EDITA A. C. Falla la Victòria COORDINACIÓ Miguel A. Alegria Almiñana i Paco Quiles Tudón COL·LABORACIONS LITERÀRIES Miguel A. Alegria Almiñana Lambert Ortiz • Josep Dionís Martínez DIBUIXOS Lambert FOTOGRAFIES Juan F. Higueras García • Paco Quiles Anabel Rodríguez • Paco Bono • María Mauri Cristina de Haro • Miguel Giménez • Arxiu A. C. Falla la Victòria
FALLES DE SAGUNT FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC
(2)
CORRECCIÓ DEL TEXT Gabinet de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 700 exemplars DEPÒSIT LEGAL V-265-2012 COL·LABORA
EXCM. AJUNTAMENT DE SAGUNT
L’Associació Cultural Falla la Victória no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col-laboradors El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del Valencià Este llibret participa al concurs “Mestre Ortifus (www.75fallesplantades.org) inclòs als premis lletresfalleres.net
(3)
1.
4.
ELS NOSTRES PROTAGONISTES Salutació del president Nostra Fallera Major Salutació del president infantil Nostra Fallera Major Infantil - Pàgina 6 -
2.
LES NOSTRES FALLES Monument Gran Lema: “La Crisi, quin espectacle!” Secció Especial Monument Infantil Lema. “La vida és un encant” Secció Especial - Pàgina 41 -
LES NOSTRES COMISSIONS - Pàgina 17 -
5.
3.
ENTREVISTES Entrevista a la Fallera Major Infantil Entrevista al President Infantil Entrevista a la Fallera Major - Pàgina 25 -
6.
(4)
EXERCICI ACTUAL - Pàgina 58 -
RECORDS GRÀFICS - Pàgina 72 -
7.
10.
EL COSTAT FOSC DE LES FALLES Miguel A. Alegria Almiñana Vicepresident Relacions Públiques - Pàgina 96 -
11.
8.
LES FALLES I LES REVISTES VALENCIAN ES Lamberto Ortiz (“Lambert”) Dibuixant i estudiós de l´humor gràfic - Pàgina 98 -
9.
SOCIS D´HONOR - Pàgina 140 -
PROGRAMA DE FESTES - Pàgina 143 -
12.
HIMN E - Pàgina 146 -
13.
TOPONOMIA URBANA AL PORT DE SAGUNT (1902-1940) Josep Dionís Martínez Investigador Cultura Valenciana - Pàgina 108 -
(5)
COL·LABORADORS - Pàgina 148 -
1
ELS NOSTRES PROTAGONISTES
(6)
(7)
Foto: Juan Higueras
(8)
Foto: Juan Higueras
Fallers, socis, col·laboradors, veïns, amics tots, tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres, els que formeu esta gran família fallera que és la nostra falla, la AC Falla la Victòria. Com sabeu, ho faig per primera vegada des del meu nou càrrec de president, càrrec al qual arribe ple d’il·lusions i ganes de treballar per al barri. Enguany serà un any especial i espere comptar amb l’ajuda de tots vosaltres, ja en el temps que porte en el càrrec he pogut sentir el vostre suport i vos done les gràcies. Sé que compte amb una gran comissió formada per gent jove, que són el futur, i gent veterana, que ens ajuden amb la seua experiència. Tots junts aconseguirem que la nostra falla gaudisca sempre de la seua bona situació. A casa tinc de referent el meu pare, que també ha sigut president de la nostra falla i de qui també he rebut bons consells. Enguany volem continuar amb la idea de donar al barri l’esplendor que es mereix i la comissió continua esforçant-se per aconseguir-ho. Pel que fa als monuments, de nou estem al límit de les nostres possibilitats, amb les dues falles en la Secció Especial. En el llibre oficial volem continuar com fins ara i fer un llibre amb bons continguts, amb esforç i sobretot amb molta il·lusió. En l’adornament del carrer, la nostra assignatura pendent, no ens rendim i esperem que enguany se’ns considere. En fi, d’il·lusió no ens en falta; de ganes de treballar, tampoc. Només em queda invitar-vos a compartir amb nosaltres les nostres festes falleres, que gaudiu d’unes festes que es queden per sempre en el vostre record, però sobretot en el de les nostres falleres majors Maria Carmen i Ainhoa, així com en el del nostre president infantil Òscar, desig que volem fer extensiu a la resta de comissions falleres i, com no, a les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Res més, només dir que “les falles són del poble i la nostra obligació és acostar-les a ell”. Una salutació, vos esperem en la Victòria.
Ara que portes els sentiments a flor de pell Al vore a Claudia i Mario Com t’han pujat la banda I les llàgrimes s’aguaiten als teus ulls Ara que pareix que tot és més tranquil Es quan la falla et regala els versos més bonics, la millor poesia En la teua mirada podem contemplar El teu sentir En el teu cor ja tot és harmonia Doncs el teu somni hui es veu complit Ja eres de La Victòria nostra regina La llum de la teua il·lusió serà la guia Que du a nostra falla un nou any Seràs far d’emocions i alegries Seràs la musa de l’art i la poesia Seràs la mes bella cançó que del cor emana La joia que enalteix esta comissió La imatge serena i riallera Que representarà al nostre barri Seràs l’emblema, l’himne i bandera De la nostra falla sencera Este és el teu dia Hui totes les mirades se centren en tu Tots els ulls només et miren a tu Eres la primera El nostre estendard Gaudeix de cada instant De cada ocasió del teu regnat La teua alegria i senzillesa I la teua manera de ser tan natural Farà que tots els fallers t’estimen I es omplin d’admiració sincera Mari és un honor ser el teu poeta I dedicar-te amb carinyo Cada frase d’este poema Hui comença el teu somni Hui comença la teua il·lusió Hui comença el teu regnat Com a fallera major de la nostra comissió ( 10 )
( 11 )
Foto: Juan Higueras
Sóc Òscar, el vostre president infantil de la AC Falla la Victòria, i em toca dirigir-me a fallers, socis i veïns, però sobretot als més xicotets. Espere que enguany siga magnífic per a tots, que ho passem molt bé, que disfrutem la festa, que ens donen una altra volta el primer premi (per demanar que no quede), però que ens queden forces per a ajudar els majors. Que tots formem una pinya i que tots junts, i en som molts, posem un granet d’arena i treballem per a la falla. Per a mi serà diferent, ja que he de representar la falla, però serà més fàcil en comptar amb Ainhoa, la nostra fallera major infantil, així com amb Maria Carmen i Isaac, que m’ho faran tot més fàcil per tindre’ls sempre al meu costat. Als majors els demane que, amb dedicació i esforç, continuen treballant per la nostra falla, que la Victòria continue avant, que continue creixent no sols en quantitat sinó en harmonia i unió al casal. I res més, només desitjar-vos que estes falles siguen magnífiques, unes bones festes falleres, magnífiques per a tots, però molt en especial per als representats infantils de totes les comissions que formen la nostra junta fallera, així com per a les nostres falleres majors de la comarca, Esther i Ana, i les seues corts d’honor. Només em queda convidar els més xicotets als actes que la nostra comissió té preparats per a nosaltres, especialment el dia 18 de març. Bones festes josefines, vos esperem en la Victòria.
( 12 )
( 13 )
Foto: Juan Higueras
El cel hui porta un missatge d´alegria Les colometes alcen el vol amb més il·lusió El sol brilla amb més força I la lluna té més resplendor Hui és un gran dia Hui proclamen nova fallera major Una xiqueta quasi dona Que arriba a regnar amb molta passió Ainhoa hui per tu fem festa Hui per tu la traca sona més fort Hui la falla es vist de gala Per portar-te junt al cor La banda de major Aquest camí que comences Amb aquesta presentació Serà un camí replet d´emocions Que recordaràs sempre Un camí que els teus pares Et regalen amb tot el seu amor I que amb Oscar, el teu amic, Recorreràs amb diversió i entusiasme Hui comences a ser del xiquets i xiquetes La guia, el seu espill Seràs la seua ambaixadora La seua regina infantil Ells et faran reverència I les xiquetes voldran ser com tu Seràs una gran capitana La teua entrega al càrrec Així ho diu Portaràs amb orgull El nom de la nostra falla I a l´any que ve quan de nou estem ací En el teu comiat No voldrem dir-te adéu Hui que les campanes repiquen per tu Hui que les flors t’ofereixen el seu color Hui que aquesta falla es rendeix als teus peus A soles ens queda dir-te Que passes un feliç regnat Perquè ara sí, Ainhoa, ja eres la nostra fallera major infantil ( 14 )
Foto: Juan Higueras
( 15 )
( 16 )
2
les nostres comissions
( 17 )
( 18 )
( 19 )
Foto: Juan Higueras
President
Isaac Mas Prades
Vice-President 1º Vice-President 2º Vice-President 3º Vice-President 4º Vice-President 5º Secretària Vice-Secretària Tresorera Vice-Tresorera Delegada de Loteries Contador Delegat d’Esports Vice-Delegat d’Esports Delegada de Cultura Vice-Delegada de Cultura Delegada de Transports Vice-Delegat de Transports Delegat de Llibret Casalera Vice-Casalera Delegat d’infantils Vice-Delegat d’infantils Vice-Delegat d’infantils Vice-Delegat d’infantils Vice-Delegat d’infantils Vice-Delegat d’infantils Delegat de Monument Delegat de Comunicació Delegat D’Incidencies Delegat de Festejos Delegat de Pirotècnia Vice-Delegat de Pirotècnia Delegat d’Il·luminació Vice-Delegat d’Il·luminació Relacions Públiques Delegada de Cavalcada Vice-Delegada de Cavalcada Bibliotecari
Miguel Ángel Segovia Guillen Juan Mas Jurado Miguel A. Alegría Almiñana Antonio Pérez Ibarre Juanjo Bataller Calle Iciar Alcaina Martínez Jennifer Hernandez Salvador Laura Pastor González Ana Santibáñez Pérez Teresa Fernandez Llopis Carlos Benito Martínez Vicente Cuenca Teruel Manuel Fernandez Peña Mª Luz Lacoba Torres Mª del Mar Rahona Navarro Vanessa Peláez Guzmán Juan M. Guillamon Manzanero Clara Valero Martínez Noelia Muñoz Medina Patricia Muñoz Medina Miguel Ángel Núñez Martín Jerónimo Noguera Baldovi Pedro Fraj Juberias Sergio Fraj Juberias Jose Manuel Cejudo Mas Rafael Villar Llopis Víctor Miguel Coba Valero Paco Quiles Tudón Fernando López Maorad Iván Ros Garrido Millan Fernandez Adoves Víctor Millan Fernandez Llopis Fco. Jose Guillen Rosaleny Alan Martínez Gabaldon Jose Maria Guerra Nicolás Sonia López Alegre Pilar Argudo Gil Sonia Roda Perona
( 20 )
Miguel Ángel Alegría Soto Juan Carlos Acosta Trincado Fco. Javier Aguilera Herman Sergio Iván Alonso Gargallo Manuel Anreus García Jose Barceló Duran Javier Bataller Calle Alberto Cano Moreno Sergio Carnicero Rovira Pedro Casas González Samuel Cejudo Mas Cesar Cerdan Sánchez Raúl Céspedes Manzaneda Javier Chapa Madrid Jesús Javier Cristóbal Rubio Agustín Díaz López Miguel Fontana Gallego Michael García López Gregorio García Muñoz Ramón Gracia Dobon Raimon Gramage Asensi Ramón Gramage Revert Iván Iserte Hortelano Manuel Lacoba Rosua Eduardo Marimon Muñoz Héctor Martín Aguado Andrés Martínez López Jose Manuel Mejias Galán Alberto Moral Pérez Moisés Muñoz Camacho José Mut Insa Sergio Nieto Gómez Raúl Palmero Plumed Migueltxo Sarasa Alonso Carlos Serra Albiñana Fco. Rolando Serrano Bracamonte Sergio Simón Zapata Fco. Alejandro Sotoca Ruiz Sergio Suárez Hernandez Carlos Tortajada López Andrés Valero Gutiérrez Santiago Verdejo Milla
Óscar Verdejo Martos Presidente Infantil
Iván Acosta García
Izan Gálvez Álvarez
Hizan Nieto Rodríguez
Daniel Adrián Blasco
Asier Gálvez Pena
Pau Núñez Castelló
Ángel Alonso Prats
Diego García Anreus
Iván Ordóñez Martínez
Kike Alonso Prats
Aitor García Domínguez
Alejandro Orenga Martín
David Álvarez Vicent
Adrián García Martínez
Daniel Pans Alcaina
Marc Álvarez Vicent
Joan García Rueda
Álvaro Pardo Huerta
Álvaro Aucejo García
Pau García Tamarit
Aarón Rams Roda
Jordi Ballester Ferrer
Pau Gil Gil
Eric Ratia de Haro
Nacho Barceló Martinez
Hugo González Gallego
Cesar Reolid Agudo
Jaume Barceló Serrano
Mario Granjo Francés
Alejandro Rey Belmonte
Nicolas Bataller Lacoba
José Gualda Barrado
Hugo Rodríguez Sojo
Bruno Benito Vizcaíno
Kiko Guillen Rodríguez
Iker Rodríguez Sojo
Marco Benito Vizcaino
Asier Hernandez Espuig
Jorge Salvador Gil
Gerard Bonet Selles
Bruno Hernandez Sebastián
Adrián San Antonio Abad
Pablo Brines Carrillo
Marcos Iserte Lechón
Iván Sánchez Rodríguez
Alessandro Briz Orellana
Álvaro Jordán Perales
Luís Miguel Sarasa Carnicero
Daniel Briz Orellana
Ximo Lloret Moreno
Diego Segovia Pastor
Aarón Casas Hernandez
Álvaro López Ocerin
Robert Serrano Sánchez
Edgar Casas Hernandez
Hugo Marti Jaraba
Héctor Solanas Vius
Adrián Cerdan Martín
Alex Martín Jurado
Cesar Soto San Antonio
Alejandro Cespedes Frach
Manel Martín Jurado
Edrian Sotoca Sánchez
Juan Céspedes Sancho
Pablo Martín Sangüesa
Alberto Teruel Villarroya
Marcos Chorda Pastor
Alejandro Martínez Moreno
Mathis Tourron
Hodei Claramunt Sebastián
Javier Maya Suárez
Gabriel Uribe García
Javier Escrig Castillo
David Melo Porras
Joan Vega Gil
Gonzalo Fontana Santibáñez
Alberto Moral Piñol
Jorge Velasco Sánchez
Daniel Gallardo Pérez
Xose Mut Bertomeu
Carlos Verdejo Navarro
Rubén Gálvez Álvarez
Adriá Navarro Merenciano
Alberto Villar Canelles
( 21 )
Mª Carmen Blasco Fernández Fallera Major Iciar Alcaina Martínez
Lara Gracia González
Vanesa Peláez Guzmán
Irene Alcaina Martínez
Belinda Guerra García
Noelia Perea Ramírez
Raquel Anreus Solanas
Vanesa Gutiérrez Giner
Sonia Pérez García
Pilar Argudo Gil
Jenifer Hernandez Salvador
Maria Pérez Roca
Andrea Aucejo García
Ainara Juan Fernandez
Paula Pérez Simón
Mª Luisa Barrado Rodríguez
Ana Lacoba Rosua
Lorena Piñol Molina
Ana Alicia Batan González
Mª Luz Lacoba Torres
Mª del Mar Rahona Navarro
Laura Bazataqui Gil
Laura Lechón García
Maria Rajadell Cañamache
Begoña Belmonte Alonso
Silvia Lechón García
Dairen Reolid Agudo
Mª Soraya Belmonte Edo
Sonia López Alegre
Laura Rivero Gimeno
Claudia Berruezo Ariza
Claudia López Rosua
Sonia Roda Perona
Isabel Blanco Avellán
Laura Martín Burgos
Mª Jose Rodríguez Moreno
Graciela Maria Bracamonte Porras
Isabel Martín Leal
Silvia Rovira Gracia
Juana Castelló Huertas
Mª Teresa Martínez Serrano
Vanesa Ruiz León
Loli Castillo Munera
Juana Victoria Martos Ramos
Ana Belén Sánchez Soria
Mª Jose Carnicero González
Marta Mas Prades
Sara Sangüesa Edo
Lorena Cortes Silva
Maria Mauri García
Mª Jose Santibáñez Hernandez
Cristina de Haro Rodríguez
Virginia Mengibar González
Ana Santibáñez Pérez
Noelia de la Rosa Pastor
Maria Mico Mérida
Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo
Andrea Esturla Martínez
Montse Molino Hernandez
Marilo Suárez Martínez
Teresa Fernandez Llopis
Ana Montalbán Leal
Marta Torres Barrachina
Marta Frach de la Cal
Rosana Muñoz Camacho
Ana Lorena Tudon Gómez
Marina Fresneda Marzal
Noelia Muñoz Medina
Clara Valero Martínez
Carolina Fuertes Gallur
Patricia Muñoz Medina
Silvia Vázquez Clemente
Maria Emelina García Peñaranda
Maria Mut Bertomeu
Laura Verdejo Martos
Andrea García Rueda
Guadalupe Navarro Moya
Miriam Vicente García
Lucia Gonzalez Jordan
Amaya Nieto Gómez
Marta Villalba Monferrer
Yolanda González Martínez
Cristina Ortega Cerezuela
Auri Villar Castro
Cintya González Torres
Delia Pans Alcaina
Tania Zacarías Gutiérrez
Laura Pastor González
( 22 )
Ainhoa Sánchez Villar Fallera Major Infantil Cristina Abal Sánchez
Irene Gimenez Meliá
Vanessa Moya Escriba
Alba Acosta García Paula Acosta Gonzalez Ariadna Adelantado Puerto Alba Adrián Blasco Leire Anguita Montesinos Andrea Barrios Cabeza Cristina Belmonte Muñoz Cristina Blasco Ortiz Paula Blasco Ortiz Ángela Bof Alfaro Daniela Bof Alfaro Miriam Bonet Selles Aitana Calza Becerra Rosanna Carnicero Rovira Naiara Catalán Hilario Laura Cespedes Frach Mar Céspedes Sancho Ana Cosin Lacruz Maria Cosin Lacruz Andrea Escrig Castillo Aitana Fernandez Espinosa Amelie Ferrer Ferrer Natalia Ferriz Cáceres Sofía Fontana Santibáñez Ada Fraj López Yael Fraj Roda
Paula Gimenez Meliá Alison Gómez Carla González Gallego Lola González Rueda Rocio González Rueda Laura González Torres Zoe Goyeneche Calderón Leire Granjo Francés Tifany Gualda Barrado Leyre Guirado Bonet Naia Hernandez Espuig Ursula Hernandez Sebastián Lara Herranz Fernandez Eugenia Herrero Ruiz Daniela Iñiguez Hermosilla Andrea Lázaro Martínez Alejandra López Melgoso Sara López Merenciano Marta López Ocerin Candela Madrid Berna Carmen Madrid Berna Raquel Martín Meliá Victoria Martín Sangüesa Andrea Martin Velasco
Mª Jesús Muñoz Medina Daniela Noguera Paesa Leyre Noguera Paesa Alba Núñez Castelló Neus Orenga Martín Lucia Lan Ortola Ponce Cristina Palomar Lloris Esther Pastor Mateo Judith Pastor Mateo Noa Peláez Valenzuela Marina Pérez Sánchez Noa Pérez Vivas Paula Ratia de Haro Amparo Rey Belmonte Sonia Salguero Moreno Andrea Salvador Gil Lidia San Antonio Abad Helena Sanchez Douis Paula Sánchez Rodríguez Maria Sanjuán Romera
Natalia Galindo Campos Ángela Gallardo Pérez Sofía García Anreus Itziar García Gotor Ángela García Ocasar Inés García Ocasar Eva García Ortega Zaira García Martínez Maria Gil Campos Sara Gil Gil
Maria Martínez Badal Sandra Martínez Badal Andrea Martínez Blanco Alba Martínez Guillamon Elia Maya Suárez Ariadna Méndez Argudo Lucia Mesa Guerra Paula Mesa Guerra Lucia Mejias Nieto Ainara Montes Sainz Elena Moral Piñol Mar Morillas Piera Ofelia Morillas Piera
( 23 )
Angela Sarasa Carnicero Laura Segovia Pastor Neus Serrano Bracamonte Marta Serrano García Nuria Serrano García Elena Simón Molino Ainhoa Soto Espinosa Maeva Sotoca Sánchez Miriam Suárez Hernandez Sara Toledo Puig Silvia Toledo Puig Marta Uribe García Sofía Vázquez De Gabriel Selene Velasco Sánchez Violeta Villar Canelles Carlota Villar Canelles
( 24 )
Foto: Juan Higueras
3
entrevistes
( 25 )
3.1
Foto: Juan Higueras
( 26 )
A
mb dotze anys, Ainhoa Sánchez és una enamorada de la festa valenciana. La nostra Fallera Major Infantil va entrar a
formar part de La Victòria quan sols en tenia sis anys, encara que sempre ha tingut curiositat pel món faller, del que també forma part la seua mare. Malgrat que encara no ha arribat la gran setmana fallera, Ainhoa ja sent el fervor i l’enrenou, en un any que considera molt bonic i emocionant en el que quasi no té temps a nivell personal, ja que acaba de començar l’institut, practica el bàsquet en el club femení de Port Sagunt i té molts actes fallers. Però d’altra banda està molt orgullosa de poder representar tot un any a la comissió infantil de La Victòria.
Cuants anys tens i què estudies?
Formes part de La Victòria des de que eres ben
Tinc dotze anys i estudi primer d’ESO en l’institut
xicoteta, a l’edat de sis anys. Per què et vares en-
d’ensenyament secundari Eduardo Merello.
dinsar al món faller? En part va ser perquè quasi tota la meva classe
Quines assignatures son les teues preferides i qui-
s’anava a apuntar, però també com que la meua
nes aficions tens?
mare va ser fallera molts anys, em vaig animar.
M’agrada molt l’anglès i fa quatre anys que practique bàsquet en el Club de Bàsquet Femení Port
Com portes el tema de vestir-te de fallera tantes
de Sagunt.
vegades? Prou bé, m’agrada moltíssim.
Ja han passat diversos actes fallers, com ara la proclamació o la presentació. Amb quin et quedes i
Per què decidires presentar-te a fallera major infantil?
com els vares passar?
Quan vaig començar a madurar, vaig entendre un
Em quede sense cap dubte amb la presentació, ja
poc millor tot el que significa el món de les fa-
que va ser el dia mes feliç de la meua vida i el
lles i bo, em va espentar el fet que la germana
que esperava amb més il·lusió des de feia molt de
del meu president fóra fallera major infantil. Així
temps. Va ser genial, ja que l’acte va estar ple d’il·-
que vaig anar a vore presentacions i actes, i em va
lusió, d’emoció i amb moltíssima màgia.
agradar molt.
Quins son els teus gustos personals? Parla’ns del
Et sembla molt diferent viure les falles com a falle-
teu color preferit, els animals que més t’agraden...
ra major que com a una xiqueta més?
El meu color preferit és el morat, el meu animal
Si, les falles no les vius igual. Com ja he dit, et fixes
preferit clar està que és el gos, ja que en tinc un
més en tot i vius les falles d’altra manera, et centres
com a mascota. I bo, d’esports em quede amb el
més en la falla que en altra cosa, tingues en compte
bàsquet i admire molt la gimnàsia rítmica. A més
que hi ha moltíssims actes i l’any es passa volant. Quan
a més, m’agrada cantar i ballar, i passar-ho genial
vols mirar cap arrere, te’n recordes de tots els mo-
vaja a on vaja.
ments viscuts i penses “Ja ha passat tot?” És increïble.
( 27 )
Com és la teua relació amb la resta de representants de La Victòria? Molt bona, Óscar és amic meu des de ben xicotets i, a més a més, anem junts a classe. Som molt bons amics. També he tingut la sort de conèixer a Isaac, fa tot el possible per a que el temps passe en un tres i no res, és graciós, simpàtic i jo l´estime moltíssim. I per a finalitzar, Mari Carmen: falleres majors com ella hi ha molt poques. A ella he d’agrair que es presentara a fallera major, perquè l’ha fet per nosaltres dos (Óscar i jo). És divertida, alegre i l´estime moltíssim. Quin acte faller esperes amb més entusiasme? La Nit d’Albaes i la setmana de falles. I com avalues els actes de la comarca als que has assistit? Et va agradar la presentació de la Federació Junta Fallera de Sagunt? Algun dia et veus tu com a màxima representant de les falles del Camp de Morvedre? M’han agradat molt els actes fallers de la comarca. En quant a la presentació de la Federació Junta Fallera de Sagunt, va ser una tard molt agradable, on vaig viure més a prop el món de les falles i em va encantar. No crec, però m’agradaria ser fallera major de Federació Junta Fallera de Sagunt qualsevol any, pense que deu de ser una experiència molt bonica i plena d’actes per totes parts. Has fet amics d’altres falles? Sí, n’he fet moltíssims. Per a mi són tots increïbles i de veres que aquest any és encara més perfecte gràcies a ells, hem fet una colla molt bonica i per a nosaltres és com si fórem la família del 2013. L’any passat, La Victòria va guanyar el màxim guardó de les falles infantils de la comarca. Esperes que la historia es repeteixca enguany? Jo crec que sí. Pot ser possible i em faria moltíssima il·lusió.
( 28 )
Has visitat ja la falla al taller? Què t’ha paregut? Si que he anat i m’ha fascinat, a soles he pogut veure una figura pintada i es una passada, també he vist mes o menys la falla muntada i ja, sense pintura, m’agrada molt. Ja saps quin ninot vols portar-te a ta casa? Em vaig fer una idea en vore-la muntada i més o menys em vaig fixar en tots els ninots possibles, però no, prefereix esperar-me a que estiga acabada per a triar-me’n un. Eres molt plorona? Penses que ploraràs molt a la nit de la cremà o serà en un altre moment quan no podràs contindre les llàgrimes? Jo pensava que a la presentació ploraria més del que vaig plorar, i de moment en totes les nits de la cremà he plorat, doncs enguany no sé què pot passar. Ara que el teu somni de ser fallera major ja s’ha fet realitat, que et faltaria per a que el 2013 fora un any redó? Sense dubte, guanyar el primer premi en la Secció Especial, tant en infantil, com en el monument gran, n’estic segura de que un s’ha de sentir orgullós de representar a la seua falla i, a més a més, guanyar el primer premi en Secció Especial. Això no és gens fàcil, ja que hi han més falles amb molt de nivell.
( 29 )
3.2
Foto: Juan Higueras
( 30 )
E
l president infantil, Óscar Verdejo, té la mateixa edat que la nostra Fallera Major Infantil i també ha començat enguany l’ESO, en l’IES Eduardo
Merello. Entre els seus gustos i aficions, es troba la música, el futbol, el tenis de taula, la paella, jugar a la videoconsola i el seu gos Yaki. És faller des que era molt xicotet, encara que es va iniciar en una altra comissió, però quan va començar el col·legi, tots els seus amics eren de la Victòria i ell també volia estar ací. És el més xicotet dels seus cosins, molts dels quals són fallers d’altres falles portenyes i de València, algunes d’elles han sigut falleres majors. Es va animar a presentar-se com a president perquè li agraden les falles i volia aprofitar que la seua amiga Ainhoa és enguany la fallera major infantil.
Quants anys tens i què estudies?
de viatge i conèixer nous llocs. El meu color pre-
Vaig nàixer fa dotze anys, el 27 d’Octubre del
ferit és el blau i després el roig. I m’encanten els
2000, per la qual cosa és fàcil saber quants anys
animals, sobretot els gossos.
complisc. El meu signe del zodíac és Escorpió. Actualment estic estudiant primer d’ESO en l’Institut
Parlant de gossos, conta’ns sobre Yaki, com va arri-
d’Ensenyament Secundari Eduardo Merello, encara
bar a ta casa i com es dugueu.
que tothom ho coneix com “Aprenents”.
Yaki és el meu gos. Bé, meu i de la meua germana... i de tota la família! Li’l van regalar els meus pares a la meua
Quines assignatures són les teues preferides? I les
germana, però com ho cuidem tots, doncs és de tots.
que pitjor portes?
És el gos mes bonic del món, afectuós i juganer, li en-
Encara que són difícils, em divertisc molt amb les
canta jugar amb mi al futbol i no veges com regateja!
matemàtiques i l’Anglès, però he d’admetre que em costen les de llengües, Valencià i Castellà, doncs
Quan decidires formar part del món faller? Per què?
em vigilen molt les faltes.
La família de la meua mare és andalusa, però ella es va casar amb el meu pare que és d’ací del Port i
A què dediques el teu temps lliure? O dedicaves, per-
jo vaig nàixer ací. La meua germana volia ser fallera
què abans de ser president feies moltes activitats...
i la meua mare finalment la va apuntar, així que
He fet moltes activitats esportives, que m’han agra-
quan jo vaig nàixer, em van apuntar també. Així que
dat molt, com el bàsquet, l’handbol o el tennis de
sóc faller des de molt xicotet.
taula. He jugat algun campionat en el col·legi i fins i tot el meu equip de bàsquet va guanyar una copa
Tens molts familiars fallers?
per al col·legi Mediterrani. Actualment jugue al
Sí, tinc cosins en diverses falles del Port: en la
futbol en el Club Esportiu Acero, en l’Infantil B.
Churruca i en La Marina, algunes d’elles fins i tot han sigut falleres majors. I també tinc familiars
Quins són els teus gustos personals? Parla’ns del
en algunes comissions de València ciutat. A més,
teu color preferit, els animals que més t’agraden...
m’expliquen que la família del meu pare va partici-
M’agrada l’esport, jugar a la Play Station, anar-me
par en la fundació de la falla Luis Cendoya.
( 31 )
Des de quan formes part de la nostra comissió? Fa cinc anys que pertany a la falla La Victòria. Abans era d’una altra comissió, però quan els meus amics del col·legi i del barri es van apuntar a la Victòria, jo també em vaig voler canviar i ens vinguérem. Havies pensat alguna vegada ser president infantil? Em va agradar veure a Raimon, Adrián, Pau i Diego. I vaig pensar: “per què no jo?”, així que quan Ainhoa em va dir que si volia ser amb ella si els meus pares em deixaven, vaig decidir que així seria. Et sembla molt diferent viure les falles com a president? El meu càrrec de president infantil no és tan difícil com el de major, però sí tinc clar que a més de divertir-me, tinc l’obligació de representar a la falla al costat d’Isaac, Mari Carmen i Ainoa. I açò suposa una gran responsabilitat. Ara que han passat els nadals i estem molt a prop de les falles, ja han passat diversos actes fallers a La Victoria. Com els has viscut? Era com els esperaves? Se m’han passat molt, molt ràpid. Em queda molt poc i m’ho he passat genial. Primer quan em van triar i la meua germana va venir amb la seua xaranga, que em coneixen des de xicotet. En la proclamació estava molt nerviós, era la primera vegada que representava a la falla però tot va eixir bé. I després en la presentació em vaig sentir el centre de tot: la meua família, els meus amics, la resta de la falla... Totes les sorpreses i regals que em van fer, la quantitat de fotos, etc. La meua germana i les meues primetes em van pujar el faixí amb la meua música favorita, i després els meus col·legues del futbol i també els meus amics d’altres falles. Va ser molt emocionant.
( 32 )
I la resta d’actes fallers de la comarca? No sabia que havien punts. Els he anat descobrint a poc a poc i m’han agradat molt. Has fet molts amics d’altres comissions? Ens hem fet una pinya. En les presentacions ens cerquem i estem junts. La majoria som de la mateixa edat, més o menys, i ens portem fenomenal. Estem desitjant veure què acte és el següent que tenim per a ajuntar-nos. Ací he fet nous i bons amics per sempre. Alguns ja ens coneixíem, perquè havíem fet activitats extraescolars abans, i ara ens veiem ací. Com és la teua relació amb els demés representants de La Victòria? Ainhoa és la meua amiga des de sempre, hem anat al col·le junts i ara a l’institut; ens hem anat de viatge junts. Les nostres famílies són amigues, així que amb ella és molt fàcil. Isaac m’espantava perquè em renyava de xicotet, però ara s’està portant molt bé amb mi, ens porta a totes parts i em diu el que he de fer. Mari Carmen és com la meua tia, em cuida i em vigila amb molt afecte. També s’encarrega d’informar-nos de tots els actes i gràcies a ella ens assabentem de moltes coses. Com creus que aniran els actes que hi queden? Quin d’ells esperes amb més entusiasme? Tinc ganes que arriben tots; la cavalcada, la nit de la plantà, on tot ha de quedar perfecte, les cercaviles, els sopars en la carpa, les orquestres, les depertàs -m’encanten els petards-, el castell, la mascletàs i, per últim, l’ofrena i la cremà. Vull que arribe tot, però que discórrega molt a poc a poc, perquè s’està passant molt ràpid i ja em dóna pena que s’acabe. Ja has vist com està quedant el monument La vida és un encant, al taller de Xesco Gil? Sí, em va encantar el drac i la falla és enorme. Xesco ens va ensenyar tot el que tenia de la falla i ens va deixar fer-nos fotos amb els ninots a mitjà fer.
( 33 )
Creus que tornarem a guanyar? Com visqueres l’any passat la victòria com a faller ras? Segur que guanyem! Com a faller ras em divertisc tirant petards i jugant amb els meus amics, suposa una menor responsabilitat. Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa? M’agradaria portar-me el drac, però la meua mare no em deixa. Diu que és molt gran. També hi ha un ocell molt guapet, però esperaré al final per a veure com queden tots. Que li demanes al 2013? Que formem tots una pinya, que som molts i tinguem tots un record inoblidable d’estes falles 2013. Que abans de res, ens divertim i treballem tots junts per la falla. Felices falles 2013! Que visquen les falles!
( 34 )
3.3
Foto: Juan Higueras
( 35 )
P
odríem dir que la nostra fallera major va nàixer amb peinetes. Mari Carmen Blasco pertany al món faller pràcticament des de que estava al
ventre de la seua mare. La seua família és tota fallera, des del seu iaio, passant pels seus pares, cosins i oncles, que han sigut presidents i falleres majors i tots de La Victòria, amb l’única excepció del seu iaio que va ser president de la Marina. Esta jove de 33 anys, que actualment està realitzant pràctiques d’infermeria, és una enamorada de les falles i de la paella, així com practicar esports. Blasco es va animar a ser la màxima representant de La Victòria per molts motius, però el més decisiu va ser la petició que li va fer la Fallera Major Infantil, que li va donar un últim impuls per a donar el pas definitiu i complir el seu somni de representar-nos.
Quina edat tens, si no és indiscreció...?
teòrica. M’encanta la meua professió i, a més a més,
Vaig nàixer al 1979, així que tinc trenta-tres anys.
he tingut la sort de fer-les en pediatria amb xiquets, que m’encanten i gaudisc amb ells un muntó.
Defineix-te en unes poques línies; parla’ns de la teua personalitat.
Quines són les teues aficions? Tens algun animal
Sóc alegre, simpàtica, extravertida i molt amiga
de companyia?
dels meus amics. Però també soc cabuda, què li vaig
Entre les meues aficions, m’encanta anar a la pis-
a fer! Tinc bastant caràcter i de vegades sóc molt
cina a nadar i l’atletisme, encara que he d’admetre
recta. Soc una amant de les falles, m’encanten els
que no tinc molt temps per a practicar-los, jeje.
xiquets i els animals, i també els esports, en espe-
A més, m’encanten els xiquets, sobretot els meus
cial l’atletisme, anar a la piscina, i les motos.
nebots! Sóc una enamorada de les falles i del cinema. Però una de les meues grans passions són els
Quines són les teues manies i les teues virtuts?
animals. Per això, tinc un gos, alguns peixos, canaris,
Pel que fa a les meues manies, no en tinc moltes,
i fins i tot un agapornis, que vaig criar jo mateixa i
però he de dir que no puc veure una aixeta dego-
el tinc ensinistrat.
tant i que comprove la porta de casa quan me’n vaig diverses vegades. Però d’altra banda, m’agrada
Quants anys portes a La Victòria? Per què t’endins-
ajudar a les persones. Sóc molt agraïda, molt tre-
ares al món faller?
balladora, molt responsable en els meus quefers
En l’àmbit faller porte pràcticament des de que
i, com he dit abans, m’encanten els animals; entre
vaig nàixer, tota la meua santa vida i sempre en
els meus preferits, els dofins i els gossos.
esta comissió, en La Victòria. A més, tota la meua família és fallera, des del meu iaio i els meus pares
Ja que has dit que gaudeixes ajudant a les persones,
fins als meus cosins i oncles. Alguns d’ells han
la teua professió té que tindre eixe objectiu... A què
sigut presidents i falleres majors, també d’esta co-
et dediques?
missió, per descomptat, menys el meu iaio que va
Efectivament, ara mateix estic fent les pràctiques
ser president de la Marina fa moltíssims anys.
d’infermeria, doncs este hivern vaig acabar la part
( 36 )
Què son per a tu les falles? Les falles són per a mi una part de la meua vida, ja que és una festa en la que estic molt integrada. A més, són festes d’Interés Turístic i com no, enguany les vaig a gaudir i esprémer al màxim, ja que sóc fallera major i és una experiència única i irrepetible. Sent part d’una família tan fallera, estaràs molt orgullosa de ser la màxima representant de La Victòria... Per descomptat! No estic orgullosa, sinó orgullosíssima! He viscut les falles pràcticament des que estava en el ventre de la meua mare i m’encanten. Són una de les meues aficions i formen part ja de la meua existència. Per què decidires presentar-te? Feia temps que volia presentar-me, però no sabia quan fer-ho. Llavors va venir la meua xiqueta Ainhoa i m’ho va proposar. Va ser llavors quan vaig veure clarament l’oportunitat i em vaig dir: “aquesta és la meua!”. Va ser gràcies a ella pel que vaig donar el salt i ara sóc la fallera major de la Victòria. Però abans de que Ainhoa t’ho demanara, t’ho havies plantejat alguna volta seriosament? Sempre havia volgut sentir l’emoció, la il·lusió i la responsabilitat que comporta aquest càrrec. Este ha sigut un moment esperat durant moltíssims anys, que creia que mai anava a arribar. Però per fi ha arribat i mai vaig imaginar que seria tan gratificant i que anava a portar-me tant d’aquesta experiència, tal com l’estic vivint. És molt diferent viure la festa com a fallera major? Sí, és prou diferent. Vives les falles d’una altra forma i coneixes a molta gent, a falleres majors i a presidents d’altres comissions, tant infantils com a majors, ja que acudeixes a molts actes, quasi sense poder descansar entre ells, però m’encanta! Encara no ha acabat l’exercici faller i he fet grans amistats, doncs hi ha una gran harmonia i gaudeixes moltíssim de cada moment. He conegut a gent meravellosa que està fent que el meu regnat siga encara més especial. Em porte bé amb tothom i hem fet una gran pinya entre les diferents representacions de les falles de la co-
( 37 )
marca. Per altra banda, en la teua falla eres el centre d’atenció i és molt, però que molt diferent a ser una fallera més, ja sent una més de la cort no vas a tants actes i ho gaudeixes de diferent forma. Està sent difícil compaginar la teua vida personal amb la del càrrec? No, al contrari! Ho estic portant prou bé, és una experiència que m’agrada i gaudisc d’ella cada minut i cada segon. Com has viscut els actes que ja hem passat? Al màxim, són actes molt bonics i difícils d’oblidar, carregats de moltíssima emoció i de sentiment, que els vius al costat del teu president i veus la cara de felicitat dels teus infantils. En definitiva, veus complit el seu somni i el meu. En què pensaves quan pujaves a l’escenari en la teua presentació? Uff, mare meua! Doncs pensava que era el meu dia, aqueix gran moment que tant havia esperat i que arribava el meu gran somni: veia a la meua família abrigallant-me, al meu costat. Estava plena de felicitat en veure com tothom m’aplaudia... i jo estava súper feliç! Va ser un moment únic. Quin va ser el moment més emotiu? Sobretot em quede amb el moment en el qual els meus nebots em van pujar la banda, va ser indescriptible! I és que ells són la meua passió, va anar el millor regal que em podien fer, que va incrementar encara més l’emoció intensa que sentia, que va ser culminada quan Laura em va posar la banda. Com has viscut la resta d’actes fallers de la comarca que han tingut lloc pel moment? Els estic vivint bastant bé, les estic gaudint moltíssim, gaudint cada minut i segon, perquè són únics i irrepetibles. Parla’ns de la teua relació amb els altres representants de La Victòria. He de dir que tinc la sort de gaudir del meu regnat al costat dels meus xiquets Óscar i Ainhoa, i el
( 38 )
nostre president Isaac. Açò es viu una vegada en
L’any passat no va poder ser i tinguérem un tercer pre-
la vida i vaig a aprofitar aquesta oportunitat al mà-
mi. Enguany, tot i que hi ha sis comissions que planten
xim. La relació amb ells és espectacular, ens por-
a la secció Especial, penses que guanyarem?
tem tots molt bé, hem fet una gran pinya i gaudim
Bé, és clar que som sis comissions en la màxima
junts de tots els actes. Els meus infantils Óscar i
categoria i que totes barallem pel primer premi. És
Ainhoa són xiquets genials, els tinc com els meus
molt difícil i hi ha molta competitivitat, però el no
germanets... bé, millor dit! Són els meus germanets
sempre ho tenim, per açò lluitem pel primer lloc.
i els vull molt. Amb Isaac em porte fenomenal.
Cal ser positius i pensar que ho anem a guanyar,
És un gran president, hem congeniat molt bé i ens
perquè ganes tenim i moltes. I si ens portàrem el
portem genial. La veritat és que no em puc queixar,
guardó a la millor falla del Camp de Morvedre no
ens tracta genial i es preocupa molt per nosaltres.
et vull ni explicar com ho celebraríem! Jajaja. Espe-
És molt bona persona, estic molt contenta de ser
re que així siga.
fallera major amb ells. Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa? Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme i
És un dubte que encara tinc en l’aire, però he vist
per què?
un fada que m’agrada molt, així que si no l’agafa
L’acte que esperava amb més afany era el dia de
Ainhoa, la trie jo segur!
la meua presentació, per les sorpreses i alegries. Però ara que ja ha passat, espere amb fervor el dia
Què li demanaries al destí per a que el que queda
de la plantà per a veure les nostres falles, tant
de regnat fora més encara immillorable?
la gran com la infantil, i poder gaudir de la festa,
Li demanaria que seguisca igual com fins ara. No
lluint d’eixos dos grans monuments. Però especial-
canvie gens, és un any espectacular en el qual es-
ment enguany espere l’ofrena, per a poder oferir-li
tic gaudint moltíssim. Diuen que el 2013 està por-
el meu ram a la verge i posar-me als seus peus com
tat mala sort, però jo et dic que no! Perquè para
a fallera major. És un moment que no té preu i així
mi, al costat dels meus xiquets i Isaac, està sent
es pot comprovar en veure la cara d’emoció que
inoblidable, ple d’emoció i de molt sentiment. Així
tenim les falleres quan passem per davant de la
que no canvi ni demane gens. Bé, si es decidira que
Mare de Déu.
es cremaren les falles un altre dia diferent al 19 de març, com es va comentar, ho tornaria a posar en
Què esperes de les falles del 2013?
el seu lloc, com ha de ser!
Espere que siguen unes falles espectaculars, que tot isca bé, portar-nos grans premis i que puguem
Quin missatge vols transmetre als teus fallers?
gaudir tots junts d’elles.
Que gaudisquen de la festa al màxim que participen en tots els actes, que gaudisquen d’ells cada
Què canviaries de la festa?
minut i cada segon, amb molta intensitat i que com-
Res de res, les deixe com estan! Bé, si poguera les
partisquen amb nosaltres aquesta meravellosa fes-
allargaria una setmana més per a poder gaudir-les
ta que és única i no es viu tots els dies.
amb més intensitat encara, jajaja! Has visitat o has vist en alguna foto com està quedant el monument gran, de Francisco Fuentes? Sí, l’he visitat i està quedant espectacular. És una gran falla i és molt bonica, té molts detalls molt cucos i crec que quan estiga acabada i plantada serà un gran monument de la Secció Especial.
( 39 )
( 40 )
4
les nostres falles
( 41 )
( 42 )
( 43 )
Foto: Paco Quiles
En este moment justet la crisi, de molta talla, és tema de la nostra falla i també d’este llibret. D’allò que sembla imperfecte, d’una manera serena, el llibret fica l’esmena per tal que siga correcte. La banca trobà la mina fent préstecs i usures engreixant preus i factures vol ara traure’s l’espina. Com que ella és intocable volta li dóna al quefer casa i jornal sol voler dient que és raonable. Al carrer per la hipoteca es queda la població els banquers per la infracció d’Europa reben manteca.
Foto: Paco Quiles
Que apugen la gasolina, no és gens extraordinari el jornal molt a diari retallen que és cosa fina. Una solució busquen ara per a arribar a fi de mes retallar-lo a dos setmanes només perquè el sou arribe ara.
( 44 )
Qui poc tènia menys troba en falta mes qui menjava, en bona galta procurar-li un bon viure corresponia.
Seria perquè l’animal és emblema de qui mana més ells la vida sana damunt el carro, és normal
Al carrer són els obrers per culpa de la hipoteca es queden sense diners. Per al pobre via estreta, per als banquers els diners.
Foto: Paco Quiles
A l’origen tornarem d’aquella pràctica llunyana, agafarem la tartana i així no patirem.
( 45 )
Més deute l’Estat no emet, la prima de risc es dispara. L’equilibri financer s’esvara i el govern es cau pel retret. La immobiliària somreia sempre el capital els arribava, la condició del client no manava inclús la usura es permetia Si al paleta la rajola li manca i per a hipoteca no hi ha diners, als bancs no se’ls paga i comencen els desnonaments La fórmula màgica s’acaba i el conill de la copalta ningú imaginava que a tots arrossegava Un banquer dalt al cim controla la nostra falla, i manipula sense pensar el que nosaltres patim
Les birles són els problemes, les pilotes són els bancs, elles cauen molt de pressa i ells continuen avant
Anys d’esplendor ha viscut la banca reposada i ben asseguda té la vara on els diners els brollava i ningú frenava el que passava
Per fer la nostra escalada, les constructores s’han enriquit l’escala es fa molt pesada, perquè molt ens han ferit
Mentre que el poble d’Espanya camina a rodolons, ell es trau de la copalta ajudes i subvencions
Les solucions així són com el pa de cada dia, Sempre buscant l’ocasió mentre que ens quede energia
( 46 )
Els pactes entre partits estan a l’ordre del dia. Tant fa el color que siga, són els pobles els ferits. Esperant estan i mai amb pressa els carronyers als voltants, familiars i amics fan empresa amb la confiança dels votants. Un Óscar els tenien que donar als corruptes governants; molts diners s’han embutxacat per la gestió de les comunitats.
Foto: Paco Quiles
La nostra ciutat del teatre un altre projecte fantasma venut, molts treballs volien prometre i cap d’ells ha vingut.
( 47 )
Mentre balons d’oxigen li donen a la nostra banca, tot el que ells desitgen i nosaltres sense blanca Com els diners són per als de sempre i nosaltres el blanc perfecte, els impostos han d’augmentar i al món faller també li ha tocat Si vols menjar per a viure i no viure per a menjar, agafa cadira i escolta que l’espectacle va a començar
El contribuent sense roba s’ha quedat i l’ajuntament la contribució ha pujat així l’únic oci que pot mirar és l’entrada al circ municipal
Abans de les eleccions tot és promesa i voler i ara que ja han passat tots a fugir pel carrer
Promeses que no es complixen, perquè no és el mateix donar blat que vendre molta esperança, prompte obliden el quefer perquè, en estar en la poltrona, del que s’ha dit s’han oblidat.
El cèrcol del domador cada dia és més estret i la nostra població deu passar molt justet
Foto: Paco Quiles
Ni en la nostra bola de vidre ni en la copalta del mag, trobem el desitjat empar, per a triomfar a Europa volem ser proa i no popa.
( 48 )
Un altra cosa proposaria per a estalviar més diners els llibrets jo els faria sense lletra, tots molt nets. Molt malament hem d’anar perquè hagen retallades en Sanitat, a la fi verí haurem de tomar i morirem sense dignitat. Treball a munt ens prometien abans de les eleccions, ara hem vist com mentien amb retallades a milions.
Mariano crida a Angelita demanant-li l’opinió del que ací es necessita perquè li falten collons
Si els jornals disminueixen i els diners s’estanquen, l’acomiadament abarateixen i els comerços tanquen.
Fa el mateix que feia Gila quan connecta amb Alemanya a tot diu que sí, no replica té molt bona companyia
Per a tindre en les farmàcies només verí en els pots, el malalt gens patiria, com a màxim quatre dies curts.
Ací tenim els inspectors europeus que d’Alemanya han arribat, a l’altura nacional s’han adaptat per a augmentar-nos els preus
Al mateix temps reduiria la pensió dels bons obrers, dóna el mateix de colp que matar-los dia a dia.
Compten d´un home que un dia tan pobre i míser estava que res més s´alimentava de la pensió que ell tenia. Mes a l´arribar els retalls la situació es complica no li arriba per a menjar ni per a comprar gens ni mica. Mes al girar la vista al femer va trobar, un altre que cercava per a que sa família poguera menjar. Els que manen hui en dia diuen que l’actual situació és una herència adquirida i que cal retallar la partida.
( 49 )
Foto: Paco Quiles
L´emigració hui en dia en tota família es reflecteix; els nostres joves treballen fora perquè de Espanya han d’eixir.
Enginyers i universitaris de gran talla darrere deixen la seua terra, de tant en tant eixiran en la tele “Valencians pel món” donant batalla.
Els nostres fills han d’anar-se’n perquè no tenen lloc de treball, agafen el més just i es traslladen amb la música a una altra part.
Espanya a Europa vol triomfar amb la fórmula secreta que de la pitonissa vol trobar. Oferim treball a mag o pitonissa que de la crisi ens traga, perquè tenim molta pressa de traure la merda que el govern amaga.
Al col·legi ens van ensenyar com era el mapa d’Europa, sense saber que per a treballar viatjaríem tots en tropa.
( 50 )
( 51 )
Foto: Paco Quiles
( 52 )
( 54 )
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles “La Vida és un encant com diu el lema d’aquesta falla”, afirma el vell bruixot del llac mentres acaricia la seua barba. “Tot el que en ella succeeix és cosa de màgia, i només fa falta creure en els somnis perquè aquestos es facen realitat”. “Però la Vida no sempre és tan bonica com dius!” li interromp un donyet grunyidor. “Per què?, per què?” Pregunta impacient un altre donyet que està assentat junt amb ell. El bruixot els mana callar. “Perquè no somnieu”, assevera. “Escolteu el següent conte”. I, com si d’un embruixament es tractara, a l’escoltar les paraules “Hi havia una vegada” els donyets així ho van fer.” “En un país molt llunyà hi havia un bosc, i en el bosc un riu, i vora el riu una cascada i enfront d’aquesta un castell. El castell tenia vida pròpia i en el seu interior tenia presonera a una fada. La fada dels somnis. Cada nit, quan el sol es despedia i arribava la lluna, el castell tancava els seus ulls i llavors la fada aprofitava per escapar. Una vegada lliure, dels
( 55 )
Foto: Paco Quiles seus cabells agitats al vent partien qualsevol classe de éssers i criatures que li ajudaven a convertir els somnis dels mortals en realitat.”
“Mentres la nit avança, la fada no descansa ni un instant. Amb un suau toc de la seua pell, el cuc es transforma en la palometa que tant anhela. I és que és tan gran i fidel l’amor que sent la fada per la natura que el seu cabells s’arrissen per a formar un bell cigne blanc.”
“Però no disposaven de molt de temps. Tots eixos éssers fantàstics havien de tornar a l’eixida del sol abans que el castell despertara. Un donyet recorre veloçment el món sencer a lloms d’un drac alat i es cola en l’habitació d’una xiqueta. Li besa la galta i prompte la seua gràcil figura es transforma en el d’una ballarina que dansa pels millors teatres i escenaris.”
“Altres exòtiques aus recorren els cels cobrint-los d’alegres cants. Segons compta la llegenda, cadascuna de les seues plomes de colors conté un desig; així que si una cau en el teu poder, tanca els ulls i sigues feliç.”
( 56 )
“El somni de la pau és un dels més difícils d’aconseguir. Malgrat que molts regnes desitgen canviar els seus soldats per blancs coloms, els monstres de la cobdícia i el poder aguaiten amb la intenció de convertir el somni en malson. Tan sols el valerós cavaller de l’honestedat i la bondat podrà derrotar-los.” “Alguns éssers vius, en compte de disfrutar de la seua condició, prefereixen aspirar a ser una altra persona, quelcom que no acaba de comprendre el mussol observador. “¿Per què es posen el vestit de cua les sargantanes i fingixen ser el que no són? Absurda manera de complicar-se la vida!” “Hi ha desitjos més bonics i necessaris: l’unicorn vetlarà per la salut dels malalts amb la seu banya miraculosa mentres que la cigonya omplirà de bolquers i alegria les llars de moltes persones.” “Els donyets més peresosos somnien amb no fer res i disfrutar del seu temps lliure passejant les seues mascotes o pescant. El que està clar és que pressa no en tenen cap.” “L’arlequí de palau desitja ser un artista, però per la cara de bolet amb què li mira el seu públic mai passarà de bufó.” “Una vegada a l’any la fada de la Primavera desperta de la seua letargia i estenent els seus florits cabells allunyarà el fred hivern per a omplir-ho tot de llum i amor, renovant el cicle de la vida. I com ja se sap, la primavera la sang altera, quelcom que no poden evitar els donyets juganers que dansen de flor en flor tractant d’aconseguir el més bell del jardí.” “Per això i molt més, benvolguts amics, la vida és un encant”, conclou el bruixot. Perquè la vida és un somni, i si ho desitges amb molta força aquestos es faran algun dia realitat. I encara que el castell de dia no ens deixe veure les nostres il·lusions prompte arribarà la nit, amb la seua màgica fada per recordar-nos els nostres sons. Foto: Paco Quiles
I igual que ocorre amb el cicle de la vida, encara que aquest monument sucumbisca a les flames, de les seues cendres, com per art de màgia, naixeran nous somnis i il·lusions que es veuran exposats cada mes de març amb les falles sobre aquest mateix lloc... perquè la Vida és un encant.”
( 57 )
5
exercici actual
( 58 )
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Paco Quiles
eleccio ff.mm.
( 59 )
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
PROCLAMACIO
( 60 )
Foto: Juan Higueras
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Juan Higueras
EXALTACIO
( 61 )
INAUGURACIO
Foto: Paco Quiles
SETMANA CULTURAL
( 62 )
( 63 )
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
( 64 )
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
Foto: Juan Higueras
Foto: Juan Higueras
9 D’OCTUBRE
( 65 )
( 66 )
Foto: Anabel RodrĂguez
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Juan Higueras
PRESENTACIO
( 67 )
( 68 )
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles
( 69 )
Foto: Juan Higueras
Foto: Juan Higueras
Tercers en Frontó José Manuel Cejudo Mas i Gerónimo Noguera
Primers en Tenis Vicent Cuenca Teruel.
( 70 )
Foto: María Mauri
Foto: María Mauri
Primers en Pàdel José Manuel i Samuel Cejudo.
Foto: María Mauri
premis
6
records grafics FOTOS: PACO QUILES
( 72 )
( 73 )
falla infantil Artista: Xesco Gil. Lema: Bruixeries Guardons aconseguits: 1er premi Secció Especial, Millor falla de Sagunt, Millor pintura, Geni i gràcia
( 74 )
( 75 )
( 76 )
falla gran Artista: Francisco Fuentes. Lema: Va arribar l’hora. 3er premi. Secció Especial
( 77 )
( 78 )
( 79 )
( 80 )
Foto: Cristina de Haro
Foto: Cristina de Haro
Foto: Cristina de Haro
celebracio
( 81 )
( 82 )
Foto: Pilar Argudo
decoracio
( 83 )
play-backs
Foto: María Mauri
Foto: Cristina de Haro
Foto: Paco Bono
Premi a la Millor Coreografia, amb la cançò Bumpy Ride, de Mohombi IV edició del Concurs de Play-Backs de la Junta Fallera de Sagunt
( 84 )
( 85 ) Foto: Paco Bono
Foto: Cristina de Haro
Foto: Paco Bono
cavalcada
( 86 )
( 87 )
Foto: Cristina de Haro
Foto: Cristina de Haro
Foto: Cristina de Haro
premi
Foto: Miguel Giménez
Foto: Pilar Argudo
LLIBRET 2012, PREMI 27 GENERALITAT VALENCIANA La conselleria de Cultura va reconéixer l’any passat de nou el treball realitzat per la nostra comissió en la confecció del llibret de la falla, en la promoció de la nostra llengua. Amb el premi 27, millorarem la classificació precedent en el concurs, amb un llibret que versava sobre el nostre 40 aniversari. Les Falleres Majors i presidents de la A. C. Falla la Victòria van arreplegar este guardó de mans de la fallera Major de ValËncia en l’Antic monestir de Sant Miquel dels Reis, actualment biblioteca municipal.
( 88 )
( 89 )
Foto: Juan Higueras
Foto: Pilar Argudo
entra de la murtA La Victòria recupera tradicions valencianes. L’Entrà de la Murta La Associació Cultural Falla La Victòria celebrà a principis de març del darrer any una de les tradicions valencianes més antigues: l’Entrà de la Murta. Un acte amb el que esta comissió del Port de Sagunt va simbolitzar l’inici de la recta final de les falles del 2012 i va voler compartir-ho amb tot el barri. Acompanyats per la xaranga i per un carruatge de cavalls, els fallers de La Victòria varen escampar herbes aromàtiques pels carrers del barri. Com mana la tradició, els cavalls estaven engalanats com perxerons, amb cascavells. Les anteriors falleres majors, Laura Pastor i Ariadna Méndez, llançaren herbes des de dalt del carruatge pels diferents racons del barri, al costat dels anteriors presidents, Miguel Ángel i Diego Segovia, seguides pels fallers de la comissió. Un costum molt antic desaparegut al Camp de Morvedre. Fa dos anys, durant les falles del 2011, va ser quan la falla La Victòria recuperà esta tradició valenciana, desapareguda no només a la ciutat, sinó a la resta de la comarca del Camp de Morvedre, malgrat algunes excepcions puntuals. Al Port de Sagunt, només esta falla la ha mantingut durant molts anys, des de la seua fundació el 1972 fins fa uns 10 anys, moment en el qual va deixar de celebrar-se però què ara ha tornat a recuperar. El costum de decorar els carrers amb catifes vegetals sí que es realitza a pobles com ara Faura o Estivella, però no de la forma tradicional coneguda com l’Entrà de la Murta i que el músic Salvador Giner va plasmar al seu pasdoble. Un costum que procedeix del àmbit religiós a les poblacions hortolanes, on els festers decoraven els carrers amb murta perquè després passara la processó per damunt, agraint així no només la vista, sinó també perfumant tots els racons del seu recorregut.
( 90 )
( 91 )
nit d’albaes
crema
( 92 )
( 93 )
( 94 )
( 95 )
7
el costat fosc de les falles miguel a. alegria alminana vicepresident de relacions publiques
( 96 )
L
a nostra forma de ser sempre ens condueix en qualsevol tipus de cultura a buscar objeccions en el seu funcionament, és a dir, qualsevol cultura o estudi sempre té els seus detractors. El món de les falles no seria una excepció, encara que cal reconéixer que alguns fallers els donem un punt de suport per a desenrotllar. Sempre en estos casos es té més en compte els defectes que les virtuts. El món faller, com és reconegut, té com a missió essencial conservar i propagar la cultura valenciana, però fallem en el més simple, en les nostres manifestacions externes, quan tot el món ens observa no sempre conservem els modals que ens corresponen. El tema principal que tot el món utilitza perquè li donem peu per a això és el consum de les begudes alcohòliques al carrer. Entenem que no és tan greu com pareix, ja que tot el món té dret al seu esplai després del treball dur i altruista que durant tot l’any realitza el faller, però també és veritat que té ocasions i llocs per a no donar una mala imatge externa. És tan senzill com que qualsevol que vulga prendre’s una cervesa ho faça al casal o al bar. Com que som tan hipòcrites, amb això ja estaria tot el problema resolt. No obstant això, pel concepte cultural que tenen les nostres falles, hauríem d’evitar-ho i millorar el nostre comportament. Les cavalcades falleres són un clar exemple del que estem comentant. Ja al seu dia, Alberto Martínez, expresident de l’associació de comerciants, va publicar en l’Económico un article sobre este tema i tenia molta raó. Amb açò volem dir que coneixem “el costat fosc de les falles”, però també que les falles, les nostres falles, tenen menys ombres que llums.
( 97 )
8
les falles i les revistes valencianes lambertO ortiz <lambert>
( 98 )
E
l còmic és una manifestació que expressa
En la meua condició de dibuixant i estudiós de la
alegria o sentiment gojós, l’espectador veu
història de l’humor gràfic, trobava constantment
com davant d’una situació absurda, la víctima
que els dibuixants i editors de revistes satíriques va-
pateix una adversitat, aliena a la seua voluntat.
lencianes han estat i estan units a les falles i estan vinculats en la seua gran majoria amb el seu món.
El riure i el plorar són, segons pareix, únicament expressions humanes, que ens diferencien de la res-
La primera informació que tenim sobre este esde-
ta dels mortals, supeditats a estats d’ànim entre
veniment data de mitjan segle XVIII, any 1740. En
depressiu o eufòric molt complexos.
esta època, les falles ja no són fogueres, necessiten fusters, modeladors i pintors, les falles solen ser de
La comicitat té diversos afluents, com ara: la pa-
dues altures amb uns quants ninots vestits amb ro-
ròdia, la fisonomia, el grotesc, el burlesc, la sàtira,
bes de tela, les mans i cares es modelen amb cera,
l’humor, la caricatura, etc.
l’humor que s’empra sol ser burlesc i irònic.
Les societats han buscat des de temps immemo-
Són monuments en els quals s’exposaven a la ver-
rables habilitats artístiques per a expressar els
gonya pública, i es cremaven simbòlicament, per-
sentiments alliberadors d’alegria, i la nostra regió
sones i situacions del carrer o barri on es plantava
valenciana ha anat desenvolupant des de temps
la falla, estes es formaven amb participació veïnal.
ancestrals unes manifestacions alegres i festives
No es coneix documentació anterior a estes dates
denominades “falles valencianes”.
que referencien el món de les falles, encara que hi ha estudiosos que es decanten pel raonament de
Espècie de ninot en l’Índia esperant la cremà. Foto: Soler i Godes del llibre “Història de les Falles”.
( 99 )
Propaganda de l’arribada del “Tren Faller” de 1927 de la revista València Atracció (Hemeroteca Municipal de València).
ser el seu origen pagà, i que estes primitives falles
no sempre sentiments religiosos, i enmig d’una gran
eren fogueres, que cremaven per a commemorar i
algaravia.
sol·licitar enhorabones després de l’arribada dels solsticis, o equinoccis.
Espanya ha estat sotmesa pel Sant Ofici des del 1249 al Regne d’Aragó i a la resta del territori es-
Uns altres donen com a origen d’esta festa interna-
panyol (amb l’arribada dels Reis Catòlics) des de
cional la crema que els fusters feien de les seues
1478. La Inquisició va exercir el seu domini fins a
fustes, borumballes i trastos vells inservibles, per
1808, data en què va ser abolida per Josep Bona-
mitjà d’una foguera la vespra de Sant Josep, patró
parte, restablida i prohibida de nou per les Corts
dels fusters.
de Cadis en 1812, restituïda per Ferran VII en 1814 i abolida novament durant el trienni liberal. Fins que
En moltes parts del món celebren festejos sem-
la regent Maria Cristina, la suprimeix en la seua
blants al de les nostres falles, que el ninot o nino
totalitat l’any 1834.
(indesitjable) és penjat, tirotejat, xafat o cremat enmig d’un carrer o d’una fatxada, en situacions gro-
València és conquistada per Jaume I l’any 1239. En
tesques damunt d’una gran foguera, per a celebrar
el seu regnat denomina la paraula falla a les torxes
( 100 )
que emprava el seu exèrcit per a il·luminar-se a la
els jueus, els moriscos, protestants, sodomites, Ju-
nit, així com les seues tendes de campanya, cases,
des, Satan, etc., són recursos que s’utilitzen amb
festejos i també com a sistema de comunicació.
l’anuència inquisitorial i per descomptat institucional, perquè cal recordar que l’última víctima de
De l’humor gràfic es té coneixement des de l’antic
la Inquisició va ser la de Gaietà Ripoll, un mestre
Egipte, passant per Grècia, Roma, etc., però és en
que exercia la seua professió d’educador a València
l’Època Medieval i Moderna quan més obscurantis-
i que va ser penjat en 1826, “per no creure en els
me hi ha. La comicitat com a art de masses va patir
dogmes catòlics”. També es ridiculitzen determinats
durant l’Edat Mitjana i finals de l’Edat Moderna la
individus per mitjà dels anomenats bestiaris, que
persecució del pensament, les religions monoteis-
consistien en una figura humana amb cap d’animal,
tes, espantades pel triomf de l’irreverent, senten-
que també cremarà per a ser purificat. Amb estos
ciaven: “Los hòmens no han de viure en la rialla, i sí
rituals s’exemplifiquen els comportaments consi-
atemorits per l’infern i la por al pecat, cal purificar-
derats pel veïnat d’immorals. Els dibuixants, gràcies
se davant del temor de la mort”.
a la xilografia, es dediquen a realitzar estampes religioses, humor gràcies als bestiaris, i més tard els
Per què no podem pensar que en el món de les fa-
fulls solts dels cegos, anomenats també oques o
lles, igual que en el món dels humoristes gràfics, es-
al·leluies.
cultors, pintors, etc., tot es fa davant del temor del Sant Ofici, i que eixes fogueres paganes es transfor-
La poca cosa que es pot trobar en esta època so-
marien en falles, veneradores de la Santa Inquisició,
bre el còmic, s’arreplega gràcies als bestiaris i fisi-
dedicades a destruir figuradament el mal?
òlegs medievals en què la creença que els animals havien sigut creats per a servir l’home va permetre
Fins a la desaparició de la Inquisició, no hi ha lli-
llibertat d’expressar crítiques satíriques cap al pú-
bertat per a expressar els sentiments de crítica,
blic. Gràcies a estes creences podem contemplar
només es permet la crítica de l’infidel, com ara:
en obres arquitectòniques religioses, com capitells, cornises, arcs carreus de cors, etc., escenes caricaturesques quasi inadvertides i d’una picardia enginyosa. Abolida la Inquisició en 1834, i aprovat el Reial Decret del 17 d’agost de 1837, que tracta sobre la llibertat d’expressió, es fa un gir importantíssim en l’expansió de les nostres festes falleres i s’aproximen a com les entenem en l’actualitat. Pel que fa als humoristes gràfics, coincideixen les noves tècniques de reproducció a València, com és la litografia, amb la multiplicació de revistes satíriques. El primer document gràfic que fa referència a la festa fallera és trobat en el Setmanari Pintoresc Espanyol, del 7 d’abril de 1837, que arreplega un gravat i una ressenya molt explícita, al·lusiva a les falles. Cal passar a l’any 1855 quan ix el primer llibret faller, obra del popularíssim Bernat i Baldoví (autor,
Esbós d’una de les quatre falles antifeixistes denominada “La Balança del Món”.
entre altres obres, del sainet El virgo de Vicenteta)
( 101 )
Lluch havia realitzat dos intents anteriors. Concretament en 1877 va editar El Mosquit, amb efímera vida; en 1879 torna amb un altre intent editorial i crea El Dijous amb idèntic fracàs. Un any abans (el 31 de juliol de 1878), juntament amb Constantí Llombart, funda Lo Rat Penat, sent el seu primer secretari general, ja que abandona per no estar d’acord amb “el seu immobilisme i endropida burgesia”. Llombart, que n’era el president, abandonaria vinculat amb el món faller tota la seua vida. Este
temps després la institució (que
llibret va ser l’encàrrec de la falla de la plaça de
ambdós havien creat) en favor del que es va deno-
l’Almodí. Baldoví, amb un estil eròtic impecable, va
minar moviment conservador de la Renaixença.
narrant en vers les peripècies d’El conill de VicenManuel Lluch i Soler va morir quan comptava 35 anys
teta i don Facundo, títol d’este llibret.
i, a pesar de la seua joventut, va ser molt el que li va És a partir d’estes dates quan van eixint revistes hu-
donar al món faller i a la cultura valenciana.
morístiques i moltes “hojas sueltas”, on s’explicava el
Les falles continuen escalant popularitat, després
pensament de la falla de cada comissió. La ciutat de
d’uns anys la societat Lo Rat Penat agafa el relleu
València s’expansiona i destrueix les muralles que la
de La Traca i atorga en 1895 un primer premi a la
rodegen i la comprimeixen (1869), hi ha un ambient
millor falla, estos guardons es prolonguen fins a
cultural com mai. Les falles en eixa data són molt crí-
1901, data en què l’Ajuntament, recelós de la po-
tiques amb temes polítics i pateixen una forta repres-
pularitat que estava tenint el món faller, assumeix
sió per estos, que impossibiliten el seu creixement.
el lliurament dels guardons.
El 15 de novembre de 1884, ix el primer número
Cal considerar com a revistes satíriques valencia-
de la revista La Traca, es denomina “semanari pa
nes les que contenen una seqüència, i no les que
la chent de tró”. La capçalera era una traca que
s’editen en fulls solts per a informar sobre el mo-
eixia del “polvorín de Paterna” (on estava la redac-
nument. Segons el Levante-El Mercantil Valencia-
ció) i arribava fins al Micalet. El director era Ma-
no, la primera revista fallera data de 1857 i va eixir
nuel Lluch i Soler (25 anys) i el redactor cap, Lluis
amb el nom de El Infern, Periodich de foc i flama,
Cebrián i Mesquita, ambdós van imprimir un estil
sent el seu director Pedro Boter.
mordaç i àcid i van usar la sàtira gràfica costumista, amb genial mestria, amb tal mestria que Manuel
De la mà de Bonilla, Baldoví i Pascual Pérez, ixen
Lluch va haver de patir quantioses multes, empre-
els primers periòdics satírics valencians, com ara: La
sonament i contínues suspensions de la seua revis-
Donzayna, 1844; El Suec, 1847; El Tabalet, 1847; La
ta, fins a la seua desaparició per ordre governativa
Mola, 1855, en elles els dibuixants-gravadors com
l’abril de 1888. Un any abans, La Traca va concedir
José Pérez fan una intensa tasca en la difusió d’imat-
els primers premis que s’atorgaven al món de les
ges satíriques, si bé la quantitat d’il·lustracions
falles, fet que va estimular la superació i competi-
queda molt reduïda perquè la seua realització era
tivitat entre comissions falleres i va donar lloc al
costosa. Ressenyar les revistes que les comissions
naixement de la falla artística.
falleres publicaven resulta molt difícil per la seua
( 102 )
quantitat tan ingent, no obstant cal ressenyar:
El Fallero compta amb infinitat de col·laboradors
L’Aranya Negra (1887-1895) dels fallers del carrer
en vers i prosa i famosos il·lustradors, perquè molts
Maldonado; L’Espata (1891- 1938), la revista l’edi-
dels qui treballaven en La Traca i en L’Espata pas-
ten els fallers del carrer Na Jordana, passant a ser
sen a col·laborar en El Fallero, sent la seua estre-
propietat de Carceller i editant-se (amb continuïtat
lla Enrique Pertegás (Tramús), un dels millors dibui-
intermitent, gràcies a la censura governativa) fins a
xants d’Espanya. La seua difusió arriba a aconseguir
finals de 1938. Tanquen el segle: La Falla, “periòdic
tirades de 50.000 exemplars. La revista desapareix
bunyoler”; La Perola, El Enredro, La Calasa. Etc.
quan Espanya entra en guerra en 1936.
Amb l’arribada del segle XX, naixen El Palleter Fa-
Les falles fins esta data tràgica es troben conso-
ller, que és un suplement de la revista El Palleter;
lidades amb tota la sàtira humorística que es pot
La Puça; València Artística. En 1906 s’imprimeix per
imaginar, els monuments són també dignes, s’em-
primera vegada la que és considerada la primera re-
pra en la construcció el calafat, el cos central i
vista fallera, amb la capçalera de les Falles de Sén
l’acabament. En 1932 les falles es difonen per tot
Chusep, que arreplega amb esbossos tots els mo-
Espanya, es crea el famós tren faller, que acon-
numents fallers amb l’explicació d’estos. En 1908 naix Impresiones, revista lligada al polifacètic professor González Martí (Folchi), encara que de duració breu (s’imprimeix per última vegada en 1909), és la primera vegada que es van poder veure a color els esbossos de la totalitat de les falles i amb explicacions. Folchi va ser un múltiple artista que entre la seua gran varietat d’habilitats dominava la caricatura i l’humor gràfic, gaudia de gran popularitat per les seues col·laboracions fora i dins del món faller. Hui recordem el seu nom gràcies al Museu de Ceràmica González Martí. És el 1912 quan ix la revista més desitjada, perquè les falles no tenen revista gràfica que narren els seus quefers amb continuïtat. Pensat i Fet cobreix eixes expectatives. Dos escriptors-poetes i un dibuixant s’uneixen per a donar a València la seua revista fallera més longeva, per ella van passar grans escriptors valencians i d’altres comunitats i quant a dibuixants i pintors cal assenyalar que per les seues portades van desfilar entre altres: Segrelles, Vercher, Ramil (fundador de la revista), José Pinazo, Luis Dubón, Fillol, Marià Benlliure, Tuset, Lozano, José Pinazo, etc. Pensat i Fet va ser una revista conservadora, que es va prolongar fins a 1972. El Fallero naix en 1921. Vicent Miquel Carceller edita una revista fallera “per a les masses populars”.
( 103 )
La Falla plantada en el front de Granada per soldats de la Primera Companyia del Batalló Juan Marco (Memòria Republicana).
Dibuix del xalet de l’empresari Vicent Miquel Carcell, en el centre el Nano, la Llotja i el Micalet franquejant dues barraques valencianes. Il·lustració i interpretació d’un gravat de l’època.
segueix “portar visitants de totes parts”. Folchi
bret, els ninots s’exposen al públic als salons de la
dissenya una falla per al carrer de Sant Vicent i
Llotja, però a pesar de les discrepàncies (uns a fa-
adjacents, on el monument és un gegantí dragó
vor i uns altres en contra) d’associacions culturals,
que visitava les falles transportant personatges in-
partits polítics i sindicats, no arriben a plantar-se.
signes de la València d’altres temps com Sorolla,
El general Queipo de Llano, en les seues arengues
Blasco Ibáñez, així com visitants històrics i turistes,
radiofòniques, promet bombardejar València si les
de manera que es consoliden les falles com a fes-
falles arriben a plantar-se; una vinyeta del dibui-
ta major dels valencians i d’arrelament turístic. En
xant Bluff en la qual el general Miqueta està al
1933 el dibuixant i caricaturista Luis Dubón realitza
comandament d’un canó i a peu de dibuix es pot
una falla per a la plaça del Mercat.
llegir: “Les verdaderes falles estan a Madrid”, fent referència al fet que el més important en este mo-
Des del període comprés de 1927 fins al 1932 les fa-
ment és guanyar la contesa.
lles van creixent, passen de 60 monuments a 100. És amb la crisi econòmica quan descendeix consi-
El 12 de març el Consell Municipal de l’Ajunta-
derablement fins a arribar a les 54 falles. L’any se-
ment de València decideix no plantar cap falla al
güent al colp d’estat de 1936, no es planten falles.
seu terme, per la qual cosa amb bon criteri els fa-
Josep Renau, director de Belles Arts, encarrega al
llers interessats desisteixen de l’interés. Al contrari,
caricaturista i escenògraf valencià Gregorio Muñoz
el bàndol nacional sí que realitza una falla feixista,
Gori quatre falles antifeixistes (“hi ha que plantar
ni més ni menys que a Toledo!, amb un acabament
una en cada cantó de la ciutat”). Este, amb l’aju-
del Miquelet i una al·legoria al comunisme, la falla
da del mateix Renau, les dissenya i el reconegut
és plantada enfront de l’Alcàsser i amb tota natu-
artista faller Regino Mas Marín s’encarrega de re-
ralitat és cremada la nit de Sant Josep.
alitzar-les. Les falles es construeixen i es fa el lli-
( 104 )
Anecdòticament, es va realitzar una falla antifeixista, va ser en terres de Granada. El batalló Juan Marco i un grup de soldats nostàlgics van ser els instigadors de tal projecte, la falla consistia en uns calaixos a manera de cos i, sobre estos, dos ninots, un imitant el general Queipo, amb un micròfon i unes botelles de licor al seu costat, enfront d’ell, un altre ninot que portava una pancarta en què es podia llegir “no passaran, passarem”. Potser el soldat o els soldats artistes foren fallers nostàlgics, que demostrava amb això que en Sant Josep sí que es plantava una falla antifeixista. La Traca (com a tal capçalera) veu de nou la llum al setembre de 1912, la dirigeix el jove Vicent Miquel Carceller, juntament amb ell està el periodista Felix Azzati. La dictadura de Primo de Rivera la suspén en 1924, i no torna a editar-se fins a 1931. És una revista editada en llengua vernacla, amb el pas del temps es fa bilingüe, però és en castellà quan aconsegueix la major glòria, fent tirades en la geografia espanyola, de manera que moltes d’estes tirades superaven els 500.000 exemplars. La Traca, és una revista antifeixista, anticlerical, eròtica i antimonàrquica, amb un humor àcid, corrosiu. Es rodejava dels més grans dibuixants que en eixos moments circulaven per Espanya, va ser defensora del valencià, llavors un somni, l’Estatut d’Autonomia.
Falla de la Plaça de la Temda de Benimamet, 2009.
Editorial Carceller, entre altres revistes, dirigeix: El Fallero, L’Espata, i La Traca. El món faller li ofrena gratitud, i és per això que li regala per al seu xalet de la Canyada una rèplica del Miquelet i un fragment de la Llotja, amb la qual cosa el seu xalet a la Canyada tenia de façana una monumental Llotja i el Miquelet, amb una altura que rondava els 8 metres d’altura, flanquejant dues barraques valencianes, i, en el centre de les dues, l’escultura del “Nano del carrer en Llop”. El nano és una escultura que un acabalat ciutadà, per a insultar el seu veí (en un altre temps amic), va encarregar i va installar a la façana del seu palauet, col·locant la colossal escultura de cara a la paret, de manera que li mostrava al seu veí de davant el cul seminu.
( 105 )
Grabat de la primera imatge publicada coneguda al “Semanari Pintoresco Español”, del 7 d’abril de 1897, i que serveix per il·lustrar un article de Carabantes sobre les falles. Arxiu: Ricard Blasco, del llibre “Historias de las Fallas”.
Esbós de la falla premiada, obra de Cosín.
Quan van afonar este palauet, Carceller va com-
retalls d’humor absurd i molt, moltíssim enginy, on les
prar la popular escultura, va ser carregada en un
cercaviles, ofrenes, música, pólvora, exhibició d’auto-
carro habilitat per a l’ocasió en olor de multituds i,
ritats i festejos taurins, copen la major part d’estes
amb els acords de la banda municipal de València,
festes josefines. Per mitjà d’una Ordre Ministerial, del
va ser traslladada des del carrer En Llop fins al seu
14 de març de 1946, es declaren les Falles Festes d’Art
xalet de la Canyada. Este xalet “tan discret” va ser
d’Interés Nacional. En les falles d’estes últimes dèca-
motiu de pelegrinatge de molts valencians. Fins que
des, hem pogut veure l’enginy d’Ibáñez, amb la seua
va ser demolit per l’exèrcit de Franco en 1939, sal-
família Pepe Gotera i Otilio, Mortadelo i Filemón, Rom-
vant-se només l’escultura.
petechos. El geni de Sanchis, amb el seu fillol Pumby, Blanquita i el professor Xive’t. L’homenatge que la
Amb l’entrada de les tropes franquistes, desapareixen
falla Francisco de Pla li va fer al còmic de l’Escola
les revistes satíriques, així com l’esperit crític de les
Valenciana, i que va coordinar el gran Carbó, la falla
falles, en què la censura només permetia la monu-
dels carrers Arxiduc Carles i Xiva va plantar una falla
mentalitat d’estes, i passen a ser un festeig festiu, amb
dedicada als personatges de la revista El Jueves.
( 106 )
Fallers de la AC Falla la Victòria
En la història de les falles, s’han pogut veure, en-
Però este xicotet treball quedaria coix si no ano-
tre altres, el Guerrero del Antifaz, Roberto Alca-
menara un dels més grans dibuixants que perso-
zar i Pedrin, també han passat pel foc purificador,
nalment conec i al qual m’uneix una gran amistat.
Spiderman, Asterix, Superman, Tin Tin, etc. El dibui-
Antonio Cosín Mares, Cosín, natural del Port de
xant Sento Llobell, un dels grans historietistes de
Sagunt, i que, igual que Kant, ha fonamentat el seu
la “Renovada Escola Valenciana”, va dissenyar les
important treball sense eixir de la seua ciutat.
falles de l’Ajuntament els anys 1986 i 1987 i Na Jordana en 2006 i 2011. La genialitat del vinyetista
El món faller saguntí li deu gratitud per la ingent
més il·lustre de València, Ortifus, ha dissenyat mo-
tasca durant moltíssims anys per a les falles. Mai
numents per a l’Ajuntament en 1988, i per a distin-
oblidaré la falla de Sant Josep, realitzada any rere
tes falles com la de Blanqueries en 1994, Convent
any per un grup de veïns del qual ell era “capità
Jerusalem en 1988, i Na Jordana l’any 2000, en
de barco”. Esta falla veïnal, sense entrar en con-
totes elles va aconseguir el Premi Enginy i Gràcia.
curs, acaparava l’atenció del públic, fent intransitable el famós carrer. Centenars d’esbossos i col-
Arreplegar tota la informació de dibuixants i falles
laboracions han fet d’este genial dibuixant un dels
insignes, amb els seus anecdotaris en este xicotet
meus favorits per a esta xicoteta monografia.
format, resulta impossible, però els que estan són; acabe este breviari ressenyant González Alacreu,
Hui les falles i els humoristes gràfics viuen noves
en els seus orígens historietista gràfic i després
experiències amb noves tècniques, tecnologies, i
insigne pintor de temes valencians i, durant molts
no es poden predir les bifurcacions per les quals
anys, el retratista de les falleres majors de Valèn-
pot conduir el futur d’estes branques de l’humor
cia; i Paco Roca, ara com ara l’historietista més re-
i és de desitjar que continuen caminant de la mà,
conegut a Espanya i que presentarà un monument
i que l’esperit pel qual es van crear siga per a sor-
per a enguany (2012), encàrrec de la falla General
prendre, divertir i alegrar, per a major glòria dels
Barroso-Litógraf Pascual i Abad, i que no tinc cap
valencians.
dubte que ens sorprendrà.
( 107 )
9
toponimia urbana al port de sagunt josep dionis martinez invesgtigador cultura valenciana
( 108 )
privat d’una empresa minera emplaçada en la
TOPONÍMIA URBANA AL PORT DE SAGUNT (1902-1940) (I)1*
1.
partida de la Vila, entre la desembocadura del riu Palància i el Grau Vell de Sagunt. D’aquesta manera, l’antiga ciutat aportarà un altre “grau” o port a la modernitat morvedrina del segle XX, període en el qual arribarà la vertadera revolució industrial a aquestes terres. Des del punt de vista social la comunitat nouvinguda es convertirà immediatament en una vertadera factory town, a l’estil anglés, tal i com els va fer goig esbossar als capitalistes sir Ramón de la Sota y Llano i Eduardo Aznar de la
INTRODUCCIÓ.
El Port de Sagunt és un dels nuclis poblacionals
Sota, on el poblat i la factoria sentiren des d’un
més joves del País Valencià, ja que va nàixer com
principi necessitat d’interdependència, com així
a conseqüència de la instal·lació de la Compañía
va esdevenir fins ben entrats els anys seixanta
Minera de Sierra Menera (CMSM), empresa
del passat segle 2. La conseqüència immediata fou
engegada per dos industrials bascos, els cosins Sota
l’arribada d’una gran barreja de gents procedents
i Aznar, els quals creieren que amb la construcció
de diversos indrets peninsulars, un munió de
d’un port a prop de la ciutat de Sagunt iniciarien
peonalla amb les seues famílies que es convertirà
l’extracció de mineral de ferro des de les mines
pel pas dels anys en un cridaner melting pot o
d’Ojos Negros i Setiles (Terol i Guadalajara), i que
crisol de pobles que iniciarà el seu particular
transportat a través d’una via pròpia, paral·lela a
camí en aquest racó del País Valencià. L’empresa
la del Ferrocarril Central de Aragón, realitzarien
també es proveirà d’especialistes i de tècnics
l’exportació d’aquest mineral als països del nord
del holding dels capitalistes, els quals tenien
d’Europa des d’aquest indret de la Mediterrània.
interessos en diversos llocs de l’estat espanyol i provindran majoritàriament del País Basc (Girona
Arran la invenció dels convertidors de ferro
Rubio 1989, Martínez Martínez 2008, Navarro
Bessemer
Herraiz 2003 i 2008, Martín Martínez 1990 i
s’havien
multiplicat
les
obsoletes
tècniques de producció d’aquest metall, i si a açò
Ortiz-Prats 2002) 3.
afegim la forta demanda mundial, els capitalistes aprofitaren el moment i el lloc adequats per tal de
Aquesta onada inicial, però, va arribar sense
fer realitat el seu projecte. Aquesta ingent obra,
garantir-s’hi les necessitats bàsiques: la llar familiar,
amb les vies del ferrocarril des de les mines a
els serveis dotacionals, les infraestructures en
més de 200 kms. de distància, la construció del port i les infraestructures adients va ser possible ara fa més de cent anys, l’any 1902. Fou el primer balboteig i l’acta de naixement de l’actual Port de Sagunt, engegat com a terminal del ferrocarril
1. * Aquest treball va ser elaborat i presentat com a ponència a Vila-real en la IV Jornada d’Onomàstica Toponímia i Antroponímia de la Governació dellà Uixó-Castelló de la Plana, el 27 de febrer de 2010, organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament de Vila-real.
2. Una mostra ben notòria d’aquest tipus d’actitud empresarial paternalista va ser la gran quantitat d’edificis construïts per l’empresa especialment al llarg de les dues primeres dècades de segle, a l’estil dels ploblats de les empreses mineres de Gal·les. Avui encara perviuen alguns exemples com l’anomenat popularment “Barrio Obrero”, diverses escoles exclusives per als fills dels obrers, cooperativa obrera, etc. 3. Per exemple, la Compañía Minera de Setares, fundada per Sota, la Naviera Sota y Aznar, la Compañía Minera de les serres de Filabres, Alhamilla i Bédar, d’Almería, etc. Vide bibliografia esmentada.
( 109 )
general, i per aquesta raó, la peonalla que hi arriba
no hi seran representades: Canàries i Extremadura
llogarà la casa o una habitació a Sagunt o a Canet
(Martínez Martínez 2006: 112-118). En els padrons
d’en Berenguer, des d’on eixirà i tornarà tots els
de 1910, 1916 i 1920 podem advertir que més del
dies a fer la nova feina. Tenim notícies d’alguns
55% dels immigrants són procedents del País
obrers foranis que pernoctaran en barraques fetes
Valencià, i per tant, deduïm que un percentatge
al camp a l’empar de les garroferes, emprant
molt elevat d’aleshores va tenir el valencià com a
cabirons de rebuig de l’empresa o utilitzant les
llengua de comunicació familiar i social. Conforme
vagonetes de transport i malviuran en les alqueries
van passant els anys, fins el cens de 1935, hi ha
dels voltants on s’allotjaran a canvi de mà d’obra
un lleuger descens percentual dels nostres
en una humil dependència després d’haver fet la
immigrants en favor dels foranis de llengua
feinada en l’empresa minera (Martínez Martínez
castellana, malgrat això, es manté alt l’índex dels
2008: 67). Les famílies que viuen a les alqueries
nadius valencians, vora el 45 %. Tenim notícies
no són comptabilitzades en cap dels estudis que
fidedignes que durant les tres primeres dècades
s’han realitzat, encara que sabem que l’empresa es
de segle, el valencià va ser una llengua viva en les
va nodrir dels llogaters que hi residien. Per aquesta
relacions veïnals i laborals d’aquesta societat4,
raó, gairebé tots els grups familiars depenents de
amb coexistència dels nivells de diglòssia i
l’empresa minera traslladaran la casa pairal al
bilingüisme. Més tard, aquesta tendència canvià
Port de Sagunt, quan l’economia familiar així ho
per diversos motius, entre altres, per la pressió
aconsellés.
a què va ser sotmesa la nostra llengua durant el franquisme, i després, durant la democràcia,
Uns quants anys més tard, el 1917, es constituïa a
creiem que no s’ha sabut realitzar la tasca que
Bilbao la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo
caldria haver dut a cap a qui pertocara; i així, a
(CSM) mitjançant les aportacions de capital de les
hores d’ara, el valencià ha esdevingut una llengua
diferents empreses del grup Sota, el qual iniciarà
minoritzada i minoritària alhora (Ninyoles 1978).
les expropiacions de terres, malgrat la gran crisi
A banda, hi podem afegir com a fet principal
en el sector siderúrgic en finalitzar la Gran Guerra.
les massives onades d’immigrants procedents
No obstant, l’empresa arriscarà i l’octubre del 1921
d’indrets castellanoparlants durant els anys de la
finalitzà el primer alt forn i el 1923 farà la primera
postguerra espanyola, encara que el valencià ha
colada d’arrabi (Martín Martínez 1990: 56). Aquesta
servit de substrat al subdialecte castellà que s’ha
nova perspectiva esperonarà més immigrants, farà
format, ja que la llengua de prestigi s´ha nodrit de
augmentar el nombre de nouvinguts i tindrà com
locucions i d’interferències lèxiques del valencià
a conseqüència lògica la conformació urbanística
(Martínez Martínez 1990: 43-60). Per totes
del nucli del moll.
aquestes raons, hem de tenir molt present aquest
2.
fet castellanitzant a l’hora de considerar la iniciativa d’imposar els noms dels carrers durant el període LA LLENGUA.
que tractem. A hores d’ara, l’onomàstica de les
Amb la fi de comprendre millor l’onomàstica
vies públiques ha canviat i gairebé tots els rètols
urbana, creiem que és important explicar l’ús
són bilingües, amb tendència envers el castellà i
que tingueren les llengües parlades en aquesta
amb alguns defectes de traducció, aspecte que
nova realitat poblacional. En el primer cens de segle referit a Sagunt, el del 1910, apareixen inscrits 513 habitants al barri del port, on ja estan representades un bon nombre de províncies espanyoles. Només restaran al marge 14 de les 50 4. Enquesta feta el 1996 a Empar Martínez Redondo, mare de l’autor.
províncies històriques i tan sols 2 de les regions
( 110 )
podem tractar en un altre estudi5. En definitiva,
amb persones d’una certa edat. Per altra banda,
es tracta d’una societat força heterogènia que
hem de tenir present que avui ja han desaparegut
ha desplaçat a poc a poc l’idioma majoritari dels
aquells obrers capdavanters que serien els que ens
immigrants capdavanters – el valencià – per la
aportarien la informació adient sobre la toponímia
llengua de prestigi – el castellà – i per tant, tenim
urbana a l’arrencada de segle, per això, i amb la fi
al davant nostre una mostra ben evident d’un
de donar llum a aquest buit personal i documental,
tipus de biligüisme inestable, el qual ha provocat
la metodologia que també hem seguit ha estat
allò que els sociolingüistes anomenen “bilingüisme
la realització d’enquestes personals buscant
sense diglòssia”, característic de les societats
majoritàriament persones nascudes al Port o que hi
on la població ha experimentat canvis socials
portaren vivint els anys suficients com per a donar-
profunds i ràpids (inmigració, industrialització,
nos la informació que cercàvem, i també – si era
etc.), esdevenint-hi un ús massiu de la llengua de
possible – que foren coneixedores de la cronologia
prestigi.
toponímica i la història d’aquest nou poblat, encara
3.
que aquesta fos per tradició oral, perquè creiem que aquest tipus de transmissió, malgrat les seues deficiències, és una bona font informativa. Arran
LES FONTS I LA METODOLOGIA.
Els arxius industrials actuals que tenim a mà no
de totes aquestes fonts, hem fet fitxes d’aquells
ens permeten estudiar qüestions tan importants
carrers que han canviat la seua onomàstica urbana
com les inscripcions nominals dels primers obrers,
i hem fet els apunts corresponents i el resultat
la seua procedència o els llocs de residència en
d’aquest escorcoll ha estat plasmat en aquest
arribar al nou poblat, ja que senzillament estan
treball6.
sense catalogar o són inexistents. Aquest buit
4.
documental l’hem resolt amb greus mancances amb les importants fonts dels padrons de 1910,
ELS INICIS TOPONÍMICS DEL NUCLI DE
1916, 1920, 1924, 1930 i 1935. L’any de la postguerra
POBLACIÓ: ELS NOMS DEL LLOC.
del 1940, amb els lògics canvis onomàstics serà
Els primers registres que apareixen referits a tot
on arribarà la nostra investigació. Per altra banda,
el conjunt poblacional tenen denominacions
també ens han servit els Llibres d’Actes de Plens
diverses:
de l’Ajuntament de Sagunt (LAAS), els quals ens informen de les propostes de retolació dels
-
Afueras. Indicació genèrica que apareix en el
carrers, encara que una bona part de la toponímia
cens de 1910, on a més, s’inclouen totes les
urbana d’aquesta primera època sorgirà de forma
alqueries, casetes d’horta i petits llogarets
espontània, sense passar pel filtre polític de
amb topònims rurals immemorials. Les cases
l’Ajuntament saguntí, tal i com veurem. També
del nucli que s’està formant vora mar s’incluen
ens hem basat en diverses publicacions, unes ja
en aquest apartat.
esmentades, i altres realitzades per Martínez-
-
Playa de Sagunto. És una indicació que apareix
Ortiz (1994), així com alguns documents familiars
en les inscripcions de naixements del Registre
i converses mantingudes en diverses èpoques
Civil de Sagunt (RCS).
-
Moll.
Denominació
del
nucli
des
dels
seus orígens fins l’actualitat per part dels 5. És evident el desgavell lingüístic i la mancança d’uniformitat existent avui en la retolació “bilingüe” de les vies públiques del Port; per exemple, no és estrany trobar-nos calle del Viento de Penagall, quan aquest vent no existeix en castellà o la de l’escriptor valencià del segle XVI Juan [sic] de Timoneda, o errades del tipus calle Mosén Fenolla, etc.
valencianoparlants de la zona.
-
Muelle
de
Ojos
Negros.
Identificació
6. Hem inclós al final d’aquest treball els informants que ens han ajudat en la investigació.
( 111 )
poblacional de les inscripcions de naixements
part els dos nuclis poblacionals de Sagunt: una
del RCS Aquesta denominació indica els dos
porció de ciutat vella i tot el nou nucli del qual
llocs extrems de la CMSM: des de les mines
tractem, així com la major part de les indústries
(poble d’Ojos Negros, Terol) fins el “muelle
que donen suport al manteniment econòmic de la
o moll” de Sagunt, indret exportador de dit
població.
producte.
-
-
Casas de Ojos Negros. Indicació relacionada
L’any 1900, en vespres de l’arribada de la CMSM,
també amb el poble d’origen del mineral
la Vila tenia al voltant de vint mil fanecades
exportable. Apareix en les inscripcions de
cultivables i avui tan sols n’hi han quedat unes vuit
naixements del RCS.
mil com a conseqüència del gran desenvolupament
Embarcadero de Canet. Denominació que es
del nucli del Port i de les expropiacions que calia
mostra en diversos diaris de l’època, els quals
fer a principis de segle XX, i també de l’actual,
identifiquen el port exportador amb el lloc
aquestes darreres preparades per a futures empreses
que hi ha més a prop (Canet d’en Berenguer),
(Alepuz Marco i Francés Duato 2002). Els conreus
per no tenir encara el que s’està construint a
més estesos en el terme eren, en primer lloc, el
Sagunt una denominació popular.
raïm i amb molta menys importància l’olivera i el
Puerto de Hierro. Denominació provisional
garrofer. El cultiu de la taronja era pràcticament
del 1927 en iniciar-s’hi el primer expedient de
desconegut per aquests indrets el 1902, on només
segregació, el qual va fracassar juntament
hi existien uns sis o set horts8.
7
-
amb la proposta onomàstica (Navarro Herráiz
-
2003).
Històricament, aquesta partida s’ha dividit en
Puerto de Sagunto. Denominació iniciada
diverses subpartides, com ara: El Fornàs, La
popularment arran el 1910 i que encara perviu.
Palmereta, Baladre, Almudàfer, Barraquero, Plans
A hores d’ara, i com a conseqüència d’un segon
de Canet, Morera Condemnada, Penyetes, Regló,
moviment segregacionista, s’està intentant fer
La Casola, El Figueral, Labairent, Tamarit, Centurió,
desaparèixer la denominació històrica per la de
La Vallesa i Els Rolls. En les tres primeres s’alçarà
“Puerto Sagunto”.
el nucli urbà del Port i en la resta alternaran
5.
els serveis comunitaris i dotacionals, empreses i construccions privades i també horta. LA TOPONÍMIA URBANA DEL PORT 1902-
1940.
Només arribà l’empresa a aquest territori verge
Com hem esmentat abans, l’actual Port de Sagunt
s’iniciaren les construccions fabrils on el primer
va erigir-se físicament a la partida de la Vila del
edifici fou el de l’estació del ferrocarril i els
terme de Sagunt. De les tres partides en què s’ha
tallers, i simultàniament s’hi engegà l’antiga central
dividit històricament el terme de Sagunt – Montíber,
elèctrica, les cases dels bussos, destinades a guardar
Gausa i La Vila – , aquesta és la més xicoteta en
els materials d’immersió aquàtica, l’anomenat
quilòmetres quadrats i, alhora, la més poblada
“Socorro Sanitario”, les oficines i unes poques
perquè hi tenen lloc la major part de les activitats
cases de la gerència empresarial front a la platja.
humanes de la ciutat. Dins d’aquesta partida tenen
Després arribaria la Guàrdia Civil i la seua caserna, construïda al peu de l’anomenada “Caseta de Bargues”, vertader embrió del futur Port de Sagunt,
7. Per exemple, El Mercantil Valenciano del 24 de gener de 1911 diu “El gobernador civil recibió ayer un telegrama del director de los trabajos de las Minas de Ojos Negros participándole que se había solucionado la huelga que mantenían los obreros del embarcadero de Canet”
juntament amb altres alqueries properes, com les
8. Manuscrit de RMV.
( 112 )
de Rocafull, Vinyals, Gandia, Carruana, etc, que no
arran el 4 d’octubre de 1874, i com tots els RCs
eren sinó elements d’un poblament dispers, el qual
d’Espanya és una declaració davant del jutge i de
a poc a poc s’hi va fent menys agrícola. Poc després
testimonis que un naixement s’ha produït en un lloc
les edificacions aïllades del nucli urbà fins esdevenir
determinat, amb la filiació identificativa completa
carrers , encara que en el primer cens del segle XX
del nou nat, dels pares i dels avis. Les Actes han
de Sagunt (1910), el qual ja inclou el poblat del
estat estudiades des del gener de 1902 – l’any de
Port, no ens aporta cap notícia onomàstica de les
l’arribada del capitalistes bascos a Sagunt – fins
vies públiques. Els habitants que ja hi viuen estan
el 31 de desembre de 1913 (Martínez-Ortiz 1994).
agrupats per habitacles, anomenats cédulas en la
El primer naixement que apareix amb un esment
llista del cens, on se’ls hi assigna un número a cada
específic al nou barri que s’estava formant a la mar
llar familiar. Aquesta notació numérica segueix un
el trobem el 26 d’octubre de 1907 i tot seguit s’inicia
ordre establert, el qual s’inicia des de Sagunt-ciutat
un enregistrament massiu de nadons fins un total
i finalitza en la secció anomenada Afueras. De
de 164 naixements. Hi ha actes que especifiquen
tots els habitacles, tan sols cinc se n’identifiquen
amb molts detalls el lloc de naixement i no és
toponímicament, on a més de la cédula s’inclou un
molt estrany trobar-hi explicacions toponímiques
afegitó fora del text censual, i la resta de les cases
que esmenten la possessió de l’antic o del nou
no tenen cap designació viària, cosa que no esdevé
propietari com “calle Cendoya, junto a las casas de
a Sagunt-ciutat ni al poblament rural del terme.
los buzos”, “junto a la caseta de Bargues”, “junto
Açò no vol dir que alguna casa o grups de cases
al pozo de Caruana”,
no tingueren la seua forma d’identificació veïnal,
Així doncs, les Actes indiquen una època primària
ans al contrari, ja que ens han arribat notícies
d’habitacles aïllats i en procés de formació de vies
fidedignes de l’existència d’antics carrers batejats
públiques, com ara10:
9
“cerca de la playa”, etc.
popularment, tal i com veurem en la llista.
-
Barrio en Proyecto. Hi ha diverses indicacions en els padrons referides a les noves ampliacions
Un costum ben antic en la toponímia urbana del
de carrers, places, etc.
Port ha estat la denominació de travesías a les vies urbanes que tenien la direció paral·lela a la
-
Barrio en Proyecto frente a Camino del Puerto.
mar, és a dir, si fa no fa la de València-Canet, i la
Es refereix a qualsevol conjunt d’habitacles
de calles la direcció Mar-Sagunt. Aquest costum
projectats en la carretera que uneix Sagunt i
s’hi va matenir, com a norma acceptada durant els
Port, possiblement l’anomenat Barrio Obrero,
primers anys, durant la constitució de les primeres
construït durant els anys vint.
vies públiques, malgrat que des de l’Ajuntament no
-
Botica. En aquesta primera època n’existien
s’ha dictat mai una normativa urbanística a aquest
dues al c. Luís Cendoya. En el padró de 1916 hi
respecte. A hores d’ara aquest costum ha canviat
ha una correcció o esmena substituint aquest
i els nous carrers i barris s’identifiquen amb noms
indret pel de Conde de Romanones; açò vol
unificats de rius, muntanyes, serralades, vents,
dir que la “botica” s’ubicaria en aquest c. Vide
metalls, arbres, etc.
c. Calvo Sotelo. També hi havia una mena de
Les primeres notícies que tenim referides a l’onomàstica dels carrers del Port de Sagunt les
10. A partir d’ací, en l’explicació dels topònims urbans, emprarem les següents abreviatures quan el context ho requerisca: avinguda/avenida: avda., carrer/calle: c., plaça/plaza: pl., travessera/travesía: tr., abans: a., després: dp., topònim/toponímic: tp., actual/ment: act., confluència/es: confl., paral·lel/a: par. Així mateix, fem referència dels tp. vells amb les ubicacións de les vies urbanes actuals.
trobem en les Actes de Naixements del Registre Civil de Sagunt (ANRCS). Aquest Registre funciona
9. Manuscrit de RMV
( 113 )
“Casa de Garrancholes” al centre de l’antic poblat, al davant del “Teatre Victoria” Foto propietat de J.D.M.
comerç o botiga entre els c. Alberto Martínez
a prop del moll de la CMSM (després parc
Gil i Treball, al cantó, regentada per José
de carbons), en l’anomenada Vereda Real
Monreal Blasco, a. tio Bufanúvols, propietat de
paral·lela a la mar; la família regentava també
Juan Gomis i edificada els anys 1905-1906 .
un bar-menjador a la porta d’eixida dels obrers
Café Bilbaina. Casa d’horta habilitada en
dels tallers, la qual feia cantó amb els act. c.
establiment, ubicada en la confl. de l’Avda.
9 d’octubre i del Treball. Una altra casa més
Mediterrani i el c. Espronceda .
coneguda era l’emplaçada al començament
Capilla. Eren unes cases minúscules construïdes
de l’act. c. Alberto Martínez Gil, al davant de
al davant de la primera esglesiola del poblat
l’antiga Fonda Vizcaya13.
11
-
12
-
i ubicades al lloc que avui ocupa l’act. Saló
-
-
Casas
de
Hermógenes.
Cases
aïllades
Parroquial de Begonya.
construïdes al barri antic del Port. Es refereix
Casa de Garrancholes. Aquesta família posseïa
a diversos habitacles propietat d’Hermógenes
cases en diversos llocs del poblat. Ramón
Gorrochategui Izaguirre, natural d’Oquendo,
Sanchis Adrià, a. tio Garrancholes, era propietari
Àlaba.
de diversos habitacles, entre altres, unes cases
-
Casa de la Maña. Possiblement es tracte d’una fonda ubicada en l’act. c. Sota y Aznar, a prop
11. Manuscrit de RMV 13. Informació aportada per ALH, RMP, JSC i GFM.
12. Informació aportada per RMP, JSC i AGP
( 114 )
Les “Cases de la Compañía” o habitacles dels caps de l’empresa. Foto propietat de J.D.M.
-
-
de l’Albereda del Consell14, i si és així, seria el
elitista per a caps i enginyers de l’empresa minera,
mateix establiment de la Fonda de la Lligona.
el qual encara es coneix amb aquest nom.
Casas de Baltasaret. Cases aïllades d’horta.
-
Casas de Loy. Eren uns habitacles construïts
Possiblement eren uns habitacles construïts
en els terrenys de Manuel Aleixandre o
vora el moll, a prop de la Vereda Real15, veïnes
Manuel de (A)Loy, situats en diversos llocs
de les que tenia el Tio Garrancholes16.
de la subpartida del Fornàs. Un primer grup, a
Casas de Faico. Cases aïllades d’horta.
prop de l’act. camp de futbol del Fornàs, i un
Casas de Ignacio. Cases aïllades d’horta.
altre, a prop de la platja, junt al carrer de la
Casas de la Compañía. Primers habitacles
Mare de Déu dels Desemparats18. Potser que
construïts a prop del moll. Van desaparéixer fa
na Carmen de Aloy y Clavero, terratinent, fos
molts anys i al seu costat construïren l’antic
família de Manuel. Aquesta senyora posseïa
Hospital Viejo . Poc després, i amb aquest
també altres camps expropiats per la CMSM
topònim, s’hi construí en un altre lloc un barri
(Navarro Herráiz 2003: 67).
17
-
Casas de Marcelo. Cases aïllades d’horta. Casas de Monzó. Cases aïllades d’horta. Amb aquest mateix cognom hi havia una propietària
14. Informació aportada per RPC , RLR i MAP.
de terres que van ser expropiades, es tracta
15. Informació aportada per JPO i MAP. 16. Informació aportada per JSC.
18. Manuscrit de RMV.
17. Informació aportada per JPO.
( 115 )
-
-
de na Manuela Monzó Ríos (Navarro Herráiz
tard denominat Barrio de los Metales. Avui
2003: 67).
encara existeix el dipòsit d’aigües20.
Casas de Navarro. Cases aïllades d’horta.
-
Casas de Ojos Negros. En general, es refereix
situades al c. Pintor Sorolla, popularment c.
als habitacles que a poc a poc construïen els
de la Puñalá, tal i com s’indica al RCS el 6-XI-
immigrants que hi arribaven.
1911.
Casas de Pallarés. Cases aïllades d’horta.
-
dels primers edificis construïts en la factoria
cognom que habitaven al Port i que posseïen
minera, a prop de la senda de l’Arrif, situada a
terres als act. c. Cervantes, Teodor Llorente,
l’oest de la Vereda Real. Avui hi ha un complex
Luís Cendoya19, etc. En una primera època,
de sales de cine.
-
del Fornàs. Al cens de 1910 s’inscriu també un
-
-
Estación Sanitaria. Lloc també anomenat Socorro
Vapor de Peña o alqueria.
Sanitario, edifici instal·lat dins de l’antiga
Casas de Simó (Sarió ?) Hi ha una instància
factoria de AHM, entre els antics “Talleres” i
d’un veïns del Port del 1914 que viuen “en la
el departament de “Forjas”. Act. està dins d’un
calle Trasera del racholar de Simón” (Navarro
polígon industrial. Va ser un dels primers edificis
Herráiz 2003: 194). Durant els anys cinquanta
construïts per l’empresa minera21.
va existir també un carrer amb el nom de
-
Estación del Muelle de Ojos Negros. Altra denominació, com l’anterior.
propietari de diversos terrenys en la partida
-
Estación del Ferrocarril de Ojos Negros. És un
Casas de Peña. Hi ha diverses famílies d’aquest
en Roberto Peña Carbonell, de Sagunt, era
-
Casas del Madrileño. Aquestes cases estaven
-
Fonda del Muelle de Ojos Negros. Al cens de
Racholar, situat entre el c. Virgen del Carmen
1910 només s’identifica una cèdula, la 2.140,
i Jaime I (Torres Gascón 1963). Amb aquest
com si fos una hostatgeria. Es tracta d’un
mateix cognom hi havia una propietària de
habitacle gran, el qual és regentat pel matrimoni
terres que van ser expropiades, es tracta de
Català-Estors i que al 31 de desembre del 1910
na Rodulfa Simó Lazcano (Navarro Herráiz
té allotjats onze hostes, tots jornalers, segons
2003: 66).
la declaració que hi fan. Per les indicacions del
Casas de Valero. Diversos habitacles d’horta
RCS, Fonda la Lligona i Habitaciones de Ojos
construïts a l’act. creuament dels c. Cap
Negros són el mateix establiment (Martínez
Finisterre i Cap Sant Martí. Encara són coneguts
Martínez 2006: 136), és a dir, es tracta del
popularment amb aquest nom.
magatzem que anys després ocupà l’escola
Casas de Zoilo. Es tracta d’un bon nombre
primària i després l’Escola d’Aprenents. Vide
de cases situades entre l’angle format pel c.
c. Escuela. La nau fou construïda durant la
Pintor Sorolla i l’avda. del Mediterrani, veïnes
primera dècada de segle per l’advocat Fausto
a la pl. de Bilbao, el propietari de les quals era
Caruana i va ser llogada a Vicente Català, a.
el basc Zoilo Vivanco Ortiz, natural de Bilbao.
Trencalligons, el qual l’explotà com a café
Casas del Artillero. Cases aïllades d’horta.
i fonda. Lògicament, a la dona de Vicente la
Casas del Catalán. Cases aïllades d’horta.
dessignaven també amb el malnom format en
Casas del Churrro (junto a las de Loy). Veïnes
femení de la Lligona22.
a la “casa del tío Rosendo”. Ubicades en la part
-
Fonda la Lligona. Vide fonda del Muelle de Ojos Negros.
nord, a prop del c. del Coure direcció al riu. Des del pou d’aquestes cases van distribuir l’aigua potable durant uns quants anys al més
20. Informació aportada per JR. 21. Manuscrit de RMV. 19. Informació aportada per VMC i RMP.
22. Manuscrit de RMV.
( 116 )
A l’actual Avda. del Mediterrani, les “Cases de Zoilo”. Darrere la Plaça de Bilbao. Foto propietat de J.D.M.
-
Fuente Camino del Puerto. No tenim cap notícia
RCS. Es tracta d’ubicar un habitacle del mateix
respecte a la ubicació d’una font en el camí
carrer al poblat del moll.
que es dirigia des de Sagunt al Port.
-
-
-
-
Vista Hermosa. Casa aïllada d’horta.
Fuente Playa. No tenim cap notícia. Habitaciones de Ojos Negros. Una altra variant
Per tant, podem deduir que el RCS ens indica
toponímica de la fonda del Muelle de Ojos
majoritàriament cases disseminades i construïdes
Negros.
al lliure albir dels nouvinguts, a sobre o al costat
Horno Puerto.
El forn més antic del nou
d’humils barraques d’horta i d’altres edificats en
poblat fa referència a l’establiment que avui,
una parcel·la de terreny comprada a l’alqueria
correspon a l’ubicat en la convergència dels c.
corresponent en aquesta part de la partida de
de la Mare de Déu dels Desemparats i l’avda.
la Vila. Tan sols tindran l’apelatiu de “carrer”
del Mediterrani23.
cinc dels enregistraments de les inscripcions de
Muelle. Sinònim de “Port”. Es refereix a
naixements.
qualsevol lloc del nou poblat.
-
Muelle de Luis Cendoya. La primera anotació
Després d’escorcollar els arxius que hem indicat,
amb aquest topònim la trobem l’1-I-1912 al
podem dir que hi ha dos moments decissius pel que fa als canvis toponímics urbans que abasten el període 1902-1940: un primer s’hi produí el 10-V-
23. Gairebé tots els informants han coincidit en aquesta apreciació.
1931 des del Ple de l’Ajuntament, amb motiu de la
( 117 )
instauració de la Segona República i la caiguda de
mateix, glossem una petita biografia d’aquells
la Monarquia; un segon esdevindrà amb l’arribada
personatges menys coneguts quan calgués24.
de la Dictadura del 1939, formulat també des del nou Ajuntament. Estranyament, els canvis
-
Avenida Castelar25. Act. avda. Mediterrani, a.
onomàstics del període franquista arribaran al
Vereda, dp. Avda. General Mola. És una de les
Port amb molt d’endarreriment, el 12-VI-1940,
avingudes. més importants del Port. Comença
quan aquest mateix fet s’hi produeix a Sagunt
a peu del delta del riu Palància i finalitza al c.
el 20-XII-1939, és a dir, vuit mesos respecte a
Luís Cendoya, junt al moll. En aquesta via confl.
Sagunt-ciutat i catorze, pel que fa al Port, des de
tots els c. del barri marítim. En honor al polític
la finalització de la Guerra Civil.
i escriptor Emilio Castellar y Ripoll (18321899), últim president de la Primera República
En els següents quadres, inventariem tots els
Espanyola i del Consell de Ministres.
topònims arreplegats des del 1902 fins el 1935. En el
-
Avenida General Mola. Act. avda. Mediterrani.
primer fem una relació dels anomenats “llogarets”
Vide Avda. Castelar. En honor d’Emilio Mola
indicats al RCS en les partides de naixements; en
Vidal (1887-1837), general colpista al llarg de
el segon aportem amb indicacions del padró (P)
diversos esdeveniments històrics.
i l’any corresponent els topònims urbans fins el
-
Avenida José Antonio. Act. avda. 9 d’octubre.
1935; hi incloem un tercer quadre, el qual ens indica
Vide avda. Sota y Aznar. Canvi top. del 12-VI-
els canvis esdevinguts durant la Segona República.
1940 en dictadura franquista. En honor de José
En aquest darrer, hem de fer un esment important:
Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
hi ha alguns canvis onomàstics ordenats el 1931
(1903-1936), cofundador del partit Falange
per l’Ajuntament Republicà que no afectaran
Española i afusellat a Alacant.
estranyament la relació de carrers del padró
-
Avenida Sota y Aznar. Denominació suggerida
posterior, el de 1935, i així trobem que el carrer
per l’agraïment del poblat als dos empresaris
de la Rosa, que figura al padró del 1930, denominat
bascos que engegaren el projecte miner. Es
després carrer frente a Claveles, no apareix en el
tracta de Sir Ramón de la Sota y Llano (1857-
del 1935. El mateix problema el podem constatar
1936) i Eduardo Aznar y de la Sota (1830-1902).
als carrers del Capitán Domingo i Capitán Sediles.
Dp. Vicente Gimeno, dp. una altra vegada avda.
En el quart quadre arribem fins el 1940 i hi incloem,
Sota y Aznar, dp. avda. José Antonio. Avui és
a més dels canvis toponímics del nou règim, quatre
l’avda. 9 d’octubre. Vide també c. Escuela
nous carrers, els quals apareixen en una relació a
i c. Vicente Gimeno. En la pl. de l’Albereda
banda i que tracten la categoria cadastral de la via
del Consell, junt a aquesta via., també estava
pública. Amb la data del 12-VI-1940 finalitza la
emplaçat anys dp. el “Grupo Escolar Sota y
nostra investigació.
Aznar”, dp. “Escuela de Aprendices”, dp. “Grupo Escolar Joaquín Gamón”, enderrocat fa alguns
Presentem en la següent relació de vies públiques
anys. L’albereda, al davant de l’església, també
l’explicació toponomàstica de cadascuna d’elles, el
va ser anomenada popularment com pl. de Sota
lloc que ocupen actualment i la seua ubicació durant
y Aznar, la qual no apareix oficialment en cap
els anys que abasta aquest estudi, les confluències amb altres vies, les particularitats històriques o cronològiques, així com un comentari superficial
24. Bàsicament, en l’aspecte biogràfic hem consultat diverses pàgines web indicades a la bibliografia.
del motiu onomàstic, dels llurs antecedents i dels posteriors topònims urbans, deixant a banda
25. Cal tenir present que durant el període que tractem, la denomianció de les vies públiques és exclussivament en castellà, amb alguna excepció que esmentarem.
per a un nou estudi les explicacions del període esdevingut des del 1940 fins a l’actualitat. Així
( 118 )
QUADRE I Topònims de llogarets, cases aïllades o
P1910 i RCS
projectes d’habitacles.
(1902-1913)
P1916
P1920
Barrio en Proyecto
X
Barrio en Proyecto frente Camino del Puerto
X
Botica
P1924
P1930
P1935
X
X
X
X
Café Bilbaina Capilla
X
Casa de Garrancholes
X
Casa de Hermógenes
X
Casa de la Maña
X
Casas de Baltasaret
X
Casas de Faico
X
Casas de Ignacio
X
Casas de la Compañía
X
Casas de Loy
X
Casas de Marcelo
X
Casas de Monzó
X
Casas de Navarro
X
Casas de Ojos Negros
X
Casas de Pallarés
X
Casas de Peña
X
Casas de Simó
X
Casas de Valero
X
Casas del Artillero
X
Casas del Catalán
X
Casas del Churrro, junto a las de Loy
X
Casas del Madrileño
X
Estación del Ferrocarril de Ojos Negros
X
Estación del Muelle de Ojos Negros
X
Estación Sanitaria
X X
X
Fonda del Muelle de Ojos Negros
X
Fonda la Lligona
X
Fuente Camino del Puerto
X
Fuente Playa
X
Habitaciones de Ojos Negros
X
Horno Puerto
X
Muelle
X
Muelle de Luis Cendoya
X
Vista Hermosa
X
Zoilo
X
( 119 )
QUADRE II Vies públiques
P1910 i RCS
P1916
Avenida de Castelar Avenida Sota y Aznar
P1920
P1924
P1930
P1935
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ 11 de Febrero
X
C/ Almudàfer
X
C/ Aragón C/ Buenavista
X
C/ Canalejas
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ Capitán Domingo
1
C/ Capitán Sediles
-
C/ Cervantes
X
X
X
X
C/ Colón
X
X
X
C/ Concepción Arenal
X
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ Conde de Romanones C/ de la Paz C/ de la Puñalà
X
X
X
C/ de la Rosa
X
C/ de las Barcas
X
X
X
X
C/ de los Claveles
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ del Mar
X
C/ Doctor Gómez Ferrer C/ Doctor Marañón
X
C/ Doctor Moliner
X
X
X
C/ Eduardo Aburto
X
X
X
C/ En Proyecto
X X
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ Enseñanza
X
C/ Escalante C/ Escuela
X
C/ Espronceda C/ Frente a Claveles
-
C/ Frente a la del Pintor Cotanda
-
C/ Hernán Cortés
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ José Echegaray C/ José Nakens C/ Libertad C/ Luis Cendoya
X
X
C/ Luís Vives C/ Maestro Giner
X
C/ Maestro Guridi
X
C/ Mártires de Jaca
X
C/ Menéndez y Pelayo
X
( 120 )
X
X
C/ Nueva
X
X
X
C/ Pablo Iglesias
X
X
C/ Palmereta
X
X
C/ Pi i Margall
X
X
X
C/ Pintor Cotanda
X
X
X
C/ Pintor Pinazo C/ Pintor Sorolla
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ Poeta Llombart C/ Primera, Manzana A
-
C/ Prolongación calle Barcas
-
C/ Proyecto, esquina L. Cendoya
X
C/ Remedio
X
C/ Sagasta
X
X
C/ Segorbe
X
X
X
X
C/ Sepúlveda
X
X
X
C/ Teodoro Llorente
X
X
X
C/ Trovador
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
C/ Usandizaga C/ Vicente Gimeno C/ Virgen de los Desamparados
(X) X
X X
C/ Virgen del Losar Casas Baratas, frente al río Palancia
-
En Proyecto
X
En Proyecto, frente a Casas Baratas
-
Plaza de Bilbao
X
X
X
Plaza de la República
X
Plaza de Luis Cendoya Plaza del Muelle de Ojos Negros
X
X
X
X
Plaza en Proyecto
X
Plaza Félix Azzati
X
Plaza frente a la del teatro Nuevo
-
Plaza Nueva
X
X
Plaza de Joaquín Rodrigo
-
Plaza de Rodrigo
-
Primera Manzana “A”
-
Prolongación Barcas
X
-
Travesía Conde de Romanones
X
X
X
Travesía de Sagasta
X
X
X
X
Travesía del Convento
X
-
Travesía del Fornàs
X
X
X
X
Travesía Palancia
X
X
Travesía Virgen del Losar
X
X
Travesía del Progreso
X
Vereda
X
( 121 )
X
QUADRE III. ELS CANVIS DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (10-V-1931)
CARRER ANTIC
NOVA DENOMINACIÓ
Travesía Conde de Romanones
Calle 11 de Febrero
Calle Conde de Romanones
Calle Mártires de Jaca
Calle Frente a Claveles
Calle de la Rosa
Travesía Virgen del Lozar
Calle del Capitán Domingo
Prolongación calle Barcas
Calle del Capitán Sediles
Casas Baratas, frente al río Palancia
Calle Pablo Iglesias
Calle en Proyecto, frente a Casas Baratas
Calle Luís Vives
Calle frente a la del Pintor Cotanda
Travesía del Fornàs
Calle Primera, Manzana “A”
Calle Almudàfer
Travesía del Convento
Travesía del Doctor Marañón
Plaza (conocida) por la de Luís Cendoya
Plaza de la República
Plaza (conocida) por la de Rodrigo
Plaza de Joaquín Rodrigo
Plaza frente al Teatro Nuevo
Plaza de Félix Azzati
QUADRE IV. ELS CANVIS I ELS NOUS CARRERS DE LA DICTADURA FRANQUISTA DE 12-VI-1940.
CARRER ANTIC
NOVA DENOMINACIÓ
Avenida de Castelar
Avenida del General Mola
Avenida Sota y Aznar
Avenida de José Antonio
Calle Conde de Romanones
Calle de Calvo Sotelo
Calle Doctor Marañón
Calle Virgen de los Dolores
Calle Eduardo Aburto
Calle del General Sanjurjo
Calle José Nakens
Calle del 18 de Julio
Calle Libertad
Calle del General Primo de Rivera
Calle nº 1
Calle del Río
Calle Pablo Iglesias
Calle Ruiz de Alda
Calle Pi y Margall
Calle Millán Astray
Plaza de la República
Plaza del Generalísimo Franco
Plaza Félix Azatti
Plaza de España -
Calle Diagonal
-
Calle nº 2
-
Travesía Ambos Mundos
-
29 de Marzo
( 122 )
-
padró perquè ambdós vies eren considerades
altra vegada c. Conde de Romanones. S’inicia
com una única calçada. En fer-se la primera
a l’avda. 9 d’octubre i finalitza a la pl. del
escola durant els primers anys de segle enfront
Sol. Es refereix a José Calvo Sotelo (1893-
de l’avda. s’hi va formar l’esmentada pl. Avui
1936), Ministre d’Hisenda durant la Dictadura
és la via pública més llarga de tot el Port.
de Primo de Rivera, assassinat i considerat
Calle 11 de febrero. Act. c. Sota y Aznar, a.
protomártir de la Cruzada franquista.
tr. Conde de Romanones, dp. c. 11 de febrero
-
antic del barri marítim, confl. amb l’avda. del
mig de l’antic nucli del Port, la qual comença
Mediterrani i par. als c. Espronceda i Trobador.
al c. del Treball i finalitza al c. Prolongació
En atenció a José Canalejas Méndez (1854-
del 9 d’octubre. El canvi top. s’hi produí al
1912), Ministre durant diverses legislatures i
Ple de l’Ajuntament de 10-V-1931. L’11 de
també President del Congrés dels Diputats.
-
Castillo26. A. tr. de la Virgen del Lozar/Losar. És
Calle 29 de marzo. Vide c. 11 de febrero. El
un canvi de l’època de la Segunda República de
canvi s’hi produí el 1940. Pot ser pels successos
10-V-1931, encara que no apareix en la relació
esdevinguts a Aznalcóllar el 29 i 30 de març
de cap padró d’aquesta època. Coincideix el
del 1935 on morí el falangista Manuel García
canvi onomàstic amb el del c. Capitán Sediles,
Mínguez.
la qual cosa ens fa pressuposar que es refereix
Calle Almudáfer. Act. amb el mateix tp., a.
a un dels advocats militars, defensor d’aquest
Primera manzana A, segons canvi del Ple de
militar pels fets de Jaca, el capità Enrique
l’Ajuntament de 10-V-1931. Per la ubicació no
Domingo Rosich.
-
un canvi de l’època de la Segunda República;
Vila cap a la mar i discorria par. al del Fornàs,
aquesta via no apareix en la relació de c. de
a prop de l’avda. Camp de Morvedre (Alepuz-
cap padró posterior. A. c. Prolongación de
Francés 2002: 71). Etimològicament deriva de
la c. Barcas, ja que durant aquesta època
l’antroponímic àrab (al) muzaffir “el victoriós”
arribava fins a la tr. Cánovas del Castillo,
(Coromines 1994).
per tant, es tracta de l’extensió del mateix
Calle Aragón. Des del padró de 1930 es
c. En honor a un dels herois de la sublevació
manté el mateix tp. Amb aquest c. s’inicià la
de Jaca. El capità Salvador Sediles Molina fou
construcció de la zona sud del nucli. El nom
comdemnat a mort i després indultat davant
aragonesos
s’instal·laren
en
aquest
c.,
les movilitzacions populars.
-
Calle Cervantes. Via cèntrica, act. amb el
provinents majoritàriament dels pobles per on
mateix tp., par. als c. Pintor Sorolla i Colón, a
discorria la via minera de la CMSM. Confl. amb
prop de la pl. del Sol.
el c. Palmereta.
-
Calle Colón. Pertany al barri marítim. Act. amb
Calle Buenavista. Act. amb el mateix tp. Un
el mateix tp. Par. als c. Cervantes i Espronceda
dels c. més antics. Pertany al barri marítim i té
i confl. amb l’avda. del Mediterrani
confl. amb l’avda. del Mediterrani. Par. als c.
-
Calle Concepción Arenal. Act. c. amb el mateix tp. Par. als c. Teodor Llorente i Sogorb. En honor
de la Pau i de la Mare de Déu del Llosar.
-
Calle Capitán Sediles. Act. c. Barcas. És també
qual des de Sagunt creuava la partida de la
ens indica que una bona part dels immigrants
-
Calle Capitán Domingo. Act. tr. Cánovas del
Constituents després de la caiguda d’Isabel II.
té res a veure amb el camí d’Almudàfer, el
-
Calle Canalejas. Act. amb el mateix tp. C.
, dp. c. 29 de marzo. Vía molt curta al bell
febrer del 1869 s’iniciaren a Espanya les Corts
-
-
Calle Calvo Sotelo . És un canvi del franquisme del 1940. En realitat és una tr. Avui c. del Treball. Possiblement a. Botica, dp. c. Conde de Romanones, dp. c. Mártires de Jaca, dp. una
26. Després dels anys 40, amb motiu d’eixamplar la tr. de Sagasta i per tald’unificar-la tp., es canvia el nom pel de tr. Cànovas del Castillo.
( 123 )
-
de Concepción Arenal de Ponte (1820-1893),
comença a prop de la Casa de Garrancholes.
escriptora i precursora del moviment feminista
Par. a l’avda. 9 d’octubre i al c. Poeta Llombart.
a Espanya.
En honor al General Miguel Primo de Rivera y
Calle Conde de Romanones. Vide c. Calvo
Orbaneja (1870-1930), militar, polític i dictador
Sotelo. Es tracta d’Alvaro de Figueroa y Torres,
espanyol.
primer comte de Romanones (1863-1950),
-
-
-
Aburto, act. c. Vicent Andrés Estellés. És una
Diputats i tres vegades President del Consell
tr. que comença a l’avda. 9 d’octubre i finalitza
de Ministres.
a la pl. de Rodrigo. Es tracta de José Sanjurjo
Calle de la Paz. Act. amb el mateix tp. Pertany
Sacanell ( 1872-1936), un dels conspiradors del
al barri marítim. Par. als c. Hernán Cortés i
colp d’estat de l’any 1936 contra la Segona
Bonavista.
República.
Calle de la Puñalà. Vide c. Pintor Sorolla.
-
Calle del Mar. Act. amb el mateix tp. Va ser
Calle de la Rosa. Tenim notícies d’aquest c.
un dels primers c. en tenir nom, ubicat en el
al padró de 1930. En aquesta època era l’unic
barri més a prop de la platja, entre l’avda. del
carreró situat a prop del riu, veí del c. de los
Camp de Morvedre i el c. de la Mare de Déu
Claveles, on només hi havia tres o quatre cases
dels Desemparats.
-
Calle del Río. Canvi de tp. el 1940 en lloc d’un
Calle de las Barcas. Act. amb el mateix tp.
desconegut c. nº 1. Possiblement tp. eventual.
C. on vivien els pocs pescadors que hi havia
La indicació del lloc fluvial no vol dir que
a principis de segle XX. Par. als c. Hernán
estigués a prop del Palància perquè la zona
Cortés i Sagasta. Tots tres confl. en l’avda. del
estava quasi despoblada en aquesta època, per
Mediterrani.
tant, seria la via que en eixos moments era més
Calle de los Claveles. Act. c. amb el mateix
propera riu.27
tp. Pertany al barri marítim. Par. als c. Illa
-
Calle Diagonal. C. nou des del 1940. Al·ludeix
Sardenya i Castelló on tots tres confl. amb
a la seua situació respecte a la resta de les vies
l’avda. del Mediterrani. És un dels c. marítims
públiques. L’únic c. en forma diagonal d’aquesta
més antics, malgrat la seua llunyania de
època ha estat sempre el c. del Mestre Giner,
l’antic centre urbà. Tenim notícies de la seua
i aquest no ha canviat des del 1924 de tp., per
existència des de la primera dècada de segle
la qual cosa creiem que seria un dels futurs
XX. En aquest c. s’instal·là el primer prostíbul
c. “en projecte” o programats pel pla urbà de
del poblat. El nom del c. va ser suggerit per les
l’Ajuntament.
mateixes prostitutes que hi vivien (Martínez-
-
Calle del General Sanjurjo. A. c. Eduardo
polític, ministre i President del Congrés dels
mirant cap a Canet. Act. c. Illa de Sardenya.
-
-
-
Calle Doctor Gómez Ferrer. Act. amb el mateix
Ortiz 1994a: 13 .
tp. Par. als c. Sogorb i Lluís Vives. En honor
Calle del 18 de Julio. Act. c. 14 d’abril. A. c.
metge valencià Dr. Gómez Ferrer (1862-1924),
José Nakens. Par. a l’avda. Camp de Morvedre
pediatra, investigador de la poliomielitis i
i al c. Pablo Iglesias. És un dels c. del barri
compromés amb els problemes socials.
anomenat “Casas Baratas”, un dels primers que
-
Calle Doctor Moliner. Act. amb el mateix tp.
s’hi construïren en règim cooperatiu. Es tracta
Par. als c. Pintor Sorolla i Pintor Pinazo. Pertany
de la data de l’anomenat Alzamiento Nacional
al barri marítim. En honor del metge valencià
per part dels sublevats contra el govern de la
Francisco Moliner Nicolás (1851-1915) catedràtic
Segona República Espanyola.
-
Calle del General Primo de Rivera. A. c. Libertad, dp. aquest tp., sent avui una altra vegada c. Llibertat. És un dels c. més cèntrics,
27. Un exemple ben significatiu ho podem observar de la mateixa manera al c. “Casas Baratas, frente al río Palancia”, avui al bell mig de la població.
( 124 )
de patologia, obstetrícia i fisiologia i rector de
-
amb el c. del Treball, avda. del Mediterrani i
la tuberculosi.
pl. de la Marina. En honor de José Espronceda
Calle Eduardo Aburto. Aquest c. avui no és
(1808-1842), poeta espanyol de l’època del
el mateix. Ha existit des de 1924 fins el 1940.
Romanticisme.
1941), cunyat de Ramon de la Sota, un dels
del Mediterrani i la tr. Cánovas del Castillo.
-
Calle en Proyecto frente a Casas Baratas. Les
Echegaray al barri del Baladre, que no té res a veure amb aquest c., el qual ha existit des
en els c. Pablo Iglesias i 14 d’abril. És un tp.
del 1924. No hem pogut ubicar-lo, ja que no
substituït pel del c. Luís Vives l’any 1931. Act.
apareix en l’únic plànol existent (1928) ni ens
amb aquest darrer tp. Par. als c. Pablo Iglesias
han proporcionat referències els informants.
-
Calle José Nakens. Vide c. 18 de Julio. En honor
Calle en Proyecto. Tenim notícies d’aquest c.
de José Nakens Pérez (1841-1926), periodista i
al padró del 1924. L’únic plànol de Sagunt del
radical revolucionari.
-
Calle Libertad. Des de 1920 fins al 1940. Act.
del 1928, reconstruït en facsímil i obtingut amb
amb el mateix tp. Vide c. del General Primo
15 plànols originals reduïts al 50 %, restant a
de Rivera.
una escala 1:2000. En aquest plànol estan
-
Calle José Echegaray. Avui existeix la pl.
anomenades “Casas Baratas” estan situades
primer terç de segle XX que es conserva és el
-
Calle Hernán Cortés. Act. amb el mateix tp. Pertany al barri marítim i té confl. amb l’avda.
i Gómez Ferrer.
-
-
de la CMSM Eduardo de Aburto y Uribe (1864capitalistes cofundadors de l’empresa minera.
-
Calle Espronceda. Act. amb el mateix tp. Confl.
la UV. Va estudiar el procediment koch contra
Vide c. General Sanjurjo. En honor a l’enginyer
-
-
-
Calle Luis Cendoya. També c. Cendoya, a. c.
projectats els futurs c. del Port, és a dir, que hi
en Proyecto. Centre urbà al llarg dels primers
ha molts c. “en projecte”.
anys i par. als c. Teodor Llorente i Poeta
Calle Enseñanza. No tenim cap notícia. El seu
Llombart, aquest en la part alta. Naix en
tp. al·ludeix a un lloc on s’hi feia escola i durant
l’avda. del Mediterrani i feia frontera amb els
tot aquest període n’hi havia diverses.
terrenys de la CMSM. En honor a Luís Cendoya
Calle Escalante. Act. amb el mateix tp. És
y Barrenechea (1871-1941) enginyer de Camins,
un dels c. més allunyats del centre històric
Canals i Ports, el qual treballava per als Sota
del moll. Par. als c. Sepúlveda i a l’avda. 9
y Aznar. Natural d’Elgòibar (Guipúscoa); a més
d’octubre. Per Amós de Escalante (1831-1902)
de realitzar la planificació del ferrocarril, va
poeta i novel·lista santanderí.
fer els plànols d’algunes vivendes del port.
Calle Escuela. Només tenim notícies d’aquest
Uns habitants d’aquest c., amb la fi d’assignar-
c. en l’esmena indicada al c. Vicente Gimeno.
li nom, presenten una instància a l’Ajuntament
La primera escola del poblat va ser un antic
l’any 1911 a favor d’aquest enginyer (Martín
magatzem que amb el temps habilitaren com a
Martínez 1990: 46-48 i Navarro Herráiz 2003:
col·legi d’ensenyament primari, regentada pels
58). Tenim també notícies que aquesta via es
germans Michavila (Martínez Gil 1991: 20-21).
coneixia popularment com c. en Proyecto28
A més, l’escola també feia de capella després
durant els anys precedents a aquest primer
de l’horari escolar. Es tractava d’un c. prou
tp. oficial. A prop discorria la Sèquia Major de
ample, el qual feia de pati del col·legi, entre
Sagunt. Altres denominacions onomàstiques:
l’Albereda del Consell, l’església i el saló
“Teatro Cendoya”, dp. “Teatro Nuevo”, dp.
parroquial, a prop de l’avda. Sota y Aznar.
“Parque Victoria” o cine d’estiu dp. de la Guerra
El magatzem esmentat dp. s’adaptà a Escola d’Aprenents de la siderúrgia. Vide també avda. Sota y Aznar.
28. Manuscrit de R.M.V.
( 125 )
Civil perquè va ser bombardejat i va caure tot
de la Legión Española, el qual s’adherí a
el sostre.
-
l’exèrcit rebel del general Franco.
Calle Luís Vives. Act. amb el mateix tp. Par. als
-
c. Gómez Ferrer i Pablo Iglesias.
-
projecte”.
Calle Maestro Giner. Act. amb el mateix tp.
-
una tr. que s’inicia al c. Luís Cendoya, creua
aquesta època. Comença al c. Llibertad i
la pl. La Marina i finalitza al c. Colón. Es deia
finalitza a la Pl. Espanya. En honor del mestre
Nueva perquè l’any 1924 s’hi va omplir de nous
Francisco Giner de los Rios (1839-1915),
habitacles. Separava el vell barri marítim de
qual va seguir els ideals de la Institución Libre
l’antic centre del poblat.
-
tp. Des del padró de 1930 fins el del 1935
Calle Maestro Guridi . C. que apareix al padró
es manté el top. A. es coneixia com a Casas
de 1930. Desapareix com a topònim en el de
Baratas, frente río Palancia. El 1940 hi ha canvi
1935. El document que ens indica els canvis
top. en dictadura pel de c. Ruiz de Alda. Par.
tp. del 1940 no fa cap esment a aquesta via,
als c. Lluís Vives i 14 d’Abril. En honor a Pablo
la qual cosa ens fa suposar una errada de
Iglesias Posse (1850-1925), fundador del PSOE
c. “entre la calle general Mola y Cánovas
i de la UGT.
-
la via urbana més important de la part sud,
dir, l’avda. Camp de Morvedre . Jesús Guridi
la qual es dirigia cap a una entrada de la
Bidaola (1886-1861), músic basc autor de
siderúrgica. El c. divideix tota la zona i és una
moltes cançons de la seua terra. Suposem
de les entrades al Port i alhora via d’eixida
que el top. seria per l’acceptació que va
de diversos polígons industrials. És un top.
tenir entre la colònia basca de la Companyia
que prové de l’antic camí que s’iniciava en el
Minera.
del Tamarit i en direcció al nord passava per
Calle Mártires de Jaca. Act. c. del Treball.
la finca coneguda com la Vallesa, finalitzant
Vide c. Calvo Sotelo. En honor als militars que
al Port en el c. del mateix nom. També de
moriren afusellats en l’anomenada Sublevación
la Sèquia del Baladre s’iniciava el denominat
de Jaca del 1930.
“Braç de la Palmera”, el qual feia cap a la
Calle Menéndez y Pelayo. Act. c. amb el
subpartida de la Palmereta, subdivisió de la
mateix tp. És, en realitat, una tr., entre l’avda.
partida de la Vila 30. En realitat és una tr. entre les avdes. 3 d’abril i 9 d’octubre.
9 d’octubre i l’avda. Camp de Morvedre. Per Marcelino Menéndez y Pelayo (1856-1912),
-
Calle Palmereta . Act. c. amb el mateix tp. És
del Castillo” (Torres Gascón 1963: 92) és a 29
-
Calle Pablo Iglesias. Act. c. amb el mateix
de Enseñanza.
redacció, ja que l’any 1957 trobem aquest
-
Calle Nueva. Act. c. amb el mateix tp. És
És l’únic c. en diagonal existent al Port durant
pedagog i reformador de l’ensenyament, el
-
Calle nº 2. No tenim cap notícia, és un c. “en
-
Calle Pi y Margall. Vide c. Millán Astray. Per
polígraf, erudit i filòleg espanyol.
Francisco Pi y Margall (1824-1901), polític,
Calle Millán Astray. Act. c. Racó d’Ademús,
escriptor, jurista i filòsof català; també fou
a. c. Pi y Margall. Par. als c. Aragó i Santiago.
President del Poder Executiu de la Primera
El canvi tp. s’hi produeix el 1940, durant la
República Espanyola durant l’any 1873.
dictadura franquista. En honor del general José
-
Calle Pintor Cotanda. Act. c. Llarg. Situat a la part sud del nucli urbà i un dels més antics
Millán-Astray Terreros (1879-1954), fundador
d’aquesta zona (des de 1924); a prop de Las casas de la Companyia. Par. als c. General Prim 29. També SALVADÓ, À. enumera el 1951 tots els c. del barri marítim per ordre estricte, des de la calle de las Rosas [sic] fins a la calle Luís Cendoya i ubica aquesta via on indiquem.
30. Manuscrit de R.M.V.
( 126 )
i Sant Pere. En honor al pintor saguntí Vicent
-
Nicolau Cotanda (1852-1898).
par. als c. Concepción Arenal i Dr. Gómez
Calle Pintor Pinazo. Act. c. amb el mateix tp. Par.
Ferrer. Des d’una primera època (1910) els
al c. Dr. Moliner i a l’avda. Camp de Morvedre.
procedents de la ciutat de Sogorb eren els
Act. està separat de l’avda. esmentada per una
immigrants més nombrosos de la província
ampla vorera i jardí, sense cases en els números
de Castelló i, segurament, imposarien la seua
que correspondrien als parells. En honor al
opinió a l’hora de retolar el c.
pintor valencià Ignasi Pinazo i Camarlench
-
Calle Pintor Sorolla. Act. c. amb el mateix tp.
primer quart de segle XX. Par. als c. Sant Pere
Anomenat popularment, almenys des del 1911
i Escalante, tots tres convergents amb el c.
(R.C.S. 6-XI-1911), com a c. de la Puñalá i també
Palmereta. Per Juan Ginés de Sepúlveda (1490-
– parcialment – Casas del Madrileño i Casas
1573), humanista, filòsof, jurista i historiador
de Zoilo. El sobrenom de la “Puñalà”, conegut
espanyol del s. XVI.
-
Par. als c. Trovador i Luís Cendoya, juntament
que té diverses versions. Pel pintor valencià
amb aquest era la via pública més llarga del
Joaquín Sorolla i Bastida (1863-1923).
nucli del Port, on s’ubicava el centre social “El
Calle Poeta Llombart. Act. c. amb el mateix
Republicano”, avui “Centro Aragonés”. És una
tp. Par. als c. Llibertat i Luis Cendoya. En honor
aportació dels immigrants valencians. En honor
a l’escriptor i activista valencianista, uns dels
a Teodor Llorente Olivares (1836-1911), el més
pares de la Renaixença valenciana (1848-
important poeta de la Renaixença Valenciana.
Calle
Primera,
Manzana
“A”.
Vide
c.
en el barri marítim, al peu de l’anomenat
Calle Proyecto esquina a la de Luís Cendoya.
Par. als c. Teodoro Llorente i Canalejas. Sembla
Apareix en el padró de 1920. Observant l’únic
ser una aportació dels valencians per allò del
plànol que es conserva d’aquesta dècada, el
“llemosinisme”, teoria lingüística encara vigent
del 1928, pot ser qualsevol de les travesseres
en el primer quart de segle XX.
-
Gil. Des de 1930 amb aquest tp. fins el 1995.
Calle Remedio. No tenim cap notícia.
És un c. molt curt, al bell mig del Port. Des
Calle Ruiz de Alda. Vide c. Pablo Iglesias. Tp.
de la Casa de Garrancholes, al c. del Progrés,
urbà de l’any 1940, durante el franquisme. Es
creua la pl. del Primer de maig i es dirigeix al c.
tracta de Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (1896-
Prolongació de l’avda. 9 d’octubre.
-
Calle Vicente Gimeno. És un canvi tp. que
la Falange.
apareix en el padró de 1916, on s’hi fa una
Calle Sagasta. Act. c. amb el mateix tp. Naix
esmena gràfica, anul·lant el c. Escuela per
al barri marítim. Par. als c. Mare de Déu dels
aquest. Es manté el tp. en el padró del 1920.
Desemparats i Les Barques. També existia
Per la proximitat entre l’avda. Sota y Aznar i
la tr. Sagasta. En honor a Práxedes Mariano
l’escola d’aquell temps va ser anomenat tot el
Mateo-Sagasta y Escolar (1825-1903), polític espanyol i President del Govern al llarg de diversos períodes.
-
Calle Usandizaga. Act. c. Alberto Martínez
Andrés Estellés.
1936), aviador espanyol i un dels fundadors de
-
Calle Trovador. Act. c. amb el mateix tp. Naix “Hospital Viejo” i finalitza a la pl. del Mercat.
de la part alta del poblat, arran la tr. Vicent
-
Calle Teodoro Llorente. Act. c. amb el mateix tp.
popularment per una baralla, amb una història
Almudàfer.
-
Calle Sepúlveda. Act. c. amb el mateix tp., ubicat a la part alta de la població en el
1893).
-
-
(1849-1916).
encara avui per la gent major, se li va designar
-
en la part baixa amb el Mercat Municipal i és
Calle Segorbe. Act. c. amb el mateix tp. Confl.
( 127 )
complex amb aquest tp.31. Vide també avda.
important propietari d’una bona part de la pl.
Sota y Aznar. Es tracta de Vicente Gimeno
era el basc Zoilo Vivanco33. En aquesta via va
Rodríguez-Jaén (1878-1944), metge, polític
existir un trinquet, el qual va desaparéixer en
valencià i membre de la fracció romanonista
eixamplar-la després del 192834.
del Partit Liberal del que fou elegit diputat pel
-
-
districte de Llíria (1910) i pel de Sagunt (1914
creuen els c. Luís Cendoya, Poeta Llombart i
al 1918).
Menéndez y Pelayo. El primer tp. conegut va
Calle Virgen de los Desamparados. Act. c.
ser el de pl. frente al Teatro Nuevo (abans del
amb el mateix tp. Una altra aportació dels
1931, vide c. Luís Cendoya), dp. pl. Félix Azzati,
valencians. És una via par. als c. del Mar i Sagasta, a prop de la platja. Anomenat també
dp. aquest tp. durant el franquisme.
-
-
-
-
Joaquín Rodrigo Vidre (1901-1999), músic
terç de segle .
saguntí,
Calle Virgen de los Dolores. Act. c. amb el
d’Almenara, Castelló, Vicente Rodrigo Peirats i
mateix tp. Vide c/tr. del Doctor Marañón.
de la seua segona esposa Juana Vidre Ribelles.
Calle Virgen del Losar. Act. c. amb el mateix tp.
-
fill
d’un
terratinent
comerciant
Plaza de la República. Act. pl. del Primer de
Naix al barri marítim, en l’avda del Mediterrani.
Maig. La creuen els c. Luís Cendoya, Alberto
Par. als c. Bonavista i Catalunya. També és
Martínez Gil i del Treball. A. pl. del Muelle
conegut popularment com c. de los Churros,
de Ojos Negros, dp. pl. de Luís Cendoya,
tp. que inclús va ser oficial durant algun temps
anomenada així per la proximitat amb el
en època democràtica. En honor a la Mare de
mateix c.; dp. canvi tp. per pl. de la República
Déu del Llosar que té el Santuari a Vilafranca
el 1931; el 1940 pl. del Generalísimo Franco.
de Cid, Castelló.
Aquesta via ha estat en altres temps
Calle/Travesía del Doctor Marañón. Act. c.
centre neuràlgic de l’antic poblat i va ser
Virgen de los Dolores. El 1930 tr. del Convento,
anomenada popularment fins ben entrats els
d. aquest tp. Entre les avdes. 9 d’octubre i
anys quaranta amb diversos top., com ara: pl.
Camp de Morvedre. Des del 1935 en honor al
del Ayuntamiento perquè ací s’ubicà la primera
Dr. Gregorio Marañón y Posadillo (1887-1960),
tinença-alcadia, pl. del Mercado perquè s’hi
metge, endocrinòleg i intel·lectual humanista i
feien els mercats setmanals des de principis de
liberal, el qual s’implicà en política i combaté
segle XX i pl. de los Coches perquè aquest
la dictadura de Primo de Rivera.
era el punt d’arribada i eixida dels autobusos
Casas Baratas, frente río Palancia. Vide c. Pablo
urbans i interurbans.
Iglesias.
-
Plaza de Joaquín Rodrigo. Vide pl. de Rodrigo.
“de la Olivereta” popularment en el primer 32
-
Plaza de España. Act. pl. amb el mateix tp. La
-
Plaza de Bilbao. Act. pl. amb el mateix tp. Situada al barri marítim del Port, és juntament
el
Plaza de Luís Cendoya. Vide pl. de la República.
-
Plaza de Rodrigo. Act. pl. Joaquín Rodrigo.
amb la pl. del Primer de Maig les dues més
Fou substituït el tp. parcialment el 1931
antigues de l’antic poblat. Aquesta via pública,
i s´hi va afegir el prenom del personatge.
malgrat ser una pl., és semitancada i només té
En els terrenys d’aquesta pl. s’emplaçava
un accés per l’avda. del Mediterrani. El més
en l’arrencada del segle XX l’alqueria de Vicente Viñals, de Sagunt. També tenia terres l’esmentat Vicente Rodrigo Peirats, terratinent
31. Informació aportada per D. Fausto Llopis Caruana, nét del primer advocat de la CMSM en una espècie de memòria manuscrita dels c. del Port dels anys vuitanta.
33. Manuscrit de RMV.
32. Informació aportada per D. Fausto Llopis Caruana.
34. Segons plànol esmentat del 1928.
( 128 )
per herència, comerciant i cobrador d’impostos, protagonista d’un dels aldarulls esdevinguts a
-
-
-
-
de Consumos (Martínez Martínez 2008: 71).
Marañón.
-
A. c. Frente a la del Pintor Cotanda. Comença
Plaza del Generalísimo Franco. Vide pl. de la
al c. del General Prim i finalitza en l’avda. del
República.
Camp de Morvedre, creuant l’avda. 9 d’octubre
Plaza del Muelle de Ojos Negros. La primera pl.
i nombrosos c. Creua també el “Barri Obrer”.
que es va conformar al nucli de la mar va tenir
És un dels pocs tp. que al·ludeix l’onomàstica
aquest tp. Vide pl. de la República.
antiga, des de temps immemorials “la subpartida
Plaza en Proyecto. No tenim cap notícia. Som
del Fornàs”, depenent de la partida del Vila.
a l’any 1935, quan encara continuava el procés
Aquest tp. ens indica un augmentatiu-despectiu
d’expansió urbanística.
que s`ha estés per diversos indrets de la nostra
Plaza Félix Azzati. Vide pl. d’Espanya. Es tracta
llengua (Maestrat, Albocàsser, Taurinyà, Nules,
de Fèlix Azzati i Descalci (1874-1929), polític
etc,) i derivaria de “forn”, coveta (Coromines
i periodista valencià. Avui també hi ha una via
1994: 262-263 vol. IV).
-
tp. Naix en l’avda. 9 d’octubre i finalitza en
Plaza frente a la del Teatro Nuevo. Vide pl.
la del Camp de Morvedre. És una via par. al c.
d’Espanya.
del Treball i la creuen els c. més emblemàtics
Plaza Nueva. Act. pl. de la Marina, coneguda
com Luís Cendoya i Teodor Llorente, i a més,
també per la pl. de Molina, perquè ací tenia un
discorre per la pl. del Sol o del Mercat;
magatzem de pinsos el comerciant Francisco
ubicada al bell mig de centre urbà d’aquests
Molina Serrano. La creuen els c. Nou, Canalejas
anys. En aquesta tr. construïren l’antiga sala de Travesía Palancia. Act. tr. amb el mateix tp. Comença en la confl. dels c. del Mestre Giner
Prolongación Barcas. Part alta del c. Les Barques,
i Poeta Llombart; creua nombroses vies fins
arran de la tr. Cánovas del Castillo, encara
arribar al c. de la Mare de Déu del Llosar. És un
que no manté del tot la línia recta de la via.
dels tp. vells que ens han restat en la tp. urbana
Travesía Ambos Mundos. Act. c. Pescadors. En
i es refereix al “riu Palància o de Morvedre”,
realitat és una tr. molt curta que comença al
amb etimologia remota ibero-romànica o, tal
c. Luís Cendoya, creua el c. Teodoro Llorente
vegada, indoeuropea (Coromines 1994: 132-133
i finalitza al c. Trovador. El seu tp. deriva d’un
vol. VI).
-
Travesía Virgen del Losar. Vide c. Capitán
el c. Luís Cendoya.
Domingo i c. Virgen del Losar. Al plànol
Travesía de Sagasta. Act. tr. Cánovas del
esmentat del 1928
Castillo. Tp. des del 1920, desaparegut per
cases i existeix des del padró de 1930. Vide
coincidència onomàstica amb una altra via.
també l’últim paràgraf abans del Quadre I.
Vide c. Sagasta. En aquests primers anys
-
teatre i cine Victoria.
-
terrassa, propietat de l’esmentat comerciant.
antic music-hall instal·lat al cantó confl. amb
-
Travesía del Progreso. Act. tr. amb el mateix
ubicada en un altre lloc.
i Espronceda. Ací s’instal·là provisionalment el
-
Travesía del Fornàs. Act. tr. amb el mateix tp.
Ferrer i Pablo Iglesias.
Convent de Monges en una planta baixa, pis i
-
Travesía del Convento. Act. c/tr.. de la Mare de Déu dels Dolors. Vide c/tr. del Doctor
pública amb el tp. de c. Periodista Azzati,
-
-
Sagunt a causa dels gravàmens de l’impost Creuen aquesta pl. els c. Lluís Vives, Gómez
-
febrero. Vide també c. Conde de Romanones.
-
només té unes poques
Vereda. Vide avda. Castelar. És el tp. primigeni
només arribava des del c. Colón fins al c.
de l’avda. front a la mar. Es tractaria del nom
Pintor Pinazo, després hi havia cases aïllades i
del camí de vora mar anomenat “Vereda Real”,
via en projecte.
par. a la senda de l’Arrif (aquest més a l’oest),
Travesía del Conde de Romanones. Vide c. 11 de
el qual, sense allunyar-se de la platja era
( 129 )
QUADRE V. EVOLUCIÓ CRONOTOPONÍMICA DE LES VIES PÚBLIQUES DEL PORT DE SAGUNT (1910-1940)
CANVIS EN ELS TOPÒNIMS
1910
- Vereda - Avda. Castelar - Avda. General Mola
----------------------------Avda Mediterrani (Act.)
Avda. Sota y Aznar Avda. Vicente Gimeno Avda. Sota y Aznar Avda. José Antonio --------------------------Avda. 9 d’octubre
X
1916
1920
1924
1930
1935
1940
2010
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
(1931)
-
X
X
X
X
X
X
X-
X
X
X
X
X
X
X
Prolongación Barcas (n.c.a.)2 C/ Capitán Sediles -------------------------C/ Barcas Casas Baratas frente río Palancia (n.c.a.) C/ Pablo Iglesias C/ Ruiz de Alda -------------------------C/ Pablo Iglesias Botica C/ Conde de Romanones C/ Mártires de Jaca C/ Conde de Romanones3 C/ Calvo Sotelo ------------------------C/ Treball
X
X
C/ Eduardo Aburto C/ General Sanjurjo -----------------------C/ Vicent Andrés Estellés
X
C/ de la Rosa -----------------------C/ Illa de Sardenya
X
C/ en Proyecto, frente a Casas Baratas (n.c.a.) C/ Luís Vives ----------------------C/ Lluís Vives
-
(1931)
X
C/ José Nakens C/ 18 de Julio ---------------------C/ 14 d`’abril
X
X
X
X
X
X
X
X
-
X
X
C/ Libertad C/ General Primo de Rivera ---------------------C/ Llibertat
X
C/ nº 1 (n.c.a.) C/ del Río --------------------S/D
( 130 )
X
X
X
C/ Pintor Cotanda --------------------C/ Llarg
X
X
X
C/ Pi y Margall C/ Millán Astray -------------------C/ Racó d’Ademús
X
X
X
X
X
C/ Usandizaga --------------------C/ Alberto Martínez Gil
X
X
X
X
Pl. de Rodrigo (n.c.a.) Pl. de Joaquín Rodrigo --------------------Pl. de Joaquín Rodrigo
-
(1931)
Pl. frente al Teatro Nuevo (n.c.a.) Pl. de Félix Azzati Pl. de España ---------------------Pl. d’Espanya
-
(1931)
X
X
X
X (1931)
X
X
X
-
X
Pl. del Muelle de Ojos Negros Pl. de Luís Cendoya Plaza de la República Pl. del Generalísimo Franco ---------------------Pl. del Primer de Maig
X
X
Primera Manzana A (n.c.a.) C/ Almudàfer --------------------C/ Almudàfer
X
Tr. Ambos Mundos --------------------C/ Pescadors Tr. Conde de Romanones C/ 11 de febrero C/ 29 de marzo --------------------C/ Sota y Aznar
X
X
X
X
X
X
(1931)
X
Tr. del Convento Tr. Doctor Marañón --------------------C/ Mare de Déu dels Dolors
X
(1931)
X
Tr. Virgen del Losar/Lozar C/ Capitán Domingo --------------------Tr. Cánovas del Castillo457
X
X (1931)
X
X
X
X
(1931) X
X
X
Tr. de Sagasta --------------------Tr. Cánovas del Castillo5
X
C/ Frente a la del Pintor Cotanda6 Tr. del Fornàs -------------------Tr. del Fornàs Maestro Guridi ------------------Avda. Camp de Morvedre
X
X
( 131 )
X
destinat al transport de ramats des de temps
batejades com
immemorials. L’esmentada via pecuària recorre
etc, en qualsevol indret. Dintre d’aquest mateix
una bona part de la costa Mediterrània i en
grup hi podem observar, com ja havíem esmentat
alguns llocs, com ha sigut el cas del Port, la
abans, l’antroponímia valenciana, els ídols del
CMSM i els Altos Hornos mai no han pogut
moment que arribaren a ser admirats tant per les
alliberar-se del servatge a què aquesta vereda
composicions literàries de caire popular com per les
els obliga ni tampoc que el pas del ramat
obres d’art pictòriques o per la seua música. Tampoc
es deturara al llarg dels terrenys del seu
els immigrants valencians, que eren el 61% del
domini .
total, s’oblidarien dels seus científics i periodistes,
35
6.
Castelar, Nakens, Pablo Iglesias,
en definitiva, tot un grapat de personalitats que demostren la força valenciana de la nova societat. Les referències toponímiques de caire religiós són
LES REFERÈNCIES SEMÀNTIQUES.
Presentem en aquest apartat una classificació dels
mínimes, i és que els temps eren esclaus de les
topònims segons llur significació, és a dir, segons
noves idees esmentades. Lògicament les al·lusions
allò que volen testificar.
a la basconitat hi són importants, malgrat que durant la primera dècada de segle els procedents
El grup més nombrós de topònims són els de
d’aquelles terres no arribaran mai al 14% del total
personatges de tota mena. Hem de tenir present que
(Martínez Martínez 2006: 100), perquè si més no,
els inicis del segle XX va ser una època de contínus
la força del capital imposaria la seua opinió: Guridi,
canvis socials i polítics amb una pluja de noves
Usandizaga, café bilbaina, església de Begonya, etc,
idees que arribaven d’Europa. Aquestes tindran els
en seran bons exemples. També ens han romàs uns
seus seguidors a Espanya i es veuran reflectides en
escadussers vestigis de la toponímia rural anterior
la popularitat de la seua toponímia. Així doncs,
al poblament d’aquesta part de la partida de la
els mateixos antropònims es repetiran en ciutats
Vila, i topònims com Almudàfer, Vereda, Fornàs,
i poblets hispànics i no serà estrany trobar-ne vies
serien tinguts en compte. Així mateix, els nous
6.1 Toponímia rural antiga.
- Casa de Garrancholes
- Tr. del Fornàs
- C. Almudàfer
- Tr. Palància
- C. Palmereta
- Vereda
6.2 Toponímia amb indicació dels nous
- Barrio en Proyecto
- Fuente Camino del Puerto
llocs
- Casas de la Compañía
- Fuente Playa
- Barrio en Proyecto frente a
- Horno Puerto
camino del Puerto
- Muelle
- Botica
- Muelle de L. Cendoya
- Café Bilbaina
- Vista Hermosa.
- Capilla
- C. Nueva
- Estación Ferr. Ojos Negros
- C. Proyecto
- Estación Muelle de Ojos N.
- Pl. Nueva
- Estación Sanitaria
- C. Primera, manzana “A”
- Fonda del Muelle de O.N. 35. Manuscrit de RMV.
( 132 )
6.3 Toponímia aïllada de nova creació.
- Casas de Hermógenes
- Casas de Navarro
- Casa de la Maña
- Casas de Pallarés
- Casas de Baltasaret
- Casas de Peña
- Casas de Faíco
- Casas de Simó
- Casas de Ignacio
- Casas del Artillero
- Casas de Loy
- Casas del Churro
- Casas de Marcelo
- Casas del Madrileño
- Casas de Monzó
- Casas de Zoilo
6.4 Toponímia basada en personatges
- Avda. Castelar
- C. José Echegaray
diversos.
- Avda General Mola
- C. José Nakens
- Avda. José Antonio
- C. Luís Cendoya
- Avda. Sota y Aznar
- C. Luís Vives
- C. Calvo Sotelo
- C. Maestro Giner
- C. Canalejas
- C. Maestro Guridi
- C. Capitán Domingo
- C. Menéndez y Pelayo
- C. Capitán Sediles
- C. Millán Astray
- C. Cervantes
- C. Pablo Iglesias
- C. Colón
- C. Pi y Margall
- C. Concepción Arenal
- C. Pintor Cotanda
- C. Conde de Romanones
- C. Pintor Pinazo
- C. Doctor Gómez Ferrer.
- C. Pintor Sorolla
- C. Doctor Marañón.
- C. Poeta Llombart
- C. Doctor Moliner.
- C. Ruiz de Alda
- C. Eduardo Aburto
- C. Sagasta
- C. Escalante
- C. Sepúlveda
- C. Espronceda
- C. Teodoro Llorente
- C. General Primo de Rivera
- C. Usandizaga
- - C. General Sanjurjo
- C. Vicente Gimeno
- C. Hernán Cortés
- Pl. Félix Azzati - Pl. Generalísimo Franco
6.5 Toponímia basada en advocacions
- C. Virgen de los
religioses.
Desamparados
- C. Virgen de los Dolores
- C. Virgen del Losar/Lozar 6.6 Toponímia basada en llocs
- C. Aragón
- Pl. de Bilbao
geogràfics.
- C. Segorbe
- Pl. de España
- Tr. Ambos Mundos
( 133 )
6.7 Toponímia basada en fets i idees
- C. 11 de febrero
- C. Libertad
socials i polítiques.
- C. 18 de julio
- C. Mártires de Jaca
- C. 29 de marzo
- Pl. de la República
- C. de la Paz
- Tr. del Progreso
- C. Claveles
- C. La Rosa
- C. Buenavista
- C. Remedio
6.8 Toponímia basada en el món vegetal 6.9 Accions filosòfiques i humanes.
- C. de la Puñalà 6.10 Toponímia basada en l’ofici.
- C. Trovador
6.11 Toponímia basada en el lloc que
- C. Mar
- Tr. Convento
ocupen.
- C. del Río
- C. Diagonal
- C. nº 2
- C. Escuela
- C. Enseñanza
- C. Barcas
emplaçaments que van ocupant les instal·lacions
formals del SN dels topònims, són les següents:
fabrils i urbanes tindran el seu topònim tret del
ø Nom Vereda
lèxic industrial i social de l’època: Café Bilbaina,
Via + Nom
Estación Muelle de Ojos Negros, Horno Puerto,
Via + Article + Nom
etc. Els primers obrers en arribar a aquest projecte
Via + Nom + Cognom
li donaran nom als llocs que van ocupant, i així:
Via
Casas de Hermógenes, Casa de la Maña, Casas
Antonio
de Baltasaret, Casas de Faíco, etc, ens indicaran
Via + Cognom
les construccions i l’antroponímia dels nous
Via + Cognom + Cognom
propietaris.
Via + Ofici + Cognom
calle Barcas calle las Barcas calle Eduardo Aburto
+ Nom + Nom (nom compost)
calle José
calle Escalante Calle Calvo Sotelo calle Pintor Sorolla
Via + Ofici + Cognom + Sintagma Preposicional
7.
referent de cognom
Calle General Primo de
Rivera ESTRUCTURES SINTÀCTIQUES DELS TOPÒ-
Via + Ofici + Cognom + Cognom
calle Doctor
NIMS.
Gómez Ferrer
L’estructura sintàctica dels topònims funciona de
Via + Adj + Nom
travesía Ambos Mundos
forma semblant en gairebé totes les indicacions
Via + Sintagma
Preposicional
onomàstiques de les vies públiques, encara que
Barcas
hem de tenir present algunes variants sintàctiques
Via + Sintagma Preposicional referent d’ofici
que s’hi esdevenen, especialment d’alternança en
del Pintor Sorolla
la formació de l’estructura formal del SN.
Via + Sintagma Preposicional referent d’ofici +
calle de las calle
Cognom + Sintagma Preposicional referent de - Estructures formals del SN en els topònims.
cognom
Les variants que podem trobar en les estructures
Calle del General Primo de Rivera.
Via + Sintagma Preposicional referent de malnom
( 134 )
Calle de los Churros
de persones majors i coneixedores del poblat.
Via + Cognom + Sintagma Preposicional referent de
Malgrat això i als pocs anys transcorreguts des del
cognom
naixement d’aquest nou nucli urbà, encara ens han
Calle Ruiz de Alda
Via + Cognom + conjunció referent de cognom +
restat alguns topònims urbans de dificil ubicació,
cognom
i és que tant els fets històrics, com la memòria
calle Pi y Margall
Via + N. Cardinal + Sintagma preposicional calle
històrica d’aquest poble es tornen efímers en un
11 de febrero
període de pocs anys si no mantenim la consciència
Via + Expansió del Sintagma Preposicional
calle
d’allò que hem sigut.
del 11 de febrero Grups de cases + Expansió del Sintagma adverbial
Informants
Barrio (en proyecto) frente a Camino del Puerto.
-
Vicente Muñiz Campos (identificat com VMC), 75 anys, siderúrgic, natural de Xèrica, fa 60
La resta de topònims els podríem incloure amb les mateixes estructures del SN esmentats abans:
anys que viu al Port. -
Vicente San José Huguet (VSH), 75 anys, mestre
Casas de Monzó (Grup de cases + Sintagma
i músic en l’escola de l’empresa, després
Preposicional referent de cognom), Casas de Faico
professor universitari, natural de València, viu
(Grup de cases + hipocorístic) Calle Aragón (Via +
al Port fa 70 anys.
Nom geogràfic), etc.
8.
-
Ana López López (AL.), 75 anys, mestressa de casa i músic, natural del Port de Sagunt on ha viscut sempre.
CONCLUSIÓ
-
La toponímia urbana del Port de Sagunt al llarg
natural de Lucainena (Almería), hi viu des del
dels primers trenta-vuit anys de la seua vida representa alhora la història social de l’Espanya
1928. Bon coneixedor del nucli urbà . -
de la primera meitat del segle XX i la dels seus
Víctor Muñoz Guillén (VMG), 86 anys, siderúrgic, natural de Moya (Conca), hi viu des
protagonistes. Un petit grup correspon a l’antiga toponímia rural, un altre als noms dels antics
Joaquín Pérez Ortiz (JPO), 91 anys, siderúrgic,
del 1925. Bon coneixedor del nucli urbà. -
Buenaventura Navaro Herráiz (BNH), 55 anys,
propietaris o famílies establertes al poblat
treballador de banca i historiador, natural de
primigeni, encara que en aquests darrers ens ha
València, hi viu des del 1975. Bon coneixedor
resultat força difícil la seua ubicació - malgrat els
del nucli urbà.
pocs anys que històricament han passat – on a més,
-
han esdevingut deformacions gràfiques a causa de
siderúrgic, natural del Port de Sagunt, on ha
la parla popular sobre la hipotètica versió escrita (p.e. Loy/Eloy).
Abelardo Tomás Garrote (ATG), 83 anys, viscut sempre.
-
Gaspar Ferrandis Martínez (GFM), 84 anys, feia de fuster en la siderúrgia, natural del Port de
Iniciem el recull toponímic des de l’any 1902 fins a
Sagunt on ha viscut sempre. Bon coneixedor
l’any 1913 al R.C.S., on s’ubiquen les cases aïllades
del nucli urbà.
d’horta en els moments incipients de conformar-
-
Vicente Ferrandis Martínez (VMF), 77 anys,
s’hi les futures vies urbanes, després seran els
siderúrgic, natural del Port de Sagunt on ha
padrons fins el del 1935, els Llibres de Plens de
viscut sempre.
l’Ajuntament fins el 1940 i l’únic plànol que s’hi
-
conserva de la primera meitat de segle XX (el del 1928) seran els documents que ens aportaran la
Ildefonso García Pons (IGP), 80 anys, siderúrgic, natural de Arjonilla (Jaén), hi viu des de 1953.
-
José Sanchis Cuartero (JSC), 83 anys, cap de
informació toponímica escrita. També han estat
departament administratiu i gerent d’empresa
importants les enquestes realitzades a una vintena
pròpia, a més de músic, natural del Port de
( 135 )
( 136 )
Al Fons, a l’esquerra, les antigues “Cases de Peña” Foto León.
( 137 )
-
-
Sagunt on ha viscut sempre. Bon coneixedor
GIRONA RUBIO, Manuel (1989). Minería y Siderurgia
del nucli urbà.
en Sagunto. Alfons el Magnànim. València.
Úrsula
Cascales
Vidal (UCV), 81 anys,
mestressa de casa, natural del Port de Sagunt
MARTÍN MARTÍNEZ, José (1990). Urbanismo y
on ha viscut sempre.
Arquitectura Industrial en Puerto de Sagunto. Caja
Roberto Moreno Peña (RMP), 78 anys, A.T.S. i
de Ahorros de Sagunto. Sagunt.
cap de seguretat d’empresa siderúrgica, natural
-
-
-
del Port de Sagunt on ha viscut sempre. Bon
MARTÍNEZ GIL, Alberto. (1991) El Económico.
coneixedor del nucli urbà.
Periódico
Sagunto. “Eduardo
Antonio López Herranz, (ALH), 81 anys,
Merello quería urbanizar el Puerto saparándolo de la fábrica”, nº 68, año VI, diciembre. Sagunto
viscut sempre. Bon coneixedor del nucli urbà.
Digital, S.L.
Rafael López Revert (RLR), 88 anys, comerciant i músic, natural del Port de Sagunt on ha viscut
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Josep-Dionís (1990), Braçal,
sempre.
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre
José Ruiz (JR), 65 anys, obrer i camperol,
nº 2. “Valencianismes lèxics en la parla castellana
natural de Lorca (Múrcia), hi viu des del 1952.
del Port de Sagunt”, CECM, Sagunt. --
(2006), Braçal, Revista del Centre
Enrique Moliner Bernabeu (EMB), 74 anys,
d’Estudis del Camp de Morvedre nº 33. “El Port de
siderúrgic, natural de Barcelona, hi viu des del
Sagunt en el cens de 1910”. CECM, Sagunt. --
1939. -
de
siderúrgic, natural del Port de Sagunt on ha
Bon coneixedor del nucli urbà. -
indepediente
(2008), Braçal, Revista del Centre
Manuel Villalba Clemente (MVC), 90 anys,
d’Estudis
del
Camp
de
Morvedre
nº
38.
agent de la propietat, natural d’Albentosa
“L’engegament de la indústria a Sagunt (o el
(Terol), hi viu des de fa 80 anys. Bon coneixedor
naixement d’un nucli urbà)” CECM, Sagunt.
del nucli urbà. -
-
Teresa Guillén Abella (TGA), 88 anys, mestressa
MARTÍNEZ, Josep-Dionís i ORTIZ, Antonio (1994)
de casa, natural del Port de Sagunt on ha viscut
Braçal, Revista del Centre d’Estudis del Camp de
sempre, excepte uns anys a Bilbao.
Morvedre nº 9. “Los primeros nacidos en Puerto de
José Vila Vicente (JVV), 70 anys, físic i escriptor,
Sagunto (1907-1913)”, Un estudio de demografía
natural de la Font de la Figuera, hi viu des de
histórica. CECM, Sagunt. -- (1993 a, b, c, d, e) El Económico, signat
sempre. Avui viu a Canet d’en Berenguer. -
Manuel Aucejo Puig, 91 anys, empleat de
com a “Col·lectiu Maror”, 4 de gener, 20 de juliol,
comerç, escriptor i gran conversador; natural
5 d’agost i 20 de setembre. “El Port de Sagunt:
de Navaixes, Castelló; hi viu des del 1920 i
història viva”.
també ha residit molts anys a l’Argentina.
9.
NAVARRO HERRÁIZ, Buenaventura (2003 i 2008). La memoria necesaria. Historia del Puerto de Sagunto. BIBLIOGRAFIA
Vol. I i II. Ed. Buenaventura Navarro. Sagunt.
ALEPUZ I MARCO, Daniel i FRANCÉS DUATO, Josep-
NINYOLES, Rafael L. (1978) Conflicte lingüístic
Maria (2002). El Terme de Sagunt. Ed. Associació
valencià. 3 i 4, València.
Cultural Falla Santa Anna. Sagunt. ORTIZ LÓPEZ, Antonio i PRATS ESCRICHE, José Mª COROMINES, Joan. (1994) Onomasticon Cataloniae.
(2002) El Puerto: Crónica de un siglo 1902-2002. Los
Curial / La Caixa. Barcelona.
lugares de la memoria. Martínez Impresores. Sagunt.
( 138 )
SALVADÓ, Angel (1951) Datos sobre el Puerto de Sagunto después de las dos visitas parroquiales por el P. Ángel Salvadó C.M. Expuestos en el Salón Victoria el día 16 de noviembre de 1951. Imprenta Sáez s.a. Valencia. TORRES GASCÓN, J. Antonio (1963) Guía de Sagunto ciudad y Puerto. Imprenta José Bono. Pàgines web http://www.enciclopedia.cat/ http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada http://www.britannica.com/ Arxiu Municipal de Sagunt36 Llibres de Plens de l’Ajuntament de Sagunt (19021940) Plànol de Sagunt del 1928 Llibres de Padrons dels anys 1910, 1916, 1920, 1926, 1930 i 1935. Registre Civil de Sagunt Actes de Naixements del Registre Civil de Sagunt (1902-1913).
36. Des d’aquestes pàgines, la nostra gratitud a l’arxiver de Sagunt Fernando García per les interessants suggerències i ajudes aportades per a la realització d’aquest treball.
( 139 )
10
socis dâ&#x20AC;&#x2122;honor
( 140 )
Volem agrair la col·laboració prestada pels Socis d’Honor, Socis col·laboradors i Socis en general, gràcies a tots.
( 141 )
socis d’honor President honorífic Il-lustríssim Sr. President de la Diputació de València En Alfonso Rus Terol
falers d’honor Na Victorina Juberias Remiro Mesón Jesús En Ramón Plumed Martínez En Antonio Cosin Mares Grúas Rigar En José Luis Peláez Ruiz En Juan F. Higueras García En Juan Mañez Grau
( 142 )
11
programa de festes
( 143 )
Dissabte dia 15 de Setembre del 2012 Proclamació Falleres Majors de la nostra falla Mª Carmen Blasco Fernández i Ainhoa Sánchez Villar. Divendres 28 de Setembre del 2012 Proclamació F. M. de J. F. S. Esther Bosque Uviedo i Ana Martínez Llopis. Dissabte 29 de Setembre del 2012 Exaltació de les F. M. de Junta Fallera de Sagunt. Dies 4 al 9 d’Octubre del 2012 Setmana cultural A. C. Falla la Victòria. Dissabte 17 de Novembre del 2012 A les 16 hores, en la Casa de Cultura, exaltació de les nostres Falleres Majors Mª Carmen Blasco Fernández i Ainhoa Sánchez Villar. Dimarts 3 de Gener 2013 Visita als betlems per J. F. S. i Reis Mags sectors I i II Dimecres 4 de Gener 2013 Visita als betlems per J. F. S. i Reis Mags sectors III i IV. Divendres 1 de Febrer 2013 Nit d’albades sector III. Inclou el Casal de la AC Falla la Victòria. Divendres 8 de Febrer 2013 Nit d’albades sector I. Dissabte 15 de Febrer 2013 Cavalcada a Gilet Diumenge 15 de Febrer 2013 A les 11:30 h. Crida a càrrec de la F. M. de J. F. S. Esther Bosque Uviedo. Divendres 17 de febrer 2013 Nit d’albades sector IV.
Dissabte 18 de febrer 2013 Sopar de Germanor. Divendres 22 de Febrer 2013 Nit d’Albades sector II Dissabte 23 de Febrer 2013 A les 17 h. desde la Av. Mediterrani, Cavalcada al Port de Sagunt. A les 10 h. Entrada de la murta, recorrent el nostre barri.
( 144 )
A les 23h Discomòvil Batukada Los Green. Play Backs. Dissabte 16 de Març 2013 A les 9h. Despertà. A les 16:30 concentració al casal per a l’entrega de premis i visita a Sagunt A les 23 h ball amenitzat per l’orquestra Oasi Musical. Diumenge 17 de Març 2013 A les 9h. Despertà. A les 16:30 concentració al casal per a visita al Port. A les 23h. Ball amenitzat per l’orquestra Magia Negra. Dilluns 18 de Març 2013 A les 9h. Despertà. A partir de les 17h festa infantil. A les 20h. El tradicional entrepà per als socis. A les 23h. Ball amenitzat per l’orquestra Calle Mayor. A les 00 h. Castell de focs artificials. Dimarts 19 de Març 2013 A les 11h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats. A les 14 h. La nostra tradicional mascletà. A les 22h. Cremà de la falla infantil. Quan vinguen els bombers es realitzarà el castell de focs artificials. A continuació cremà de la falla gran.
La comissió es reserva el dret de canviar o modi-
Dissabte 2 de Març 2013
ficar el programa.
A les 17 h. Cavalcada en Sagunt. Dij ous 14 de Març 2013 Plantà oficial de les falles. Divendres 15 de Març 2013 A les 9h. Despertà. A partir de les 9h. Visita dels jurats qualificadors. A les 16:30 concentració al casal per a visita Gilet i Faura.
( 145 )
12
himne És el nostre estendard la grata memòria que guarda intactes nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions.
El nostre foc lo roin purifica omplint els carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer nostre món mol millor.
És la mà oferida al bon valencià, el guardià vigilant de nostra cultura, el fil que unix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura.
Tots units ajuntarem nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.
És l’ensenya de nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és l’ofrena, del poble cultura, la passió per la nostra Victòria.
Demanant-li ajuda en la la festa per mantindre nostres tradicions, per a fer del barri conquista fent-li arribar nostres il·lusions. Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la Falla de nostra barriada, treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.
La nostra festa la lluita soterra. no admet distincions de colors, allò diví s’acosta a la terra avivant els nostres valors.
( 146 )
segueix-nos a: www.fallalavictoria.es
@FallaLaVictoria
www.facebook.com/FallaLaVictoria
( 147 )
13
collaboradors
( 148 )
( 149 )
( 150 )
( 151 )
C/ Alicante, 13 â&#x20AC;˘ Port de Sagunt
( 152 )
( 153 )
( 154 )
( 155 )
( 156 )
( 157 )
( 158 )
( 159 )
( 160 )
( 161 )
( 162 )
( 163 )
( 164 )
( 165 )
( 166 )
( 167 )
Foto: Juan Higueras
Volem donar les gràcies a totes les persones que, per la seua col·laboració, han fet possible la publicació d’aquest llibre.
( 168 )