Redacció: Frontó del Fornàs - Administració: “El Economato” - Data: 19 de març de 2016
Si senyores i senyors, com no podia ser de cap altra manera La Traca (de la Merello) no podia tornar a les seues mans de cap altra manera! No sabem ni on, ni com el llegiràs, ni si el voldràs guardar a la llibreria, això si, de segur que no oblidaràs mai que l’has tingut entre les mans.
“UNA ADVERTÈNCIA IMPORTANT, ELS XAVOS SEMPRE DAVANT” La redacció d’aquesta humil publicació s’alegra
CARCELLER I LA CULTURA POPULAR FALLERA
El tamany sí importa, i el de les pàgines també
de l’opinió dels seus col·laboradors, encara que no pense igual o potser sí. Si tens por o no vols saber el que pensem de tu val la pena que no la compres, ni que li pagues al faller la quota de soci, ja que ens ho ha contat tot i no passaràs fred.
“Respectem de cor l’AVL, som valencians de la pública i de la línia, malauradament La Traca no tingué temps, així que preguem disculpes per alguna llicència que ens hem permès”
Pensaràs que estem bojos, que açò no és un llibret, que algun imbècil s’ha pensat que pot fer el que Gil-Manuel Hernàndez i Martí
que no se sotmeteren a ningú més que a la sàtira
vullga, tal vegada, però per si de cas, com eres un
(Associació d’Estudis Fallers)
que duien damunt des de baix i contra els de dalt.
valent o valenta (sempre amb igualtat) i t’agrada molt criticar no perdes el temps i comença a llegir el que
Amb l’afusellament de Vicent Miquel Carceller
Carceller va encarnar la lluita per resistir des d’un
només acabada la Guerra Civil va desaparèixer
territori que durante els convulsos anys de la
un dels majors exponents de la cultura popular
Segona República prometia nous horitzons, noves
La Traca ja no està al carrer, i com va dir Carceller:
valenciana i fallera, un personatge pont entre els
conquestes de drets i nous anhels que pugueren
“La Traca tornarà quan torne la República”, i així que
mass media moderns i la irreverent sàtira antiga
deixar enrrere l’eterna Espanya negra i medieval.
veient com va la cosa, encara caldrà esperar una
que encara en els anys trenta del segle XX tenia un
Carceller va decidir disparar contra tot eixa negror,
llarga temporada. Però mentre esperem aquest
dels seues més pregons exponents en la festa de
contra tota eixa espantosa mediocritat que al final
històric moment, nosaltres, una colla de bojos, o
les Falles. Però el franquisme sabia ben be el que
va armar un tenebrós exèrcit d’ombres que va dur
simplement fallers, hem decidit que ja anava sent el
calia fer i sabia que calia fer neteja a fons, per això
la més horrorosa foscor a tothom. També les Falles
moment de que els valencians recordarem la figura
Carceller havia de desaperèixer, per donar exemple i
sucumbiren i acabaren convertint-se, tot i que
de Vicent Miquel Carceller, i sobretot la de la seua
deixar les coses clares.
sempre quedaren petites resistències en supera
obra insigne: La Traca. Carceller i tota la seua obra
de temps millors, en una mena de succedani del
editorial en mostra, probablement, que tenim davant a
I així fou. Al remat Carceller era molt més que
que en altre temps foren, nyugades i negades de
l’editor més important de la història del País Valencià,
una persona, gran editor i gran agitador cultural.
mans i peus pels salvadors d’una pàtria espoliada i
i com defensa Rafa Solaz: “Carceller fou doblement
Era un símbol. Un referent per a la subversió
torturada.
silenciat, el dia que fou afusellat i quan la seua obra
dels cànons benpensants i de ordre que sempre
ací t’hem contat.
fou perseguida i destruïda pel govern franquista”.
han caracteritzat la burgesia valenciana, sempre
Però els temps estan canviant i les llavoretes de la
escudada en el seu regionalisme de cartró pedra,
cultura popular fallera sempre estigueren preparades
Amb aquestes fulles, unes poques més de les que
sempre preparada per a resistir qualsevol canvi
per a que alguna nova aigua les regara i pugueren
Carceller editava cada setmana, durant les primeres
que sonarà a progressista, sempre disposada a
germinar. Per això cal reivindicar tot el que Carceller
dècades del s. XX, volem presentar-vos breument l’estil,
detectar i intentar aniquilar possibles heretges. Per
va fer per eixa cultura, tot el seu compromís, treball i
la història i la visió d’un món que de segur no ens sembla
això Carceller fou considerat heretge i eliminat.
dedicació, tot el seu humor, tota la seua sal grossa i
tan llunyà a molts de nosaltres. Carceller, igualment
Doncs la heretgia que defensava Carceller era la
el seu combat, que hui, tants anys després, continua
que Bernat i Baldoví, Miquel Lluch Soler, Enric Soler i
màxima coherència possible amb una interpretació
sent el mateix combat per la dignitat i la democràcia,
Godes, i tants altres, deixaren al món de les falles una
inequívocament transformadora d’una cultura
per unes Falles que es recuperen a sí mateixes i que
important empremta, eixa que s’ha transformat en un
popular fallera que sempre estava allí, disponible
mai més siguen obligades a renegar de la seua força
estímul per a molts fallers com nosaltres.
per a qui vullguera posar-la al servei dels ideals
fundacional. Carceller està hui més viu que mai, i això
democràtics i revolucionaris. La idea de unes Falles
és digne de celebració.
Benvinguts a La Traca.
-1-
Edita
Col·laboradors
A.C. Falla Eduardo Merello
Sergi Durbà
Difusió il·limitada i en valencià
Antonio Laguna Justificació de tirada
Arnau Alcaide
500 exemplars
Albert Llueca Rafael Solaz
Dipòsit Legal
Gil-Manuel Hernández
V-217-2016
Lamberto Ortiz “Lamber” Enric Nogués
Coordinació
Carles López
ISSUU
Francesc Arnau Jorge Manuel Sánchez
Il·lustracions
María Andrés
Laia Arnau Irene Blasco
Explicació de la Falla Enric Cuenca
Maquetació Yogur de Fresa
Poesia Francesc Arnau
SLIDESHARE
Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.info El present llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià.
Jose Manuel Lopez Benvinguts a tots els amics i amigues de la Associació Cultural Falla Eduardo Merello, després de 9 anys torne, amb la il·lusió del primer dia, a ser l’encarregat d’agrair-vos el vostre esforç per a aquesta nostra falla i vostra casa. Ja són 37 anys de falles a la nostra avinguda, 37 anys per on ja han sigut diferents presidents els encarregats de dirigir aquesta gran comissió. Sempre algú d’ells està a la ment, i jo sempre el tinc a ell, i enguany més si cap, quan el dia a dia d’aquest any l’he compartit amb dos de les teues netes, Carla i Elba. Junt a elles, enguany ens han acompanyat per primera vegada dos presidents infantils, Alberto i Adrián, dos menuts que poc a poc s’han guanyat la nostra confiança i el nostre cor. Com cada any, des de fa molts, lluitem per assolir el nostre principal objectiu, la secció especial, i enguany l’encarregat torna a ser Xesko, aquí des d’ací vull donar les gràcies per acceptar novament el repte de lluitar, junt a nosaltres per aquest guardó, i sobretot donar ànims per a la recta final i l’enhorabona pel seu, segur, excel·lent treball. En aquest punt no puc deixar de costat a Paco Ribes, l’encarregat d’il·lusionar a la xicalla de la falla, i del barri, amb els seus magnífics ninots, sabem del teu treball, i segur que no decebrà a cap faller ni visitant de la Merello. Com si fórem una màquina perfectament enllestida, tots i cadascun dels membres de la junta directiva de l’Associació Cultural Falla Eduardo Merello i tots els fallers que la composem, heu aportat el vostre esforç i treball per a que tornem un any més a la nostra avinguda, amb l’orgull del treball ben fet, amb la il·lusió de qui es vesteix per primera vegada, amb l’experiència de saber que encara queda molt per millorar, però com sempre tornem a estar ací. Gràcies a tots i totes, veïnat que ens suporta i a qui demanem disculpes i paciència, als nostres socis i socis d’honor per la seua col·laboració desinteressada, a tots els patrocinadors que donen molt més del que reben, sense cadascú de vosaltres la Merello no seria el és que avui. I ara sí, amb el millor del desitjos i pregant que el bon temps ens acompanye, espere de cor que gaudiu junt a nosaltres d’uns magnífiques Falles 2016.
TRETZE GUARDO D’ACTIVITAT FALLERA, A NOM DE MANUEL COSIN RUBIO EXERCICI 2015-2016: D. ENRIQUE HERRERO i LOPEZ Fa 13 anys, la nostra comissió decidícrear un guardó,
com el que més i col·laboren d’una forma altruista i
el Premi Manuel Cosín i Rubio per a distingir a les
desinteressada per la nostra falla. Ens coneixen molt
persones,col·lectius, empreses o institucions que
bé, els tenim enfront del casal i sa casa, en moltes
treballen pel bé de la festa fallera i la cultura popular
ocasions i sempre que ho necessitem, s’ha convertit
valenciana d’una forma desinteressada.
també en casal, taller i magatzem. Sempre han estat i estan disposats a ajudar-nos. Sempre amb
20 Febrer 2016
5 Març 2016
A la Protectora el primer “quinto”,
Des de les 11 fins a les 13:30
“CRIDÀ”
Cavalcada d´humor Faller al Port de
al Tropical un altre “quinto” demanem
hores, entrada gratuïta a tota la Fira,
Sagunt. A les 17:00 hores. En acabar
i ja veureu com al Tamesis acabem.
per a tots els infantils de la Falla i
Mentre fa el discurs la FM de FJFS
un bon entrepà al nostre Casal.
estarem al bar,
xiquets de nostre barri. Després descansarem i menjarem un
A les 14 hores, un bon dinar al
Mentre reparteixen bunyols
Jo no se si pujarem o baixarem,
entrepà calent al nostre Casal.
nostre Casal, però aquesta vegada a
estarem al bar,
si la volta de dretes o d’esquerres,
A les 23 hores, vetllada musical
escot.
I si tenim sort
sols sé que de l’inrevés acabarem.
ningú oblidarà l’estàndard.
A partir de les 17 hores animacions per als menuts del barri.
16 Març 2016 11 Març 2016
26 Febrer 2016
A les 7 del mati, primera Despertà, amb masclets, tronadors i traques.
La xicalla de segur que no calla
A les 20:00 hores, Exposició de
El primer transport de Falla
Després un bon desdejuni ofert per
la sesta hui la farem llarga,
fotos de les Falleres Majors de totes
molts viatges més farem
les nostres Falleres Majors.
i al despertar ens farem una...
les comissions a la Floristeria Sayas.
por no tindrem al carrer,
Per la vesprada recollirem els Premis
si vint dies el tallem.
l’Ajuntament i visita a les Falles de
A les 20 hores gran sopar ofert
Sagunt.
per les nostres Falleres Majors i
Farem rogles enfront de l’escaparata, buscarem la més desmillorada
12 Març 2016
Presidents a tota la Comissió.
i anirem ràpid al casal
Seguirem amb el transport de Falla,
De segur que ens estafaran,
A les 24 hores, revetlla i espectacle
“a pegar la gorrada”.
primer esmorzar de la setmana
a algú ens tocarà culpar
musical.
fallera i paella. Plantà del Cim i
siga quin siga el resultat.
Remat de la Falla.
“NIT D’ALBADES” Sector I (Casal E. Merello, hora de
19 Març 2016 En acabar, un bon sopar d’entrepà al
A les 7 del matí, per ser l´última i ser
arribada aproximada: 23:15 hores).
Molts no estarem penjats,
nostre Casal.
el dia de Sant Josep, Gran Despertà,
Entrega de recompenses en el
però de segur que ningú faltarà
A les 23 hores, segona vetllada
amb Banda de Música, masclets,
nostre Casal.
a l’hora de la “fartà”.
musical.
tronadors i traques. Després un
27 Febrer 2016
13 Març 2016
17 Març 2016
per les nostres Falleres Majors i
CAVALCADA D´HUMOR FALLER EN
A les 19 hores amb un bon berenar,
A les 7 del matí segona Despertà, i
Presidents.
SAGUNT
celebrem al nostre Casal el “Dia del
com sempre un bon desdejuni
A les 11 hores concentració de
Soci”, dedicat a tots els Socis de
ofert per les nostres Falleres Majors.
totes les Falles als jardins de l´antic
nostra Falla.
A les 17 hores concentració dels
Sanatori, per anar a l´Ofrena de
fallers al Baladre. A continuació visita
Flors a la nostra Mare de Déu dels
a les Falles del Port.
Desemparats.
Amb la “runner-mania”
A la nit jurarem amb les pintes
l’avituallament a la Marina,
que enguany si ens vestim,
per a la 5K de la “pleitesia”.
i com sempre beguts, dormim.
bon desdejuni al nostre Casal ofert
Fa 13 anys, en esta mateixa Casa de laCultura
un somriure, sempre generosos... I eixos gestos, tan
començàrem a donar eixos guardons, en un dia tan
poc comuns en l’actualitat, fan que la Falla Eduardo
especial per a la nostra comissió com és el dia de
Merello estiga sempre en deute, un deute que mai es
Serà el nostre torn de votar, buscarem
la presentació, un dia solemne, de gala, en el qual
pagarà però sí que podem manifestar hui en públic la
la millor amistat
presentem en societat a les nostres corts d’honor,
nostra eterna gratitud a Enrique Herrero i López i a tota
i un 10 li donarem per un barrejat.
comissions, falleresmajors i presidents.
la seua família. Perquè sempre esteu, perquè sempre
Enguany és un premi per a una persona, però en
ens ajudeu encara que no vos ho demanem. Perquè
28 Febrer 2016
realitat és un premi a tota una família, que sense
sou uns veïns exemplars i millor persones, este premi
CLAUSURA ACTIVITATS
ser membres en actiu de la comissió, són fallers
va per a Enrique i tota la seua família.
CULTURALS I ESPORTIVES DE
14 Març 2016
JUNTA FALLERA DE SAGUNT A LA
A les 22 hores gran sopar de la
CASA DE CULTURA DEL PORT DE
Plantà al nostre Casal. En acabar
En acabar descansarem un poquet i
A les 14 hores Mascletà.
SAGUNT
el sopar, gran vetllada de Plantà i
un bon sopar al nostre Casal.
A les 15 hores anirem tots junts a
treball.
A les 24 hores, gran espectacle
dinar als Salons Mar Blau.
musical
A les 22 hores Cremà de la Falla
Si heu pagat la quota vingueu que el casal és casa vostra, i ja l’any que ve torneu.
Alguna copa arreplegarem, si el delegat hui recorda
Tots els fallers al casal
que aquest dia participem.
centenars de mans treballaran
18 Març 2016
A partir de les 24 hores, Cremà de la
mentre busquen el “Cutty Shark”
Festa per als Infantils de la Falla i
Falla Gran.
xiquets de tot el barri. ➢
15 Març 2016
A les 9 del matí tercera Despertà en
La Comissió es reserva el dret de
Aquest dia està dedicat al Jurat de
el recinte de la falla, sols per als
qualsevol canvi en el programa de
No tots els “ninots” trobarem,
Falles, però per la vesprada anirem a
Infantils! Desprès un bon got de
festes, i per si no ho recordes, no ens
que per molts que tinguem a la ment,
visitar les falles de Faura i Gilet.
xocolata i un bon esmorzar ofert pels
fem càrrec de l’opinió dels que hui
nostres Presidents Infantils.
han escrit.
01 Març 2016 EXPOSICIÓ DEL NINOT
si els cremem, a la presó anirem.
-2-
Infantil.
-3-
de les paelles de Llíria per Sant Miquel, el tito de Nadal, els panquemaos de Pascua o de les revetlles de Sant Joan. A cadascuna d’aquestes celebracions es repeteix la mateixa dualitat de perspectiva: religiositat o irreverència. Carceller defensa el segon, especialment a la festa que entén que més i millor defineix el caràcter dels valencians, les falles: “de totes les festes que selebrem els valensians, acás esta siga la que pinta, retrata més clarament, més a perfecció nostre carácter” (La Traca, 18/03/1913). En aquest mateix número, feia tota una declaració als fallers, assumint que l’esperit de les falles era el mateix que de La Traca... “ALS FALLEROS... A vosatros, que representen dignament eixa rasa valenciana que sufrix el desengañ de l’ànima en la mateixa valentía y en el mateix entusiasme que resibix el cor la carcallá amorosa de la dona enamorá. A vosatros, que pasionals per temperament sabeu criticar en la festa de les falles, en la mateixa ironía (La Traca 18/03/1913)
qu’olvideu después els defectes y els visis de la
La Traca, 19/03/1914
societat actual.
“LA TRACA fa un extraordinari en festa con la de huí, y no pretén engañar a la opinió, finchint un mistisisme
A vosatros vos dedique este número extraordinari de
que no poseix, per aixó diu sinse embaje de ninguna
LA TRACA...
naturalea: A Sen Chusep, no; a les falles, sí” (La Traca, 19/03/1914)
...Y cuan el foc de la ilusió creme l’últim ninot de la falla y en l’espay retronen les últimes canterelles de la dispará, á vosatros, que sou el poble, LA TRACA seguirá dedicantvos en entusiasme l’etern humorime de sa chuventut...” Cada any reiterava el caràcter laic de les falles, malgrat de celebrar-se el dia de Sant Josep. I per confirmar-ho, no dubtà inclús en utilitzar com font d’autoritat al propi Blasco Ibañez, que a l’extrade març de 1915 assenyalava: “La falla es la festa popular per ecselénsia, una costum árabe transformá y millorá a través dels sigles hasta convertirla en caricatura audás en protesta de la plebe”. I cada any promocionava els vincles fallers amb tot tipus d’iniciatives: reconeixement de la falla amb millor crítiques regalant-li un banderí acreditatiu en nom de La Traca; igualment,
La Traca, 5/09/1914
La Traca, 12/09/1914 La Chala, 16/04/1927
reconeixement del millor llibret; fins hi tot, organitzant visites de publicacions madrilenyes per visitar les falles. Però, sobretot, la millor forma de viure i fomentar les falles que desenvolupà La Traca fou a través de tot el que escrigué o dedicà a la festa. Així, des de Carles Salvador, Gascó Contell, Rodrigo Alamar fins el propi Blasco Ibañez, dedicaren poemes i textos cada mes de març als Antonio Laguna Platero Professor Titular UCML
capçalera amb la imatge positiva i plaent de la
diversos números especials que es realitzaven als
diversió i l’oci. La Traca, per lo tant, estarà present
mesos de març de cada any amb els dibuixos de
Portava poc més de dos anys al carrer. La
a les successives festes del calendari: a més de les
les falles i les col·laboracions variades.
compraven més de 12.000 valencians i suposem
Falles, en la de Pasqua, a la Fira de juliol, certàmens
que la llegien més del doble. Tenia per identificatiu
taurins locals i provincials, a la festa del sainet, a
Finalment, en març de 1921, Carceller creava un
el nom de La Traca, en clara referència al
la festivitat necrològica de l’ú de novembre amb el
periòdic “festero, buñolero y sandunguero”, sota
republicanisme de motí i barricada de 1873 i com
seu particular cementeri de personatges il·lustres,
el nom de El Fallero i dedicat exclusivament a la
a demostració de la seua passió per la festa. Es
al teatre, carnestoltes, els homenatges a Blasco,
festa valenciana. En front a Pensat i Fet, anuari creat
publicà per primera vegada en 1884 i durà prop de
Escalante, Llombart, a Ferrer i Guàrdia, a la seua
en març de 1912, Carceller llançarà el seu Fallero
7 anys. Ara bé, des de 1912 i amb alguns parèntesis,
particular campanya contra els especuladors o a la
amb un plantejament més popular, més atrevit,
maracarà la història de la premsa valenciana i, per
festa de l’ú de maig.
amb nombroses col·laboracions de periodistes i
extensió, de la cultura fins 1938. Fou el periòdic de
intel·lectuals del moment i profusament il·lustrat. El
cada setmana, per el preu mínim d’una “aguileta”,
Es forja així, a més d’un periòdic setmanal
amb els dibuixos de Muro a tot color. El 28 de març
açò és, 5 cèntims, oferia als seus lectors a les
d’entreteniment, un poderós instrument de
de 1934, el setmanari madrileny, Mundo Gráfico,
seues 4 pàgines humor, erotisme, política, festes,
configuració dels imaginaris culturals dels
basava la popularitat d’aquesta publicació en la
jocs, històries… . Tot allò, com es dedueix del títol
valencians, proporcionant nous herois, com la
qualitat de les seues il·lustracions i en el nivell de
d’aquest treball, des d’una òptica republicana, laica
gran protagonista del periòdic, la redactora Nasia
les col.laboracions, i assenyalava com malgrat la
i, sobretot, valencianista. I amb una proposta que
Cacherulo Bleda, que serà seguida, admirada,
aparició d’imitadors, “que se adelantaban a dar al
es reitera en forma d’eslògan: “Traqueros, ¡Abajo la
celebrada i fins hi tot considerada real. Els seua
público las primicias del festejo, El Fallero arribarà
murria! ¡Viva l’alegría”.
articles sobre la història valenciana, els retrats
als anys de la República com a líder del ser gènere...
d’home il·lustres de la nostra cultura, les respostes
“Sería curioso mencionar aquí las cifras a que
a cartes que li remetien els lectors sobre les
alcanza la tirada de este periódico anual, no sólo
tradicions valencianes seran, entre altres vies,
para dar idea de su importancia, sino también para
La Traca és també la història de Vicent Miquel
formes importants de proporcionar a milers de
dar idea de cómo el público busca esta Prensa, que
Carceller (1890-1940), un editor, dibuixant,
valencians una font de formació cultural que mai
-dicho sea de pasada- es remitida en parte fuera de
promotor d’espectacles, escriptor i moltes coses
haurien pogut obtenir de cap altra manera. La
Valencia, con objeto de que los valencianos ausentes
més que fou capaç de donar forma gràfica i
qüestió, tan complexa de resoldre per altra banda,
puedan recibir un eco de la nativa tierra en fiestas.
textual a una filosofia que identificà bona part
és fins a quin punt La Traca donà forma a allò que
Precisamente la gran demanda ha determinado una
del ser i sentir valencià del primer terç del segle
era propi i significatiu del poble valencià; o, per
oferta copiosa a más no poder”.
XX, la “filosofia traquera”. Una filosofia que,
el contrari, amb la seua enorme tirada i capacitat
mes que una línia editorial, constituiria una
d’influència, el setmanari de Carceller modificà
El resultat serà de nou l’èxit, doncs es mantindrà al
peculiar forma d’entendre la vida basada en la
conductes i potencià estereotips com, per exemple,
carrer tots els 19 de març fins a la guerra. Dit d’altra
transgressió constant de normes i valors imperants.
el poble feliç, festiu i alegre.
manera, les imatges de les falles s’estenien baix
La Traca, protagonista de la festa
Precisament ací radicarà una de les causes que alimenta la comunió entre publicació i lectors, al
l’acció editorial de Carceller, fusionant a un mateix La Traca i la seua forma d’entendre la festa
establir-se un codi comú en la forma de veure,
suport senyes d’identitat i senyes de la editorial amb el nom i l’estil particular del seu propietari,
escriure, interpretar i transgredir la realitat, a través
La traca és part fonamental de la festa valenciana,
constatant com la cultura política de les falles,
d’un idioma i argot comú: el valencià castellanitzat,
no hi ha celebració popular que no fa olor a pólvora.
amb el franquisme, fou depurada, despolititzada,
que és la forma de ridiculitzar a tots aquells que
I l’altra traca, la de Carceller, que feia olor a tinta i
sacralitzada i transformada en una forma d’entendre
redueixen el valencià a l’entorn privat, situant el
sofre, també passà a ser part inseparable de la festa
la festa tradicional i conservadora.
castellà com la llengua pública i oficial. És també
per a milers de valencians. Però, això sí, proposant
la forma d’identificar als mereixedors de la mofa,
un punt de vista diferent a l’oficial i dominant.
La Traca, 12/03/1921
Epíleg Fallas de 1925 en La Sombra (07/03/1925)
els “cursis” o “cohents” què volen aparentar allò que no són.
La Traca, 19/03/1914
La pugna entre la cultura popular i la oficial o
Carceller fou afusellat en juny de 1940 per “insultar
dominant a les primeres dècades del segle XX
a las más altas personalidades representativas de
És un filosofia populista perquè fa del poble el gran
valencià, si te algun camp de batalla especial pels
la España Navional, de la dignidad de la Iglesia y
protagonista de la publicació, seguint en aquest
seus significats, és sense dubtes, el de la celebració.
los principios informantes del Gloriosos Movimiento
sentit l’estel.la deixada pels sainets d’Escalante,
Per a l’intel·lectual orgànic més determinant de la
Salvador de Nuestra Patria”, segons indica la
però també les formes i maneres històriques de
burgesia en el poder, la cúria eclesiàstica, la festa
condemna de mort. La seua mort provocà la ràpida
comunicació audiovisual, especialment les auques
es tenia que acotar a la devoció amb el patró (nom
desaparició física del major editor de premsa
i col·loquis del segle XVIII. Els personatges que
ja de per sí identificatiu del missatge de submissió
popular valenciana, però també la desaparició
representen els teòrics redactors de La Traca, com
que es planteja); mentre que per a l’editor de La
de la major part de la seua ingent obra. Avui es
La Nasia, Estopí, Coyete, Chorrisples, etc., no son sinó
Traca, recollint la expressió d’un sentir popular aliè
pràcticament impossible saber quant publicà o
espills en els que perfectament es podran mirar i
al món clerical, la festa era una de les raons de
localitzar més de la meitat de La Traca, el seu
reconèixer milers de valencians que parlen igual, es
ser de la vida. A “Los traqueros verbenean”, article
setmanari més destacat. La seua mort no sols ens
diverteixen igual i somien igual.
aparegut el 29 de juny de 1918, reivindiquen aquest
informa del resultat final de la guerra civil; també ho
plantejament de forma nítida:
fa la derrota que patí la cultura popular valenciana,
La Traca es feu popular no sols pel que publicava
tal y com la entenia Carceller i la seua “filosofia
entre les seues habituals quatre pàgines, sinó pels
“La reliquión y el trabajo son cosas en las coales no
traquera”: laica i transgressora. Com exemple, n’hi ha
almanacs i especials que edità per diferents motius,
podemos transeguir los traqueros. Somos ateyos por
prou en mirar el que foren les falles a partir de 1940
i que li portaren a convertir-se en protagonista
convisión y antritrabajadores por fanatismo. Más claro
baix les directrius morals i cultural d’una Església
actiu de la festa. Fidel al principi de que un mitjà
aigua. Sin embargo, coando la reliquión va onida a la
que passà a ser guardià de les essències del nou
de comunicació és mes que un reflex – en aquest
fiesta y el jaleyo nosotros semos católicos fervientes”.
règim. Recuperar aquell esperit festiu “traquero”
cas desfigurat- de la realitat, assumí el paper de
és mes lent del que es podria esperar, entre
ser subjecte d’eixa realitat. Ho fou aconseguint
Des d’aquest plantejament, justifiquen per què són
altres raons perquè la pugna per definir la cultura
provocar que els seus lectors identificaren la
acèrrims practicants de les de falles de Sant Josep,
valenciana continua viva avui en dia.
-4-
“Confe rensia en l’infern”
“Petar dos y cuhe taes”
DE TRACA NEWS El Govern blindarà la composició oficial de la paella en la reforma de l’Estatut Carles Lopez Cerezuela El Govern de la Generalitat ha
de signes d’identitat aprovada per
convocat una reunió d’experts en la
l’anterior Consell i de voler incloure
matèria per determinar quina és la
labotifarra dins de la paella per
composició de la paella i incloure-
catalanitzar el típic plat valencià.
la dins de la reforma de l’Estatut
La vicepresidenta de la Generalitat
d’Autonomia.
Mònica Oltra ha desmentit aquest aspecte i ha assegurat que de
Convoquen una concentració per canviar el nom de l’Avinguda Barón de Càrcer per carrer de Steve Jobs
Ciudadanos insta a Ribó a que també s’interprete l’himne britànic el 9 d’Octubre
La decisió arriba després de les
moment només hi ha damunt la taula
diverses polèmiques al voltant de
el conill, el pollastre, la bajoqueta, el
corbatí ni res, és pot anar com si anarés per casa,
típic plat valencià com la que va
garrofó, la tomata i per suposat l’arròs
sols falten els pantunflos.
protagonitzar l’anunci publicitari
bomba. Ciudadanos ha demanat
- Xé! Que el parlar bé no costa un ‘pacho’ cavallers! i
- Ai! El que hem perdut! abans es vivia millor!
d’una coneguda marca de cervesa.
una relaxació del concepte paella i
quan més amics més clars!
- Xé dimoni que quan tú vivies en este mòn tot era
- Xé! Calla dimoni! que no saps que m’ha passat!
diferent! Ara ja no estan els Guerra, Fraga demés!
La composició oficial de la paella
Recontrafotre que feta! esta nit, al llit, el piu m’ha fet
- Ui! que jo no sòc tan jove! Jo sòc del Barrabas,
quedarà d’aquesta manera
la punyeta i tota erta la cabota...
Pilates i Nerón!
blindada dins del cos legislatiu. Això
La composició Comissió d’experts
- Ie! no em contes eixes coses que ací a l’infern no
- Nerón? Si no ho veig no ho crec! I com anaven
permetrà atacar legalment aquells
està encara per definir davant la
hi ha ni fred ni calor ni res d’això!
estos?
establiments d’hosteleria que arreu
impossibilitat que estiguen totes les
- Això ja està fet!
- Doncs amb la seua toga...
del món ofereixen paella quan hauria
mares valencianes. Per això s’obrirà
- I que hi ha de l’asunt del govern, Coyete?
- No serà subcubea...
de figurar “arròs amb coses”.
un procés de primàries per quotes. El
El col·lectiu de “Swaggers en Xarxa”
I el domini de la llengua anglesa és
- Ací tot i gual els de dretes son d’esquerres, els
- I amb les sandalies...
Les reaccions no s’han fet esperar. El
col·lectiu de Mares en defensa de la
de la ciutat de València va convocar
fonamental per abandonar l’aldea.
d’esquerres de dretes, els de Bilbao de Sevilla i els
- Les del pescador?
PP acusa el tripartit de fer una cortina
paella del País Valencià ja ha mostrat
per Twitter una concentració al carrer
Per això Ciudadanos ha obert tots
de Sevilla de la Corunya o a l’inrrevés.
- Eixes, eixes!
de fum per contraprogramar la Llei
el seu suport a la idea.
Colón davant la Apple Store per
els fronts per tal de garantir esta
- Xé, Coyete si que s’ho passeu bé!
- De veres?
exigir que el nou nom del carrer siga
modernització.
- No sigues sangonera que de segur que estos
- Com si menjares peres i les cagares senceres!
El Bloc proposa pactar amb Podemos només dimarts i dijous
carrer de Steve Jobs. La concentració
Carles Lopez Cerezuela
A més, la concentració va ser
a una acadèmia 26 dels 32 regidors.
retransmesa en directe pel canal
Davant aquesta situació l’Ajuntament
que les dos marques anaren juntes
de Youtube del col·lectiu. El resultat
es planteja contractar un professor natiu per a tots els regidors dos hores per setmana.
Albert Llueca
ho fan per alguna cosa en particular, o per el seu particular, o per algun particular, dimoni que farem! - Afluixar la corda i tira el poal! O no sé com s’aclariem! - Xé que ja s’ha saguntinitzat la política nacional! Agarra’t que ve curva! ie! amagueu-se les carteres!
la inclusió de la “mixed paella” per afavorir el turisme.
El canvi de noms d’alguns carrers de València ha suscitat la polèmica.
de recordar que si pel març no canta el cucut, ni La dificil negociació per intentar
per l’abril la puput, tant de bo que l’any no hagués
Carles Lopez Cerezuela Punset ho va deixar ben clar des del ple d’investidura del President
Carles Lopez Cerezuela
de la Generalitat; cal abandonar l’aldea i començar a obrir-se al món.
tenia la finalitat de crear un grup de
El grup municipal de Ciudadanos en
Facebook que posara un marxa un
l’Ajuntament de València ha instat
hashtag que siga potent per moure’l
l’alcalde de Compromís a exigir a
a Twitter i aconseguir canviar el nom
tots els regidors que com a mínim
del carrer amb vestigis feixistes.
tinguen el B2 o presentar la seua dimissió. De moment ja s’han apuntat
- Ja ho deia Sant Vicent, quan les cabres duran llana les dones faran bondat! i tant que hi faran! però has
Tots els regidors de l’Ajuntament de València hauràn de tindre com a mínim el B2.
vingut. O és blanc o és negre.
arribar a una candidatura de coalició
al nou procés electoral i deixaria
ha sigut que ja tenen 15.267
- Doncs ara resulta que al Congrés és pot anar sense
davant les eleccions generals de
satisfet al sector d’Iniciativa i Equo
“m’agrada”, 85.892 fotos a Instagram
xaqueta, sense estil i sense res!
l’Estat entre Compromís i Podemos
que volien acudir juntament amb
i 350 propostes de hashtags. A
- Uei! Això ho diràs tu!
sembla arribar a un camí de solució.
Podemos i ara ho podrien fer tres
la concentració van acudir huit
La carta que Ciudadanos ha enviat
dies per setmana.
persones de les quals dos gravaven
a Ribó acaba demanant que l’himne
i cinc tuitejaven mentre una sostenia
britànic també s’interprete en l’acte
- Que ara s’ha democratitzat la roba nacional! - Ui! i això com és!
Les dificultats que posava damunt
- Doncs està clar! Per a poder expressar el poder
la taula la facció majoritària de
No obstant això la decisió final la
la pancarta que deia “Prou de barons,
protocolari de la processó cívica
Compromís -el Bloc Nacionalista
tindrà l’afiliació i els simpatitzatns
volem a Steve Jobs”.
del 9 d’Octubre per donar exemple
Valencià- podrien superar-se amb
de Compromís que podràn votar
un sistema nou plantejat per la
en referèndum la proposta. Només
De moment no està previst fer res
fet, Ciudadanos assegura que
coalició i on podria estar d’acord
queda per definir quin dia serà el
per Linkedin però no es descarta.
aquesta seria una bona iniciativa de
pareix que no toques peus en terra
Podemos. El plantejament del Bloc
referèndum. El Bloc defensa que
confluència i acord en la processó
que açò de la política ha canviat.
passaria per pactar amb Podemos
s’hauria de fer un dimarts o un dijous
cívica si només sonara l’himne
Que no cal tenir la sang blava per
només dimarts i dijous de cada
i Iniciativa un dilluns/dimecres/
britànic.
estar, se pot tenir roja, taronja o
setmana mentre dilluns, dimecres i
divendres. Segons fonts properes
morà!
divendres tindria autonomia i grup
al procés la solució podria estar en
Ribó no ha volgut valorar la iniciativa
parlamentari propi.
votar dissabte perquè diumenge està
de moment a l’espera que es
la paella del diumenge i això faria
reunixquen els òrgans del Bloc,
baixar la participació.
Iniciativa, Equo, Gent de Compromís i
no es necessari pasar pena ni res, no cal corbata,
- Ie! Que l’hàbit no fa al monjo? - Ni a la monja! No begues més oli, que encara acabaras com Loli! - I tu, que pareix que vens de l’hort i
- Pareix que estiga en la lluna, més sol que la una i no m’entere de res en esta tontuna.
A última hora d’anit esta era la
i una imatge de modernitat. De
la seua comunitat de propietaris.
solució més probable que permetria
- Com si sentís ploure. - Abaixem veles! - Teníem esperances que la negociació eixira bé però finalment tot acabà en aigua de figues, i mira, tot l’hivern sense caure una
Ciudadanos insta a Ribó a que també s’interprete l’himne britànic el 9 d’Octubre Tots els regidors de l’Ajuntament de València hauràn de tindre com a mínim el B2.
gota i ara, començant l’estiu no para de ploure.
Carles Lopez Cerezuela
- Llàstima siga perquè aigua de sant Joan no porta vi ni pa. - No digues eixes coses que pareix que s’aclariran i entre ells s’apanyaran, és xuplaran la cabota i avant. - Lligar els gossos amb llonganisses això és el passarà, però a la política nacional tots s’en penediran. - T’imagines un govern sense govern, un
Punset ho va deixar ben clar des
El grup municipal de Ciudadanos en
La carta que Ciudadanos ha enviat
Ribó no ha volgut valorar la iniciativa
del ple d’investidura del President
l’Ajuntament de València ha instat
a Ribó acaba demanant que l’himne
de moment a l’espera que es
de la Generalitat; cal abandonar
l’alcalde de Compromís a exigir a
britànic també s’interprete en l’acte
reunixquen els òrgans del Bloc,
l’aldea i començar a obrir-se al món.
tots els regidors que com a mínim
protocolari de la processó cívica
Iniciativa, Equo, Gent de Compromís i
I el domini de la llengua anglesa és
tinguen el B2 o presentar la seua
del 9 d’Octubre per donar exemple
la seua comunitat de propietaris.
fonamental per abandonar l’aldea.
dimissió. De moment ja s’han apuntat
i una imatge de modernitat. De
Per això Ciudadanos ha obert tots
a una acadèmia 26 dels 32 regidors.
fet, Ciudadanos assegura que
els fronts per tal de garantir esta
Davant aquesta situació l’Ajuntament
aquesta seria una bona iniciativa de
modernització.
es planteja contractar un professor
confluència i acord en la processó
natiu per a tots els regidors dos hores
cívica si només sonara l’himne
per setmana.
britànic.
ministeri de cultura sense cultura, un ministerie de sanitat sense sanitat, i un d’educació sense educació? - Això no passarà, que s’arreglaran! - Això està clar, i és fotran les llonganisses i els
Les autoritats sanitàries adverteixen que Detraca News conté altes dòsis d’ironia i sarcasme. Per tant, no és apte per a dogmàtics. La ingesta de
de baix no ho veuran.
Detraca News en les dòsis adequades pot causar alteracions en el somriure o rialles en els episodis inicials.
- Que complicat és este moment de tenir més fam que un mestre d’escola i no poder menjar, i tindre que deixar passar el moment per a poder-
Contraindicacions: No mirar Detraca News les persones que no veuen la palla en el propi o creuen que hi ha coses massa serioses per riure,
ho arreglar. - Xé Coyete que s’enrrosinem i no aclarem res!
Detraca News no es fa responsable de la manca de sentit de l’humor ni de la versemblança o credibilitat o les possibles interpretacions que es
- Ie Dimoni ho deixem així! Un canari o un
facen a partir de les seues notícies. Si algú se les creu que s’ho faça mirar.
barretjat!? - O un cremaet!?
-5-
-6-
Francesc Arnau
enquesta encarregada per Jose, el 100%
sobre el programa de cada presidenciable,
(excepte Luna) votaria a la seua candidatura,
varem obtenir un resultat encara més
Un 2015 electoral arreu del territori nacional
tot semblava una victòria segura per aquest
sorprenent: el 100% tenia la clara intenció
no podia oblidar-se del carrer Palància del
veterà faller. Pocs dies després es filtrava
d’abstindre’s, Ara si que l’hem feta bona!
Port de Sagunt (ho dic prompte així ja podeu
l’enquesta de Luna, “Merellostat” indicava
Que està passant a la Merello?
riure si voleu), on a la vora del Fornàs s’assenta
que, malgrat el 100% de Jose, Luna mostrava
des de fa anys la Falla Eduardo Merello, un
un altre 100% (excepte Jose, clar està). El
Amb l’apertura de l’urna que decidirà la
exemple de democràcia on l’elecció del seu
combat estava en marxa, encapçalar una
presidència de la Merello, tot indica que
president ha sigut tema de conversa a bars i
falla amb solera, pel braç de la Fallera Major o
ningú vindrà a votar o que tots votaran
tasques del barri, les verduleries i peixcateries
tal vegada ser més Fallera Major que ella, qui
a Jose o tots a Luna, prompte sabrem
eren fòrum del debat “Jose o Luna?”.
sap quin és l’objectiu dels presidenciables.
el resultat. Sí que és cert que la Junta
Des del 20 de març una feroç campanya
Amb aquesta situació, decidirem llançar-
com Jose i Luna aprofiten el moment per a
electoral, i un continu goteig d’enquestes,
nos
una
intentar captar algun vot i recordar als nous
discussions, debats al “Rufino”, mostraven
explicació, iniciarem una enquesta pròpia,
fallers que no poden votar, que necessiten
un empat tècnic, ambdós presidenciables
necessitàvem saber que ocorria. Després
estar dos anys al cens. Malgrat que ambdós
comptaven amb el 100% del cens al seu favor…
de dies i dies a la porta del casal preguntant
saben que el 100 % de l’electorat els votarà,
com? Sí, sí, així és, segons “Falleroscopia”,
a tot aquell que entrava buscant informació
la lluita serà fins a l’últim segon.
Electoral ha fet una excepció, i podem vore
-7-
al
carrer
a
intentar
donar
Un grup de “porteNoS del Puerto” recull signaturesper a recuperar “La Charca”
Un policia multat a estudiar-se els pronoms febles per no atendre en valenciA
Carles López Cerezuela
Carles López Cerezuela
Les queixes impulsades per un grup de veïns “porteños del Puerto”
El policia volia sancionar a una veïna de la nostra localitat per
sobre la demolició de la plaça de la Concòrdia ha cristal·litzat en una
haver estacionat a un lloc no permès. La veïna desitjava ser atesa
iniciativa en positiu. Per a aquest grup de veïns “porteños del Puerto”
en valencià. Tot derivà en una picabaralla dialèctica en mig del
Ciudadanos proposa rehabilitar Nassau com a centre de rehabilitaciO de drogo dependents
existeix una autèntica voluntat d’acabar amb les senyes d’identitat
carrer, al més pur estil Esperanza Aguirre, que acabà amb la veïna
i marques de l’essència “porteña”. Començaren a reunir-se al vore
denunciada pel doble de la quantia i el policia expedientat per no
com la plaça 1r de maig havia quedat desfigurada de la seua
ser sensible a la realitat lingüística. Però, la sorpresa ha esdevingut
tradicional composició. La demolició de la plaça de la Concòrdia ha
amb la sanció al policia que no ha sigut econòmica, sinó lingüística.
acabat amb la paciència d’aquest nodrit grup de vint veïns que no
El policia haurà d’estudiar-se els pronoms febles, un dels malsons
Carles López Cerezuela
que figuren al full de recollida de signatures. De moment ja porten
L’ajuntament premiarA a les parelles de Sagunt que celebren les noses de liti
entenen perquè una plaça de la bellesa de la plaça de la Concòrdia ha sigut demolida. “Formaba parte de la idiosincrasia porteña, llevaba más de veinte años así, y no había pasado nada” o “es una auténtica campaña contra todo lo porteño” han declarat a La Traca alguns dels integrants de la plataforma “porteña del Puerto”. Asseguren que la millor defensa és un bon atac, i aquest col·lectiu ha iniciat una recollida de signatures a tot el territori “porteño del Puerto” per a recuperar “La Charca” que hi havia antigament junt a Ciudadmar a la desembocadura del riu Palància. “Que vuelva la charca” “La charca es de todos” són els eslògans
Carles López Cerezuela
recollides més de tretze signatures en dos setmanes. El Grup Municipal de Ciudadons presentarà una moció per a
L’Ajuntament de Sagunt ha ficat en marxa una curiosa iniciativa
recuperar l’antiga discoteca Nassau com a espai públic. En concret,
amb la que premiarà a aquelles parelles que acomplisquen 10 anys
el partit d’Albert Rivera pensa recuperar-los com un espai sanitari
i celebren les seues noses de liti. L’alcalde de Sagunt, Francesc
de rehabilitació de drogodependents especialitzat en casos de
Fernández, ha sigut l’encarregat de presentar el projecte amb el
cocaïna.
que s’oferirà un cap de setmana a Benidorm amb totes les depeses pagades i un anell commemoratiu a les parelles que acrediten 10 o més anys de convivència.
Per al portaveu de Ciudadanos, Raül Castillo, rehabilitar Nassau amb aquesta finalitat seria enquadrar el perfecte cercle al convertir un famós “after-hours” de principis de segle en un centre de
A la presentació l’alcalde ha insistit en el fet de que les noses d’or
desintoxicació per a cocaïnòmans. A més -en paraules de Castillo-
i plata ja formen part del passat i al futur ningú podrà celebrar-les.
“mantiene una estructura y ubicación que son perfectas y sus
Per això s’ha escollit el liti, un element molt més present actualment
usuarios ya tendrían aprendido el camino y la zona de aparcamiento”.
a les nostres vides i que també pateix la obsolescència programada
Per a Castillo es tracta d’un edifici emblemàtic de Sagunt de finals
en poc temps, tal i com li ocorre a la major part de les parelles de
dels 90 i principi de segle que marcà una època.
hui en dia.
La resta de partits han valorat positivament la iniciativa. Així que el
Així, si vosté porta més de 10 anys amb la seua parella i vol rebre el
portaveu de Podemos ha declarat que “qui millor que Ciudadanos
premi, ha de dirigir-se a l’Ajuntament de Sagunt a algun dels seus
pes a aquest tipus de projectes relacionats amb la desintoxicació de
centres SAIC, on rebrà tota la informació.
drogodependents.
-8-
de qualsevol estudiant de valencià i aprovar un examen sobre ells. El policia ha declarat que “hubiese preferido pagar una multa y ya está. No me parece justo tener que volver a mirarme “els pronoms febles”. Está claro que se han cebado conmigo. Pido disculpas y no volverá a ocurrir”.
ARTISTA: XESCO GIL LEMA: CONTRA ELS ELEMENTS REMAT I CIM DE LA FALLA
TERRA
PINGUINS
Terra, aigua, foc i vent són l’origen de la vida, ells són els elements que dominen la partida.
Nom de dona, ella és mare i a la terra li ho devem, a ella no hi ha qui la para i a ella tornarem.
Ben gelat està l’ambient després de les eleccions, el canvi ha votat la gent… fent-se pactes a muntons.
I també uns “elements” són els que presenten batalla, els qui dominen a la gent i els que ixen en la falla.
Ella és abocador propietat d’un ministeri, tocada per l’especulació i convertida en cementeri.
La carrera l’ha guanyada un pingüinet d’allà dalt, altres van de derrapada i encara estan despistats.
Terra, aigua, foc i vent són elements fantàstics, però qui governa certament són uns pocs poders fàctics.
AIRE
Noves forces emergents van guanyant-los la carrera, a aquells que han estat presents des de l’etapa primera.
El foc mana, estem calents i el planeta es desfà, guerres, fam i terrorisme amenacen als humans. El nostre gran materialisme, les ganes nostres de progrés és el foc del capitalisme el que ens crema sense més. Crema, escalfa i fa fum, cremen les ganes de poder, però el foc també ens dóna llum per vore què hem de refer. AIGUA És cosa ben repetida i quasi tots ho sabem, l’aigua és inici de la vida i ni així la respectem. Embrutem els mars i rius, els pous contaminem, exterminem els éssers vius en el sant nom del “progrés”.
Llar eres de les aus invisible, tot ho envoltes, sense tu no pot haver pau: totes les vides són mortes. I sent com eres tan valuós gosem d’omplir-te de verí, signant la nostra perdició de negre fum nostre destí. ELS CANTERS - Vine, xiqueta a la font de l’aigua que és dessalada… - Tu una altra cosa vols perquè no està inaugurada. L’aigua no és dessalada però xorren els diners, segons els colors de qui mana xorren menys o xorren més. Però diuen que està a punt i que tindrem aigua a manta, per omplir tot Parc Sagunt de la indústria que fa falta. - Sí, sí… però està parada! i el polígon, un solar… - Ni aigua dolça ni dessalada, ni tampoc llocs per treballar.
Té restaurants i botiguetes, també un centre comercial, s’ha comprat les parcel·letes de mig terme municipal.
Quan vingueren eleccions ompliren la casa de cultura, per a fer unes seleccions… busca en quina sepultura.
Venerable emprenedor del noble poble oriental, per fi tenim l’esplendor d’un poble que és capital.
Vingué per a quinze dies i el Sorrento porta un any, este poble és cementeri de categoria especial!!!
Que compre l’ajuntament per a vendre roba interior, així pujarà la gent més contenta i amb bon humor.
Al passeig marítim resant ja es veu a molta gent, en breu l’estaran sepultant d’una forma indecent.
Que compre el pantalà i el salve de la destrucció, i d’atraccions faça un parc ací al costat, al Malecó.
Els “xiringuitos” de la mar són patrimoni i ocupació, ja estem farts de reclamar una digna solució.
Amb diners i amb paciència, que adquirisca la Gerència. Si es fa més de voler, que compre barri obrer.
El metro, el rodalia, que vindrien ací al Port ja no té qui pose via i és també un altre mort.
I si continua donant jornals la gent es tornarà boja, i els dies de festa gran la paella, amb salsa soja.
I ja per a rematar nostra vida i la paciència, si tens ous has d’agafar l’autobús que va a València.
EL CEMENTERI
LES CUCANYES
Este gel de la discòrdia no sabem quant durarà, si el portem a la Concòrdia ben segur que es desfarà!!
Les eleccions han passat i el paisatge és desolador, la faena va a destall a casa de l’enterrador.
No ens recorden pels concerts, ni per grans massificacions sinó pels “patos”, per cert, i la història del bou “Ratón”.
Vindrà un altra glaciació i estarem desprevinguts, i no vorem la construcció del reclamat institut.
En política, com en la vida és clar que no som ningú, per això busquen una eixida en el moment oportú.
Respectem les tradicions, però també avancem només tindrem solucions si entre totes i tots parlem.
MONOPORT-LI
I després de cremar València amb el seu coent “caloret”, tornar a ser excel·lència i al Senat ja té lloquet.
I per això no s’estranye si li diu algun jove o vell, que la festa si té banyes no té perquè pagar-la ell.
Que no hivernen els vencedors que és molt llarga la carrera, i reclamem solucions de clara i precisa manera. Este simpàtic personatge que observa com congelat, és estàtua i homenatge de tots els projectes parats. No està mort ni està viu, ni sabem com estarà, és com el futur poliesportiu que fa honor on ja està.
-Xica! para i abaixa del carro, que les coses han canviat. Ara, l’amo del “cotarro” és un xic molt “ressalat”.
-9-
Però si vivim en democràcia hem de ser més conseqüents, no val fer ús de la fal·làcia per prohibir-ho tot a la gent.
De vegades fem un somni realitat,
El teu somni creix i es fa gran,
Podriem cantar per la teua bellessa,
no creiem el que ocorre, però es veritat,
però no tot serà meravellós,
però no podría dir res que no veiem,
em despertat i podiem tocar-lo,
podràs dormir cent anys,
per a que parlar d’eixe somriure,
podiem sentir com no es mentida,
perdràs la veu, o no aniràs al ball,
eixe que no m’ensenyares quan t’ho vaig demanar,
que de vegades les fades apareixen,
et quedaràs cantant esperant,
eixe que amagues,
podem demanar un desig
i esperaràs i esperaràs,
eixe que vares cobrir de llàgrimes,
o tres si surt d’una llàntia.
però tart o d’hora ell apareixerà.
no ho tornes a fer, no amagues qui ets, perque Elba ets meravellosa,
Veus com el somni creix,
Es prompte per parlar de prínceps blaus,
a penes et coneixia, i ja em reia amb tu,
les fades et vesteixen com una reina,
o això vull pensar, encara que ben segur
qui tens al costat ho sap,
i veus que el somni deixa de ser-ho.
em faràs equivocar, que ja algú et vol besar,
que des del primer dia us he estimat,
Però encara vols mes,
però espera no corregues,
i si jo he pogut els demés també podrán.
perque no ser reina sense Castell?
açò es un somni o realitat?
També podran estar al teu costat cobrint-te del seu amor,
Si vols Castell tindràs, però hauràs d’esperar,
Ja saps que es realitat,
no som mags tots els del voltant.
ho pots tocar, ho pots sentir,
cobrint-los tu amb el teu.
sents com al teu costat t’estimen,
Qui t’estima hui sols sent il.lusió,
Tu vols màgia, no seria el somni sensa ella,
sents com al teu costat apareixen,
sols troba al seu cor alegria,
no podriem contar el conte,
apareixen noves aventures
de vore com la menuda de la casa,
no podriem salvar-te de eixa bruixa,
noves amistats eternes, t’envolten.
Elba Martin Cosín es la mes gran dels infantils.
la que llança un encanteri per que vols ser la mes bella,
Tot apareix per tu,
però no pot perque eixa eres tu.
tot ho cantarem per tu,
Et salvarien 7 nanets, però no,
perque eres un cor inocent,
en aquest conte mira quants tens.
de suau sencillessa, exaltat per creixer cada dia, vols coneixer el que t’envolta, ets curiosa, xafardera com la que més, em pregunte de qui hauràs aprés…
María Mena Arranz Mar Díaz Urceira Zaira Bonaque López Elena Ramiro Rovira Sara López Hermoso Sandra Jurado Cintas Nuria Díaz Urceira Aitana González Ruiz Cristina Salvador Uviedo Andrea Martínez Bronchú Candela Muniesa Sancho Adriana Soliz Sampedro Alba Alvaro Perez Celia Abril Valero Carla Landete Campos Nayara Alpuente García Aitana Vidal Guerrero Ana Gargallo Alcaide Aitana Del Rio Pastor Raquel Gargallo Alcaide Paula Rovira Cayuela Blanca Arévalo Torres Andrea Viñas Saez Enara Gomez Martin Estrella Castillo Valderas Alma Morte Martínez Vega Blasco Blasco
Que jo no vull ser poeta de laments,
Ho intentaràs amb força pero no pots,
Amb perdó, hui vosaltres no podeu evitar,
que jo no vull ser trobdador de trista melodia,
probaràs d’amagar el somriure a les fotografíes,
perque de Carla Cosín heu de parlar,
que jo no, no vull que la meva tinta siga negra,
però tu no pots, avui no pots.
hui admireu l’amor d’una familia per la festa,
no vull lloar els nostres temors, jo no vull.
Tu sols pots fer somriure a aquest poeta trist,
avui vosaltres teniu davant el vertader amor,
No vull que brollen llàgrimes de pena,
els teus ulls brillants, eixos llavis de desig,
eixe que el cognom Cosín deixa escrit.
que avui no vull, no vull entristir a ningú.
son la inspiració, la més sencilla que tinc. Vosaltres, tots i cadascún dels presents ara recordeu,
I avui tampoc puc ser poeta sense cor,
Ell, ella, cadascú del voltant ho sap,
però no es moment de passat,
jo no puc versar sense el teu amor,
sap que com tu ninguna,
es moment de present, es moment de futur,
jo no puc escriure sense que els teus cabells,
que el teu cor llança falles per cada artèria,
es moment de la il.lusió,
eixos rojos cabells, deixen caure
que no hi ha Carla sense falla,
de tornar al carrer, d’un altre cadafal,
una sil.laba més, jo no puc,
ni falla sense Carla, ningu ho diu pero ho sap.
d’escriure un nou record, de tornar a escriure Cosín.
I saps que? Ells tampoc poden,
I a nosaltres?
Tu no vols un poeta trist tampoc,
no poden evitar-ho, es impossible,
Qui som nosaltres al teu costat?
tu no vols que avui ningú plore per laments,
senten el teu cor bategar, ho sentiu?
Som uns enamorats de tu, a tants, molts,
tu avui vols, vius, transmets alegria,
Sentiu la seua força?
el teu nom, el teu sencill ser, ens recorre el cos,
avui, i sempre l’has lluit amb il.lusió,
No us espanteu, no es un terratremol
no podem deixar de ser part teua,
vols un camp florit de somriures,
es una mascletà de tones de pólvora,
la teua es nostra felicitat, nostra il.lusió,
ho vols, perque el teu somriure es etern.
perque amor meu,
somiem al teu costat, com tu ho fas al nostre,
tu ets la pólvora d’aquest castell.
ets una reina sencilla, amb ganes de gent,
jo no puc lloar-te sense estimar-te, saps que no puc.
no vols ser protagonista, sempre no cal.
Dolores Cosín Munera
María Inés López Ortega
Yaiza Belmonte Fernández
Irene Salcedo Ruiz
Noelia Blasco Llora
Noelia Urrea Montolio
Mercedes Ferri Benito
Patricia Andreu Gómez
Patricia García Sánchez
Francisca Esquer Orellana
Patricia Bonaque López
Nerea Valderas Bovet
Mª Luz Martínez Martínez
Astrid Gómez Andrés
Noelia Fernández Gijón
Aurora Arranz García
Yurena Rodríguez Montserrat
Ainoa Fernández Jerez
Mª Dolores Zaballos García
Paula Torres Gómez
Nuria Prieto Sepúlveda
Mara Cosín Munera
Yolanda Solsona Perelló
Anabel Benavent González
Ana Rebull Rebull
Inmaculada Garcerá López
Giovanna García Sáez
Sonia Santos Méndez
Sonia Córdoba Arranz
Adriana Santarén Saez
Regula López González
Laura García Martínez
Sandra García Saez
Bienvenida Alcázar Sánchez
María Dolores Gómez Burgos
Paula Sánchez Saz
Lucìa Martínez Asunción
Rafaela Arranz García
Salvadora Mulero Pernia
María Salcedo Ruiz
Sonia Cayuela Torres
Sara Saavedra Carrasco
Esther Bosque Uviedo
Marta Mérida Morillas
Ainoa Segovia Sesé
Elsa Hermoso Díaz
Marta Blasco Gea
Silvia Cambil Aspas
Noelia Marzo Ruiz
María José Moreno Perona
Beatriz Bruno Alonso
Silvia Serrano Garrido
Rafaela Arenas Chica
Carolina Blanco Rovira
Iris García Martínez
Marta Martínez Muniesa
Sandra López Berzosa
Eva Ruiz Ortiz
Yolanda Benito Biosca
Leticia Bleda Valls
Ruth Landete Martínez
Begoña Expósito Martínez
Marta Arnau Rodríguez
Soraya Vaquer Santos
Cristina Palmero Molina
Gema Agustín Aucejo
Emília Gassó Gassó
Laura Giménez Andreu
Jennifer Bejar Gómez
Yolanda Alcaide Arnau
Mara Martín Cosin
Paula Drungilaite
Juani Martínez García
Sara Ramiro Rovira
Elena María García Martín
María Andrés Martínez
Yurena Mantecón Román
Laura Clemente del Molino
Sonia Ferri Cuenca
Claudia González Montes
Mireya Ruiz Ruiz
Irene Blasco López
Esther Mantecón Roman
Vanesa García Rey
Violeta Serrano Garrido
Janire Pérez Belmonte
Rosana Guerrero Muñoz
Ana Sabirón Gascó
Cristina Rodríguez Díaz
Anna Andujar Forner
María Eugenia Martínez Andrés
Natalia Soria Briones
Yasmina Marti Lizandra
Rosana Paul Sesé
María Luz Zacarías Debón
Yesica Martí Lozano
Ana García Vizcaíno
Mª Concepción Villaescusa Gómez
Ruth Ballesteros Luna
Patricia Torres Gómez
Edith Santibañez Muñoz
Aida Beltran Prieto
Raquel Martín Genovés
Ainhoa María Mula Roig
Sonia Esteve López
Francisca Gascó Felipe
Beatriz Badal Artero
Laura Rosello Baena
Irianna Sáez Porras
Sheila Pastor Hernández
Alba García Villar
Laura Campoy Ordiñaga
Aroa Sanz Hernández
Sara Blasco Galdón
Paula Guijarro Martínez
Noelia Romero Anreus
Elena Gómez Ferreres
Núria Genovés Carbonell
Laura Martínez Bronchú
Deogracias Molina Labrador
Paula Mérida Morillas
Ester Alcaide Arnau
Mercedes Benito Díaz
Azahara Sáez Porras
Raquel Gimeno Villanueva
Consuelo Ávila Bayarri
Sarai Gómez Andrés
Alba de la Calle Gil
Amelia García Bea
Presidència Adrián Blasco Rebull i Alberto Blasco Rebull Vice-Presidència Eric Bayo Alcaide Secretaria Ana Gargallo Alcaide Tressoreria Aitor Gimeno Granell Comptadora Raquel Gargallo Alcaide Delegació Carla Landete Campos Delegació Iván Codina Solsona
Vocals Jorge Jurado Cintas Carlos Hermosilla Marzo Alejandro Escolano Hernández David González Martínez Vicente Pastor Muñoz Adrián Hermosilla Marzo Yago Gómez Andrés Héctor Mateo Sanz Victor Lopez Hermoso Gorka Tejero Martí Mario Izquierdo García Manel Soriano Serrano Marc Muñoz Clemente Hugo Mateo Sanz César González Ruiz
ARTISTA: PACO RIBES LEMA: CARNESTOLTES PEL PORT DE SAGUNT Remat i cim de la falla
Les cigonyes
Els peixets
Sense falta de pastissos, ni jocs, mòbils ni tauletes els animals són feliços encara que siguen feretes.
Amb dansa molt cadenciosa hui fan gran celebració, a la gent respectuosa i que els dóna protecció.
Dins de la mar se sent un plany que sembla ser molt increïble, plora pel nostre pantalà que creíem era indestructible.
Gaudixen de la companyia, gaudixen de l’amistat, no estan tristos en cap dia i eixa és la realitat.
A protectors i protectores d’animals i medi ambient, les persones som deutores pel treball que esteu fent.
Els peixets el defendran contra màquines del dimoni, perquè el nostre Pantalà és el nostre patrimoni!
Si vols arribar a un punt i és molt llarg el camí, busca amb qui fer-lo junt i arribar al teu destí.
Amor de ratolins
Volia ser rat penat
Ells també remen molt fort per a fer una defensa de nostra platja del Port davant de tanta desfeta.
Volia ser un rat penat i tindre un parell d’ales, i no necessitar escales per pujar al gran Forn Alt.
Volem una platja neta i un passeig en condicions, amb una aigua ben clareta i un món ple de diversions.
Volia ser el vigilant de l’insigne monument i sempre estar recordant el seu passat a la gent. -12-
Sense ales la rateta s’ha posat a la faena, perquè ja està ben farteta de coses que donen pena. Amb el globus s’ha enlairat en una marxa triomfal, i des del cel defensar el patrimoni industrial. El xarrador Vol aprendre el valencià per a dir noves xarrades, i a l’abril poder anar de festa a les Trobades. La Trobada torna al Port i en ella hem de participar, des dels xiquets als majors a defensar el valencià.
L’alegria de la marjal Els Moros iQuartell, Almenara i l’Almardà, marjals ben plenes de vida per conéixer i estimar. Hem de ser tots molt conscients i defensar els animals. Maltractar no és de valent, és més propi dels covards.
Delegació de Festejos
Mª Carmen Briones Martínez
Antonio Martín Valencia
Bunyol d’Or
Nuria Prieto Sepúlveda
Mª Angeles Brox Olmedo
Eugenia Martínez Andrés
Rafael Garcia Vizcaino
Delegació de Festejos
Beatriz Bruno Alonso
Laura Martínez Bronchú
Sonia Cayuela Torres
Noelia Marzo Ruiz
Milagros Bureda Villalba
Hilario Martínez Gómez
Rafaela Arenas Chica
Delegació de Festejos
Arrocería Cá Merche
Lourdes Martínez Martínez
F. Javier Pans Castillo
Emilia Arranz García
José Luis Calero Martí
José Mª Martínez Muñoz
J. Manuel Mateo Torrente
Delegació de Festejos
Fernando Calvo García
Constantino Martínez Orts
Presidència
José Vizcaino Jiménez
José Andrés Cambil Sánchez
José Mª Martínez Salinas
Bunyol d’Argent
José Manuel López
Delegació de Monuments
Laura Campoy Ordiñaga
Amparo Martínez
Cesar Martin Uviedo
Vice-presidència 1a
Juan Salcedo García
Juana A. Caro Tristán
Juan Manuel Mateo Torrente
Excelentísim Senyor President de La
Esther Mantecon Roman
Enric Cuenca Teruel
Delegació de “Plantà”
Vicente Casañ Freijo
Esteban Mérida Biosca
Diputaciò Provincial de Valéncia
Jose Vizcaino Jimenez
Vice-presidència 2a
Tomás Olivert Folch
Lucas Casas López
Manuel Milla Piró
En Jorge Rodríguez i Gramaje
Jose Vte. Bosque Uviedo
Estrella Castillo Valderas
Juan Minguez
Adrián Luna García
J. M. Gimeno Villanueva
Vice-presidència 3a
VOCALS
Mercedes Castillo Valeriano
Dimas Molina Labrador
Dña. Mª Teresa Calderón Pérez
Laura Campoy Ordiñaga
Pedro Andrés Micó
Juliàn Uviedo Ferrer
Angeles Chica Huertas
Julián Moliner Azcona
Dña. Mª Jesús Esteban Valero
Maria Andrés Martínez
Vice-presidència 4a
Ramón Fco. Alós Bono
Isabel Cintas Garcerá
Teresa Moliner Bernabeu
Dña. Carmen Devesa Herrero
Mª Jose Moreno Perona
Juan José Landete Vázquez
Carlos Benito Alcázar
Araceli Cintas Garcerá
Angel Montalbán
D. Vicente Santibañez Arres
Sergio Landete Exposito
Vice-presidència 5a
Manuel Milla Piró
Laura Clemente Delmolino
Mª Angeles Montes Perea
D. José Luis Rovira Moran
Yolanda Benito Biosca
Aurora Arranz García
Antonio Ochando Tuset
Francisco Conesa Vivanco
Manuel Montesinos Ávila
D. José Luis Peláez Ruiz
J. Javier Jurado Gasso
Vice-presidència 6a
Tomàs Vte. Olivert Avila
Dolores Cosin Munera
Ana Mª Moral Giménez
D. Antonio Larrea López
Ruth Landete Martínez
Jesús Vaquer Sebastiá
Mara Cosin Munera
Conchín Moral Giménez
Salones Mar Blau
Bunyol de Coure
Secretaria
José Angel Viñas Arranz
Enric Cuenca Teruel
Antonia Morcillo
Dña. Angela Asensi
Adriana Santarén Saez
José Ferri Zurilla
Fco. Javier Viñas Arranz
Vicente Cuenca Valiente
José Moreno Villaescusa
Gestoría Gramaje
Paula Sánchez Saz
Vice-secretaria
David Codina Segura
Pedro de Andrés Micó
Provi Morillas García
Papelería Luna
Sara Saavedra Carrasco
Marta Martínez Muniesa
José Luis Sánchez Carrillo
José de Haro De Haro
Kiosco Morvedre
Óptica Diseño
Ainoa Segovia Sesé
Bibliotecari-Arxiver
David Landete Alcázar
Esther de Haro
Iván Moya Ballesteros
Silvia Cambil Aspas
Mercedes Ferri Benito
Rafael García Vizcaino
Encarnación de las Peñas
Vicente Moya
Beatriz Bruno Alonso
Bibliotecari-Arxiver
Pedro Gargallo Ibañez
Alba Delacalle Gil
Francisco Moyano Giménez
Carolina Blanco Rovira
Angel Gómez Mezquita
Juan Manuel Gimeno Villanueva
Carmen Devesa
Salvadora Mulero Pernia
Laura Clemente Del Molino
Tressoreria
Armando González Ponce
Antonio Díaz Noverques
Victoria Muniesa Franco
Elena María García Martín
Loles Zaballos García
Bernardo J. Gramaje Revert
Vicente Dolz Sánchez
Isabel Navarro Bixquert
Yesica Martí Lozano
Vice-tressoreria
José Vicente Bosque Uviedo
Antonio Escobar Valverde
Aida Navarro Redón
Giovanna García Sáez
Rubén Córdoba Arranz
Bernardo Espinosa Pérez
Miguel Angel Navarro Rodríguez
Comptador
Héctor Martín Genovés
Paquita Esquer Orellana
Jose Nieto Moreno
Antonio Esteban Valero
César Martín Uviedo
Joaquín Estal Liizondo
Feipe Noguera Mejías
Delegació de Cultura
José Antonio Tejero Merichal
Miguel Estal Tortosa
Antonio Ochando Tuset
Masclet de Platí
Francesc Arnau Navarro
Alvaro Andrés Martínez
Gregorio Esteban Valero
Tomás Olivert Folch
Ramón Francisco Alós Bono
Delegació de Cultura
José Javier Jurado Gasso
Sonia Esteve López
José A. Olmos García
Jorge Manuel Sánchez Cosín
Juan Manuel Mateo Torrente
Carmen Esteve Martorell
Eugenio Ortín Lorente
Masclet de Diamants
Delegació de Cultura
Ruben Rovira García
Begoña Expósito Martínez
Francisco Ortiz Gallart
Ana Rebull Rebull
JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA
María Andrés Martínez
Marc José Vizcaino Gallardo
Julio Farinós Castillo
Concepción Ortiz Hervás
Delegació de Socis
Andrés Alemany Ortiz
Ascensión Felipe Pérez
Merche Ortiz
Masclet de Fulles
Distintiu d’Argent
Rafael Benito Calabuig
Mario Blasco Rebull
José Felipe Pérez
Manuel Ortubia Gutiérrez
Ana Rebull Rebull
Adrian Hermosilla Marzo
Delegació d’Esports
Alejandro Blasco Rebull
Manuela Felipe Pérez
Consuelo Palacios
Patricia Torres Gómez
Andrea Martinez Bronchu
Ismael Jabani Cortés
Vicente Casañ Frejo
Maria Felipe Pérez
Encarnación Palmero González
Delegació d’Esports
José Luis García García
Noelia Fernández Gijón
Cristina Palmero Molina
Masclet d’Or
Candela Muniesa Sancho
Carlos Moyano Hernández
David Granell Martí
Ainhoa Fernández Jerez
Fco. Javier Pans Castillo
Ana Rebull Rebull
Carla Landete Campos
Delegació d’Esports
Miguel Angel Izquierdo Pérez
Isabel Ferrándis Navalón
Felipe Parrilla
Marta Martínez Muniesa
Raquel Gargallo Alcaide
Rafael Benito Alcázar
Sergio Landete Expósito
Francisco Ferrer Ferri
Sheila Pastor Hernández
Mª Ainoa Mula Roig
Yago Gomez Andres
Delegació d’Infantils
David Landete Expósito
Mercedes Ferri Benito
Rosana Paúl Sesé
Ester Alcaide Arnau
Irianna Sáez Porras
David Latorre de Fez
Sonia Ferri Cuenca
Antonio Peiró Megino
Cristina Palmero Molina
Distintiu de Coure
Delegació d’Infantils
Mariano López Camarasa
José C. Gallego Collado
Janire Pérez Belmonte
Anabel Benavent González
Vicente Pastor Muñoz
Mara Cosín Munera
Hugo López Flor
Antonio Gallego Nieto
Pilar Pérez Benedí
Salvadora Mulero Pernia
Aitana Vidal Guerrero
Delegació d’Infantils
Omar Madrid Joli
Fermín Galván Ocerin
José Mª Pérez Espinosa
Marta Blasco Gea
Nayara Alpuente García
Yolanda Alcaide Arnau
José María Martínez Salinas
Inmaculada Garcerá López
Consuelo Pérez Martín
Delegació de Play-back Infantil
Hector Montesinos Avila
Juan García Arcas
Antonio Pérez Martínez
Masclet d’Argent
Adriana Soliz Sampedro
Azahara Sáez Porras
Manel Montesinos Ávila
Dolores García Blasco
Argimiro Pérez Martínez
Ana Rebull Rebull
Gorka Tejero Martí
Delegació de Play-back
Rubén Sánchez Villaescusa
Ginés García García
Javier Pérez Rosado
Ana Sabirón Gascó
César González Ruiz
Begoña Expósito Martínez
Borja Sánchez Villaescusa
José Luis García García
Pedro Plazas Sánchez
Patricia Torres Gómez
Alma Morte Martínez
Delegació de Play-back
Juan García Rey
Antonio García Marín
Andrea Ponferrada
Carlos Moyano Hernández
Vega Blasco Blasco
Esther Mantecón Román
Carlos Muñoz Torrent
Trinidad García Miñana
Rosario Pradas Marco
Ester Alcaide Arnau
Delegació de Play-back
Francisco Arévalo Lérida
Juan García Molinero
Jorge Pradas
Cristina Rodríguez Díaz
Janire Pérez Belmonte
Aitor Soria Briones
María García Nieto
Nuria Prieto Sepúlveda
J. Javier Jurado Gassó
Delegació de Play-back
Enrique José Soriano Martínez
Josefina García Prior
Sarai Ramiro Rovira
Janire Pérez Belmonte
30 Anys (d’Ir i Fulles de Llorer)
Paula Mérida Morillas
Ramón García Baela
Vanesa García Rey
Antonia Rico Reche
Hugo López Flor
José Manuel López García
Delegació de Play-back
Antonio Díaz Noverques
Giovanna García Sáez
Yurena Rodríguez Montserrat
Manel Montesinos Ávila
Mª Luz Martínez Martínez
Yaiza Belmonte Fernández
Constantino Martinez Orts
Sandra García Sáez
Jorge Rodríguez Tapia
Rubén Córdoba Arranz
Antonio Ochando Tuset
Delegació de Casal
Fernando Calvo García
Patricia García Sánchez
Alberto Rodríguez
Paula Guijarro Martínez
Francisca Esquer Orellana
Sarai Gomez Andrés
David Lopez Berzosa
Alba García Villar
Dolores Rodríguez
Delegació de Casal
Albert Pardo Badia
Ana García Vizcaíno
Pilar Rodríguez
Masclet de Coure
20 Anys (d’Or) Carlos Benito Alcázar
Recompenses MAJORS
José Luis García García Miguel Angel Izquierdo Pérez
FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT
Jonatan Pageo Lizandra David Granell Martí José María Martínez Salinas
Recompenses INFANTILS
Alba Alvaro Perez
Alba Alvaro Perez
Recompenses Falla
Nuria Genovés Carbonell
Ascensión Gascó Felipe
Ana Isabel Roig Peris
Ana Rebull Rebull
Delegació de Casal
Emilia Gassó Gassó
Laura Roselló Baena
Vanesa García Rey
Mª Concepción Villaescusa Gómez
Nuria Genovés Carbonell
Rubén Rovira García
Patricia Torres Gómez
10 Anys (d’Argent)
Delegació de Casal
J. Manuel Gimeno Villanueva
Agurtzane Rubio Aparicio
Juan García Rey
Rafaela Arenas Chica Fco. Javier Pans Castillo
Inés López Ortega
Raquel Gimeno Villanueva
Amparo Rubio Rubio
Mª Ainoa Mula Roig
Delegació de Casal
Astrid Gómez Andrés
Juan Ruiz Gázquez
Enrique J. Soriano Martínez
Juan Manuel Mateo Torrente Salvadora Mulero Pernia
Francisco José Hermosilla Romero
Sarai Gómez Andrés
Eva Ruiz Ortiz
Ester Alcaide Arnau
Delegació de Loteries
Dolores Gómez Burgos
Mireya Ruiz Ruiz
Marc J. Vizcaíno Gallardo
Carla Sánchez Cosín
Inés Gómez Juan
Sara Saavedra Carrasco
Hugo López Flor
Primer any a la Falla
Carmen Gómez Miguel
Gregorio Sabirón Martínez
Sara Ramiro Rovira
David Lopez Berzosa Juan García Rey
Delegació de Manteniment
Manuel Alberola Páez
Amadeo Blasco de Fez
Esther Alcaide Arnau
Vicente Gómez Tineo
Irma Sáez Gracia
Mara Martín Cosín
Delegació de Manteniment
Yolanda Alcaide Arnau
Tomás González García
Iriana Sáez Porras
Alvaro Andrés Martínez
Gelena Gomez Ferreres
Mariano Sánchez Sánchez
José Alcaide López
Francisco González Simón
Juan Salcedo García
Elena Mª García Martín
Sandra López Berzosa
Delegació de Manteniment
Bienvenida Alcázar Sánchez
Bernardo Gramaje Revert
Irene Salcedo Ruiz
Vicente Casañ Frejo
Fernando Calvo García
Fabri Córdoba Fernández
Andrés Alemany Ortiz
David Granell Martí
Mª Dolores Sampedro Soler
Yasmina Martí Lizandra
Omar Madrid Joli
Delegació de Manteniment
Rosita Alepuz
Rosana Guerrero Muñoz
Mariano Sánchez Sánchez
Laura García Martínez
Ramón García Baela
Francisco Bonaque Valderas
Francisco Alós Bono
Andrés Heredia Tovar
Paula Sánchez Saz
Omar Madrid Joli
Jennifer Bejar Gómez
Delegació de Manteniment
Gerardo Alós Bono
Francisco Hermosilla Romero
Paquita Sánchez
Marta Arnau Rodríguez
Yasmina Marti Lizandra
Giuseppe Mariani Marini
Antonia Amorós
Elsa Hermoso Díaz
Fermín Sanchis
Laura Clemente Del Molino
Aitor Soria Briones
Delegació de Manteniment
Mª Carmen Andrés Urquiza
Lola Hernández Pérez
Ana Mª Sancho Gaspar
Gregorio Sabirón Martín
Consuelo Andreu Lledó
Mercedes Hernández Ruiz
Edith Santibáñez Muñoz
Delegació de Manteniment
Anna Andujar Forner
Enrique Herrero López
Pepita Sanz Calza
Oscar Blasco de Fez
Emma Anreus López
Maruja Huguet
Eusebio Sanz Clemente
Delegació de Manteniment
Adoración Aparicio Rodríguez
Francisco Iniesta
Félix Sanz Piedra
Antonio Díaz Noverques
Recompenses INFANTILS
Sandra Bazataqui López Alba García Villar
FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT
Aida Beltran Prieto Leticia Bleda Valls
Omar Granell Martí
Ana Mª Arenas Chica
Ismael Jabani Cortés
Félix Sanz
Masclet de Diamants
Delegació de Manteniment
Rafi Arenas Chica
Rosario Jara Hernández
Francisco Sebastián Edo
Iván Codina Solsona
Julio Landete Serrano
Francesc Arnau Navarr0
Consuelo Jerez Hernández
Jesús Segovia Beltrán
Delegació de Transport
Marta Arnau Rodríguez
Manolita Jerez Hernández
Violeta Serrano Garrido
Masclet d’Or
Marta Arnau Rodríguez
Ana Gargallo Alcaide
Sonia Esteve López
Javier Pans Castillo
Aurora Arranz García
José Javier Jurado Gassó
Irma Serrano López
Delegació de Transport
Rafi Arranz García
Juan M. Lacomba Benito
María Sesé Galindo
Vicente Casañ Frejo Ruth Ballesteros Luna César González Ruiz
Constantino Martinez Orts
Jorge Rodríguez Tapia
Pepi Asunción Company
Mª Amparo Lacomba Benito
Yolanda Solsona Perelló
Masclet d’Argent
Delegació de Pirotècnia
Beatriz Badal Artero
Manuel Lacomba García
Aitor Soria Briones
Aitana del Rio Pastor
Rosana Guerrero Muñoz Vanesa García Rey
Sara Blasco Galdón
José Bosque Moliner
Asunción Balaguer Del Campo
David Landete Alcázar
Natalia Soria Briones
Eric Bayo Alcaide
Delegació de Pirotècnia
Ruth Ballesteros Luna
Angel Landete Serrano
Mª Angeles Soriano Péris
Paula Rovira Cayuela
Alberto Rodríguez Badal
Victor López Hermoso
Mireya Ruiz Ruiz
Esther Bosque Uviedo
Mª Luz Barriopedro
Julio Landete Serrano
Violeta Soriano
Delegació de Pirotècnia
Jennifer Béjar Gómez
Vicente Lara Brox
Rosa Tello
Francesc Arnau Navarro
Hilario Martínez Gómez
Victor Béjar Gómez
José Larios Ferrer
Ana Teruel
Masclet de Coure
Delegació d’Incidències
Peluquería Belinda
Mª Carmen Llamas
Paula Torres Gómez
Marc Muñoz Clemente
Enrique J. Soriano Martínez Anna Andujar Forner Noelia Sisternas Navarro
Laura Rosello Baena
Santiago Martínez Gómez
Enrique Belmonte Cayuela
José López Benavent
Patricia Torres Gómez
Vicente Pastor Muñoz
Delegació d’Incidències
Yaiza Belmonte Fernández
Sandra López Berzosa
Diego Torres Revert
Nayara Alpuente García
Miguel Angel Navarro Rodríguez
Aida Beltrán Prieto
Manuel López Burgos
Horno Trigo Y Miel
Delegació de Cavalcada
Ana Isabel Benavent González
María López García
Pilar Tristán Ruiz
Irene Blasco López
Juan Manuel Benedí Andreu
Urbano López García
Noelia Urrea Montolio
Delegació de Cavalcada
Yolanda Benito Biosca
José Manuel López García
Julián Uviedo Ferrer
Paquita Gascó Felipe
Raúl Benito Díaz
Régula López González
Araceli Uviedo Molina
Delegació de Cavalcada
Primo Berzosa López
Francisco López Méndez
Nerea Valderas Bonet
Bunyol de Brillants
Adriana Soliz Sampedro Gorka Tejero Martí
Francisco Arévalo Lérida
Recompenses MAJORS
Vicente Pastor Muñoz Yesica Marti Lozano
JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA
Nayara Alpuente García Alba Alvaro Perez
Rafaela Arranz García
Isabel Bixquert
Lola López Romera
Alberto Valera Casero
Mª Luz Martinez Martinez
Delegacío de Xarxes Socials
Carolina Blanco Rovira
Agustina Lorente García
Julia Valero Muñoz
Fca. Esquer Orellana
Aitana Vidal Guerrero Alma Morte Martínez Vega Blasco Blasco
Alberto Valera Casero
Amadeo Blasco De Fez
Rosario Lorenzo Fernández
Sandra Valero Santos
Ana Rebull Rebull
Delegació d’Igualtat
Oscar Blasco De Fez
Antonio Lozano Cebrián
Jesús Vaquer Sebastiá
Antonio Ochando Tuset
Cristina Rodríguez Díaz
Sarai Blasco Galdón
Adrián Luna García
Francisco Viana Dominguez
Delegació d’Activitats Diverses
Ángel J. Blasco López
Omar Madrid Joli
José Vizcaíno Jiménez
Bunyol de Fulles
Mª Eugenia Martínez Andrés
Irene Blasco López
Jesús Manrique López
Mª Dolores Zaballos García
Sarai Gomez Andres
Delegació d’Activitats Diverses
Pascual Blasco Pérez
Esther Mantecón Román
Mª Luz Zacarías Debón
Gregorio Guijarro Collado
Gregorio Guijarro Collado
Leticia Bleda Valls
Guseppe Mariani Marini
Gemma Zapater Doñate
Imma Garcera Lopez
Delegació de Festejos
Francisco Bonaque Valderas
Sonia Marques Herrera
Sauce
Carlos Benito Alcazar
Rosana Paul Sesé
Vicente Borrás Noguera
Yasmina Martí Lizandra
Ana Garcia Vizcaino
Delegació de Festejos
Francisco Borrás
Jessica Martí Lozano
Enric Cuenca Teruel
Elsa Hermoso Díaz
José Bosque Moliner
Mª Teresa Martín Gutiérrez
-13-
Jorge Manuel Sánchez El passat Divendres Sant es va celebrar a Sagunt
Xulla, xulles I xuletes
El tio Les Valls: CrOnica del succEs
Arnau Alcaide “Ahh! Migdia i ja es respira la torrà nocturna a la platja, beneït Sant Joan”, s’escolta pels carrers de Sagunt. Solstici d’estiu, “sí senyor, carrega la cistella” sona pels súpers. El Xulla s’ompli de joves, i no tan joves -alguns ja no tenen edat d’assaltar mig-legalment el recinte per jugar a futbol- i l’amo del
l’esperada processó de Divendres Sant, en la que tots els participants acudeixen amb la vestimenta tradicional, la vesta i el capirot. Tot començava, com era habitual, en l’ermita de la Sang a les 20 hores de la vesprada. Primer eixia la confraria capitana, “Vergessita
Reshulona”,
seguida
de
“Yisucrist,
dona’ns Maria” y “Estop Dones”, entre d’altres. Justament,
en
aquesta
última
es
va
produir
l’anècdota de la Setmana Santa. Durant la pujada pel carrer Pacheco es va produir un rebombori arreu del descobriment, per part d’un home de la confraria, d’un grup de dones que processava aprofitant l’amagatall de la vestimenta. L’home, que resultava ser un militant d’España 2000, va declarar: “Descubrí a una de las mujeres porque su pecho abultaba más de lo normal, y porque era de una estatura baja”. Després de l’incident afegia:
bar contempla l’horitzó per veure si
Arnau Alcaide
“Desde luego, qué falta de respeto a la Mayoralía, la
arriba emigrant de camí a l’Àfrica abans
cofradía, la Iglesia y a nuestra Patria”.
d’hora alguna avem consumidora. On sí
Una família de Les Valls s’acostava per la
s’espera més afluència durant tot el dia
passarel·la de fusta entre exclamacions
Immediatament, un grup d’homes de la confraria van
és a Mercadona, omplint les cistelles de
del marit: “Xe, però açò què és? Està
expulsar agressivament a les quatre dones fora de
xulles Roig, “del terreno, sense gluten”,
ple”, deia aquell gentleman, amb pinta
l’espectacle amb l’aplaudiment de fons de la gent
com s’anunciava als cartells publicitaris
d’homme de bar de Les Valls. Es podia
que va contemplar “aquella desagradable escena”.
durant els darrers dies.
detectar que aquell home era purament de Les Valls per com s’havien amargat
Però no tot és festa al Sant Joan, les
les cares dels presents a la platja del Port
insolacions patides per les persones
de Sagunt: l’obertura vocàlica causava
amb calvície durant les hores de més
contraccions increïbles dels músculs
exposició solar fan que el nombre de
facials dels porteños, que semblaven a
protestes
augmente,
punt d’esclatar per la sonoritat de les
és la conclusió de l’informe de dades
paraules, com si es tractès del vidre
estadístiques del servei Especials B
i l’agudesa del so. Mentre la família
de El Econòmico (grup també conegut
transcorre
per Becaris d’Estiu).
a
l’ajuntament
la
passarel·la,
el
nostre
No es sap si és
gentleman va començant a trobar-li
vinculant amb les insolacions, però la
més pegues a la proposta pel Sant Joan
campanya publicitària de Mercadona per
de la seua dona. “L’arena esta s’apega
a la festivitat estival ha desencadenat
com el dimoni, teníem que haver anat a
polèmica entre alguns consumidors;
Almardà”, gemega, però la seua inèrcia
han entregat un comunicat signat a
a la protesta s’esvaeix ràpidament amb
l’ajuntament argumentant un “ús falaç de
una mirada fulminant de la dona a la
la política sense gluten dut a l’extrem”,
mitja volta, “¿a qui anava a convéncer
però el conflicte ha estat saldat amb les
l’argument de les pedres?”, confessa
paraules de l’alcalde Quico Fernández:
que pensà.
“si està en valencià, no tenen gluten” espetava durant el ple aquesta vesprada.
En aquell moment el marit entropessà,
No es sap si trascendirà la polèmica,
diguen-li casualitat o causalitat, però
però durant l’acte s’han escoltat càntics
si com d’un xiquet es tractara, allà
d’ “alcalde quatribarrat”. L’alcalde vestia
mateix començaren els bramits entre la vergonya de la resta de familiars, que
un banyador amb la senyera i urgia el ple a la seua fi o l’instava a traslladar-se a
Arnau Alcaide
del col·lectiu,
alias
escamparen per no escoltar-lo. Així
considera
que
foren els brams que arribà la policia
marsellesa que es popularitzà el 2014
“l’ajuntament no té cor, perquè deixa
que patrullava la platja; jo, que ho veia
de Sagunt ha descobert que el Col·lectiu
i que tractava de recuperar per a la
lloc a l’alquohol i no a l’amor”, les
assegut a l’arena, no podia creure la mala
de Joves Enamorats de Sagunt, una
celebració de la festivitat local durant la
declaracions en vers de l’entrevistat
sort d’aquell home. Cridava en direcció a
iniciativa del jovent de la comarca, havia
nit de Sant Joan.
alçaren tant crítiques de cursi com elogis
la mar com un boig, pres per la ràbia, i
entre els vianants.
els agents -que l’escoltaren dir de todo,
El Col·lectiu de Joves Enamorats havia
Alfredo,
copiat aquesta iniciativa d’una moda
enamoradissimo,
L’equip d’investigació de l’ajuntament
“altres arenes”.
planificat enviar missatges d’amor a la
un
xic
segons l’informe- l’identificaren com a
mar en botelles de vidre, concretament
L’ajuntament ha redactat un informe al
la nit de Sant Joan a la platja del Port de
qual explica els perills de la celebració
Les
lamenten
problema enlloc de com a víctima de la
Sagunt. Aquest fet ha pres l’ajuntament
d’aquest
tractar
l’incident amb el col·lectiu però felicitan
mala sort. I finalment, quan la resta de
per sorpresa perquè consideren que la
de justificar la prohibició, entre els
la ràpida actuació de l’ajuntament, ja que,
familiars tornava buscant el desafortunat,
iniciativa podria resultar perillosa per a la
motius destaca la falta de lluminositat
consideren, “la seguretat és el primer”.
aquest ja estava de camí a la comissaria
ciutadania en ús de les platges.
i l’exposició a talls del vidre, en cas
Algunes façanes dels edificis de la
per a ser interrogat pels motius d’aquell
que alguna botella es trenquès, per als
urbanització Ciudamar han penjat cartells
escàndol.
banyistes.
de “STFU CURSIS”.
esdeveniment
per
-14-
associacions
de veïns
UNA FAMÍLIA CONTRACTA ELS SERVEIS D’UN “COMUNITY MANAGER” PER A CONTROLAR LES XARXES SOCIALS DELS SEUS FILLS Carles López Cerezuela
LA NOVA MODA DE TALLAR PER INSTAGRAM FA FUROR ENTRE ELS JOVES DE LA COMARCA
Una família del Camp de Morvedre ha contractat els serveis d’una empresa especialista en xarxes socials per a controlar els comptes dels seus fills. En
Carles López Cerezuela
declaracions a La Traca el pare ha volgut aclarir que: “treballant els dos i amb tres fills en edat adolescent era impossible fer un seguiment de totes
La xarxa de fotografia Instagram s’ha omplert aquests dies de “cortes de manga, peinetas y lenguas burlesca”. El motiu és la nova moda de tallar a través d’ Instagram amb la teua parella. El que va comen çar sent un joc en el que un xic va ficar una “peineta” i va etiquetar a la seua xica
les xarxes socials dels nostres fills, per la qual cosa vam decidir acudir als serveis d’un professional”. D’aquesta manera, l’empresa s’encarrega de monitoritzar i aconsellar els millors usos de les xarxes socials als tres fills de la família de 18, 16 i 13 anys respectivament. També s’encarrega de
Carles López Cerezue
per a dir-li que la deixava s’ha convertit en tota una competició de fotos en la xarxa social. Desenes de joves de la comarca han trobat en aquest mètode la forma idea de deixar a les seues parelles i la creativ itat no té
ficar “m’agrada” en totes les fotos d’Instagram, filtrar les amistats i vigilar l’Snapchat amb presses de pantalla per a oferir mostres
límits, cada foto sembla més original que l’anterior amb la qual
als pares. Els serveis s’ofereixen en modalitat bàsica o premium
previst realitzar una exposició titulada “No et talles” en la Casa
amb classes personalitzades per als fills.
del Port de Sagunt.
cosa està
de Cultura
da cadena de ix des d’una conegu rge so a tiv cia ini sa Una curio ua roba caducarà als en l’Epicentre. La se r bri d’o a ab ac e qu roba da on la comprares ser retornada a la ten sis mesos i haurà de scompte en la roba antiga et faran un de on per la teua roba facilitar el canvi cional sorgeix per a mo pro ya an mp ca nova. La rtar roba d’estiu per ja que es permet po tiu es a rn ive d’h ari d’arm sos es molt de temps rn i viceversa. “Sis me a comprar roba d’hive e les modes canvien tenint en compte qu per a la roba hui dia nar una solució r això hem intentat do Pe id. ràp s mé da ga cada ve a des d’una perspectiv de la nostra comarca es jov les i es jov als innovadora”.
Carles López Ce
rezuela
Segons una nota
de premsa de la discoteca “Plan B”, a partir del dissabte canvia rà la seua polít ica de dret d’ad missió. A partir d’aquest cap de setmana les pe rsones amb un smartphone de gama baixa no podran entrar a la discoteca. Se gons un portaveu de la coneguda zo na d’oci: “busqu em un públic més selecte, ens ce ntrem en el tip us iPhone o S6, en cara que no de scartem els P8 de Huawei, el que no anem a consentir son eixos clon s xinesos que freqüenten el botellot”
anteriorment per la marca establerta tre ba ble ssi po im a l Quan semblav Moro, una alumna de artístic del Clot del rat lle txi ba l de t ian una estud a foto marca de cors en un guit deixar la nova se on ac ha an Ju Jorge i 8.985 345 foren “rosa palo” 7 cors dels quals 12. d’Instagram en 35.43 ional. El millor de tot del color roig tradic r se n va ta res La blau celeste. sense saber-ho iant el va aconseguir és que la jove estud les seues java una “selfie” amb ja que simplement pu va voler r la notícia la jove no amigues. Al conèixe a cosa que per a ella és “un fer declaracions ja
FERIDA AL CAURE-LI UN MUNTÓ DE ROBA DESPRÉS DE DIR: “NO TINC RES PER A FICAR-ME”
la
“PLAN B” NO D ENTRAR A LA G EIXARÀ A M B S M A RT P H E N T G A M A BA I X A O N E D E
la
habitual”.
L A R O BA D E L’EPICENTRE CA D U CA R À A L S SIS MESOS Carles López Cerezue
ES UNA ALUMNA DE L’I ORD C È R L E T A B N A U J E J O RG S EN UNA R O C E D L A C R A M O C FOTO D’INSTAGRAM
Carles López Cerezuela Una estudiant de l’institut Eduardo Merello ha sigut hospitalitzada amb pronòstic lleu al caure-li damunt un muntó de roba just al moment que cridava: “no tinc res per a ficar-me”. La roba estava amuntonada a l’armari i es desplomà al falla l’equilibri de la part central, composada per 56 pantalons i 78 bruses. La mare en escoltar el soroll acudí alarmada dient “no et ficaràs tota la roba que tens”, però es trobà a la filla coberta de cintura per avall amb l’enorme muntó de roba. Per sort pugué respirar i ser rescatada pels bombers, qui la traslladaren a la “mini-Fe” on es recupera de l’ensurt.
L’INSTITUT CAMP DE MORVED RE INAUGURA EL GOOD MONDAY QUE PERMETRÀ PUJAR UN 30% LA NOTA DE CADA EXAMEN QUE SIGA EN DI LLUNS Carles López Cerezuela Dins de la celebració del 50 aniversari de l’Institut Camp de Morvedre apareix una nova iniciativa des del punt de vista pedagògic. Es tracta del Good Monday que permet pujar un 30% la nota que es trag a en els exàmens que siguen en dilluns. El Cap d’Estudis del Centre ha dec dels dilluns i de la caiguda del
larat que “som coneixedors de
rendiment escolar que es produe
la duresa
ix aquest dia de la setmana, especialme nt en els professors que correge ixen de mala llet per la qual cosa pen sem que els Good Monday pot ser un incentiu per a matricular-se en el nostre centre”. El Good Mon day podria estendre’s a la resta d’Instituts de la comarca després d’exper imentar-se amb èxit en l’IES Camp de Mor vedre.
-15-
DENUNCIEN LA DESAPARICIÓ L DE LA SEUA FILLA AA NO PUJAR CAP FOTROES IT HO L’INSTAGRAM EN HU Carles López Cerezue
la
en la desaparició Jorge Juan denunciar tut sti l’In de a mn alu . Els pares d’una p “selfie” en huit hores que no havia pujat ca ar rov mp co al a fill stra de la seua a cosa li passa a la no és molt estrany, algun i, ma t ssa pa via ha “Açò no . moments de confusió durant els primers re ma la rà cla de a”, fill “li havia passat per aregué i al·legà que Finalment la xica ap necessitava ua parella perquè els Lowi les dades a la se e tenia 23 cap “selfie”, però qu més i no pugué pujar iFi”. jar en quan agafés W fotos pendents de pu
Membres de la família Moreno Veres -parents de Carceller- ens van explicar alguns aspectes inèdits de l’infortunat protagonista. Vicent Miguel Carceller formava matrimoni amb Dolors Ibáñez Chovi, que va morir el 1928. Es va casar en noves núpcies amb Francesca Veres Marín, aportant a la unitat familiar a Vicent, el seu fill de 10 anys que va morir el 1930 ofegat en una banyera. La nova parella va tenir una filla, Paquitina. Vivien en el carrer d’Alfredo Calderón (actual de Correus) nº 14, al costat del baix on es trobava la botiga d’articles de pell de Vicent Fos, coneguda per la del Cocodril. A uns metres, en el nº 8, es trobava el cafè i restaurant La Democracia títol que va canviar per Imperio després de la guerra civil. En els primers moments de postguerra Carceller no va tractar de fugir. Amb prou feines eixia de casa. Malgrat les recomanacions que li feien els seus amics respecte a les possibles represàlies ell sempre repetia que no tenia por perquè mai s’havia tacat les mans de sang. Però els comentaris que ja arribaven eren preocupants. Un confident li va dir que estava en la relació dels cercats i que era imminent la seua detenció. 1 Segons consta en el Sumari Carceller es va desfer de totes les publicacions comprometedores que es trobaven al seu despatx, diferents obres republicanes, volums enquadernats de les revistes de l’editorial i el seu arxiu personal. Segons les seues pròpies declaracions es va ocultar en dos domicilis, l’últim a casa d’Emília Veres ClaverMarch, vídua, que vivia al carrer de l’Ambaixador Vich, nº 20, 2a porta, enfront del forn de San Antonio -encara existeix el rètol-. I allí va romandre ocult una mica més de dos mesos. Possiblement, una espiada anònima va fer que la policia es presentara el 16 de juny en el citat domicili i el detingueren. En eixe moment es trobava sol a casa. Qui va ser el delator? Sempre quedarà l’enigma. Posteriorment, els fets es van precipitar. Després de la detenció i primers interrogatoris va ser conduït a la Presó Cel·lular de València. El professor Antonio Laguna descriu amb detall documental el procés, la condemna promulgada pel Consell de Guerra, la confiscació dels seus béns i l’afusellament posterior: (…) en el atardecer del día 28 de junio, en la misma saca en que se encontraban, entre otros, el líder socialista Isidro Escandell Úbeda, el dibujante y colaborador de sus publicaciones, Carlos Gómez Carrera “Bluff”, el escultor Alfredo Torán Olmos y el artista Alfredo Gomis Vidal, Vicente Miguel Carceller fue fusilado en el “Terrer de Paterna” y su cuerpo lanzado a una fosa común del cementerio de este pueblo. 2 Ens semblen prou reveladores de les condicions a les presons i de la naturalesa última del règim franquista aquestes paraules: Alfredo Gomis Vidal (Valencia, 1911), tras permanecer más de un año en el taller de artes plásticas de la prisión fue fusilado en Paterna (…) y el mismo final tuvo Alfredo Torán, quien, durante el internamiento fue reiteradamente torturado, hasta el punto de intentar quitarse la vida golpeándose la cabeza contra las paredes de la prisión. También fue condenado a muerte y fusilado el caricaturista Bluff, al ser considerado de “inteligencia satánica”. 3 Francesca va saber el dia de l’execució. Ella, amb el seu xofer, va acudir a Paterna però no la van deixar passar. Va romandre en la distància i va sentir diferents trets. Instants després va dir: Ja no n›hi ha res a fer, tot ha acabat, ens podem anar! Carceller deixava d’existir als 50 anys d’edat. Havia nascut un 22 de març de 1890. Cuant em muiga no vullc que s’anrecorden de mi (sic), deia en una entrevista de La Chala del 13 de setembre de 1930.
dez Quico Fernàn pu en se ltura Ja descansa a rsones s’oblid qui de les pe ia a l’alcald quan arriba JM. Tarazona educat Fou regidor ió mai parlà que d’educac clausurà. Conservatori que la UNED i Ximo Puig va fugir De Morella ia no fa vent que a Valènc el perruquí. que li vole
Mentrestant la pressió a Francesca Veres es feia cada vegada més evident. Li envaïen les multes i va haver de malvendre moltes de les seues propietats. Cal tenir en compte que Carceller va ser un empresari d’èxit i posseïa o participava en molts negocis a banda de l’editorial: Teatre Serrano, Nostre Teatre, Cinema Metropol, Tapicerías Valencia, els xalets de la urbanització de La Canyada, etc. Francesca va apel·lar a tots els estaments del règim, fins i tot es va desplaçar a Madrid, amb la seua filleta -que llavors comptava amb 10 anys-, amb la finalitat de paralitzar la sagnia de sancions i confiscació dels seus béns. Tot va ser en va. Fins i tot va argumentar que ella era catòlica i que Vicentín, el fill de Carceller, producte del seu anterior matrimoni, va anar a un col·legi religiós. Qüestions que també va esgrimir Camil Veres Claver-March, cosí polític de Carceller, davant aquest col·legi i demanant audiència amb un alt càrrec del règim a Madrid. Sense resultat tot açò -al contrari, la condemna estava prevista, fins i tot va avançar-se l’afussellament- sembla que l’església catòlica també s’havia desentès de l’assumpte. El passat anticlerical de Carceller va ser una llosa insalvable davant qualsevol petició de clemència. Al seu domicili del carrer de Correus encara conservava algunes obres i diversos objectes que es trobaven al despatx. Quan va morir Francesca quasi tot es va perdre definitivament. La família Veres va arreplegar alguns dels pocs vestigis que es conserven, el seu buró o taula de treball, un arxivador, un plat de ceràmica amb l’efígie del mestre Serrano, un exemplar del diccionari castellà-valencià de Martí Gadea –en el seu llom de pell romanen gravades les inicials V.M.C.-, alguns llibres amb la seua signatura estampillada a manera de ex libris i poc més. Anys després Emília Veres va realitzar unes obres al seu domicili. En eliminar la vella cuina econòmica que es trobava en desús va trobar en el seu interior la que seria una prova comprometedora: l’encuny de la perseguida editorial i algun objecte relacionat que Carceller havia amagat. Sorpresos i espantats per la troballa immediatament es van desfer de tot. Passats els anys l’immoble d’Ambaixador Vich, l’últim estatge de Carceller en llibertat, va romandre sense veïns. Després va ser rehabilitat. Paral·lelisme amb el nostre protagonista que durant dècades va caure en l’oblit. Perquè últimament la història ha fet justícia i la seua figura és recordada i, a poc a poc, restaurada. Hem estat a Paterna, últim trajecte en vida. Cerquem l’abandonat mur de tir en l’anomenat terrer, un lloc envoltat de pins, romaní i enyorança. Encara podem contemplar una corona de flors seques vestigi de l’últim homenatge a tots els republicans afusellats. Al cementeri d’aquesta localitat roman el nínxol nº 262. 4 En una artística làpida modernista es troba gravat: Vicente Miguel Carceller. 28 de junio de 1940. Tu esposa e hija con el más fervoroso cariño.
1. El 10 de juny de 1939 es feia pública la diligència “para localizar y poner a disposición de esta Brigada [Militar] a los colaboradores del soez, obsceno e impúdico semanario valenciano, La Traca, que se distinguió siempre por sus campañas anticlericales, antipatrióticas y difamatorias…” (Antonio Laguna, Carceller. El éxito trágico del editor de la Traca. Editorial El Nadir. 2015, pàg. 161). 2. Laguna, obra citada, pàg. 171. 3. Juan Ángel Blasco Carrascosa. La escultura valenciana en la Segunda República. Ajuntament de València. 1988, pàg. 118-119. 4. Tramada 2a del bloc 102, 2n quadre.
ispín Francisco Cr rlar de nt po m pa De morts vive , “Zombieland” benvinguts a r. ta en es tornà a pr que aquest es a Yogur de Fres ya ssen dors Eren joves di GENER que fugien en llers. r llibrets fa perseguits pe Falla Presidents de ons, faixa i calç Qui portaven ll amb orgu ara llueixen ors. i precioses fl banda, pintes
ález Manuel Gonz mni tenia so un et Aquest senyor trat ís li ha frus que Comprom à. t pel Pantal quan l’ha tira Cultura Delegació de ada caixa prepar Ja la teniu la xalada, quen aquesta que quan llis ldada. la cara esca us deixaran Play-Backs Delegació de el jurat Ja descansa g, càsting llar després d’un t. ta molt comen que ha sigut
proveïdor de roba a l’exèrcit Franquista. Amb aquests avals Pertegás
Durant 26 anys fou l’Alma Mater de La Codorniz, després de la seua
va sortir de la presó i continuà dibuixant tebeos amb el pseudònim
mort la revista entrà declivi fins la definitiva desaparició.
de Henri, acabant la seua carrera com a pintor de prou èxit. Enrique Martínez Echevarría, Echea, nasqué a Madrid en 1884 i fou un gran dibuixant, del que es
morí en 1959. Genial dibuixant de vinyetes i historietes. Echea fou un
desconeix tot sobre la seua vida. No sabem a certesa on ni quan va
dels més importants dibuixants d’humor. El seu talent fou recollit a
nàixer, ni tan sols si el seu nom era Modesto, alguns estudiosos del
les revistes més importants d’Espanya i de l’estranger. Fou un actiu
seu treball li atribueixen el nom de Gregorio. A principis del segle XX,
aglutinador de la defensa d’humoristes gràfics, comptà amb grans
ja firmava els seus dibuixos a la revista Monos. Fou un clàssic en el
amistats com la de Picasso o Joan Gris, fou defensor de la República
TBO de la seua primera època. Col·laborà a infinitat de revistes, entre
Espanyola i la defensà amb el seu talent i les seues llapisseres.
elles La Esquella de la Torratxa en Barcelona, sent el seu treball més
Iniciada la Guerra Civil es traslladà a València, sent un altre bastió
important i compromès per a ell, el realitzat per a la revista La Traca.
de la revista La Traca. Després de la guerra fou empresonat. Es
Modesto Méndez Álvarez,
curiós que mentre a València se li buscava i declarava en rebel·lia, Fou un dibuixant inconformista, sicalíptic, anticlerical, que es creà
Enrique estava detingut a Madrid i dibuixava per al periòdic carcerari
molts enemics amb els seus treballs humorístics. Es diu, que quan
Redención.
fou presa Barcelona, fugí cap a València, allí fou capturat i afusellat Lamberto Ortiz Torrero. Lamber
estat repressiu de caça i captura contra els seus adversaris polítics,
l’any 1939. Aquestes dades sobre la seua vida i mort, son meres
Quan sortí de la presó, Echea es trobà sense amics i sense treball,
militars i intel·lectuals. En aquests últims s’inclouen als que difonien
suposicions que no podem contrastar, malgrat d’haver buscat
fins que fou socorregut pel seu antic diari, ABC.
en premsa el seu antifeixisme i es tacaren les mans amb carbonet,
intensament molts investigadors. El que no és llegenda, és la seua
Havent transcorregut més de 75 anys des de que tingué lloc la fi de
pintura o tinta. Una de les primeres ordres que s’executaren a
obra genial per a les noves generacions.
la Guerra Civil Española, un grup de valencians està recuperant la
València fou contra La Traca, als seus redactors i dibuixants. Alguns
memòria de La Traca. La Traca fou la revista satírica més important
col·laboradors no fiant-se de les seues promeses, alguns d’ells
Jose Soriano Izquierdo, nasqué a València un dia tan significatiu
mateixa edat, 50 anys. Carceller el nombrà director de l’última
del nostre país què s’edità en temps de la República i a més era
escaparen a França i d’altres a estats americans. Els que quedaren
per a un republicà com fou el 14 d’abril, encara que de l’any 1908.
etapa de La Traca. Acabada la guerra es detingut i traslladat en
valenciana. Aquest grup d’investigadors no sols la estan recuperant
foren capturats, interrogats i torturats per a que desvetllaren
En 1926 se’n va anar a viure a Barcelona on es realitzà com dibuixant
un estat físic lamentable, ja que patia immobilitat de les seues
de l’oblit on l’havien aparcat les forces reaccionaries, sinó que a més
quelcom “conjura judeo-masónica”, així com els noms de tots els
d’historietes en les principals capçaleres humorístiques com: TBO,
extremitats inferiors, el que no va impedir que fora interrogat amb
també estan rescatant la biografia del seu editor i col·laboradors
col·laboradors d’aquesta revista humorística.
revista infantil i les revistes per a adults La Esquella de Torratxa, o
crueltat per a que digués els noms dels autèntics col·laboradors de
Enrique Gramaje Juan, fou cunyat de Vicent Miquel Carceller per part de la seua primera muller Dolores Ibáñez, ambdós tenien la
tristament represaliats per l’exèrcit victoriós.
Papitú. Des de Barcelona col·laborava amb La Traca. Iniciada la
la seua revista, quan fou empresonat a la presó Model de València.
Per això el Jutge Instructor creà un “Procedimiento Sumarísimo de
Guerra Civil es trasllada a València, des d’on continua col·laborant
Després d’un interrogatori va morir segons consta a l’informe el 15
La revista es va fer mítica per una sèrie d’esdeveniments que ara
Urgencia”, que inclogué a l’últim director de La Traca, Juan Gramaje,
amb La Traca i altres revistes antifeixistes. Açò fa que s’amagués
de desembre de 1939 per “embolia cerebral” en nota dirigida pel
relatarem: el 15 de novembre de 1884 aparegué el que fou el seu
al president de la editorial, Vicent Miquel Carceller, i als dibuixants
(acabada la guerra) a Andalusia, a la fira itinerant propietat d’un
metge d’infermeria Leopoldo Calleja a l’Auditor de Guerra. És curiós
primer número amb el nom de “Semanari pa la chent de tro”. La
més representatius, així com a algun redactor de la emblemàtica
oncle seu.
observar els llistats de les defuncions, una relació molt elevada
capçalera era una traca que eixia del “Polvorí de Paterna” (on es
revista. En aquest procediment el Jutge Instructor aixecava un acta
trobava la redacció) i arribava fins al Micalet. El seu creador i director
que deia: “Los agentes de esta Brigada Político Social”… “procederán a
Juan Puerto, propietari de Editorial Valenciana, el contracta com
Aquestes defuncions corresponien a persones en plenitud de la
fou Manuel Lluch i Soler (25 anys) i el cap de redacció Lluís Cebrian
la localización de cuantos pudieran, deteniéndolos para la instrucción
dibuixant i poc després com editor de la seua important empresa,
seua vida, joves que curiosament moriran als o després del cruels
i Mezquita, ambdós imprimiren un estil mordaç àcid i utilitzaren la
del oportuno atestado, designándose como instructor del mismo al
que edita capçaleres com: Jaimito, Pumb, Roberto Alcazar y Pedrín,
interrogatoris.
sàtira costumista amb genial mestratge, amb tal do que Manuel Lluch
agente Máximo Placer”.
El Guerrero del Antifaz, entre altres.
del morts obeeixen a infarts, mort natural o embòlies cerebrals.
hagué de sofrir quantioses multes, empresonaments i continues
Jose María Carnicero, Carnicero, nasqué a Madrid en 1911i es
suspensions de la seua revista fins la desaparició en abril de 1888.
Seguint els noms dels seus col·laboradors més significatius hem
Fou director de la revista fallera El Coet durant 30 anys, dissenyà
traslladà a València en gener de 1937, on treballà a El Mercantil
Un any abans, La Traca concedí els primers premis que s’atorgaven
trobat:
i realitzà falles, estant vinculat a aquest món durant tota la seua
Valenciano i a La Traca. Aquest important dibuixant em tenia
vida. Soriano Izquierdo utilitzà segons les circumstàncies polítiques
descol·locat des de que aní familiaritzant-me amb l’estil de Bluff.
José Suau, signava com SUAU, pertanyia al Partit Comunista i va eixir
diferents pseudònims, el més conegut fou Ley, encara que també
Alguns investigadors consideraven que era un altre pseudònim que
d’Espanya creuant els Pirineus. Després de passar per camps de
utilitzà: Ele, Pepe, Sor, Izquierdo.
Carlos Gómes utilitzava al seu treball, i encara que les caricatures i
al món de les falles, no podent continuar amb tant prestigiós estímul per la desaparició governativa de la prestigiosa revista. Manuel Lluch i Soler morí amb 35 anys i malgrat la seua joventut, fou
concentració, s’instal·là a Toulouse, allí col.laborà i dirigí les mostres
molt el que donà al món faller i a la cultura valenciana.
internacionals que es feien a França amb l’eslògan Dibujantes
Al 1942 José Soriano Izquiero i Emilio Panach Ramos, crearen una
ninots no encaixaven en la meua apreciació de que foren la mateixa
Españoles en el Exilio.
col·lecció de tebeos apaïsats, dibuixant tres cadascú amb el títol
persona, em resultaven més estàtics que els que realitzava Bluff,
de Míster Bluff, com homenatge al dibuixant Carlos Gómez Carrera,
aquest a les seues vinyetes reflectia un moviment molt envejable,
l’estil de la firma si em convencien, cert és que el dibuix dels seus
Al 1909 ixqué de nou als quioscs administrada per una altra direcció, però el seu contingut no tenia res a vore amb l’anterior línia i fracassà
Enrique Pertegás, fou un important dibuixant i pintor i un talismà
alies Bluff, afusellat pel comandament del General Franco.
pel contrari, els de Carnicero resulten més estàtics. Quan vaig
a l’intent.
per a l’editorial Carceller fins poc abans del “Alzamiento Militar”. La
José Soriano Izquierdo fou un dels grans dibuixants que ha tingut
llegir la sentència de mort que m’envià la seua filla Olivia (la filla
seua llegenda diu d’ell que amb la victòria feixista es va amagar
València. Un carrer Valencià recorda el seu nom.
de Bluff), vaig descobrir per sorpresa que a la mateixa es trobaven:
Vicent Miquel Carceller fundà la Editorial Carceller l’any 1909. En
amb els pseudònims: Tramus, Sade, Marques de Sade i Fersal. La
desembre de 1911 és quan la revista torna amb una capçalera nova,
realitat es que fou detingut acabada la guerra i engrossí el sumari
Fernando Perdiguero Camps, nasqué a una illa de Filipines el
Carnicero, qui va córrer millor fortuna, sent condemnat a 30 anys
La Nova Traca, Carceller col·labora en la seua difusió junt a Fèlix
7470, destinat a tots els redactor de La Traca. A les seues primeres
mateix any que Espanya perdé la colònia, 1898. La seua família es
de reclusió major. La meua sospita es feu realitat, no podien ser
Azzati, director de El Pueblo. En octubre de 1912 compra la capçalera
declaracions Pertegás manifestà que deixà de treballar per a
traslladà a Madrid, on anà obrint-se pas com a dibuixant d’humor
la mateixa persona. Després vaig saber que la seua condemna fou
de la revista, però fins que Carceller no te la edat oportuna (25 anys)
Carceller, en vore el gir que prenia l’Editorial i que a l’actualitat es
a les revistes i diaris més importants d’Espanya. El seu compromís
reduïda fins l’any 1943, on fou desterrat a Badalona (Barcelona), des
no pot encarregar-se de la seua direcció, per això se fan càrrec de la
trobava pintant un quadre de “su Excelencia el Generalísimo”, per
amb la República el feu objectiu dels colpistes, que un cop
d’on treballà en cartells cinematogràfics de forma anònima fins que
revista diversos directors. Carceller imposa a aquest mitjà un esperit
encàrrec de l’Editorial Guerri.
guanyada la guerra fou capturat i condemnat a mort, condemna que
va ser requerit pels estudis d’animació “Balet y Blay” com tercer
afortunadament per a la seua vida i la història de l’humor espanyol,
cap d’animació al primer llargmetratge espanyol, “Garbancito de la
li fou commutada.
Mancha”. Morí en 1950 amb tan sols 38 anys.
Carlos Gómez Carrera Bluff, el editor Carceller i també José María
de llibertat i un republicanisme anticlerical i eròtic. En 1916 part del seu equip de redacció entre els que es troba el seu ex-director i
Enrique Pertegás comptà amb el recolzament d’importants
soci José Calpe, no estant d’acord amb la vulgaritat del llenguatge
personatges defensors i participants del “Golpe Militar” que avalaren
que s’imposa al setmanari, abandonen a Carceller i editen una altra
la seua conducta politicosocial: D. José Luis Corbin, Jefe de Falange
Al principi de ser indultat sofrí el menyspreu i la penúria, fins
Carlos Gómes Carrera, Bluff, aquest important dibuixant, i per a mi
revista paral.lela encapçalada amb el títol de “La Matraca, Semanari
Española que residia a Saragossa, i D. José Cervera Aviñó, Jefe
que Álvaro de la Iglesia ek recupera per a la revista La Codorniz.
un dels més importants del segle XX, qui tal vegada junt a Méndez
pa la chent de tro”, amb un contingut menys groller que el de La
de propaganda de la Compañía Cifesa. També fou decisiu l’aval
Perdiguero que signava fins a la fi de la guerra com Menda, hagué
Álvarez varen ser els primers dibuixants assassinats en “época de
Traca. Carceller no li dóna importància a aquesta deserció i continua
que proporcionà el propietari de la camiseria Quilis (València),
de presentar els seus treballs de forma anònima amb un sense fi
paz” per un govern que no li agradà que hagueren fet humor de les
amb la seua línia editorial. La Matraca sols durà 19 números. És al
de pseudònims: Zero, Hache, Moon, Soon o Tiner. En definitiva
1924 amb la dictadura de Primo de Rivera quan suspesa per un
Fernando Perdiguero fou un altre gran de l’humor gràfic
període indefinit, fins arribada la 2a República en 1931. Carceller, durant aquest període de suspensió, continuà publicant amb altres noms: primer com La Sombra, i quan aquest setmanari fou
seues persones.
que com altres mamà talent de la “Escola Carceller”, per
Mentre escric aquesta mini biografia em ve al cap la matança de
això fou represaliat, encara que feliçment no s’acomplí la
Charlie Hebdo, aquells dibuixants que varen ser assassinats per
condemna.
dibuixar en llibertat i que grups sectaris al no agradar-li els seus treballs, els eliminaren amb el raonament de les armes.
suprimit per els mateixos motius de censura governamental que La Traca, trau una nova revista, La Chala, què s’imprimeix a Castelló. La
Carlos Gómez Carrera nasqué en 1903 a Madrid. Sempre volgué ser
Chala reflectia un estil eròtic i costumista. Tingué continuïtat fins 1938.
dibuixant d’humor, pel que s’obsessionà amb aquest treball des de menut. Els seus primers treballs que posseeixo daten de 1922, el seu
El 21 d’abril de 1931, La Traca agreix l’acceptació per part del públic, i
humor a mi m’emociona, per la simplicitat del seu dibuix, la facilitat
revela que s’imprimeixen cent mil exemplars en valencià i altres cent
de moviment que imprimeix a les seues vinyetes i l’economia del
mil en castellà, dels que 70.000 van a Barcelona. Temps després es
text per crear una obra que no deixa a ningú indiferent. Dibuixà amb
van assolir tirades de 500.000 exemplars, inusual per a qualsevol
Carceller a La Sombra, La Chala y La Traca. Aquesta revista va unida
mitjà de comunicació imprès a la seua època. Aquestes pinzellades
a la seua grandesa i trist final com dibuixant i com persona. Bluff
sobre aquesta revista, encara que la fan important, no fou sinó el
arribà a València des de Madrid amb una fama que li precedia pels
seu tràgic destí qui la encimbellà cap a la sua mítica llegenda.
seus treballs, entre altres, a revistes com Gutiérrez, Estampa i al diari La Libertad, del que fou el seu dibuixant més emblemàtic i pel que
Francesc Arnau em convidà a escriure alguna cosa sobre La
Franco donà ordre de cerca.
Traca per al llibret de la Falla Eduardo Merello. Pensant que altres companys anaven a parlar d’aquesta mítica revista, he volgut no
Acabada la guerra, es captura i empresonat a la presó Model de
repetir la mateixa història i contar unes breus biografies dels seus
València, des d’on és obligat a dibuixar al periòdic carcerari la
dibuixants represaliats, un cop acabada la cruel Guerra Civil i aclarir
Redención. Dos historietes que ell havia dibuixat i publicat al menys
una sèrie de conceptes erronis que de les seues persones s’han
nou anys abans són decisòries per a ser jutjat per tot el seu treball
publicat.
anterior. Bluff es considerat “dibujante satánico”, que amb els seus dibuixos humorístics “ridiculizó al Glorioso Ejército Nacional y a sus
Acabada la contesa, l’exèrcit vencedor es dedicà a buscar a tot ésser
Generales”. Carlos Gómez va ser sentenciat a mort. Condemna que
vivent que front al cop militar s’havia posicionat en contra i en defensa
es va acomplir el 28 de juny de 1940, entre d’altres li acompanyava
de la República instaurada mitjançat sufragi universal. Tot ésser humà
Vicent Miquel Carceller.
que defensà aquesta forma de govern i no pogué exiliar-se, fou perseguit, capturat, torturat i en molts casos afusellat o deixat morir a
Aquell dia Carlos, Carceller y La Traca entraren a la llegenda.
les centenars de presons creades per la “Nueva España”.
Malgrat que els seus assassins es preocuparen d’amagar aquesta vilesa, la història hui fica les coses al seu lloc. Serveixi aquest
És menyspreable avui en dia estudiar un sumari d›un pres republicà
breu relat com una mostra de la grandesa d’aquests personatges
que mitjançant “Juicio Sumarísimo”, no hagi estat condemnat per
que pel seu contingut jo identifique com de “L’Escola Carceller”,
“adhesión a la rebelión”. Com poden condemnar a un defensor
y encara que no estan tots els que són, sí que són tots els que
de la República per defendre-la? L’única rebel·lió que existí fou de
estan.
l’exèrcit feixista, dirigida pel General Franco. Altres grans dibuixants represaliats amb penes menors estan Acabada la guerra, Franco pregona un ban que difon per radio,
Pérez del Muro, Soler i Godes, Arturo Ballester i m’hagués
premsa i altaveus mitjançant automòbils que deia: “los que no
agradat parlar d’altre signatures “traqueres” tan importants com
tengan manchadas las manos por el asesinato o por el robo, nada
el pseudònim Bartolito, que amb aquesta signatura aconseguí
tienen que temer de la justicia nacionalista”. Al mateix temps crea un
blindar la seua vida.
-17-
ho faràs bé”, em va dir. Un sàtir. Però vaig acceptar, ingenu de mi. Encara recorde com se’n burlava mentre entrevistava la fallera major, o mentre feia de jurat de la crítica local, o mentre abominava d’un món que va tornar a ser protagonista dels meus escrits l’any vinent, i l’altre, i l’altre. I així fins avui. La síndrome d’Estocolm. Des d’aquell primer article sobre les falles en què ho vomitava absolutament tot i em posava al mateix nivell que un pensionista renegó amb només vint-i-tres anys, no ha passat any sense que alguna ment posseïda per aquesta festa súmmum del valencianisme de xurro i orxata no m’haja demanat un text per a un llibret o una revista. Increïble, però cert. Però més increïble encara és que mai no m’he negat, cosa que demostra que m’estic tornant tan cocodril i tan sadomasoquista com els mateixos fallers, amb un estómac capaç de digerir-ho tot, devorador implacable que el dia 19 de març deixa anar totes les misèries per l’embornal de la claveguera. D’ací la metàfora del foc purificador. O en aquest cas, de l’estómac purificador. L’any que ve més, com si no res haguera passat. Perquè a banda de ninot, també sóc un cocodril. I ho sóc fins a l’extrem que m’he permés la llicència d’escriure uns versets que commemoren tal innegable transformació. Heus ací l’explicació: La falla del cocodril, més pareguda a un setrill, de base ampla i de coll estret si estaques dins el piu, ja no eixiràs viu La falla del cocodril molt millor que un bon pernil dura com el rosegó dolça com un bon llepló Sergi Durbà
ocupar carrers, que està molt bé, de veres que sí. Algú ho canviaria? Jo no, per descomptat.
I així podria continuar. Els versets fallers són com les drogues. Vicien. I per això convé parar,
Així que és ben normal que les falles reclamen ser patrimoni de la Humanitat. En cap altre
reflexionar, llegir i rellegir. Anem a pams. Fins ara, he dit que les falles són tot un símbol de
Ací estic de nou. No és miracle ni és un malson. Les falles m’han tocat i són la meua feblesa.
lloc del món, s’hi donen unes condicions tan fantàstiques per a fer el que a un li ix del trabuc:
virilitat, generadores d’amor i odi, candidates a convertir-se en blocs de marbre i similars als
I jo ja no sé què fer, ni què dir. La resistència passiva d’aquest món contra els despropòsits
barra lliure i caloret, això sobretot! –Què pensaveu, que no ho diria?-.
rèptils més terrorífics del món, els cocodrils. No és poca cosa. Però això no és res comparat
argumentatius dels seus detractors, jo mateix, és admirable i la capacitat de regeneració
amb la gravetat del següent assumpte, que em té francament preocupat. Per si no fóra
sense haver de canviar cap ingredient de la festa, ja no sé si qualificar-la d’envejable o més
El problema, en qualsevol cas, de la universalitat fallera, és l’àmbit
prou tot el que he exposat, d’un temps ençà els fallers han adoptat una moda que, al meu
digna d’un semental. Així que, per a començar, em rendisc a les evidències. Les falles no
estrictament local, que en queda desatés i, en conseqüència,
paréixer, representa l’indicador més fidedigne del canvi climàtic. Dit açò, algú podria pensar
només accepten les crítiques, sinó que les agraeixen; no només sobreviuen al pas del anys,
marginat. Segons algunes d’aquests fonts, de fet, “aquestes
sinó que es reprodueixen anualment tot demostrant que la virilitat és un tòtem extraordinari
festes també podrien optar a ser un bloc de marbre
i té forma de masclet encés. I el que és millor, o pitjor segons es mire: amb una projecció
esculpit durant anys i panys que mostra la figura esvelta
popular fora de tota discussió. Estranya és la família fallera que no disfresse de saragüell el
d’una fallera amb dos masclets entre les cames”. No
seu bebé a fi d’exposar-lo en el moble del rebedor de casa, en plena competència posterior
penseu malament, feu el favor! “L’un representa la
amb la foto de la primera comunió. Tot és poc. Per València, per les falles!
porta d’entrada, l’altre la porta d’eixida. Això és: benvingut o adéu, fideu.
Molt caldria investigar sobre el sistema de reproducció faller, de veres que sí. Però lamente defraudar al personal. Al cap i a la fi,
Una
equació
q u e
ara toca denunciar la toxicitat del poliestirè amb què es modelen els ninots, però no, res més lluny de les meues intencions. La qüestió ara i ací són els polos de colorins, habituals des que el mes de març ofereix més dies hivernals que primaverals, però frontalment oposats a l’ortodoxia faller, un tema que pregue encaridament que algú amb poder dins de la Junta Local Fallera frene abans que siga massa tard. Perquè les falles són coentes, això és indiscutible, de
molt
fet, en això resideix la gràcia, però és que els polos
jo no sóc sexòleg, només un simple valencià que es pregunta
de colorins van molt més enllà, no diguem si porten
novament per què, és a dir per què alguns fallers continuen
gravat el nom del faller o la fallera de torn, un costum
demanant-me de col·laborar en un llibret si, a banda de no
fatídic que s’ha traslladat també a les bruses, pobres
saber què dir, sempre acabe aprofitant l’avinentesa per
bruses. Ignore l’opinió de Julio Tormo1 sobre el cas,
escriure desgavells contra Sant Josep i la Mare de Déu
però és evident que alguna cosa s’han de plantejar les
dels Desemparats. Potser, en la base de tot, rau el fet
comissions falleres pel que fa a la vestimenta, ja que, sens
que els llibrets no els llig ningú, que vivim en un país
dubte, el pas següent són les ulleres de sol de colorins, i
on els índexs de lectura són insignificants, en castellà,
els gots de cubata de colorins, i la substitució de la mistela
i ja no diguem en valencià, això per no parlar d’eixa
pels licors de colorins, i... En fi, trobe que aquest és un tema
llengua estranya que se sent i s’escriu pels casals fallers
molt més seriós del que pareix, que amenaça directament
i que no acaba de ser ni una cosa ni l’altra: el fallencià
l’estructura hermètica de les falles pel que fa al vestuari
es podria dir, una mescla de falla i valencià. O jo què sé,
de rigor. Perquè collons, la tradició és la tradició! I així
m’és igual. Com diria aquell, si les falles foren murcianes,
ho recorda el reglament de la JCF de València, una
no hi hauria excessives diferències ja que, en essència, les
joia literària que ben mirat, és el document més satíric
comissions només canviarien la procedència de la tomaca
d’entre tots els que he llegit sobre la festa més famosa
en l’ensalada. I ni tan sols això. La globalització ha fet molt de
de la Mediterrània occidental: “Queda terminantemente
mal en aquest sentit, i al capdavall una comissió fallera no va
prohibida la utilización de prendas que no sean
més enllà de fer les compres a Mercadona, amb cebes i tomaques
acordes a la indumentaria tradicional fallera expresada
que pareixen fetes del mateix material amb què es confeccionen
anteriormente, asimismo no se permitirá la utilización de
els ninots, idèntiques a les que es venen a Castelló, a Albacete,
prendas masculinas por falleras, en actos oficiales, con
a Almeria, a Barcelona i, per descomptat, a Múrcia, per si algú ho
independencia del cargo que ocupen. A estos efectos,
dubtava. Les falles, de fet, són tan uniformes que s’assemblen molt,
se considera el blusón o blusa prenda masculina”.
massa, a aquests grups de fadrinots ibèrics que celebren un comiat a Eivissa o a la República Dominicana de la mateixa manera que podrien
Quasi res porta el diari. Què en diria d’això l’enyorada
celebrar-lo a Petrés o a Estivella. Sempre amb alegria, això sí, i distingits per l’únic crit de la terra que desprén un mínim però subliminal aire d’identitat: Amunt València! La qüestió és cridar l’atenció.
Canal 9, deessa i musa de les falles? Mai ho sabrem. O sí. senzilla”.
En qualsevol cas, trobe que algú deuria alertar del fet pel bé
És una qüestió d’extrems. I en part, la reflexió té una bona dosi de veritat, ja que
del progrés d’aquestes terres, ni que siga pel folklore nostre de cada dia. Pel futur, si més no. Perquè una cosa és clara: aquest món
Sí, amics, el món faller pot ser ortodox, molt cridaner, però també és fascinant i amb aspectes
és exactament el mateix que em diu cada any un bon amic faller
certament interessants pel que fa a l’evolució en matèria mediambiental. De vegades,
entusiasmat per la cassalla: “O folles, o falles”, em va dir. Això és, o “te quedes
desprén espurnes paranormals, sobretot el dia de la cremà, quan la nit esdevé fosca gràcies
o te’n vas”. Així de simple. I com que enguany m’hi he quedat i jo respecte als bons amics,
i la Setmana Santa. La santíssima Trinitat dels valencians! El nostre circ, en definitiva, per
a les emanacions de la pólvora i el poliestirè, un fenomen únic en el món. A més a més, té una
siguen fallers o no, doncs ací estic, no follant evidentment, sinó fallant, gerundi del verb
bé que el defugim, el critiquem o el menystinguem. Tant sí com no. Per això, ara em ve a la
capacitat d’absorció fora de l’abast dels éssers humans, d’extraordinària acidesa, talment
fallar, que significa veure falles i escriure per a les falles, això segons aquest article ditiràmbic
memòria un capítol dels arxiconeguts The Simpson, un episodi en què Homer, després d’un
com l’estómac d’un cocodril, que ho descompon tot, també els elements històrics més
que m’encamina dret cap a la foguera de les vanitats com si fóra un ninot més. Perquè ninot
breu període de felicitat fora de la central nuclear, es veu obligat a tornar-hi, reclòs entre
adeptes al seu aparell digestiu. Rita Barberà, en efecte, deixà de ser alcaldessa de València
sóc. Com si no s’explica aquest article, l’últim, per cert, d’una llarga llista de col·laboracions
quatre parets i amb un cartell a l’altura dels ulls que posa: you’ll be here forever, és a dir “vosté
després d’aquella històrica intervenció en les torres de Serrans, un discurs memorable que
que arranca ara ja fa uns quants anys. Quins temps aquells!
està ací per a sempre”. Més o menys com tu, estimat lector apassionat de les falles; o com jo;
tampoc cal recordar no siga cosa que aquest article es transforme en un al·legat contra tot
de les falles continuarà, ja ho crec que sí, però molt millor que ho faça amb dignitat, d’igual manera que ho hauran de fer els moros i cristians, els bous al carrer
o com tots els valencians de bé que col·laboren amb elles a pesar dels molts defectes que
allò que fa pudor a bunyol cremat. Ai! Potser algú s’ho espera, això és cert, jo el primer, que
Jo era un paixerell i aprofitant tal condició vaig publicar un article en un periòdic comarcal
puguen acumular, malgrat la mirada furtiva que desprenen quan algú els toca la corfa de la
porte anys amollant despropòsits contra tot allò que simbolitzava el balcó de l’Ajuntament
on tirava foc per la boca a propòsit de la setmana fallera. El text, incendiari certament, no
valencianitat postissa. Perquè jo col·laboraré sempre. Enguany i també l’any que ve. Sempre.
de València en temps de la senyora alcaldessa. Però crec que no és el més apropiat. Avui
va generar conflicte més enllà del meu cap, que malgrat haver-se quedat més ample que
Això sí, sense polos de colorins. Si els fallers tenen fred, que apreten el culet.
no. Les falles són un món paral·lel, sí; un circ, també; però el nostre món, i el nostre circ. Tant
llarg, tingué l’amarga sensació d’haver perdut el temps, ja que no el va llegir ningú llevat del
per a bé com per a mal. I a més, contràriament al que es pensa, no són fidels a cap programa
director del diari, un amant del folklore valencià que, com a recompensa, em va demanar que
polític, no; sinó a un altre tipus d’ideari molt més alegre i mediterrani: menjar arròs, beure, i
m’ocupara personalment de la sagradíssima secció dedicada a les falles. “Estic segur que
-18-
1. Persona vinculada al món de les falles que durant un temps presentà el programa de Canal 9, Cor de festa, on repassava l’actualitat festiva valenciana.
popular al temps que fou reprimida amb
Fallero, que en color i amb col·laboracions
del moment amb títols com El Comunismo
múltiples denuncies i empresonaments
dels principals intel·lectuals de Valencia
libertario, El sindicalismo sintetizado, La
del seu director, cosa que no va impedir
cada any per falles entre 1921 y 1936 es
expulsión de los jesuitas i molts altres.
que aplegara ràpidament als dotze mil
publicava en les impremtes de Carceller.
exemplars de tirada i que continuara molts
Altres publicacions de Carceller, de què en
També publicà un setmanari taurí, El
anys després de la seua desaparició en el
les pàgines de La Traca s’informava foren:
Clarín, des de 1921 fins 1935 i dels qual
record col·lectiu dels valencians inspirant
es
conserven
molts
números
en
la
multitud de publicacions així anomenades,
El Chorizo Japonés en 1915 del qual, en la
Hemeroteca Municipal i en la BNE, estos
entre elles la més important de totes la que
BV s’ha digitalitzat recentment, graciés de
disponibles
des de 1912 dirigirà Vicent M. Carceller i a la
nou a una cessió de Rafa Solaz, el número
digital. Fou, com moltes de les seues
que juntament amb el seu director Vicent
2 i segurament últim i únic. No tenim
publicacions, líder en el seu àmbit amb
El periodisme satíric de Carceller és en
M. Carceller es dediquen les activitats de la
constància de l’existència del núm. 1 en
tirades espectaculars i distribució per tota
periòdiques i seriades de la Biblioteca
molts sentits un dels darrers episodis de
Valencià,
falla Eduardo Merello d’enguany.
cap biblioteca, i El Piropo publicació de
Espanya i América. Amb ella es publicava
Valenciana Nicolau Primitiu.
la llarga tradició de comunicació popular
sicalipsi, tot adobat amb un anticlericalisme
tipus eròtico-galant que aparegué en 1931
anualment un Almanaque de gran qualitat
que treballa el riure, la burla o la mofa fent
i una irreverència manifesta són ingredients
De Constantí Llombart i de Blasco Ibáñez
i del qual en l’Hemeroteca Municipal, es
gràfica
d’elles un component central d’un discurs
de la cultura popular antiga que exaltaran
que
generacions
conserva la col·lecció sencera, i institució
amb molt de colorit. També constituí una
llengua parlada i moltes vegades entesa.
Enric Nogués Pastor. Bibliotecari responsable del fons de publicacions
Una de les tasques de La Biblioteca
exageracions,
escatologia
i
continuen
en
dos
en
amb
la
seua
fotografies
hemeroteca
i
il·lustracions
Valenciana és promoure, juntament amb la
comunicatiu travessat per la confrontació
els intel·lectuals romàntics fent front als
següents el mateix fil conductor sols direm
amb la qual tenim previst signar prompte
col·lecció de monografies dedicada al
recopilació de les publicacions valencianes
social5. Els temes sotmesos a burla en esta
excessos del racionalisme oficial cada
que encara que més coneguts, la seua obra
un conveni que ens permeta digitalitzar-la
món de la tauromàquia i dels toreros. Els
de tots el temps, la realització d’iniciatives
tradició –i també en Carceller-- són sempre
vegada més acadèmic i més clàssic. Els
i el seu paper han estat i continuen estant
i pujar-la a Internet.
almanacs estan en la BV i s’han digitalitzat
que faciliten la creació de les millors
els poderosos, en els seus costums, moral
romàntics valencians, com a tot Europa,
moltes vegades manipulats i tergiversats. I El 19 de juliol de 1924 apareixerà La Sombra
per poder-los oferir en companyia de la
condicions en què es puguen donar a
o gustos, vists sempre pel poble com
faran de pont al llarg del XIX entre la antiga
que vists i llegits a la llum del que ha suposat
conèixer i popularitzar els tresors històrics
falsos i hipòcrites.
cultura popular i el modern republicanisme
Carceller adquireixen, al meu parer, un nou
davant
urbà i de masses que amb Carceller i La
i més interessant perfil. Del primer direm
publicant La Traca per la censura militar
Finalment com empresari d’èxit en el món
Traca alcançarà en el segle XX els seus
que amb ell es formula una expressió,
durant la dictadura de Primo de Rivera.
de la comunicació, el periodisme i els
màxims exponents.
literatura
d’espardenya.
No obstant això tampoc va poder seguir
espectacles ens queda dir que obrí un
Expressió que en Carceller, però també
esta més allà de 1926. Sent substituïda a
teatre, el Serrano, i un cinema, el Metropol. De
i culturals que conformen el patrimoni Els components habituals d’esta estètica,
bibliogràfic valencià.
diguem-ne
‘anti-pija’ solen ser l’excés
de
guant
o
la
impossibilitat
de
resta de l’obra de Carceller.
seguir-se
Moltes de les nostres obres tot i ser
i l’exageració, així com un humorisme
autentiques joies, resulten massa vegades
descarat
acompanyen
D’Ayguals d’Izco i Josep Maria Bonilla
en l’actualitat té plena vigència. Llombart
la seua vegada per La Chala que en 1926
manera que podem afirmar que la cultura, la
desconegudes per el públic en general i de
habitualment les narracions populars, en un
resulta per això obligat parlar-ne. Del primer
i Carceller, com abans havien fet Ayguals,
intentarà, esta vegada amb èxit evitar la
comunicació i les societats, tant la valenciana
i
directe
que
vegades, com en el cas de l’obra de Vicent
clar gest de complicitat amb una audiència
podem dir que, nascut a Vinaròs encara que
i Bonilla, com va fer també Lluch Soler en
seua prohibició moderant el seu discurs i
com la espanyola, no es poden entendre
M. Carceller, fins i tot de molts dels nostres
pròpia, que moltes vegades és analfabeta i
en una família burgesa i amb una educació
la primera Traca aposten clarament per la
llenguatge i sobrevivint a la Dictadura de
desconeixent com fins ara ha ocorregut el
estudiosos. Tot i això, gràcies a professors
que sempre s’identifica, per oposició, amb la
refinada mai va poder, en opinió d’algun dels
comunicació d’espardenya. Fugen de la
manera que en tornar a eixir La Traca en
nostre personatge i la seua fabulosa obra.
com Antonio Laguna i Francesc Martínez
mofa dels refinaments i els ‘bons’ costums
seus contraris, llevar-se l’olor de terra i els
correcció acadèmica en el llenguatge per
1931, i davant la seua edició en castellà per
modos d’orxater valencià (Barrantes, 1984).
aproximar-se, per fondre’s amb el poble. El
poder satisfer la demanda que de tots els
Referències bibliogràfiques
Breument direm que Ayguals comparteix
seu objectiu i programa no és tant educar
punts de la península i d’América es rebien,
Barrantes, V. (1894) “Villergas y su tiem-
1
Gallego , a destacats estudiosos i bibliòfils 2
dels poderosos.
com Rafa Solaz3 o Lamberto Ortiz4 i a magnifiques iniciatives com la d’enguany
Es perd en l’obscuritat del temps l’origen
amb Carceller el gran desconeixement
al poble com mobilitzar-se amb ell. La
es convertí de fet en el periòdic en valencià
po”. En La España moderna núm. 66 juny. 1894
de la falla Eduardo Merello del Port de
d’esta tradició. No obstant això és una
que sobre ells i la seua obra existeix
seua temàtica, el seu interès, el seu estil
de major èxit del moment. Publicacions
Caro Baroja, J. (1990). Ensayo sobre literatu-
Sagunt a poc a poc el coneixement d’una
sensibilitat
que
en l’actualitat encara que els dos foren
és el de la gent, el de les noves masses
associades amb esta son Les Falles,
ra de cordel. Ediciones AKAL.
d’estes realitats, a la qual jo anomene
parcialment, en moltes de les activitats
celebritats entre els seus contemporanis.
urbanes populars o proletàries. El seu
suplement faller des de l’any 1927 a 1933;
Carrillo, V. (2008) Dos estudios sobre Wenceslao
metafòricament i des d’una perspectiva
col·lectives i populars de no fa tant: les
Novel·lista i editor d’èxit, el denominaven el
credo polític d’acord amb això no serà mai
El Almanac de La Chala, dels mateixos
Ayguals: homenaje al profesor Víctor Carrillo .
bibliotecària GALAXIA TRACA comença a
cançons de verema, o les associades amb
Sue espanyol, era conegut i reconegut en
nacionalista, corrent amb els quals tenen
anys i dels que en la BV tenim també dos
Vinaròs: Associació Cultural Amics de Vinaròs.
ser ja una mica més coneguda. Antonio i
moltes altres activitats que es fan en grup;
Europa . Publicà els primers best-sellers
agres disputes, sinó republicà, federal o
números, el primer i l’últim.
Fairclough, N. (2013). Language and power.
Francesc, com Rafa i Lamber són veterans
bé en el camp o en la mina, i en general on
d’Espanya,
astronòmiques.
cantonal i internacionalista. A Llombart
investigadors de la premsa, el periodisme,
es treballa (o es combat) dur i en grup; on el
D’entre les seues novel·les, de Maria la hija
moltes vegades se l’elogia pel que no és,
Altres publicacions que eixiren de l’empenta
google.es/books?hl=es&lr=&id=NTFTAQA-
la il·lustració i la comunicació valencians.
tall, la trinxera o la barricada agermana els
de un jornalero es van fer onze edicions i
nacionalista valencià, i a Blasco se’l critica
i iniciativa de Carceller foren la represa des
AQBAJ&oi=fnd&pg=PP1&dq=Norman+Fair-
que
perviu,
encara
7
amb
tirades
Routledge.
Disponible
en
https://books.
Han publicat o treballen en importants
qui comparteixen sort, unint-los en l’esforç
més de cinc centes mil còpies. Apart fundà
també massa vegades acusat d’allò que
de 1914 d’El Cuento del Dumenche que
clough+Language+and+power&ots=EnLJKC-
llibres i estudis. També Francesc Arnau i el
i també en la posterior descompressió, la
la revista satírica Guindilla i col·laborà en
realment mai fou, nacionalista espanyol.
iniciat en 1908, entre 1914 i 1921 (l’etapa de
Fabn&sig=FPw_Lni6w-CWkxfBekOQ6iYa2oM
seu equip de col·laboradors en organitzar
festa, que encara que siga curta sempre
moltes altres com La Risa, La Carcajada,
Els dos i amb ells el seu declarat deixeble
Carceller) va donar a conèixer 366 fascicles
Laguna Platero. A Historia del periodismo valen-
els presents actes d’homenatge en un
l’acompanya de manera intensa. És també
entre altres. Com editor introduí les més
i admirador, V.M. Carceller foren sempre
d’obres literàries en valencià de molts
ciano: 200 años en primera plana. (1990). Gene-
entorn faller, molt en sintonia amb el que
l’atmosfera de carnaval com s’ha descrit
noves
republicans, valencianistes i d’esquerres. I
escriptors, alguns d’ells com Gayano Lluch,
ralitat Valenciana. Recuperat de http://dialnet.
La Traca significa, contribueixen a la difusió
múltiples voltes on el tumult, el descontrol i
amb una visió comercial moderna. Totes
els tres ho pagaren.
novells i altres, ja famosos com Eduard
unirioja.es/servlet/libro?codigo=67958
d’un coneixement indispensable i que ha de
fins i tot l’anarquia regnen durant el breu però
estes característiques: editor, periodista i
Escalante, Rafael Maria Liern, Maximilià
Laguna Platero. A Història de la comunicació:
ser previ de la justa reparació històrica que
necessari període de temps en que el poble i
escriptor d’èxit, home de negocis al temps
Vicent
home
Thous. També del seu mestre Constantí
Valencia, 1790-1898. (2001). Universitat Autòno-
situe Carceller i La Traca en el lloc que els
allò popular s’apodera impregnant-ho tot.
que radicalment compromès amb la seua
polifacètic, editor, periodista, promotor teatral
Llombart i inclús del mateix Teodoro
ma de Barcelona. Recuperat de http://dialnet.
ideologia, fins al punt de pagar-ho ben car,
i d’espectacles, d’ell i sobre tot de la seua
Llorente. El propi Carceller publicà els seus
unirioja.es/servlet/libro?codigo=195750
Parlem d’una tradició cultural, ja ho hem
les retrobarem un segle després igual amb
obra cabdal La Traca, es conten de manera
sainets Cheperut i coixo, Paca la planchaora
Laguna Platero. A. Vicent Miguel Carceller,
Com que d’això ja en parlen ells en les
dit, que es perd en l’obscuritat d’un passat
Vicent M. Carceller.
molt interessant i amena moltes coses en
i Quico i Neleta o La fira de València.
el éxito tràgico del editor de La Traca.(2015)
seues col·laboracions en el present llibre o
molt llunyà . D’un esperit que s’ha anat
en altres a l’abast de tots jo m’ocuparé ara
transmetent de generació en generació,
Podríem pensar que es tracta de fets casuals
acabaré descrivint les seues publicacions
Nostre Teatro, revista setmanal literària
Martínez Gallego, F. A.. (2010). De com es
de donar sols unes poques dades de qui
botant des de narracions curtes, a contes
si no coneguérem que quasi simultàniament
recopilades en la Biblioteca Valenciana.
continuà amb la tasca divulgativa del Cuento
perdé l’humor: l’esgotament de la sàtira
eren Carceller i quina fou la nau insígnia
i acudits, transformant-se en cançons
a Ayguals, Jose Maria Bonilla i els seus amics
des de 1921 fins al 32, i en les seues pàgines
als mitjans de comunicació valencians des
de la seua producció editorial, el setmanari
de festa els dies de fira o de treball els
Pasqual Pérez i Bernat i Baldoví dugueren,
Nosaltres, en l’hemeroteca per catalogar
es publiquen prop de dos centes obretes
d’una perspectiva històrica. Arxius de Soci-
satíric, anticlerical i sicalíptic més popular en
de jornal. Una tradició comptadora de
en les seues vides i obra, igual de lluny i amb
i classificar la seua obra hem hagut
de teatre, totes en valencià d’autors com
ologia, (23), 79–91.
l’Espanya dels anys 20 i 30 del segle passat,
relats creadors d’atmosferes on la sort i la
tanta radicalitat com el primer les seues
d’encunyar el concepte Galàxia Traca i açò
Paco Barchino, Paco Comes, de nou Gayano
Martínez Gallego, F. A.., Mompart, J. L. G., &
i un dels fenòmens periodístics, segurament
desgracia són sempre les de la gent comú
conviccions. Sobre tot Bonilla, fundador
és per l’abundància de publicacions que
Lluch, Vicent Montesinos o Jesús Morante
Ortiz, E. B. (2008a). La recepción de las pu-
més notables d’Europa en la primera mitat
i en la que també els cecs contribuïren
de la mítica revista El Mole, primer periòdic
amb noms distints són Traques o tenen
Borrás, autors tots sense els quals no es
blicaciones satíricas: estudio de casos (“La
del segle XX. Algunes primeres dades, molt
recitant, durant segles, en les places i en
publicat en valencià i publicació que va haver
una relació estreta amb Carceller i el seu
pot entendre el teatre valencià i que estan
Traca y Gracia y Justicia”), 200–.
cridaneres, potser siguen la seua increïble
els cantons, antigues històries, abans que
de canviar de nom, més vegades inclús que
setmanari. Estan primer els antecedents,
totes disponibles per a la seua consulta en
Martínez Gallego, F. A.., Mompart, J. L. G.,
tirada: cinc cents mil exemplars en els anys
hi hagueren ràdios i televisors, i quan els
La Traca per evitar les multes, el segrest i
que com s’ha dit son La Traca de Lluch
les prestatgeries de la BV i prompte en les
& Ortiz, E. B. (2008b). Metodología para el
trenta. O la qualitat de la seua nòmina
periòdics sols aplegaven a les cases dels
la censura: Borinot, Titot, Panerót, Guitarró,
Soler i Cebrián Mezquita, a la qual succeirà,
col·leccions de BIVALDI en Internet.
estudio de la sátira mediática, 198–.
d’il·lustradors i periodistes que treballaven
rics que eren els únics que els podien
Lley, Siudadano, Papamosques, Papagáll,
sols dos anys després del tancament
en ell. I moltes altres dades que llegireu en
pagar i que els sabien llegir.
Papafigo, Esclafit, Gábula, Cresol, Máixquera,
d’esta una Nova Traca en 1984, de la qual
La Col·lecció Biblioteca República responia
ro, A. L. (1996). Historia y comunicación: Los
Trull,
Tramús,
sols tenim un número (i en l’Hemeroteca
per altra banda a la voluntat d’abastir una
determinantes sociales, 61–67.
correspon en la nostra historia.
tècniques
d’impressió
juntament
fou
un
les col·laboracions d’este llibret. Però jo ara
6
les col·laboracions que acompanyen este
Miquel Carceller
Chorlít,
Colom,
Verderòl,
Valencia, El Nadir
Martínez Gallego, F. A.., Ortiz, E. B., & Plate-
Auques, cançons i romanços contaven
Margalló,
Sambomba,
Municipal de Madrid, en tenen un altre).
part dels lectors de La Traca i El Clarín, els
Martínez Gallego, F. A.., & Sanchís, I. R. (1992). Co-
de gestes heroiques i de faules, moltes
Cañís, Teulaí, Carro, Rabe, Nap, Rellamp, Tró,
En 1911, reapareix de nou ara sota el nom
més cultes o compromesos, amb lectures
municació popular i literatura popularitzada: el
De Carceller i la seua obra, o del que d’ella
vegades indiferenciades d’altres notícies
Garrof, Piúlo, Rosiñól i Mòle.
de Traca nova i de la que es publicaran
que els aproparen als ideals i exemple
plec de cordell a la València del segle XIX. Co-
queda en les biblioteques i hemeroteques,
reals
44 números fins que en 1912, ja amb
d’insignes republicans com Blasco Ibáñez
municación Y Estudios Universitarios, (2), 301–330.
publiques i privades, és del que tractaré a
descobriments de terres, pestes o guerres.
De
Nap-i-
Carceller, recupere l’antiga capçalera, fet
o sobre les preocupacions polítiques del
Mompart, J. L. G., Martínez Gallego, F. A.., &
continuació. Però primer faré una xicoteta
Fets prodigiosos o catàstrofes naturals
col, podem dir també que com Ayguals
que tot i mantenir la numeració anterior
moment Així en esta col·lecció s’edita en
Ortiz, E. B. (2008). Discurso satírico y discur-
introducció per provar de contextualitzar-
sempre
manera
integrà sempre la seua militància política
ens permetrà de considerar-ho com a acta
1933 el llibre de José Baixauli, Blasco Ibáñez
so político hegemónico: confrontaciones y
ho tot.
especial. Com corrien per viles i ciutats
progressista amb la seua obra, i que hagué
de naixement del extraordinari setmanari i
en la intimidad, únic d’esta col·lecció que
convergencias. Una periodización, 201–.
ràpidament acomodaven el seu llenguatge
de patir per això exilis i altres calamitats,
obra cabdal del nostre editor.
tenim en la BV, i El Comunismo d’Alfonso
Ortiz, L. (2005). Lambertadas [Texto impre-
al gust i estètica popular. I també, de
sense aplegar a obtindre mai, ni al final de
Martínez Carrasco
so]: el humor de Lambert. Valencia]: L. Ortiz.
vegades, anònimament per amagar-se
la seua vida ni ara, un reconeixement just
Prompte
1. Autor de molts estudis sobre la comuni-
de la inquisició o la censura, tractaven
entre els seus paisans.
respecte de l’ús de la sicalipsi i el
Una altra col·lecció distribuïda amb La
maldita. Noticias Bibliográficas: Revista Biblio-
cación periodística i la sátira valenciana i
d’assumptes arriscats políticament o moral.
escrit.
o
d’interès
es
més
contaven
directe.
d’una
Mosca,
Gafarró,
Nous
d’una biografia recentment publicada sobre
Bonilla,
que
signava
com
divergències
en
la
redacció
Solaz Albert, R. (2004a). Editorial Carceller, la
llenguatge d’espardenya faran que el seu
Traca fou Bandidos famosos que publicà
gráfica Anticuaria Internacional, (100), 43.
Quasi sense interrupció, una generació
primer director, José Calpe (Carceller no
dèsset monografies amb les històries dels
Solaz Albert, R. (2004b). La Valencia prohibida:
la seua vida (Laguna, 2015)
Ens falten més estudis sobre este món
després Lluch Soler, Cebrián Mezquita i
podia ser-ho per ser menor de 25 anys)
principals i més famosos bandolers: les
sexo vigilado en la ciudad. Retrieved from http://
2. Professor del Departament de comuni-
paral·lel a l’oficial i més detalls sobre les
sobretot Constantí Llombart agafaren el
se’n vaja i funde La Matraca. Dos números
vides del Pernales, el Tempranillo, Luís
dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=256018
cació audiovisual i periodisme de la Uni-
formes de la seua comunicació, però
mateix testimoni. El primer funda la primera
tenim d’esta publicació digitalitzats en la
Candelas o Diego Corrientes molt del gust
Solaz Albert, R. (2014). Figues i naps: Imatge, ero-
versitat de València i autor o co-autor de
segurament junt al castellà, el valencià
Traca : semanari pa la gent de trò en l’any
Biblioteca Valenciana Digital (BIVALDI),
de la època eixiren de les mateixes premses.
tisme i pornografia en la literatura popular valenci-
multitud d’estudis entre els que destaquen
havia d’estar molt present, sobre tot en
1884 amb la intenció declarada en el primer
els dos de 1916. Ara sabem que se’n
(Martínez, 1992, etc)
moltes poblacions on esta era l’única
ana (Edición: 1). València, Espanya: ROM Editors.
número de botar-li foch a tot el que siga
publicaren dinou números. Mentre tant La
Unes altres iniciatives editorials foren la
Solaz Albert, R. El Pedo (n.d.). Recuperat
3. Estudiós i bibliòfil ha publicat més d’una
digne de ser cremat en mig de la plasa. La
Traca continuava amb èxit creixent i amb
Biblioteca La Traca en què es publicaran
de http://www.todostuslibros.com/libros/
dotzena de treballs entre ells l’últim llibre
religió, la monarquia i personatges locals
ella nombrosos suplements, com. Pim,
obres com Las aventuras y desventuras de
el-pedo_978-84-96419-68-1
sobre els Almanacs de LaTraca (Solaz, 2015)
5. En el sentit descrit entre altres per al-
perfectament identificables foren blanc
Pam, Pum en 1918 o el Almanac de La Traca
Llapisera o El Tractat del pet del pare Mulet
Solaz Albert, R. (2015). Almancs de la Traca
4. Dibuixant i estudiós dels il·lustradors va-
guns teòrics de l’Anàlisi Crítica del Discurs
de la seua sàtira. Ràpidament es va fer
que es publicaria tots els anys i del que
o les col·leccions de formació política que
1915-1918. València, Alenar Editors.
lencians, gran coneixedor de l’obra de Car-
(CDA, per les seues sigles en anglés) com
nosaltres disposem números dels anys
dirigides per Alfonso Martínez Carrasco
Solaz Albert, R. La Cartilla (n.d.). Recuperat
los Gómez Carrera (Bluf) de qui està prepa-
Faircloug (2013)
14, 17 i 23 i Rafa Solaz amb qui col·laborem
s’ocuparan de divulgar els conceptes i
de http://www.todostuslibros.com/libros/
rant un llibre que esperem veure prompte
6. Com han estuditat entre altres Caro Ba-
7. Veure al respecte l’estudi de Carrillo
estretament té els anys 15 al 18, o El
fonaments de l’activitat política i sindical
leer-la-cartilla_978-84-96419-89-6
a les llibreries.
roja (1990)
(2008)
-19-
-20-