camine per a allunyar-me d’un lloc i per apropar-me a un altre...
—Faig allò que puc!
—Sí...
—M’has portat allò que et vaig
—Què és...?
—Em sembla molt bé, però
demanar?
—Doncs, caminar...
encara no m’has contestat a la
—Sí, ací ho tens...
—I caminant què resols, tu?
pregunta...
—Molt bé... Avui hi ha assemblea
—Camine perquè així puc veure
—Doncs, no sé com fer-ho, però
general...
el món sempre des de moltes
sempre estic ací... I sempre hi
perspectives... Camine perquè
estaré!
no m’agrada estar sempre al
—És cert, reconec la teua
mateix lloc... Camine perquè
voluntat però front a un
—Viatger... I tu, què penses?
m’agrada veure diversos
món completament devastat
—NEGACIONISTES! CULPABLES!..
paisatges, diferents mons
espiritualment i material... No sé
El record, no voleu recordar.
al si d’aquest mateix món...
què pot fer un home sol!
No voleu recordar. No voleu
Camine perquè de vegades no
—Jo tampoc ho sé... Viure, és
el record perquè us crema
sé què fer, no sé on anar, on
anar cec pel món, és l’única
l’enteniment... Com s’atreveix
estar, ni què pensar... camine
cosa certa que puc dir... És
cap de vosaltres a preguntar-me
per a allunyar-me d’un lloc i
així i ho reconec i ho afronte a
què pense? És que no ho sabeu?
per apropar-me a un altre...
cada segon que passa...És com
Esteu fent comèdia. Esteu fent la
Camine sense saber ni què faig,
estar contínuament a la vora de
pitjor comèdia... La més miserable
ni si estic caminant o què? De
l’abisme sense saber què pot
de totes... la comèdia d’aquell
vegades aconseguesc claredat,
passar.
que ha comés un crim, l’han
A l’assemblea...
de vegades foscor i de vegades
enxampat i quan el castiguen
no sé què aconseguesc, però
El viatger arribà a una casa
fingeix no saber què ha succeït,
camine igualment...
xicoteta que hi havia una
ni qui en té la culpa... El record
—És la teua manera d´estar al
miqueta separada de l’aldea, on
us crema perquè sou culpables...
món?
s’hostatjava quan tornava.
Sou culpables vosaltres mateixos
117
Sí, els vostres pares i els vostres iaios, aquells, que van viure en condicions més penoses que vosaltres, moltíssim més penoses us han traït, i ho han fet per venjança i egoisme... Per venjança, perquè volien vèncer una època i un món que els havia traït i maltractat sense cap mirament, ni pietat no sent ells culpables...
de la vostra situació perquè sou
durant anys l’únic refugi que he
que van viure en condicions més
culpables dels vostres actes i
trobat, l’únic lloc segur ha estat
penoses que vosaltres, moltíssim
pels vostres actes...Però, potser
aquest i això us ho he d’agrair a
més penoses us han traït, i ho
algú creurà, no cap de vosaltres,
vosaltres, i només, a vosaltres.
han fet per venjança i egoisme...
és clar, però potser algú de fora
No, em repugneu perquè ja us
Per venjança, perquè volien
creu que existeix la possibilitat de
vaig avisar, ja us vaig advertit, ja
vèncer una època i un món que
defugir la culpa amb l’excusa de
us vaig suplicar que m’escoltàreu
els havia traït i maltractat sense
la ignorància del mal perpetrat...
i que atenguéreu les raons
cap mirament, ni pietat no sent
No és així... LA RESPONSABILITAT
sobre el camí perillós que la
ells culpables... i egoisme, perquè
ÉS COL·LECTIVA! I per tant, sou
vostra comunitat estava seguint
en compte de transmetre-vos
culpables com a comunitat,
i que tard o d’hora, més d’hora,
els valors que ells havien fet
com a comunitat que decidí
us insistia jo, que tard, anava a
servir per a sobreviure i vèncer
una vegada constituir-se com
tindre conseqüències nefastes...
el seu mal destí, i obligar-vos
a societat... I que durant molt
Però vosaltres em vau ignorar...
a portar-los a la pràctica, han
de temps heu viscut junts ací
Ho recordeu? Sí, però el record,
projectat en vosaltres les seues
en aquest lloc...El fet mateix de
la memòria us crema, perquè
obsessions, complexos i tot
preguntar-me, A MI, ja dóna una
recordar és acarar la misèria
tipus de dèries perquè portàreu,
idea del grau de degradació i de
pròpia, i vosaltres, això no ho
perquè fóreu com aquells que
degeneració al qual heu arribat
voleu fer ni somiant-ho! I no ho
els havien massacrat, aquells
tant moralment com material i
voleu fer perquè des de xicotets
que se n’havien aprofitat, que
que fa que la meua repugnància
us han maleducat dient-vos que
els havien explotat, humiliat,
envers vosaltres siga molt gran...
us ho mereixeu tot i que teniu
saquejat i havien abusat tot allò
Però no sou repugnants davant
dret a tot, la qual cosa significa
que havien pogut... I més! Sí,
dels meus ulls perquè us tinga
que us han traït... Sí, els vostres
els vostres avantpassats tenien
cap mania especial... Perquè
pares i els vostres iaios, aquells,
raó en estar ofesos i enrabiats...
118
però en compte d’aprendre la
vos uns als altres els vostres
coincidència en aqueixa qüestió,
lliçó, vet ací que han volgut que
atributs materials, quan anàveu
cosa realment sorprenent quan
vosaltres fóreu com els senyorets
presumint de la casa més gran,
vosaltres sempre heu estat
viciosos abusadors del seu
del vehicle més gran, de la
barallant-vos pels motius més
estatus i del seu poder... I ara,
roba més gran, dels diners més
patèticament insignificants! Però
ara, que ho heu cremat tot us
grans... No recorde, dic, que
pels més insignificants, vaja! I
lamenteu, o fingiu lamentar-vos,
pronunciàreu ni una sola vegada
ara, semblàveu tots, tindre-ho
o fingiu indignar-vos o fingiu, jo
la paraula, dignitat, l’única paraula
tot tan clar, que allò em xocava
què sé que fingiu, vosaltres! No
que us escoltava era, pillar, pillar
moltíssim aleshores quan estava
teniu cap excusa per a res de tot
això, pillar allò, tot el dia igual,
patint-ho. Naturalment, però, a
això! Cap! I jo, no me n’alegre...
tot el dia... Pillant! O siga, tot
hores d’ara segueix sent molt
No me n’alegre de la vostra
el dia FURTANT! I a més a més,
xocant igualment, i més encara
desgràcia... Una part de mi sí!
ho déieu amb una naturalitat,
veient com de sobte fingiu fer-vos
Però és una part amb la qual
amb un entusiasme quasi diria
els sorpresos... No, no heu aprés
no puc comptar per a construir
jo que fanàtic i fetitxista! Sí,
res i per això sóc pessimista...
res, així que deixe que gaudisca
era una cosa tremenda allò...
Sóc pessimista perquè si una
de la seua victòria i ja està... Us
Era com si l’única paraula que
comunitat que ho ha tingut tot
deia, que, jo, no me n’alegre, i és
existira fóra aqueixa... Era com
al seu favor per ser un exemple
cert... I no me n’alegre perquè
si l’única tasca, com si l’única
de societat sana i civilitzada
veig que en la vostra comunitat
missió de l’esser humà en aquest
ha acabat com vosaltres...
encara queda una reserva de
món fóra aqueixa... FURTAR! I
Aleshores, no sé què cal fer!
dignitat... No recorde que a
no eren uns quants els qui feien
l’època gloriosa, quan anàveu tots
servir la... Pa-rau-le-ta! No! És
—Sí, viatger, hem anat
amb aqueix posat superbiós pel
que éreu tots! I allò més xocant
corrompent-nos amb el temps
carrer, quan anàveu refregant-
de tot també, era l’acord i la
cada vegada més, molts de
119
nosaltres no hauríem d’haver
veure-hi com a motius de la
esperança... I malgrat les teues
tingut fills, perquè no és pot
nostra desgràcia... La nostra
advertències hem acabat, com
tindre fòbia a la responsabilitat
mirada era curta, superbiosa,
tu ja ens vas dir, rebolcant-nos
i haver d’acarar un compromís
ignorant i violentament
en la misèria més lamentable...
tant extremadament exigent com
intransigent... Donar exemple,
No hi ha disculpa que valga...
aqueix, per exemple... Ens hem
allò tant necessari en qualsevol
Però volem seguir vius i volem
comportat com uns autèntics
societat perquè siga mínimament
seguir vivint com un grup humà
miserables egoistes que mentre
digna no ha estat mai el nostre
en societat... L’oblit, no ha estat
l’ordre polític i les circumstàncies
horitzó, ni el nostre referent,
cap acte innocent, ni ingenu, ha
més convencionals de la
ni la nostra prioritat... En cap
estat un acte premeditat, calculat
vivència diària ens han afavorit,
moment! L’única cosa que ens
i perpetrat a consciència... I és
hem renunciat a exercir les
preocupava era aconseguir
així, que no sols a la nostra aldea
nostres responsabilitats com a
complir els nostres interessos
sinó a tot el món, els humans
ciutadans... Hem venut la nostra
més immediats, ara i ací,
s’han comportat com uns
sagrada condició de ciutadans
com a adoradors fanàtics de
animals devastadors... I aqueix
a canvi de ser uns zombis
l’instanteisme més cegament
món, és el món que tenim... UN
idiotes circulants indiferents
depredador... L’adoració de tot
MÓN DEVASTAT!
al patiment dels altres, mentre
allò més morbós, més sàdic,
a nosaltres ens anava bé...
més fàcil, més vulgar era el
El viatger, deixa l’assemblea, i
I mentrestant, a nosaltres,
nostre, pa de cada dia, i d’aqueix
se’n va al seu racó de reflexió...
ens anava bé, ens negàvem
pa ens hem alimentat durant
a veure-hi, ens negàvem a
anys cegament, i d’aqueix pa ha
—M’alegre de menjar... M’alegre
prendre en consideració tot
nascut un monstre deforme lleig,
de respirar... M’alegre de beure...
allò que tu, viatger, intentaves
brut, insuportablement patètic,
M’alegre de caminar... M’alegre de
desesperadament fer-nos
idiota, sense cap atractiu ni cap
contemplar el bosc... M’alegre de
120
M’alegre que la brisa ni fresca, ni calorosa, m’ensenye a tancar els ulls quan m’acarona el cos...
veure els pardalets com van amunt
A l’assemblea un altre dia.
i avall... M’alegre de les olors de tot arreu... M’alegre de poder
—Recorde, perquè jo sí que
contemplar la mar... M’alegre
vull recordar, perquè jo no tinc
que la fam m’ensenye que el més
por, perquè jo no sóc un covard
important és menjar i res més...
com tots vosaltres, perquè jo
M’alegre que la brisa ni fresca,
necessite recordar, perquè jo
ni calorosa, m’ensenye a tancar
sóc record i vull assumir la meua
els ulls quan m’acarona el cos...
condició i no vull violentar-me
M’alegre de veure les muntanyes
per egoisme existencial i, per
allà lluny, sempre allà lluny...
tant, per misèria d’esperit...Com
M’alegre de la nit, de la fresqueta
vosaltres! Banda de covards!
de la nit i dels sorolls i dels
Recorde quan em demanàreu
silencis... M’alegre de contemplar
que redactara unes lleis
el llac, les aigües quietes, denses,
que regularen el sistema de
de la seua presència inamovible,
representació pública de l’aldea...
de la seua transparència... M’alegre
recorde que em diguéreu que la
de l’arena de la platja, dels turons,
supervivència de l’aldea estava
de pujar-los, de baixar-los, de
en joc i que necessitàveu el meu
córrer per ells, de cansar-me per
consell... JO! No confiava molt en
ells, de pujar a la duna més alta, de
vosaltres perquè ja havia vist el
la manca d’alè mentre sue sense
vostre comportament abans en
parar, i de tornar cansat i alegre,
situacions concretes... I pensava
amb l’esperit i el cos esculpit per
que no anàveu a fer cas de res
l’esforç.
que poguera estar per escrit
121
Però, veig que una vegada més, no ha pogut ser, que una vegada més ha pogut més l’interès egoista que l’interès pel bé comú... Que el fet de millorar les condicions materials no ha servit per a ser millors... I, així, ens trobem...
perquè sou així... Teniu una visió
intenció... Amb un únic objectiu...
de l’esforç immens que havia
de l’existència absolutament
Aprendre a obeir les lleis com a
fet... Perquè, i no us ofengueu,
informal, antiformal, diria jo,
garantia per tindre una societat
no sols ho vaig fer per vosaltres,
i la vostra “natura”, no anava
digna, de persones dignes... Vaig
pels habitants d’aquesta aldea
a permetre que estiguéreu
lluitar, com no he lluitat mai en
tan bonica, ho vaig fer també
sotmesos, encotillats a un corpus
tota la meua existència... Vaig
perquè creia que era una nova
formal, mai de la vida... Tot i
tindre una paciència com no n’he
oportunitat per a tothom, per
això, m’hi vaig esforçar, vaig
tinguda amb ningú, ni amb cap
a tots els habitants de tots els
lluitar contra mi mateix dies i
altre projecte en tota la meua
llocs, i que així podríem provar
nits senceres perquè tinguéreu
existència...
una nova manera de ser millors...
unes lleis, perquè tinguéreu
i finalment, aconseguírem, tots,
Però, veig que una vegada més,
unes normes fonamentals
tindre unes lleis bàsiques que
no ha pogut ser, que una vegada
que serviren per a regular la
establien els principis bàsics
més ha pogut més l’interès
convivència... Les debatérem...
i fonamentals que havien de
egoista que l’interès pel bé
Les debatérem tots els habitants
regir aquesta societat de tres-
comú... Que el fet de millorar
de l’aldea,,, perquè en aqueix
centes persones de totes les
les condicions materials no
moment em consideràveu un
edats... Vosaltres us vau mostrar
ha servit per a ser millors... I,
dels vostres i no em tractàveu
molt agraïts i em vau nomenar
així, ens trobem... Us trobeu,
com solen fer els habitants
oficialment, Amic de l’Aldea, que
ara! Desorientats, enrabiats,
d’altres llogarets que et miren,
és el títol honorífic públic més
i buscant culpables per tot
mig desconfiats, mig estranyats
important que atorgueu ací... I jo,
arreu... Aneu a l’espill! Aneu-hi! I
de la teua presència... Passàrem
estava molt content, i sobretot,
trobareu al principal culpable! Us
dies, setmanes, mesos debatent,
molt cansat, per això, me’n
havíeu cregut que éreu els grans
discutint, reunint-nos, tots
vaig anar una temporada per a
protagonistes d’una història en
nosaltres amb una única
descansar i relaxar-me després
la qual, realment, no ocupàveu
122
ni el lloc del bufó que fa riure a qui mana de veres! Com sou d’ignorants! Com sou d’ignorants! Com sou d’ignorants! L’obsessió paranoica, quasi psicòpata pel profit, per traure profit de tot quasi us ha matat! Si no us ha assassinat, ja, espiritualment i, ja, no serviu per a res, excepte per a passar-vos la resta de la vostra existència lamentant-vos, arrossegant-vos inevitablement pel fang de la vostra misèria. —Per a, TU, és molt fàcil parlar així, viatger, aquells que són com tu sempre parleu així, amb autosuficiència, amb seguretat, amb autoritat, mirant per damunt del muscle la resta... Sí, viatger, TU, et creus superior a nosaltres, i per això, parles així... Potser, tens raó, potser som tant roïns com, TU ens vols fer creure, però, jo, et dic, que la
123
gent d’aquesta aldea no som ni
a anar-hi... És que ens n’anem
físiques i mentals contestara
de bon tros els més egoistes, ni
tots a viure a un lloc així d’éssers
d’aqueixa manera i no volguera
els més destructius, com a TU,
angelicals! Si és que l’has trobat,
adonar-se’n que precisament,
tant t’agrada de dir-nos... Perquè,
cosa que dubtem moltíssim, vaja!
el fet de seguir amb aqueixa
qui et va acollir sense conèixer-
actitud que jo estava denunciant
te, viat-ger? Qui? Qui decidí
—Recorde, la primera
davant vostre, anava a dur-vos a
acollir-te i no deixar-te morir de
vegada que us vaig parlar de
la vostra pròpia misèria... Però,
fam, viatger? NOSALTRES! I qui
regeneració... Recorde, com
la qüestió és, PER QUÈ?, per què
som nosaltres? Doncs, els humils
reaccionàreu.... Recorde,
em tractàreu d’enemic, a mi,
habitants d’aquesta pobra aldea
perfectament, la vostra reacció
que l’única cosa que pretenia
en la qual, tu, has trobat el, TEU
violenta, visceral, intransigent...
era ajudar-vos i fer-vos veure
LLOC, per a viure-hi... Hi véns
Recorde, com intentàreu tirar-
que si seguíeu així us n’anàveu a
quan vols, i ningú et diu res! Te’n
me de l’aldea... Em diguéreu que
l’abisme com a societat?
vas quan vols, i ningú et diu res,
havia insultat greument l’honor
viatger! Aleshores, a què venen
de l’aldea i el vostre honor...
Moltes vegades, he discutit amb
totes aqueixes acusacions, i
Jo, no sabia què contestar... Sí
vosaltres sobre la diferència
totes aqueixes afirmacions tan
que tenia clar que no anàveu
entre abundància i opulència,
solemnes de maldat contra
a reaccionar reconeixent la
entre llibertat i impunitat i sobre
nosaltres..! És que has trobat
vostra culpa, però no imaginava
d’altres categories... Moltes
un altre lloc on la gent és més
que arribaríeu tant lluny... Em
vegades, hem discutit sobre
bona que nosaltres? És que has
diguéreu que vosaltres no
això, i vosaltres em déieu que
trobat un altre lloc on la gent
volíeu privar-vos de res... Jo no
ho teníeu clar, que havíeu entès
pensa més en el bé comú que
podia creure’m allò que estava
la necessitat de mantindre-us
nosaltres? Perquè, viatger, si
escoltant... No podia creure que
sobris, austers i amb trellat... I
és així, no és que et convidem
gent adulta, en plenes facultats,
està clar que m’heu mentit! Però,
124
el fet de mentir-me a mi no era
posat en perill a posta els
ja, seguir vivint al món... No pot
cap solució, excepte la solució
vostres interessos vitals més
seguir respirant la seua pròpia
autodestructiva que a hores
preuats, com si haguera assaltat
existència... S’ofega, s’asfixia, en
d’ara sembla la més propera...
la vostra casa, la casa de
el seu propi fangar de misèria...
Mai, he volgut “que us privàreu
qualsevol de vosaltres una nit
I pot estar envoltat de moltes
de res”. La condició humana
i us haguera furtat els vostres
cases, de molts diners, de
és d’una manera que necessita
béns... I era precisament tot el
moltes joies, de molts vehicles,
d’uns béns fonamentals per a
contrari de la meua intenció...
però enfonsar-se igualment...
viure dignament i no simplement
La por, la vostra por, la vostra
I si damunt, us ho lleven per
sobreviure, perquè a aquest
por a que us llevaren els atributs
la vostra actitud absolutament
món no venim solament a
materials que tant us agrada
irresponsable d’haver-vos
sobreviure, sinó a viure amb
refregar-vos per la cara els uns
endeutat per damunt del cap,
dignitat, com acabe de dir... I bé,
als altres, és el motiu fonamental
aleshores la vostra misèria i
en tota comunitat política cal
del vostre comportament. Un
indignitat ja són totals... Si, allò
cada cert temps que els seus
comportament molt lamentable...
que us estic dient fóra mentida,
membres reflexionen i miren de
No tenia cap sentit considerar-
la situació de desesperació que
regenerar-se tant espiritualment
me, a mi, un enemic ni abans
esteu vivint en aquests moments
i intel·lectual com material... No
ni ara, potser hauríeu de parar-
no existiria... No estaríeu
per caprici o esnobisme, sinó
vos i mirar-vos en un espill i
convocant assemblees quasi a
per ser dignes d’ells mateixos
aleshores, trobaríeu al traïdor
diari de tots els aldeans... Cosa,
en la seua existència al món...
que està a punt de furtar-vos-
absolutament inèdita fa molt poc
Perquè, sinó la vida en societat
ho, realment, tot... Perquè, qui
de temps... Sí, la regeneració és
es faria insuportable en tots els
perd la dignitat sí que ho perd,
l’únic camí per a sobreviure...
àmbits i en totes les situacions...
irremeiablement, tot, però tot,
I la vostra primera reacció, el
Reaccionàreu, com si haguera
tot, sense excepció... I no pot,
negacionisme, és l’únic camí
125
seguir com fins ara, no us lliurarà d’un final molt trist... O realment, canvieu d’actitud o la vostra angoixa, i com se sol dir, la dels vostres fills, serà imparable...
per a la vostra mort... Deu ser la inèrcia, el costum de tants anys d’autoengany i d’adoració de la ignorància que us ha deformat l’esperit i l’enteniment... Deu ser això! Però, seguir com fins ara, no us lliurarà d’un final molt trist... O realment, canvieu d’actitud o la vostra angoixa, i com se sol dir, la dels vostres fills, serà imparable... Heu cregut, que el fet de tindre la panxa plena, anar ben vestits i tindre quatre monedes gastadores a les butxaques, us anava a salvar de tot, us anava a “solucionar” tots els problemes, i naturalment, no és així... No ha estat mai així, ni serà mai així... No ho permet la vostra mateixa condició, la condició humana... I allò que heu fet precisament ha estat violentar fortíssimament aqueixa condició i la conseqüència ha posat greument en perill les
126
vostres vides... Pot ser que siga
són allò que són aquells que se’n
he insistit moltíssimes vegades,
així, que acabeu desapareixent
responsabilitzen... És impossible
sense èxit, que la confiança entre
per la vostra pròpia culpa...
defugir de la responsabilitat...
els membres d’una comunitat
Potser no seríeu els primers en
És impossible! I aquells que es
és allò més important... Si
la història, però, en tot cas, no
responsabilitzen directament
uns humans que abans no es
podreu dir, mai, tampoc, que
del seu funcionament han de
coneixien... Si uns humans que
ningú us n’havia advertit...
tindre d’una manera especial ben
vénen de llocs diversos, amb
clars els objectius de cadascuna
el color de pell divers, amb
No ho podreu dir, mai... sense
d’elles i han de tindre ben clar el
religions diverses, amb llengües
mentir!!!
sentit últim de la tasca que fan
diverses, amb cultures diverses...
que és el BÉ COMÚ... Si aquells
Sí, diverses, d’orígens diversos...
Recorde, quan us vaig dir que
que són els responsables de
Si un grup d’humans decideix
les institucions, les institucions
les institucions les tracten com
constituir-se com a societat a
públiques sobretot, no són un fi
a autèntics botins de guerra,
banda de la voluntat primigènia
en sí mateix sinó un instrument
aqueixa actitud provocarà molta
de fer-ho, allò fonamental és la
al servei d’un principi, que tenien
violència i conflicte, si aquells
voluntat, l’exigència d’haver de
una finalitat, una finalitat que
que han de responsabilitzar-se
confiar els uns en els altres... I
calia assolir, que calia buscar
del patrimoni comú el depreden
aqueixa voluntat de confiar és
contínuament, que les institucions
en benefici exclusivament
per sí mateix, enemiga a mort de
les havia de fer funcionar algú,
propi... Aleshores... GUERRA!
tot allò que vosaltres heu fet fins
que no són una maquinària que
Guerra i violència.. Amb el seu
ara per arribar on heu arribat...
una vegada posada en marxa
comportament estan contribuint
Ara bé! Heu traït completament
pots oblidar-te’n i que funcionen
a l’extensió de la desconfiança i la
l’esperit fundacional de la
automàticament per si mateix...
violència entre els membres de la
vostra comunitat i de qualsevol
No, a més a més les institucions
comunitat política... Ja sabeu que
comunitat que vulga constituir-
127
se com a societat, almenys com
dic, mirar-me malament, amb
mateixos com si sabéreu què
a societat de persones dignes i
aqueixes mirades assassines
és això, precisament: LA VIDA...
decents... Vull dir! Heu traït! Us
de la incomprensió que fem els
Teniu alguna remota idea del
heu traït a vosaltres mateixos!
humans quan ens han descobert
mal que ha fet aqueixa actitud,
Si cadascú de vosaltres per sí
fent el fill de puta i no podem
teniu la més mínima idea de la
mateix no és capaç o, simplement,
ocultar-ho, ni dissimular-ho... Ja
devastació per a la moral pública,
no li dóna la gana d’adonar-se
podeu dir i fer allò que vulgueu,
per a la moral en general i per a
de la situació... Si cadascun de
incloent-hi l’expulsió de l’aldea...
la confiança entre nosaltres que
vosaltres, en el silenci de la vostra
Però, sabeu que tinc raó i la
ha tingut pronunciar aqueixes
intimitat no vol reconèixer la
vostra desesperació n’és la
paraules? Teniu idea del mal
traïció que ha perpetrat, si no vol
prova... Ja us he dit abans que
que heu perpetrat cada vegada
reconèixer la situació pròpia i la
la convocatòria compulsiva,
que li heu dit a algú: BUSCA’T LA
situació de la comunitat-aldea
atropellada de l’assemblea per
VIDA? Teniu idea, inconscients,
on viviu serà impossible iniciar
si mateix no resoldrà res... Les
del mal que heu fet i que us
un camí que us permeta seguir
institucions són allò que són
heu fet a vosaltres mateixos
com a societat de dignes... A mi,
aquells que les dirigeixen i les fan
com a comunitat? Perquè, què
ja podeu insultar-me, ja podeu
funcionar. No són mecanismes
signifiquen aqueixes paraules?
tractar-me de boig, ja podeu
automàtics que pots posar-los en
Alguna vegada us heu parat a
repetir-me mil vegades allò de
marxa i oblidar-te’n i dedicar-te
pensar-ho? Alguna vegada us
que em busque una núvia, cosa
a viure: LA MEUA VIDA, com tant
heu parat a pensar, encara que
que m’heu repetit obsessivament
us agrada de dir a tots vosaltres
siga un minut, què signifiquen?
la immensa majoria de vosaltres,
i com em dieu a mi, al principi de
I, quines conseqüències podien
com si això anara a resoldre
vindre ací: BUSCA’T LA VIDA! Així,
tindre per a tots el fet de dedicar-
tots els problemes o com si
d’una manera violenta i amb una
se sistemàticament a pronunciar-
fóra la solució de tot... Ja podeu,
mena de seguretat en vosaltres
les i actuar conseqüentment
128
Teniu idea del mal que heu perpetrat cada vegada que li heu dit a algú: BUSCA’T LA VIDA? Teniu idea, inconscients, del mal que heu fet i que us heu fet a vosaltres mateixos com a comunitat? Perquè, què signifiquen aqueixes paraules?
en relació a aqueixes mateixes
vol dir que algú li diga a un altre
perquè vosaltres mateixos no
paraules? Què us havíeu cregut
això: BUSCA’T LA VIDA...? Vol
podeu, ja, ocultar com seria el
vosaltres? Que no us anàveu a
dir, que a aquell que pronuncia
vostre desig més gran... Se us
morir mai? Que éreu infal·libles?
aqueixes paraules li importa un
ha acabat perquè la misèria
Que éreu perfectes? Que tot ho
rave, precisament, la vida de
corrupta us ix per les orelles
sabíeu? Que tot ho controlàveu?
l’altre a qui li les diu? Que tant li
i ja no la podeu dissimular... I,
Que no us anaven a llevar allò que
fa si mor allí mateix... Que tant li
sobretot, se us ha acabat el camí,
era “vostre”? Al bell mig del món,
fa si la seua mort, perfectament
senzillament, perquè ja no sabeu
entre boscos i muntanyes, entre
evitable, es produeix enmig
què fer... Quan algun de vosaltres
rius i oceans, entre el cel i la terra?
mateix de la plaça més important
li deia a un altre... o a mi mateix,
Envoltats d’altres com vosaltres?
de la comunitat on viu... Perquè
com tantíssimes vegades heu fet!
Envoltats d’altres espècies
clar, ell té altres assumptes més
BUSCA’T LA VIDA! Estàveu dient:
d’animals famolencs i amb unes
importants que atendre... Sempre,
“M’és indiferent si vius o si mors!”
ganes d’existir ferotges? Només
sempre hi ha altres assumptes
La teua vida m’ès indiferent... El
vosaltres? Vostre? Que tot anava
més importants que atendre...
teu dolor m’és indiferent... La
a ser com vosaltres volguéreu...?
Com tots sabeu! Una excusa, una
teua marginació m’és indiferent...
Sempre? Ha, ha, ha, ha, ha!!! Sí,
excusa per a seguir, per a seguir
La teua pobresa m’és indiferent...
realment és per a riure i per a
en el camí egoista, en el camí de
La persecució que pateixes m’és
riure molta estona... Per a riure
l’egoisme més miserable... Però,
indiferent... La teua malaltia m’és
durant molt de temps de tots
el camí, se us ha acabat, i no se
indiferent... La teua desgràcia m’és
vosaltres! Cap dels presents ha
us ha acabat perquè ho diga jo,
indiferent... Crèieu que estàveu
pensat què signifiquen, realment,
un, com una vegada va dir un de
protegits per no se sap ben bé
aqueixes paraules? Quines
vosaltres: “Mag manipulador de
quina força màgica, perquè no
conseqüències podien tindre
les paraules!”... Que ja cal tindre
se m’acut cap altre qualificatiu,
per a la comunitat? Sabeu què
imaginació! Se us ha acabat
que us anava a protegir de tot
129
tipus de contingències pròpies de la condició humana i d’altres humans i d’aquest món... Recorde, perquè ja sabeu que allò que, A MI, més m’agrada és recordar, recorde, dic, aquella vegada que parlant amb un de vosaltres, li vaig dir que la guerra i la fam podrien tornar a: “LA TERRA AL NORD DE LA MEDITERRÀNIA”, li ho vaig dir seriosament, amb tota la serietat que sóc capaç, i vaig intentar argumentar aqueixa afirmació... Vosaltres, creieu que em va deixar? Vosaltres, creieu que vaig tindre temps d’explicarme? Doncs, no! Em va mirar amb una cara de desconcert i de malfiança i em digué: “Això és impossible que torne a passar!” Fent un somriure de burla i movent els braços amunt i avall, d’una manera violenta... D’aqueixa manera visceralment violenta i intransigent, a la qual
130
Veieu, com aqueixa supèrbia, tota aqueixa prepotència que fèieu servir contra mi sense cap mirament, ara, us està matant!
he hagut d’enfrontar-me tots
a algú que no sou vosaltres...
Estàveu condemnant a mort a un
aquests anys... I no estic parlant
Estàveu abandonant-vos a
que coneixíeu molt bé! Estàveu
d’algú desinformat o que no
vosaltres mateixos a la misèria
condemnant a mort a un amb
tinguera inquietuds intel·lectuals,
més absoluta... No estàveu, no
qui esteu tot el dia! A un, amb qui
precisament... sinó, tot el
éreu una mena de monarca
teniu la responsabilitat d’estar i de
contrari... Veieu on vull anar a
intocable, d’ésser poderós, que
viure i d’aguantar i d’escoltar, i de
parar? Veieu com aqueix mal
es rebolcava sàdicament en el
sentir, i de plorar, i de cagar, i de
que teniu dins vostre, el teniu
seu poder omnímode veient a un
pixar, i amb qui heu de respirar a
molt arrelat, molt més d’allò
pobre desgraciat patir, mentre
totes hores, mentre esteu vius...
que ni vosaltres mateixos hàgeu
vosaltres podíeu seguir amb:
Sabeu de qui estic parlant? Estic
pogut adonar-vos-en? Veieu, com
“LES VOSTRES VIDES”, com si no
parlant de... VOSALTRES! De
aqueixa supèrbia, tota aqueixa
passara res... Com si el vent de
vosaltres mateixos, de cadascun
prepotència que fèieu servir
cada dia fóra, el mateix vent de
de nosaltres, que som ací... No
contra mi sense cap mirament,
cada dia, aqueix vent que cada
podeu fugir! Ho heu intentat!
ara, us està matant! I és ara,
dia està ací, i que vosaltres podíeu
Reconec que ho heu intentat i que
quan eixe mal està eixint a la
sentir contra les vostres galtes,
li heu posat ganes... Li ho posat
llum d’una manera abassegadora,
amb tranquil·litat, amb placidesa...
moltíssimes ganes, moltíssimes,
que us està parasitant cadascun
Amb la tranquil·litat i la placidesa
com mai els humans ho han fet
dels vostres alés, que no us
de qui: “NO LI PASSARÀ RES!”...
en cap altra cosa... Però, clar, això
deixa respirar, que no us deixa
Veritat? Us en recordeu? Us
era impossible que eixira bé! Era
seguir... És, ara, dic, quan gireu la
en recordeu d’això? Ara? Us
IM-POS-SI-BLE! I era impossible
vostra mirada desesperadament
en recordeu? Quan li dèieu a
perquè la vostra condició no ho
buscant respostes... Quan li
algú que es buscara la vida no
permet! Us ho prohibeix! I ara,
dèieu a algú: Busca’t la vida!..
estàveu condemnant a algú a
esteu patint les conseqüències
No estàveu deixant abandonat
mort... A un desconegut, vull dir!
d’aqueix intent grotesc de ser
131
On aneu a agafar-vos, ara, vosaltres? A què? Als diners? Als “contactes”? Us salvaran, ara, els favors que heu fet i que se suposa que us han de tornar? Qui? Un altre miserable, com vosaltres, que està enfonsant-se en la misèria... com vosaltres?
allò que no sou! On són ara,
amb si mateix, primerament i
tots aqueixos atributs que tant
principal amb si mateix, i després,
féieu servir, “triomfalment”,
amb els altres... però primer amb
per a justificar-vos... On són?
u mateix... Si jo no em compromet
Us salvaran?... Ara? On aneu
a canviar dràsticament d’actitud
a agafar-vos, ara, vosaltres? A
res de tot allò que hi ha al meu
què? Als diners? Als “contactes”?
voltant no valdrà per a res... TOT
Us salvaran, ara, els favors que
allò que hi ha al meu voltant
heu fet i que se suposa que us
que valga com a instrument per
han de tornar? Qui? Un altre
a un objectiu, com ara, un got,
miserable, com vosaltres, que està
una cullera, un plat, una porta, el
enfonsant-se en la misèria... com
menjar, la roba, les claus... tots
vosaltres? A qui estàveu matant
aqueixos objectes de la famosa
quan li dèieu que es buscara
“quotidianitat” que tant conegueu,
la vida, sinó era a vosaltres
no valen absolutament res si
mateixos? A qui? Les institucions,
l’ús que els doneu continua sent
els organismes, els edificis que
el mateix, perquè si contiueu
les contenen, el material d’oficina:
donant-los el mateix ús que fins
taules, cadires, prestatgeries...
ara, arribarà un dia molt proper
No valen ara tampoc... No valen
que us quedareu sense res... I
per ells mateixos, com tampoc
quan dic sense res, ho dic en
val aquesta assemblea, aquesta
el sentit literal de la paraula:
reunió, quasi diària que feu...
RES !!! INCLOENT LA VOSTRA
No val per a res si cadascun de
PRÒPIA VIDA!!! L’ésser humà
vosaltres no decideix ser honest
és radicalment i fonamental,
132
ESPERIT.. I l’esperit és allò que li
vestir-se, per poder tindre un
més mínima pietat en destruir-ho
dóna vida a tot... I vosaltres, allò
lloc on viure resguardats de
tot, en devastar-ho tot, en arrasar-
que heu fet és intentar assassinar
les inclemències del món, per
ho tot,... I és molt trist que siga
l’esperit... S’ha vist una burrada
poder guarir-se de les malalties
així! MOLT TRIST! Podeu decidir...
més gran! S’ha vist un sacrilegi
i, finalment, quan podien, crear o
o regenerar-vos espiritualment i
més bèstia! S’ha vist en tota
participar del patrimoni col·lectiu
mirar de buscar amb honestedat
la història de la humanitat un
ja creat... Aqueixes són les bases
un camí constructiu o entestar-
comportament més grotescament
fonamentals de la condició
vos a enfonsar-vos en la misèria...
autodestructiu i antinatural que
humana! Us en recordeu? Us
Trieu cadascun de vosaltres què
aquell perpetrat en una època
recordeu d’allò més senzill? Us
voleu fer!
on més opulència hi havia...
recordeu d’allò que li ha donat
Sí, opulència, no abundància...
grandesa als humans? El vostre
El viatger, isqué de l’assemblea i
L’abundància és bona per a
oblit no és innocent... El vostre
deixà l’aldea.
l´esperit... L’opulència ho mata
oblit és la vostra mort mateix al
tot! Però, és que no hi ha cap
món! El món, és cert, no necessita
—Esta vegada, no has mentit...
ésser humà amb pretensió de
de nosaltres... El món seguirà,
—No. He dit allò que pensava
ser honest que entenga com
seguirà sense nosaltres, i potser,
realment!
havent tants que tenen tant,
millor encara... La resta dels
—Ja ho he vist! Has participat en
s’han dedicat a rebolcar-se en
éssers vius, aqueixos éssers vius
totes les assemblees de l’última
la abjecció més vulgar i patètica
que matem, que torturem, que
setmana!
com vosaltres i a balafiar-ho
sacrifiquem, que enverinem, que
—Sí, en totes!
tot... Com vosaltres! Al llarg
abandonem, aqueixos éssers
—Estàs content?
de la història, els humans han
que mereixen la vida tant com
—Sí, perquè he dit allò que volia
lluitat incansablement per
nosaltres, estaran millor sense
dir i que en els últims temps ja
poder alimentar-se, per poder
aqueix depredador que no té la
havia donat per impossible...
133
—Havies perdut l’esperança?
simplement, perquè els convé?
—No he “triomfat”, simplement,
—Sí! Simplement em deixava dur
—No ho sé... No sóc en la
he pogut exposar el meu
i prou!
consciència de cadascun
pensament en un entorn
—Havies perdut la fe en
d’ells! Però allò cert és que
civilitzat... Si, això ho consideres
nosaltres o en tot el gènere
tota aquesta misèria que
un triomf, aleshores, t’ho
humà?
em trobe pels carrers, totes
concedesc, cal ser realistes,
—Havia perdut la fe en mi, en
aquestes situacions patètiques,
però l’autèntic triomf serà
vosaltres i en tota la resta dels
lamentables i violentes que em
quan aquells a qui he parlat
humans... Però, almenys, he
trobe, ara pertot arreu, jo, ja les
s’exigisquen a ells mateixos
pogut dir tot allò que volia dir
veia fa molts anys... Les veia amb
canviar de camí, que ho intenten,
i que aquells a qui m’adreçava
una claredat esfereïdora i ho
almenys...
m’escoltaren amb respecte...
vaig dir als altres i no volgueren
Feia molt de temps que no havia
fer res per a rectificar... És molt
Serà molt difícil perquè la
viscut una situació així...Llàstima
xocant veure, ara, com el món
paraula és fàcil dir-la, però
que perquè algú m’escolte amb
i al món, passa tot allò que jo
molt difícil complir-la, tot i que
respecte, hi estiga o no d’acord,
ja veia abans... És molt xocant,
moltes vegades arribar a dir-la
haja de ser en unes circumstàncies
com de sobte, els altres parlen
és impossible, també... Jo, no sóc
tan difícils com les actuals... M’ha
la mateixa llengua que jo parlava
un supersticiós de la paraula. No
reconfortat molt que m’escolten
fa temps... És molt xocant veure
crec que la paraula esmentada,
en silenci, amb respecte i amb
com el món s’ha convertit en
escrita o parlada per si mateix
atenció... M’ha donat molta pau i
allò que jo pensava que anava
puga canviar el món, perquè la
serenitat a l’esperit...
a convertir-se, a totes hores i a
història així ho confirma però,
—Creus, aleshores, que tots
tots els llocs...
sí que crec, que la lluita-camí
aquells que t’han escoltat
—Què penses fer, ara, que has
per ser honest amb u mateix i
és perquè et respecten, o
“triomfat”?
amb els altres cal intentar-la...
134
Quan em preguntares l’altra
Sabent que el fet de ser fidel al
estiga marcat... Potser, en el
vegada, ací mateix, quan venia
dir podria tindre conseqüències
fons segueixes tenint el mateix
a l’aldea, què pensava fer? Et
nefastes per a mi... Però, què
defecte que aquells que al
vaig contestar des del més
seria jo aleshores... Un simple
segle il·luminat van cometre el
profund sentit de l’honestedat
tros de carn, ambulant, que
pecat de creure massa en la
que podia... caminar! Encara
aniria d’ací a allà sense cap
capacitat dels humans per a
que fóra una resposta absurda,
direcció, sense cap sentit, sense
enfrontar-se a ells mateixos i
fora de context, inesperada
cap destí... És gràcies al dir
als problemes d’estar al món...
fins i tot per a mi... Però era
que sóc profundament humà...
Potser, viatger, ha arribat l’hora
la veritat, era la meua veritat
És gràcies al dir que note la
dels humans, indefectiblement...
en aqueix mateix moment, i
meua existència en tota la seua
I tu, sabent-ho segueixes lluitant
en aqueix mateix lloc... Era la
plenitud... És gràcies al dir, que
desesperadament per uns éssers
veritat que naixia de mi i no volia
no és sols parlar, sinó que és un
que t’han rebutjat, que t’han
que fóra una altra cosa que la
posicionament davant del món,
humiliat, que t’han indiferenciat,
veritat que volia manifestar-se
és un gest del cos davant del
i que només en l’última hora de
des de mi per al món... I això,
món, és la millor manera que
la seua desesperació sembla
és això el que he fet aquests
he trobat de cavalcar aquesta
que t’escolten... No hauries de
dies passats a l’assemblea... Dir,
excepcionalitat excepcional, que
ser tan dur, ni tan exigent pel
dir per damunt de tot... Dir allò
és el fet d’existir...
que fa al comportament dels
que el meu ésser em deia que
—Potser, no tots podran arribar
altres... Recorda, que és cert que
diguera... Dir allò que em venia a
a ser tant honestos amb si
en tota comunitat política sana i
la boca... No molestar, no tapar,
mateix com tu... Potser, no és
civilitzada és necessari que algú
no ocultar, no manipular... Fer, el
que no vulguen com tu has
exigesca als altres, de tant en
mateix que he intentat sempre,
dit... Simplement, no poden,
tant, un bon comportament, un
sense por a l’alegria ni al dolor...
i pot ser que el seu destí ja
comportament exemplar tant
135
a l’àmbit públic com a l’àmbit
—Ací, t’he portat un saquet
privat, però, recorda, que aquells
perquè te les endugues per al
que assumeixen aqueixa mateixa
viatge...
responsabilitat tan perillosa
—Gràcies, m´encanten les
poden caure en el fanatisme
maduixes, no sabria dir-te si són
purista i convertir-se ells
més àcides o més dolces... Qui
mateixos en els més hipòcrites
ho sap?
de la comunitat i, per tant, en un
Però en canvi, tots estem d’acord
grandíssim perill per a la resta...
que és així, que són una cosa
Aquells que cauen en aqueix
i l’altra al mateix temps... Quin
fanatisme acaben instaurant, si
misteri!
els altres no els ho impedeixen, un règim totalitari policíac de la
El viatger va continuar el camí i
virtut i, per tant, també, acaben
se n’allunyà.
convertint-se en uns botxins de la llibertat... La LLIBERTAT
Un altre dia...
és allò més amenaçat de tot l’univers, aqueixa és la seua
—Bon dia, m’agradaria passar!
ànima, la lluita contra l’amenaça,
—A mi també!
la lluita constant, incondicional,
—El conec, a vostè?
desesperada de vegades, però
—No!
sempre atenta i necessària
—Doncs, haurem de veure què
per a poder respirar al món...
fem, perquè, jo, necessite anar
T’agraden les maduixes?
en aqueixa direcció!
—Sí!
—I, jo, també!
136
Sembla com si haguera aconseguit vostè allò més difícil que es pot aconseguir d’altres humans... Que escolten, en silenci i respecte, les paraules de l’altre, encara que no hi estiguen d’acord.
(Silenci)
—Jo no ho diria així... Però, sí
—Adéu!
que és cert que el meu esperit
—Adéu!
—Li agraden les maduixes?
està, ara, més seré i relaxat...
—Sí!
—Sí, sembla com si haguera
—En tinc ací unes quantes que
aconseguit vostè allò més difícil
m’han donat per al viatge...
que es pot aconseguir d’altres
Què li sembla si anem davall
humans... Que escolten, en
d’aquell arbre i en mengem
silenci i respecte, les paraules
tranquil·lament, i després ens
de l’altre, encara que no hi
cedim el pas l’un a l’altre?
estiguen d’acord. Segur que
—Em sembla bé.
vostè tenia la millor intenció en tots aquests anys que ho va
(Mengen)
intentar i va fracassar, encara que en realitat els fracassats
—Sembla content, vostè...
són ells, és clar, i ara, vostè, està
—Sí, aquests dies han estat una
assaborint el triomf, és clar,
mica feixucs...
també! Però, diga´m, creu que
—Fa cara, vostè, de satisfacció,
tot el sacrifici i patiment que ha
com si se n’haguera eixit amb la
viscut vostè ha servit, realment,
seua, fa la cara típica que fem els
per a alguna cosa?
humans quan hem aconseguit
—No ho sé... Però, així i tot he
alguna fita després de lluitar-ne
seguit avant... Com se sol dir!
molt, durant molt de temps... I a
—És admirable! Espere que
la fi, tenim, allò que se’n diu: LA
aquells a qui ha parlat estiguen a
RECOMPENSA...
l’altura del seu gest!
137
El viatger...
Nicolau Colomar i Lloret
Seduccions Autor: Joan Castellano
Seduir,
Seduït,
com el ninot seduïx la flama
com els temples de ritus i litúrgies
o la guspira les cendres,
o la contradicció dels amants
I l’escalfor la llar amarada d’hivern.
blasmats per la censura.
Seduir,
Seduir, al capdavall,
com el vent la intempèrie
totes les mirades de la vida.
i l’onada el sacseig del vaixell. Com la drecera seduïx el camí o el somriure els llavis. Seduir, com cada tonalitat del groc seduïx la tardor. Seduït, com Narcís abocat al seu reflex, o Paris removent estols mil·lenaris.
138
Cosmos Autora: Maria Carme Arnau
Em sedueix el silenci
Ningú no em contesta la pregunta.
—sota un cel de pluja, sota un
Com és l’univers? Sens dubte,
sol abrusador.
immens?
La ciutat es moria als meus ulls
I com d’immens? A què s’assembla?
com es mor un oasi quan el pou s’asseca.
Potser no se sembla a res, potser
I dins la pell, d’improvís, el bosc creix
a l’home que,
mentre el temps m’engul
com ell, ens mira, sempre
i m’apropa a la natura d’on vinc.
inescrutable.
Els vaixells continuen balandrejant-se al moll.
Sedueix sentir com m’abraça la veu del silenci
Sóc seduïda per la pluja de llums
—polsim de papallones—
quan a la nit òbric el balcó
dins d’un univers per interpretar.
confonent-me amb un eco dubtós.
139
Seduir Autor: Sergi Pascual
L’infinitiu “seduir” prové del llatí
el moment en què generem sobre
“seducere”, format pel prefixe
els altres molta més atracció. En
se- i l’arrel “ducere”. “Ducere” ve
aquesta línia, un polític pot ser
de l’arrel indoeuropea “deuk” que
un bon seductor, com també ho
significa guiar, conduir i dirigir.
pot ser un cantant, un escriptor
En definitiva, el terme “seducere”
o el veí nostre de tota la vida.
ve a significar una cosa així com
Ara bé, no estaria malament que
conduir a algú separadament cap
reflexionàrem en relació a allò
a un lloc. El significat podria ser
que ens sedueix, ja que moltes
també canviar o alterar l’opinió
vegades actuem de manera
que algú té formada sobre
gregària i arribem a idealitzar la
una determinada realitat. Si ho
mateixa persona o realitat que
pensem bé, la seducció suposa,
sobrevalora la gran majoria de la
moltes vegades, un engany, una
gent. No obstant això, encara que
certa manipulació, conscient o
som animals de costums, també
inconscient, del seductor sobre el
és veritat que el relativisme està
seduït. Realment ens poden seduir
servit: a cadascú ens sedueix una
moltes coses però si teclegem el
realitat diversa i en cada moment
terme “seducció” o “seducción” a
de la nostra vida ens sedueixen
qualsevol buscador de la xarxa
unes coses més que unes altres.
ens apareixeran un bon grapat de pàgines, totes elles relacionades
La història està plena de
amb la seducció humana,
grans seductors com ara
interpersonal i generalment de
Giaccomo Casanova o el fictici
tipus sexual. Aquesta, existeix en
Don Juan. En el món de la
140
política, l’art, la literatura, el
(tenia uns 30 anys més que
d’inestabilitat i sofriment. Tots
cine i els negocis, també hi ha
Cleopatra) i Marc Antoni i així
hem conegut o viscut aqueixes
un bon grapat de seductors:
conquerir o mantenir el poder....
relacions que conjuguen el
el pintor Pablo Picasso,
Molt comú entre els mortals
dolor amb el plaer, el risc
l’actor Rodolfo Valentino o el
és també aqueixa imatge
amb la seguretat, l’aventura
monarca Carles II d’Anglaterra.
seductora que l’existencialista
amb l’estabilitat, la tensió
Com que la dona ha estat
francés Albert Camus va donar
amb la tranquil·litat, relacions
sempre infravalorada, sempre
d’aventurer, bon comunicador,
plenes d’antítesis però que a
s’ha parlat més d’hòmens
intel·lectual intel·ligent i
la vegada són provocadores
seductors que no de dones
altament creatiu. D’altra banda,
d’experiències sublims que
seductores. Però no podem
cal tenir present que molt
retroalimenten l’ànima i de
oblidar-nos de Cleopatra, de
recentment hem tingut actors i
les quals resulta molt difícil
la qual s’ha recreat una imatge
actrius que han sabut seduir el
desenganxar-se’n. La pel·lícula
cinematogràfica física un poc
seu públic d’una manera molt
Atracció fatal, dirigida per
falsa ja que tant els 3 bustos
més ràpida, evident, explícita
Adrian Lyne i protagonitzada
com les monedes que es
i sexual. Podem rememorar,
per Michael Douglas i Glen
conserven originals mostren
per exemple, el moment eròtic
Close, narra la relació llibertina
un rostre amb nas punxegut
en què Sharon Stone creua les
de Dan Gallagher, un advocat
i una boca amb un llavi molt
cames en la pel·lícula Instint
pare de família, amb una jove
estret. Ara bé, malgrat existir
bàsic. La seducció, evidentment,
editora soltera, una relació
un qüestionament generalitzat
segueix moltes vegades uns
que es transformarà en un
sobre la seua bellesa física
camins molt més pantanosos,
vertader malson amorós i
real mai se li ha negat el gran
ja que pot arribar a seduir-nos
passional. En fi, mai digues
poder de seducció amb el qual
una persona que ens provoca
d’aquesta aigua no en beuré
aconseguí enamorar Juli César
una vida turmentosa i carregada
per tèrbola que siga...
141
Quan quedem seduïts, segreguem molta més dopamina i això és totalment personal.
Tanmateix, contràriament a allò que molts pensem, la seducció no prové únicament d’aquell que la provoca sinó també i sobretot del seduït. L’explicació n’és clara: quan quedem seduïts, segreguem molta més dopamina i això és totalment personal. Resulta evident que dependrà de moltíssims factors el fet que una persona ens seduïsca molt més que una altra: dependrà del seu comportament, la seua manera de parlar, la seua mirada, la seua presència física, la mirada, la seua simpatia o de qualsevol qualitat que en un determinat moment ens crida l’atenció i ens resulta agradable i ens desperta el desig. De fet, quan hem travessat un mal moment de parella i hem sofert, deixa d’interessar-nos tant
142
De vegades, la seducció té els seus orígens a l’inconscient, aleshores no té cap sentit que intentem racionalitzar les causes ja que aquestes poden ser totalment irracionals,
una persona d’unes similars
d’ulls, la seua manera de ser....
característiques i potser ens
Siguem realistes, ens costa
sedueix molt més algú que
reconèixer que ens hem gelat,
combregue amb la tendresa,
que el nostre cos no reacciona
l’amor i el bon tacte. Així és,
davant de l’altre i acabem
arriba un moment en les
afirmant que és l’altre qui ha
nostres vides en que no ens
canviat. Tots canviem, això
sedueixen tant els «dolentots/
és una evidència, però també
tes» sinó més aviat aquells o
ho fa el subjecte que s’excita.
aquelles que ens transmeten
De vegades, la seducció té els
estabilitat, seguretat i
seus orígens a l’inconscient,
tranquil·litat. Ara bé, quan
aleshores no té cap sentit
hem conquerit açò, hi ha qui
que intentem racionalitzar les
recomana no contar-ho tot a la
causes ja que aquestes poden
parella, ja que així mantenim
ser totalment irracionals,
intacte aqueix toc d’interés i
primitives i surrealistes. De
admiració. Mira que a vegades
fet, els somnis són un estat
som rebuscats els humans!
on aflora l’inconscient i ens
De fet, la mateixa persona
sedueixen persones que no
que sempre ens ha despertat
ens sedueixen quan estem
la líbido, arriba un moment
desperts. Curiós, veritat?
en que deixa de seduir-nos, deixa de despertar les nostres
Alguns hem experimentat
passions, però l’olor corporal
això de quedar hipnotitzats i
és el mateix, el seu color
seduïts amb una persona que
143
Molts de nosaltres tendim a no aprovar aquestes relacions d’atracció basades en els diners, no obstant això hem d’entendre que cadascú té la seua pròpia escala de valors.
habitualment ens maltracta o
societat ens obliga a mirar cap
provoca molt de dolor. Hi ha
a un altre costat. Tot i això, els
relacions que són doloroses,
humans també som canviants,
però que alhora tenen molts
experimentem canvis i això
reforçaments. Aqueixes relacions
ens pot fer pensar que el que
són altament complicades
avui ens sedueix, demà podria
perquè d’una banda et demanen
no seduir-nos. I com que
que fotes el camp però d’una
tenim diferències, té sentit la
altra et demanen més entrega
subjectivitat: allò que sedueix a
perquè hi ha una química
algú pot no seduir a un altre.
aclaparadora i difícilment igualable. Cal tenir present que
Seria un error oblidar la
vivim amb una certa repressió
importància que tenen els
social, la qual ens marca unes
diners pel que fa a la seducció.
normes morals, costums o
Molts de nosaltres tendim a
prejudicis que ens reprimeixen
no aprovar aquestes relacions
els nostres desitjos. Doncs això
d’atracció basades en els
mateix, allò prohibit, també
diners, no obstant això hem
ens enganxa. Ens pot enganxar
d’entendre que cadascú té la
una persona més major que
seua pròpia escala de valors.
nosaltres, el nostre professor o
Generalment, associem els
professora, el nostre entrenador
diners amb sensacions com ara
o entrenadora, aqueixes coses
la diversió. Tenir diners significa
són normals perquè vivim
estar obert a un gran ventall
reprimits amb allò prohibit; la
d’opcions que ens produeixen
144
agrado: llocs exclusius, viatges
habitual i no podem imaginar
prompte que tard ens adonem
exòtics, tracte especial allà on
una vida amb uns plaers diversos
que estem simplement davant
vas... Realment no són els diners
dels que podem aconseguir amb
d’un ésser humà de carn i os,
els qui realment provoquen
una butxaca ben plena.
com nosaltres i aleshores ens
la seducció sinó la vida que la
cau el món a terra i mor la
persona seduïda veu que pot
Considere interessant fer
seducció. Ah, per cert, convé
aconseguir si està amb algú
referència també a la mirada
no oblidar mai que no som
que té la butxaca ben plena. I
seductora i insinuadora. A
únicament racionals, sinó també
clar, molts no volen renunciar
l’igual que allò prohibit o difícil
animals. Els instints també ens
a açò perquè realment ho han
d’aconseguir pot despertar un
mouen: l’olor, l’olfacte...Ja sabeu,
assaborit i els agrada molt, en
cert interés, una simple mirada
unes gotetes d’un bon perfum
certa manera, els sedueix (fins i
insinuadora o insinuació verbal
poden canviar moltes coses...
tot els crea dependència) poder
és l’aliment perfecte perquè la
gaudir d’una vida de luxes.
imaginació viatge sense límits. A
D’altra banda, immediatament
més a més, els humans, tenim la
relacionem els diners amb el
tendència a valorar allò que és
poder que la persona té sobre
realment extraordinari. De fet,
la resta. Aquesta relació dels
aqueixes mirades perdudes de
diners amb el poder és evident:
determinats escriptors o artistes
si tens diners pots comprar,
sempre ens han seduït perquè
pots manar, et respecten, en
ens atrau allò desconegut,
definitiva: si tens diners, tens
misteriós i a la vegada fem
poder....I ja sabem el que pot
memòria sobre com de normal i
acabar passant: convertim en
rutinària continua sent la nostra
normal allò que tan sols és
vida. De totes maneres, més
145
Sergi Pascual
Poema per a sords Autor: Enric Sanç
Avui m’he adormit
que l’escriptor fingeix
que hom pot patir fins al moment.
he arribat just a primera
i tot això i tot allò,
Cicatrius com tatuatges per a
no hi havia ningú
hi és objectivitat.
sempre,
com m’havien dit ahir els alumnes
Que m’agrada una persona
que dels d’henna ja hi som plens.
-Que bona gent!-
des del primer dia
Ara tinc dues hores lliures
que la vaig conèixer,
Quan deixes de comptar les síl·labes
aprofitaré per a fer i lliurar
que tan sols puc gosar
és com fer cinema mut, per a sords.
l’informe que ja hauria de tindre.
a fer-li un ‘like’ de tant en tant
En quaranta-vuit hores volaré.
No sé per què Bukowski o altres
o interessar-me pel seu únic llibre,
poden escriure les seues merdes
resulta que tan sol
i fer poesia. I nosaltres no
és una cosa òbvia per a mi?
podem. Si no és justa la vida,
Com que m’estime totes
per què hauria de ser-ho la poesia?
les persones que han passat
Quan la meua ment té buits
per la meua vida
lliures
i que fa poc que estic refent-me,
de vegades pense en mariquites
no sé com puc unir-me
dolentes
mitjançant un ganxo sensual,
o en pirates venedors de
teixit molt lentament pel fil
sabates per encàrrec.
d’una aranya,
Aviat em trec les ulleres,
a una dona que no em convé.
continue el camí
Tampoc sé què pot tindre
i me n’oblide,
de bo o de dolent
com d’uns mosquits fútils.
no recordar el nombre de ferides
Que m’agrada llegir
més greus o més lleugeres
146
Si vols, rialler o silenciós Autora: Maria Rosa Sabater
Si vols, rialler o silenciós, tant s’hi val, però acosta’t al llavador mentre jo rente la roba. Hi trobaràs el camí si acompanyes el seguici nupcial de les bombolles de sabó. Enganxa’t a mi de qualsevol manera, sense concessions. No en vull. Asserena’t i allarga la constant del temps.
147
Amor novell Autora: Roser Furió
He mirat els teus ulls i els he vist
de dalt a baix, i deixe el joc de la
farcits de mi mentre el cel encès
seducció,
plora
em podria tornar a enamorar i
els dies que estaràs absent, després
un amor
que l’extrem de les fulles vestides
novell necessita dedicació, però
de primavera m’acaronen el rostre.
els plecs del meu vestit s’entretenen
La culpa soterra el sentiment, somni
jugant als daus
immadur que espera resposta i l’aire
amb un altre amor més antic que
s’arremolina i mou els mots que
mira més enllà
bressolen
de la bellesa que mor.
les oïdes. L’ànima envoltada pels perfums No vull esdevindre sirena quan el
de la nit
desamor
renaix després del foc, element
em deixe al bell mig del toll de
purificador
llàgrimes
de tot allò que s’ha quedat
i el record del camp de roselles
penjat al bosc
plenes
dels oblits.
de desig m’arrapen la pell. El vell llenguatge del cor mai no Viure d’un record no és viure i torne als ulls que rellisquen inquiets pel meu cos,
148
serà cendra.
Escratx Autor: Pere Bessó
La dona nua tria els pètals fulgents de la falsa papallona verge. Sap que sóc el fènix que buidarà el ponedor dels poemes i que serps i coloms neden embriacs en els ulls de la falsa consciència. I em somriu de manera pietosa, com un dolç pecat.
149
Formalitats Autor: Josep Manel Vidal
Un segon abans de que em
repetidament la tecla d’esborrar,
mirares, jo et resseguia cada
mentre et mossegues els llavis
moviment del teu cos des de
com si et calgués un esforç de
la distància anònima. Només
precisió. Quan per fi la cua ha
he fugit dels teus ulls l’instant
avançat i he arribat fins a tu, t’he
necessari per tornar, breument,
lliurat la sol·licitud sense saber
a retrobar-los, i tornar-te,
ben bé què dir. Tu l’has segellat
innocent, aqueixa mena de
i me l’has tornada, somrient,
salutació que has pintat al
amb educació estudiada. I jo he
teu rostre apujant les celles,
fugit dels teus ulls perquè no em
somrient amb els llavis premuts,
registrares més del que estava
com si m’advertires d’alguna
disposat a validar aquella tarda.
cosa, com si em posares alerta. A continuació has reprès el quefer de funcionària atabalada i jo he pogut mirar-te a plaer, asseguda davant l’ordinador, fent ballar els dits per damunt del teclat a una velocitat impossible. M’he fixat en els cabells foscos com la nit, malgrat que el claregen a les temples, i els rínxols de la nuca, i les pigues dels braços. He assistit, divertit, al teu gest de xiqueta entremaliada, pitjant
150
La falla de La Marina: el barri mariner i la seua història Autor: Josep Dionís Martínez
Podem dir que en els temps
de la barca al mateix temps que
actuals, la Falla de la Marina
sentien xerrar els patrons de
és la societat cultural que pot
les aventures viscudes com a
erigir-se en representant de
vertaders llops de mar… i tot en
tot el barri mariner del Port de
la plaça i carrers veïns.
Sagunt, perquè sempre ha tingut la intenció de consolidar una
Al llarg de la història del Port
simbiosi especial amb tota la
de Sagunt, podríem dir que la
façana mediterrània, a més de
plaça ha estat periòdicament
voler ser l’ambaixadora de tot
un dels centres urbans més
aquest barri. Sabem que han
importants del nucli que s’estava
existit altres falles pròximes, com
formant arran el 1902, perquè
la de Voramar o la del General
a prop hi havia diversos llocs
Mola en la mateixa avinguda
on la joventut podia gaudir i
marítima, però aquestes van
esplaiar-se, com ara el cinema
desaparéixer pel pas dels anys,
Olympia, una sala de barri on
i serà La Marina qui prendrà
passaven films tan emblemàtics
el testimoni de tot el districte.
com La jungla del asfalto, de
Alhora, el mateix nom de la falla
John Huston, El crepúsculo de los
és indicatiu de la seua situació
dioses, de Billy Wilder, o La senda
marítima, ja que encara hi ha
tenebrosa, de Delmer Daves…
persones que han vist a les
Interessant estudi sociològic
famílies dels antics pescadors
es podria fer d’un “apartat de
teixir i reparar les xàrcies de
l’amor” en el mateix cinema, allò
pesca i enllestir tots els atifells
que deien “la fila del manco” o
151
l’última filera de la sala, on les
Una miqueta més allunyat, el
d’Aprenents; també la de don
joves parelles s’abraçaven i es
Centro Aragonés, lloc que va
Enrique, a prop de l’avinguda
donaven petons “de tornillo”,
ser testimoni de l’inici dels
marítima, etc. Durant llargs
perquè era un dels pocs
festejos entre moltes parelles
períodes de temps, la societat
indrets on podien descarregar
portsaguntines. Un altre lloc
fallera ha conviscut amb diversos
l’adrenalina amorosa en aquells
que va ser important durant
veïns també fallers, com els de
difícils anys de la dictadura
molts anys va ser l’Auxilio Social,
la plaça del Mercat i els de la
nacional-catòlica, tan poc
al carrer Nou i veí a la nostra
de Luis Cendoya, amb els quals
propensa a les manifestacions
plaça, el qual feia cantó amb el
sempre ha mantingut unes
amoroses públiques. Enfront,
carrer Colom; aquesta fou una
relacions excel·lents.
la pista de ball de La Marina, un
institució humanitària constituïda
lloc mític on van actuar famosos
durant la Guerra Civil en la zona
A banda d’aquests aspectes
cantants, com Gianni Bella, al
sublevada, una mena d’ONG
toponomàstics, La Marina ha
costat d’altres casolans con
franquista i possiblement una de
estat de sempre la meua Plaça
Paco Gomis, àlies Paco Bota, el
les poques institucions efectives
preferida amb majúscules, encara
Frank Sinatra de Sagunt, i grans
durant el període de dictadura,
que per a un xiquet de finals dels
orquestres, com Los Serenade
perquè va sadollar la fam a
anys 50 sempre hi havia dubtes
i el seu cantant Bernardino,
moltes famílies que arribaren
d’on podíem anar a jugar, si a
per posar alguns exemples. No
al Port, a la terra promesa, amb
la plaça dels Cotxes o a la de
lluny d’ací, generacions de joves
la fi de trobar un treball digne.
Molina, i recorde que els xiquets
havien també passat les hores
També s’ha de fer esment a la
esperàvem els dies de falles
d’esplai en un altre music-hall,
cultura, com les escoles de don
com qui espera el mannà a fi de
el primer que es va constituir al
Lázaro, al carrer Espronceda, el
comprar-nos una de les armes
Port: El Ambos Mundos, ubicat
qual va preparar molts alumnes
més perilloses que aleshores
en l’actual carrer Pescadors.
que volien ingressar en l’Escola
podíem obtindre: el tirador, més
152
conegut com a “tirachinas”, un
l’avi Joaquim durant els anys
No tot, però, van ser bons i
arma contundent ofensiva que
20 i on teníem un corral amb
nostàlgics records, perquè en
feia les nostres delícies infantils,
una figuera napolitana que feia
aquells anys esdevingueren
perquè amb aquesta mena de
les delícies gastronòmiques
algunes desgràcies al barri, molt
sarbatana casolana llançaven
de tots els veïns, també una
doloroses, com la del suïcidi en
uns ganxets de ferro, els quals
descomunal olivera “xanglotera
els anys cinquanta de Juanico,
anaven directes a les bombetes
de Llíria” i una parra. Avui
un jove desvariat que habitava
que instal·lava l’Ajuntament, o
tot s’ha transformat en un
en una cambra adossada a
pitjor, cap a les cames de les
magatzem de licors, propietat
la pista de la Marina; també
xiquetes del barri. Més d’una
d’una família amb negocis de
durant aquests anys, potser el
vegada els fallers es queixaven,
vins, com una bona part del
1952, esdevingué la desfeta de
perquè a l’hora del ball no hi
barri, perquè ja no existeixen
l’esfondrament de la plaça de
havia prou il·luminació.
aquelles botigues de barri on el
bous durant les festes d’agost, la
botiguer ens aconsellava sobre
qual fou instal·lada i feta de fusta
Adés hem dit que teníem dubtes
la qualitat d’un producte que et
per la Fàbrica en la mateixa pista
perquè en ambdues falles que
volia vendre, i tampoc existeix el
de ball de la Marina, un recinte
hem esmentat teníem companys
tipus de botiguer que confiava
que s’amplià durant els dies de
de l’escola de D. Paco Queipo o
en la puntualitat dels pagaments
festa i que arribava fins a les
de la de Begonya. I tot, perquè
dels clients a final de mes. Avui
façanes del carrer, i on segons
vivia amb els pares i els avis
tot açò, malauradament, s’ha
vox populi van haver uns quants
al bell mig d’ambdues places,
perdut a conseqüència de grans
ferits i algun mort pel trencament
concretament al carrer Teodor
empreses multinacionals que
d’alguns cabirons a causa del gran
Llorente, dues cases més amunt
només volen vendre, vendre
pes de persones que va suportar
de la Pista de la Marina, una
i vendre, sense tocar la fibra
en un moment determinat. A casa
casa pairal que va fer construir
solidària dels clients.
dels avis sempre s’ha recordat
153
Recorde també els espectaculars partits de futbol que s’organitzaven contra xiquets d’altres barris, així com les partides de xapes amb els xavos negres o el joc del xorro morro, pico, tallo…,
aquesta desgràcia, perquè
aires socials de postguerra. I
25 m. de façana i 23 de fons.
col·locaren al pis de la casa alguns
és que en aquella època no hi
Aquest va ser el precedent del
dels ferits i on van ser atesos pel
havia televisió a casa i empràvem
Col·legi de les Monges, edifici
metge. Malgrat tot, la plaça de
les hores en altres passatemps
que van iniciar a construir durant
la Marina era el lloc ideal per a
diferents dels actuals.
el 1928 mentre ocupaven el
les grans partides de pico-pala,
d’aquest carrer.
on els jovenets es jugaven la
La ubicació de la plaça éstà
paga del diumenge per veure
delimitada pels carrers
En definitiva, a fi que els fallers,
qui llançava més lluny aquell tros
Espronceda i Canalejas pels
veïns i simpatitzants de la falla
de fusta rodona; a més a més,
costats, en direcció Est-Oest,
coneguen el seu barri, hem
teníem una espectacular font amb
i creuada pel carrer Nou de
fet una petita síntesi dels seus
taulells valencians que sadollava
Nord a Sud. Com hem dit abans,
carrers en conjunt, des del delta
la nostra set, perquè de xiquet
també s’anomenava plaça de
del Palància fins a les cases de
sempre en teníem; també teníem
Molina perquè el comerciant
l’Hospital Vell i un tros del carrer
uns carrers lliures de cotxes on
Pablo Molina posseïa una botiga
Luís Cendoya, fins al carrer nou,
xafàvem la terra negra barrejada
d’ultramarins en un cantó. Un
tot un recorregut històric del
amb “carbonilla” procedent del
altre esdeveniment important
districte més antic del Port de
proper Parc de Carbons. Recorde
va ser l’arribada de les monges
Sagunt, el qual va veure l’arribada
també els espectaculars partits de
missioneres claretianes al Port
d’aquells colons capdavanters
futbol que s’organitzaven contra
de Sagunt durant el mes de
que recalaren en aquest indret
xiquets d’altres barris, així com les
desembre del 1925, les quals
des de quasi totes les regions de
partides de xapes amb els xavos
llogaren un edifici en el carrer
la pell de brau hispànica.
negres o el joc del xorro morro,
Nou propietat del senyor Pablo
pico, tallo…, en fi, un escenari
Molina, que constava de planta
digne d’un film de Berlanga amb
baixa, pis i una gran terrassa de
154
1. La partida de la Vila Com tots sabeu ens trobem a la Partida de la Vila, una de les tres partides històriques del terme de Sagunt, les altres dues partides són la de Gausa, la qual comprendria tal com raja des del Camí de la Mar fins a Puçol, i al sud, com a límit extrem del terme saguntí, el de Nàquera. També tenim en la part nord, a banda del terme de Canet - el qual s’hi troba aïllat dintre del terme de Sagunt -, la partida de Terrat de la primera escola de les monges, ubicada al carrer Nou. Anys 1925-1928. Foto propietat de l’autor.
Montíver, la qual arriba fins als termes de Soneixa, Fondeguilla i la Vall d’Uixò per la part més extrema, sent la més gran de les 3 partides. A més a més, tot el terme de Sagunt limita amb 22 termes municipals. Els límits de La Vila, que és el tema que ens interessa, perquè
155
A la vora de La Vila se situava la vella Via Edeta, la que avui es coneix com el camí de Llíria, un camí que naix a Sagunt i que unia ambdues importants ciutats, sorgint el seu traçat en el cèntric carrer del Camí Real.
som en aquesta partida, són molt
Negros (O-E), avui en desús i
precisos: l’oest està delimitat per
parcialment desapareguda en
la vella carretera de Barcelona,
alguns trams. També travessen
actual N-340, i part de les altres
diversos camins i senders, entre
dues partides esmentades. Al
els més importants podem
nord, els seus límits són el Riu
esmentar: el Camí Vell de Canet,
Palància i en la seua finalització
el d’Almudàfer, el de l’Anouer,
cap a la mar, el terme de Canet
la Senda de l’Arrif… adaptats
d’en Berenguer. A l’est limita amb
actualment en alguns indrets a
la Mar Mediterrània, des del
les noves vies de comunicació
terme de Canet fins a la Gola de
com el Vial Internuclis, Camí de la
Colomer, amb la Séquia de Marco
Mar, etc.
i la Séquia del Braç de la Torre, molt a prop del Camí Vell de la
La partida de la Vila s’ha
Mar. Així mateix, és creuada per
subdividit històricament en
diverses vies de comunicació,
moltes subpartides, com
com ara: el ferrocarril que té
La Palmereta, Almudàfer,
diverses direccions i connexions
Barraquero, Baladre, Morera
amb Saragossa i Barcelona, la
Condemnada, Penyetes, Regló,
carretera València-Barcelona el
Tamarit, Labairent, La Casola, El
nou desviament de la carretera
Figueral, Centurió, La Vallesa, els
de Puçol a Les Valls, les carreteres
Rolls i el Fornàs, i és en aquesta
del Nou Vial Internuclis Sagunt-
darrera, junt amb la d’Almudàfer
Port, la d’accés al Port Comercial
on es troba el nostre barri.
i l’antiga via de ferrocarril d’Ojos
156
És també La Vila una partida
la finalització del camí de la
1.1. Els esments històrics de
privilegiada, un lloc estratègic
Serratella, una via antiquíssima
la Partida de la Vila
ubicat entre la Via Augusta,
que enllaçava Meliana amb
antiga Via Heràclea, que
Castelló i que ací talla el riu
La Comunitat Valenciana té 470
comprendria porcions de l’actual
Palància i que arran aquest
quilòmetres de costa, dels quals
carretera N-340 i del ferrocarril.
lloc rep el nom de Vereda Real.
més del 75% són costes baixes
Així mateix, molt a prop se
Aquesta via de costa fou un camí
sorrenques, pedregals o esculls
situava l’inici d’una altra via,
alternatiu a la Via Augusta, des
de sorra i albufera, sent la resta
l’antiquíssima Via Cesaraugusta
d’on segurament contraatacarien
costes altes o de penya-segats,
o Turolis, que com el seu nom
els romans en la guerra contra
per tant, una de les qüestions
indica es dirigia cap a l’actual
els cartaginesos. Pels pas dels
que no podem deixar de passar
Terol i Saragossa, en altres
anys es va convertir en una
de llarg és la formació de les
temps carretera Sagunto-Burgos
via pecuària, una canyada de
costes, concretament la seua
(N-234), via ampliada fins al port
transport d’animals, la qual
morfologia. Ho esmentem perquè
marítim de Sagunt. També, a la
es tallava en els terrenys de
la nostra partida en forma part
vora de La Vila se situava la vella
la Compañía Minera de Sierra
activa. Com és que trobem pocs
Via Edeta, la que avui es coneix
Menera i més tard en els de
nuclis de població antiga a vora
com el camí de Llíria, un camí
la Compañía Siderúrgica del
mar? Aquest és un aspecte
que naix a Sagunt i que unia
Mediterráneo. Podem dir també
tractat des de fa anys tant per
ambdues importants ciutats,
que el primer nom que va tenir
geògrafs com per historiadors,
sorgint el seu traçat en el cèntric
l’actual avinguda del Mediterrani
els quals ens donen una sèrie
carrer del Camí Real.
va ser el de Vereda, com podem
de motius. Hem de tenir present
observar en el primer cens de
que la muntanya es troba en tot
També ens trobem, ja en el
segle on ja s’indiquen els noms
el litoral a una certa distància de
nostre barri marítim, amb
dels carrers (cens de 1916).
la mar i açò condiciona la seua
157
L’últim intent que es coneix en les costes valencianes va ser el 1800 per part de corsaris anglesos; resultat de tot açò, va ser la tendència a allunyar-se de voramar,
repoblació humana, especialment
pel cors, per exemple, el saqueig
les galeres en les nostres aigües,
pel perill d’invasions que hi
de Torreblanca el 1397 quan els
i mentre els frares celebraven
havia ja des de temps històrics:
corsaris barbarescos saquejaren
una festa religiosa, arribaren
recordem el setge de Sagunt
el poble robant en les cases
els pirates i degollaren a dos
per part d’Aníbal o el del
de la població i portant-se de
d’ells i feren presoners a uns
general Suchet en la Guerra
l’església la custòdia amb l’hòstia
quants més, però dos religiosos
de la Independència, perquè
consagrada. Açò va fer que el
escaparen i avisaren a les
en ambdós esdeveniments van
Consell del Regne organitzara
autoritats de Sagunt, des d’on
donar suport a les respectives
una armada per a castigar el
van eixir homes armats que
esquadres; a banda podríem
sacrilegi i recuperara la custòdia,
arribaren a temps i lliuraren els
esmentar l’assot constant de
per la qual cosa el papa Benet
presoners i el botí que havien
la pirateria durant els temps
XIII promulgà la Bula per a fer
furtat del convent.
baixmedievals i d’època moderna,
una croada. L’últim intent que es
així com la por que suscitava
coneix en les costes valencianes
Un altre impediment per
la possible connivència dels
va ser el 1800 per part de
a poblar el litoral amb
moriscos fins a la seua expulsió,
corsaris anglesos; resultat de
construccions urbanes ha estat
per això es va començar en
tot açò, va ser la tendència a
la presència de marjals i, en
època primerenca la construcció
allunyar-se de voramar, excepte
conseqüència, la presència de
d’algunes talaies i fortificacions:
quan un bon emplaçament
mosquits, aspecte nociu per a la
ben a prop teníem la torre
permetia una bona defensa.
salut amb el paludisme endèmic,
de Canet, avui desapareguda,
per això, en una disposició
també la del Grau de Sagunt o
A casa nostra tenim notícies de
real que dictà Jaume II el 1303,
la de Puçol. Podem esmentar
l’any 1547 quan entraren en el
dóna permís als llauradors que
alguns atacs que patiren diverses
Monestir de Sant Esperit pirates
tenien terres en la subpartida
poblacions valencianes fomentats
barbarescos que havien ancorat
de l’Arrif per a fer un canal que
158
desaiguara en l’estanc de Puçol
remotes. Només observem
sentit dir popularment que el
amb la fi de dessecar les marjals
les peculiaritats físiques de
mar arribava als peus del castell.
i poder-les dedicar a cultiu. En
València-Cabanyal, Castelló-
Això no ho dubtem, encara que
el nostre cas, no hem d’oblidar
Grau, Borriana-Grau, Almenara-
devia ser farà milers d’anys o, tal
que almenys fins ben entrat el
Casablanca, etc, on el nucli de
vegada, milers de segles. Així, el
segle XIX, els terrenys on avui en
població més antic s’allunya de la
que hem pogut constatar són les
dia està ubicat el barri marítim
costa pels motius esmentats.
següents referències:
abundants terrenys de marjal,
Què hi podem dir des del punt
1. Polibi, al segle II a.C., diu que
molt pareguts als terrenys que
de vista històric del lloc on
la ciutat dista de la mar 875
podem contemplar als estanys
ens trobem? Les publicacions
passes romanes.
d’Almenara o a les marjaleries de
que hem consultat han sigut
La Llosa o Xilxes. Així ho podem
bàsicament el llibre de Chabret,
veure en diversos mapes de la
el tractat de Tomás López (s XVIII)
Batalla de Sagunto.
el diccionari de Madoz (s XIX),
del Port de Sagunt no eren sinó
2. Titus Livi, al segle I a.C., diu que la ciutat dista de la mar 1.000 passes. 3. Plini el Vell, al segle I d.C.
les observacions de Cavanilles
diu que la ciutat dista de la
Així doncs, el conjunt urbanístic
(s. XVIII) o Tomás López (s XVIII) i
mar 3.000 passes, igual que
del Port i de Sagunt-ciutat
alguns escrits aïllats.
València de la mar.
conforma una unitat física semblant a la de molts pobles
Chabret ens remet a diversos
Si traduïm les passes romanes a
del litoral valencià, encara que
historiadors d’època clàssica,
metres, resulta que avui, més o
en el nostre cas (el del Port de
els quals parlen de la distància
menys, la distància és de 6.000
Sagunt) no té les característiques
que hi ha des de la ciutat a la
metres, que és igual a 4.000
històriques dels altres, que
mar. Ho comente açò perquè no
passes. Fent una regla de tres
van ser fundats en èpoques
és la primera vegada que s’ha
tindrem un resultat en Plini de
159
batalla coneguda com la “Guerra dels dos Peres” entre Aragó i Castella (1363), quan el rei castellà bloquejà València i s’apoderà de Morvedre,
4.500 metres, en Titus Livi de
des d’Aragó. Per indicació de
1.500 metres, en Polibi de 1.312,5
D. Ramon de Vilanova, cavaller
metres. Aquestes divergències
valencià, que coneixia bé
són fàcils d’explicar, perquè els
aquestes terres, s’avançà un
autors esmentats no arribaren a
esquadró de cavalleria perquè
estar en aquestes terres, sinó que
vigilàs els moviments de l’enemic
segones persones els donaven la
(...) que había fortificado el
informació, i en aquella època era
paso del río Palancia junto á
comprensible veure des del castell
su desembocadura en el mar
de Sagunt les terres de marjaleria
i on pocs dies després la host
existents entre Sagunt i el Port,
aragonesa tractà d’establir el
sense saber bé la delimitació entre
bloqueig corriéndose por la vega
terres humides i platja.
que está hacia el mar.
Un esdeveniment històric
Un altre aspecte històric que
important que va succeir i que
podem esmentar està en relació
esmenta Chabret en aquestes
amb allò que hem dit abans,
terres que xafem va ser una
és a dir, la pirateria i els atacs
batalla coneguda com la “Guerra
des de Barberia. Per fer front a
dels dos Peres” entre Aragó
aquesta situació, calia organitzar
i Castella (1363), quan el rei
una defensa eficaç de la costa,
castellà bloquejà València i
qüestió que s’hi plasmà en
s’apoderà de Morvedre, en tant
una sèrie de normes, les quals
que els valencians demanaren
van ser arreplegades en un
auxili al seu rei, el qual baixà
text jurídic-administratiu de la
160
Sabem, com hem dit abans, que el que avui és el barri marítim era terra de marjal. Després de l’època romana, l’esment al conreu d’aquesta partida ho trobem en diverses publicacions,
segona meitat del segle XVII, les
Torre del Grau de Molvedre.
anomenades Ordinacions tocants
Té dos atalladors ab obligació de
a la custòdia y guarda de la costa
fer cada dia son atall; lo hu devés
marítima del Regne de València.
llevant, fins al Fornàs, a hon
La costa saguntina no va ser
aplegarà el de la torre de Canet;
aliena a aquests esdeveniments
lo altre devés ponent, fins la
i la Subpartida del Fornàs és
cèquia de Puçol, a hon aplegarà
anomenada diverses vegades en
lo del Puig, y, donats los segurs,
el text normatiu:
se’n tornaran a la torre, restant lo hu de guarda un dia, y, lo altre,
Torre del cap de Canet. Té
altre dia, alternativament.
dos atalladors, ab obligació lo hu de fer lo atall fins la torre del
Una altra qüestió seria la de
Mardà, a hon ha de esperar al de
la producció agrícola de la
Almenara y dar-se los segurs; lo
Partida de la Vila, en especial
altre, que partirà devés ponent,
del litoral. Què hi havia plantat
aplegarà, fent son atall, fronter
en aquestes terres abans de
de una casa dels Pares de la
l’arribada de la CMSM? Sabem,
Companyia al puesto dit lo Fornàs,
com hem dit abans, que el que
a hon acudirà lo atallador del
avui és el barri marítim era terra
Grau de Molvedre, y es donaran
de marjal. Després de l’època
lo segur, y, donats, se’n tornaran
romana, l’esment al conreu
a la torre a donar-lo també, y
d’aquesta partida ho trobem
restarà en ella lo hu de guarda
en diverses publicacions, en els
alternativament ab lo altre.
nombrosos rebedors de notari
161
que encara es conserven a
1650, juliol, 28. (...) Mº Jaume
vegetació halòfila com la bova
l’Arxiu del Regne de València i a
Garcia, prevere, fa acte en falta
i el senill. En les riberes del
l’Arxiu del Patriarca, de l’Església
d’actes, a Joseph Ferrer, alias
riu i rieres destaca el baladre
del Patriarca de València, on
Arnau, llaurador de Morvedre,
i les associacions d’atzavara
se’ns explica el lloc de la hisenda,
present, d’unes 2 fanecades de
i figuera palera. Algunes de
el cultiu i les dimensions dels
terra moreral, en la partida de la
les descripcions físiques que
camps, com ara:
Vila al Rollet, ,...que afronten amb
fa López són de vora mar, en
terra de Jaume Company, braçal
concret ens parla des del punt on
enmig, i amb la Sèquia de Conillera
desaigua el Palància cap al Sud:
10 fanecades), partida de la Vila
part campa i part vinya, amb
(...) Por esta parte oriental de
al Rollet, que afronta amb terra
garrofers, partida d’Almudafer al
Murviedro ai en las marjales,
de Mº Guillem Fraga; de l’herència
Fornas, afronta “ab lo pedregal
desde el río a la “Vallesa”, algunas
de Miquel Font, camí enmig; amb
de la mar
majadas o corrales de ganado (...)
de terra garroferal, terme de
Coetània a la descripció de López
Morvedre, partida d’Almudafer, que
va ser la de Cavanilles (s.XVIII),
afronta “ab lo braçal del Baladre”
el qual retrata les terres de vora
Any 1648, setembre 20. Un tros de terra campa i moreral (unes
lo riu; terra de Vicent Ausias, “lo cami real de Almenara enmig” (...) 1650, maig, 24. (...) Vicent Ausias, com tudor i curador del fill i hereu
mar, a la Partida de la Vila, i a
de Joachim Ausias, arrenda a
Una posterior descripció del
més dels matolls de la zona i dels
Miquel Lleonart, present tots tres
terme de Sagunt la fa Tomás
diferents tipus de terres, ens diu:
llauradors i habitants de Morvedre,
López a les darreries del s.
9 fanecades de terra, part campa
XVIII. En la zona de la platja i
(...) queda algo inculto en la
i part vinya, partida de la Vila, que
l’aiguamoll es distingeix per la
cercanías del mar por la condicion
afronten amb la Séquia de la Rif
varietat de la flora on hi ha una
del suelo hondo y cenagoso,
162
aunque cruzado con canales. Allí
(iniciat el 1834 i editat el 1845),
a Manuel Peris, Vicente Pallarés,
introduxéron el cultivo del arroz,
el qual ens diu que “Murviedro”
Juan Bautista Chabret i a
pero se prohibió por los efectos
produce vino tinto enjuto y de
Salvador Rocafull, entre d’altres,
perniciosos que producia. Las
bastante fuerza espirituosa. En la
tots quatre amb alqueries i
aguas en aquellos sitios se ven
mateixa publicació fa referència
grans extensions de terres a la
sin movimiento por quedar mas
a la Partida de La Vila.
Partida de la Vila. Durant l’època
baxas que la playa. El declive que
d’adquisició de les terres per a
esta tiene mar adentro es muy
Un esment especial mereixen els
construir el complex fabril de la
suave; las olas sacan mucha alga...
vells vins saguntins. A hores d’ara
C.M.S.M., encara el percentatge
y cantos que acinan á la orilla,
encara es conserva una mena de
més alt dels terrenys expropiats
aumentándose la cantidad en las
raïm que es cultiva especialment
corresponia a les vinyes, seguida
tormentas hasta formar un ancho
a Califòrnia i a Austràlia i que
d’horts, garroferes i oliveres.
malecon de algunos pies de altura.
té la denominació Mourvedre,
Los cantos mas abultados apénas
varietat sorgida possiblement
Tenim notícies històriques i
pasan de una libra, y todos han
de la nostra partida, la qual
literàries del cultiu del raïm. Un
perdido los ángulos y cortes de
traspassà els Pirineus, s’instal·là
escriptor romà, Juvenal, posà de
su fraccion: se ven allí mezclados
al Rosselló, Languedoc i
manifest que el vi de Sagunt era
los calizos y arenosos, porque
Provença, i on encara és
considerat un vi comú i relata que
mezclados tambien entran en la
apreciada pel seu color i grau.
s’utilitzava per a ser llançat entre
mar con las avenidas del Palancia.
En opinió dels experts, aquesta
els comensals borratxos en la
varietat no és altra que la
folgança final d’un banquet. Així
Altres notícies posteriors de
denominada Monastrell, típica de
mateix, Frontó posà fi cap al 162
l’ús agrícola d’aquesta terra
Xumella i d’Alacant. El 1888, hi ha
d.C. a l’antologia de textos sobre
morvedrina les podem trobar
publicacions que esmenten com
el vi saguntí en comentar-li a Marc
al Diccionari de Pascual Madoz
els principals cellerers de la zona
Aureli “quant de lamentable és
163
Per altra banda, les notícies literàries d’aquest cultiu també apareixen en diverses obres valencianes i castellanes. Per exposar només un exemple significatiu, ens referirem a l’obra de La Celestina comprar vi tan dolent en tant que a la Itàlia n’hi ha d’excel·lents”. I tenien raó els romans, perquè el vi saguntí arribava a Roma després d’una setmana de navegació “molt marejat”. Per altra banda, les notícies literàries d’aquest cultiu també apareixen en diverses obres valencianes i castellanes. Per exposar només un exemple significatiu, ens referirem a l’obra de La Celestina atribuïda a l’escriptor castellà Fernando de Rojas, que va eixir a llum el 1499 (1ª Edició) i que en un parlament de la protagonista diu: (...) de lo mejor que se bevía en la ciudad, venido de diversas partes: de Monviedro, de Luque, de Toro, de Madrigal, de San Martín, y de otros muchos lugares. (...).
164
En referència al delta del riu,
del llit del riu els amuntegaven al
ja que els nostres polítics li
podem dir que és una formació
bell mig. Hi hem d’afegir que els
han canviat diverses vegades
de fa més o menys 100 anys.
obrers capdavanters iniciaren les
la denominació urbana, una
Si consultem els mapes de
construccions de les cases amb
malaltia típica hispana. A banda
finals del s. XIX i principis del
el mateix sistema. I succeí el que
de l’esmentada Vereda (cens
XX, observarem que no hi ha
no va succeir al llarg dels milers
de 1.916), molt aviat va ser
delta. No hem pogut constatar
i milers d’anys: en una de les
retolada com avenida Castelar
l’inici d’aquesta formació, encara
periòdiques avingudes d’aigua
(cens de 1.920), en honor al
que crec que deu ser d’entre
del Palància, aquest s’obrí a
polític i escriptor Emilio Castelar
la primera i segona dècada de
conseqüència de l’obstrucció
(1.832-1.899). El 1.940 se li
segle XX, com així ho podem
dels còdols i formà el braçal de
canvià el nom pel del franquista
veure en els mapes de després
riu que és el que més s’acosta al
general Emilio Mola, i arribada la
d’aquests anys. Sens dubte,
nucli urbà del Port.
democràcia, un altre colp canvià
la formació del delta es deu a
a l’actual topònim, més adequat
la pressió humana. La nostra
2. Recorregut del barri: del
per als temps que esdevindrien:
particular visió de la formació
Delta fins a l’Hospital Vell.
avinguda del Mediterrani.
la massiva extracció d’àrids del
Avda. del Mediterrani. L’actual
Hem de dir, observant la
llit del riu que es carregaven en
avinguda amida 1.400 metres,
meravellosa platja, que durant
un trenet que feia el trajecte
iniciant-s’hi des del desaparegut
els primers anys de segle, la gent
per l’actual passeig marítim fins
carrer Telégrafos, el qual és una
no venia a aquesta a banyar-se
al moll per part de l’empresa
moderna perllongació de la via
perquè tenia fama de perillosa
minera, amb la fi d’iniciar la
fins al mateix delta. Ha tingut
per la gran quantitat de remolins
construcció del port marítim, de
diversos topònims segons el
que hi havia, i la gent anava a
tal manera que els còdols grans
moment històric i social viscut,
un tros de platja que es formava
del delta fou conseqüència de
165
al nord del Parc de Carbons, on
Ministeri de Guerra s’especifica
de la Unión Naval de Levante,
després es va fer el port marítim.
que utilitzaven com a caserna un
convertida en la Fàbrica 22.
magatzem situat a 400 m. Ciudadmar. És una construcció
Prova de la importància militar
de 1974. En aquest lloc estava
Durant la seua construcció s’optà
de la instal·lació és que patiren
ubicada una bateria de costa,
per proveir a la bateria amb
almenys 11 bombardejos, amb
aquesta era denominada la
dos peces Vickers de 30,5 cms,
15 víctimes mortals en la fàbrica,
Bateria 2, tocant al braç sud
procedents del desartillat del
instal·lació portuària i carrers.
del delta del Palància, i estava
cuirassat Jaime I, uns canons de
També la ciutat de Sagunt patí
formada per dos canons de
6.000 kgs. de pes cada peça i que
l’efecte dels bombardejos amb
155 mm i dues metralladores
abastaven 12.000 metres. Creiem
un balanç de més de 50 víctimes,
antiaèries de 7,62 mm., i com
que aquests canons no van ser
especialment al voltant de
a personal tenia 4 oficials,
col·locats, malgrat que el port
l’estació ferroviària.
un sotsoficial i 76 soldats. La
de Sagunt tenia un gran interés
modalitat de bateria era a mig
estratègic, ja que a prop s’hi
Darrere de Ciudadmar està ubicat
soterrar i es defensava dels
trobaven les instal·lacions de la
el que avui diguem “barrio de los
hipotètics atacs aeris i dels
Fàbrica nº 15 de la Subsecretaria
ríos”, però que en altres temps
desembarcaments navals. Més
de Armamento, els tallers, forns
era anomenat, i encara avui dia
o menys, davant de la ubicació
i laminació. La fàbrica tenia un
ho és, com el Barrio del Padre
de l’actual restaurant Candela
assessor soviètic que supervisava
Jaime, un sacerdot Paül de bona
hi havia una caserna de soldats,
la producció de planxes d’acer
memòria per als portsaguntins
els quals cultivaven durant la
que eren destinades a la
perquè va ser el promotor a partir
postguerra el seu hort per a
construcció de vehicles blindats,
de l’any 1954 d’habitacles per als
la seua manutenció. Malgrat
els quals eren fabricats en el
immigrants, els quals malvivien
això, en l’informe que dóna el
port de València, instal·lacions
inclús en els mateixos nius de
166
metralladores. El cas és que va
una espècie de barri de xiques,
assabentar-se amb temps de
rebre una herència de família
concretament les primeres cases
l’arribada de les embarcacions
provinent de Filipines, i amb
d’aquesta via a la part esquerra
de la Companyia Minera amb
aquests diners i altres que va
era on es van instal·lar alguns
la fi de proporcionar-los el
aconseguir inicià la construcció a
locals de dubtosa reputació i
carregament de comestibles per
fi de proporcionar als immigrants
on treballaven les xiques que
al viatge de tornada. No hi havia
un habitatge digne. El pare Jaime
els regentaven. Abans, però,
manera de poder coordinar-
va nàixer a Binisalem, Mallorca,
aquestes dones vivien en la
se bé amb la naviliera, per
el 1914 i va morir al Port el 1974,
població amb moltes queixes per
això va arribar a la conclusió
a l’edat de 60 anys víctima d’un
part de la gent, en especial de les
que la millor manera de poder
coma diabètic. El dia del seu
dones dels obrers a causa dels
proporcionar les comandes
soterrament va ser de gran dol
continus escàndols públics. A la
amb temps era anar al carrer
per part de tots els portsaguntins
fi, aconseguiren que D. Bernardo
Claveles, a prop de l’avinguda, on
i avui dia se li ha dedicat una
Ormaechea les concentrara
s’instal·laren les meretrius. Era
plaça, a més de fer-li una estàtua
en aquest tros de carrer amb
la millor forma de complir a la
a l’entrada de l’església del Carme.
la fi d’evitar escàndols públics.
bestreta amb totes les comandes
Avui, també el seu exemple ha
Els deien el barri de “Las
de les embarcacions.
servit perquè es constituïsca el
camareras”. Una anècdota
procés de beatificació.
que d’aquesta zona ens ha
Sabem per la mateixa via oral
arribat vox populi - no sabem
que don Bernardo Ormaechea,
Carrer de los Claveles. Durant
si és llegenda urbana o realitat
com que la via no tenia encara un
les primeres dècades de segle
-, és la que es refereix a D.
nom, els va donar a triar-ne un, i
XX era un carreró curt i estret,
Bernardo Ormaechea, aleshores
elles preferiren el de “Claveles”, no
amb una dotzena de cases que
tinent d’alcalde de l’incipient
sabem si perquè hi havia plantes
va ser aprofitat per a muntar
poblat. Aquest home esperava
amb clavells o per una altra
167
En finalitzar la Guerra Civil, la siderúrgica passà a la societat Altos Hornos de Vizcaya i la Casa Gerència, en el seu pis, serveix per a allotjar els enginyers fadrins que arriben a treballar a la Fàbrica i la planta baixa es dedica a menjador.
qüestió. Anys més tard (1951) el
de la Compañía Siderúrgica del
podien entrar si anaven
sacerdot Paül Àngel Salvadó en un
Mediterráneo. Va ser destinat
acompanyats per un soci, i al ball
escrit que va fer, tot referint-se
inicialment a albergar la Casa
que es feia en les instal·lacions,
al barri diu “ la calle de las Rosas
Gerència i per a celebrar actes
s’havia d’entrar sempre vestit amb
tiene seis viviendas y la de los
oficials o reunions del Consell
corbata i jaqueta, tant socis com
Claveles ocho. Son barracas como
d’Administració de l’empresa.
acompanyants. Una discriminació
las que había debajo del puente
També va ser utilitzat pel seu
de classes evident fins ben entrats
de València”.
president, D Ramón de la Sota,
els anys seixanta, que és quan
com a residència durant les visites
desaparegué aquesta separació
Casino nou. L’edifici que
que feia al Port. En finalitzar la
social i qualsevol persona podia
actualment ocupa el Casino
Guerra Civil, la siderúrgica passà
ser soci del Casino de Productores.
Recreativo y Cultural de Port
a la societat Altos Hornos de
de Sagunt a l’avinguda va ser
Vizcaya i la Casa Gerència, en el
Casa tipus basc o Casa de la
inaugurat el 15 de juliol de l’any
seu pis, serveix per a allotjar els
Palmera. Passaren els anys
1976 i construït en el mateix lloc
enginyers fadrins que arriben a
i D. Antonio Aznar, primer
on hi havia un camp de futbol
treballar a la Fàbrica i la planta
administrador de la CMSM
de terra. Des d’aleshores, l’edifici
baixa es dedica a menjador. La
féu construir el 1924 la que
ha albergat diverses societats
fundació com a Casino té lloc
avui s’anomena la Casa de la
cíviques, com el Club d’Escacs, de
en desembre de 1941 per don
Palmera (encara que la palmera
Tenis, Filatèlic, etc.
Jerónimo Roure amb el nom
canària va caure farà un parell
abans citat, en resposta a la Peña
d’anys) un edifici singular que
L’edifici vell del Casino, el de
Sierra Menera. Durant molts
ens recorda un cert estil de
l’avinguda del 9 d’octubre, fou
anys tenien dret a ser socis els
caseriu basc o baserri, amb un
construït el 1921, el mateix any
empleats, és a dir, els productors
teulat longitudinal a dues aigües,
que s’hi construïren les oficines
de coll blanc. Els obrers també
poc inclinat i amb volada, i que
168
durant la guerra va ser conegut con a Hogar Infantil, una mena d’escola i llar d’infants. El xalet es conserva en un estat deplorable, perquè segons tinc entés a dintre hi ha “ocupes” estrangers, que no tenen aigua ni llum. A la part esquerra de la casa, el carrer de la Verge del Losar, anomenada també com “carrer dels Xurros”; en aquesta zona finalitzava el camí d’Almudàfer. Aquest carrer té aquest sobrenom, perquè segons les notícies que tenim, part de les terres de la via eren d’una família aragonesa. N’hi ha qui diu que era un carrer on vivien molts aragonesos. Malgrat això, hem escorcollat el primer cens de segle XX, el de 1930, on apareix per primera vegada aquest carrer, i tan sols hem trobat 18 Casa de la Palmera fa uns anys. Foto Propietat de l’autor.
169
persones de 168 censades de procedència aragonesa.
les cases de Zoilo Vivanco - avui inexistents –, un basc que aprofitant l’arribada d’immigrants va fer construir unes quantes cases al carrer Pintor Sorolla i a la mateixa avinguda, les quals llogava als nouvinguts.
El Braçal del Bosc. Molt abans
Cases de Menera i altres.
d’immigrants va fer construir
de l’arribada de la CMSM existia
Un altre lloc emblemàtic va
unes quantes cases al carrer
un fillol del riu Palància anomenat
ser el barri de les cases de
Pintor Sorolla i a la mateixa
Braçal del Bosc, una mena
Menera, edificació de l’any
avinguda, les quals llogava als
de riuet que es desviava del
1956 promoguda per als
nouvinguts. Fa alguns anys el
Palància més o menys a l’altura
productors de l’empresa. La
carrer es feia més estret fins que
de l’Hospital de Sagunt i que crec
seua construcció s’inicià el 1954
l’Ajuntament va ampliar-lo perquè
(no hi ha plànols eficients) que
i eren uns habitacles a pagar en
tinguera la mateixa línia de les
desaiguava entre l’actual avinguda
50 anys, a 128 ptes. al mes els
altres cases del carrer. A aquesta
del Camp de Morvedre i el Casino
primers 20 anys i 200 ptes els
via pública li deien popularment
Nou. Des del nostre punt de
30 següents, encara que l’any
“carrer de la Puñalà”, no sabem si
vista i després d’examinar els
1984 els oferiren comprar-les i
va ser per una picabaralla entre
diversos plànols que hem pogut
pagaren 24.000 ptes. Després
embarcats o entre veïns, el cas
aconseguir de 1885, i també per
de pagar-les no volien donar
és que entre les generacions més
referències d’antics treballadors
als propietaris les escriptures
velles així és conegut el carrer.
de la construcció, els quals
perquè deien que aquestes
ens asseguraren haver trobat
cases estaven en terrenys de
En l’avinguda estava ubicada
pedres de riu quan construïren
costes i que després de 30
l’antiga Comandància de
edificis d’aquesta avinguda, per
anys pareix que ha finalitzat
Marina, avui enderrocada,
la qual cosa em sembla que,
donant la raó a l’empresa que
i al costat s’hi va construir
efectivament, aquest braçal
va comprar els terrenys.
la primera “Peña de Sierra
desaiguaria per on hui encara existeix un petit barranc, des
Menera” la qual tenia l’entrada Enfront, les cases de Zoilo
per la centenària plaça de
de l’encreuament de les dues
Vivanco - avui inexistents –, un
Bilbao i els seus balcons
avingudes, cap a la mar.
basc que aprofitant l’arribada
donaven a l’avinguda.
170
La plaça de Bilbao, avui en obres, era un espai que més que una plaça pública semblava un “corraló” o pati privat de veïns, ja que s’havia d’entrar i eixir pel mateix lloc. Se sap que en la part oest de la plaça hi havia un frontó (1923), el qual va desaparéixer en fer habitatges. L’Hospital Vell i altres. Un dels primers edificis que construí la CMSM van ser Antiga Casona que fou propietat de Zoilo Vivanco, on s’ubicava la Comandància de Marina, any 2010. Foto Propietat de l’autor.
els dos blocs del que encara anomenem Hospital Viejo, al sud de l’avinguda, un dels quals feia la funció d’habitacle i oficines per als caps de l’empresa minera, i l’altre, el del nord, es dedicà a habitacle i hospital, el qual estava dotat dels elements més moderns per al tractament d’accidents
171
de treball; tenia 50 places per a
temps després l’escola canvià
un progressiu abandonament
malats el 1926. Aquest conjunt
a l’altre extrem de l’edifici, en
durant els anys vuitanta, arribant
de la companyia minera va ser
el primer pis. Per atendre a
a perillar la seua estabilitat fins
anomenat pels portenys de
les filles, el 1955 se signà un
que l’any 1989 va ser adquirit
l’època com “El Barrio Chino”
conveni amb l’escola de les
per una constructora i s’iniciaren
perquè estava ubicat en un
monges i l’empresa aportà
les obres de reforma interior,
extrem del poblat, no per la
225.000 ptes i aleshores les
canvi de cobertes... i es dedicà a
seua reputació. Inicialment, els
monges aprofitaren els diners
habitatges, com ara.
dos edificis només tenien la
per a ampliar el Convento Viejo
planta baixa i el primer pis i en
i adquiriren diverses cases en
En la part de més al sud
la segona dècada de segle s’hi
el mateix carrer, allò que es diu
prosseguia la Vereda Real. Allí hi
va fer el segon.
el Convento Nuevo. En el curs
havia una entrada al complex fabril
66-67, l’escola de Sierra Menera
amb un guarda que es preocupava
Les seues característiques les
es trasllada a l’històric edifici de
de preguntar a les persones
podríem relacionar clarament
l’Albereda, rebatejat amb el nom
alienes a l’empresa el motiu de
amb les construccions industrials,
de Joaquín Gamón, vicepresident
voler entrar per anar al Grau Vell.
fortament influïdes per les
del Consell d’Administració de
angleses de la centúria anterior.
la CMSM, el qual funcionà fins a
Dintre de la fàbrica hi havia
la crisi de la Compañía, el 1973.
una casa d’estil basc on vivien
Al llarg dels anys 50 la CMSM,
L’edifici fou usat des d’aquest
els Ormaechea i els Ugarte.
obligada per una llei de l’any
any com escola pública infantil i
Aquesta va ser la 1ª gerència
1945 promou una escola
com a seu del centre d’Educació
instal·lada al Port i se situava
masculina que s’anomenà
Permanent d’Adults.
al principi del Parc de Carbons,
“Nuestra Sra. Del Carmen”, en la part sud, tocant a telègrafs. Un
a prop de l’angle del port on Els dos edificis entraren en
172
estava la Casa de Bombes.
Abans, però, només arribà la
a la part de la dreta en direcció
Menera, que és en realitat la
CMSM, s’ubicà a Sagunt, on
a la platja, gairebé enfront del
vertadera promotora de tot el
avui és l’asil d’ancians, antiga
music-hall. Eren les anomenades
complex urbà, podem gaudir
fàbrica d’alcohols, i més tard
“cases dels busos”, uns petits
d’una comunitat conformada per
al carrer Pacheco.
habitacles que usaven els
gents diverses i d’un barri que ha
bussejadors per a deixar tots els
desitjat viure com a valencians
seus instruments.
celebrant una de les tradicions
El carrer Luis Cendoya. En la part de la platja, cantó amb l’avinguda
més genuïnes de l’antic Regne de
del Mediterrani estava la casa
Epíleg. Podríem dir que el
València: les Falles, la nostra Falla
de la família Ugarte en el primer
nostre barri finalitza al carrer
de la Marina.
pis (després Casa Olano); en la
Luís Cendoya, en l’encreuament
planta baixa tenien una botiga
amb el carrer Nou, perquè més
d’ultramarins on hi havia un
enllà se situava tot el complex
estanc, i en la mateixa planta
siderúrgic de l’anomenada
una agència del Banc de Bilbao,
popularment “Fàbrica”, encara
la primera entitat bancària que
que el barri d’aquells anys
s’instal·là al Port; més cap a l’oest,
s’assemblava més als barris
la mítica perruqueria Las Arenas i
d’estil anglés, perquè tot
en el cantó de dalt el Café Ambos
depenia el de l’empresa basca,
Mundos, el qual es convertí en un
per això alguns historiadors
dels primers llocs on es podien
anomenen al Port parangonant
fer els balls setmanals.
els anglesos, com una factory town o ciutat-factoria. Gràcies
Les primeres edificacions del
a aquesta factory, i abans a la
nou poblat s’hi feren ben a prop,
Compañía Minera de Sierra
173
Josep Dionís Martínez
Seducciรณ Autor: Alexandre Navarro
Dos cossos i la taula pel mig. Foc de fons. Flameja el desig no correspost.
174
Seducció de la llum Autora: Àngels Moreno
Després de la fel puc ser pol·len i arrelar-te. En el gest de dir deixe un lloc per a l’origen. Li faig un clot en la butxaca. S’ha escrit tant sobre la llum, el tràngol de trencar-se en la veu i fer-la possible. Quina seducció m’arranca al saqueig i expandeix la molsa? Quines són les simetries de l’animal que quan s’apaga no hi ha cant ni comunió? Hi havia escrit: ser és un deliri, una proesa.
175
Seducció inicial Autor: Miquel Herrandis
La pantalla verda del xicotet
Un missatge botà a la seua pantalla,
aparell va cridar l’atenció del gat
‘Al paleolític’. Per fi li contestà! ‘Però
salvatge que havia tret el cap
véns ja o què?’, li respongué.
per aquell forat en la muntanya buscant alguna cosa que
Allà, a la foscor del forat de
menjar. Si l’animal ho haguera
la muntanya, Gabriel encara
pogut entendre hauria llegit el
alenava després d’haver-se
missatge ‘On pares?’ que havia
desfet del gat que per un
encés aqueixa llumeta que li
poc més li perd l’aparell i la
semblava tan divertida. Tant,
possibilitat de tornar a casa.
que el gat començà jugar amb
‘Ja vaig’, li aplegà a contestar
l’aparell, divertit, passant-se’l
després d’aconseguir controlar
d’una pota a altra i apartant-
les ganes de soltar un estufit.
se amb eixa estranya llum que
Marcà el codi a la pantalla i
trencava la foscor.
desaparegué d’aquell temps.
A l’estació dels viatgers, Jesús, en
Un llarg bes semblava esborrar
canvi, estava nerviós i no tenia ganes
els retrets dels dos. ‘Estava
de jocs. Portava mitja hora esperant
preocupat per tu!’ li digué i sabia
Gabriel, qui no li contestava els
que era cert.
missatges que repetidament li havia enviat. El tràfec de gent amunt i
-Com va la cosa amb Eva? -li
avall no li agradava, volia tornar a
preguntà Jesús en acabar les
casa com més prompte millor i la
rialles.
preocupació el turmentava.
-Bé, l’he deixada un poc
176
preocupada. No li agrada que
m’ha tocat fer aquesta vegada
aparega i desaparega.
per aplegar ací i poder estar junts
-Com ho saps? -li digué intentant
tranquil·lament xarrant.
mostrar indiferència-. És en
entrà en les seues converses. -Jesús no ho duu bé. -I què penses fer? -li contesta
va, Gabriel ja sap cap on tira la
Jesús callà amb la intenció ben
el seu col·lega sense alçar la
conversa i no li agrada. Aquell
llunyana d’atorgar-hi. Els temps
vista del microscopi. Ell també
tema havia sigut motiu de moltes
de la seducció quedaven ben
participava al projecte, encara
discussions per tal d’evitar que
enrere. Sí, va acceptar que la
que en un altre lloc i una altra
aplegaren a passar situacions
seua parella hi participara, però
època. Feliçment casat amb
així. I tots dos semblaven estar
no imaginava que li acabaria
Anna, el comprenia i comentaven
d’acord quan els va autoritzar
afectant tant. Pensava que els
habitualment com evolucionava
l’experiment.
aspectes personals es podrien
la cosa en el pla personal.
-Perquè ho note. És normal,
deixar de banda i tot seria més
-Li proposaré que anem
voldria que estiguérem més
fred. Ara, en canvi, sentia una
al terapeuta. Però ho veig
temps junts.
mena de gelosia.
malament.
-Un déu no pot conviure entre
-Ja saps que Anna i jo vam
els mortals -li contestà com una
Junts del braç se n’anaren
decidir que tindre més xiquets
sentència. Aquestes frases que
de l’estació. Plovia i bufava
seria una alternativa.
tant li agradaven quan eren
lleugerament el vent en aquella
-Això mateix deu pensar Jesús.
novençans, ara no li feien gràcia.
nit de primavera.
Anit em va dir que ja era hora de
-I no convisc amb ells. I no tinc
tancar-ho.
ganes. Però una cosa no trau l’altra.
A l’endemà Gabriel xarrà del
-I què li vas dir? -Ximo alça la
-Saps que no pot haver-hi
tema amb Ximo a la sala del
vista del microscopi sorprés.
implicació emocional.
laboratori. Estaven els dos sols
-Que sí, que calia pensar-ho.
-Mira. Vinc cansat. No saps el que
i en l’ambient asèptic la calor
-Fotre! I aneu a tindre’n?
177
-Mira, Maria ja sap que has
criatura i havia mort dessagnada al
arribat! -li cridà des del sofà
part com evidenciava la gran taca
assenyalant la panxa.
negra al terra. Ximo s’hi arrimà
Ximo, content per la rebuda, la
corrents, però ja no hi havia cap
besà i saludà la seua filla tocant
signe vital. Tot seguit, comprovà
la panxa de la dona.
que la criatura encara està viva.
-Tinc pressa. M’he d’anar
Agenollat, l’agafà i ràpidament li
corrents a Nairobi.
netejà la sang, amb unes tisores
-Li passa alguna cosa a Àfrica?
talla el cordó umbilical i escoltà
-li contesta Anna amb certa
emocionat com plorava.
-Això sembla. Ja saps que en
preocupació mentre el seu marit
-No et preocupes fill meu, jo et
volíem però jo pensava deixar-ho
recull la motxilla dels viatges.
cuidaré -li digué a cau d’aquella
per a un poc més endavant.
-Es veu que sí. Ja te’n diré quan
orelleta peluda d’homo sapiens.
-Saps que et dic, amb 23 anys ja
en sàpiga més.
és bona edat per plantejar-ho. Si no, se us passarà l’arròs!
I amb un altre bes de corregudes s’acomiadà de les dues.
Els dos col·legues van riure abans de seguir amb la feina de comprovar
D’una bola de fum verd aparegué
com evolucionen els zigots.
Ximo davant d’Àfrica. El científic es manté a la porta de la cova
Anna gaudia d’un moment de
observant-la, esperant com les
privacitat prenent una copa de vi
altres vegades un crit de sorpresa
negre quan Ximo entrà a la casa.
o un d’alegria. Malauradament, la dona acabava de parir una
178
Miquel Hernandis
ARTISTES LITERARIS DE LA FALLA
179
180
CONCURS DE NARRATIVA “Murmuris d’una fallera” / Autora: Alejandra Rubio i Dasí
Molta gent s’ enamora de la
i l’amor tan pur per la festa.
setmana gran fallera, d’aquella
Un amor que li va transmetre
oloreta a pólvora, de les
sa mare, fallera de xicoteta, i
impressionants obres que fan
els seus iaios, als quals els va
els nostres artistes fallers, de
pometre que seria fallereta
la seda brodada amb tanta
algun dia. Anys després, van
cura que ornamenta el vestit
faltar els dos quan ella era
de cada preciosa fallera... Tots
encara xicoteta. Per a ella i per
viuen les falles amb alegria i
a sa mare, un tros del seu cor
amor per la festa.
se n’havia anat amb ells. Una mancança que mai no podrien
Una xiqueta amb la careta plena
omplir. Les dos van haver
de pigues, nascuda a la capital
de continuar amb les seues
d’aquesta gran festa; amb
vides, amb la força que aquells
sang de l’albufera, valenciana
iaios tan especials els van
de cap a peus; vivia les falles
ensenyar. L’amor per la festa i
amb la seua família, els qui
per la vida va quedar a mitges.
li van ensenyar l’amor per
Els monuments fallers cada
aquesta festa, però mai havia
any eren més bonics, la seda
pensat en ser fallera. Uns anys
brodada era més i més brillant,
després de néixer, va haver de
l’oloreta que ornamentava l’aire
canviar la capital, per una ciutat
era la mateixa, però no per a
costanera, també molt bonica,
elles. Faltaven les dos persones
però gràcies a la seua família,
que havien fet totes aquelles
continuava amb un somriure
raons especials de gaudir.
Els anys continuaven passant i la xiqueta es va fer una xica fadrina, encara lluint aquelles pigues dolces a la seua cara. La seua família també va canviar, sa mare es va tornar a casar, amb un home que va voler a la xiqueta com a seua, i que li va donar un germanet ben graciós, amb qui compartiria infinites entremaliadures. Però la xiqueta continuava sense estimar tant com abans les falles... A poc a poc, amb paciència i amb l’ajuda de la seua nova família, sa mare i ella tornaren a sentir la passió per la festa valenciana. Fins i tot, un any, els pares decidiren formar part d’una comissió fallera. Una falla amb l’ancora marinera per ànima. La xiqueta estava molt emocionada, perquè li agradaven els vestits de fallera i, finalment, els lluiria ella. Algun dia seria fallera major.
181
En arribar a dalt de l’escenari i amb la seua banda posada per fi, va aguantar les llàgrimes i va tornar a somriure. Encara que tornava a emocionar-
aquella promesa, aquell somni,
Aquesta fallereta sóc jo. I encara
li la idea de ser fallera, ella no
que tantes vegades havia
m’els estime i sempre ho faré i
oblidava la seua promesa. Així
compartit amb els seus angelets.
ensenyaré als meus fills, i més
que quan va arribar la seua
tard als meus néts, l’amor que
primera presentació, la primera
Hui, aquella xiqueta continua
em van transmetre, per l’oloreta a
vegada que lluiria el seu vestit i la
sent fallera, vivint cada acte amb
pólvora, per la seda brodada dels
seua banda, va pujar a l’escenari
il·lusió i esperant el dia gran de
vestits, pels monuments... per la
amb un somriure nostàlgic,
la nostra estimada geperudeta,
festa gran valenciana; les Falles.
sentint-se orgullosa de complir
per a demanar-li que tinga
la promesa que un dia va fer als
cura dels seus angelets i de la
seus iaios. En arribar a dalt de
seua família. Molts la hi veuen
l’escenari i amb la seua banda
desfilar amb els seus vestits,
posada per fi, va aguantar les
pensant que ella tan sols s’hi vol
llàgrimes i va tornar a somriure.
lluir, però la xiqueta amb pigues
No per al públic, ni per a cap
dolces, encara desfila per als
foto. Va somriure per als seus
seus angelets i així demostra
dos àngels, ella sabia que
l’amor pur que sent per la
l’estaven mirant, orgullosos de la
festa, l’amor cap a la nostra
dona en la qual s’havia convertit.
Mare de Déu, que des de ben
Va somriure per a sa mare, la
xicoteta la seua iaia i sa mare li
qual tant havia passat perquè ella
van ensenyar, l’amor pels seus
tinguera una vida plena d’amor i
iaios, i així els demostra que no
felicitat. I quan per fi va acabar,
mor qui falta, mor qui s’oblida.
va plorar com mai havia plorat
Perquè dins d’ella sempre viuran
abans i va sentir per fi realitzada
els seus angelets, al seu cor.
182
Alejandra Rubio i Dasí
EL RACÓ DELS MENUTS
183
INTRODUCCIÓ Part infantil
Hola Marinerets! Benvinguts un any més al vostre espai. Esteu preparats per a gaudir del llibret d’enguany? El llibret a més de guardar i contar la història de l’any faller, ha de ser un espai per a gaudir de tots nosaltres, independentment de l’edat. Les pròximes pàgines estan dedicades a tots vosaltres. Esperem que us agraden i sobretot que les gaudiu de la primera a l’útlima. Recordeu que sou el nostre futur. El futur de la nostra cultura, la nostra festa i les nostres tradicions. A passar-ho bé, s’ha dit!
184
EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL
185
186
SALUTACIÓ President infantil 2017
CRISTIAN CÍSTER I GIL
Hola Mariners!
Aquestes falles us espere a tots els meus amics i xiquets del
Sóc Cristian, el President Infantil
barri a gaudir amb mi i tota la
per a les falles 2017 de la Falla
comissió, a la plaça la Marina,
la Marina.
dels jocs, dels unfables i de les orquestres.
Estic molt content de ser president de la meua falla, i
Que visca la meua falla, la
per aixo, m'agradaria donar les
A.C. Falla la Marina, i el 2017!
gràcies al meu pare i a la meua mare. Us estime molt. També m'agradaria donar les gràcies, a les meues iaies, a la meua iaia Carmen per fer-me els tratges tan bonics de faller, i a la meua iaia Rosa, per acompanyarme a tots els llocs. Gràcies a Dani, el presi de l'any passat, per explicar-me ser president. I gràcies a la meua amiga Marta, Cebri i Pili, per acompanyar-me als actes i cercaviles.
187
188
COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL Falla La Marina 2017
President
Delegada
Cristian Císter i Gil
Ainara Jordán i Ortiz
Vicepresident
Delegat
Daniel García i Bueno
Alejandro Centelles i Couverchel
Vicepresident
Delegat
Antonio Cebrián i Villalba
Javier de La Cruz i Huguet
Vicepresident
Delegada
Joan Cebrián i Lázaro
Sofía Pablos i Huguet
Secretari
Delegada
Pablo Belinchón i Salinas
Mara Cuesta i Gómez
Vicesecretària Alicia Monge i Navarro Tresorera María Villar i Cayuela Vicetresorera Paola Escrig i Vives Comptador Carlos González i Villalba Vicecomptador Carlos González i Manzanares
LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL
189
190
MARTA ESTAL I MARTÍNEZ Fallera Major Infantil 2017
Marta,
Tot açò i més ets, Marta,
Nosaltres també volíem
bonica xiqueta de somriure
i a mi em consta que ho saps
veure’t aquí dalt hui, amiga,
contagiós.
però avui, en aquest dia,
i el teu somriure hui és
per a tu tant especial
el que a tots ens il·lumina.
Preciosa reineta,
volia dir-te, neboda,
que m'has furtat fins el cor.
el que no es pot amagar
En aquest any especial
que et vull com una filla,
estarem al teu costat
Ho ets tot per a mi, Marta,
que t'estime fins a l'ànima.
per a gaudir junt a tu
dolça nina de grans rul·los
Gràcies per deixar-me ser
el teu somni més preuat.
la més tendra i bona xiqueta,
la teua amiga i companya. Veure't créixer ha estat
Ser de tots la capitana,
La nineta... dels meus ulls.
tot un luxe, de veritat.
i per fi, al tron pujar,
I des de hui, a més, Marta,
I hui quan el teu somni
essent la digna sobirana
justa i gran representant
es fa per fi realitat
de la teua falla estimada!
de la teua falla estimada,
la teua tia volia
digna infantil sobirana.
estar ací, al teu costat.
I a més, i per damunt, la xiqueta... dels meus ulls!!
Encarna Ramiro
191
192
COMISSIÓ INFANTIL XIQUETS / Falla La Marina 2017
Aguado i Ramos, Hugo
Marco i Bronchú, Matías Alberto
Alcolea i Martín, Alejandro
Pérez i Cabrera, Hugo
Belinchón i Salinas, Pablo
Pérez i Cabrera, Mario
Cebrián i Lázaro, Joan
Rojo i Sánchez, Iván
Cebrián i Villalba, Antonio
Rojo i Sánchez, Pau
Centelles i Couverchel, Alejandro
Verdejo i Hernández, Álvaro
Chirivella i Cortés, Adrián
Villarroya i Torrecillas, Sergio
Císter i Gil, Cristian De La Cruz i Huguet, Javier Docón i Sánchez, Mateo Escrig i Vives, José Manuel Gamarra i Sisternas, Álvaro García i Bueno, Daniel Ghadban i Pérez, Martín González i Manzanares, Carlos González i Villalba, Carlos Izquierdo i Valera, Adrián Lucas i Boix, Mario Maldonado i López, Iván Marco i Bronchú, Diego Alberto
COMISSIÓ INFANTIL XIQUETES / Falla La Marina 2017
Agüe i Ramiro, Emma
Izquierdo i Valera, Marta
Alcaide i Sánchez, Judith
Jordán i Ortiz, Ainara
Alcolea i Martín, Vega
Lacoba i Sáez, Paula
Aleixandre i García, Naiara
Marín i Sabater, Daniela
Aleixandre i García, Sandra
Monge i Navarro, Alicia
Aliaga i López, Nagore
Muñoz i Navarro, Carla
Bea i Miguel, Nora
Pablos i Huguet, Sofía
Beltrán i Pérez, Clara
Valera i Llorens, Alejandra
Blanco i del Valle, Laia
Verdejo i Hernández, Aitana
Carrasco i Sánchez, Leire
Villalba i Iglesias, Erika
Cebrián i Lázaro, Vega
Villar i Cayuela, María
Chirivella i Cortés, Erika Cuesta i Gómez, Mara Diago i Gargallo, Alejandra Escrig i Vives, Paola Estal i Martínez, Marta Estal i Martínez, Sofía García i Cervera, Andrea Giménez i Ortiz, Leire Gómez i Llamas, Myriam
193
ELS MÉS MENUTS Benvinguts
Amerats de felicitat podem dir que la nostra família marinera cada any augmenta gràcies a naixements de marinerets tan bonics com Naiara, Hugo i Mateo. Des d’ací volem aprofitar l’avinentesa per a donar la benvinguda a aquests tres angelets a la nostra gran família, i l’enhorabona als seus pares per tindre aquests
Naiara
bombonets tan rebonics. Gràcies per omplir el nostre casal d’alegria, us estimem.
Mateo
194
Hugo
RECOMPENSES JCF València / Bunyols infantils 2016-2017
Aprofitem aquest espai per
Distintiu d’Or
donar l’enhorabona a tots els xiquets de la nostra comissió
Cristian Císter i Gil
que enguany reben una de les
Marta Estal i Martínez
recompenses de FJFS i de JCFV per la seua trajectòria fallera. Moltíssimes felicitats i esperem que continueu creixent i aportant noves experiències dins de la nostra família marinera.
José Manuel Escrig i Vives Daniela Marín i Sabater Distintiu d’Argent Álvaro Verdejo i Hernández Alejandro Centelles i Couverchel Marta Izquierdo i Valera Vega Alcolea i Martín José Manuel Escrig i Vives Paula Lacoba i Sáez Clara Beltrán i Pérez Emma Agüe i Ramiro
195
196
RECOMPENSES FJF Sagunt / Masclets infantils 2016-2017
Masclets de Platí
Masclet d’Argent
Alejandro Monge i Navarro
Carla Muñoz i Navarro
Germán Císter i Lázaro
Adrián Chirivella i Cortés
Iván Caballero i Torres
Erika Chirivella i Cortés
Iván García i Bueno
Erika Villalba i Iglesias
Patricia Muñoz i García
Mario Lucas i Boix
Masclet de Diamants Pablo Belinchón i Salinas Masclet de Fulles Cristian Císter i Gil Daniela Marín i Sabater Marta Estal i Martínez José Manuel Escrig i Vives Masclet d’Or Andrea García i Cervera Iván Rojo i Sánchez
Pau Rojo i Sánchez Iván Maldonado i López Sergio Villarroya i Torrecillas Matías Alberto Marco i Bronchú Alejandra Diago i Gargallo
EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL
197
Artista: Raúl García i Pertusa
198
199
200
CRÍTICA Lema: “De dracs, bruixes i mags...”
Hi havia una vegada en un bell i
uneix mags, bruixes i dragons
tornen per a recordar-nos que
càlid poble anomenat SAGUNTIS
protectors de l’Univers màgic al
sempre estaran al nostre costat.
tot tipus de criatures màgiques.
voltant del foc.
Les que regnaven en tot el territori
Com si es tractara del millor son,
de tancar un poquet els ulls i
eren tres simpàtiques bruixes
la nit estrelada, cobreix la ciutat
somiar amb elles.
que feien i desfeien amb la seua
com si d’un mant es tractara, i
meravellosa màgia; FLORA, FAUNA
tots junts es fan una promesa
i PRIMAVERA eren conegudes per
per sempre, tornar cada 19 de
la seua bondat i per l’amabilitat
març per honrar la primavera.
Si voleu conèixer-les, només heu
que mostraven amb els sers humans que les visitaven.
Les bruixes i els mags són les persones més dinàmiques i
Amb motiu de la celebració
plenes de vida sobre la faç de la
del SOLSTICI DE PRIMAVERA,
terra i any rere any, compleixen
SAGUNTIS, s’omplia de llum i
cadascun dels nostres somnis.
color. La màgia regnava per tots
Són capaços de detindre el
els racons i les nostres bruixes
temps i fan que la màgia viatge
s’encarregaven de guarnir fins
ràpida i veloç als lloms dels seus
a l’últim racó de la ciutat. Per a
inseparables companys.
eixes dates, les criatures més màgiques i especials del món
Les nostres bruixes són éssers
es donen cita a la ciutat i són
que han estat capaços de
atretes per la força de la crida de
detindre el temps per a complir
la primavera i el sentiment que
els nostres somnis, i cada any
Raúl García i Pertusa
EL RACÓ DE LA LITERATURA
201
Autor: Kike Alapont
202
203
204
La bruixa que es menjava els xiquets
205
Autora: Júlia Rosa Romero
Temps era temps en un temps i
natural. S’havia creat perquè per
en un lloc llunyà, hi havia un poble
qualsevol lloc on passara l’ombra
molt xicotet on tothom es coneixia
negra i acaronava les plantes,
i s’estimava molt, però, en aquest
aquestes morien de sobte.
poble perdut, ningú estava content. Dins de la trista clariana, hi havia No estaven feliços ni els iaios, ni
una barraca feta de pissarra
els pares, ni els que s’anaven a
i troncs podrits i pudents en
casar i, encara menys, els xiquets.
què hi vivia la bruixa: no una bruixa qualsevol, de fet era la
A prop del poble, a més a més,
pitjor bruixa que mai l’ull humà
hi havia un bosc, un bell bosc
havia vist i que mai la memòria
on tampoc estaven contents
humana haja pogut recordar.
els seus habitants, de manera que els ocells, els esquirols, els
La bruixa era una anciana mal
porcs senglars, els cérvols i tots
vestida, lletja i pudenta, però, de
els animals que normalment
encanteris tan poderosos que de
viuen o vivien en aquell moment,
vegades ella mateixa en tenia por.
als boscos, s’havien anat per un temps, espantats per la
De fet, fins i tot no podia
presència negra que dominava el
portar una bona vida: ningú
bosc i aterria la població.
se li acostava o parlava amb ella. Mai havia oportunitats
Al bell mig del bosc hi havia una
per divertir-se i, com podeu
clariana, que no era una clariana
imaginar, ningú l’estimava.
Abans dels dos anys, per a la bruixa, els xiquets feien olor de excrements i llet regurgitats, mentre que després dels sis els seus músculs començaven a endurir-se massa,
Així que la bruixa descarregava
de les seues vides, si una volta
la seua frustració, que venia de
a l’any, amb motiu del seu
centenars d’anys, perjudicant als
aniversari, no li donaven una
que no tenien culpa, de manera
festa amb el seu plat preferit:
que portava dolor on hi havia
carn de xiquet!
felicitat i llàgrimes on abans hi havia somriures.
A ella no l’importava que fóra un xiquet o una xiqueta, sempre
Si els habitants es cuidaven bé
que la seua edat no fora inferior
de no acostar-se a la barraca
a dos anys ni superior a sis.
del bosc, també la bruixa no s’apropava al poble: per a ella
Abans dels dos anys, per a la
veure persones que s’estimaven,
bruixa, els xiquets feien olor de
xiquets encantadors, joves actius
excrements i llet regurgitats,
que els agradava ballar i divertir-
mentre que després dels sis els
se, era una visió insuportable.
seus músculs començaven a endurir-se massa, sobretot perquè
Aleshores per què la gent del
a aquesta edat la majoria ja havia
poble no estava contenta si
començat a ajudar els pares amb
cadascú podia valer-se per si
el treball agrícola, principal recurs
mateix? Doncs, jo us ho diré.
econòmic de la localitat.
No ho estava perquè al poble hi havia una terrible maledicció
En canvi, els que tenien les
de la bruixa. Es va comprometre
edats entre els dos extrems,
a destruir el poble i cadascuna
les seues carns eren dolces,
206
Des d’aquest moment fins a un mes després aquest xiquet seria lliurat a la bruixa, després d’haver estat, durant tot aquest període, alimentat adequadament a fi d’obtenir el greix en el punt correcte.
fragants i es fonien a la boca,
Una vegada la bruixa tinguera el
Quan el xiquet era triat, la gent
una cosa molt important per
xiquet, podia matar-lo amb un ganivet
del poble donava tota l’ajuda
a ella, perquè tenia només li
de carnisser i tallar-lo a trocets,
possible a la família, però al
restava una dent a la boca.
preferia rostir la carn més grassa.
mateix temps, vigilava els pares que no pegaren a fugir i posaren
Així doncs, un mes abans del seu
Amb les altres parts feia conserva
aniversari la bruixa va baixar al
o bé les bullia o les salava i
poble i tots els habitants van haver
assecava perquè duraren fins al
En el fatídic dia, l’alcalde de la
d’acollir-la, per tant es van alinear a
següent aniversari.
localitat anomenava la persona
banda i banda del carrer principal i
a tothom en perill.
encarregada de portar al xiquet
únic del poble, amb els xiquets en
Algú dirà que un xiquet per any
ben lligat, a la clariana, mentre
els seus braços o mans.
no és un gran sacrifici, però
que les dones de més edat feien
aneu a explicar-li-ho als pares
una processó fins a la casa dels
La bruixa els va tocar amb les
dels xiquets xicotets, que vivien
desafortunats pares.
seues horribles mans amb els dits
un any sencer en el terror i això
torts i amb nyus com les branques
mateix s’estenia durant almenys
La família de Joan, el llenyataire,
d’una olivera quan fa molt de
quatre anys més.
estava composta per ell mateix,
vent, i va triar la carn més tendra
la seua esposa Neus, Imma, la
i saborosa. Des d’aquest moment
L’alternativa podia ser no tenir
filla gran que acabava de fer
fins a un mes després aquest
més fills, però després la bruixa
nou i Nicolau, el més jove, que li
xiquet seria lliurat a la bruixa,
hauria descarregar la seua ira
mancava poc per a fer quatre anys
després d’haver estat, durant
mitjançant la destrucció del poble
i es trobava en una edat perillosa.
tot aquest període, alimentat
i tots els seus habitants, aleshores
Imma havia sobreviscut durant
adequadament a fi d’obtenir el
el sacrifici d’un era utilitzat per
quatre anys a l’elecció, perquè
greix en el punt correcte.
protegir tota la comunitat.
era una xiqueta alta i prima,
207
mentre que la bruixa preferia als xiquets grassonets, amb carn tendra com mantega fresca. El maleït dia d’elecció era així: els xiquets tremolaven, els adults ploraven i el sol es cobria de núvols, quan la bruixa arribava a la ciutat. La bruixa va començar a recórrer el camí amb la seua forta olor que la precedia com si fóra una colla de fidels servidors i açò era així perquè la bruixa feia més de tres-cents anys no es rentava, ni es canviava de roba, la qual semblava un conjunt de draps del color grisenc verdós indefinit. Davant de cada candidat en edat de ser menjat, l’anciana s’hi aturava, li pessigava les cuixes, l’abdomen i passava al següent.
208
En arribar al final del carrer
Tots acceptaven passivament el
eixia a agafar el seu dinar dels
s’aturava i tornava enrere fins
destí i la decisió de la bruixa i mai
propers dotze mesos, Imma es
que es quedava plantada davant
de la vida qualsevol persona havia
ficà a la gatzoneta dins de la
del xiquet seleccionat, al qual
tractat d’oposar-se a la vella tirana.
barraca i s’amagà darrere de la
assenyalava amb un dit deforme
porta de l’armari, no sense abans
amb l’ungla de l’índex, llarga, negra
L’única que dins del seu cor
haver eliminat tots el ganivets
de tanta brutícia i amb tantes
no podia acceptar l’elecció de
mortals de la bruixa.
revoltes que sembraven rínxols.
la bruixa era la xicoteta Imma, la qual s’estimava molt el seu
Aquesta va entrar dins la casa i
En aquest punt hi eren,
germà xicotet, no volia resignar-
després de tancar el xiquet en una
inevitablement, els crits, els plors
se a perdre’l i es va posar a
gàbia de pollastres, es va ficar al
i les súpliques dels pobres pares,
pensar en el que ella podia fer.
llit per descansar: “Uf! - va sospirar
però malauradament la bruixa mai s’havia retractat de la seua decisió.
la bruixa - Estic començant a El dia de fer el lliurament del
envellir: tinc menys gana, tant és
xiquet; l’alcalde va entrar al
així que encara tinc un poc de carn
Aquesta vegada la bruixa va
bosc amb el Nicolau en braços,
seca de l’any passat. A més a més
assenyalar, sense dubtar, amb
mentre que moltes de les
tinc molta soneta. Una migdiada
el dit al xicotet Nicolau, després
persones tractaven d’entretenir
m’obrirà la gana “.
de la qual cosa tots, encara que
els desesperats pares.
amb tristesa, alleujats d’haver-se
A Imma el cor li bategava amb
escapolit del tràngol, tornaren a
Aprofitant-se del caos, lmma
força: no tenia un pla, només el
les seues modestes cases. Això sí;
marxar, sense ser vista, darrere
seu amor per Nicolau i el seu
fent-se els sords per no sentir els
de l’alcalde i va arribar al mateix
valor, el valor que sempre havia
crits i els plors de desesperació
temps que ell, a la cabana de
estat absent en els seus paisans.
dels malaguanyats pares.
la bruixa. Mentrestant, aquesta
Després d’una estona va eixir del
209
seu amagatall i se’n va anar, amb el
dins de casa atemorits. Uns
se sap com, però al final tots els
cor a la gola, al llit de la vella i amb
s’amagaven sota els llits, altres
habitants del poble van començar
una ampolla de vidre va donar-li
en els armaris, altres en els
a sortir dels seus amagatalls i
un colp tan fort en el cap que la va
munts de palla i alguns fins i tot
cases. Els havia mobilitzat a tots.
deixar sense coneixement.
a les xemeneies.
Sense parar-se a pensar en les
Quan Imma i Nicolau van entrar a
van començar a tirar-li coses,
conseqüències del que acabava
casa, els seus pares empal·lidiren
des d’ous d’estruç fins a caques
de fer, alliberà el seu germà i,
i es van quedar com estàtues.
de vaca. La vella bruixa cridava;
quan el va agafar de la mà amb la
Què havia passat? Els renyem
“Pareu! ¡Pareu! Deixeu-me en
intenció de eixir corrent, la bruixa
o els abracem? La bruixa els
pau! No veieu que sóc una vella
es va despertar i li va cridar “On
mataria a tots. Pensaments i més
bruixa acabada? “
vas amb el meu menjar?”
pensaments passaven pels seus
“Retorna’ns als nostres nens,
Quan va arribar la bruixa tots
caps a la velocitat d’un llamp.
bruixa del dimoni!”
Els nens van arrencar a córrer
Al moment, la Neus, la mare, va
“No pararem fins que ens tornes
i la bruixa els perseguia
reaccionar i va dir: “Ja n’hi ha prou!
als nostres fills!”
trontollant i cridant: “Ho pagareu
Colla de covards! Tots els paisans
“Fes-ho o acabarem amb tu!”
ben car! Em portaré a tots els
junts podem contra la bruixa! No
nens del poble i tindré menjar
estic disposada a perdre tots els
Cridaven i cridaven els pobres
pels segles dels segles!”
meus fills per una lletja, vella i
vilatans.
pudenta bruixa! “I així de decidida Fins que van arribar al poble.
va sortir a la porta i va començar
Després de recapacitar i després
a cridar als quatre vents perquè
de rebre l’impacte de 555 ous
Amb l’enrenou que es va armar
tot el poble la sentira. I sabeu
d’estruç i 333 caques de vaca, la
la gent del poble es va ficar
el què va passar? Doncs que no
vella bruixa va cridar: “Pareu i us
210
A Imma el cor li bategava amb força: no tenia un pla, només el seu amor per Nicolau i el seu valor, el valor que sempre havia estat absent en els seus paisans.
els tornaré! Ja sóc molt vella per
Després del merescut descans
fer maldats i estic molt cansada
el poble sencer va parlar amb la
d’estar sempre sola “
bruixa i entre tots li van arreglar una casa al mateix centre del
Així que va fer un conjur dels
poble on tots els nens anaven
seus i vingué un núvol negre, un
cada vesprada després d’eixir
vent huracanat i va començar
del col·legi a escoltar els contes
a baixar del cel tot un seguit
que la bruixa els contava. Contes
d’estreles blanques i brillants
que, com era d’esperar, eren de
que quan tocaven terra anaven
bruixes. De què voleu que siguen
prenent la forma de tots i
tractant-se d’una bruixa? Uns
cadascun dels nens que la bruixa
contes que després els nens més
s’havia portat anys anteriors.
espavilats els escrigueren i amb el pas del temps un xic que era
Els pares es tornaren bojos
faller de la Falla La Marina, els va
d’alegria de veure els seus fills de
trobar en un vell bagul que li havia
nou, i els nens, botant, es llançaven
regalat el seu avi i ací els teniu.
als braços dels seus pares.
Tots aplegats en aquest llibret de falla tan bonic, perquè la part
Tots els habitants del poble,
bona d’aquella bruixa reeducada,
feliços i contents, van fer una
perdure entre tots nosaltres.
festa que va durar vint dies amb les seues vint nits i quan van acabar, es van passar vint dies amb les seues vint nits dormint.
211
Júlia Rosa Romero
La bufanda d’Albis Autora: Dolors Jimeno
A Bernat Yago Vallès
El drac Albis i la bruixa Rieden
altes per a estar ben
sempre anaven junts.
fresquets. Volaven per damunt d’uns pics nevats quan Albis
Albis era molt menudet. Havia
va sentir un poc de fred i, de
nascut blanc com la neu i
sobte, va esternudar. Sense
amb una pell suau i molt
poder-ho evitar, una flama li va
bella. Només tenia els llavis
eixir de dins i va començar a
i les galtetes amb un poc de
cremar la granera.
color a causa de les flames que li eixien de la gola quan
Rieden va ser àgil i va
s’enfadava o estava refredat.
començar a descendir abans que el foc consumira tot el pal.
Rieden, sàvia i tendra, el
Per sort, i gràcies a l’habilitat
tractava com un fill. El portava
de la bruixa, arribaren a terra
assegut al pal de la granera,
sense prendre mal. Rieden
ben abraçadet, i volaven pertot
va tapar la boca d’Albis amb
arreu. L’havia educat per a ser
una bufandeta per evitar que
feliç, per això li va ensenyar
tornara a esternudar o a tossir
a ser pacient i tranquil i així
mentre reparaven la granera
poder dominar el foc que
amb els branquillons que
li eixia quan alguna cosa el
estaven arreplegant.
contrariava. Quan tot va passar, Rieden Un estiu de molta calor van
va besar Albis i li va dir que
decidir anar a les muntanyes
no havia estat culpa seua,
212
sempre que han de volar, Rieden li posa la bufanda a Albis abans de pujar a la granera.
que els esternuts de vegades no es poden evitar i que no es preocupara, que posarien remei perquè no tornara a passar. Per això, des d’aleshores, sempre que han de volar, Rieden li posa la bufanda a Albis abans de pujar a la granera. Per si de cas!
Escriptora dolorsjimeno.blogspot.com.es València, 8 d’agost de 2016
213
La bruixa i el mag Autor: Francesc Xavier Mas
Vet aquí que una vegada vivien
en silenci i de nou va sonar la
a una comarca una bruixa i un
veu que repetia: -Jo conec la
mag que rivalitzaven en veure
solució als vostres problemes
quin dels dos era més poderós
- va repetir amb veu ferma. Al
i feia els majors encanteris. Per
instant, tots es van girar vers la
provar-ho tenien martiritzats a
veu i van veure a una xiqueta
tots els habitants de la comarca
molt baixeta, amb aparença
amb les seues demostracions
fràgil i molt blanca que semblava
màgiques. Igual convertien en
estar malalta. Una persona va
granota a un que passava prop
preguntar: -Et coneixem de
d’ells que feien que la casa d’algú
cas? - Qui ets tu que saps com
de més enllà es transformés
resoldre la nostra desgràcia?
en un grapat de pedres. Els
. La xiqueta, de manera molt
desconsolats ciutadans estaven
pausada però ferm va afirmar:
al límit de la bogeria i van
- No us deixeu influir per les
decidir reunir-se per trobar una
aparences perquè encara que
solució a tan greu problema.
semble molt poca cosa, teniu davant de vosaltres a una fada
En això estaven quan ,en un
del bosc que ja fa molts anys
moment en què tots estaven
vaig ser encantada per aquests
discutint, es va escoltar un fil de
dos maleïts personatges que
veu que deia: - Jo sé la solució!
ara vos turmenten a vosaltres.
Algú ho va escoltar i va demanar
Però l’única manera de fer que
silenci. D’on venia eixa dolçor
desaparega el meu encanteri és
de veu que parlava? Van seguir
aconseguir que la bruixa i el mag
214
Igual convertien en granota a un que passava prop d’ells que feien que la casa d’algú de més enllà es transformés en un grapat de pedres.
es converteixen en un drac. Si
Després de moltes hores de
desapareix el meu encanteri , us
discussió, van arribar a una
podré ajudar a fer esvair-se del
solució què consideraven
mapa aquests dos personatges.
satisfactòria i què necessitava de l’ajuda de tots els ciutadans de
Els habitants de la comarca,
la comarca. La qüestió era posar
incrèduls i estupefactes,
una sèrie de trampes repartides
no donaven crèdit a allò
per tot el territori per tal d’agafar
que estaven escoltant. Com
la bruixa i el mag i tancar-los en
anaven a fiar-se d’una xiqueta
la presó. Com que la bruixa i el
qualsevol que els referia
mag tenien poders màgics les
tan estrambòtica història?
trampes haurien d’estar fetes
- Deixa’ns de ximpleries,
d’algun sistema que contrarestés
xiqueta. El que nosaltres
la màgia. Els habitants de la
necessitem són solucions
zona eren coneixedors de
pràctiques i realistes i no tot
certes plantes que es criaven
eixe seguit de bogeries que
en les serres del voltant i que ,
t’acabes d’inventar. Ves a jugar
suposadament, tenien propietats
i deixa’ns en pau i si tornes
per anular les males energies,
que siga parlant de solucions
com ara la ruda, el romer o el
serioses. –Bé- digué la fada- si
vesc. I efectivament, així ho
no voleu fer-me cas recordeu
van fer, omplint uns quants
que, abans o després, em
clots d’aquestes plantes per
buscareu per ajudar-vos i tal
tal que quan la bruixa o el mag
volta serà ja massa tard.
caiguessin a un clot perdessin
215
Malauradament , la bruixa i el mag van tornar a prendre força amb més ràbia que abans i disposats a dur a terme la seua terrible venjança.
els poders i llavors, atrapar-los i
dies i el resultat va ser nefast.
ficar-los en un lloc on deixaren
Com ja sabia la fada, l’efecte
tranquils a tots.
de les plantes anul·lava els poders màgics per unes poques
Mentrestant, la fada mirava
jornades i malauradament ,
tots aquests moviments
la bruixa i el mag van tornar a
amb una mescla de recel i
prendre força amb més ràbia
de desesperació sospitant
que abans i disposats a dur a
que aquesta solució era poc
terme la seua terrible venjança.
idònia. Al mateix temps, els habitants de la comarca van
Fets unes feres, la bruixa i
col·locar trampes per tot arreu i
el mag escaparen de la seua
esperaren i esperaren per veure
gàbia amb l’únic pensament de
què passava. I així , un dia, es
castigar tots els habitants de
van escoltar uns crits espantosos
aquella infortunada comarca.
que demanaven auxili. – Tingueu
Tot seguit, van parlar entre ells i
pietat de mi! - bramava la
van decidir petrificar per sempre
bruixa. – Maleïts sigueu tots!-
tot aquell que es creués al seu
exclamava el mag. Havien
camí. L’efecte de la seua màgia
caigut tots dos en la trampa i
va ser devastador, en poc menys
ràpidament, agafaren els dos
d’un dia, les poblacions es van
malfeiners i els ficaren a la presó
convertir en paisatges desolats
i els tancaren amb quatre claus
i terribles amb la tremenda
perquè mai més pogueren eixir
visió d’un munt d’estàtues de
i fer calamitats. Van passar uns
pedra que feia por. No en va
216
La xicona va dir a la fada que, ràpidament, preparés dues piles de llenya a la Plaça del poble i esperés a que ella arribés amb els funests personatges .
quedar cap sense petrificar i
deia: - Hola, em diuen Feliç i
la fada plorava desconsolada
sóc una fada bona que vaig ser
perquè ara resultaria impossible
encisada per una bruixa i un
trencar el seu encanteri sense
mag i que són els que han dut
l’ajuda dels paisans dels pobles.
a terme aquesta desgràcia que
A més, faltava molt poc per a la
contemples. La xicona, guiada
celebració de les festes de les
per la seua intuïció, va confiar
Falles, que , amb tanta il·lusió es
en la fada i li va preguntar entre
preparaven per aquests llocs.
plors: - I ara, què podrem fer? És una autèntica pena veure a
Vet aquí que , un dia, va arribar
tots amb eixe espantós aspecte.
a la comarca una xicona que era
La fada, molt contenta per
veïna de la zona a passar les
trobar una persona bona que
festes amb els seus familiars. La
confiava amb ella i podia ajudar-
xicona se n’havia anat del seu
la a trencar els encanteris li va
poble feia cinc anys a estudiar i
contestar: - Per trencar el meu
com que els seus estudis havien
encanteri i el dels teus veïns,
finalitzat , tornava molt contenta
has d’aconseguir convèncer
i orgullosa per celebrar-ho amb
a la bruixa i el mag que es
els seus amics, veïns i familiars
converteixen en dracs. - Però
i el que es va trobar era molt
això és una bogeria! Com puc
diferent a allò que pensava
dur a terme això jo? – Estigues
veure. Es va quedar paralitzada
tranquil·la- va afegir la fada.
uns minuts fins que va escoltar
Confia en les teues possibilitats i
una veu d’una xiqueta que li
triomfaràs amb el teu repte.
217
Sense tindre temps pràcticament de pensar, la bruixa i el mag van aparèixer, de sobte , per un camí del poble. La xicona va dir a la fada que, ràpidament, preparés dues piles de llenya a la Plaça del poble i esperés a que ella arribés amb els funests personatges. La bruixa va dir de molt males maneres: - Com goses presentar-te davant nosaltres? Ets del poble per un cas? Com t’has lliurat del nostre encanteri? . – Massa preguntes i molt poca educació per uns mags tan dolents i de tan poca categoria com vosaltres- va esmentar la valenta xicona. – Què nosaltres som dolents? –va afegir l’ufà mag. –Efectivament, si fóreu tan poderosos com m’han contat serieu capaços de convertir-vos en qualsevol cosa, per estranya que fos. Posem per cas un....ratolí? – Ja, ja, ja.
218
No tenies una cosa més difícil?-
La estranya comitiva de la
a cremar-se amb gran força i van
va cridar, sarcàstica, la bruixa.
bruixa i el mag acompanyant a
fer desaparèixer per complet tan
I , davant dels estupefactes
la xicona va arribar a la Plaça
danyosos personatges . De sobte,
ulls de la xicona , la bruixa
del poble i dient unes paraules
tots els habitants de la comarca
es va convertir en un xicotet
impronunciables tots dos es
van tornar a ser normals i
i perfecte ratolí. – Realment
van convertir en uns colossals
molt contents, van començar
impressionant- va comentar la
dracs que anaven a engolir la
a celebrar les millors festes
xicona. I , amb molta por però
xicona quan ella els va recordar
de Falles de la seua vida junt
decidida va declarar: - Si, pareix
espantada: - El foc, heu de fer
a la fada i la xicona que es van
que és massa fàcil per vosaltres.
foc! Enceneu les dues piles de
convertir en heroïnes per un dia.
Així que ara ho posaré prou més
llenya que hi ha al centre de la
difícil. Sou capaços de convertir-
Plaça. Així ho van fer i aleshores
vos en un drac els dos a un
va aparèixer la fada que , al
mateix temps? – El teu desig
convertir-se la bruixa i el mag en
es complirà i comprovaràs la
dracs va trencar el seu encanteri
enorme magnitud dels nostres
i va recuperar els seus poders. A
poders- van vociferar a l’uníson
punt estaven els dracs d’engolir-
la bruixa i el mag - D’acord-
se la xicona quan , la fada,
va dir la xicona.- Però per
amb unes paraules màgiques ,
assegurar-me de que sou dracs
va convertir els dracs de carn i
de veritat heu de fer foc quan jo
ossos en figures de cartó pedra
vos ho demane i a la Plaça del
com si d’una falla es tractara.
poble. Esteu conformes? – Per
Amb la velocitat del llamp, la fada
suposat , així es farà-afirmaren
i la xicona van llençar al foc les
els dos encisadors.
dues figures que van començar
219
I conte contat, ja s’ha acabat.
Francesc Xavier Mas
Abracadabra Autor: Antoni Rovira
Era el seu primer dia a l’institut
—Bon dia! Em diuen Sara i sóc la
“Macià Abela”. L’havien cridada
nova professora de Ciències de
per fer una substitució per la
la Naturalesa. He estat llegint els
resta de l’any. Sara, professora
vostres exàmens i ja us avise que
de Física i Química, havia fullejat
així no anireu enlloc.
els exàmens de la primera
—I què ens faràs? —li va
avaluació i havia decidit que
preguntar un graciós.
no estava disposada a tolerar
—Us mostraré el camí del
aquelles notes en la seua
patiment i la penitència que
assignatura. Així doncs, el primer
impose als alumnes més ganduls.
dia de classe, s’hi presentà amb una gàbia coberta per un drap
Sara va descobrir la gàbia i hi
negre. Quan entrà a classe, tots
aparegué un preciós lloro de tres
els alumnes jugaven llançant-
colors menjant-se una d’aquelles
se pilotes i avions de paper i,
pipes gegants.
fins i tot, quan ja feia estona que hi havia entrat, els alumnes
—Veieu aquest lloro? Doncs,
continuaven jugant i cridant
fixeu-vos-hi bé.
com si encara no hi fóra. Sara va girar-se cap a la porta i, de
Sara va petar els dits i, de sobte,
sobte, l’armari dels llibres, que
el lloro es convertí en un ratolí.
era al costat de la pissarra, s’hi
La classe va fer una ovació
va desplaçar a soles. En veure
d’incredulitat. No contenta amb
aquella meravella, tota la classe
això, i perquè no pensaren que
emmudí sobtadament.
es tractava d’un innocent truc de
220
Sara tornà a petar els dits i el ratolí esdevingué un verderol. Aquesta vegada, els xiquets aplaudiren.
màgia, Sara tornà a petar els dits
—Aquest serà el càstig que
i el ratolí esdevingué un verderol.
tindran tots aquells que
Aquesta vegada, els xiquets
suspenguen els meus exàmens.
aplaudiren.
Faré un examen per tema més els exàmens de les avaluacions.
—Per què aplaudiu? Us penseu
—Hala! —va exclamar algú.
que açò és un circ?
—Qui suspenga l’examen del
Els xiquets no sabien ben bé què
tema passarà una
fer ni què dir.
hora convertit en una mona, qui
—Això que heu vist no és cap
suspenga l’examen
truc. Avui ho he fet amb un
de la segona
pobre animaló... Per cert!
avaluació passarà totes les classes
Sara va tornar a petar els dits i
d’una setmana
el lloro va adoptar la seua forma
convertit en un
original.
gat negre i qui suspenga l’examen
—El que tracte d’explicar-vos
de la tercera
és que no toleraré cap suspens
avaluació passarà
i que pense fer-vos molts
totes
exàmens.
les classes de
—Buuuaaaah! —va exclamar tota
dues setmanes
la classe.
convertit en un
221
fardatxo. Un silenci sepulcral va
—Nosaltres també els tenim i
Les tres bruixes pujaren a un
envair la classe.
ens agradaria que ens ensenyara
cotxe roig descapotable molt
a treballar-los —reblà Mireia.
esportiu i Sara els donà una
—Ací veniu a treballar i qui no
bossa de pólvores màgiques a
respecte el meu treball en patirà
Sara sempre havia volgut
les conseqüències. Us ha quedat
ensenyar els seus secrets, però
clar?
fins aleshores no n’havia tingut
—Aquestes pólvores s’anomenen
—Sí, senyoreta! —digueren tots
l’oportunitat.
les “pólvores de la vida” i poden
alhora, ja més formalets.
cadascuna.
ressuscitar animalets morts.
—Molt bé! Doncs, estudieu-vos
—Fem una cosa. Us convide a
De camí a casa, segurament en
el tema set, que el proper dia en
dinar a ma casa i en parlem més
veureu uns quants a la carretera.
farem l’examen. Podeu eixir.
tranquil·lament.
Un moment abans d’arribar-hi, n’agafeu un grapat, el llanceu al
Els alumnes, en rigorós ordre,
Les xiquetes demanaren
van eixir de classe sense moure
permís als pares i acceptaren la
enrenou. Quan tots havien eixit,
invitació.
Tal com els havia advertit Sara,
dues alumnes, Paola i Mireia,
—Però com hi anirem? —
als pocs quilòmetres trobaren
s’aproparen a la mestra.
preguntà Paola.
una gosseta blanca molt
—Amb granera, perfa! —exclamà
joveneta al voral de l’autovia.
—Cap dubte? —els va preguntar
Mireia.
Paola i Mireia llançaren les
Sara.
—No, no! La granera és només
pólvores i, de sobte, la gosseta,
—No, no; no volien parlar-li de la
per a les ocasions especials. Hi
com si s’hagués despertat d’un
classe, sinó dels poders que té
anirem amb el meu cotxe, amb
malson, es va alçar i va començar
—va dir Paola.
un cotxe ben bonic.
a córrer cercant un lloc més
—Com? —preguntà Sara estranyada.
vent i ja veureu què passa.
segur. Envaïdes per l’emoció,
222
223
repetiren l’operació amb una
tornant a la vida! —exclamà
A poc a poc, les tres amigues
llebre i després amb un gat, un
Mireia admirada.
consolidaren una forta amistat
pardalet i un eriçó. De sobte, en
—Crec que tenim una nova
que durà molts anys. Paola i
un revolt, un gosset va creuar la
mascota —respongué Sara
Mireia cresqueren i aprengueren
carretera sense mirar. Sara xafà
emocionada.
les arts de Sara. Totes dues
a fons el pedal del fre i els dos
anaren a la Universitat: Paola va
saquets de pólvores màgiques
La terra de la muntanya es
fer-se professora de Valencià i
eixirien projectats contra una
cobrí d’animalets i de floretes,
Mireia, infermera. Per qüestions
muntanya que tenia forma de
però a poc a poc, allò que
de treball es veien poc, però
drac. Sara sabia que allò tindria
semblaven matolls i xicotets
Mireia va començar a tenir
conseqüències, perquè el poder
arbusts esdevingueren escames
problemes molt seriosos amb
d’aquelles pólvores era molt
d’un verd fosc. La muntanya
un xic molt roí. Un assumpte
gran. Així que va aparcar el
en forma de drac finalment
lleig que només es podria
cotxe, comprovaren que el lloro
havia recuperat la vida. El cap
resoldre amb la màgia de les tres
estava bé i, amb un grapat de
de l’animal, durant tants segles
amigues, però aquesta és una
pipes a la mà, descendiren per
arran de terra, s’alçà orgullós
altra història...
veure quins eren els efectes
d’haver vençut la mort i va
màgics d’aquell incident. De
fer un generós rugit que féu
seguida, van sentir una profunda
tremolar tots els pobles del
sacsejada que quasi els féu
voltant. De seguida, Sara invocà
perdre l’equilibri.
un encanteri perquè ningú no li poguera fer mal i, ja en el cotxe,
—Què passa? —va preguntar
continuaren endavant seguides
Paola, preocupada.
de tots els amics que havien fet
—Buaahh! La muntanya està
aquell matí.
224
Antoni Rovira
Conte de fades: Qüestió de verins Autor: Alfons Navarret i Xapa
Això era i no era, un casalot aïllat
cert que llenya no els mancava,
en mig de la muntanya. De tan
i les nits d’hivern, quan es veien
lluny, els qui hi vivien a penes
obligats a refugiar-se darrere
tenien més contacte amb ningú
de les cases, un caliu molt
que quan hom queia malaltet,
amable els anava emparant i feia
o quan algú partia per sempre.
propici la narració d’aventures
També quan es produïa algun
i d’històries extraordinàries,
naixement, i el rector del poble
amb fantasmes i bandolers,
més proper arribava esbufegant
amb tempestes que tancaven la
i amb la llengua fora. A més,
gent a dins de les seues cases
molt de tant en tant, i com un
durant setmanes, amb veus
fet extraordinari, algun venedor
que venien dels racons més
ambulant els oferia la seua
insospitats, amb visitants que
variada mercaderia, estesa en
eren mags o fetillers, o bruixes
un vell llençol de lli, mostrant
que escopien sang de granota i
el seu millor somriure i amb
volaven damunt d’una granera
l’esperança d’alguna venda
quasi estrafolària... l’honor de
important, cosa que rarament
contar-les sempre corresponia a
no succeïa. Perquè el petit casal,
l’avi més gran, que ja fregava una
a penes un ravalet ancorat a un
edat que ningú no havia pensat
pujol, retenia a tres o quatre
mai de posar-li nom ni xifra. En
famílies que malvivien del conreu
ocasions especials, es referia
de les cabres, ovelles, algunes
àdhuc a la seua pròpia vida,
verdures, un parell d’arbres
quan havia estat jove, quan havia
fruitals i poca cosa més... És
fet de mariner i cap mar no havia
225
I com n’havia pogut escapar? A aquesta pregunta, sempre, sempre, deixava que un silenci espès, quasi tangible, s’anara estenent per l’habitació.
estat obstacle per les seues
sempre, sempre, deixava que
discutir-li. Perquè aquell dia,
llarguíssimes travessies per tots
un silenci espès, quasi tangible,
encara no ho sabien, haurien de
els continents imaginables i pels
s’anara estenent per l’habitació.
contar la seua darrera història...
més fantàstics, com el de l’arena
Tothom contenia la respiració.
del color de maragda, on les
Hom diria que quasi es podien
El fred era una sensació que
belles amazones eren capaces
sentir els flocs de neu que
rarament s’oblida. I no parle del
de furtar-te el cor i deixar-te
queien suaument a les teulades,
fred que sentim en dies com
amb vida, i allà tenien una filera
que el vent acaronava les pells
avui, quan una capa de glaç
de cors encara bategants, i els
tot travessant escletxes quasi ni
s’estén pertot i ens marca la pell
que aconseguien fugir amb la
imaginades. Llavors hom tenia
i ens obliga a tancar-nos a dins
vida sencera tenien la por al cos
el fred a dins l’esquena i hom
d’aquestes envellides parets que a
i un secret a les pupil·les que
solia dir que ja era tard, que ‘avi
penes si tenen força per suportar
mai no deixarien enrere; com el
necessitaria descansar, que ja
el pas del temps... En referisc
país de neus perpètues, on el gel
continuarien a l’endemà, després
a un fred molt més perillós,
sempre es cobrava el seu preu,
de la llarga jornada de treball.
un fred que hom no s’espera
un preu que molt pocs homes
Mes alguna cosa inexplicable
perquè no estem en època, els
no haurien pogut pagar mai, i
ocorregué aquella nit. I és
arbres encara llueixen el seu
si no es quedaven presoners a
inexplicable, perquè mai no havia
vestit d’un verd resplendent, els
dins de la gran muntanya, duent
passat. L’avi, com si sobtadament
homes s’espanten les mosques i
al damunt l’or i brillants que
li mancara l’oxigen, obrí els ulls.
defugen el sol, les ombres poden
aquesta produïa, amb l’esforç
Tenia una mirada viva, estranya,
tindre més valor que els tresors
immens de tantíssims que
amb una tensió que contrastava
més inimaginables... aquest fred
n’havien de quedar atrapats per
amb el seu natural tarannà rialler
traïdor, que s’apropa de sobte i
sempre... i com n’havia pogut
i bromista. Tots van quedar molt
sempre per l’espatlla, quan hom
escapar? A aquesta pregunta,
preocupats, però ningú va gosar
no hi veu, quan hom ni ho espera,
226
Hom podia notar que la tensió li prenia els muscles, que els ulls tenien una lluïssor desconeguda, que les celles emmarcaven un esguard autoritari i generós alhora,
que ocorre molt de tant en tant i
mi alguna missió desconeguda,
d’estar la seua propera paraula,
ningú no en parla perquè no n’ha
qui sap si era que el meu dia no
si hi hauria una continuació
pogut sobreviure, aquest fred, dic,
hauria arribat encara... el cert és
al relat o tot quedaria en allò
fou el que vaig sentir un dia. Si em
que jo, igual que tots els meus
indeterminat que a ningú no li
demaneu per quin motiu vaig ser
companys, tot evitant aquest foc
és permès de demanar. Però en
jo, un pobre llaurador, un jornaler
líquid que queia des del cim dels
veure el seu rostre, hom podia
que aleshores, entre un i un altre
astres, ens havíem arraulit a sota
notar que la tensió li prenia els
dels meus viatges, en una terra
d’un vell til·ler, amb unes branques
muscles, que els ulls tenien una
desconeguda i amb un idioma
que mesuraven el braç de deu
lluïssor desconeguda, que les
indesxifrable, intentant guanyar-
dels homes més forts d’aquella
celles emmarcaven un esguard
me unes poques monedes per
terra, i des d’allà ens estàvem,
autoritari i generós alhora, però,
continuar de nou navegant,
amb una felicitat senzilla, admirant
sobre tot, que no havia acabat de
estrany entre els estranys, pobre
el món que se’ns oferia només per
donar a llum, encara no del tot,
i més que pobre, que a penes
nosaltres, cantant alguna cobla
la seua història, la que semblava
podia menjar el rastre que la terra
d’orígens del tot incerts, o els més
que hauria de ser la més
deixa en ser despullada del seu
dormint, fent que la imaginació
important de totes. Els seus fills
fruit, si em demaneu per quin
fugira cap a indrets on mai no els
van fer un intent d’acabar amb
motiu hauria de ser jo l’únic que
hauria estat permesa la fugida o el
l’agonia, però ni un fil de veu
hi sobreviuria en aquella aldea, la
viatge. Fou en aquell moment que
acompanyà el seu pensament.
veritat, no en tinc cap resposta,
la vaig veure...
Lentament, com si estira la corda
ni la vaig tindre aleshores, ni crec
des d’un peu remot i negríssim,
que mai no la puga tenir, potser
La seua veu senzillament s’havia
i algun dia hom sabria que el
la sort, potser el destí, o alguna
esvaït. Els uns miraven als altres,
pou era realment la seua ànima,
mà fosca que mou aquest destí
amb una interrogació o amb un
així van començar a nàixer les
a conveniència i que pretenia de
dubte, sense saber quina hauria
paraules, unes paraules que
227
Tinc la sensació d’estar, ara mateix, en aquell indret, amb la pau aparent que anticipa la calma, que equival a la perdició de les ànimes ingènues o de les que per orgull no volen adonar-se que alguna cosa està a punt de canviar.
semblaven dites per algú que no
indret, amb la pau aparent que
profunda, quan l’ànima defuig el
era ella, per algú que el posseïa,
anticipa la calma, que equival
cos i es transforma en fragilitat,
per algú que, des d’algun indret,
a la perdició de les ànimes
en ésser més lleuger que l’aire.
hauria d’haver pres possessió
ingènues o de les que per orgull
Des d’aquest estat, però, era
del seu tresor més valuós i ara
no volen adonar-se que alguna
capaç de sentir absolutament
l’obligava a prosseguir, a anar
cosa està a punt de canviar. Jo,
tot el que aniria ocorrent al
més lluny que mai, a passar la
que desconeixia completament
meu voltant. Com la xerrameca
llinda del tenebrós i desconegut,
els costums climatològics
despreocupada s’hauria parat de
i abocar el rostre, i notar la
d’aquelles terres, vaig intentar
colp, com l’airet es feia estantís,
sensació amarga de qui s’anirà,
demanar els meus companys
com el sorollet de l’aigua en
no perdent, sinó esmicolant,
ocasionals si aquella boirina
colpejar les pedres en una
desintegrant, desfent en
que acompanyava el rierol era
petita caiguda esdevenia cruixit,
quelcom que a penes no tenia
normal, si acostumava hom a
s’aturava, i també tot moviment,
ni presència ni passat... així, les
notar una sensació com de fred
i amb ell àdhuc el temps. En
paraules més que emplenar,
durant el breu descans, si les
aquell precís moment vaig ser
dibuixaven un buit, el buit que
fulles del til·lers tenien l’habilitat
conscient que l’hivern havia
seria el seu record més dur, el
de transformar la seua humitat
eixit des d’una mena de forat
més punyent, el que sempre
habitual en tendres tels de glaç,
extraordinari i estava envaint
haurien d’intentar apartar de les
si... però vaig ser incapaç, com
i ocupant l’espai, com si un
seues ments, cosa que sabien
si la veu haguera deixat de ser
exèrcit arrasara el camp enemic,
hauria de ser impossible.
meua, com si algú molt poderós
cremant les tendes, les cases,
No... no sabria dir exactament
dirigira les meues petites forces
deixant un rastre d’aniquilació,
què fou, ni quina forma tindria...
envers la immobilitat més
de destrucció al seu darrere. El
És estrany, però tinc la sensació
absoluta, un estat que a penes
blanc havia esdevingut el color
d’estar, ara mateix, en aquell
no es podria diferenciar de la nit
primigeni de la mort. Llavors,
228
se’m va present al davant. Seria
vam començar a enlairar-nos.
neu, com la dama que embruta
impossible descriure el seu
Com estava mirant al terra, vaig
amb glaç el destí de totes les
rostre, per deformat, per ert,
poder descobrir que aquell
criatures que mai tindrà al seu
perquè el fer un petit esment
hivern no hauria cobert del tot
abast. Encara que no sempre
em fa mal per tot el cos, com
la comarca, sinó que a penes
ha estat així, i tu estàs destinat
si em punxaren mil agulles de
dibuixava un camí entre el verd,
a escoltar la meua història. No
foc roent, però sí que puc dir
i així apareixia de sobte i en
sé si els teus muscles, si la teua
que la mirada, els seus ulls
aquell bon punt s’aturava. La
pell, si els nervis, els records,
sense nineta, es van fixar en
resta, per mi, fou nit. Entreveure
la consciència, l’alè que et
els meus, molt, molt de temps
les ombres i formes desfent-se i
permet existir podran suportar
em miraren, em van interrogar
poca cosa més. Hi hagué, això sí,
les paraules tan terribles que
preguntes que jo desconeixia,
una història per dir, una història
hauran de notar, però aquest
van passejar-se per la meua
que calia que fos recordada, i
dolor és necessari perquè el
ment, van caminar pels rierols
especialment recordada per mi.
destí continue avançant. Ets tu
de llum fumada que les paraules
Millorment, escrita amb foc de
la meua esperança, tu la meua
dibuixen a dins nostre abans
fred a dins de mi, i adormida
única esperança des que el fat
de poder-les dir. I vaig notar
fins que arribara el moment, i el
remot m’hagué pogut vèncer
estranyesa, quasi inquietud, fins
moment és aquest, és l’ara...
i condemnar a la pitjor de les
que va comprendre. Fou així
humiliacions possibles. Perquè
que, sense moure un sol dit, féu
Aquesta veu que sents és la nit,
aquesta dama grotesca, que
que el meu cos levitara i el deixà
la nit horror que empresona les
provoca aversió, el més gran
al damunt d’un fust de roure,
ànimes i les transforma en gel. Tu,
dels rebuigs, no sempre va ser
punxegut, tan aspre com que
estranger, no em coneixes, com
així. Hi hagué una època que
la pell s’obria al frec mínim, a la
no em coneix ningú, però hom
la terra era tota ella un jardí,
menor aproximació. Després,
es refereix a mi com la bruixa de
i l’harmonia regnava entre
229
els distints regnes, tots ells
paren de filar el fil que marca
desconeguts pels humans. Hi
cadascuna de les vides, et diré
havia, per aconseguir guardar la
que, cansats d’intentar aconseguir
pau, les dames guardianes, les
la victòria per les armes, i seguint
bruixes blanques, que miraven de
el consell del drac més vell i
sotmetre tot rastre de maldat, de
més pèrfid, havien intentat de
restablir l’equilibri, tan fràgil, tan
canviar l’estratègia, i aprofitant
preuat, contra la terrible amenaça
una trobada casual amb una de
dels dracs. Era foc contra llum.
les bruixes més joves, ell, entre
Durant mil·lennis, aquesta lluita
afalacs i lamentacions, li anà
havia estat proporcionada, i el
estenent un fil enverinat al voltant
nostre control sempre havia
del seu cor tan tendre. Ella, ai,
pogut acabar amb el risc que
no va saber que era víctima d’un
el foc damnara la bellesa que
atac que esdevindria mortal. Fou
s’estenia per tot el regne. Jo, però,
com insinuar com d’injusta era
no sospitava que la veritable
la vida, que ella, ai las, tan bona,
lluita no estava succeint en la
tan noble, tan bella, es veiera
superfície sinó ben a dins dels
rellevada a una situació residual,
sentiments. Aquesta veritat em
a l’abandonament, a la manca
fou revetlada, però quan ja era
de reconeixement per tot el que
massa tard, i per causar-me el
feia... i com ella, tantes fades que
major dels patiments, el de la
mai no podrien regnar, tastar la
inutilitat perpètua. En poques
dolçor d’enlairar-se per damunt
paraules, perquè el temps que
de les fulles, de veure l’adoració
tenim és escàs, i les parques no
com que totes les criatures
230
la podrien mirar... ella, però,
ser això?, però al seu cor havia
semblava resistir encara aquest
nascut ja la fosca esperança, i
engany... potser no qualsevol
el drac, després de fer-se molt
criatura -féu ell-, potser d’alguna
pregar, li revelà la condició...
en particular, que per decisió
tan sols en la sisena lluna del
suprema no t’és permès de sentir
mes que les fulles dels til·lers
a prop... fou llavors que llegí als
s’obren al màxim, en aquell
seus ulls les llàgrimes vessades,
precís moment caldria fer beure
els precs fets i sempre en va, el
d’un beuratge màgic a totes les
fatal enamorament d’una criatura
bruixes que viuen al bosc, i en
humana, algú que mai no la
especial a la bruixa suprema,
podria veure, per qui ella tan sols
i fet això... no hauran de patir
era un conte per dir als infants
cap mal? -digué ella, en la seua
durant les nits de lluna plena,
malintencionada ingenuïtat-,
a penes un fet que ni tan sols
perquè no m’ho podria perdonar
podria existir, i el seu amor era
mai que això passara... que va,
tan pur, i les seues llàgrimes no
si del que et parle és més que
haurien de caure sense una tal
innocent, a penes té la força de
recompensa... i com? -preguntà
fer veure el patiment, d’adormir la
ella, encara que al moment notà
consciència tan sols uns segons,
que alguna cosa havia començat
i durant aquest breu espai de
a canviar, com una mena de
temps, tu li hauràs de parlar del
tremolor, un res molt petit que
teu amor pur, de com et desvius
li premia el pols i la subjugava,
per fer real el sentiment que
lenta, molt lentament- com podria
et persegueix des de sempre, i
231
Fou llavors que llegí als seus ulls les llàgrimes vessades, els precs fets i sempre en va, el fatal enamorament d’una criatura humana, algú que mai no la podria veure, per qui ella tan sols era un conte per dir als infants durant les nits de lluna plena,
més tard?, més tard despertarà
de prendre... llàstima que no
dracs, que havien estat esperant
i a poc comprendrà que no t’ho
en tingué prou, i a mi a penes
l’ocasió tant, començaren un
pot negar, que tu i l’humà esteu
em donà la meitat, perquè cada
atac devastador que a penes
destinats a viure junts, a fer un
gota contenia destil·lada la mort
comptà amb una mínima defensa.
camí ensems, on la felicitat siga
de les morts, i totes elles feien
El nostre món ja era seu. A la
un cel clar sense cap crepuscle...
un conjur del qual no es podria
jove bruixa, la transformaren
havent dit això, va desaparèixer,
despertar mai. Un colp totes,
màgicament en humana, a fi que
deixant la petita bruixa en mig
excepte ella, vam prendre, vam
veiera, des de la seua talaia, com
dels pensaments més terribles,
notar com els cossos esdevenien
si fos una boja, un univers que
una lluita esclatava amb les seues
pesats, com qui no foren nostres,
era vetat a la resta de persones, i
emocions i la raó, i una li deia que
i ella, pressa de la necessitat de
encara que arribà a casar-se amb
res dels dracs podria dur a res
fer real els seus plans, vingué
el seu jove, prompte veié que
bo, però l’altra pensava que era
corrents a dir-me la mostra del
l’havia idealitzat, que no era com
el seu dret a una felicitat negada,
seu amor vertader. El que ella
ella esperava, sinó una persona
un colp i un altre, que preferiria
no sabia era que jo a penes
simple i sense pretensions, i
la mort a renunciar a ell, perquè
havia tastat un glop mínim. Glop
la càrrega de consciència l’anà
ell era la cosa més bella que mai
que tindria, amb tot, funestes
enfonsant fins que li arribà el
no hauria de sentir. En aquella
reaccions en el meu cos. Quan em
moment del seu darrer sospir.
trista nit prengué la decisió i
començà a parlar, fent un esforç
Pel que fa a mi, veient com
durant el banquet que les bruixes
vaig preguntar-li que què havia
estava no em van considerar
acostumàvem a fer per celebrar
fet, i ella, veient que alguna cosa
cap perill i decidiren conservar-
un altre dia en pau, ella, fent
estranya estava passant, es vingué
me amb vida, però a fi que no
que no, com qui mira a un altre
a terra i m’ho va contar tot. Va
poguera conspirar contra ells,
costat, vessà unes poques gotes
tindre a penes temps per fer-me
em van llançar un malefici, i així
a dins de les copes que hauríem
un resum molt breu, perquè els
tot el que estiguera en contacte
232
233
serà el moment del teu darrer alè, i aquest alè de mort significarà també un alè de vida, i així mort i vida aniran lligats en aquest conjur meravellós que estic a punt de posar a dins teu. amb mi, allà on la meua mirada,
perquè serà el moment del teu
els meus sentits arribaren, tot
darrer alè, i aquest alè de mort
quedaria convertit purament en
significarà també un alè de vida,
gel, donant nom al blanc que
i així mort i vida aniran lligats
abans havia simbolitzat la nostra
en aquest conjur meravellós
puresa... però hi havia una petita
que estic a punt de posar a
esperança, i era que algun dia,
dins teu. Abans, però, caldrà
tota el til·ler màgic, algú poguera
que avises als teus, perquè els
tindre l’esperit preparat, que
dracs, que intueixen el perill que
estiguera predestinat a conservar
se’ls apropa, intentaran de fer
la memòria i sobrevisquera a
malbé els meus plans. Potser
l’atac letal del fred... i sembla que
no podran entrar a dins la casa,
ha arribat el moment, perquè
però si hom obri una finestra, o
a dins de tu hi dipositaré una
una porta, la seua vida i la teua
llàgrima màgica, i quan sigues
hauran acabat de colp, i tota
lluny, quan haja madurat, ella serà
esperança haurà acabat, àdhuc
la nova bruixa blanca que, de nou
la dels homes, perquè un colp
poderosa, podrà tornar a imposar
dominadors del nostre univers,
l’harmonia al nostre antic regne.
no tindran cap obstacle per apropiar-se del vostre. Llavors,
I com sabré que ha arribat el
em féu dormir i vaig somiar que
moment? -vaig demanar-li, i
una ànima pura en travessava
ella em va dirigir una mirada
amb un raig de llum i, de sobte, a
que s’aproximava molt a una
dins meu hi havia una presència
tendresa enlluernadora-;
nova, una escalfor que m’hauria
234
d’acompanyar per la resta
no obriu cap porta, finestra o
les flames, i es prepararen per
de la meua vida, només que
porticó si realment considereu
una nit com mai no havia estat
disfressada i un punt esvaïda.
la vostre vida com un tresor, i
vista. Les ombres no tardaren
la de la resta dels que estem
en trobar el camí cap a la casa
En despertar, vaig adonar-me
ací. De fet, aquesta nit, que serà
principal. Mes, estranyament,
que no havia somiat. Encara
llarguíssima, l’haurem de passar
van veure com un conjur els
que estava al mateix lloc que
tots junts, i no serà fins l’alba que
impedia de penetrar a dintre.
quan m’havia adormit, el gel
el perill haurà finit. M’ho haveu
Aquelles fustes aparentment
continuava ocupant-ho tot, i
de prometre, per favor, és l’últim
tan fràgils esdevenien grosses
el tel de mort sí que era real,
que us demane...
muralles contra les quals no
massa real com per creure en
tenien res a fer. Aleshores, van
una casualitat. Vaig fugir d’allà,
En aquell moment, semblà que
llançar la seua fúria, feta de vent
sense esmentar mai aquest fet
perdé la consciència. Tots es
i de gel, contra les parets, que
i, a força de viatjar, els nous
van sentir molt cansats i, alhora,
van començar a cruixir, a parlar,
records i vivències van substituir
no sabien si les seues paraules
a contar històries de tota mena,
als antics, fins que aqueix dolor
eren un reflex de la realitat, un
amb veus tan vives que eren
romangué tan lluny que creia
perill que els amenaçava, o una
capaces d’encisar o de posar la
que ja no estava a dins meu. I
història més de les que sovint
por al cos més valent... un d’ells
ací acabaria la meua història si
havien sentit dir al vell... Amb
recordà una vella història que
no haguera estat perquè avui és
tot, i seguint els consells dels
l’avi havia dit feia anys, sobre un
el moment que tot va a passar...
més grans, van decidir fer cas.
capità de mar i unes sirenes, i
per això, perquè teniu el destí
Aproparen tots els matalassos
com s’havien tapat les orelles a
de la humanitat a les vostres
al mig de la cambra principal,
fi de no naufragar, i així van fer
mans, només us demanaré una
posaren bona cosa de llenya, no
tots ells... la remor encara fou
cosa, que passe el que passe,
fos cas que el vent acabara amb
més forta, però ells s’agafaven
235
de les mans i intentaven tancar els ulls i adormir-se, com si no existira un exterior, un perill, una amenaça, i que només unes parets, fràgils com paper de seda, els separaven de la claudicació... els minuts anaren esdevenint hores, i les hores dies, i semblava que no anava a acabar mai, però els dracs molt bé que sabien que no tenien cap poder sobre el temps, i que a cada colp els seria més difícil derrotar del tot el darrer reducte de les bruixes blanques. Per això fou que van fer el seu moviment més arriscat, el més lúcid, i es van aparèixer en forma de somnis, i van començar a oferir tota mena de riqueses, de poder, de bellesa... Era en va, perquè ells desconeixien que l’únic que un d’aquells homes desitja és la pau del seu paisatge, una vida tranquil·la, una senzillesa en el
236
viure, i poca cosa més... Però hi
se sabien triomfadors, es veien
la seua cua. Estava tan decidit a
hagué un moment delicat, quan
acabant amb la darrera bruixa,
fer realitat el seu acte de revenja,
el més petit de tots, mogut per
amb tots els que havien gosat
que no s’adonà del silenci a
la curiositat, i no sent conscient
reptar-los. Fou tan gran el desig,
fora, que no veié com la llum
del perill que tenia tan a prop,
que aquest pensament també li
canviava. Que no llegí als ulls del
aprofitant que els altres dormien
arribà al nen. En aquell instant,
vell i no endevinà la por, sinó
es va apropar a la porta...
veié clar el seu error i intentà
una trista melangia, la de qui sap
inicialment no pogué obrir,
tornar a tancar, encara que fou
que els seus dies s’acaben, però
perquè era massa petit, i a penes
en va. Una empenta de fred el
que ha fet realitat el seu destí. I
tenia força, però una veu interior
feu caure i el porticó romangué
llançà les urpes contra la petita
li anava dient què havia de fer,
obert. Ell resta com de pedra,
bruixa que s’anava formant
com un dictat d’una lliçó antiga,
glaçat de por. Només el vell, l’avi,
damunt la taula, mes van passar-
i aproximà una cadira i ja estava
que ho havia vist tot, romania
li per damunt, sense ni tan sols
a prop del porticó que hi havia a
en una rara placidesa. Ell sabia
arribar a fregar-la. En un intent
dalt de tot, perquè passara l’aire
el que no sabien les feres, que
desesperat, i sense entendre
en les nits de calda d’estiu... i
el temps passa per tots, que no
encara res del que ocorria,
encara que tenia dubtes, la veu
es pot controlar, i que les coses
intentà llançar un terrible colp
que sentia a dins li anava dient
acaben ocorrent com estan
de foc, però un intens xiulit envaí
coses tan dolces, tan belles,
escrites. I en el moment que
l’habitació, abans de tornar a
tan màgiques i meravelloses,
el primer drac penetrava, amb
regnar un pesat silenci. Potser
que no es va poder resistir i,
desig, per aquell minúscul forat,
no arribà a ser conscient mai
lentament, va poder superar
el primer raig de l’alba travessava
que la llum havia anat fent-lo
la feble resistència del ferro.
a una velocitat inimaginable el
transparent, i que a penes tenia
Només calia obrir la fusta i
bosc i queia, com un delicat floc
la consistència de la llum quan
mirar. Obrir i mirar. Els dracs ja
de neu, damunt d’una escata de
dona color a les formes... potser
237
Només el vell, l’avi, que ho havia vist tot, romania en una rara placidesa. Ell sabia el que no sabien les feres, que el temps passa per tots, que no es pot controlar, i que les coses acaben ocorrent com estan escrites.
sí, que en el darrer moment
Eren, però, persones humils,
només l’ànima beu i assaboreix.
veié com els somnis esdevenien
senzilles, i la seua vida calia
Mentre a fora, altres bèsties
un lent i pesat fracàs. El fet és
que continuara. Temps més
intenten tot sabent que es en va.
que el dia arribà i amb ell els
tard, amb un altre vell com a
Que cap porta haurà d’obrir-se.
cants dels petits ocells que
narrador, els recordaria la nit
Que cap porta haurà d’obrir-se
fan, al bosc, el seu particular
assenyalada, però seria tan sols
mai. Mentre la neu continuarà
salut al dia. Un a un anaren
una història més.
caient. I conte contat... la seua
despertant, els habitants de la
veu era ja un sospir. I així ens
muntanya. El menut, amb tanta
Una història més com la que
adormíem, un a un, esperant
poc, s’havia adormit, i respirava
ara jo, que he esdevingut el vell
la reparació del somni, el petit
pesadament... per sort, tot
entre els vells, us puc contar
pas que condueix cada moment
allò hauria de quedar com un
ara. Perquè hi ha nits que
cap a la màgia..., conte acabat.
somni. O és possible que fos el
parlen, quan la neu amenaça
Fou una veu que li arribà des de
darrer gest de la bruixa, que li va
amb menjar-se la sang de dins,
dins. Ell sabia qui era, mes no
escriure a dins les pupil·les una
que convé quedar-se molt
calgué dir el nom. El nom etern
història que, algun dia, hauria de
quiet mentre que la vida, a fora,
i atemporal que des de dins
recordar... Molt silenciosament,
senzillament passa, i no escoltar
ens acarona. I la nit esdevingué
van parlar de la nit, van dir que
els monstres, sinó el petit frec
somni i encara molt i més.
si el vent, el foc, els somnis,
que les bruixes blanques van
i només, com qui de sobte
dibuixant-nos a la pell, com
recorda, trobaren el cos del
petits frecs molt suaus que ens
vell. Un llarg somriure cobria el
fan adormir i somiar somnis
seu rostre. Un rostre rejovenit,
blancs que no recordarem,
atemporal, que a penes parlava
però que sabrem petits, amb
dels anys que podria tindre.
la felicitat d’una poca cosa que
238
Alfons Navarret i Xapa
La bruixa Clotilde Autor: Josep Antoni Fluixà En homenatge a El meravellós màgic d’Oz
Clotilde era una bruixa molt
Clotilde avançava sobrevolant
viatgera. Era una bruixa rodamón.
a ras de sòl aquella superfície
Una bruixa acostumada a fer
de pols que s’estenia al llarg de
viatges llargs i freqüents. Com
quilòmetres i quilòmetres. Al seu
viatjava amb facilitat gràcies a la
pas s’alçava un núvol blanquinós
seua granera voladora, no perdia
que tardava en dissipar-se.
cap ocasió de conéixer països nous. Al cap d’unes hores, la bruixa I en un dels seus viatges, visità les
començava a cansar-se de tanta
Terres de l’Oest. Eren unes terres
monotonia. Però, per sort per a
diferents a les que coneixia. Però,
la nostra història, quan Clotilde
acostumada com estava a la gran
pensava ja alçar el vol veloç i fugir
diversitat dels territoris pels quals
cap a un altre lloc, divisà en l’horitzó
travessava, no s’estranyà gens
llunyà un poblat situat al peu d’una
dels colors tan rojos i grocs que
serralada de muntanyes.
dominaven el paisatge. Sentí curiositat i s’hi apropà. Al Aquella era una terra àrida
voltant de les cases es veien
i seca. L’aigua, sense dubte,
alguns arbres i algunes plantes,
escassejava i, per això, no es
però l’aridesa del terreny
veia a penes vegetació per cap
continuava sent la mateixa.
racó. Només, de tant en tant, algun matoll mig esmortit o un
La bruixa Clotilde observà de
cactus menut. De fet, era un
seguida l’aspecte trist de les
autèntic desert.
persones que veia caminar. A
239
penes es parlaven les unes a
dins d’una casa i tancà la porta.
Ací no podem llaurar ni conrear
les altres i la miraven de reüll
Però Clotilde no es deixava
la terra, no podem pasturar
amb estranyesa i, sobretot,
vèncer a la primera i caminà fins
animals. No hi ha a penes aigua.
recel. Per això, no s’estranyà
que arribà a la plaça. Buscà amb
- I en què treballen? Si es pot
que ningú no se li acostara per
la mirada la taberna i s’hi dirigí
saber? -insistí la bruixa Clotilde-.
donar-li la benvinguda.
amb pas ferm.
- Treballem tots en la mina. Uns més que altres. Jo ja sóc molt
Però, com a la bruixa Clotilde
En l’interior, l’ambient era fosc i
major i ja no em volen ni per a
li agradaven molt els reptes,
feia l’olor ranci dels vins dolents.
carregar sacs. Però tots estem al
aturà una dona que passava i li
Només hi havia una taula
servei del Gran Senyor.
preguntà:
ocupada per un vell. La bruixa
- El Gran Senyor? -preguntà
Clotilde l’observà mentre el vell
Clotilde sorpresa per aquella
- Bon dia, bona dona! Em podria
obria els ulls i es fixava també
expressió tan anacrònica, tan
dir on puc descansar i menjar un
amb ella.
d’una altra època més antiga.
poc?
- Sí, el Gran Senyor! Un homenet
- A la taberna de la plaça! Però, si
- Bon dia! -saludà amb educació
diminut que, no obstant això,
em fa cas, li recomanaria que no
Clotilde-.
ens té a tots aterrits i submisos
es detinguera i que passara de
- Bon dia? -preguntà el vell
perquè té ensinistrat un gran
llarg. No és aquest un bon poble
visiblement alterat-. Ací, en aquest
drac de foc que ens esclavitza.
per als forasters.
poble, no hi ha mai dies bons!
Si no li fem cas i ens neguem a
- I això per què? -indagà la bruixa
treballar a la mina, ens envia el
La bruixa Clotilde es quedà
amb curiositat-.
drac de foc i ens crema les cases.
sorpresa per la resposta, però no
- Perquè estem tots maleïts!
I no deixa tampoc que ningú se’n
pogué aclarir res més. La dona
Estem condemnats a viure en
vaja del poble.
desaparegué de seguida. Entrà
una terra que no dóna fruits.
- Però això és injust i il·legal!
240
241
Jo sóc una bruixa, la bruixa Clotilde, i sóc una viatgera rodamón. M’agrada conéixer països i gent de tot arreu. I, sempre que és necessari ajude a solucionar problemes. -exclamà la bruixa Clotilde. - Sí, però això a ell li importa poc! El Gran Senyor només es vol fer ric amb el carbó que li extraiem de la mina i que ven en les ciutats més riques de l’est. Clotilde mirà compassiva el vell i tractà de consolar-lo: - Jo sóc una bruixa, la bruixa Clotilde, i sóc una viatgera rodamón. M’agrada conéixer països i gent de tot arreu. I, sempre que és necessari ajude a solucionar problemes. - El nostre problema, per desgràcia, no té solució. En aquell punt, la conversa es va interrompre, perquè, de sobte, entraren a la taberna molts homes i dones amb aspecte cansat. Venien, amb tota seguretat, de treballar
242
perquè portaven pics i pales. I
La bruixa Clotide s’hi dirigí ràpida
El Gran Senyor s’enfurismà i
també perquè portaven la roba
com un llamp i, davant la porta,
amenaçà la bruixa Clotilde i tot
empolsegada, les mans i la cara
cridà amb força:
el poble amb el seu drac de foc.
ennegrides i, fins i tot, els cabells bruts de pols.
I, de fet, desaparegué un instant - Vull parlar amb el Gran Senyor!
del balcó i tornà a eixir amb un estrany aparell que posà en
Clotilde se n’eixí de la Taberna.
Al cap d’uns de segons, aparegué
funcionament amb una palanca.
Havia pres la decisió d’ajudar
en el balcó principal un home
els habitants d’aquell poble. No
realment xicotet. Pareixia, de
L’aparell emeté uns sorolls
podia permetre la tristesa d’unes
fet, un nan. La seua alçada,
mecànics i rítmics. I, de sobte,
persones sotmeses a l’explotació
evidentment, no s’adequava gens
aparegué un drac horrible
d’un senyor injust i egoista.
amb l’actitud altiva i desafiant
sobrevolant el poblat. La bruixa
que mostrava.
Clotilde l’observà amb atenció i li
Per això, instintivament, se’n
detectà alguna cosa rara. No era
pujà a la granera voladora, alçà
- Què voleu? I per què crideu
un drac com els que havia conegut
el cap i, amb la mirada, tractà
tant? Com vos atreviu a alterar el
en els seus viatges, sinó una
de descobrir la casa d’aquell
meu merescut descans?
màquina voladora lletja i sinistra.
homenet presumptuós que
es feia dir Gran Senyor. No li
Però Clotilde no es va acovardir
No obstant això, espantava
costà gens identificar-la. De fet,
i insistí. En un tres i no res,
com si fóra un drac i la gent del
destacava visiblement entre totes
sense deixar que l’homenet li
poble, en sentir els crits d’aquella
les altres. La seua alçada era
contestara, li exposà totes les
bèstia, va començar a córrer.
superior i la façana tenia una rica
queixes i totes les injustícies que
Cadascú es resguardava allà on
i variada decoració. En realitat,
els atemorits habitants d’aquell
es creia fora de perill.
més que una casa era un palau.
poble no s’atrevien a dir-li.
243
El drac començà a llançar
s’abraçava i ballava, mentre es
contestació del nan. Se’n pujà a la
flamerades de foc per la boca
mullava la roba i els cabells.
granera i alçà el vol, sobrevolant
i a encendre tot allò que veia,
per damunt dels caps de la gent.
mentre el Gran Senyor somreia
El Gran Senyor, que cada vegada
Rebia besos en l’aire i moltes
satisfet. Però la bruixa Clotilde ni
semblava més menut, era l’únic que
salutacions. Ella també saludava
s’immutà. Mirà fixament els ulls
feia cara d’enfadat. Una cara que es
i escoltava per tot arreu repetida
de l’homenet malvat i, colpejant
transformà en desesperació quan
una i altra vegada la paraula
a terra el pal de la granera,
va veure com el seu drac es desfeia
«gràcies», «gràcies».
pronuncià un conjur:
mullat per l’aigua.
De totes les seues aventures,
- Per totes les granotes, per tots
I amb el drac vençut i despenyat
aquella havia sigut, potser,
els gripaus! Que bufe el vent! Que
a terra, tot el món va començar a
l’aventura més fàcil de resoldre.
vinguen els núvols i l’home del
cridar en contra del Gran Senyor.
Sospirà profundament i,
sac! Que descarreguen gotes i
satisfeta, abandonà per sempre
rellamps! I que la terra bese el cel!
La bruixa Clotilde mirà l’homenet
el paisatge rogenc i àrid de les
i li digué:
Terres de l’Oest.
I més prompte dit, més prompte fet. Els cims de les muntanyes
- Ara el teu engany s’ha acabat!
s’ompliren de núvols negres
La gent ja no et té por. Hauràs
carregats d’aigua i començà
de canviar d’actitud i demanar
a caure una pluja intensa i
perdó per tot el que els has fet
insistent. Ni els més vells del
durant tants anys.
poblat recordaven haver vist mai tanta aigua junta. L’alegria
Però Clotilde, aventurera com
s’apoderà de la gent. Tot el món
era, no s’esperà a escoltar cap
244
Josep Antoni Fluixà
La bruixa Esclarmonda i el drac Marçau Autor: Miquel Català
Comtat de Foix, segle XIII,
muntanya escarpada on saltaven
primer terç.
les cabres, el riu ample i cabalós d’aigües cristal·lines, la cova dels
Això era i no era un petit comtat
orsos...
medieval, a l’anomenada Terra d’Oc, on vivia una jove donzella,
Un dia Mondeta marxà a caminar
de nom Esclarmonda de Foix,
per la senda dels ases, per on
Bigorra i Barcelona i Trencavell
solien transitar mercaders i
de Carcassona i Besiers, més
viatjants, a plena llum del dia,
coneguda per Mondeta. Ja sabeu
que de nit feia por. Feia bon dia,
que a la gent humil no li agraden
era primavera avançada, quasi
aquests noms tan llargs de les
a tocar de l’estiu, i per aquesta
famílies, i a ella, sempre li havia
senda paral·lela al riu s’escoltava
fet gràcia aquest diminutiu
tot un esclat de vida: piuladissa
afectuós de Mondeta.
d’ocells, parrupar de coloms, raucar de granotes, l’udol de les
Des de ben petita li agradava
òbiles, els brams dels ases...
jugar amb els seus amiguets pels carrers de la vila i pel bosc dels
Però veieu que Mondeta
afores, i gaudir del meravellós
escoltà un crit o un soroll que
espectacle que li oferia la mare
abans mai no hi havia escoltat,
natura. Sabien on trobar el
i provenia d’uns matolls una
cau de raboses, els nius dels
mica allunyats. Al costat de les
falcons, el prat de la clariana
garrigues semblava bellugar-se
on pasturaven les ovelles, la
alguna cosa, oïa com un plany
245
o un lament, com el plor d’un infant. Vés per on que la nena, bondadosa com era i de cor gran, guiada un poc també per la curiositat, sense pensar quin perill la hi podia esperar, caminà unes passes en aquella direcció. Quina gran sorpresa s’endugué la nena en descobrir un petit drac abandonat, que semblava que acabava d’eixir de l’ou, i allí estava solitari i desvalgut. Ella que sempre havia pensat que els dracs no existien, que formaven part d’històries antigues i contes de països llunyans! El petit drac gemegava, malferit, llatzerat, famolenc, tremolós. Feia pena i molta llàstima! Mondeta s’agenollà al seu costat i l’observà, intentant comprendre què li devia haver passat, pensant què podia fer per ell. S’apropà al riu i li portà
246
aigua per beure, i amb un drap
Son pare, en Roger Bernat I,
cigales, llobarro amb carxofes,
humit li refrescà la cara i el coll,
comte de Foix i governador
xulles de corder amb ou caigut
també alguna petita nafra. El
de Provença, homenot gros i
i creïlles, i com era tan llépol,
drac petit obrí els ulls, i en un
d’excelsa bonhomia, no es resistí
quasi sempre repetia de postres
gest d’agraïment assajà de fer un
molt i aviat accedí de complaure
i gelat de molts sabors, de nata,
somriure, però immediatament
la seua filleta.
de maduixa, de vainilla i de
perdé el coneixement.
xocolate sobretot. L’havien instal·lat a la cambra
Marçau, que és el nom que més
de la torre, el lloc més elevat
Tan fadrí es féu que en quatre
tard li posà Mondeta al seu amic
de la vila, que havia servit de
setmanes ja no cabia al llit i
drac, despertà al cap de set
guaita en temps d’hostilitats
dormia en terra, i en poc més
dies. Havia lliurat una important
amb els francs. Marçau obrí els
treia una orella per la finestra
batalla a vida o mort, i finalment
ulls i intentà posar-se dret, però
i la cua pel balcó. I les ales,
l’havia guanyada. Obrí els ulls i
encara no tenia forces suficients.
quan les desplegava, omplien
veié una nena que li parlava, li
Mondeta passava més hores a
parets i sostre de la cambra,
cantava cançonetes i l’abraçava.
la torre que a qualsevol lloc de
com si estigueren dins d’una
Així havia estat durant set dies i
la casa. Eixia poc i els amiguets
tenda de campanya. No cal
set nits des que eixí a la senda i
anaven a veure’ls a palau, que
dir com de bé s’ho passaven
demanà ajuda a un carreter que
ara ella no podia, que havia de
Mondeta i els amics jugant amb
es dirigia cap a Foix. El pare de
tenir cura de Marçau, alimentar-
en Marçau, qui reia molt quan
Mondeta no hi era molt d’acord
lo i mimar-lo, que havia patit
li feien cusquerelles, i un dia,
de donar allotjament a un drac
molt, per ser tan petit. Poc a poc
de tant que rigué, se li escapà
al petit palau on vivien, però
anà guanyant pes i fent-se fadrí,
una flamarada de foc que quasi
ella li ho pregà tot posant una
que tenia bona gana i menjava
cremà els llençols i la tauleta.
de les millors cares de llàstima.
de tot: arròs melós, gambes i
247
Els bons homes o bons cristians, que era el nom que rebien els cristians càtars o albigesos, foren acusats d’heretgia, perseguits, tancats i cremats en la foguera,
Anava sent hora de canviar-lo
una sèrie de massacres en
d’estança, i així ho feren, a partir
algunes viles importants, i una
del dia que alçà el vol des de
persecució dels germans de fe
dalt de la torre i meravellà tots
cada vegada més asfixiant, fins
els xiquets d’aquella terra. Ja era
arribar els temps de la Inquisició.
tan gran que no cabia en cap
Els bons homes o bons cristians,
cambra, aleshores decidiren que
que era el nom que rebien els
dormiria a la plaça Major, i els
cristians càtars o albigesos, foren
dies pluja, sota un cobert que
acusats d’heretgia, perseguits,
hi havia per a les nits de festa a
tancats i cremats en la foguera,
la vila. Marçau i Mondeta eren
pràcticament exterminats aquells
amics inseparables, i el poble
que no hi van poder fugir.
vivia dies feliços. Foix i Montsegur foren els Però un dia d’aquells dies les
darrers bastions de la fe cristiana
coses començaren a canviar
càtara occitana, i Mondeta,
pels habitants del País d’Oc.
Esclamonda, la filla del comte de
Els interessos expansionistes
Foix, fou feta presonera acusada
dels veïns del nord, els francs,
de bruixeria per la Inquisició,
que volien les seues terres,
i condemnada a morir en la
aliats amb les forces dels
foguera. El drac Marçau també
croats enviades per un Papa
fou nugat a la plaça, com una
que no veia amb bons ulls com
prova més de la bruixeria de
practicaven la religió cristiana
Mondeta. Dies tristos pel País
en terres càtares, provocaren
d’Oc. La jove donzella que era
248
Mondeta no entenia per què
intent de rebel·lió o d’alliberar
francs ja no s’hi atrevirien. Altres
passava tot això, ni quin dret
els condemnats. Dugueren
fugiren a refugiar-se a Monsegur,
tenien de fer aquelles massacres
Marçau davant n’Esclarmonda,
fortalesa inexpugnable.
en nom de la creu de Crist, ja
i el feren rabiar, li clavaven
que ells practicaven la seua fe el
llances en la pell per enfadar-
Per la història sabem que el
més fidelment que podien. No
lo i que tirara foc per la boca.
País d’Oc ja mai més no tornà
ho entenia. No ho entenia!
Però Marçau la reconegué i no
a ser igual, i perduren antigues
estava disposat a deixar que
llegendes que diuen que la jove
S’apropava el dia de les
ningú li fera mal. Girà el cap cap
Esclarmonda aconseguí escapar
execucions, i l’inquisidor tingué
al costat, i llançà foc contra les
del setge a Montsegur: Mondeta
la brillant idea de fer encendre
cordes que el nugaven. D’un
s’envolà convertida en una
les fogueres dels que anaven a
bot s’alçà i desplegà les seues
coloma blanca, acompanyada del
cremar amb el foc del drac, per
enormes ales. Ni mil, ni deu mil
drac Marçau, i asseguren que
després cremar-lo a ell també. I
soldats tindrien bastants forces
s’endugué el Sant Grial ben lluny
així es disposà tot. I arribà l’hora!
per subjectar-lo. Llançà algunes
d’aquells invasors que havien
Mondeta i altres dones acusades
flamerades contra inquisidors
perseguit els càtars cristians de
de bruixeria, i altres acusats
i soldats, i tots eixiren corrent.
la Terra d’Oc.
d’heretgia, eren tots nugats a
En aquell moment, i abans
un pal al mig de la plaça, i als
que tornaren amb reforços,
seus peus tot de feixos de llenya
els amics de Mondeta i altres
Guillem de Belibasta
ben untats de greix i altres
veïns s’afanyaren d’alliberar-
Sant Mateu, abril de 1317
substàncies adustives.
los. Tots aquells que pogueren aprofitaren per fugir, abans que
La plaça era tota rodada de
hi tornaren les tropes armades,
soldats, per impedir qualsevol
fins més enllà del Pirineu, on els
249
La bruixa i el drac Autor: Carles Cano
No s’havien vist mai, i encara
bruixa, mentre dormia, havien
que sabien de l’existència
irromput en la seua casa enmig
l’un de l’altra i l’altra de l’un,
del bosc, havien destrossat el
fins aquell moment s’havien
seu laboratori i no li havia donat
ignorat. Però ara es trobaven
temps a emprar l’arma més
al mateix lloc i en una posició
poderosa que posseïa: la seua
no massa còmoda: enmig de la
vareta màgica d’avellaner, que
plaça d’aquell poble d’ignorants
qualsevol confondria amb una
supersticiosos, lligats cadascun
branqueta d’eixes que s’utilitzen
a un pal sobre una pila de
per avivar el foc a la llar. També a
llenya seca llesta per calar-li foc.
ella li havien tapat boca, aquells
Perquè això és el que pensaven
terrossos pensaven que potser
fer aquells bèsties, cremar-los
mentre es cremava els podria
alhora: a ella per bruixa i a ell
llançar una maledicció o fer
per drac, un animal màgic que
alguna classe d’encantament.
no deuria existir però allà hi era. Fins aquell moment, tant la Tant a l’una com a l’altre, és
bruixa com el drac havien viscut
a dir a la bruixa i al drac, els
en pau i harmonia en aquella
havien agafat a traïció, a ell
comunitat. El drac, que vivia en
enverinant el seu abeurador
una cova a la muntanya, de quan
amb plantes adormidores i
en quan els arrabassava alguna
després carregant-lo de cadenes
vaca despistada o alguna burreta
i lligant-li bé la boca per evitar
cabuda, que no havia volgut
les seues flamerades. I a ella, la
tornar a l’estable, però la majoria
250
de vegades eren els pobletans el
Les dones la respectaven,
era un pelegrí que havia vingut
qui li portaven algun cavall vell,
els homes la temien perquè
de Terra Santa i havia portat
alguna ovella coixa o alguna vaca
s’havia enfrontat a ells alguna
diverses relíquies de sants i del
que ja no donava llet. Ell, a canvi,
vegada en el bosc per defensar
nostre senyor, així com aigua
els protegia dels atacs dels veïns,
arbres o animals que caçaven
del riu Jordan, on batejaren a
especialment del comte Bufalí,
amb trampes i mètodes
Jesucrist, per lliurar-los de tota
un presumptuós que sempre
indiscriminats que mataven
classe de malalties, mals d’ull
havia cobejat aquelles terres
tant els que els feien falta per
i fetilleries. En realitat era un
independents i els impostos i
a menjar com els que no. Les
xarlatà, enviat pel Comte de
delmes que li podien produir.
forces vives, és a dir, l’alcalde,
Bufalí per espiar aquella vila, que
el rector, l’apotecari i l’agutzil
tenia un pla molt ben pensat
La bruixa, Digitalis de nom, a
l’odiaven en diferent grau
per tal d’afavorir-lo. Llogà una
part de bonica era una dona
perquè era una dona lliure i
caseta al carrer major i el primer
poderosa, capaç de guarir
no es sotmetia a cap dels seus
que va fer va ser posar-se a bé
moltes classes de mals amb
arbitris, lleis o autoritat.
amb les forces vives. Al retor
les seues herbes, ungüents i
li va contar que havia estat a
cataplasmes; així com evitar
Què havia passat? Perquè les
terra Santa de pelegrí, així com
embarassos no desitjats i
coses havien canviat i ara tant
a Roma i a Santiago, i com que
preparar filtres per a fer fugir
el drac com la bruixa estaven
tenia molta vèrbola i quatre
els pretendents embafosos.
a punt de ser devorats pel foc?
lectures, després d’un matí de
Tenia, com totes les bruixes, els
Feia no molt de temps havia
xerrameca havia convençut
seus secrets i esperava algun
arribat un foraster i s’havia
aquell bajoca que no havia eixit
senyal per triar una deixebla a
instal·lat al poble. Portava una
mai de la comarca, que tot allò
qui transmetre-li tota aquella
túnica marró de pany bast,
que contava dels viatges i perills
antiga saviesa i coneixement.
amb una caputxa i deia que
que havia passat eren certs.
251
L’alcalde i l’agutzil van ser fàcils de convèncer en quant els va dir que els llevaria de damunt aquella bruixa que no es sotmetia a cap autoritat
Així com l’autenticitat d’aquelles
dels que ell receptava per a
relíquies que deia posseir,
reparar trompades, colps i
certificades pel patriarca de
luxacions. L’alcalde i l’agutzil van
Jerusalem: uns carbons amb els
ser fàcils de convèncer en quant
quals cremaren a sant Llorenç,
els va dir que els llevaria de
que evitaven qualsevol cremada;
damunt aquella bruixa que no
un tros de fusta de la creu del
es sotmetia a cap autoritat i no
nostre senyor, que feia tota
s’haurien de preocupar més del
classe de miracles i guariments;
drac que els exigia aquell tribut
i una punta de fletxa d’aquelles
en carn de tant en tant, i podrien
amb que mataren sant Sebastià,
fer i desfer al seu antull, sense
que sanava qualsevol tipus de
que ningú no se’ls oposara.
ferida. A més de l’aigua del riu
Els assegurà, quan objectaren
Jordan contra els mals de panxa
la protecció que obtenien a
i tota classe d’intoxicacions
canvi, que el Comte Bufalí, a qui
i enverinaments; aigua que
coneixia bé per haver passat una
tenia la facultat miraculosa de
llarga temporada al seu castell,
no acabar-se mai: la botella,
havia canviat molt, i que ja no
misteriosament, sempre estava
tenia cap intenció d’apoderar-se
plena. També visità l’apotecari
d’aquelles terres. Terres i veïns
que, de primeres, recelava d’ell
que valorava i admirava pel seu
pensant que li llevaria clientela,
caràcter lliure i independent.
però a qui va convèncer que
Tenia tal facilitat de paraula i
li donaria faena encarregant-li
tal cara de pasqües aquell fals
preparar pomades i ungüents,
monjo, que li la pegava al sol de
252
migdia. I així tots quatre, rector,
per bandits o lleons i com havia
arribat a Terra Santa. Una volta
apotecari, alcalde i agutzil,
vist girafes i elefants i tota classe
allà, utilitzant les fulles que el
caigueren encisats per les
de serps, algunes tan verinoses
tornaven invisible havia aparegut
mentides i magarrufes d’aquell
que eren capaces de matar amb
a les estances del Patriarca de
brètol.
la mirada, i animals tan rars
Jerusalem i s’havia entrevistat
que encara no tenien nom. Els
amb ell. Havia utilitzat aquesta
Al sermó del diumenge, Bonifaci,
feligresos estaven encisats amb
estratagema perquè el Patriarca
el retor li va cedir la paraula i ell
el relat i obrien una boca com un
estava tan ocupat que quan havia
els va contar com seguint una
rap amb aquelles falòrnies. Els va
demanat audiència li havien dit
estrella que apareixia cada nit,
contar, així mateix, els pobles i
que hauria d’esperar un any. El
havia arribat al port de Marsella i
països tan estranys i de costums
mateix Patriarca li havia regalat
allà s’havia embarcat cap a Orient
tan estrambòtics que havia
diverses relíquies a canvi d’unes
i Terra Santa. Als pocs dies però,
conegut, com els lacrimògens
fulles d’aquestes que et feien
els havien atacat pirates que
que dormen de peu i caminen
invisible que pensava utilitzar per
l’havien fet presoner. Tanmateix
arrossegant-se com escorpins, o
passejar per la ciutat secretament
havia pogut escapar perquè un
els marcolis que es visten amb
i veure què es deia i es parlava
monjo molt vell que compartia
escates de peix, només mengen
d’ell quan no estava davant.
amb ell la presó, abans de morir,
fruits que creixen baix terra i
Després de contar tot açò ben
com que a ell ja no li farien falta,
viuen en poblats subterranis. Així,
adobat, ho rematà dient que eixes
li havia donat unes fulles, les
després de moltes peripècies,
relíquies i l’aigua del riu on va ser
quals, mastegant-les, et tornaven
de travessar rius tan cabalosos
batejat el nostre senyor, guarien
invisible. Així havia recorregut
com el mar i deserts tan secs i
tot de malalties i no haurien de
tot el nord d’Àfrica, en caravanes
abrasadors com l’infern, i de pujar
recórrer més a les males arts i
d’oasi en oasi, desapareixent
muntanyes que en comptes de
fetilleries d’eixa bruixa que tenia
oportunament quan eren atacats
neu tenien nata i mantega, havia
pactes amb el maligne.
253
En realitat tot estava pactat i aparaulat i l’agutzil i l’apotecari no eren més que l’esquer, la propaganda que li feia falta per a omplir el sac d’incauts.
Aquell bocamoll que parlava tan
tenien eren mals imaginaris, se
més temps i menys obligacions,
bé i contava unes aventures tan
n’anaven contents i alleugerits
no apareguera ningú. No sabia
estranyes els deixà bocabadats
després que els passara la punta
que el retor després dels discurs
i ja només eixir de l’església
de fletxa de sant Sebastià per la
inflamat del fals monjo havia
tenia tres o quatre persones
ferida o que els fera el senyal de
llançat una arenga incendiària
esperant a la porta de casa.
la creu en el front amb el carbó
contra els sacrílegs i havia
Quan els pobletans van veure
de sant Llorenç, o de que els fera
amenaçat amb excomunicar
que un era l’agutzil i l’altre
un fregament amb la suposada
aquells que tingueren tractes
l’apotecari, pensaren que devia
aigua del Jordan que reomplia
amb la bruixa. Digitalis, després
ser veritat allò que contava i
d’una garrafa plena d’aigua
d’esperar una estona a la porta
que les relíquies de què parlava
de qualsevol de les fonts del
de casa com feia sempre en
devien fer meravelles ja que
terme. I en anar-se’n deixaven
diumenge, veient que alguna
personatges tan importants
algunes monedes en un cofret
cosa no anava bé, decidí
recorrien a ell. En realitat tot
que hi havia a l’entrada. Com els
avançar-se als esdeveniments.
estava pactat i aparaulat i
primers havien estat l’agutzil i
Agafà la caputxa i la cistella, com
l’agutzil i l’apotecari no eren
l’apotecari i, avisats pel monjo
si anara a comprar alguna cosa i
més que l’esquer, la propaganda
que els la tornaria, havien deixat
s’encaminà cap al poble decidida
que li feia falta per a omplir el
bona propina, els feia vergonya
a esbrinar què havia passat que
sac d’incauts. I a usades que
ser tacanys i s’estiraven en la
ningú necessitava del seu art i
el va omplir amb tots aquells
voluntat que deixaven.
coneixements.
menys, tenien alguna pústula,
Digitalis, s’estranyà que aquell
Camí del poble albirà un grupet
algun giró de peu o alguna
diumenge, que sempre era
de pescadors que provaven sort
destralada mal pegada que
un bon dia per a rebre visites
en un dels rabeigs del riu. El seu
arreglar. I com que molts el que
perquè la gent del poble tenia
instint li deia que era millor no
ignorants que, qui més qui
254
mostrar-se, així que de moment
pedres es va trobar de cara amb
donava mala espina, però no
es quedà resguardada darrere
Digitalis:
pensava que començaria a
unes penyes. A Tomeu, un dels
actuar tan prompte. Hauré
pescadors, el coneixia bé, l’havia
–Què fas ací? Si em veuen amb
guarit més d’una vegada dels
tu estic perdut!
recurrents mals de panxa que
–Ah, sí? I com és això?
patia per tan fartera com era
d’estar previnguda. Se’n tornà cap a casa capficada i a punt estigué de caure en
i pel vi que trascolava. Com
Tomeu li va contar fil per randa
una d’aquelles trampes per a
que no se’n refiava dels altres,
el sermó del foraster nouvingut
llops que el mateix atrapaven un
amagada darrere les penyes li
al poble, sobretot allò que havia
cervató que un cadell de porc
tirà una pedreta al riu on ell tenia
dit que ella tenia relacions
senglar. Gràcies que portava el
la canya. Res. Ni es torbà. A la
amb el maligne i com don
seu bastó que va ser qui va rebre
segona, paregué com que s’havia
Bonifaci havia rematat la jugada
la mossegada del cep. Enutjada
adonat, però seguí a la seua. La
prometent l’excomunió a qui
per aquell parany que havia estat
tercera li anà al cap, i aleshores
tinguera tractes amb ella. També
a punt de ferir-la anà buscant pel
es girà. Ella li feu senyal de que
li havia contat com després de
bosc totes les trampes i paranys
no diguera res als companys i
missa s’havia ajuntat una filera
i fent-los malbé. Trobà un
que s’acostara. Ell, més astut del
de gent amb diversos mals a la
parell d’animals atrapats que va
que podríem pensar per la panxa
casa del foraster i els primers
alliberar i se’n portà a casa per a
que lluïa, els va dir als altres
eren l’agutzil i l’apotecari.
guarir-los. Aquell dia, malgrat tot,
pescadors que se’n pujava una
algú se’n beneficiaria dels seus
mica més amunt del riu a provar
–Vaja, vaja –va fer ella gratant-
sort, que allà estava la cosa
se el mentó, com quan estava
agra amb tant d’esquer. I només
preocupada–. Ja havia sentit
La mateixa nit el fals monjo visità
replegar i muntar per aquelles
parlar d’aquest foraster i em
la taverna. Només entrar es feu
255
coneixements.
un silenci espès i tots el homes
Una història. El desig més gran
poble li donaren mort a llançades.
es sentiren una mica cohibits
d’aquells rústecs, una bona
Diuen també que després
per la presència d’aquell home
història que poder escoltar i
trobaren un tresor a la cova
que ells pensaven sant. Però
repetir després a la dona o als
d’aquell drac al que anomenaren
immediatament ell prengué la
fills. Tothom callà i es reuniren
Tarasca, perquè es trobava a les
iniciativa:
al voltant d’aquell, que deia
terres de Tarascó. És sabut que els
anomenar-se germà Benet. En
dracs, més tard o més prompte
–Seguiu, seguiu amb el que
realitat es deia Guifré, però
acaben raptant donzelles, i tots,
estàveu fent. La doctrina de la
Benet li donava un aura de
absolutament tots, tenen un tresor
Santa Mare Església no diu en cap
santedat en recordar el sant
amagat a la cova. No us agradaria
lloc que un monjo no puga entrar
que havia fundat una ordre de
protegir-vos, pel que puga passar
en una taverna i fer-se un gotet
monjos la divisa dels quals era
amb les vostres filles i repartir-vos
de vi. Taverner, posa un gerro de
ora et labora: resa i treballa.
un tresor?
–Diuen que santa Marta, la
Tots es van mirar entre sí i els
Aquell gest, tan taujà, tan de
germana de Llàtzer, aquell a qui el
brillaren els ulls de cobdícia,
companyonia, els va fer gràcia als
nostre senyor ressuscità, aparegué
aquell truà sabia com avivar-la,
qui estaven a la taverna i seguiren
per la Provença per predicar, i
mesclant llegendes de sants i
cantant i trascolant vi com qui no
aleshores s’assabentà que hi havia
contes meravellosos.
vol la cosa. Però el monjo se les
un drac ferotge que destrossava
sabia totes i en un determinat
els ramats i raptava donzelles.
–I com ho farem per deslliurar-
moment alçà la veu i digué:
Santa Marta, anà per ell, el lligà
nos del drac? –Preguntà el ferrer.
amb el cordell que utilitzava a
–Aquest és el pla, escolta bé
–Coneixeu la història de santa
mode de cinturó i com un gosset
apotecari, ens fan falta els teus
Marta i el drac?
el portà a un lloc pla on els del
coneixements de drogues, i tu
vi a este monjo assedegat.
256
És sabut que els dracs, més tard o més prompte acaben raptant donzelles, i tots, absolutament tots, tenen un tresor amagat a la cova. No us agradaria protegirvos, pel que puga passar amb les vostres filles i repartir-vos un tresor?
ferrer, ves preparant la farga,
En veure’ls dubtar amb
nit a la bruixa. Va eixir tot segons
necessitarem cadenes i grills.
l’assumpte de la bruixa, Guifré,
havia previst aquell traïdor. Per
el fals Benet, prengué la
descomptat, quan escorcollaren
Els explicà el pla d’enverinar
paraula i amb una mirada dura i
la cova del drac, l’únic tresor que
l’abeurador i empresonar el
amenaçant digué:
trobaren van ser uns ossams
drac, i de pas anar també per
repelats de vaca. I tant Digitalis,
la bruixa. Podrien fer un judici
–No voldreu seguir tractant amb
després de passar la nit a una
sagrat i cremar-los per heretges
el maligne tenint la possibilitat
masmorra, com el drac lligat a
i per tractar amb el diable.
de guarir-vos amb les relíquies
unes roques, ara es trobaven
Ací molts es quedaren parats,
sagrades, veritat?
enmig la plaça disposats a ser
dubtosos. Ells no l’anomenaven
–No, clar –assentiren tots.
devorats per les flames.
bruixa, i encara que molts
–Bé. Taverner, serveix vi per a
n’havien tingut conflictes, també
tots! El pla és el següent...
era cert que quasi tots havien
Aquell brivall, enardit, amb els ulls rojos d’avarícia, veient-
recorregut a ella per les més
Ho disposà tot per l’endemà, de
se ric per la recompensa que
diverses malalties.
vesprada prendrien al drac i de
esperava rebre de Bufalí, llegia
257
Tot el món obrí una boca com una cova, però el millor estava per vindre, aquell drac no podia abandonar a la seua salvadora i aleshores començà a fer de les seues
tot d’acusacions inventades de
d’esperança s’apoderà d’ella: en
no l’havia pogut agafar i havia
bruixeria, màgia negra, mals
la pira de llenya sobre la qual
caigut a terra, però el ferrer, que
d’ull i nigromància dedicades
hi descansava va veure una
estava a prop i li tenia ganes
a Digitalis, i parlava del drac
branqueta que coneixia, era la
a la bruixa perquè sempre
titllant-lo de criatura diabòlica
seua vareta màgica d’avellaner.
li destrossava els ceps, la va
directament nascuda del mal,
Algú devia haver-la agarrat la nit
arreplegar i la posà als peus de
de les entranyes podrides de
anterior durant l’assalt i en no
Digitalis mentre un somriure
la terra. Deia, alçant els braços
trobar-li cap utilitat havia acabat
murri li omplia la cara. Amb una
al cel amb gran cerimònia, que
allà, com a material combustible.
habilitat acrobàtica que ni tan
el foc purificaria per fi aquella
Digitalis va contactar visualment
sols ella es coneixia, la va xafar i
comarca i podrien tornar a viure
amb el drac i d’aquella manera
feu que botara el suficient com
en pau, santedat i harmonia.
en què només dos éssers màgics
per a caure-li a les mans que
Mentre soltava tot aquell discurs
poden connectar, és a dir, amb
tenia lligades davant. I aleshores
apocalíptic, Digitalis mirava uns i
la ment, li va comunicar que hi
feu uns passes, adreçà la vareta
altres per veure si trobaria algú
havia una manera de salvar-
màgica al drac i pronuncià
que la defensara o que s’atrevira
se i que passava perquè ell li
unes paraules en la seua ment.
a plantar-li cara a aquell malvat,
llançarà una branqueta que
Immediatament el drac va
però uns i altres, avergonyits
hi havia a la seua pira. El drac
desaparèixer. En realitat no
abaixaven la mirada en creuar-se
ho va comprendre i amb grans
havia desaparegut del tot, l’havia
amb la d’ella. Mirà també el drac
esforços, i ferint-se les urpes,
reduït a la grandària d’una puça!
que pegava estrebades volent
aconseguí agafar la vareta
Tot el món obrí una boca com
soltar-se sense aconseguir-ho, el
d’avellaner i llançar-la cap a
una cova, però el millor estava
ferrer havia forjat les cadenes a
Digitalis. A punt estigué d’anar-
per vindre, aquell drac no podia
consciència. Però en contemplar
se’n tot en orris perquè l’havia
abandonar a la seua salvadora i
amb més atenció el drac un bri
llançat massa fort i Digitalis
aleshores començà a fer de les
258
seues: anà botant de cap en cap
paraules escaients feu aparèixer
però Digitalis mogué el cap d’un
llançant flamerades pels caps
uns núvols negres que tot
costat a l’altre negant. Allà ja no
on passava, les cremades no
seguit es posaren a descarregar
tenien res a fer ni l’un ni l’altra
eren molt grans, però suficients
un aiguat espectacular. El va
i alçaren el vol, ja s’apanyarien
com per a que a més d’un se li
acompanyar de rajos i trons que
com pogueren aquells terrossos
incendiara el cabell o isquera
queien ben a prop, un d’ells va
amb les malalties i amb el comte
corrents a ficar el cap en la font
fulminar el fals monjo Guifré,
de Bufalí. Ningú sabé cap on
de la plaça. Ningú sabia què
un altre va caure a casa de
anaren, encara que hi ha qui
estava passant però estava clar
l’alcalde i la va incendiar i encara
diu que temps més tard algú els
que tenia a veure amb Digitalis,
un al penell de l’església i que
situà a les muntanyes de la Xina,
així que Guifré llançà la torxa
va destrossar mig campanar.
on les dones sabies i els dracs
que sostenia l’agutzil amb què
La gentada fugia espaordida,
són ben apreciats.
anaven a calar foc a les dues
espantada pels raigs o agafant-
pires als peus de la bruixa.
se el cap i els cabells que li cremaven. Prompte no quedà
Hi ha coses que una bruixa
ningú a la plaça, i Digitalis
pot fer i altres que no, no em
aleshores parà la tempesta. El
pregunteu perquè però és
drac es posà a la punta de la
així, ella no podia fer que li
vareta i Digitalis el retornà a la
cresqueren unes ales i eixir
seua grandària original. El drac la
volant o convertir-se en una
va deslliurar d’aquell pal i li oferí
formiga, però si podia congriar
l’esquena perquè ella muntara.
una tempesta, i això va fer.
Abans, però, li preguntà amb la
Agitant la vareta cap al cel i
mirada si volia que arrasara tot
pronunciant per a ella mateix les
el poble i el reduïra a cendres,
259
Carles Cano
La bruixeta de colors Autor: Raül Francés
Hi havia una vegada una bruixeta
Cantava alegre aquella cançó
Es va fer de dia i el cel es va
que volia vestir de colors. La
amb la que sa mare la dormia a
enfosquir i va començar a ploure.
seua mare i la seua àvia l’havien
la llum d’un cresol: "Plou i fa Sol,
El Sol que tot ho veu va manar
ensenyada a vestir de dol, com
les bruixes són mentides, plou i
als núvols que mataren amb
van totes les bruixes.
fa Sol, les bruixes van de dol", i
un llamp a aquell drac malvat
dormia al seu llit somiant que un
que havia assassinat a aquella
Sa mare li cantava: "Plou i fa Sol,
dia totes les bruixes deixarien de
bruixeta.
les bruixes són mentides, plou i fa
vestir de dol.
Sol les bruixes van de dol".
Des d’aquell dia cantem: “Plou i Però va anar creixent la bruixeta
fa Sol les bruixes són mentides,
Cada nit li contava que vestien
i un dia quan volaven en fer-se
plou i fa Sol les bruixes van de
així perquè des de feia milers
fosc amb la seua roba de colors
dol”, recordant a aquella bruixeta
d’anys la nit les protegia amb el
la nit la va advertir que aquell
que va morir per no vestir de dol.
color negre perquè pogueren
drac se la menjaria si no vestia
ser bruixes i un terrible drac no
de dol. No va fer cas i una altra
les devorara quan volaven amb
nit quan volava el drac la va
les seues graneres màgiques. La
devorar sense pietat.
bruixeta no creia aquella història i sempre anava vestida amb colors molt vius: barret blau, túnica groga i unes espardenyes d’espart blanques.
260
La fesolera ferotge Autor: Josep Usó
Manel Bertomeu tenia sis anys.
als arbres. Tenia una habilitat
Era un xiquet entremaliat i viu,
especial per agafar-se a les
que després de sortir de l’escola
branques més resistents.
anava a casa; agafava la berena i sortia al carrer a jugar.
Una vesprada, Manel, en tornar cap a casa, es va trobar un fesol
Manel i els seus amics, jugaven a
al mig del carrer d’Amunt.
telles, a la una la mula, al boli, a furtar terreny, a planto, a mocador,
—Quin fesol més gros.
a “pies quietos”, a ballar la trompa, a l’all, a boletes i a mil jocs més.
Es digué, mentre el recollia i se’l
Jugant, jugant, els xiquets anaven
guardava.
aprenent a relacionar-se amb els companys. Els jocs els anaven
Ja a casa, berenant, es posà la
aprenent dels majors. I ells
mà a la butxaca i entropessà
mateixos, amb el pas dels anys, els
amb el fesol.
ensenyarien als més menuts. —Mira mare, quin fesol més gros. Manel era prim i baixet, però molt fort i mogut. No hi havia
Sa mare, que planxava mentre
ningú de la seua edat que fora
escoltava la ràdio, es tombà i va
capaç de pegar-li, i molt pocs
afirmar, un xic distreta:
de menys de vuit anys. També era un dels que més de pressa
—Si que és gros, si. D’on l’has
corrien, i gairebé el millor pujant
tret, Manel?
261
El plantaré. Ens ha dit la mestra que hem de fer un planter per veure les arrels, el tall i no sé quina cosa més de les plantes.
—Me l’he trobat al carrer
—Mare.
d’Amunt – va dir ell. I, de
—Si?
seguida, la mare va demanar-li:
—Cotó en pèl, en tenim? –
—I ara, què en faràs?
demanà, posant cara d’absoluta
—El plantaré. Ens ha dit la
innocència.
mestra que hem de fer un
—Cotó en pèl? Què t’has fet mal?
planter per veure les arrels, el
I la mare es tombà tan
tall i no sé quina cosa més de les
sobtadament que de poc no es
plantes.
crema amb la planxa.
—I on el plantaràs, Manel? - va
—Nooo. És per sostindre el fesol
voler saber la mare, un poc
– aclarí ell, de seguida.
amoixada.
—Manel! No m’has de donar
—Diu el mestre que a un got.
aquests ensurts, home – es
—A un got? - la veu de la mare
queixà ella.
denotà ja una sincera alarma— A
—Quins ensurts? - demanà
quin got?
Manel amb aire innocent.
—Ens ha dit el mestre que a
Però ella, que ja sabia el què
un got menut. Diu que amb un
necessitava, li va resoldre de
d’aquells de iogurt ja val- va dir ell.
seguida la dificultat.
—Així em sembla bé.
—Res. No, no en tenim, de
Respongué la mare. I hi afegí:
cotó en pèl. Posa-hi un paper
—Al corral n’hi haurà. Ves-hi.
enrotllat. Així, encara veuràs
Manel sortí corrent de la cuina,
millor el fesol com creix.
i només un instant després ja hi
—Bona idea, mare. Un paper de
tornava a ser.
periòdic anirà bé.
262
Al migdia, el fesol s’havia unflat encara més, però no feia ni senyal d’intentar grillar-se.
I tornà a sortir corrent, perseguit
un poc més gran, però res més.
per les recomanacions de sa mare.
—Nooo. No em caurà - protestà ell. I afegí, amb un somriure
—Això és que es deu estar
encisador:
—Vés amb compte. Que siga
unflant —li digué el seu pare—.
—Esteu contents?
d’un periòdic endarrerit, o el teu
Encara tardarà uns dies en
—Si, fill; però has d’anar amb
pare s’enfadarà.
sortir-ne l’arrel.
compte de no trencar res.
—No et preocupes, mare- cridà Manel, ja des de la sala.
—Jo? Si no trenque res, jo. Al migdia, el fesol s’havia unflat
—Mira, Manel. Fes el favor de
encara més, però no feia ni
deixar la fesolera al seu lloc.
Plantà el fesol en el pot de
senyal d’intentar grillar-se. No
Començà el pare, amb to d’estar
iogurt, afegí aigua, i l’estigué
fou fins tres dies després que
ja començant a perdre els
mirant cada cinc minuts tota
començà a sortir una petita arrel,
papers.
la vesprada. Malauradament,
que ràpidament enfilà cap avall
—Ja vaig, ja vaig- protestà ell,
aquest no semblava disposat a
en busca de l’aigua. En un sol
donant mitja volta; però abans
compartir les seues presses.
dia, sortí també el tallet, que es
de sortir, encara demanà— Però
pintà de verd i enfilà cap amunt.
veritat que tinc una fesolera
A un quart d’onze, i després d’haver donat que dir per sopar,
preciosa? Manel l’estava mirant a tota hora.
Manel feu una darrera ullada al
—Si fill, si- sospirà la mare; i afegí, en quedar sola amb el
seu fesol i s’allità. Pocs minuts
—Mira, mare! Ja treu fulles! -
marit:
després, dormia profundament.
cridà esbufegant, mentre entrava
—Aquesta fesolera no es trobarà
a la cuina amb la fesolera a les
hora bona, en mans del xiquet.
L’endemà en llevar-se, el primer
mans.
—Ja ho pots ben bé dir, ja -
que va fer fou mirar el fesol, que
—Ves amb compte, que encara
convingué aquest.
continuava immutable. Semblava
et caurà a terra - el renyà el pare.
En només dos dies, la fesolera
263
En només una setmana, la van haver de posar a una gerra d’aigua que no es feia servir. La tija feia ben bé un metre i escaig d’alçada i les fulles tenien un verd lluent i ple de salut.
havia crescut d’una manera
I adreçant-se als amics:
exagerada. Feia ben bé mig metre
a la vegada, per si entropessava amb algun obstacle.
d’alçada i tenia vuit fulles i unes
—Entreu i la voreu. Està ja així de
arrels blanques i turgents que
gran - i allargava els braços tant
En arribar, es veieren ràpidament
amenaçaven d’eixir-se’n del gotet.
com podia.
envoltats per una munió de
Manel n’estava orgullosíssim.
En només una setmana, la van
que estaven gairebé embadalits
haver de posar a una gerra
davant la enorme fesolera.
xiquets de totes mides i edats,
L’ensenyava a tothom que podia
d’aigua que no es feia servir. La
i es passava el temps canviant-
tija feia ben bé un metre i escaig
—Com t’ho has fet, perquè et
la de lloc, perquè li toqués més
d’alçada i les fulles tenien un
cresca tant?
la llum, perquè es veiés millor,
verd lluent i ple de salut.
—Quin adob li has posat?
o senzillament, per exhibir-la davant els amics.
—Quants fesols has plantat? Manel estava molt content. Tenia la millor fesolera de totes.
Els improvisats admiradors no
—Mireu, mireu - cridava als seus
N’estava segur. Tant presumí de
paraven de fer-li tota mena de
companys de jocs, entrant a casa
fesolera que la mestra li demanà
preguntes, mentre Manel, unflat
com una ventada.
que la dugués a l’escola. De
com un paó, no es dignava
—Manel! Deixa estar la fesolera. I
manera que al dia següent, la
respondre a ningú, i només
fes el favor d’anar a rentar-te les
mare l’hagué d’acompanyar. Li
posava cara d’intensa satisfacció.
mans, que ja és hora de berenar -
duia la motxilla amb els llibres,
respongué sa mare des de la cuina.
mentre ell duia la gerra de la
Per fi, els mestres feren entrar
—De seguida vaig, mare. Però
fesolera agafada amb les dues
als xiquets a les aules; la
és que abans vull que Enric i
mans, caminant amb peus de
mestra de Manel, en veure les
Josep la vegen.
plom, i sempre mirant a tot arreu
dimensions de la planta, felicità
264
a Manel, i de passada, també
Al matí següent, la fesolera
Amb tant de llustre la veié,
aprofità per demanar-li com
s’havia fet quasi un metre més
que manà dur d’un magatzem
s’ho havia fet per tindre aquella
alta. Arribava gairebé al sostre
municipal una gran gerra de test,
mata tan gran.
de l’aula, però no s’emparrava
per trasplantar-hi la fesolera.
a res. La tija era prou forta Ell, donà extenses explicacions
per sostindre tota aquella
Dos treballadors de Ca la Vila,
sobre les grans atencions que
superestructura.
estigueren més de mitja hora
havia tingut amb la seua planteta,
condicionant-li la nova “estança”.
així com de la gran sort que havia
Tothom es quedà bocabadat.
Li van posar una bona capa de
tingut en trobar-se pel carrer
Aquell dia, ja la van haver de
tou de garrofera, la van regar
amb un fesol de tan bona classe.
regar dues vegades; al migdia i
a consciència i li van escampar
a la vesprada. El tercer dia que
un grapadet d’adob compost.
La mestra li demanà si la fesolera
s’estava a l’escola, la fesolera
Després, gairebé al final de
es podia quedar a la classe,
va florir. Només va traure una
la vesprada, quan els xiquets
i a tothom li agradà la idea.
flor, però era grossa i d’un
estaven a punt de sortir, la
Especialment a Manel, que així
bonic color lila. Els xiquets de la
tornaren a posar a l’aula.
tindria a la vista de tots el seu
classe de Manel n’estaven molt
més gran motiu d’orgull.
orgullosos. I ell no cal ni dir-ho.
Al matí següent, tots van
Els escolars dels altres cursos
començar a mirar-se-la amb
I així fou. La fesolera es quedà a
començaren a passar per l’aula
una certa prevenció. No s’havia
la seua gerra a l’ampit d’una de
per veure la fenomenal fesolera.
fet mes gran, però les fulles
les finestres de la classe. Abans
La fama de la mata s’anava
eren més grosses, i la tija i les
de sortir per la vesprada, la
escampant, i només dos dies
branquilles, s’havien engrossit
mestra li afegí aigua, perquè amb
després de florir, el propi alcalde
molt. La soca tenia ja un
tantes fulles, en consumia molta.
del poble anà a visitar la planta.
diàmetre quasi tan gros com el
265
canell de Manel. I la flor també
Mentre tot això passava, la fesolera
mentre Pere tractava inútilment
havia crescut. I el seu color lila
seguia creixent amb les arrels ben
d’alliberar-se.
s’havia fet més intens, també.
ancorades dins de la nova gerra. La flor quallà i ràpidament, es
La senyoreta Alícia, la mestra, fou
Manel estava molt ufanós i anava
desenvolupà una bajoca de més de
la primera que parlà, tractant de
per tota l’escola traient pit. Ell
dos pams de llargària.
recompondre la situació.
fantàstica, que no tenia igual ni
I segurament, no hi hauria
—Què fas ací dalt, Pere?- cridà.
rival en totes aquelles contrades;
hagut més que contar, si no fos,
—No em puc moure, senyoreta.
però els companys, xiquets al cap
perquè un company de classe,
La fesolera em té immobilitzat.
i a la fi, començaren a embotinar-
especialment punyent amb Manel,
La mestra, ara ja envoltada per
lo, primer al pati, i després, fins i
Pere Poch, va entrar aquell dia
tota la classe, encara tractà
tot dins de la classe.
d’amagatotis a l’aula, mentre tots
d’imposar un criteri racional.
estaven jugant al pati.
—Fes el favor de baixar, Pere.
era qui havia dut aquella fesolera
—Manel fesolera, Manel fesolera.
—Però si no puc! - es queixà El cas fou que en tornar la resta
Pere; i de seguida, esclafí en un
Manel, amb el seu geni i els seus
dels companys i la mestra a la
plor.
pocs anys, responia a totes les
classe, el trobaren, sense gosar
—No em puc moure - sanglotà.
provocacions, i això li portà més
dir ni piu, completament enrotllat
d’una moradura, en aquells dies.
per unes branques de la fesolera
La mestra, avançà cap a la
I més d’una esbroncada per part
que l’havien atrapat, immobilitzat
fesolera i començà a estirar les
de la mestra, també. Perquè
i alçat de terra més d’un metre.
branquilles que empresonaven
ella, volia evitar fos com fos, que
Pere. Tot inútil. No aconseguí
els fums de Manel se’n pujaren
Tots es quedaren quiets i
desenganxar-li ni tan sols un
massa alts.
bocabadats veient l’espectacle,
braç. De sobte, la dona s’espantà.
266
—No el puc alliberar – va dir
tothom es va quedar callat.
de prop del sostre de l’aula.
amb un to de veu massa agut.
—Fesolera. Solta a Pere - repetí
—A la fesolera – respongué
Abans de ser presa del pànic,
el xiquet, amb fermesa.
Manel, seriós.
que es podia encomanar als seus
No canvià res.
—És que... - començà Pere, amb
alumnes, cridà:
—Fes que em solte, Manel, per
recança.
—Martí! Ves a cridar a don Melcior.
favor - sanglotejà Pere, des de la
—És què, què? - preguntà Manel,
seua presó vegetal.
tallant.
I Martí va eixir corrent de l'aula
—És que no em creu, Pere. Li ho
—És que... jo... com la fesolera
com un esperitat. Don Melcior
tornaré a dir.
era teua... – va començar Pere,
era un altre mestre de l’escola.
Es disculpà aquest. I amb un to
dubtant.
Era un home d’uns quaranta
molt seriós, es tornà a adreçar a
—Què? - l’apressà tota la classe,
anys, que acudí tot esverat, i
la fesolera.
a cor.
que també es quedà palplantat
—Per favor, fesolera, deixa anar a
—Doncs que... com tu et feies
en veure Pere presoner de la
Pere. És amic meu i no t’ha fet res.
tant famós... doncs... jo...
fesolera.
—Tu què? - li tornà a demanar La fesolera seguí immutable.
Manel. Plantat davant la
Els dos mestres, tractaren
La senyoreta Alícia tractà de fer
fesolera, la seua figura semblava
novament d’alliberar al xiquet,
recular a Manel, però aquest es
imponent, tot i la seua petita
però sense cap resultat. Quan
mantingué ferm.
estatura.
ja estaven desesperats, Manel
—Què li has fet a la fesolera,
s’atansà, decidit a la gerra i digué
—Deixe’m senyoreta. Si no em
Pere? - repetí.
en veu alta:
fa cas a mi, no li’n farà a ningú. I
—Res. No li he fet res -
afegí:
respongué Pere, ràpidament.
—Fesolera. Solta’l.
—Què li has fet, Pere?
—I què li anaves a fer? – li va
La fesolera ni s’immutà, però
—A qui? - demanà aquest, des
insistir Manel, molt seriós. En
267
la tija de la fesolera es redreçà i la planta quedà immòbil, enorme i altiva, amb les fulles d’un verd lluent i la seua única bajoca molt prop d’una de les finestres.
aquell moment, semblava una
arrimat... – tornava a començar
persona major.
Pere.
—Jo volia... volia... – tractava de
—Què?? – quasi van cridar la
continuar Pere.
senyoreta Alícia, don Melcior i
—Què volies?
Manel a un temps.
—Arrancar-la. Volia arrancar-
—Doncs que la fesolera s’ha
la- exclamà finalment Pere,
tombat cap a mi, i ràpidament,
avergonyit i espantat a un temps.
amb les branquilles m’ha atrapat,
—Per què? – va demanar Manel,
m’ha immobilitzat, i finalment
sorprès.
s’ha redreçat i m’ha pujat fins ací.
—Perquè per culpa d’ella, tu eres
—Què dius, ara? - exclamà La
el xiquet més popular de l’escola.
senyoreta Alícia, espantada.
Els altres ja no em fan cas. I jo
—És el que em pensava -
havia pensat que li la matava,
afirmà Manel. I adreçant-se a la
tort tornaria a ser com abans.
fesolera, digué:
—I què t’ha passat?
—Fesolera. Pere està penedit.
Demanà La senyoreta Alícia,
No et tornarà a fer res. Deixa’l
estupefacta. Tota la resta dels
anar, per favor.
presents, es mantenien immòbils i amb els ulls oberts com a plats.
I, mentre les cares dels
Només les boques s’anaven
presents reflectien una
obrint lentament, indicant el grau
sorpresa sense límits, la tija
d’espaordiment.
de la fesolera es tombà fins que Pere estigué ran de terra,
—Doncs, que quan m’hi he
268
i aleshores, les branques que
el tenallaven, es desenrotllaren
Tots van coincidir en la seua
Per si de cas, dos treballadors
del seu cos. Pere quedà
descomunal mida, es van
de Ca la Vila, van traure la gerra
assegut al terra, envoltat per
mostrar estranyats i un xic
de la fesolera al pati. Allà s’hi va
tots els presents.
incrèduls respecte al fet
estar uns deu dies més, fins que
extraordinari que havia tingut
la bajoca va madurar, i un dia,
Ràpidament, la tija de la fesolera
lloc; però només l’apotecari
mentre els xiquets jugaven, es
es redreçà i la planta quedà
afirmà que allò no era possible.
va obrir. Sis fesols molt grossos
immòbil, enorme i altiva, amb les
El mossèn, es limità a afirmar
va caure a terra, i Manel, que
fulles d’un verd lluent i la seua
que el maligne no parava mai de
casualment jugava prop d’allà,
única bajoca molt prop d’una de
temptar les ànimes, i la resta no
els recollí, se’ls posà a la butxaca,
les finestres.
digueren ni piu.
i digué, adreçant-se a la fesolera:
En tota la resta del dia, ningú, ni
Des d’aquell dia, a l’escola
- Gràcies, fesolera.
tan sols Manel, s’acostaren a la
no es visqué cap episodi de
fesolera. Per si de cas. Només
violència. Tots van trobar la
Al dia següent, la fesolera
abans de sortir, La senyoreta
manera d’entendre’s sense
començà a assecar-se, i al cap
Alícia, s’hi atansà per regar-la. Ho
haver de recórrer a l’agressió. Ni
de tres dies, s’havia mort. Els
feu amb por, però la planta ni
tampoc es produí cap malifeta
treballadors de l’Ajuntament, van
s’immutà.
d’importància. Van ser uns dies
vindre, la van recollir amb un
d'una estranya tranquil·litat. Tots
carretó, i van cremar la palla a un
Els dies següents, tot continuà
recordaven la confessió d’en
descampat dels afores.
igual. L’alcalde, el metge,
Pere des de dalt de la fesolera,
l’apotecari i el mossèn anaren a
mentre Manel, dret al seu
Entre ells comentaven que mai
veure-la, però sempre després
davant, li demanava per favor
havien vist una cosa igual. Els
de les cinc de la vesprada.
que l’alliberés.
cridà especialment l’atenció la
269
Manel amagà els fesols al fons del calaix d’una tauleta que no es feia servir mai, i que tenien guardada a la pallissa.
lluentor i el color blavós de les
l’interior. Ara, gairebé no hi havia
xiuxiueig de la pubertat i al poble
flames de la foguerada.
xiquets, i quasi tots els habitants
s’avorrien. Així fou com la casa on
que hi quedaven eren vells.
Manel, “el senyor Manel”, havia
En arribar a casa, Manel amagà
viscut més de setanta anys, quedà
els fesols al fons del calaix d’una
Els tres fills de Manel feia anys
definitivament tancada, sense que
tauleta que no es feia servir
que se n’havien anat. Un vivia
ningú l’anés mai a visitar.
mai, i que tenien guardada
a Barcelona, l’altre a Ciutat de
a la pallissa. Amb el temps
Mallorca, i el tercer, el més proper,
Un matí, els veïns la trobaren
se n’oblidà, i els fesols s’hi
s’estava a Castelló. I fou amb
oberta. Algú havia entrat i
estigueren anys i panys.
aquest, amb qui se n’anà a viure.
l’havia gairebé buidada. S’havien emportat tots els mobles i estris
Molts anys després, quan ja
Al principi, els caps de setmana,
que els havien fet goig, molts dels
Manel era un home vell, vengué
pujava a poble, per veure la casa
quals encara estaven en bon ús
la casa on havia viscut tota la
i ventilar-la. Però, clar; ni tenia
o eren molt antics. Segurament,
vida i se n’anà a viure a Ciutat,
cotxe ni carnet de conduir. Eren
segons una veïna, havien
amb un dels fills. Havia enviduat
el fill i la nora que el duien i el
anat amb una furgoneta o un
i ja estava molt major per restar
tornaven. Mentre els nets eren
camionet. I, com al poble gairebé
sol al poble.
menuts, els anava bé, perquè
només hi quedaven vells, ningú
allà al poble els xiquets tenien
no els havia vist. Després del
llibertat per córrer i jugar.
capvespre, no hi quedava ningú al
Malauradament, el poble s’havia quedat gairebé buit. La
carrer; i menys encara, a l’hivern.
industrialització de la Plana a
Però aviat van créixer i es van
partir dels anys seixanta, havia
cansar de pujar-hi. S’anaven fent
Entre altres coses, es varen endur
dut aparellat el despoblament
grans i s’estimaven més sortir
la tauleta amb el calaix on feia
progressiu dels pobles de
amb els amics. Ja notaven el
anys que s’hi estaven els fesols.
270
Tres setmanes després, l’esposa
atrapats dos mossos, coneguts
los. No sabent què fer-ne, els
d’un antiquari de València, trobà
malfactors d’una ciutat de la
va posar dins d’un gerro que hi
el seu marit al jardí d’una luxosa
Plana, que segons van confessar,
havia al menjador de sa casa, on
casa de camp que tenien al terme
eren els autors d’una munió de
anaven a parar totes aquelles
de Nàquera. L’home, que feia tres
robatoris a cases deshabitades
coses que estava clar que no
dies que estava desaparegut, en
de pobles de l’interior. També
servien per res, però que feia
duia dos penjat d’una enorme
confessaren que venien els
mandra tirar al fem.
fesolera que havia crescut allà.
productes de les seues malifetes
L’home no pogué explicar com
a l’antiquari de València i que
ni per què havia aparegut al seu
es malbarataven els diners en
jardí, ni molt menys com aquella
festes, jocs d'atzar i alcohol. En
planta l’havia pogut agafar,
què, si no!
Encara hi deuen ser.
Josep Usó
immobilitzar i enlairar. El caçador, veié que la fesolera Com a conseqüència de la
havia fet una bajoca que ja
investigació policial, a un
s’havia obert i, encuriosit, recollí
magatzem annex a la casa de
del terra un grapat de fesols
camp, s’hi van trobar diferents
grossos i preciosos. Distret,
peces i mobles, furtats a
mentre contemplava els dos
diferents indrets. I entre ells, la
joves immobilitzats al seu
tauleta de la casa d’en Manel.
damunt, se’ls posà a la butxaca. En arribar a casa, després de
Sis dies després, un caçador
declarar davant la Guàrdia Civil,
trobà a un bancal de l’Espadà
els recordà, els va traure i s’hi va
una fesolera semblant, que tenia
estar una estona contemplant-
271
La princesa Carmelina Autor: Tomàs Moreno
A l’altra part del món, allà on
per la finestra, es pentinava el
Sant Pere va perdre l’espardenya
seus cabells daurats o pensava
vivia una bruixa molt dolenta
que hauria de buscar-se nuvi a
que gaudia fent patir a tot el
poder ser un príncep. En definitiva
qui es posava per davant. Es
era una princesa feliç i ocupada.
passava tot el dia pensant la manera d’emprenyar a totes les
La bruixa, que tot ho veu,
princeses que vivien a menys
començà a maquinar quina
de dues centes llegües. Un dia,
maldat podia fer-li i, tant
mirant pel seu espill màgic va
pensà que trobà la manera,
fixar-se en la princesa Carmelina
la segrestaria, la posaria en
filla del rei Granijalvo III, famosa
l’habitació més avorrida de sa
per ser la més bonica de la
casa per a que s’ensopegara
contornada, a més de ser més
com un lluç.
llesta que una daina. –Ja val de tant de llegir i mirar –Em dóna icterícia aquesta
per la finestra.
princeseta, he de veure la manera de donar-li la llauna que ja està
Sense pensar-ho més montà en
be. Ha, ha, ha. Què mala sóc!
la seua granera i a tota velocitat es va presentar en el castell
En l’entretant la princesa estava
del rei Granijalvo en menys de
al seu castell llegint un llibre,
quaranta minuts mal comptats. Es
activitat que feia molt sovint, a
va plantar davant del balcó de la
vegades quan es cansava mirava
torre on Carmelina tenia la seua
272
habitació i traient-se la vareta
doncs en la seua condició, com
màgica de la butxaca pronuncià
sabem, està la de divertir-se
un sortilegi adequat per l’ocasió.
fent-li patir a les princeses. Però
La princesa que no sabia què
el que no podia fer la bruixa és
estava passant es va quedar com
saber allò que Carmelina pensava
enfavada i sense adonar-se’n es
i, com que Carmelina era molt
va adreçar a la finestra i es va
llesta tenia una imaginació
tirar pel balcó. La bruixa, que no
prodigiosa; conforme passaven el
volia matar-la, només en volia
dies ella anava imaginant-se que
fastiguejar un poc , la agafà al vol
la seua cel·la era un lloc fantàstic
si se l’endugué a casa.
amb grans finestrons i mobles lacats en blanc amb incrustacions
Quan Carmelina es despertà del
d’or i diamants. De tant en tant
seu sopor se n’adonà que no
eixia a la balconada on podia
era a sa casa, es trobava en una
veure un meravellós paisatge on
habitació petita, lletja i sense
els frondosos boscos es veien a
finestres. Només tenia un llit,
la llunyania i el riu serpentejava
una banqueta i una taula.
entre els arbres plens de pardals cantadors i monos titi
–Mare meua quin lloc més
que cridaven que se les pelava.
dessaborit! Ací m’avorriré com
Petites fades volaven per fer-li
una ostra.
companyia i donar-li novetats per a estar a l’última de tot el que
La bruixa en veure la princesa tan
passava. Tan forta era la seua
abúlica es posà molt contenta,
imaginació que un dia una fada
273
274
Ton pare està molt malalt, la desesperació per no trobar-te i l’insomni permanent ha minat la seua salut i ara per ara es troba al llit i els metges no saben què fer amb ell.
negra se’n va eixir del món de la
bruixa que estava dormint no
en les seues oides com música
imaginació per a entrar en el de
se n’adonà de la visita però
celestial. Aleshores una fada
la realitat. I com que les fades
sí que els seus plans anaven
blanca i relluent traspassà el
negres només en duen notícies
d’allò més bé en veure que
límit de la realitat i entrà per
negres li va dir:
Carmelina es desfeia en plors;
la finestra. Quan la princesa
tan trista i meditabunda que
despertà es trobà a la petita fada
–Princesa Carmelina mentre
només podia pensar en son pare
asseguda en la cadira.
la bruixa Malespuses et té
i en la situació que es trobava
segrestada una gran tragèdia
captiva entre aquelles quatre
–Benvolguda princesa, sóc
s’està gestant al regne. Ton pare
parets. Deixà de gaudir de la
la fada Foguerada i estic ací
està molt malalt, la desesperació
seua imaginació i l’embargà
per a salvar-te de la bruixa
per no trobar-te i l’insomni
una amargor que va fer de la
Malespuses.
permanent ha minat la seua salut
princesa alegre, la més trista
–Hola preciosa fada, saps alguna
i ara per ara es troba al llit i els
del món. No podia dormir i
cosa de mon pare?
metges no saben què fer amb ell.
caminava d’un costat a un altre
–Sí, ton pare està en el llit com un
de l’habitació. Però de tan
pa de cera, està malalt de pena.
–Fada, i què hi puc fer?
cansada com estava un dia es va
Però jo he vingut a ajudar-te.
–A mi no em preguntes, jo
desmaiar i caigué en terra de tal
sóc una fada negra i no estic
forma que quedà profundament
Com que era de nit la bruixa
capacitada per ajudar-te, jo ja he
adormida. Va començar a somiar
dormia i no s’assabentava de res.
fet la meua feina.
i les imatges boniques tornaren,
Les fades poden fer-ne moltes
el pardals volaven al seu voltant
coses, poden fer-se invisibles,
Se’n va anar com si tal
mentre la remor de l’aigua de
canviar d’aspecte, traslladar els
cosa deixant a la princesa
les fonts i la brisa que fregava
objectes de lloc i fer forats en
compungida i plorosa. La
les fulles dels arbres sonaven
les parets si es concentren molt.
275
Aquella fada blanca era de les
però els poders de la fada eren
Trobaren a tothom amb cara de
millors d’aquella comarca i tenia
molts i n’anul·laven els efectes.
preocupació, el regne estava trist.
poders per a donar i vendre,
La fada parlà amb la bruixa:
Carmelina pensà que les coses
fins i tot la telepatia. Tenia molts
estaven molt malament i que
amics i amigues de tot tipus
–No et serviran de res els teus
no arribaria a temps per salvar
perquè duia molts anys ajudant
encanteris. Para ja! És més si
son pare. Entrà corrent al castell
a tot aquell que tenia problemes
no pares serà pitjor. Queda’t
pujant els graons de les escales
i li’n devien favors per tot arreu.
tranquil·la que el forat de la
de tres en tres fins que arribà
Decidí de concentrar-se en cridar
paret ara mateix l’arregle.
a la cambra on estava postrat.
a Raenierys la reina dels dracs, ja
En veure Camelina es posà molt
que la bruixa Malespuses tenia
La fada va pronunciar unes
content i en poc de temps es va
molt males intencions i segur
paraules i apuntant amb la
restablir completament.
que necessitaria bona ajuda.
vareta va deixar la paret com
Quan aconseguí contactar amb
estava i de pas va esborrar
En tot el regne feren festes,
ella li demanà que vinguera i en
la memòria de la bruixa de
balls i àpats. La tranquil·litat
un tres i no res es presentà fent
tal manera que no recordara
tornà i la princesa va ser feliç
un soroll de mil dimonis. Tot
res del que havia passat. La
de nou. Continuà llegint llibres,
seguit va fer un forat en la paret
fada volant pel seu compte,
pentinant-se els cabells daurats i
i la princesa va eixir apujant-
Raenierys en un drac i
passejant pels jardins del castell.
se al drac que bufava com un
Carmelina en un altre se’n van
bou tirant foc i fum. La bruixa
anar cap al castell de Granijalvo
De moment encara està fadrina,
es despertà i es presentà en
a tota pastilla. Hi arribaren i
però això és una altra història.
l’habitació menejant la vareta
aparcaren els dracs als jardins,
màgica i fent sortilegis amb la
on podien els animalets
Tomàs Moreno
mala bava que la caracteritzava;
passejar tranquil·lament.
Alboraia, 12 novembre de 2016
276
Bruixes o dracs? Dracs o bruixes? Autor: Jesús Giron i Araque
-Hui treballarem sobre una
-D’acord, mestre, d’acord.
història que us contaré -així
«Com deia, tots els anys,
començava la classe aquell dia
quan arribava el temps del
Joan Ferri, el jove professor de
Mulfuf, es convocaven tots els
tercer de primària del col·legi
representants de les diverses
«Lluna Nova».
races d’aquell món en un prat
«Vet ací que en un país,
del centre de Terradací...»
Terradací, fa temps hi havia un
-Mestre, encara no has dit què
greu conflicte entre bruixes i
és el Mulfuf -va interrompre de
dracs...»
nou Miquel.
-Quins eren els bons, les bruixes
-Ja t’he dit moltes vegades,
o els dracs? -va interrompre
Miquel, que cal ser menys
el conte Jaume, l’alumne més
impacient. Les coses tenen el
metòdic de la classe.
seu propi ritme. Ho explicaré:
-Jaume, no es tracta de bons i
«El Mulfuf era la festa en què
roïns, hi ha una història i has
tots els habitants d’aquell món
de comprovar-lo tu mateix. Bé,
es desitjaven bones collites i
continue:
benaurances per a la vida al
«Quan arribava el temps del
llarg de les dotze llunes vinents.
Mulfuf...»
Invocaven els déus, feien danses
-Mestre, què és el Mulfuf?
i rituals al voltant de les millors
-preguntà Miquel, l’alumne més
terlies...»
impacient de la classe.
-Ja sé, Miquel, que vols saber
-Miquel, espera un poc que
què són les terlies. Les terlies
s’explica en el conte.
eren uns grans pals tallats
277
i decorats per cadascú dels
cova del Gran Drac. Aquest
-Abans que ho preguntes,
pobles que habitaven el país i els
era el protector del país. Era
Miquel, et diré que el Muhj era
representaven, eren una mena
respectat per tots perquè feia
el medalló màgic que posseïa en
de tòtems...
servir la seua força i habilitat
Gran Drac i del qual emanava
-Què són tòtems, mestre? -de
per defendre el país dels
tota la seua força.
nou va inquirir Miquel.
enemics que sempre intentaven
«Com he dit, els de
Joan Ferri, professional com
conquistar aquest territori tan
Terrademesenllà havien envaït
era, va consultar en internet i va
fèrtil».
Terradenllà i amenaçaven envair
projectar sobre la pissarra digital
-Joan, al principi has dit que era
també el territori de Terradací i
diverses imatges de tòtems.
una història de dracs i bruixes i
per això les bruixes demanaren
-Ja ho saps, Miquel, això són
jo no he sentit parlar de bruixes
el Muhj perquè els ajudara
tòtems.
encara -el que interrompia
a destruir els seus enemics.
«La finalitat d’aquestes festes
ara era Màrius, l’alumne més
Aquesta petició anava en contra
també era confraternitzar amb
observador de la classe.
del Mulfuf, ja que trencava
els altres...»
-Tens raó Màrius, caldrà parlar
l’amistat dels pobles. Per tant,
-Confratequè? -ara era Mireia,
d’elles:
els dracs es negaren a participar
la despistada, la que tallava el fil
«Les bruixes vivien en un
en una lluita que no era la d’ells».
del conte.
país fronterer a Terradací,
-Això no és solidari –va dir
-Confraternitzar, Mireia,
Terradenllà. Aquest territori
carregada de raó Emília-, els
confraternitzar. És a dir, crear
havia patit una gran desfeta
pobles han d’ajudar-se els uns
amistat i unió entre les persones
després que els habitants d’un
als altres.
i els pobles.
altre país, Terrademesenllà, els
-Encara que siguen bruixes, cal
«En aquesta reunió es feia
hagueren envaït. La seua cap, la
ajudar-les? -respongué des de
una desfilada amb les terlies
Gran Bruixa, invocà el Muhj per
l’altra part de la classe Ricard.
que acabava en la porta de la
a lluitar contra els invasors».
-Qui diu que les bruixes han de
278
ser roïnes? -respongué Emília-. No pot haver-hi bruixes bones? -Són roïnes perquè són bruixes -argumentà Ricard. -I si són bruixes bones, seran fades, no? -apuntà Joana, la primmirada. -I els dracs, en són tots bons? N’hi ha de roïns, també -afirmà Saül. -Jo crec que els dracs haurien d’haver ajudat les bruixes encara que siguen roïnes -intervingué Míriam. -No, perquè no està bé ajudar els roïns -puntualitzà Néstor. -Ei!, xics que el conte no s’ha acabat -Joan intentava reconduir la situació però li era impossible. S’havia iniciat un debat espontani. -Quants estan a favor que els dracs ajuden les bruixes? -preguntà Víctor, l’alumne més
que ho
matemàtic,
intentava no
amb intenció de concloure les discussions. La meitat exacta de la classe alçà la mà; l’altra meitat ho va fer en el sentit contrari-. Doncs toca que el professor decidisca si els dracs ajuden o no les bruixes. -El conte no és exactament així. Penseu que només és un conte. Espereu el final, després ja en parlaren. Tranquil·litat. No va poder continuar: la meitat de la classe començà a aclamar les bruixes, l’altra victorejava els dracs. Allò es va convertir en un camp de batalla. Joan per més
279
podia controlar la classe. «Dracs!», «Bruixes!». Cadascú dels alumnes de la classe prenia partit pels uns o pels altres. I l’inevitable va ocórrer: a una primera pilota de paper llançada per l’aire li va seguir altra i altra i altra. La batalla es va desencadenar. Joan hagué d’imposar la seua autoritat perquè el rebombori acabara. -Què us sembla el que heu fet -el posat de Joan era enèrgic-. Heu recorregut a la violència per
a aclarir les vostres diferències.
-Dit amb altres paraules: si la
al pati -i s’acabà la discussió
Evidentment eixa no ha de ser
pau mundial no és una prioritat
instantàniament.
la manera d’actuar. Què hauríeu
de les polítiques dels governs
Aquell dia, Joan, al final de la
d’haver fet?
dels diferents països del món,
jornada se n’anava a casa amb
-Potser hauríem d’haver discutit
ens arrisquem que aquesta
la sensació que, malgrat tot,
un poc sobre la problemàtica
situació desencadene guerres
la classe del conte no havia
-era Jaume qui intervenia per a
i lluites que poden dur-nos a la
eixit tan malparada, un poc
aportar una solució a aquesta
destrucció total del planeta –
accidentada només. Tal vegada
qüestió.
puntualitzà Joana, la primmirada.
els seus alumnes havien aprés
-Problequè? -ja es pot intuir que
-Però finalment qui eren els
alguna lliçó i si no, almenys
era Mireia, la despistada, qui
roïns, les bruixes o els dracs?
havien gaudit d’una batalla
preguntava.
-llançà Jaume de nou a l’aire la
incruenta.
-I quina conclusió podem
pregunta.
Per altra banda també va
extraure d’aquest conte per al
-Això es pot discutir -digué Joan.
pensar que el conte que havia
nostre món i la nostra època?
-És clar, les bruixes són les
seleccionat no era el millor per
-Joan intentà fer que els alumnes
roïnes -digueren alguns.
a una classe en la qual la meitat
recapacitaren sobre el que havia
-Els dracs són els roïns
d’alumnes eren dracs i l’altra
passat.
-asseguraren altres.
meitat eren bruixes.
-Pos, mestre, que si els que vivim
«Dracs!», «Bruixes!». Cadascú
ací i el que viuen allà o més
dels alumnes de la classe prenia
enllà no som capaços de parlar
de nou partit pels uns o pels
i escoltar-nos es va tot a fer la
altres.
mà -evidentment qui parlava ara
Joan, en previsió del que poguera
David, el més reanimalot de la
passar va dir enèrgicament:
classe.
-És l’hora de l’esplai. Tots a jugar
280
Jesús Giron i Araque
Marta Pedres i el drac Parot Autora: Rosa Roig i Manola Roig
--No entres ahí!-- un crit
quedar en la casa del Malvinar,
estrident va eixir dels llavis prims
perquè la tia Elionor no es troba
de la tia Elionor.
massa bé. Alerta què fas, que et conec les males intencions!
Sempre que Marta Pedres tornava a aquella casa fosca i humida del
Divertida i decidida a travessar
Malvinar, buscava amb els ulls i
aquella porta que obsessionava
els peus la porta de la cambra.
la nostra revoltosa criatura,
Una porta menuda de fusta de
Marta passà la vesprada corrent
“mobila” habitada pel corcó i la
prop del llac i acaçant parotets,
molsa, com la dona que vivia en la
pescant granotes amb un
casa del canyissar, en la frontera
cotó-en-pèl i buscant Iolflics.
entre la terra d’arròs i la vora del
A poqueta nit, totes les dones
llac. Marta era una criatura curiosa
de la casa i dues o tres veïnes
i decidida, amb uns ulls i un cor
d’aspecte ombrívol feren rogle
oberts al món, un gran somriure
vora la llar encesa menjant coca
juganer, però que sempre acabava
fina de cacau i bevent a glopets
per crear-se problemes.
vi dolç de Xaló.
La visita d’aquell dia tenia a
Aprofità Marta que es disposaven
Marta desficiosa i excitada
a contar rondalles, per esmunyir-
perquè sa mare l’havia avisada
se cap a l’escala fosca de la
que havien de fer nit en ca la tia:
cambra. Portava en la mà les
–Mira que et dic, esta nit la iaia
claus que havia sostret de la
Encarna, tu i jo ens hem de
despensa de la cuina a la tia
281
Elionor, una dona dura, com la
–Tanca la porta, ves, corre! –una
el brunzit i l’ordre que havia
soca d’una olivera, però amable
veu que semblava un brunzit,
marejat la nostra amiga, que
i bona cuinera que coneixia el
no deixava de repetir el que
ràpidament es va refer de
secret del romaní i la sàlvia, com
a la xiqueta li semblava un:
l’ensurt i s’hi aproximà disposada
curar el mal de panxa i el xanglot.
Zszszszszanca, zszszsanca, que
a escoltar i preguntar-ho tot.
zszszsindran. Mentre encaixava la clau al pany
–Qui eres?, Per què t’ha tancat
de la porta vella, la veu de les
Mirava cap on sentia el zum-
ací la tia Elionor?, D’on has tret
dones es convertia en xiuxiueig
zum i feia força amb els ulls per
unes ales tan “xules”? Tens nom?
primer, en remor imperceptible
distingir què o qui li manava
–Ei, ei! zszszszzalla i no
mentre la porta gemecava, i
que tancara la porta. De sobte
zzszszembales! M’has posat en
finalment en silenci i foscor en
alguna cosa li passà per la cara i
zszszerill a mi, al llac que em
desvelar el secret.
aconseguí distingir una silueta a
protegeix i a totes les bruixes
contrallum, la va seguir i tancà la
de xiprer!!!
Una nit negra, fosca i negra, com
porta. En fer-ho una tènue i fràgil
l’Ungla Negra que s’emporta
llum, com la de l’alba que naix,
El Drac Parot, que és el nom de
l’ombra de les xiquetes s’havia
aparegué enmig de l’estança. I
la criatura, li explicà que aquella
engolit l’entusiasme de Marta,
Marta, tornà a caure vençuda,
cambra no era la seua presó,
que sense veu i colpida per una
ara per la sorpresa del que veia.
sinó el seu refugi. On descansava
gelor humida, caigué vençuda
del dur treball de recomptar un
pel seu acte de desobediència i
Un jardí de canyes, bova i xiprer,
per un els animals que habiten
desafiament a les dones de casa.
una bassa d’aigua clara i enmig
en el llac de l’Albufera, perquè el
Tancà els ulls i instintivament
un animalet raríssim amb cos
seu era un treball per guardar la
tancà els punys. Sentí una picada,
de drac, ales de libèl·lula i mida
memòria. Ell, com tots els dracs
un gemec, un crit i una veu:
de Siquesí. Era d’ahí d’on eixia
mascles o femelles de la seua
282
Sóc el Drac Parot, i de l’Albufera memòria sóc, si em deixes bufar-te el nas tots els meu secrets ensumaràs!
espècie eren els guardadors
t’he posat en perill? Jo només he
sempre sempre t’has d’allunyar,
dels animals del llac, i van ser
obert la porta?
perquè vindrà el més perillós,
triats per a fer-ho per la seua
–Ai, Marta si obres la porta
i farà xampà, xampi, ximpó.
gran memòria i el seu bon cor. El
sense tindre permís i trenques
tamany i les ales els permetien
el meu descans, no em puc
Mentre Marta Pedres i el Drac
arribar a tots els racons i buscar
protegir del meu pitjor enemic.
Parot es feien confidències, el
tots els espècimens. Fins i tot els
Segur que ja sap on està ara
sol havia crescut per l’horitzó
més menuts.
el meu refugi, i segur que no
i les garsetes i els teuladins,
tardarà a rondar per ací.
s’acomiadaven de les ratetes
-Jo sóc el Drac Parot,
–Però això no pot ser, només
penades que, cansades,
i de l’Albufera memòria sóc,
he obert una porta?, –insistia
tornaven a les teules. De sobte
si em deixes bufar-te el nas
Marta Pedres que no volia ser
es va sentir un gran crit, i
tots els meu secrets ensumaràs!
responsable de tanta desgràcia.
començaren a caure pedres
Aquell animalet cantava i xarrava
El drac Parot no podia deixar de
bufà i posà en perill les ales del
al mateix temps, amb una veu
volar i cantar per la bassa, mentre
nostre drac. Marta, començà
vellutada i clara com la lluna
li explicava una història a la seua
a pensar que havia sigut molt
de desembre, que refrescà la
nova amiga sobre un perillosíssim
imprudent, que no havia pensat
memòria de la nostra Marta,
animal que es dedicava a esborrar
en les conseqüències de la
acostumada ja a l’estrany
amb tot el que Parot escrivia. Es
seua cabuderia, que l’Albufera
xiuxiueig de Parot. Xiqueta i
tractava d’un animal de canyar,
estava en perill perquè ella havia
drac enraonaven com si es
menut i botador, la Ximponeta.
desobeït sa mare, que no podria
coneixeren des de sempre.
Que d’un bot, nyas!, ho desfà tot
salvar el seu nou amic... I esclatà
Marta li preguntà:
paraula, animal o cosa.
a plorar penedida de totes les
–Es pot saber per què dius que
–Del Canyar del Malvinar
seues malifetes!!!
a la bassa i un fortíssim vent
283
–Estimada Marta, no plores!,
de ser curiosa, i amable, saber
feien amb una cançó, que si
ja has passat la prova. Ja t’has
escoltar i obrir el teu cor.
voleu podeu aprendre:
convertit en una autèntica
Finalment, havies de mostrar-
aprenent de Bruixa de Xiprer!, –
te humil i disposada a assumir
Marta Pedres i el Drac Parot
reconegué la veu de sa mare.
les conseqüències de les teues
pugen sempre dalt del bot
decisions. I el més important,
i no se’ls escapa res,
Obrí els ulls, davant seu la tia
havies de superar la prova
perquè conten sempre un, dos, tres.
Elionor, la iaia Encarna i sa mare
d’entendre els dracs màgics i
la miraven amb una dolçor,
comprendre la seua missió. –
i una alegria que no havia
conclogué rotunda i contenta la
vist mai en la cara d’aquelles
tia Elionor.
tres dones que sempre es contaven secrets, sense que ella
La vida de Marta Pedres canvià
aconseguira entendre’ls. Les veia
aquella nit que gosà obrir la
amb aspecte diferent mentre
porta de “mobila” i va descobrir
li explicaven què havia passat,
que era d’una família de Bruixa
com si de les seues veus foren
de Xiprer, encarregades de
veus d’oliveres, xiprers i alzines
guardar el secret dels dracs
mil·lenàries, i saberen els secrets
d’ales de libèl·lula, i que els havia
de cada pedra que ella havia
de protegir dels seus enemics,
guardat en la seua habitació.
perquè d’això depenia la vida del llac. Des d’aleshores l’aprenent
–Havies de véncer la por,
de bruixa i el Drac Parot van
mostrar audàcia, ser agosarada
viure moltes aventures, però
i enginyosa. Però també havies
sempre que acabava el dia ho
284
Rosa Roig
La bruixa Mari flauta i el drac Armanyac Autora: Maria Rosa Diranzo
Des del finestró de la seua
–Armanyac! Ei, Armanyac!
torre, Mari Flauta, la bruixa,
Desperta! Algú s’acosta pel camí!
contemplava, avorrida, el bosquet de l’horitzó i el
El drac, sorprès, s’esforçà en obrir
caminet de terra que conduïa
els ulls. En comprendre bé el que
a sa casa. Sí, estava avorrida
la seua amiga li deia no sabia si
perquè feia molt de temps
fer-se gran o menut. Armanyac
que ningú no escrivia contes
no era un drac qualsevol, a més
de bruixes i fades. Allí estava
de tirar foc per la boca, com tots
ella, espera que esperaràs,
els dracs, tenia una particularitat
però cap escriptor no la
seua només: en les situacions de
cridava per a que li contara les
perill, podia augmentar o reduir
seues històries. Encara com
la seua grandària; si el perill era
li feia companyia el seu drac
poc, ell es feia molt gran per
Armanyac! el problema era que
a atemorir al possible enemic,
Armanyac es passava quasi tot
però si l’amenaça era important,
el dia dormint, així que poca
aleshores es feia tant menut
diversió podia oferir-la.
com una puça, d’eixa manera l’enemic no el veia i no podia
Però aquell matí,
fer-li mal. S’acostà a la finestra
inesperadament, Mari Flauta veié
per comprovar el que deia la
com eixia del bosc un puntet
bruixa. El personatge que veié
negre, el qual, anava convertint-
no semblava perillós, pareixia un
se en un senyor que s’acostava a
carter amb la seua motxilla plena
sa casa amb una bicicleta.
de cartes a l’esquena.
285
En arribar davant de la torre,
-Una carta per a mi? Quina cosa
carta per favor?
pegà tres cops forts a la porta:
més estranya! Mai no he rebut
– Ja ho crec que li la done, ací la
“Pom, pom, pom!!!
cap carta, ni tant sols les del
té. Seria tan amable de posar-
banc... És una carta d’amor?
me un gotet d’aigua, és que vinc
– Viu algú en este lloc tan
–I com vol que jo ho sàpiga!
acalorat! Este caminet sembla
apartat?
Si em deixa passar, li donaré
que no però està empinadet.
– SÍÍÍÍÍÍÍÍÍ! –contestà Mari Flauta–
la carta i podrà comprovar-ho
ja hi vaig!
vostè mateixa.
Com Mari Flauta estava obrint
–Sí, disculpe. Passe, passe!
la carta, Armanyac, que ja no
Armanyac, gran com un gos
En veure Mari Flauta, el carter es
tenia por, va eixir de darrere la
pastor alemany, baixà les
quedà amb la boca oberta.
cortina i digué:
escales prudentment darrere de
– Vosté és realment una bruixa?
la seua amiga.
– Sí, tota la vida!
– No patisques, jo li duré el got
– Doncs jo em pensava que les
d’aigua.
–Perdone, però abans d’obrir-li
bruixes eren lletges, geperudes,
El pobre carter anava de
voldria saber qui és vostè i què
amb el nas ganxut i una berruga
sorpresa en sorpresa, ara qui
vol de mi –preguntà Mari Flauta.
a la punta, però vostè és la mar
tenia por era ell!
–Clar, sóc Emili, “el carter a
de bonica! A més, “Mari Flauta”,
– Ai mare! Quina mena d’animal
domicili”. Vostè deu ser la
perdone que li ho diga, no
és éste?
bruixa Mari Flauta, no? El que
sembla un nom de bruixa.
– Tranquil, home, és Armanyac,
voldria és donar-li per fi esta
–Gràcies per trobar-me
el meu drac.
carta que duc en la motxilla des
bonica, això és perquè no vaig
de fa cinc dies. Mai no he vingut
disfressada, i el nom me’l posà
Mentre el carter es bevia l’aigua
per ací i no trobava l’adreça. Uff!
ma mare que era molt aficionada
sense perdre de vista l’animal,
Qué cansat estic!
a la música. Ja veu! Em dona la
a Magrana se li anava dibuixant
286
287
No sé què són les falles eixes, però sembla important!
un ample somriure mentre
entrevista. Les fotos ens servirien
n’he d’anar, encara em quedem
llegia la carta.
per a modelar un ninot (en este cas
moltes cartes per repartir i se
seria una ninota) com vostè i amb
m’ha fet molt tard.
– Bones notícies? Preguntà
l’entrevista podríem contar alguna
–Armanyac, per què no portes al
Armanyac.
història que li hagués passat en la
senyor dalt del teu llom i li estalvies
– Ja ho crec! Escolteu:
seua vida de bruixa.
el viatge? -Digué Mari Flauta.
Esperant la seua resposta
–Com? –exclamà el carter, d’això
a l’adreça adjuntada, ens
res! S’agraeix però amb la meua
acomiadem donant-li les gràcies
bici vaig més que meló!
de bestreta.
–No es preocupe, vinga ací fora
Senyora Bruixa Mari Flauta, Després de saludar-la atentament, ens adrecem a vostè per a
i mire.
demanar-li un favor, si li és
Cordialment
Amb els ulls com a plats, el carter
possible fer-lo. No sé si vostè haurà
va assistir a la transformació
sentit parlar d’unes festes molt
Vicent Botija, Faller major
d’Armanyac en una espècie
boniques anomenades FALLES que
d’ocell volador tan gran com un
fan cada any en molts pobles del
PD. Li preguem porte la seua
helicòpter.
País Valencià; doncs bé, nosaltres
granera.
–Puge al meu llom, la bicicleta
pertanyem a unes d’aquestes
també, i no patisca, amb dos cops
falles i volem que la nostra
– Caram! –Exclamà Armanyac, no
siga, no solament bonica, sinó
sé què són les falles eixes, però
també divertida. És per això que
sembla important!
I així fou com Emili, “el carter a
demanem la seua col·laboració.
–Sí que ho són –assegurà el
domicili”, tornà al seu poble al
Ens agradaria rebre-la en el
carter, tots els anys pel mes de
llom d’un drac, l’aventura més
nostre casal el dia que a vostè li
març ho veiem en casa per la
increïble de la seua vida.
convinga per a fer-li fotos i una
tele! Ara si em disculpen, me
Mentre, en la seua torre, Mari
288
d’ala el duré on vostè m’indique.
Flauta cercava nerviosament la
–Perdona, Sageta, jo em sentia
poders, i sempre els ha emprat
seua granera però no la trobava
tan abandonada com tu, per això
per a fer bé.
enlloc. On s’hauria amagat la
no et feia cas! A veure si encara
–A Cantimplora? No, mai hem
ditxosa granera! Quan tornà
sé demanar-te que voles...
sigut amigues, és una bajoca que
Armanyac, li ho va preguntar. Una
“Sageta alada, timó moritó, porta’m
sempre està ploriquejant, per
vegada recuperada la seua forma i
estimada, cap al Montgó !”
això li diuen així. No la suporte!
grandària de drac, es posà a pensar. –Em sap greu dir-t’ho, Mari flauta,
–Doncs amb el caràcter que tens, Però Sageta no es va moure, ni
a veure a qui li demanes ajuda!
cap al Montgó ni a cap altre lloc.
Serà una bajoca però estic segur
però ara recorde que està en el
que si li demanes un favor te’l farà
traster tota plena de pols. Des
–Ai, Armanyac, estic perduda!
de seguida. No sigues supèrbia
que tenim aspiradora ni tant
Amb la il·lusió que em faria anar
i anem a sa casa, de segur que
sols ens serveix per agranar. No
a la falla eixa!
estarà tan avorrida com tu.
m’estranyaria res que ja no sabera
–En lloc de lamentar-te el que has
volar. A tot açò, te’n recordes del
de fer és pensar en una solució.
I això feren. Mari Flauta agafà
conjur per a fer-la volar?
–Una solució? Tu creus que n’hi
la granera Sageta, Armanyac
–Ai, no ho sé! Anem a per ella!
ha alguna?
tragué les ales i en un tres i no
–Deixa’m pensar...
res arribaren davant de la casa
I efectivament, la pobra granera
de Cantimplora; la trobaren
els esperava darrere la porta
Al cap d’una estoneta, Armanyac,
regant les plantes del seu jardí
del traster coberta de pols i de
que era molt intel·ligent, exclamà
que estaven llustroses, però ella
teranyines. Mari Flauta se sentia
:
estava mústia. Sí, li passava igual
molt trist pensant que l’havia
–Ja ho tinc! Per què no vas
que a Mari Flauta, que ningú no
tinguda tan abandonada. L’agafà,
a demanar-li ajuda a la fada
la cridava per a contar històries
li torcà la pols i li va dir:
Cantimplora? Ella té molts
i a més estava enamorada d’un
289
príncep! I tot el món sap que els
I Sageta es posà a pegar voltes
des de la finestra de la meua
prínceps sempre volen casar-
com una boja! I Mari Flauta
torre, quan vaig veure que algú
se amb princeses, per més
botava de goig. Fins que hagué
s’acostava pel camí pedalejant
avorrides que siguen; mai s’ha
de d’ordenar-li a la granera
una bicicleta...”
sentit dir que un príncep s’haja
“Sageta, estigues quieta!” i Sageta
enamorat d’una fada!
va obeir.
Tots escoltaren encantats
–Moltes gràcies, amiga
l’aventura de Mari Flauta, el seu
Cantimplora els va rebre molt
Cantimplora! Eres un sol! m’has
drac, Emili, el carter i la granera
contenta i va tindre una molt
fet un gran favor, mai no ho
polsosa; al final aplaudiren amb
bona idea per a ajudar a la
oblidaré i et promet que te’l
entusiasme i a continuació,
bruixa. Va obrir un armari
tornaré només tinga ocasió!
volien pagar-li aquell favor tan
vell que tenia a l’andana i en
gran, però ella els va dir:
va traure una vareta màgica;
I així fou com gràcies a la fada
la va acariciar, després la va
Cantimplora, Mari Flauta pogué
–Sóc jo qui vos està agraïda per
fregar amb força xiuxiuejant-li
presentar-se amb la seua
haver pensat en mi, per tant no
unes paraules estranyes... De
granera voladora, al casal faller
vull que em doneu res, només
sobte, aquella vareta anodina,
del senyor Vicent Botija.
voldria que a les properes falles cridareu a la meua amiga la fada
va desprendre una multitud d’estrelletes de tots els colors.
Uns quants fallers i falleres
Cantimplora i a un príncep que
Cantimplora, amb una veu
l’entrevistaren. Volien que ella
li diuen Gerani Roig, crec que
inesperadament poderosa, li
els contara alguna aventura
podrien contar-vos una preciosa
demanà:
de quan s’escrivien contes de
història d’amor.
fades, bruixes, ogres i dracs i ella –Una dos tres, que esta granera
començà així: “Estava jo avorrida
recupere els seus poders!!!
mirant el bosquet de l’horitzó
290
Maria Rosa Diranzo
La conjura Autor: Llorenç Garcia
Hi havia una vegada una aldeana
Però tornant a la nostra aldeana,
que vivia en una cabana als afores
la pobra patia doble aïllament.
d’un llogaret molt modest i aïllat.
Per una banda, la d’haver nascut
Com que era tan lluny de qualsevol
en un lloc tan inhòspit i, d’altra
altra contrada del regne a on no
banda, la marginació dels pocs
accedien ni cavallers ni mercaders,
habitants. Tots els del llogaret
l’únic llei coneguda era la que els
la rebutjaven per una estranya
habitants imposaven fruit d’una
raó. Li atribuïen la condició de
llarga tradició de convivència
ser una perversa bruixa que
entre ells i que arrancava des
contínuament estava tramant
d’abans de la creació del regne.
conjurs i malediccions que
No tenien necessitat de canviar-la
llançava sobre els aldeans.
mai perquè el temps en aquella
Aquesta mala fama la van aplicar
zona semblava detingut al llarg
a la seua besàvia, a l’àvia, a la
dels segles. Desconeixien per
mare i ara a ella. Estava també
complet els edictes que el rei
molt difosa la brama que totes
emetia a tothora, també perquè
elles eren esposes del diable amb
el mateix monarca desconeixia
qui es reunien i rebien els poders
aquells confins de l’imperi. Era un
malèfics que després vessarien
tros de terra pràcticament erm i
sobre tots els habitants. Aquest
abandonat. Per a ell no era més
mals es traduïen en epidèmies
que una porció més de mapa
mortals que delmaven la població
buit que ajudava a que el seu
i que començaven a amenaçar
territori pareguera visualment
l’existència de l’aldea. Amb un
més immens.
parell més d’epidèmies, aquell
291
nucli abandonat a la mà de Déu
pràcticament els supervivents
poder dur a terme tots els
podria desaparèixer en un tres i
van presentar símptomes
encanteris lluny de la vista de
un no-res.
de la malaltia consistents en
tothom. I el boca a orella va
inflamacions al coll, l’aixella i
anar alimentant la llegenda
Per aqueixa mateixa raó, la
l’engonal que acabaven supurant
que s’havia de tractar, sens
bruixa era també tan temuda
sang i un líquid negre molt
dubte, d’una fetillera experta
com odiada. Tenien por que
llefiscós. Tot acompanyat de
en màgia negra. De manera
la seua mirada els poguera
calfreds, febres molt altes i
cíclica, l’epidèmia de pesta negra
ocasionar una mort imminent
deliris amb una intensitat que
tornava però la nissaga de les
o que els enquistara una
no es podia comparar amb els
bruixes romania intacta... Tots
maledicció que es transmetria
de cap altre problema de salut.
els indicis apuntaven a culpar
de generació en generació sense
Només hi havia una figura al
a aquella estirp femenina que
que hi haguera ritual que la
poble que no va aparençar
hi va aparèixer un maleït dia de
desfera. Allò que era cert, és que
ser colpida per cap d’aquests
manera tan misteriosa.
feia dos segles que aquella aldea
signes: la bruixa. Ella va ser
sumava la quantitat de dues mil
l’única que campava per l’aldea
Amb un nombre d’habitants
ànimes i avui a penes n’eren
completament immune a la
tan escàs, l’aldea ja es veia
huitanta. I que curiosament la
maror negra que estava assolant
condemnada a la desaparició.
població va començar a minvar
els habitants. Aquest fet no
Els locals no podien estar més
amb l’arribada de la besàvia de
va trigar a alçar tota mena de
astorats. Amb una plaga més, la
la bruixa. Amb la seua presència,
sospites. Com que vivia a la
històrica població s’esborraria
de colp i volta, una epidèmia
vora del riu, a certa distància
de la faç de la terra davant la
de pesta negra va exterminar
del nucli principal de l’aldea, la
indiferència de les altes instàncies
la meitat dels locals. L’altra
xafarderia local va arredonir
imperials. El pànic també condia
meitat va sobreviure, tot i que
que s’amagava de la resta per
perquè els vells de la zona
292
Tots van acordar amb desesperació que la causa de tots els mals era aquella dona que vivia vora el riu, de qui també es declarava que s’hi banyava nua...
auguraven pel càntic dels ocells
una condemna possible. Però
que la nova tragèdia col·lectiva s’hi
sempre ocorre una cosa que
acostava com una ombra creixent
no entén de temps: La veritat
que els acabaria engolint.
sempre acaba manifestant-se tot i que siga a costa de deixar-se
El consell de savis, format per
vides humanes arrere. Perquè
persones d’edat avançada, es va
l’humanisme no és més que
reunir amb caràcter d’urgència
una invenció dels hòmens que
per intentar frenar l’apocalipsi
apliquen sols quan els interessa
final. Tots van acordar amb
(a l’igual que la justícia). La bruixa
desesperació que la causa de
va acabar sent cremada per un
tots els mals era aquella dona
poble que no atenia a raons i
que vivia vora el riu, de qui
que l’únic que volia era posar
també es declarava que s’hi
rostre a les seues desgràcies.
banyava nua... I així es va complir. Una nit • Filla de Satanàs! Mereix morir
sense lluna, vint encaputxats
cremada.
van traure de la seua cabana a
• Sí, però qui li posa l'esquella al gat?
la presumpta fetillera mentre
• Hi anirem tots a una! Aquesta nit!!!
dormia plàcidament com qualsevol mortal a aqueixa hora.
La sentència era ferma i clara.
Tres hòmens la van agarrar de
Aquella dona tenia un pacte
manera immisericordiosa i la
amb el diable i per tant era una
van despullar per humiliar-la
bruixa que només mereixia
(no sabrem per què realment,
293
Com si seguiren els passos d’un macabre ritual, la van lligar a una estaca de fusta i, amuntegant llenya al seu voltant, la van cremar viva.
ja que anava a acabar morta
completament enjogassats, van
aldeans. M’enganye... No de
igualment). La fam de crueltat
decidir de manera espontània
tots. De l’única de qui en va
dels botxins s’anava encenent
cremar la seua morada per
restar constància va ser de la
més i més com si fóra vermell
espaventar qualsevol rastre de
bruixa i no precisament pels
brusent. Contemplar aquella pell
malignitat que haguera pogut
seus encanteris. Els segles van
tan blanca (com l’argent de la
deixar la fetillera. I així van
travessar l’aldea fins enrunar-la
lluna que no lluïa aquella nit), els
incinerar totes les pertinences
en una mole de pedres sense
va despertar l’ànsia d’assotar-
de la condemnada amb un èxtasi
forma. Però la Natura, de qui
la i s’hi van acarnissar fins que
com si estigueren posseïts per
diuen que és sàvia, va conservar
el seu cos va acabar banyat de
una força estranya... O quasi
a bon recabde un llibre que la
rierols de sang. Com si seguiren
totes les pertinences.
nostra fetillera havia guardat
els passos d’un macabre ritual,
zelosament en un cofre de fusta
la van lligar a una estaca de
El poble va entrar l’endemà en
recobert d’acer. Figuraven allí
fusta i, amuntegant llenya al seu
un estat de serenor de qui es
infalibles receptes fetes a base
voltant, la van cremar viva. I així
creu allunyat d’un perill que els
d’herbes amb poders curatius.
va expirar la “pèrfida” bruixa
aguaitava amb ulls persistents.
Atresorant un saber milenari
per a goig de tots els habitants,
Tanmateix, no va transcórrer ni
acumulat pels seus ancestres
que van entrar en sa casa i van
una setmana quan la mort va
i ampliat per generacions
comprovar com, efectivament,
galopar sobre el seu corser i,
successives, aquella nissaga era
posseïa armaris plens de gom
amb la seua dalla ben afilada,
molt destra combinant fulles,
a gom de pócimes i estranyes
va segar la vida dels huitanta
flors, tiges, arrels i fins i tot
pocions amb què corroboraren
habitants. ¿La revenja de la
fruits silvestres fins reeixir a fer
la seua condició de maga
bruixa? L’única veritat que
medecines de gran eficàcia. La
negra (en haver-la matada i no
roman és que la pesta va fer
mateixa que els va salvar de tota
abans). Amb cançons de júbil i
caure en l’oblit cada un dels
classe de malalties gràcies a una
294
Un soldat va trobar entre aquelles runes el cofre en l’única peça de la cabana de l’experta en herbes que s’havia salvat de la crema. assenyada tradició de prevenció.
ignorància. La mateixa que
I tot gràcies a aquella dona
No hi havia res de sobrenatural
havia havia vençut engolint la
acusada de bruixeria que va
ni màgic en aquelles arts; ans
vida de tots els veïns... Però el
morir carbonitzada amb la pell
al contrari, eren ciència en
coneixement sobreviu...
travessada de cicatrius marcades
estat pur basat en mètode
per verducs d’oliveres (arbre
experimental. Ciència, quan
Una munió d’anys més tard, una
que representaria més avant la
aqueix nom ni existia en l’idioma
hoste extraviada d’una cruenta
saviesa). Tota una aldea víctima
de l’Imperi. Però aquella estirp
guerra va caure exhausta rere
d’una rancúnia mal adreçada
sabia de bona tinta que la
galopar per llegües d’àrida estepa.
s’havia reunit com si fóra un
superstició era l’autèntica religió
Un soldat va trobar entre aquelles
aquelarre per organitzar un conjur
d’aquella mentalitat i va preferir
runes el cofre en l’única peça de
en contra d’una innocent que
segellar aquells coneixements
la cabana de l’experta en herbes
lliuraria la seua vida per salvar
per evitar alçar sospites de
que s’havia salvat de la crema. Una
la Humanitat. I l’única conjura se
bruixeria. No els haguera
pluja molt oportuna va caure la nit
l’havien fet contra ells mateixos.
importat compartir els poders
de l’assassinat (sàvia Natura!) i així
curatius amb els conciutadans i
també es va salvar aquell llibre de
ara mateix els seus descendents
valor incalculable abans que les
estarien vius i hagueren crescut
flames el devoraren. Aquell llibre
i s’hagueren multiplicat, però
va marcar una fita en la Humanitat.
sabien que les seues oïdes sols
Va ser la llavor de la Medicina com
podien pair informació nascuda
a ciència i el seu estudi va eradicar
de la ignorància. Si fins i tot la
malalties infeccioses que va salvar
higiene, que conreava la víctima
milers de vides i va revolucionar
prenent banys diaris al riu, sols
les civilitzacions fent-les més
ho miraven com un pecat? La
pròsperes i avançades.
295
Llorenç Garcia
Devastació subtil Autor: Josep Maria Domingo
Això era i no era, en un país
seus habitants descobrien cada
ni llunyà ni proper, ni real
dia estupefactes més i més solars
ni imaginari, en un temps
i terrenys esplanats on abans hi
immemorial que ja no era futur
havia habitatges o collites. I la
i encara no era passat, una
preocupació i el temor s’estenien
ciutat que en deien el seu cap
entre la població.
i casal, que tenia portes però no muralles i estava a la vora
Però la majoria dels ciutadans
d’una mar antany denominada
romanien impassibles, incapaços
La Nostra, en ambdues ribes
de reaccionar davant els fets que
d’un riu sense aigua i envoltada
presenciaven.
d’una horta sembrada d’edificis, que assistia a una onada de
Una bruixa provinent dels
destrucció sistemàtica.
cims més remots de les muntanyes del septentrió havia
Afectava de manera específica
desembarcat d’incògnit a la
les cases dels barris més antics,
ciutat feia algun temps. Abillada
les barraques i alqueries i
amb un mono i un casc negres,
els camps de conreu. I havia
circulava amb una motocicleta
corregut la brama que era
de gran cilindrada, negra també
l’obra d’una ramada de dracs
i silenciosa, amb una pota de
que ningú no podia veure ja
gripau marcada a l’intermitent
que operaven d’amagat fent
esquerre, que tenia entre altres
valdre uns poders especials
atributs la facultat de posar
d’ocultació. De manera que els
els semàfors en verd quan s’hi
296
apropava i la d’eludir en els
Mercés a aquest encanteri, els
s’enlairava i es transformava en
seus trajectes les esglésies i
dracs havien adoptat l’aparença
granera voladora, amb la qual
altres llocs on hi haguera una
de grans màquines excavadores.
sobrevolava els terrats i espargia
creu, cosa que li comportava
No eren verds sinó grocs i, en
per les antenes de televisió i
haver de fer moltes marrades.
comptes de potes i urpes, estaven
els repetidors del senyal de
Però això no li importava
dotats d’enormes rodes i cadenes,
la telefonia mòbil una nova
perquè era molt veloç.
poderosos braços pneumàtics
poció. Era un producte d’última
articulats, pales dentades i tota
generació, intangible i invisible,
Amb ella distribuïa per pubs i
mena de punxons. Duien a terme la
que recollia als akelarres les
garitos una pòcima molt potent
seua pèrfida missió a les fosques i
nits de divendres a dissabte i
i efectiva que una confraria
sense fer cap soroll, i s’empassaven
transportava emmagatzemat al
de cambrers adoradors del
tots els enderrocs que produïen
seu portàtil. I que, un cop introduït
diable subministraven a
sense deixar-ne ni rastre. Eren
a les xarxes, actuava com un virus
clients seleccionats entre els
pilotades pels adeptes reclutats i
que es propagava entre la gent i
parroquians, els quals perdien
ensinistrats sota l’influx de la pòcima
els corprenia de tal manera que
l’exercici de la voluntat i
maligna. Si alguna vegada n’havia
els impedia de reaccionar a la vista
romanien incondicionalment sota
agafat una un altre conductor i
dels efectes de la devastació que
el poder de la bruixa, que podia
havia volgut fer-la treballar per
avançava cada dia.
així utilitzar-los per a dirigir els
alguna bona causa constructiva, la
dracs, sotmesos a un malefici
màquina s’havia negat a obeir i havia
En això que havia arribat
emanat d’una missa negra
manifestat una avaria inexplicable.
també a la ciutat un jove mag.
que l’elit de la bruixeria havia
Havia pres possessió d’una
celebrat, en un lloc molt exclusiu
A les nits la bruixa conduïa cap
rotonda molt transitada on feia
al cor de les muntanyes alpines,
a algun carreró fosc o una zona
prodigiosos malabarismes amb
la darrera nit de Sant Joan.
despoblada la seua moto, que
cèrcols de foc que encenia amb
297
Li va posar la motocicleta en mode granera i la va projectar amb rumb nord a velocitat match 2.
una flamarada que li eixia per la boca i mantenia en moviment en l’aire passant-se’ls per les mans. També feia desaparéixer i reaparéixer objectes amb gran esbalaïment de transeünts i conductors que li llençaven moltes monedes. Si estava molt inspirat i tenia ganes de divertirse, podia girar i posar en sentit contrari un dels automòbils deturats, el propietari del qual en baixava esgarrifat, per tot seguit recol·locar-lo com calia. Al seu país meravellós hi havia crisi, en sobraven molts, no hi havia feina per a tots. I per tal d’obtenir la titulació de mag superior i la corresponent vareta calia superar un ardu procés de selecció i uns cursos molt cars. Rere molts esforços per la seua part, li havien atorgat les d’una categoria
298
inferior i l’havien enviat pel
Es va retirar a un lloc reservat,
poderosos participants a les
món a buscar-se la vida i fer
va obrir el maletí, en va extraure
misses negres de les cimeres
currículum. I assabentat del que
l’ordinador portàtil de la bruixa
alpines. Per la qual cosa hauria
ocorria en aquella ciutat, havia
i el va engegar. Posant en joc
d’emprendre el viatge de retorn
decidit traslladar-s’hi per veure
les màximes potències de la
al seu país a fi de sotmetre’ls
si hi podia fer alguna cosa.
seua ment va accedir a les
a consulta l’assumpte i, de
contrasenyes i claus i, fent ús
passada, fer-se avaluar els seus
Una matinada el mag esperà
de les setanta-set fórmules
nous mèrits per tal d’assolir una
a que la bruixa passara amb
màgiques, va instil·lar en els
titulació superior.
la moto per la rotonda. En
arxius un antídot de la poció
veure-la arribar es concentrà
malèfica i va ordenar enviar-lo a
I és conte contat però no és
a fons i li va posar el semàfor
tots els contactes.
conte acabat.
atributs de la cavalcadura, la
En acabant va localitzar
Puix que encara caldria saber
qual va fer frenar en sec. Va
mitjançant el GPS de mag la
com reaccionarien els ciutadans
enfocar la seua vareta cap al
ubicació de l’amagatall dels
en veure’s alliberats dels
portaequipatges de la moto
dracs i es va aplicar a desxifrar
efectes de la poció i si prenien
i en va sortir un maletí negre
els codis del seu encanteri i
consciència de l’amenaça que
que va saltar cap a la seua
mirar la manera de revertir-los.
pesava sobre ells i si passaven a
mà. I sense donar-li temps
Aquesta, però, era una tasca que
l’acció per defensar-se’n.
a la bruixa per refer-se de
excedia la seua capacitació ara
la sorpresa, li va posar la
com ara i exigia el concurs dels
motocicleta en mode granera i
membres del consell suprem
la va projectar amb rumb nord
dels magians, que eren els
a velocitat match 2.
únics que podien fer front als
en roig sobreposant-se als
299
I quan això se sabrà, contat serà.
Josep Maria Domingo
Amor per sempre Autora: Isabel Canet
Penseu que una bruixa i un drac
Escolteu, escolteu...
es poden enamorar? Això diu que era una jove bonica Caram, vaja quina pregunta!
i ben plantada que vivia en les
Clar que no. On s’ha vist que
profunditats del bosc. En quedar-
les bruixes puguen estimar
se òrfena de pare i mare es dedicà
ningú ni que els dracs tinguen
a recol·lectar herbes remeieres
sentiments?
que venia als camperols.
Mai de la vida.
Això diu que era, també, un llenyater fort i gallard
Qui haja tingut eixa idea, que
que habitava al mateix bosc
alce el dit i li farem una foto per
esporgant els grans arbres vells
penjar-la a la falla, amb un rètol
i fent-ne llenya per escalfar les
a sota que diga: Vet ací el babau
llars dels pobles veïns.
més babau del poble. Ja us podeu imaginar que era Però en el món dels contes tot
inevitable que la jove i el llenyater
és possible, fins i tot les coses
acabaren coneixent-se en un
més inversemblants. I en un país
moment o altre. I així va ser.
remot, el nom del qual ningú no pot recordar perquè era més
Una matinada fresca de tardor
llarg que un dia sense pa, es va
que el vent envolava les rames
esdevenir una història d’amor
dels xops, Romeu recorria
d’aquelles que fan plorar i plorar.
l’estreta sendera que travessa
300
el bosc quan va trobar-se amb
la càrrega de troncs, Romeu es
Direu que, potser, ella no
Julieta, que tornava cap a casa
trobava amb Julieta a la vora del
sabia ben bé el que feia, que
amb la cistella plena d’herbes.
llac del fons del bosc i deixaven
va ser un moment de dubte i
L’encontre va ser tan imprevist
passar les hores fins a la caiguda
desesperació. Qui ho sap? El
que a Romeu li va caure al
de la nit parlant-se d’amor.
cas és que en cometre un acte
terra la destral i a Julieta se li
prohibit va despertar l’esperit del
escamparen per terra totes les
La felicitat ja se sap que dura
bosc i tota la seua ira li va caure
bogetes que havia fet aquell matí.
poc. Colpejant la soca d’un
al damunt. La transformà en una
roure ufanós, Romeu es va fer
vella tan lletja i contrafeta que
No hi ha testimonis d’aquella
un tall profund amb la destral.
qualsevol podia confondre-la
escena fortuïta, però si els
Amb prou feines aconseguí
amb una bruixa. Aquesta va ser
conills pogueren parlar dirien
arrossegar-se fins a la sendera
la seua maledicció.
que dels ulls dels dos xicots
per on passava Julieta cada matí
eixiren espurnes de colors. Ell
abans de perdre el sentit.
recollí totes les boges donant
Julieta, però, no li tornà la flor. Corregué cap a casa tan de
mil excuses, ella les acceptà
Ella el portà a casa i li aplicà tots
pressa com va poder i elaborà
amb un somriure com un sol i li
els remeis coneguts. El tercer
una poció miraculosa que va
demanà si la podia acompanyar
dia, Romeu tenia una febre tan
aconseguir retornar Romeu de
a casa. S’acomiadaren a la porta
alta com la que tenen els malalts
l’altre món. El llenyater no pogué
amb un bes, i així va nàixer una
a les portes de la mort. Veient-
reconèixer la seua estimada
passió, d’aquelles que sols poden
ho tot perdut, Julieta eixí a les
més que per la veu aguda i
albergar els grans cors innocents.
muntanyes, escalà al cim més alt
delicada que l’encanteri no havia
fins que trobà la planta prohibida
pogut malmenar. El seu dolor
i gosà collir una flor.
i la indignació l’enfuriren de
A partir d’aquell dia, cada vesprada, després de vendre
tal manera que, destral en mà,
301
Al cap i a la fi, l’aspecte no és el que importa, sinó allò que es guarda a dins del cor.
se n’anà cap al fons del bosc a
Des d’aleshores no s’han separat
buscar l’esperit malvat.
ni ho faran mai. Al cap i a la fi, l’aspecte no és el que importa, sinó
Passà tot el dia, i un altre, i un
allò que es guarda a dins del cor.
altre, i Julieta no sabia res d’ell. Tothora s’abocava a la finestra per si el veia tornar, el buscà
Isabel Canet i Ferrer
sendera amunt i avall, preguntà pels pobles per si algú n’havia sabut res. Tement-se el pitjor, se’n tornà al cim més alt, allà on havia collit la flor i trobà, darrere d’unes penyes un gran animal verd i escatós que s’amagava avergonyit del seu aspecte aterridor. Amor meu, eres tu? va preguntar Julieta. El drac féu un lament corprenedor. Tots dos es miraren als ulls i amollaren espurnes de colors.
302
El meu amic, el drac Autora: Conxa Guilabert
Vicentet era un bon xiquet
buscar-lo i que se l’emportava a
o almenys això pensaven els
un paratge horripilant que li feia
pares. El seu caràcter alegre,
molta por.
obedient, i col·laborador així ho confirmava. Però tot no podia
Rodolf i Vicenteta, els pares,
ser perfecte, és clar, perquè els
l’estimaven tant que no els
xiquets també són humans, i
agradava veure’l patir, però
algun defecte havia de tindre.
tampoc volien accedir a totes les
Centet, com tots l’anomenaven,
seues demandes de nen xicotet,
a més d’alegre, obedient i
així que per tranquil·litzar-lo
col·laborador, era també molt
l’arropaven al llit i li contaven un
fantasiós i una mica poruc.
conte fins que s’adormia. En les històries que inventaven sempre
I és que Centet tenia un secret
apareixia un drac ben valent, que
que li feia molta vergonya
eixia triomfant de tots els perills
confessar, amb nou anys encara
als que s’enfrontava. Estaven
li demanava a la mare o al pare
convençuts que la valentia
si podien gitar-se amb ell. No
de Marcel·lí, així batejaren el
li agradava la foscor, i li feien
drac, esdevindria un model
paor els llamps ,també el soroll
de conducta per al seu fill. I la
del vent colpejant la finestra de
veritat era que l’estratagema
la seua cambra o el grunyit de
dels pares començava a donar
qualsevol animalot a la nit. De
fruits. Cada vegada que Centet
seguida s’imaginava que era un
se sentia insegur i temorós es
monstre horrorós que venia a
preguntava què faria Marcel·lí
303
en eixes circumstàncies i de
-I on viu eixe Marcel·lí ?-li
molt bonic i que les falles li
seguida trobava la resposta.
preguntà el Tonet l’alumne
donaran moltes idees per a les
més espavilat de la classe, que
seues històries.- El discurs li va
Tan ràpidament progressava el
no acabava de creure’s que hi
eixir de carrereta i fins i tot ell
nostre amic que fins i tot ja s’atrevia
haguera ningú tan agosarat i
estava impressionat per la bola
a traure al gosset a passejar
decidit com ell.
que s’acabava d’inventar.
-El Marcel·lí viu a la meua casa
El Tonet i la resta de companys
-s’inventà ràpidament el Centet,
descreguts van haver de callar
Un dijous al matí, a l’escola,
preocupat no fos cas que els seus
davant el convincent discurs del
la mestra, Donya Margarida,
companys es burlaren d’ell en
Centet.
els demanà que feren una
comprovar que el seu millor amic
redacció. Havien de descriure
no era un xiquet de carn i óssos.
pel parc a poqueta nit, proesa impensable uns mesos abans.
el millor amic que tenien,i
Arribà l’hora de tornar a casa i el xiquet se sentia orgullós
després llegir-la en veu alta.
-I què fa a la teua casa, si es pot
i satisfet per la forma tan
Quan arribà el torn de Centet
saber? –Insistí encara desconfiat
airosa amb que havia eixit de
tots els alumnes restaren
el Tonet.
l’interrogatori. Potser ara que tot
impressionats per la descripció
-Els seus pares són amics dels
el món creia que tenia un amic
que feu de Marcel·lí. Com
meus pares i se n’han hagut
tan intrèpid- pensava- ja ningú
podia haver un personatge tan
d’anar a l’estranger a cuidar
mai més es burlaria d’ell.
valent al poble i que ningú
els iaios que estan majors, i el
el coneguera? És clar que
Marcel·lí ha decidit quedar-se
Els pares l’esperaven per dinar.
a Centet se li havia oblidat
ací perquè és escriptor i està
A pocs metres de la casa, el
contar-los que es tractava d’un
escrivint un llibre de contes i ha
Centet olorà el dinar que més
drac, i a més a més, imaginari.
pensat que Sagunt és un poble
li agradava del món, paella!
304
Al castell!. Quantes històries amagades vivien en aquell lloc tan enigmàtic.
Semblava que hui estava sent
La mare els preparà uns
un dia rodó, i tot li estava eixint
pastissets de moniato per berenar
bé. La mare observà orgullosa
i pare i fill emprengueren la ruta
com el xiquet s’ho empassava tot
que els separava del castell de
sense deixar ni un granet d’arròs
Sagunt. En arribar contemplaren
al plat, i a continuació arrodoní
les meravelloses vistes que des
l’apetitós menjar amb una
de dalt es veien : l’horta i la mar
sucosa taronja de l’horta.
esplendoroses davant els seus ulls, i el teatre romà que feia de
Era vespre de festa i a l’endemà
paret al casc antic del poble.
no hi havia escola. El pare li tenia una sorpresa preparada.
-Pare, ja sóc major, puc fer una volta pel castell?- preguntà
-Centet, què et sembla si esta
Centet desitjós de demostrar-li
vesprada fem una excursió al
al pare i al món sencer la seua
castell del poble?
recent adquirida valentia. -Clar, fill meu! Però no te
El Centet pegava bots de
n’allunyes dels murs.
content. Al castell!. Quantes històries amagades vivien
El xiquet emprengué així la seua
en aquell lloc tan enigmàtic.
primera gran aventura en solitari,
S’emocionava escoltant son pare
no s’imaginava però la sorpresa
contar batalletes dels romans i
que li esperava. S’havia distanciat
dels àrabs i dels ibers, i deixant
ja uns metres del pare i l’havia
volar la imaginació.
perdut de vista. Li cridà l’atenció
305
Els dracs som reals però vivim en pau, amagats, fugint de la crueltat dels homes, que des de sempre s’han entestat en destruir-nos.
una mena de torrassa amb un arc,
I en això que, des de dalt, des del
i el cant d’un ocell, i s’adreçà cap
cel, des de l’únic lloc que Centet
allà. De sobte escoltà una remor i
no havia escodrinyat, aparegué...
una veu desconeguda que deia:
No era possible! El seu amic invisible, el drac Marcel·lí!
-Bona vesprada Vicentet. Quina alegria veure’t per ací!
-Però, però...però, no pot ser! Si tu no existeixes! Si els
El menut, esglaiat, mirà cap a la
personatges dels contes no
dreta i cap a l’esquerra, davant i
són reals! Si eres un drac! Si...!-
darrere , però no veié ningú.
Centet intentava posar ordre als seus atabalats pensaments.
-Qui és? –preguntà atemorit,
-Estàs molt equivocat amic
figurant-se que es tractava de
meu! Els dracs som reals però
l’esperit d’algun antic soldat- No
vivim en pau, amagats, fugint
t’acostes, ni intentes fer-me
de la crueltat dels homes, que
mal o trauré la meua invencible
des de sempre s’han entestat
espasa de foc! -amenaçà a la
en destruir-nos. Només eixim
immaterial presència seguint
de nit, quan vosaltres dormiu.
l’exemple del Marcel·lí i
-I perquè estàs ací, si és
enfrontant-se al perill.
de dia?- preguntà Centet encuriosit.
-Ja, ja, ja! Aprens ràpid , amic
-Un dia volava per damunt de
meu! -respongué la veu per a
la teua casa i vaig escoltar el
desconcert del xiquet.
meu nom. Des d’aleshores et
306
visite cada nit i als teus somnis
falles s’escampava per tot arreu,
Els dos amics s’acomiadaren
i he descobert que vols ser el
i la sensació de llibertat i de
sabedors que prompte es
meu amic . I jo – li confessà
seguretat el feia sentir-se encara
tornarien a veure.
tímidament el drac- també vull
més especial.
ser amic teu.
-On t’havies ficat fill meu?
-I podré comptar amb tu sempre
Quan tornaren al castell
Pensava que t’havies perdut!
que et necessite?- La resposta
estigueren xerrant una bona
Però ja veig que no.-es
era molt important per al xiquet.
estona. Centet sentia curiositat
tranquil·litzà el pare- Has
-Tens la meua paraula de drac!-
per la vida del seua millor amic.
descobert algun tresor?-bromejà
somrigué Marcel·lí.
Volia saber on vivia, qui era la
ja més relaxat.
seua família, què menjava.. Centet se sentí la persona més
Centet es moria de ganes
afortunada del món. L’abraçà
-Els meus pares són Cliodna i
per parlar-li de la trobada
en senyal d’amistat i els dos
Ardos, una bruixa bona i un mag
amb Marcel·lí, dels pares tan
intuïren que eixa unió duraria
molt poderós del regne de la
particulars que tenia, del vol que
molt, molt de temps.
fantasia. M’estimen tant com els
havien fet, de les falles des del
teus pares a tu. Un dia et portaré
cel, de...... Però s’ho pensà millor
-Puja!-li proposà el drac. I
a conèixer-los, són molt divertits
i decidí que eixe seria el seu
sense pensar-s’ho ni un segon
i segur que t’agradaran.
tresor secret.
drac i en un tres i no res es
-Centeeeet!- escoltaren al pare
-Saps pare, mentre passejava he
trobaven volant per damunt la
cridar.
decidit que ja no sóc un xiquet. I
ciutat, sortejant els núvols per
-Clar que sí Marcel·lí, però ara he
que ja puc dormir sense que em
no ser descoberts. La visió era
de tornar o el pare començarà a
conteu històries de dracs- fingí
espectacular , el colorit de les
preocupar-se.
amb gran seriositat.
Centet s’instal·là en el llom del
307
El pare l’agafà pel muscle, orgullós del canvi que havia experimentat el seu xiquet,que ja es creia major, encara que per a ell sempre seguiria sent el seu xiquet, i els dos junts ben feliços reprengueren el camí de tornada cap a casa.
Conxa Guilabert
308
ARTISTES LITERARIS DE LA FALLA
309
310
CONCURS DE NARRATIVA “Isabel i les falles” / Autora: Judith Alcaide i Sánchez
Temps era temps, existia una
inventar-se diversos motius per
falla, la patrona de la qual, i la
explicar-se aquell estrany fenomen.
seua motivació, era la Reina Isabel I d'Espanya. I llegiu el que
Quan la reina adreçà novament
va passar una nit abans de les
la seua atenció al taller, el que hi
falles. Fou d'allò més sorprenent.
va observar la deixà bocabadada: bruixes, princeses, falleres, fallers,
Al taller, ple de pintures de colors,
plantes, llunes i fins i tot sols
la reina hi esperava els fallers
corrien al seu voltant i hi deien
perquè ells la plantaren com tots
una única paraula: «mamà».
els anys en la seua falla; sempre protagonitzada per ella. De sobte,
Isabel estava espantada, ella era
totes les figures començaren a
mare sí, de cinc preciosos jóvens
despertar.L'ensurt d'Isabel va
anomenats Isabel, Joan, Joana,
ser d'infart. La pobre reina ja no
Maria i Catalina. Però en aquell
estava para aquells jocs.
temps tots havien d'estar morts. N'havia vist morir dos físicament
Com podia ser allò? Isabel era
i els altres dos, espiritualment.
l'única capaç de ser un ninot vivent durant la nit. A poc a poc, cada
La reina va decidir d'esperar
ninot fou despertant-se i dient
aquell nit, per veure què s'hi
sempre la mateixa paraula: MÀGIA.
esdevenia i si els ninots tornaven a la normalitat. Aquella nit va ser
La reina, pensativa, deixà de
una bogeria. Pintures i pinzells
prestar-los atenció i començà a
escampats per terra, converses
311
inaudites sobre temes inusuals
com juntament amb la gasolina,
l'indult sense fer cap distinció
per als ninots i la reina, que es
anaven destruint la falla. Arribà
en particular; és a dir, a tota la
dignava a fer noves, i petites,
el moment d'encendre la traca.
falla. A partir d'aquell moment, el
coneixences.
Els pobres ninots, immòbils
problema era saber a on, com i
i aterrits davant el botxí que
quina manera podria ubicar tots
Finalment, hi arribà el dia de
estava a punt d'executar-los,
aquells ninots any rere any.
la «plantà». Ella estava molt
tremolaven de por.
nerviosa. Un any més lluiria tratges d'allò més bonics, de
Justament, quan la flama anava
seda, a colors i a la falla que
a encendre la punta de la metxa,
Judith Alcaide i Sánchez
tant s'estimava. Cada nit,
els ninots començaren a cridar
12 anys
quan els fallers se n'anaven a
i a botar davant l'estupefacció
casa per dormir unes poques
de la gent. El desori s'hi va fer
hores, tots els seus amiguets
palès. Calia que algú preguera
es despertaven, inclosa ella, i
una decisió amb trellat, però qui?
començaren a saltironar i a botar
La fallera mayor d'aquell any,
feliços de poder viure.
Paula, es va adonar que potser la protesta dels ninots podria
No obstant aquesta alegria, hi
tenir alguna mena de fonaments
arribà la nit de la crema. La reina
jurídics, perquè aquell any no
hagué de veure com, a poc a poc,
s'havia triat cap ninot indultat.
executaven la seua sentència de
Així doncs, Paula —que tenia un
mort. La traca i la pólvora eren
cor que no li cabia en el pit— va
com una daga per a ella. La reina
voler assumir una reivindicació
agonitzava per segons, en veure
que fóra justa i va aplicar
312
EL RACÓ DIDÀTIC “ACTIVITATS I PASSATEMPS”
313
SOPA DE LLETRES Busca els elements del Mag Cristiansen
Barita – Capa – Barret – Màgia – Cartes – Poció
314
PASSATEMPS Embarbussaments
Sudoku
“Si la bruixa desbruixa al bruixot i el bruixot a la bruixa desbruixa, ni el bruixot queda desbruixat, ni el bruixot desbruixa a la bruixa.” “El mag Magan ama la màgia, la seua dama més afalagada, però la màgia a ell amaga.” “El dragó fartó va engolir carbó i va quedar panxut panxut va quedar el dragó per fartó: quin dragó tan fartó.”
Troba les set diferències de la bruixa Martabella
315
LABERINT Per favor, ajuda’m a arribar fins a la poció
316
MOTS ENCREUATS Completa aquests mots encreuats amb paraules que hem triat dels versos de la nostra falleta.
En un món meravellós al costat de la mar, un malvat _ _ _ _ va tancar en dalt d’un far els
representats de la _ _ _ _ _ , ràpid, xiquets! Hem de buscar a el _ _ _ i la _ _ _ _ _ _ ,
necessitem la _ _ _ _ _ per a poder salvar-
les de les garres del _ _ _ _ , a soles amb la
poció _ _ _ _ _ _ podrem vèncer-lo i salvar els nostres amics.
317
RETALLABLE
318
ACOLORITS
319
SOLUCIONS LABERINT
MOTS ENCREUATS En un món meravellós al costat de la mar, un malvat drag va encerrar en dalt d’un far els representats de la falla, ràpid, xiquets! Hem de buscar a el mag i la bruixa, necessitem la poció per a poder salvar-les de les garres del drag, a soles amb la poció màgica podrem vèncer-lo i salvar els nostres amics.
LES SET DIFERÈNCIES SOPA DE LLETRES
320
SUDOKU
CANÇÓ DE LA FALLA INFANTIL
Paff era un drac
sempre, però els xiquets es fan
màgic que vivia al
grans; va conèixer altres jocs
fons de la mar,
pel món que li van agradar tant
però sol s’avorria
que una nit molt grisa i trista el
molt i eixia a
xiquet el va deixar i els brams de
jugar. Hi havia un
joia d’aquell drac es van acabar.
xiquet petit que
Doblegant el seu llarg coll el drac
se l’estimava molt;
se’n va allunyar, semblava que
es trobaven a la
estava plovent quan es va posar
platja tot jugant de
a plorar. Tot sol, molt trist i moix,
sol a sol. Tots dos van
el drac es va allunyar.
preparar un viatge molt llarg. Paff era un drac
I a poc a poc, molt lentament, es
màgic que vivia al fons de
va tornar al fons de la mar. Paff
la mar, però sol s’avorria molt
era un drac màgic que vivia al
i sortia a jugar. Quan hi havia
fons de la mar, però sol s’avorria
tempesta s’ho arreglaven molt
molt i eixia a jugar.
bé, enfilant-se a la cua d’en Paff vigilava el vent. Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas. I quan Paff els va fer un crit els pirates van callar. Paff era un drac màgic que vivia al fons de la mar, però sol s’avorria molt i eixia a jugar. Els dracs viuen per
321
322
SOCIS D’HONOR Falla La Marina 2017
Ismed Service Clean Isis Servicios Integrales Noatum Ports Valenciana S.A. Sagep Antonio Verdugo Luis Diego Baeza Francisco Sales Jose Bosque
323
SOCIS Falla La Marina 2017
Adrián Izquierdo
Antonio Verdugo
Emilio Cebrián
Jordi Valera
Agustín Gómez
Araceli Ruiz
Emilio Martínez
Jorge Pérez
Alberto Cebrián
Aurora Sánchez
Enrique Docón
José Alberto Verdejo
Alberto Gamarra
Beatriz Fernández
Eva Mª Arnau
José Antonio Caballero
Alejandra Diago
Begoña Jurado
Fernando Aguado
José Domingo
Alicia Bronchú
Belén Cebrián
Fernando Mestre
José Ignacio Marín
Amando Cidat
Benancio Muñoz
Fina Sanz
José Luis Verdejo
Ammed Benabdeljelil
Bibiana Bueno
Francisco de la Cruz
José Manuel Escrich
Amparo Gavín
Cándido Perona
Francisco Domingo
José Vicente Fernández
Amparo Polo
Carlos Gómez
Francisco Sales
José Villalba
Amparo Serer
Carlos Lacoba
Gaspar Torres
José Villar
Ana Belén Bueno
Carlos Santamaría
Gerardo Agüe
Juan Cano
Ana Monge
Carmen Miguel
Gerardo Agüe
Juan Carlos Quesada
Andrea Cortés
Carolina Gorriz
Graciela Alpuente
Juan Carlos Zarzoso
Andrea Cortés
Catalina Romero
Gregorio Muñoz
Juana Ruiz
Andrea de la Calle
Consuelo Gómez
Guillermo Calvo
Juani Ramírez
Andrea Ferruses
Consuelo Piculo
Inma Martínez
Juani Serrano
Ángel Ortiz
Cristina Montalt
Isabel Agüe
Juanjo Llamas
Ángel Pérez
Cristina Queralt
Isabel Palomera
Judith Alcaide
Ángeles Miguel
Cristóbal Lucas
Iván Maldonado
Julia Muñoz
Ángeles Vicente
Diana Navarro
Javi Císter
Julio Cervera
Anna Miguel
Elisa Ramírez
Javier Queralt
Laia Blanco
Antonio Cebrián
Elo Valero
Joaquina Badal
Laura Salas
SOCIS Falla La Marina 2017
Leandro Vega
Martín Ghadbán
Patricia Salas
Santiago Cayuela
Leoncio Lázaro
Mateo Gea
Pau Gallart
Santiago Gimeno
Llorenç González
Mercedes Martín
Piedad Llamas
Saray Ortíz
Lourdes Lázaro
Miguel Almor
Pilar Blasco
Seila Pradas
Lucia Vera
Miguel Blasco
Pilar Cervera
Sergio García
Luis Cesar Díaz
Miguel Giménez
Rafa Martín
Silvia Castelló
Mª Carmen Lázaro
Miguel Sales
Rafael Burgos
Sofía Pablos Huguest
Mª del Mar Villalba
Milagros Ballester
Reme Ferri
Soraya Gil
Mª Dolores Ramos
Milagros Blasco
Remei Torrent
Tatiana Jareño
Mª Luisa Sabater
Miriam García
Ricardo Císter
Tere Olmos
Magdalena Heredia
Mº Cruz García
Ricardo Estal
Vega Alcolea
Maira Sánchez
Mº del Mar León
Rosa Becerra
Vicente Gimeno
Manolo Ortells
Mº Salome Lázaro
Rosa Mª Segura
Vicente José Aliaga
Manuel Pozuelo
Mónica Ruíz
Rosa Rodríguez
Vicente Madrid
Mara Cuesta
Mónica Segura
Rosa Soler
Vicente Montalt
María Campos
Muebles Vidal
Rosario Rodríguez
Vicente Rivero
María López
Natalia Pérez
Rosi Gil
Víctor Palomo
María Navarro
Nieves Pérez
Rubén Lucas Lucas
Víctor Relinchón
María Sánchez
Neus Galvete
Rubén Sánchez
Maribel Sesé
Nuria Cidad
Rubén Villarroya
Mario Alberto Alijarde
Paco Cayuelas
Sandra Aleixandre García
Marisa Bermúdez
Paquita Cayuela
Sandra Martínez
Marisol Fernández
Patricia Fuertes
Sandra Pérez
324
ÀLBUM FOTOGRÀFIC 2016
325
326
PLAYBACKS FJFS Infantils
Ha estat un plaer per a la nostra falla contar en uns grans ballarins com a representants en el certamen de playbacks de Federació Junta Fallera de Sagunt, i per això, ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per a donar-los l’enhorabona per la seua participació i molta sort per aquest exercici.
327
328
PLAYBACKS FJFS Majors
329
330
NIT D’ALBAES
El cant d’albades forma part de la nostra essència i la nostra cultura. Prové de pràctiques musicals urbanes de carrer ja documentades en el segle XIV, en les quals es dedicaven, juntament amb la dolça melodia del tabal i la dolçaina, cançons mètriques —de fórmula amalgamada— a personatges destacats. En la actualitat és un plaer contribuir perquè aquest cantar no desaparega, i per això, any rere any, continuem fent la tradicional nit on les falleres majors de FJFS, junt als músics i cantants, fan el seu recorregut pels carrers i els casals fallers de la comarca i dediquen les seues albaes als màxims representants. Esperem seguir gaudint-ne durant moltíssims anys més.
331
333
334
CAVALCADA
L’any passat en la cavalcada de l’humor faller, entre esfinxs, faraons, brills, balls, confeti i caramels, xiquets i majors ho vam passar millor que bé. Ens agradaria aprofitar aquest espai per a donar-li les gràcies a Manolo per restaurar una barca genial per a l’ocasió, gràcies a tu ja som encara més uns autèntics mariners.
335
336
337
338
REPARTIMENT
Per a nosaltres un llibret és una joia en forma de paper, i els nostres socis d’honor, de carrer i comercials, familiars i veïns del barri, són tot un luxe, i les nostres tradicions i els costums mariners, tot un tresor. Per això un diumenge a l’any, a ritme de la nostra xaranga, tenim el plaer de recórrer els carrers del barri, per agrair als nostres col·laboradors el suport incondicional, en forma d’un regalet i el nostre llibret. A tots, moltíssimes gràcies de cor per poder contar amb vosaltres un any més!
339
340
341
342
LLIBRET 2016
343
344
PREMI 22è
Al 2015 amb un 37è premi, va ser la primera vegada en la història de la nostra falla, que l’activisme cultural, l’esforç i el treball van ser recompensats en forma de premi. Un premi, que va més enllà d’un número i un banderí; i al 2016, vam tenir l’honor i el privilegi de continuar amb un meravellós 22è dins la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià en un llibret de falla. A poquet a poquet, anem fent camí i posant el nostre granet de sorra perquè els llibrets tinguen el valor que es mereixen dins la nostra cultura i la nostra festa, les falles, i per descomptat, d’una manera correcta i ben feta. Esperem formar part de aquest projecte moltíssims anys més.
345
346
347
348
349
350
EL CAMP DE MORVEDRE UNITS PER LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ Per descomptat, nosaltres no vam ser els únics del Camp de Morvedre en emportar-se un premi en aquesta edició de la Generalitat, també Mocador, Eduard Merelló, Victòria, Santa Anna i La Vila, van rebre el seu merescut guardó. Ells fan del nostre 22, un premi molt més especial. En aquest espai ens agradaria donar la més sincera enhorabona, i un GRÀCIES amb majúscules als encarregats de totes les comissions, per fer aquesta tasca del llibret, per demostrar les ganes de pencar i per preocupar-se de mantindre la cultura de la festa fallera però, sobretot, per demostrar que en la nostra comarca som 30 comissions i formem entre tots plegats una gran família en la qual naveguem amb el mateix rumb. De tot cor, moltes felicitats i moltíssima sort per a enguany!
351
352
353
354
PREMI EMILI LLUECA DE LA FEDERACIÓ DE LLETRES FALLERES Va ser la segona vegada que hem sigut nomenats als premis al millor assaig sobre Falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla, gràcies al brillant article “La Plaça la Marina” del qual van gaudir moltíssim, escrit pel grandíssim professor, escriptor, veí i millor persona, Antonio Ortiz i Lopez. Des d’ací vull aprofitar l’avinentesa per a donar-li la més sentida enhorabona i les GRÀCIES amb majúscules per estar sempre disponible amb nosaltres i per voler formar part sempre dels nostres projectes. Gràcies de tot cor.
355
356
357
358
PREMI JOSEP MARIA FRANCÉS I DUATO La falla Santa Anna de Sagunto, organitzà per segon any els premis Santa Anna i Josep Maria Francés i Duato, on premiaven la part infantil i didàctica d’un llibret de falla. Va ser la primera vegada que van tindre l’honor de participar, en la sorpresa que van quedar finalistes amb els articles “El tricicle” de Jesús Giron i “Lliçó d’anatomia monstruosa” de Carles Cano, als qual ens agradaria donar l’enhorabona per les seues magnífiques obres, i les gràcies per poder tornar a comptar amb ells. Molta sort per enguany!
359
360
FESTA DE LES LLETRES FALLERES
Ens vam anar juntament al nostre finalista Antonio Ortiz i la seua meravellosa família a Alzira, on encara que no ens alçarem amb el premi final, vam gaudir d’una magnífica revetlla amb gent encisadora.
361
362
TORRADA
363
364
Un any més fent honor al
Empreses amb taula
nostre barri marítim, la nostra falla ha tornat a organitzar la freqüentada torrada per festejar la nostra germanor amb les empreses de la mar de la
Ramón Plumed Noatum ports valenciana, S.A. Autoridad portuaria de Valencia Logística Puerto de Sagunto
Per a nosaltres ha tornat a ser
Intersagunto
un gran orgull i un plaer, contar
Portuaria Levantina
les empreses que any rere any,
Amarradores Puerto de Sagunto
creixen en nombre. Gràcies a
Cemesa
totes aquelles persones que les
Prácticos Puerto de Sagunto
composen i a tots el fallers que
Remolcadores Boluda
treballen en la seua organització i execució, per fer-ho possible. Un altre any més, ha estat
Berge Carport
un rotund èxit amb la millor
SGS española de control
assistència de la història.
Iberhansa marítima
Per això volíem aprofitar aquest espai per agrair a cadascú la seua gran participació, i dir-los que, per
Sagass
Sagep
comarca del Camp de Morvedre.
amb la col·laboració de totes
Toyota automotive
Isis servicios integrales Ayuntamiento de Sagunto Cinesten cables
descomptat, els tornem a esperar
Antonio Verdugo
l’any vinent. Gràcies de tot cor!
Embalajes Cantabria
365
Col·laboradors Lotes de Navidad Atlante Marine Surveyor Ramón Plumed Simón Montolio
366
367
368
369
370
371
372
373
374
MARE DE DÉU DEL CARME
Cap a l’any 1987 un grup de veïns units a la mar, alguns d’ells fallers i socis de la nostra falla, s’organitzaren per tal de celebrar la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu del Carme. Enguany, hem tornat a tindre l’honor i el plaer de formar part junt amb els veïns dels dos carrers on dona el casal, en tots els actes. Tots els carrers quedaren guarnits d’una manera espectacular perquè hi passara la nostra mareta, però volíem aprofitar l’ocasió per a donar l’enhorabona als veïns del carrer guanyador, un dels nostres i de la família de la nostra fallera major, carrer Espronceda, sou un magnífics artistes! Moltíssimes gràcies per comptar un any més amb nosaltres, sempre és un plaer. Fins l’any vinent!
375
376
377
378
SETMANA CULTURAL
379
INTRODUCCIÓ
Enguany durant la setmana cultural
comprovar com sonen de bé els
Volem aprofitar l’ocasió per agrair
coordinada per la nostra Delegació
instruments. Agrair a Marta, María,
la participació i assistència de tot
de Cultura, al càrrec de la qual esta
Pablo i Adrián la seua col·laboració
el públic en general i sobretot al
Mª del Mar Villalba i Pérez, es van
i dedicació, i animar-los a seguir en
Regidor de Cultura D. José Manuel
organitzar diverses activitats.
el món de la música.
Tarazona per la seua presencia.
Començrem les activitats culturals
Continuem les activitats el
el dijous dia 8 de Setembre,
divendres 9, els nostres xicotets
dedicant eixe dia a una entitat
van realitzar les postals per al
rellevant en la nostra ciutat, La
concurs de postals nadalenques
unió Musical Porteña. Ens van
de FJFS i a la nit es va celebrar
acompanyar en la inauguració la
eI concurs de Rosta i Tapa, on
directiva de la dita entitat presidida
els coneixements gastronòmics i
per D. Lorenzo Peláez. La dita
el bon fer dels participants van
entitat ens va oferir una mostra
fer les delícies del nostre jurat.
d’instruments els quals oferixen la
Destacar la col·laboració de Sra.
seua ensenyança, així com d’una
Milagros, veïna del nostre barri, i
xicoteta exposició de fotografies
Sra. María Pilar Molin, Reina de la
de les diverses agrupacions que la
Casa d’Andalusia.
formen. Com a colofó disfrutem de música en directe a càrrec de
El dissabte va ser la proclamació
diversos membres de la nostra
de les nostres falleres majors i
comissió que pertanyen a les
presidents, i el diumenge, per a
diverses agrupacions que formen
clausurar els actes, disfrutarem
esta entitat, així vam poder
d’una magnifica paella.
380
SALUTACIÓ
381
Unió Musical Portenya
El somnis es fan realitat? La
ibèrica. Gents que arribaren a la
resposta és que sí i l’exemple
costa de la Mediterrània plenes
d’això, el tenim en les persones
d’esperança i il·lusió.
que, ara per ara, publiquen aquest article que vostés poden
Potser per aquesta barreja
llegir. Molt d’esforç, empenta,
cultural d’aquesta terra, el Port
il·lusió i estima per la música
de Sagunt ha estat sempre una
feren possible que l’any 2004
cantera de músics i, encara
fóra un punt d’inflexió, en el
millor, de bons músics. Propiciat
recorregut d’aquesta menuda i
per la natura i la diversitat
alhora gran Societat Musical.
del veïnat, els seus pobladors sempre s’han caracteritzat
Ja fa dotze anys del naixement
per acceptar la diversitat. El
i per això volem fer-los partícips
respecte d’aquesta acceptació,
dels triomfs aconseguits la llarg
és on resideix el secret de tot
d’aquesta dècada i així agrair
plegat; com ara el fet que s’haja
a tots els participants el seu
propiciat una major diversitat
granet d’arena. La Unió Musical
musical i s’haja contribuït a una
Portenya naix en el nucli del Port
major riquesa no solament en
de Sagunt d’origen industrial,
aquesta disciplina, sinó també en
del qual es té constància des de
tot l’àmbit de la cultura popular.
l’any 1904. Terra des de sempre, amb afany acollidor, ha estat
Aquesta estima per la música
destinació de rebuda de gents
ha propiciat que hi aparegueren
de diversos llocs de la geografia
algunes bandes de música
al llarg de la nostra breu
Cecília, en El Port, no haguera
història. Predecessores totes
existit cap altra banda fins que en
aquelles de la que a hores
2004, es formara la de la Unió
d’ara ens representen. Podem
Musical Portenya; per aquest
recordar-ne algunes, com ara
motiu qui tenia interés a formar-se
«El Republicano», que dirigia
musicalment havia de desplaçar-
Ambrosio Sanjosé, anomenada
se als nuclis poblacionals propers
«la dels Gitanos», la banda de
com ara Sagunt, València, Sogorb o
Santa Cecília d’Altos Hornos,
la Vall d’Uixò.
dirigida per José Lledó, conegut com “el Tio Piché”, la banda de
Al nucli del Port, una gran
Sota i Aznar, dirigida por Miguel
quantitat de músics –com
Villar González, anomenada com
així confirmen algunes fonts–
“la dels caragols”, etc.
s’iniciaren en l’Escola de Begonya amb el professor, Don Vicente
Segons algunes fonts, entre
Sanjosé, però persistia el mateix
la ciutat de Sagunt i el Port es
problema, fins que a setembre
constituïren un total de cinc
de 2004, i després de molts
bandes: la de “Sota i Aznar”
anys d’esforços, naix la societat
(més endavant coneguda com
musical la Unió Musical Portenya.
la Banda de Santa Cecília”, la de “El Republicano”, la Banda “L’Art”,
El col·legi públic «Nª Sª Virgen de
la “Del Terç” i la “Lira Saguntina”.
Begoña» cedeix les instal·lacions,
Encara sorprén que des de la
acabades d’estrenar, a la jove
desaparició de la Banda de Santa
escola d’educands, la qual es
382
Al nucli del Port, una gran quantitat de músics –com així confirmen algunes fonts– s’iniciaren en l’Escola de Begonya amb el professor, Don Vicente Sanjosé.
veié sorpresa per l’enorme
finalment la llum en el 2004. Ja
suport demostrat per la població
a començament dels noranta,
del Port de Sagunt. Així doncs,
Don José Llóriz, ensems a alguns
va iniciar el primer curs amb
ciutadans tractaren de posar
més de cinc-cents socis i quasi
en marxa la societat musical,
quaranta alumnes. A mesura
però per qüestions alienes a la
que creixia el nombre de
música, el seu projecte no es
socis, també ho feia el nombre
pogué materialitzar. Hagueren
d’alumnes i professors, la qual
de passar catorze anys, perquè
cosa evidenciava la resposta
juntament amb el seu amic
social a una necessitat cultural
–actual vicepresident de la
de tot un poble.
societat, Don Ignacio Belzunces i director del decano Económico
Quatre han estat els presidents
del Camp de Morvedre– perquè
al davant d’aquesta societat
pogueren fer-ho.
musical des de la fundació. Don José Llóriz Aguilera va
Aquest entusiasme el poguérem
estar en el càrrec des del 2004
copsar en els columnistes que
fins el 2005. En l’actualitat és
aleshores escrivien en aquell
soci d’honor. Va ser un dels
periòdic. Personalitats com
pilars més importants en la
ara Don Fernando Cos-Gayón
consolidació de la Unió Musical
Domínguez, Don Eduardo
Portenya. La seua tenacitat i
Alberola Royuela, Don Luís
el seu entusiasme contagiós
Cuadau Marco, Don Miguel
durant més de 25 anys, veieren
Almor Marzal i més tard el
383
2004 va ser el primer acte oficial i s’hi va beneir la senyera que ara per ara encara presideix tots els actes de la Societat.
músic i compositor Don José
de l’ajuntament, hi assistiren
Amb una alegria latent a la
Sanchis Cuartero i Don Antonio
els regidors de Cultura i
localitat i per tenir ja un lloc per
Martín Gallardo, el qual va
Ensenyament: els senyors
poder potenciar la música, hi
aconseguir la quantitat de cent
Civera i Ximo Estal. Va ser el
va tenir lloc el primer cercavila
socis en un període rècord
mateix Estal, qui va oferir les
en què es felicità les festes
de temps. Una gran tasca, si
instal·lacions del Col·legi de
nadalenques a tots els veïns
pensem que aleshores els
Nostra Senyora de Begonya per
de la localitat. Va ser el 23 de
contactes es feien mitjançant el
a usar-lo com a local d’assaig.
desembre de 2004. Aquest
famós «porta a porta».
A setembre de 2004 ja hi
cercavila esdevingué una tradició
havia 138 alumnes matriculats
que a hores d’ara continua fent-
El vint-i-tres de juny de 2004 se
i 400 socis. Dos mesos més
se. A més de la banda, i com en
celebrà l’assemblea constituent
tard, concretament el 19 de
el primer dia del cercavila, el
a la Casa de Cultura del Port
novembre, el grup Arcelor –al
Cor Infantil i l’Agrupació Coral
de Sagunt, en què s’aprovaren
qual pertany l’empresa Sidmed–
de la Unió Musical Portenya
els estatuts de la societat, el
va cedir un dels locals de la
acompanyen els músics. Aquest
nom i l’escut com a icona de
Gerència. En el moment en
cercavila nadalenc de l’any 2004
representació, el qual va ser
què se signà l’acord de cessió
va ser el primer acte oficial i s’hi
dissenyat per Don Ignacio
de l’edifici, hi eren present:
va beneir la senyera que ara
Belzunces. Així doncs, amb
Don José Llóriz, Don Miguel
per ara encara presideix tots els
Don José Llóriz al capdavant, va
Almor, Don Luis Cuadau Marco
actes de la Societat. El rector
quedar constituïda la primera
i Don Ignacio Belzunces. Per
encarregat de beneir-la va ser el
junta directiva presidida per
part de l’empresa, signaren el
de l’Església del Carme.
ell. En aquell precís instant
document, Don Benjamín Pérez
s’havia creat la Unió Musical
i Don Vicente Aliaga Bonanad,
Quasi en estiu, concretament el
Portenya. En representació
director general de Sidmed.
29 de maig de 2005, se celebrà
384
29 de maig de 2005, se celebrà a la Casa de Cultura del Port de Sagunt el concert inaugural, en què s’estrenà l’himne de la Unió Musical Portenya
a la Casa de Cultura del Port
de l’associació era aleshores
El projecte d’adequació va
de Sagunt el concert inaugural,
Don Miguel Almor Marzal, el
ser presentat per la mateixa
en què s’estrenà l’himne de la
segon president que tingué la
redactora a l’immoble davant
Unió Musical Portenya, la música
Societat Unió Musical Portenya
l’excel·lentíssim alcalde de
del qual va ser composta pel
y qui ostentà l’esmentat càrrec
Sagunt, Don Alfred Castelló;
ja traspassat, Don José Sanchis
fins el novembre de 2006, ja
el delegat d’Inversions, Don
Cuartero i la lletra per Don
que mitjançant l’assemblea
Juan Serrano; la delegada
Fernando Cos-Gayón Dominguez.
extraordinària celebrada el set
d’Ensenyament, Dona Davinia
A aquest concert, hi va assistir
de novembre de 2007 assumeix
Bono; el president de la UMP,
un gran nombre de públic
la presidència Dona Asunción
Don Lorenzo Peláez Ruiz, els
entusiasta que no va deixar ni
Edo Vicent, la qual estigué al
membres de la directiva de
una butaca buida.
front de la Societat fins el vint-i-
la Societat Musical i alguns
vuit de novembre de 2007, data
tècnics municipals el vint-i-vuit
Quasi un mes després, el 12 de
en la qual és elegit Don Lorenzo
d’abril de 2011.
juny, la Banda celebrà el segon
Peláez Ruiz, actual president de
cercavila. En aquesta ocasió,
la Unió Musical Portenya.
va participar en la processó
L’obra d’adequació s’ha finançat mitjançat l’aportació
del Corpus i a novembre del
En els darrers anys, i ja sota la
municipal i la subvenció de
mateix any, concretament el
presidència de Don Lorenzo
la Diputació de València ha
20 a migdia, començava el
Peláez Ruiz, part de l’antic
concedit al consistori amb la
concert en honor a la patrona
edifici d’oficines d’Altos Hornos
intenció d’adequar l’escola
dels músics, Santa Cecília. En
s’ha adequat per acollir en les
de música en l’antic edifici
aquesta ocasió, el director
millors condicions possibles
d’oficines d’Altos Hornos,
de la Banda fou Don Enrique
l’escola de música de la Unió
perquè puga disposar d’unes
Villalba i Puig i el president
Musical Portenya.
condicions òptimes.
385
Afecta a una superfície
de la construcció d’un ascensor.
d’aproximadament 364 metres
L’objectiu és habilitar la part més
quadrats per planta. Les obres
occidental de l’edifici, perquè els
han consistit en la redistribució
músics de la Unió i de les diverses
dels espais, principalment de la
agrupacions disposen d’unes
planta baixa, per tal de poder
instal·lacions dignes.
habilitar els serveis i les aules necessàries, a més de totes les
A hores d’ara, la Societat Musical
intervencions que calguen en
“Unió Musical Portenya” té la seu
matèria d’accessibilitat.
en les antigues oficines generals d’Altos Hornos del Mediterráneo,
Aquesta adequació s’ha anat
a l’Avinguda Jerónimo Roure
fent per fases. En una primera,
número 1 del port de Sagunt.
es va condicionar la planta baixa de l’edifici. Es rehabilitaren les
Gràcies a l’esforç que es
portes, les finestres, els serveis i
desenvolupa des de la “Unió
una sala d’actes. En una segona,
Musical Portenya”, l’escola
s’han rehabilitat els serveis de la
d’educands, la banda i, en
primera planta, on es troben la
conjunt, la Societat Musical estan
major parts de les aules, la teulada
registrades i reconegudes per
i una part del soterrani. Per últim, i
la Conselleria d’Educació de la
en una tercera fase, s’han arranjat
Generalitat Valenciana, a més
tots els accessos per a persones
d’estar federada en la Federació
discapacitades, amb la construcció
de Societats Musicals de la
d’unes rampes d’accés, a més
Comunitat Valenciana (FSMCV).
386
La “Unió Musical Portenya” ja ha deixat de ser un somni i, ara per ara, és una realitat. Cadascun dels actes realitzats al llarg d’aquests anys ha donat fruits.
Amb el treball d’aquests darrers
•
Orquestra de Càmera (15)
on els alumnes aprenen a acarar
anys, la “Unió Musical Portenya”
•
Grup de Guitarres (8
el pública i la por escènica, que
s’ha convertit en un referent
per natura tots tenim, la Societat
musical no solament a la
El nostre objectiu, amb l’esforç
obsequia amb xurros i xocolata
comarca del Camp de Morvedre,
de molts, va prenent forma. La
o amb orxata i fartons, segons
sinó també en tota la Comunitat
“Unió Musical Portenya” ja ha
l’època de l’any; la qual cosa
Valenciana. En el present curs,
deixat de ser un somni i, ara per
també ha esdevingut un referent
ja compta amb més de 550
ara, és una realitat. Cadascun
més per al públic que ens
alumnes, els quals van des
dels actes realitzats al llarg
acompanya durant aqueixos dies.
dels 3 anys fins als 75, amb 20
d’aquests anys ha donat fruits.
professors titulats, amb personal
Avui la gent d’aquesta localitat
Relacionat amb l’escola, un altre
administratiu, de consergeria
ja ens coneix. Ara els carrers del
acte que s’ha conegut cada
i de manteniment del centre.
Port s’engalanen de tant en tant
vegada més, i que no se’ns pot
Actualment disposa de set
i en dates assenyalades la música
oblidar, és el Concert Didàctic
agrupacions:
i la il·lusió deixen el nostre gra
que a finals de curs realitzem
d’arena que a poc a poc fan
amb molt d’entusiasme. Cada
Banda de la Unió Musical
paret. Tant és així, que alguns
any innovem perquè els alumnes
Portenya, amb més de 50
dels nostres actes s’han convertit
de l’escola, i aquells que no ho
músics
en tota una tradició, com ara les
són, assolesquen coneixements i
Banda Juvenil, amb més de
audicions que trimestralment
s’interessen per algun instrument
30 membres
realitza l’escola, adreçades a un
en concret. Gràcies a aquesta
Big Band, amb més de 20
públic molt especial: els mateixos
mena d’actes, s’ha facilitat la
músics.
companys, els professors, els
interacció dels alumnes amb
•
Coral Infantil (34)
familiars més propers, etc.
instruments que fins aleshores
•
Coral UMP (40)
Juntament amb aquestes classes,
els eren desconeguts.
•
• •
387
el concert de la temporada estiuenca, el Concert d’Estiu, ha esdevingut un referent a nivell local. Es tracta de l’acte que cada mes de juny, tenim en “Música al Port” que organitza l’ajuntament de la localitat.
Una altra mena d'actes
2014, per exemple va ser la
de cap altra manera, també
relacionats amb les agrupacions
Big Band, l’última agrupació
estem preparant un gran acte
i que també s'han convertit en
en formar-se i una de les que
amb la nostra Banda, el Centro
tradició són, per exemple, els ja
té més seguidors. També
Aragonés del port de Sagunt i
tradicionals cercaviles nadalencs
el concert de la temporada
el quadre de jotes de la localitat
que realitzen l'Agrupació Coral de
estiuenca, el Concert d’Estiu,
aragonesa d’Alcanyís, juntament
la UMP, el Cor Infantil i la Banda
ha esdevingut un referent a
amb la seua banda, actuaran a
Juvenil. També en aquestes dates
nivell local. Es tracta de l’acte
principi d’agost.
assenyalades, les agrupacions
que cada mes de juny, tenim en
corals s'ofereixen per a visitar
“Música al Port” que organitza
Els intercanvis amb bandes
algunes residències d'ancians
l’ajuntament de la localitat.
d’unes altres localitats de la
de la localitat de la comarca i,
Concretament, per aquest
comarca són un altres dels
fins i tot, porten les seues veus
proper juny, tenim previst un
esdeveniments que realitzem
a l'hospital de la nostra localitat
dels actes més costosos que
any rere any al llarg d’aquest
per fer més agradables aquests
fins ara ha realitzat la Societat.
deu anys. Un temps a través
dies tan assenyalats. La guinda
Amb aquest esdeveniment
del qual s’ha aconseguit formar
la hi posa el tradicional Concert
volem posar en escena tot un
una banda a nivell comarcal i
Nadalenc que generalment
desplegament de mitjans perquè
nouvinguda. De fet, veié la llum
ofereix la Banda de la UMP amb
el públic gaudesca i celebre
l’any passat i al llarg d’enguany
un repertori sempre escaient a
amb nosaltres el nostre 10è
realitzarà el segon concert
aquestes dates.
aniversari. També donarem el
al port de Sagunt, dins d’una
La Societat inaugura l’estació
punt d’inici a les nostres festes
sèrie d’actes especials que
primaveral amb un altre
patronals. Un altre dels actes
tenim prevists de realitzar en
concert. En aquesta ocasió, el
en què la UMP hi participa.
aquest any de celebracions.
Concert de Primavera. En el
Enguany, i com no podia ser
Són aquesta mena de trobades,
388
les que fan que les diverses
Portenya ha esdevingut allò que
Ara i en el transcurs d’aquests
societats musicals es retroben
a hores d’ara tots hi poden veure.
deu anys de vida de la Unió
i mantinguen una cordial i
Els nostres objectius veuen la
Musical Portenya. El somni s’ha
respectable relació.
llum. De fet, la Societat Unió
esdevingut realitat. Per tot açò, us
Musical Portenya ja ha posat en
regraciem a tots el vostre suport
En tot aquest esdevenir
un nou projecte per a la nostra
incondicional. Moltes gràcies!
d’actes i triomfs aconseguits
localitat. De nou, realitzar un altre
durant aquesta dècada, els
somni. Aquesta vegada volem
grans protagonistes han estat
tenir un conservatori i ja ens ha
els socis de la “Unió Musical
estat aprovat per la Conselleria
Portenya”. Hem superat els
d’Educació de la Generalitat
quatre-cents socis i són a ells
Valenciana. Concretament
a qui des d’ací volem agrair llur
aprovada des del 5 de abril de
altruista col·laboració i esforç,
2011, el Centre d’Ensenyaments
especialment en aquests temps
artístics professionals de la
tan complicats que estem vivint.
música, rep el nombre de «Escola
A tots ells, moltes gràcies en nom
Professional de Música, Don José
de tots aquells que conformem la
Sanchis Cuartero».
Unió Musical Portenya. Com acabar aquest article, Ha estat amb l’ajuda de tots
a hores d’ara ja no amb una
plegats: socis, directius,
pregunta com el vaig començar,
presidents, alumnes, professorat,
sinó amb una rotunda afirmació.
personal i tot el suport d’un
Gràcies a tots per aplegar forces
poble, com la Unió Musical
per un objectiu comú: la música.
389
Maria Hernández i Marqués
390
391
392
393
394
2016, UN ANY PER AL RECORD
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
COMIAT President infantil 2016
DANIEL GARCÍA I BUENO
Fa un any es complia el meu
Gràcies també al meu germà ,
somni. Ser el President Infantil
Ivan, per donar-me suport tot
de la meua estimada falla.
l’any, per donar-me consells i
Aquest somni, “SOMNI 2016”,
per haver estat al meu costat,
com així hem dit tot l’any, ha
t’estime germà!!
arribat al seu final. Al meu iaio i als meus oncles, Ha sigut un any meravellós i vull
gràcies per compartir el meu
donar les gràcies a unes quantes
somni. I com no, a les meues
persones: Jessica, Juanjo i Alicia,
iaies que des del sol m’han
vull dir-vos que gràcies per tot.
il·luminat.
Hem compartit moltíssimes coses junts: rialles, actes i tants i
A tota la meua comissió gràcies,
tants moments difícils d’oblidar.
i mil besos i abraçades per
Amb vosaltres al meu costat tot
l’ajuda que ens han prestat i per
ha estat més fàcil.
ferme sentir com un xicotet gran president infantil.
I com no, gràcies a la meua família, Papà, Mamà no sé com
No puc oblidar-me del somni
agrair-vos tot el que heu fet
2016, així com de Doqui, Bea
per mi, sempre pendents de mi
i Maria. Heu estat uns grans
perquè tot estiguera bé. I gracies
representants i sempre sereu al
per haver-me acompanyat en
meu cor.
aquest any i gaudir junts d’aquest meravellós any. Us estime molt!
I a Ali i Pau moltíssimes gràcies per aquest meravellós llibret que han fet tant d’esforç i paciència aconseguiu fer tant bé. El meu any ha terminat, però és el torn de la nova representació Alberto, Pili, Marta i Cristian, us desitge un bon any, que de segur així serà. Cristian ací tens un amic per a tot el que necessites. Només em resta dir-vos que ha estat un gran any juntament amb una gran falla, en una gran comissió. Em sent molt orgullós d’haver representat a aquesta falla i haver portat el meu desitjat faixí roig. GRÀCIES A TOTS. GRÀCIES, FALLA LA MARINA Daniel García i Bueno
406
COMIAT Fallera Major Infantil 2016
ALICIA MONGE I NAVARRO
Bo! Ja s’ha acabat el meu any,
Als nous representants dels
el 2016. Ha estat un any molt
2017, Marta, Pili, Cristian i
especial per a mi. M’ho he
Alberto, dir-vos que gaudiu de
passat d’allò més bé amb tots els
cada segon d’aquest any tan
representants del 2016.
especial per a vosaltres. Espere que us ho passeu tan bé com en
He tingut la sort que del meu
ho hem passat nosaltres.
braç estiguera Dani, el meu president infantil. Junts ens ho
Per últim, gràcies a la comissió
hem passat genial i hem gaudit
de la falla de la Marina per
moltíssim.
haver-me donat suport durant tot l’any.
A Jessica, la meua fallera major. Juntes ens ho hem passat d’allò
Un bes a tots! Ens hi tornarem
més bé. Gràcies per cuidar-me,
a veure!
per consentir-me i per estar a prop meu en tot moment. T’estime moltíssim. Com no! A Juanjo, mon pare! Per haver estat sempre al meu costat. Per cuidar-me i per fer que haja pogut gaudir sense adonar-me d’algunes coses. T’estime molt, president.
407
COMIAT Fallera Major 2016
JESSICA CERVERA I LUZÓN
Fa un any complia el meu somni,
d›aquest regnat, has estat una
per com tot conte té un principi
més de “les més millors”
i un final, avui n›arriba el final, i no hi ha millor manera que
A la meua modista, gràcies per
arribar-hi agraïda i satisfeta per
posar color en aquest somni, i
l›any que he passat.
per fer, que estiguera perfecta en cada acte. I no puc oblidar-
En primer lloc, donar les gracies
me de la meua perruquera i
a la meu família en general
maquilladora, sempre disposta
per estar al meu costat en
a fer qualsevol sacrifici fóra
els moments més especials, i
l›hora que fóra perquè tot
sobretot , gràcies als meus pares
estiguera perfecte. Gràcies per
perquè aquest any ha estat
tot aquest any, i per totes les
perfecte, sense vosaltres no
vivències compartides.
haguera estat possible complir aquest somni. Mai us podré
Agrair al meu president I als meus
agrair tot el que heu fet per mi.
infantils per compartir aquest any
Mil gràcies! Us estime!
amb mi. Gràcies per no deixarme a soles en cap moment I
Gràcies a la meua petita princesa,
per formar un gran equip. En
la meu germana, la xiqueta
els nostres records es queden
dels meus ulls. Gràcies per
rialles, abraçades i moments
acompanyar-me en cada acte,
inoblidables, no podia haver
gràcies per no soltar-me de la mà
tingut millors acompanyants de
en cap moment i per formar part
viatge. Us estime!
408
No puc oblidar-me d›aqueix grup de gent que des del primer moment han confiat en mi i ara ja puc anomenar-los “amics”. Sí, sou vosaltres, “les més millors”. Aqueixa xicoteta família que hem format i que estic segura que durarà per l›eternitat. Mil gràcies per haver escollit aquest any! Gràcies a la meu falla per donarme l›oportunitat de poder lluir al pit aquesta estimada banda i el nostre escut mariner. Ha estat un plaer ser la vostra capitana. Fins sempre!
409
410
#SOMPATRIMONI Fallera Major 2016
Les Falles ja són patrimoni immaterial de la humanitat
En la nostra terra valenciana, gran tradició fallera hi ha, i s’hi celebren falles, per qualsevol racó de la comunitat. Les falles, amb més de cent anys de tradició, amb el treball de artistas i fallers, al mes de març, es planten amb alegria i satisfacció. Les falles, un món de somnis i il.lusió, amb enginy i gràcia, engalanen la nostra comunitat. Sonant traques, dolçaines i tabals, anem junts fent cercavila, per a celebrar que les falles, ja són patrimoni immaterial de la humanitat.
Carolina Górriz i Polo
411
EL NOSTRE SUPORT A LA CAMPANYA “NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE” Volem aprofitar aquest espai
Per tot aquest gran treball i
del llibret per a donar tot el
esforç, des de la nostra comissió
nostre suport al gran treball
ens agradaria transmetre la
de Diputació de València en la
més sincera enhorabona a
campanya “No a la violència de
Diputació de València i tendir-
gènere” que va començar l’any
los les nostres mans per donar
passat, junt amb la magnífica
el nostre suport a qualsevol
candidatura de les Falles com a
iniciativa que tracta aquest
Patrimoni de la Humanitat per
problema social. Moltes gràcies
part de la UNESCO”. Des d’ací,
per comptar amb nosaltres!
ens agradaria posar el nostre granet de sorra i difondre el missatge en la necessitat de lluitar per aconseguir una consciència social del problema. Creiem que tots plegats, com associació i com persones humanes, tenim l’obligació moral de difondre aquest missatge d’igualtat, respecte i tolerància. Per favor! Diem tots “NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE “ i “NO A MIRAR A UNA ALTRA BANDA”. ÉS RESPONSABILITAT DE TOTS!
412
ÀLBUM FOTOGRÀFIC 2017
413
VISCA ELS NUVIS!
Estem d’enhorabona! El nostre president Alberto amb María Pilar; i els nostres ballarins Carles i Laura, han començat una nova aventura en les seues vides, la de formar una nova família. Us desitgem tota la felicitat del món, i sobretot, que siga al nostre costat. Que el vostre amor siga etern, un bes molt fort i… Que visca els nuvis!
Laura i Carles
Maria Pilar i Alberto
414
ELECCIÓ DELS NOSTRES REPRESENTANTS D’ENGUANY Com cada any a principis del mes de maig, la reunió té lloc en el nostre casal. Una reunió on són elegits els representats del nou exercici. Enguany, tenim l’honor de comptar amb quatre mariners de bressol, junt a el nostre President Alberto Cebrián i Hernández, com a Fallera Major a la senyoreta María Pilar Llorens i Blasco, com a Fallera Major Infantil la xiqueta Marta Estal i Martínez, i com a President Infantil al xiquet Cristian Cister i Gil. A tots plegats, la nostra més sincera enhorabona i desitjar-vos que juntament amb tots nosaltres, gaudiu d’un any faller inoblidable.
415
PROCLAMACIÓ
El dia de la proclamació dins la nostra falla és un dia de sentiments a flor de pell. D’una banda donem “fins sempre” als representats de l’any anterior, i de l’altra l’esperada benvinguda als que seran els nous representants per al exercici vinent. María Pilar, Marta, Alberto i Cristian, enhorabona! És un privilegi i un orgull que sigueu els nostres màxims representats per a les falles 2017. Us desitgem un any pletòric, ple de records que òmpliguen els vostres cors per sempre. Moltíssimes felicitats!
416
417
418
419
420
EXCURSIÓ Ponts penjats de Xulilla i la ruta de l’aigua de Xelva
En la nostra comissisió tenim grans aventurers i esportistes que estan disposats a transmetre l’amor per l’esport als xiquets de la falla. Per això es van llençar a fer aquestes magnífiques excursions, ens ho vam passar la mar de bé i ja estem preparant les següents.
421
9 D’OCTUBRE
Com tots el valencians, amb motiu de la festivitat que rememora la conquesta de Jaume I, i com ja es tradició en el nostre casal faller, hem realitzat nombroses activitats per als xiquets i majors, les quals han finalitzat amb el lliurament de la tradicional «mocaorà» a les nostres Falleres Majors i el corresponent detall al nostre President Infantil. Gràcies a l’organització i a la participació de gran part de la comissió va ser un dia molt divertit i un gran èxit. Fins l’any que ve!
422
HALLOWEEN
No es una festivitat de la terra, però nosaltres ens apuntem a tot. Ja és tot un clàssic en el nostre casal festejar el comiat de l’estiu a l’estil irlandés. Es un dia per a tota la comissió, ja que els xiquets el gaudeixen demanant caramelets als veïns del barri amb el ja conegut, “truc o tracte”, i els majors, fent ensurts als xiquets i ballotejant en la tradicional festa de les disfresses. Va a ser un dia terroríficament divertit!
423
CONCURS DE PAELLES
Un any mÊs hem participat juntament amb les altres comissions del Camp de Morvedre, en el dia de convivència fallera a Gilet, en el ja tradicional i divertit, concurs de paelles. Xiquets i majors ens ho hem passat genial!
424
PRESENTACIÓ FALLERES MAJORS FJFS Enguany tenim l’honor de poder gaudir d’unes gran representants. Tota la comissió juntament amb els nostres representants desitgem a Raquel Martín i Genovés i a Ana Isabel Dorado i Capsí un any meravellós ple de felicitat i grans records. Moltíssimes felicitats!
425
426
427
OFRENA A LA MARE DE DÉU DEL PILAR És tot un honor que la Casa d’Aragó de Sagunt, i el Centre Aragonés de Port Sagunt, contem a nosaltres per a fer l’ofrena a la Mare de Déu del Pilar, la seua patrona, i la patrona de Maria Pilar, la nostra Fallera Major. Gràcies per comptar amb nosaltres. Esperem fer-ho molts anys més. Fins l’any que ve!
428
429
TROBADES DE CONVIVÈNCIA FALLERA FJFS Un any més nombrosos fallers majors i xicotets de la nostra comisió, no han volgut faltar a la cita a Faura per a gaudir d’un dia de convivencia fallera entre totes les comisión de la Comarca de Camp de Morvedre. Enguany com a novetat hem possat el nostre granet de sorra, i hem montat el primer taller mariner de manualitats, en l’historia de les trobades. Ha sigut una experiencia satisfactoria i meravellosa, que sense dupte tornarem a repetir. Fins l’any que ve!
430
431
PRESENTACIÓ DELS ESBOSSOS
Com ja és tota una tradició el dia 27 de novembre es va fer l’acte de presentació en públic dels esbossos dels monuments fallers per a enguany amb els quals tindrem el plaer de tornar a participar en la Secció Especial de Federació Junta Fallera de Sagunt. L’acte, al qual van assistir fallers i simpatitzants, fou presidit pels nostres artistes fallers i pels nostres representants. Aquest any, estem encantats. Antonio Verdugo ens ha tornat a sorprendre, amb una maqueta espectacular i una magnífica explicació del monument gran. A més a més, el nou fitxatge, Raúl García, ens va deixar bocabadats amb un esbós espectacular. Estem impacients que arribe el dia de la «plantà» per veure la nostra plaça ben guarnida amb aquestes obres d’art.
432
433
MARINA SOLIDÀRIA
Les dones de la nostra comissió no són gens maratonianes, però per una bona causa són les primeres en la carrera. Per açò no van a faltar a la cita de l’11 de desembre, a la IIª carrera Amhuhcanma (de 10 quilòmetres), la volta a peu (de 5 quilòmetres), en benefici de la investigació del càncer de mama. La fatiga va pagar la pena.
434
435
EL PARE NOEL AL CASAL
Enguany hem tingut el privilegi de rebre la visita d’un rodanxó molt bonic. El Pare Noel ha vingut del pol Nord a visitar-nos. Gràcies per vindre des de tan lluny per a portar-nos regals. Fins a l’any que ve!”
436
VISITA DELS REIS
Com tots els anys hem esperat i hem rebut amb impaciència i il·lusió, a les nostres majestats, els Reis Mags d’Orient . Ha estat un gran plaer rebre’ls amb el acompanyament de les màxims representants de Junta Fallera de Sagunt que han pogut gaudir del nostre Betlem fet pels xiquets i xiquetes de la nostra comissió i la màgia del Nadal que ens envolta. Gràcies per la vista i fins l’any que ve!
437
438
439
440
441
442
443
PORTADA ALTERNATIVA DEL LLIBRET Autora: Júlia Maseda
444
CALENDARI FALLES 2017
445
446
CALENDARI FALLES 2017 Falla La Marina
14 de març
15:00 h. Concentració al casal
Plantà.
per a recollir els premis a
Muntatge dels monuments fallers i de l’ornamentació dels carrers.
l’Ajuntament. A continuació, visita de cortesia a les falles de Sagunt. 21:00 h. Sopar al casal.
15 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila.
23:00 h. Ball amb l’orquestra ”Cover Band”.
A continuació, esmorzar cortesia dels nostres representants.
17 de marc
15:00 h. Concentració en el casal
8:00 h. Despertà amb
per fer la visita de cortesia a les
cercavila tradicional. Després,
falles de Faura i Gilet.
esmorzar cortesia dels nostres
21:00 h. Sopar al casal, cortesia
representants.
dels nostres representants.
15:00 h. Concentració al casal
00:00 h. Ball amb l’orquestra ”
per fer la visita de cortesia a les
Calle Mayor”.
falles del port. 21: 00 h. Sopar al casal, cortesia
16 de març
dels nostres representants.
8:00 h. Despertà amb
00:00 h. Ball amb l’orquestra
cercavila tradicional. Després, esmorzar cortesia dels nostres representants.
“Magia Negra”.
L’ASSOCIACIÓ INFORMA:
L’associació es reserva el dret d’alterar la programació. En el cas que hi haguera canvis en els horaris de les concentracions, s’indicaràn amb temps al casal i a la APP «traca». Es prega a totes les persones que respecten les zones de foc.
18 de març
19 de març
8:00 h. Despertà amb
7:30 h. Despertà amb
cercavila tradicional. Després,
cercavila tradicional. Després,
esmorzar cortesia dels nostres
esmorzar cortesia dels nostres
representants.
representants.
11:30 h. Parc infantil fins a les
10:00 h. Concentració al casal
13:30h.
per fer l’ofrena a la Mare de Déu.
13:30 h. Dinar al casal.
15:00 h. Mascletà a la nostra plaça.
15:15 h. Animació infantil amb
15: 30 h. Dinar al casal.
sorpreses.
16:15 h. Animació amb cantajocs
17:30 h. Parc infantil de bell nou.
fins a les 17:15 h.
17:00 h. Berenar de tots els
17:15 h. Parc infantil amb
fallers, socis col·laboradors i
unflables fins a les 20:30 h.
simpatitzants, cortesia dels
21: 00 h. Sopar al casal.
supermercats Consum. 21:00 h. Sopar al casal, cortesia
Gràcies.
dels nostres representants. 00:00 h. Discomòbil.
447
22:00 h. Cremà de la falla infantil. 00:00 h. Crema de la falla gran, segons el premi obtingut.
448
AGRAÏMENTS
Recordem que la unió fa la
FUNDACIÓ ONCE
força i que el que es fa entre tots sempre és millor, perquè
El repte més gran d’enguany
entre tots plegats constituïm
ha estat fer el nostre llibret
un ésser més complet. Enguany
accessible per a totes les
hem tingut la sort de comptar
persones sense límits. Amb
amb moltíssimes persones
l’ajuda de Carmen, treballadora
per a l’elaboració d’aquest
de la fundació ONCE i Fallera
llibret. Totes han estat d’una
Major del Remei, el responsable
importància cabdal i des d’ací
dins de la fundació José Avellán
vull agrair-vos una vegada més
i els tècnics de l’ONCE, els quals
l’esforç per fer d’aquest llibret,
ens han guiat perquè la nostra
un dels millors llibrets fallers de
idea poguera ser una realitat
l’exercici faller 2016-17.
pragmàtica satisfactòria. Gràcies per la vostra amabilitat, per obrir-nos les portes de bat a bat, la fundació i per estar sempre a la nostra disposició. Enhorabona pel vostre treball!
ESCRIPTORS
COL·LABORADORS
IL·LUSTRADORS
Enguany hem tingut el privilegi
Mai ens cansarem de reiterar
Gràcies per convertir el nostre
de comptar amb la col·laboració
que tot el nostre treball seria
llibret en una obra d’art.
sincera i desinteressada de
de bades sense vosaltres,
53 lletraferits, tots escriptors
els col·laboradors. Que amb
de renom dins el panorama
la vostra ajuda, i el vostre
literari valencià, els quals no han
granet d’arena, aconseguim
dubtat ni un instant a participar
fer una muntanya gegant que
d’aquest projecte i crear els
transformem en el llibret que
seus textos, amb la temàtica
teniu al davant. Moltíssimes
dels nostres monuments i el
gràcies pel vostre suport, per
valor cultural que aporten ells,
a nosaltres sou el nostre pilar
els quals han estat essencials
fonamental, gràcies per confiar
per a la creació de la secció
un any més en nosaltres. Gràcies
cultural d’aquest llibret. Des
a tots de tot cor.
d’ací, servisca un agraïment col·lectiu a tot el grup, inclòs al coordinador de la secció cultural, Antoni Rovira, el qual, a més a més, s’encarrega de la correcció lingüística d’aquest llibret.
449
450
COMIAT
Comptat i debatut, es un plaer
És un privilegi poder comptar amb
María Pilar, Marta, Alberto i
poder utilitzar els dos monuments
l’ajuda dels artistes fallers per a
Cristian, unes falles inoblidables,
fallers, predominant el monument
utilitzar els seus monuments com
que ompliguen la seua caixeta de
gran, per a donar forma a aquest
a punt de partença del projecte,
meravellosos records mariners
llibret. Una peça clau i fonamental
ja que és fonamental que el llibret
que guardaran al fons del seu
per a la nostra comissió son les
d’enguany conte la història de la
cor per tota la vida.
“obres d’art” que plantem a la
nostra falla d’enguany i que es
nostra plaça cada 14 de març en
guarde com un tresor històric i que
mans de meravellosos artesans
s’hi conserve fins a la fi dels temps.
i artistes fallers. És important aprendre a arriscar-se i innovar,
Dit això, ens agradaria donar-vos
conservant les nostres arrels i
les gràcies per la vostra atenció
orígens perquè la nostra festa
i per haver-nos regalat el vostre
perdure fins l’eternitat, perquè els
temps, que és la cosa més valuosa
valencians sense falles no seríem
que tenim, per a gaudir del nostre
vertaders valencians i per això
llibret faller 2017. Esperem que
confiem una cosa tan important
l’hàgeu gaudit com toca.
per a nosaltres en Antonio i Raúl, perquè ells han estat capaços de
Només ens resta desitjar a
veure més enllà de les figures del
cadascun de vosaltres, uns
segle passat, i donar-los la volta
solejats i divertits dies de falles,
sense perdre l’essència per crear
plens d’harmonia, família, amics,
figures de la més rabent actualitat.
orquestra, perfum a pólvora i fantàstics monuments; i als nostres màxims representants,
Bones festes josefines i fins l’any vinent!
451
452
HIMNE DE SAGUNT
De llorers i roses trencem
De l’altar de la Pàtria estimada
corones de glòria a Sagunt
puge l’himne com una oració,
immortal;
com un bes que l’ànima encesa
als mons, els seus himnes
done a Sagunt, la Pàtria invençuda…
llancem
Saguntí, Sagunt és el teu honor!
i en flames de sang avivar jurem la seua foguera genial.
És tan alt el teu noble destí que la teua glòria cap n’assolí.
Oh! Ciutat de bellesa exquisida
Continua airós el teu invicte camí
sota un cel blau que és un pali
i demostra que ser saguntí
d’atzur,
és dues vegades ser bon espanyol!
reclinada en la teua flora infinita fistonada pel mar que mussita
De llorers i roses trencem
versos grecs en escuma de tul!
corones de glòria a Sagunt immortal;
T’has vestit de llums el cel
als mons, els seus himnes llancem
i has copiat en els teus fruits el sol;
i en flames de sang avivar jurem
la teua bellesa es mostra sense vel
la seua foguera genial.
i de tu, els colossos del sòl captaren almoina d’amor.
HIMNE DE VALÈNCIA
453
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
Sona la veu amada
tots a una veu, germans vingueu.
i en potentíssim vibrant ressò
Ja en el taller i en el camp remoregen
notes de nostra albada
càntics d’amor, himnes de pau!
canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alceu-se
Pas a la Regió
Que nostra veu
que avança en marxa triomfal!
la llum salude d’un sol novell.
Per a tu la vega envia
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
la riquesa que atresora
tots a una veu germans vingueu.
i és la veu de l’aigua càntics d’alegria
Ja en el taller i en el camp remoregen
acordats al ritme de guitarra mora...
càntics d’amor, himnes de pau!
Paladins de l’art t’ofrenen
Flamege en l’aire
ses victòries gegantines;
Nostra Senyera!
i als teus peus. Sultana, tons jardins estenen
Glòria a la Pàtria!
un tapís de murta i de roses fines. Visca València! Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.
Visca! Visca! Visca!
LA FALLA LA MARINA
US DESITJA 454
BONES FALLES 2017
FINS L’ANY QUE VE 455
456