Tro d’avís
U
na Traca, una Caixa de Trons, ... anem creixent com a “pirotècnics” de ploma i llapissera de colors, per a llançar-nos a una complicada Mascletà plena de trons, disposats com cada any a trencar els timpans dels ofendiditos, de tots aquells plens de complexos i ments poc despertes. Un dia pensaràs en “quina banda de bojos!”, o bé diràs que “s’ho mereixien”, per altra banda diràs, “ostres tu! quina barbaritat!” o també seràs dels que penses que hem sigut suaus amb la crítica. Sigues del costat que sigues, penses per on camines o camines per on penses, si vas de davant o darrere, si ara mateix t’estan menjant el cap amb fake news o penses que són totes certes, no perdes la oportunitat que t’estem oferint, un esclafit de pólvora de tinta i metxa de retolador que et farà veure les estreles o simplement et farà pensar. Si ara ja saps el que voràs no cal que passes un pàgina més, si penses que aquesta col·lecció es de XXX o de XXX, no passa res, no tingues por, l’únic que farem serà que penses, però si encara així no vols pensar, no et preocupes, mira els dibuixos que hem preparat, que molen molt! i tal vegada recordes a algun amic que està representat als nostres cromos...Cromos!?!? Ja hem tret la paraula clau, enguany us presentem una col·lecció de cromos amb els personatges més il·lustres del món faller, no faller, valencià o no valencià, no se ben bé com acabarem, si que recorde el dia que vàrem començar, i siga el que siga, amb una cervesa o dos, una cassalla o tres i tots els esmorçars que hem pogut, ha sorgit aquest esclafit de colors i d’opinions, enllestides per ... no ho repetirem, obri, fulleja, llig o mira les fotos, però de segur que no et deixarem indiferent.
La Falla no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors, malgrat estiga o no d’acord. Benvinguts a La Mascletà!
P0000000001
Per salvaguardar la integritat de la falla que ens empara...el president m’obliga (maleïts poders fàctics, sistema opressor!) a dir:
P0000000002
Si ens vols buscar, comença per ací Pirotècnia A.C. Falla Eduardo Merello Kilograms de pólvora 650 exemplars Depòsit Legal V-217-2016 Pirotècnics Francesc Arnau Yolanda Benito Laura Campoy Carla Sánchez Jorge M. Sánchez Carcasses de llum i color Enric Cuenca “Coeteres i coeters” Arnau Alcaide Ana Lía Alonso – il·lustracions Francesc Arnau Laia Arnau – Portada + il·lustracions Toni de l’Hostal Kalebarraka Albert Llueca Moixama Enric Navarro Enric Nogués Miquel Platero Francesc Ribera “Titot” Clara Salinas – il·lustracions Jorge M. Sánchez Disseny i maquetació Yogur de Fresa Permisos concedits
El llibre participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià. Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello
P0000000003
“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”
01
10/03 Berenar socis A partir de les 19:00 rebrem a tots i totes que desitgeu acompanyar-nos en aquesta tradicional convidà. 11/03 Transport falla Estarem tot el dia veient com alguns treballen i altres miren, critiquen, murmuren o sols es deixen caure, per portar la falla a l’avinguda.
13/03 Preparació Aprofita aquest dia per reservar forces, parlar amb el cap per a que et done vacances, parla amb el metge per a que et fique consulta algun matí o simplement prepara les maletes per a fugir del poble aquesta setmana.
“Feia anys que no teníem en l’avinguda una falla com esta, es increïble, gran, la pintura espectacular, mira quins detalls, que ben acabada!...”
02
Hem de canviar a l’artista “Es que sempre anem igual, no aprenem, busquem artistes de fora i ací tenim el millor, recordes la falla del XXV aniversari?, això si que va ser un robo”
03
El coordinador
14/03 Plantà Començarem a vore tota la fauna fallera desfilar, als entesos, als indignats, als vidents. Estarem tot el dia decorant l’avinguda i el carrer.
Enguany guanyem
Hem de canviar a l’artista
12/03 Remat Encara no hem acordat l’hora, però estarem preparats per alçar la falla amb l’ajuda de la grua, i el cardiòleg de guàrdia per qualsevol urgència.
Enguany guanyem
10 dies de masclets, carcasses i trons al carrer
El coordinador
04
“Vinga va, tots a la plaça que enguany vull acabar de plantar abans de les 4. Es que no us adoneu que lo més important es la falla, deixeu estar les tonteries de la decoració de carrer”
05
P0000000004
Que perdem l’autobús Faura “En tots els pobles hi ha un heroi local, Rosa és la de Faura”
“Es que ma mare sempre tarda molt en pentinar-me!” “No trobava el mocador...ostrés la faixa!” “El primer que arribe que diga que som de Merello”
Que perdem l’autobús
Faura
15/03 Faura i Gilet Amb la il·lusió del treball acabat anem als pobles veïns a fer-los una visiteta, reiurem, beurem i ... si arribem al sopar i la orquestra serà un èxit.
El guanyador
06
El guanyador
07
08
L’indignat
Me la Trufen els premis
L’indignat
“Si guanyem li faig un bes als morros al president de Junta”
16/03 Sagunt i els premis Els matiners arribaran a la despertà dels nostres Infantils a les 7 del matí, la resta directes a l’autobús. Avui tocarà patir un poc, cantar segur, i llàgrimes d’alegria o tristor cauran, però com bons fallers, beurem, ballarem i si va tot be arribarem a sopar al casal i a l’orquestra de l’avinguda.
Me la Trufen els premis “Qui ha anat al casal a pels quintos, que ara toca plantà a la plaça”
10
La primera víctima “Anit vaig apretar massa, si les falles duren una setmana hi hauria morts”
11
Les mares dels carros La fallera preparada “Enguany no me faran mal els peus, porte un mes sortint a còrrer per a preparar-me el passacarrer. Segur que l’acabem”
“Pobrets! Tot el passacarrer i caminant, és molt per als xiquets, jo portaré el carret per si de cas, que vivim en “Los Vientos” i hem d’acabar”
Les mares dels carros
La fallera preparada
17/03 Port de Sagunt Tornem a matinar amb la despertà dels Majors a les 7:00, les forces cauran amb força, però s’ha de complir. Amb el rodatge fet a les cercaviles dels dies anteriors toca aguantar la interminable cercavila del Port, els dorsals es repartiran a les 14:00 al casal. Després d’una sessió de massatges i estiraments a casa tornem al casal a per l’entrepà i orquestra.
La primera víctima
09
P0000000005
“Es que sempre anem igual, guanya qui diu el president, no pot ser! Vull veure les actes del jurat a vore que li han ficat”
13
Parella perfecta
“Pren, però tira‘l lluny que al pare li fa mal el cap”
14
“Puturrú de fuá amb sufflé de carxofes escalfades a baixa temperatura i adob de pixum de mosca africana... Amb unes pizzes del Telepizza haguera quedat millor!”
15
Parella perfecta “Quina emoció! l’Ofrena, és l’acte més bonic de tots! Que ens porte salut a tots!”
16
19/03 Ofrena i cremà L’acte més bonic de tots, la Gepereduta espera a beatos i beates, pecadors i pecadores, ateus i atees, agnòstics i agnòstiques, ... però tots ben fallerets i falleretes i valencianets i valencianetes a partir de les 11 del matí. Després mascletà a l’avinguda, dinar de gala, sesta de bandera i tots cap a la cremà a acomiadar un any amb unes grans bones intencions per al proper.
17
President satisfet
El motivat
“Per fi! Ja ha acabat l’any! Enguany descanse, no vull cap càrrec!”
“No es va saber res d’ell/ella fins el 14 de març de 2020”
El motivat
President satisfet
“Buff anit era la Gran Nit, i tant que ho va ser...a vore si no fan molt d’escàndols els xiquets”
Ens conviden a sopar El pare responsable
P0000000006
La fallera Major no pot més
Ens conviden a sopar
El pare responsable
18/03 Dia de la xicalla Avui no escoltaràs moltes xarangues, ni la matinera despertà, tot serà més calmat, però... els nens envairan els carrers del barri amb jocs, per tothom que desitge passar una bona vesprada amb nosaltres. Per la nit la tradicional convidà dels representats, soparem ben sopats, però no deixarem de fer alguna crítica constructiva.
La fallera Major no pot més
12
Salutació de la presidència Adrián Luna García
18
E
stimats amics i amigues. Per segon any, sóc jo qui em dirigís a vosaltres com a President de la benvolguda Eduardo Merello, com a President de la falla que m´ha vist créixer i de la que per mi ja és la meua família.
Aquest any és un any molt especial per a la nostra comissió, fa 40 anys que la nostra falla es va fundar, 40 anys on hem intentat que el nostre barri respire festa, cultura i tradició pels quatre costats. 40 anys on la nostra senyera ha sigut apostar pels monuments, plantant unes de les millors falles que la nostra ciutat recorda, i que sempre quedarà en la nostra memòria. Durant estos anys hem aportat cultura als nostres carrers, apostant fort per llibrets de qualitat, amb la creació del nostre grup de balls tradicionals o de participar en tots el certàmens culturals que ens proposaven. I per que no dir-ho també, 40 anys on Merello ha sigut la reina de la festa fallera, on les carrosses, disfresses ,comparses, ornamentacions de carrer… de la nostra comissió ha sigut l´enveja, a l’igual que les revetlles i orquestres que a la nostra avinguda han sonat. 40 anys de vida donen per a molt, i hem sigut pioners també en la celebració d´actes com el Mig Any Faller o la Creu de Maig. Però tot això no podria ser possible, sense la gent que durant aquestes quatre dècades, s´han deixat la pell en que Eduardo Merello siga el que hui és, els que preparen els sopars, els equips de tresoreria, socis, sòcies i secretaria, les delegacions que atenen al nostres xiquets i xiquetes i preparen les cavalcades, el encarregats de cultura i esports, els fallers fontaners, fusters i electricistes, el casalers… tots ells i elles durant 40 anys, han fet que el nostre estàndard camine ben alt, que aquestes paraules siguen d´agraïment per a tots i totes.
19
M´agradaria fer una menció especial, a les sis persones , que com jo, s´han llançat a la aventura de capitanejar aquesta comissió, Manolo , el nostre fundador i president durant vint anys i a la família Cosín, Pedro, Rafa, Tolo, Enric i Jose, gràcies de cor pel vostre treball, per posar la vostra pedra en construir allò que hui és nostra casa. Per últim, he de agrair als nostres fallers i falleres, socis i sòcies, socis i sòcies d´honor, veïnat, anunciants i col·laboradors, per ajudar-nos a lluitar per la nostra falla i la nostra festa gran, sense vosaltres aquestos anys de vida no serien possibles. Vull convidar-vos a tots i totes que junt a les nostres Falleres Majors, Maria i Aitana, el nostre President Infantil Hector, i amb mi mateix, gaudiu de la millor setmana del món, on el casal de Merello, té les portes obertes i on teniu per sempre la vostra casa. Per 40 anys més de tradició, bones falles 2019 a tots i totes.
P0000000007
Per a mi és un honor, ser jo qui vos escriu aquestes paraules des d’ací, quan la nostra festa gran està a molt dies de ferse realitat.
20
Salutació de la fallera major Maria Andrés Martínez
A
mics i amigues, mai m’imaginava poder dedicar unes línies a la meua volguda comissió. Per a mi ser reineta d’aquesta falla es tot un somni fet realitat. Podria dir milions d’adjectius per definir-la com a la millor del món, però no serien paraules suficients. Merello es la família que m’ha vist nàixer, créixer i la que m’han ensenyat l’estima per la festa. Voldria aprofitar aquesta oportunitat per agrair a tots els fallers que treballen de Sol a Sol per fer d’aquest any uns del millors de la meua vida. I per desitjarvos unes falles immemorables. M’agradaria convidar a tothom a compartir la festa amb nosaltres, gaudir de les desfilades, de les orquestres, dels sopars, del refrigeris que fan les nits mes divertides... inclús d’uns bons xurros a la matinada, sense oblidar el xocolate.
P0000000008
Les falles són intenses i dies de fortes emocions, que a mes d’algú li pot passar factura al acabar. De segur que alguns acabem amb un quilos de mes, els quals valen la pena. I res que no es solucione amb una bona dieta mediterrània. Falleres i fallers, veïnes i veïns el meu equip Aitana, Héctor, Adrián i jo tindrem les portes del la nostra casa sempre obertes per gaudir junts de la millor setmana de totes, de la festa de la nostra ciutat. Merello és foc, és flama, és pólvora.
21
22
Salutació de la presidència infantil
Salutació de la fallera major infantil
Héctor Mateo Sanz
Aitana González Ruiz
H
H
ola, xiquets i xiquetes, sóc Héctor Mateo i Sanz, president infantil de la falla que m’ha vist nàixer i per a mi, la millor falla, la Falla Eduardo Merello. Vull contar-vos que les falles son la meua passió i m’agrada molt fer falles amb joguets amb el meu germanet Hugo i pintar-les. Vos convide a tots a que vingueu a la meua falla, s’ho passareu molt be perquè hi ha fallers i falleres que fan molts jocs al nostre Casal. A més tirem molts petards en falles i fem globotaes. Així que, animeu-vos que esteu tots convidats a passar amb mi les falles.
ola, em diuen Aitana, enguany sóc la representant dels infantils de la meua Merello. Estic desitjant que arribe la setmana fallera, les nits de Casal, sopar amb les meues amigues, jugar al carrer, tirar petards amb el meu germà. I sobretot ballar, ballar, ballar i fer alguna bogeria a l’orquestra, que es el que més m’agrada. Vos convide a tots a ballar cada nit amb mi a l’orquestra de la nostra falla.
També vull donar les gràcies a tota la comissió per portar-se tan bé amb mi, en especial a Aitana, María i Adrián, a la meua família i al meu oncle Jesús, per haver fet possible aquest gran somni per a mi.
P0000000009
VISCA LA FALLA EDUARDO MERELLO!
Presidència Adrián Luna García Vice-presidència 1a Enric Cuenca Teruel Vice-presidència 2a Carla Sánchez Cosín Vice-presidència 3a Fabri Córdoba Fernández Vice-presidència 4a Nuria Prieto Sepúlveda
El legalista “Segons els estatuts de la falla un home no pot ser fallera major, si ho voleu canviar, cal fer una reunió convocada amb 100 dies naturals, després d’un eclipsi de Mart, amb 2 terços dels vots a favor, mentre no ploga, si plou, ja és més complicat”
24
Vice-presidència 6a Enrique José Soriano Secretaria general i incidències Juan José Landete Vázquez Sergio Landete Expósito Biblioteca, arxiu i subvencions Mercedes Ferri Benito Miguel Ángel Navarro
El cultureta “Enguany arribe a temps per a Generalitat! Segur que els de Yogur de Fresa m’ho poden maquetar i imprimir per a demà”
25
El lotero
Delegació d’Incidències Begoña Expósito Martínez Conmptador Antonio Esteban Valero
El cultureta
Vice-presidència 5a Ismael Jabani Cortes
23
El legalista
Comissió executiva
Tresoreria Loles Zaballos García Delegació de Loteries Marta Martínez Muniesa Delegació d’Associats Rafael Benito Calabuig Rafael Benito Alcázar
De Març a Març el veuràs, i com no estigues molt atent, a la porta d’algun bar el perdràs.
26
P00000000010
Delegació d’Esports José Vizcaino Jiménez Marc Vizcaino Gallardo Delegació de Festejos Beatriz Badal Artero Edith Santibáñez Muñoz Laura Escánez Esteban Irene Blasco López
El vice-president figurant “A mi no hem manes això que sóc el vice de loteries i això li correspón a un altre”
El vice-president figurant
Delegació de Cultura i Llibret Francesc Arnau Navarro Jorge Sánchez Cosín Laura Campoy Ordiñaga Yolanda Benito Biosca
Qui no ve en tot l’any
Delegació de Play-back Esther Mantecón Román Giovanna García Sáez Azahara Sáez Porras Delegació de Play-back Infantil Violeta Serrano Garrido Ana García Vizcaino
28
La de la disfressa “És un poc més car que altres anys, però us promet que és molt fàcil de fer, i còmode, podreu beure i pixar sense problema.”
29
Delegació de Manteniment Amadeo Blasco de Fez Giuseppe Mariani Marini Pedro de Andrés Micó Tomas Olivert Ávila Delegació d’Igualtat Irianna Sáez Porras Cristina Rodríguez Díaz Delegació d’Ornamentació de carrer Alexis Garcerá Soto
El casalero “No sóc el cambrer de ningú, ni la netetjadora, ni la “cha-cha” de tots estos! L’any que ve no me pillen, jo a demanar com fan tots i totes”
30
Delegació de Plantà Andrés Alemany Ortiz Vicente Casañ Freijo Delegació de Trànsit Andrés Alemany Ortiz Vicente Casañ Freijo Delegació de Pirotècnia Hilario Martínez Gómez
La tresorera “Whisky, ron, ginebra, vodka blanc, vodka roig, vodka negre, vodka blau, …Ostres! La factura de l’artista”
La tresorera
Delegació de Xarxes Soraya Vaquer Santos Yurena Rodríguez Montserrat
El casalero
Delegació de Publicitat María Luz Zacarías Debón Lucia Llorens Bronchú Carmen Izquierdo Ortín
“Santa paciència! Quan el xiquet puga beure no em pillen per ací” La de la disfressa
Delegació d’Infantils Mara Cosín Munuera Lola Cosín Munuera Yolanda Alcaide Arnau Ana Belén Tabares María José Castany Sanmartín
El dels infantils
P00000000011
Delegació de Casal Gema Agustín Aucejo Carlos Moyano Hernández Jorge Rodríguez Tapia Roberto Espinosa Ruiz Inés López Ortega
27
La dels infantils
Delegació d’Activitats Diverses Rafi Arranz García Francisca Gascó Felipe Gregorio Sabirón Martín
Socis i sòcies d’Honor Excel·lentíssim Senyor President de la Diputació Provincial de València: Antoni Francesc Gaspar Ramos
P00000000012
Antonio Larrea López Antonio Mateo Bar Cervera Carmen Devesa Herrero Carmen Rubio Gestoría Gramage José Luis Peláez Ruiz José Luis Rovira Moránt José María Luna Amores Mª Teresa Calderón Pérez Óptica Diseño Restaurante El Faro Vicente Santibañez Arrés
P00000000013
Insignies de la Falla Eduardo Merello Fulles de Llorer (30 anys a la Falla) Regula López González Miguel Ángel Navarro Rodríguez Carla Sánchez Cosin Francisco Javier Viñas Arranz José Angel Viñas Arranz Or (20 anys a la Falla) Rafael Benito Alcázar Oscar Blasco de Fez Noelia Blasco Llora Mario A. Blasco Rebull Samuel Bonaque Arranz Laura Campoy Ordiñaga Francisca Gascó Felipe Gregorio Guijarro Collado Paula Mérida Morillas Gregorio Sabirón Martín Irianna Sáez Porras
Argent (10 anys a la Falla) Cristina Salvador Uviedo Ana Gargallo Alcaide Andrés Alemany Ortiz Juan Manuel Gimeno Villanueva José Javier Jurado Gasso Esther Mantecón Roman José Vizcaino Jiménez
Alicia Felipe Domingo David Gimeno Ferrandis Elsa Gómez Munera Xavi Izquierdo García Sandra Jiménez Carrera Kyhara Jurado Pastor Juan Francisco Marco Escudero Aneliz Marco Rivera Roberto Miralles Esparza Insignia de la Falla Laia Miralles Sánchez Begoña Biosca Mínguez Ivana Overtoom Esparcia Andrea Blasco Sánchez Helena Blasco Sánchez Miguel Ángel Pallarés Camarasa Mª Amparo Pastor Cordon Adriana Blesa Mazón Omar Pérez Carrera Cristian Calcerrada García Victoria Pérez Juan Estrella Castillo Valderas Einar Riera Mérida Javier Castro Guillén Juanita Rivera Oliva Aitor Condes Angulo Estefanía Rubio Cruz Adriana Cristóbal Blesa Jesús Javier Cristóbal Rubio Daniela Soler Alacreu
Recompenses de Junta Central Fallera INFANTILS INFANTILS Distintiu d’Or Andrea Martínez Bronchú Ana Gargallo Alcaide Héctor Mateo Sanz Distintiu d’Argent Andrea Viñas Sáez Hugo Mateo Sanz Marc Muñoz Clemente Distintiu de Coure Adriana Cristóbal Blesa Aneliz Marco Rivera Einar Riera Mérida Elsa Gómez Munera Kyhara Jurado Pastor Laia Miralles Sánchez Xavi Izquierdo García MAJORS
P00000000014
Bunyol de Brillants Regula López González BUNYOL DE FULLES Armando González Ponce Francisca Gascó Felipe Gregorio Sabirón Martín Laura Escánez Esteban Noelia Blasco Llora Oscar Blasco de Fez Silvia Serrano Garrido
Bunyol d’Or Ainhoa María Mula Roig Alicia Felipe Domingo Carlos Riera Peiró César Mertín Uviedo Esther Mantecón Román José Javier Jurado Gassó José Vicente Bosque Uviedo José Vizcaino Jiménez Laura Campoy Ordiñaga María Andrés Martínez María José Badía Aleixandre Miguel Angel Cano Manrique Rubén Córdoba Arranz Sergio Landete Expósito Yolanda Benito Biosca Bunyol d’Argent Adriana Santarén Sáez Ainoa Fernández Jerez Ainoa Segovia Sesé Alicia González Ponce Andrés Alemany Ortiz Aroa Sanz Hernández Astrid Gómez Andrés Carolina Sancho Castillo Claudia González Montes Gema Agustín Aucejo Ismael Jabani Cortés Jesús Javier Cristóbal Rubio Laura Martínez Bronchú Mariano López Camarasa Mario Amadeo Blasco Rebull Sandra García Sáez Sheila Pastor Hernández Sonia Córdoba Arranz
Bunyol de Coure Adrián Benito Biosca Andrea Díaz-Alejo León Andrea Martínez Bronchú Andrés Rodríguez Valle Celia Fernández Ortiz Elba Martín Cosín Elena Ramiro Rovira Esteban Acebrón Hernández Jaume Benjamín Nicolao García Juan Manuel Sánchez Mateo Laura Escánez Esteban Lidia Rodríguez Martorán Mª José Castañy Sanmartín María Carmen Díaz Hermoso Marta Puentes Garrido Oscar Morte Ruiz Paola García Villar Robert Espinosa Ruiz Rocio Bonet Lucero Sergio Cano Badía Victoriano Ortega Heredia Ylenia Cañizares García Zaira Bonaque López
Insignies de Junta Fallera de Sagunt MAJORS
Masclet d’Or i Diamants amb Fulles de Platí Elena Ramiro Rovira Sandra Jurado Cintas Sara López Hermoso Zaira Bonaque López
Masclet d’Or i Diamants amb Fulles de Platí Antonio Esteban Valero María Dolores Zaballos García
Masclet d’Or amb Fulles de Llorer Ana Gargallo Alcaide Héctor Mateo Sanz Masclet d’Or Aitana Del Rio Pastor Bianca Marco Rivera Paula Rovira Cayuela Victor López Hermoso Masclet d’Argent Adriana Soliz Sampedro Alma Morte Martínez César González Ruiz Pablo Herrero Oliva Vega Blasco Blasco Masclet de Coure Adriana Cristóbal Blesa Adriana Soliz Sampedro Alma Morte Martínez Bianca María Barsán Rodríguez Elsa Gómez Munuera Iker López Pastor Kyara Jurado Pastor Lucas Olivares Salcedo Pablo Herrero Oliva Sara Pascual García Soraya Acebrón Sancho Vera Benito Sancho
Masclet d’Or i Diamants amb Fulles de Llorer Elsa Hermoso Díaz Yolanda Alcaide Arnau Masclet d’Or amb Fulles de Llorer Francesc Arnau Navarro Francisco Bonaque Valderas Francisco Javier Viñas Arranz Iris García Martínez José Angel Viñas Arranz Laura García Santos María Inés López Ortega Noelia Blasco Llora Ruth Landete Martínez Violeta Serrano Garrido Masclet d’Or Alicia Felipe Domingo Alicia González Ponce Ana Sabirón Gascó Andrea Blasco Sánchez Andrés Rodríguez Valle Carlos Moyano Hernández Cristina Rodríguez Díaz Hugo López Flor Janire Pérez Belmonte Jesús Javier Cristóbal Rubio Manel Montesinos Avila María José Badía Aleixandre Miguel Angel Cano Manrique Rubén Córdoba Arranz Yolanda Alcaide Arnau Yurena Mantecón Román Masclet d’Argent Abraham Pérez González Adriana Santarén Sáez Ainoa Fernández Jerez Ainoa Segovia Sesé Alba De La Calle Gil Alba García Villar Alicia Felipe Domingo Alicia González Ponce Carolina Sancho Castillo David Landete Expósito Francisco Bonaque Valderas Francisco Javier Viñas Arranz Giovanna García Sáez Iris García Martínez Jesús Javier Cristóbal Rubio José Angel Viñas Arranz Laura García Santos
María Inés López Ortega María José Badía Aleixandre Miguel Angel Cano Manrique Noelia Urrea Montolio Nuria Prieto Sepúlveda Samuel Bonaque Arranz Sandra García Sáez Violeta Serrano Garrido Yolanda Alcaide Arnau Yurena Mantecón Román Masclet de Coure Adrián Benito Biosca Aida Beltrán Prieto Aitor Condes Angulo Alicia González Ponce Andrea Blasco Sánchez Begoña Biosca Minguez Candela Muniesa Sancho Celia Abril Valero Celia Fernández Ortiz Cristian Calcerrada García Daniela Soler Alacreu David Gimeno Ferrandis Elena Ramiro Rovira Esteban Acebrón Hernández Estefanía Rubio Cruz Francisco Bonaque Valderas Francisco Javier Viñas Arranz Helena Blasco Sánchez Iris García Martínez Jesús Javier Cristóbal Rubio José Angel Viñas Arranz Juan Manuel Mateo Sanz Laura García Santos María Amparo Pastor Cordón María Carmen Díaz Hermoso María Inés López Ortega María José Badía Aleixandre Miguel Angel Cano Manrique Miguel Angel Pallarés Camarasa Omar Pérez Carrera Oscar Morte Ruiz Paola García Villar Sandra Jiménez Carrera Sergio Cano Badía Victoriano Ortega Heredia Violeta Serrano Garrido Yolanda Alcaide Arnau
P00000000015
INFANTILS
nchez* asco Sá drea Bl ez / An z u r C o Sánch ubio a Blasc nía R / Helen stefa a* s / E rer randi rasa Car o Fer Cama ez a Gimen er rés mén i David J z* rr alla P a a r ue C ngel and ng o* z / S el Á Mi ubi ére a Migu P eu* c l R r a s r lac io tób ma * B s O r A a an / Cri ole ñ o n a S Ju ier eg do iel B z r Jav o Dan / C re ús n r ó o Pé Jes az st a M Pa ri sa ro to a le B c pa a Am Vi ci an r Mª / ri pa * Ad ía Es rc om Ga to da er ra Ov er a lc Ca an Iv
an ti is Cr
Ca st il lo
/
Ju an
ro st Ca
Ad ri án
Pa ol a
er vi Ja
Es tr el la
Trons de bac 2019
Fr an Va ci ld sc Vi er R o ll ob as M a er Bi r a * rc t os / / Y o Es ca Es le Ca E Ro p t ni / sc in eb rm be a Ce en ud os an rt l C a er ia Iz añ Ac o R o qu i e u F z br ie Mi er iz / ar rd ón ná * ra R es o oc nd / H ll Or G e í e L a r z o tí es au rc ná Or n Fi B r nd ía on ti lo / a Es e me e V z z Es / pa ic t na / / L c t rz Lu id án or Re Ja Ma Bel bu i c a i e um rt an er a z ll én e / o a R o* E Ru Tab o B s O Pu Ju bi en dr rt te aré / o e e j an í ba s G nt ga am / gu Mª it n onz e Es í ez He * s n te ále a Jo re Ga Ni / fa M z / s di Ri a ní rr co Ju é rt a a Ale l ve i a or Ca Lu a d / n jan o o na ra án Be st * M dro Ga a l C / añ as én nu rc / Ol Luc Esc A t y í ía e el An nd So i ola a l Llo l S r d r ó n / an va ren Sá ia ea ré o H / Jess s M n m n s e C B a ica o ron rná Dí ar rí Ro che art Riva chú Mé lo nde a a s Or s dr ri z í / R z / Ca z-A ón / Mo afa d íg Ma n a le rm nt el Myr Dani u t / e j e M ez el P arí eo si yam o n Ruth B Os n N asto no Dí Le allest ca Isa Va avi s r Pé a ó eros L r o Z b l r z n ez / el am le una* / Mo or He Cay Alic rt Albert an rm ia G u e o Roda o e l onzá os a T Ru A Borrás lez o* iz orr na Ponc es* e* Laura Roselló Ba ena* / Carlos Ri era Peiró
Ga rc ía
n* lé il Gu
Be ni to
José Vizcaíno Jiménez* / Esther Mantecón Roman*
Janire Pérez Belmonte*
Ca st il lo * Ed / Mª it Ar h Co oa Sa nc Sa nt ep ib nz ci añ ón Hu He go e Vi z rn Ló ll Mu án pe a ñ de e z oz sc Fl z * us or / / a Sh / Ma Gó Ma ei Ma la ri m r rí ez c Pa an a Jo st / L o or uz sé Be Sá He Za at rn V nc Ser ca iz ri án gio he r d z ca ía ez Can z * s Ba in o B / Sá D da adí o eb La nc a / l ur ó G n a a A * he And ll rt Ma / rea z* rt ar er Ca ín Mar o d r ez tín * o l os ez José Bro Bron ch Moy Javi nch Cande ú an ú er J * la Mu o urad niesa He o Sanch Gass rn o / C o án * risti de na Ro z drígu Bernardo Ja e z Día ime Gramaj z e Revert*
Sa nc ho
Ca ro li na
P00000000016
/
Aida Beltrán Prieto* / Mireya Ruiz Ruiz* / Alejandro Cegarra Giménez* * García Villar Soto / Alba á er rc rtín Ga a M is Alex arcía Rodríguez* / da María G a n Marta Arnau e Léri l E alo eto / i v r é P r a A g Lan o cisc / Alain Fran ilaite* / g n u * r D o pas Paula olin l As el M o* ambi te d C n e a varr m i Cle ilv u Na S a a r / n u r A z ez* / La esc rtín Sáe una o Ma én ranc yo L n r F o a r a i r r t / o r A an sé S sco* ande a S e Jo Alex ian arra C r riqu n z d sa E a A / re edr * cu jo / v é e * a c e z a P u A áe qu aes ra S tín ig do a S Agus / Sa ri Ro er rcí l é a n i s G a Gema e a u q M il ul a S dra z i M n v V I a o o g S a n el rí a Se * / Ca ez Ma ng ejo Aino r Á n l / F a í ch e t * o ñ l i r a n h g l e a s o n M Ca gu Án Ai Sá id J ez Mi nte / Madr Góm n el ice / r o V a u a é r m O * g b le * / nar da Mi Va Saz Ru / E ve l* l / l ez * i i h s ú c / r e G p Sán ez Ab Se rqu la le dre ch * o ia ove s t n l N Pau l a e e á z n i C S Ca an Día / Pr li a t ía a Sa io ix l n n i c e o e r z r e rr Nu Ant De Ga Al ín To / a a rt a * oz i b a a ñ M c dí Al pi Mu ri ía s Ta / Ba at ar lo z P M r e * u Ca / sé és sé íg Jo dr rt Jo ez o l / Ro á C a z e nz re rg rí ni Go a a Je Jo M b z ez Ja de / ér án l P a n e r s m a e F m ha ra a Is ra no ma / a Ab Ai C / o* li ez z* o e p Sá nt Ló Mo ía o c a r an re Ga ri Ur a a n M an ia ov el o Gi N
P00000000017
Yurena Mantecón Román Manel Montesinos Ávila* / es ález Mont audia Gonz * Cl z / e z n ue zq artí Landete Vá to M Juan José * pósi x E ina ña Mol Bego o / r me i* z ito Pal ñe xpós in E a a n b e r t I ti ande Ma o ris io L ll / C i a Serg o n g t r a ósi Ga a* ari Exp e* o c t e r n t s M d o de re Pe Lan Bi Tor pe / id o v o * e a ep a t D t s c a i M i u n Ch el Be Gi a as anu a / s M n d e e n Ar an ni es Jua ol la Mu rr Y e a o z f / T ne Ra ez tí la d r e n Ma yu ná er Ca ta F r Ma ia ba on do S r / Có ri a* b í a F rc Ga nz ra r A la e fa Ra
z me Gó
Andrés Alemany Ortiz* / Laura Giménez Andreu
Ma Ma r ta rt a M é Bl ri as Yo d a l c P an o at Mo da ri Ge Z r a So i c ir a ia ll ls a / on as B B o o a E na na le Pe / qu qu re na Ar e e l l m L ó* Ra Ló óp an En pe ez mi / d r o Álv z F i r / r c o an / Go aro Cu Jo ci Ro Iv en n r A s g z n c c v á d e a ál o r n i é Te Ju ra s M Bo ez Co ru ra na ar * el d d t q i P * í o u / n ne on Os e / a C z c A a V i So ce r B / So al lb nt Ra n E f i l d a l a l er a el a er ba s so sco Có Ben as / Mar na to rd de it * I o t F n í / Alc Va ez* n C oba ma Yu áza Ar cu le osí / M r r r e l / a a r n a n r Lau a a ía n da z ra Ro / Iné Ca Ga G M d a r s a r c s Nú r r í í L r a í c er i ó g a a pez er San Geno Me uez o* tos á vés Ort na * L M C a e / r b g Laura A onel Gre a / rr onts ópez l* go Gar a e / A r c * n í i s r a A z o zaha tri Mart ra G u í r n d t* a i e z j Sáez arr Góm / Mar o C Porr io A. ez o a P s a l B A t * l l r n a i a s c / dré i c do a o G A r R ndreu egor ebull s* io S Gómez / Mar ab / a i S a M m a uel B r tín C rón Mar Fra o n n c a i osín tín* s q c u o e Arr José He anz* rmosill / No Paula a Ro Mé m e e ri l r da o i * a Mo ri / ll B F as lasco r a / n Rubén Córd cisca G Llora ob Irianna Sáez ascó Fe a Arranz lipe Porras* / Jo sé Vicente Bo sq ue Uv ie do / Laura Campoy Ordi Patricia To rr ñaga* es Gó me z* / César Martín Uv iedo / Amelia Ga rcía Bea
Ana García Vizcaíno* / Manuel Milla Piró / María Eugenia Martínez Andrés* Sabirón Gascó Violeta Serrano Garrido* / Ana Jorge Manuel Sánchez Cosín / ínez García / Juana Mart ide Arnau* Yolanda Alca Sebastiá* / Ortiz* Jesús Vaquer Eva Ruiz tos / n ríguez* r Sa arro Rod aque g ngel Nav ya V Miguel Á Sora abui l / r nez o Ca áza artí r enit Alc te M do el B ito ande ra Rafa th L ila Ben b v a s Á / Ru iz / o L o Ru ranz arl ert a ll v s Ar n Marz / C Viña bu Oli lia z* li e vier Re Día Mo / No nte o Ja o cisc ice ranz mos ll as Fran s Ar Her s V ci bu * a I. Viña omá Re cía gr do ngel lsa / T eo vie / E ía sé A n* ar D U ó * / Jo ar s G / ue cía nci M q u s n Gar a Bos lo z A si edo An al her íne Co alc t b s / E z art n S Za a* Jua he a M ro * / í h cí nc es le a* Luc olc Sá or Gar cí Va t F l i / a ar n G ver Do arr rl z ba a nz Oli Bay C pe Mª te ra ás la Ló / Es / Tom Ar Ávi * el / t o nu lo a* se ni ra r Ma uiz sue Tu to o R ne ro sé Con o An Jo ced Mu Au nd / / Sal / ha * ín ía z s ez Oc Mar de ál r* Co n nz io é ne n M Go ra to li z s Ma o pe An Mo / Ló nt / z Sa * la ue gu me a ez sq h i Re Gó nc Bo on z S Sá e ne r Mª í nt t za / ce ar cá M Vi ta Al ui go sé zq ia Jo Me nt Sa da ni ve en Bi
l ge Án
Am ad e o Fr an Bl ci a S s s i c co l a v ia Es de Se qu r e F ra r ez no Or * el G / a l rr an Mª id a* o L / / u Mer z Ir Hi ced is Ma la es r G r i a t F r o e ín r c ri ía M ez Ben Ma artí i M t o a * / rtín nez rt e Ir P G z ín e e n R ó e d u S me r b a é o lced n z* ez de Rovi o Ru An iz* ra G a Julián rcía drés Uviedo Mic * Ferrer* ó* / D o l ores Co sín Mun era* José Luis Sá nc he z Ca rr illo / Irene Bl asco López*
Julio Landete Serrano* / Raquel Martín Genovés
* r Condes Angulo Domingo* / Aito Alicia Felipe
*Aquestos “trons de bac” s’estimen tant a la Mascletà de la Merello que, a més a més són socis i sòcies.
Metacromolitografia: Apunts Històrics Moixama
D
Prehistòria
es que l’home és home i la dona dona, que ens agrada col·leccionar coses. Això és aixina i això és de veres com si menjares peres i les cagares senceres. A este fenomen alguns també li diuen guardar trastos, síndrome de Diògenes, xico-com-vas-a-tirar-això?, ja ho arreplegaré demà, etc. És una dèria malaltissa que en els nostres temps s’ha refinat en forma de col·leccionisme, sobretot col·leccionisme de cromos. Esta fenomenologia preocupa enormement el món acadèmic i en concret el doctor Ídem Mac
31
Prehistòria
Ibers
Típica reunió de diumenge en la estepa redona, per intercanviar cromos.
32
P00000000018
Ibers Exemple de cromo Iber, que segons Sue I. Generees forma part de les peces dels primers trencaclosques de la història. Adhoc desmenteix categòricament aquesta afirmació.
Adhoc de Cadis (Ohio) i la doctora Sue I. Generees. Després d’anys de reflexió i acumulació malaltissa de dades i mostres cromolitogràfiques, estan a punt de publicar els resultats dels seus estudis en doble format: d’una banda, en una tesi doctoral titulada Florilegi cromolitogràfic acumulatiu de les tribus centrals valencianes al llarg de la història: la col·lecció més xupi, feta a la Universitat de Winconsin (Huelva); d’altra banda, i per a facilitar la difusió dels seus estudis entre les classes populars, han preparat una versió de la seua pròpia tesi en format de col·lecció de cromos, que pròximament i per temps limitat, publicarà la falla Eduardo Merello del Port de Sagunt. A mode de tast, alhora que primícia mundial i per bé que còpia il·legal, Moixama, associació cultural amb desànim de lucre, avesada en estos menesters, vos ofereix un resum i selecció dels cromos més destacats i destacables de la col·lecció dels doctors Ídem i Generees. Abans de començar, però, no voldríem deixar d’agrair la inestimable col·laboració que ha suposat la conducta delictiva de la doctora Sue I. Generees, que molt a desgrat del seu marit, el doctor Ídem Mac Adhoc, ens ha passat sotamà i com a primícia, la informació que seguidament vos oferim. La tempestuosa relació matrimonial entre estos dos doctors, donaria per a dos o tres articles més i una col·lecció sencera de cromos, però no és el moment d’anar-se’n en raons. Anem per feina! 1. Prehistòria Dins la historiografia oficial europea, els inicis de la cromolitografia es daten en l’home de Cromanyó, si bé el professor Ídem indica que seria més correcte anomenar-lo home de Cromonyó, per la seua afició col·leccionista de cromos, en forma d’ossos, pedres i altres deixalles en les coves. A les nostres terres tenim diversos exemples d’este període de la humanitat, com la famosa col·lecció de litogravats de la cova de Parpalló (incompleta) o els llançaments que periòdicament es feien durant l’època de l’anomenat art llevantí. 2. Ibers És d’esta època el costum d’iniciar les col·leccions en setembre, com bé indica el doctor Ídem Mac Adhoc. Encara que la seua col·lega i companya sentimental, per
bé que antagonista visceral, la doctora Sue I. Generees, rebat este argument recordant que en aquella època setembre no era anomenat així, sinó “El mes de la recol·lecció”. Tradicionalment s’ha interpretat açò com a recol·lecció dels fruits agrícoles, però afortunadament ara sabem que es referia a recomençar les col·leccions de cromos interrompudes durant l’estiu.
el major valor és del seu fill, Recared, pel superpoder de la conversió. El cromo més comú, raó per la qual els estudiosos li atribueixen el pitjor valor, és el de Roderic. Els cromos d’Atanaric i d’en Wamba, si fem cas del text conservat del XXXIIé Concili de Toledo, serien els més demandats.
Són d’aquella època les primeres col·leccions de clauers, de les quals afortunadament encara tenim testimonis, com el famós Guerrer de Moixent. No deixa de ser cridanera una manera molt freqüent de fer cromos dels ibers, que van copiar de les cultures hel·lèniques i fenícies. La tècnica en qüestió consistia a fer grans recipients de terrissa cuita al forn, decorats de diverses formes, per a després asclar el recipient a pedrades, i així extraure’n fragments que més tard el col·leccionista buscaria àvidament per a recompondre el gerro. Açò explicaria, segons el doctor Ídem, dos fenòmens molt cridaners: per un costat el fet que no s’haja trobat cap gerra sencera d’aquella època; per l’altre, la gran quantitat de terrissaires deprimits que hi havia en aquella època, tal i com en deixà constància Plini el vell.
De la insuportablement extensa llista de col·leccions de cromos de l’època del Despotisme Il·lustrat, la denominada pel doctor Ídem Mac Adhoc Cromos Versallescos, ens agradaria destacar la que va ser il·lustrada pel pintor
El cromo mostra un cromo amb revers i anvers d’època visigoda. Els visigots confonien numismàtica i cromolitografia d’una manera aberrant. Ídem sosté que esta feblesa cultural dóna com a resultat un ínfim pes en la història. No creu Generees amb esta afirmació, la qual, segons ens diu, està íntimament relacionada amb el consum d’estupefaents del seu marit.
34
Guerra de Successió El noble art del bescanvi de cromos a cavall; va ser molt explotat en els camps de batalla de l’època.
Guerra de Successió
De l’època obscura que suposa l’Alta Edat Medieval, la doctora Sue I. Generees, ha aconseguit rescatar una interessantíssima col·lecció de cromos del reis gots. Esta col·lecció va estar molt de moda entre les famílies hispano-romanes que van viure sota el poder del visigots. Les últimes interpretacions –en este punt la doctora Sue I. Generees i el seu company sentimental el doctor Ídem Mac Adhoc tornen a estar en desacord– afirmen que esta col·lecció seria utilitzada per a poder recordar la interminable llista d’esta tribu bàrbara. A mode de sistema mnemotècnic, els hispano-romans van atribuir punts i atributs diferents a tots i cadascun dels reis que eixien a la col·lecció. La falta de cap altre sistema d’entreteniment a l’època va fer que, ràpidament, la col·lecció fóra utilitzada per a fer mítiques batalles de cromos on els reis visigots és convertien en una mena de superherois amb poders. El doctor Ídem Mac Adhoc atribueix al Cromo de Leovigil el major valor dins la col·lecció, ja que dóna el màxim valor a la durabilitat. La doctora Sue I. Generees, per la seua banda, pensa que
Visigots
P00000000019
Visigots
33
Visigots
2.
3. Guerra de successió
Carlistes
italià Fino de la Sua Testa, també anomenat “Panini”. Esta col·lecció, remarcable per la seua sensualitat i pels seus clarobscurs, va tindre un importantíssim predicament entre les corts europees de l’època. Tant és així, que les aspiracions de les corts europees a la corona hispànica no fou per les possessions americanes ni tonteries d’eixes: fou perquè el poques-llums d’en Carles II posseïa l’únic cromo conegut de la nuesa insinuada d’en Lluis XIV (cromo a dia de hui desaparegut). La voluntat de la cort Francesa –interessada en què el cromo no tinguera difusió– i l’austríaca –desitjosa d’acabar la seua pròpia col·lecció i de ridiculitzar al seu adversari– van provocar el conflicte.
35
Carlistes
P00000000020
Contemporània
Com es pot observar al cromo, les boines carlistes presenten una gama cromàtica, posicional i formal, que com afirma I. Generees, és subtilment diversa alhora que exacerbadament homogènia. Com era d’esperar però, Ídem considera que és tot el contrari.
36
Contemporània El cromo més buscat.
L’enorme afició de les classes nobles d’esta època queda demostrada per la gran quantitat de cromos trobats a les restes de la batalla d’Almansa. Hi ha fonts que testimonien com abans de la batalla, els nobles francesos, anglesos i austríacs van realitzar un memorable combat de cromos a la tenda del capità francés... El resultat d’esta partida determinà el de la batalla. Diuen fins i tot, que l’incendi de la ciutat de Xàtiva fou provocat per la crema de les col·leccions de cromos del noble Pere Malferit Bataller, que va preferir cremar-los a entregar-los als botiflers. 5.Carlistes La doctora Sue I. Generees, que encara que no ho diga té un fort puntet tradicionalista, ens demana ferventment que destaquem una “curiosa” col·lecció de cromos de les guerres carlines. Es tracta d’una col·lecció d’estampes de les boines dels generals carlistes més aguerrits. Esta extensíssima col·lecció abasta tant la primera Carlinada com les dos següents. Pel que es veu, era una manera habitual de pagar les dietes de desplaçament a la soldada carlina amb sobres de cromos d’esta col·lecció, a raó de tres cromos per sobre i cinc sobres cada quinzena. La dada més curiosa i que és comuna durant totes les Carlinades, és que la col·lecció anava renovantse i ampliant-se constantment. Hi ha moltes teories al respecte. El doctor Ídem Mac Adhoc, però, s’entesta a repetir que el motiu principal era que la moda de l’època marcava que un general no podia repetir boina més d’una setmana seguida. Argumenta esta idea aportant dades tan curioses com la següent. El general Zumalacárregui era conegut en els ambients castrenses per ser un apassionat de la moda militar. Arribà a ser un gran influencer en qüestió de boines, calcer i complements diversos. Fou el director i principal redactor d’un pamflet dedicat a la preservació de la gamma cromàtica tradicional de la boina carlina. A més, tenia una picabaralla amb un altre general carlista, Ramon Cabrera i Grinyó, El Tigre del Maestrat, per vore qui portava la boina més ampla. El resultat de tot plegat és un extensíssim catàleg monotemàtic, monocromàtic, amb molt poques sorpreses, que va classificant les boines per mides, color pantone del roig, tipus de tela, any de fabricació i lloc. Segurament els afeccionats a les Carlinades esperaran
delerosos la pròxima edició facsímil de la col·lecció completa, a cura de la doctora Sue I. Generees. Això sí, la resta de la població, ni se n’assabentarà ni en voldrà saber res. 6. Contemporània Finalment la doctora Sue I. Generees, ens ha passat de secret una col·lecció de cromos que diu que actualment són molt demandats als cercles de Podemos i a les reunions maçòniques dels dirigents de Compromís o Cromomís –com ells és denominen en estes reunions–. Es tracta d’una col·lecció de cromos dels polítics valencians imputats per corrupció, que va ampliant-se a mesura que més polítics passen a estar imputats per la justícia. Amb diferència, el cromo més demandat és el de Paco Camps. A Ontinyent, curiosament, és el de Jorge Rodríguez, però l’ajuntament l’ha fet desaparéixer. Cal afegir que es tracta d’una col·lecció de cromos que per la seua extensió té als seus col·leccionistes perplexos, ja que acumulen uns quants volums d’àlbums i encara no veuen la seua fi. ***
P00000000021
Així doncs, finalitzem este fenomenal recorregut per la tesi doctoralcol·lecció de cromos dels doctors Ídem i Generees. Segons assegura el doctor Ídem esta és la metacol·lecció definitiva, mentre que la doctora Generees li resta importància i afirma que “està a mig fer”. Segur que les discussions a ca dels Adhoc-Generees continuaran sent fecundes i acalorades, sobretot quan el doctor Ídem comprenga que la seua tesi doctoral ha estat difosa sense el seu consentiment i li han furtat els seus cromos més preats. Ànims!
Gran avenç científic Francesc Ribera “Titot”
G
asparet, el fill de la tia Marraneta, va participar amb gran èxit al European Congress of Criminal Investigation on va pronunciar una conferència presentant la tesi del seu doctorat en criminologia.
El sistema encara no preveu la identificació dels projectils en estat líquid per la qual cosa seguirien quedant impunes aquest tipus de crims. Una cosa similars passaria amb els projectils gasosos, tot i que en aquest cas el crim és menys greu ja que està considerar en grau de temptativa.
37
El cul del propi Fulano
Es tracta d’un mètode per identificar autors de cagarros amb una tècnica similar a les que fan servir als laboratoris de balística per determinar l’arma que ha disparat una bala a partir de les petites estries que les imperfeccions del canó han deixat. El mètode de Gaspar Col d’Hogar treballa comparant les estries dels cagarros amb les arrugues del cul del sospitós per la qual cosa caldria confeccionar un registre universal d’arrugues del cul com ja es fa amb les empremtes dactilars. És possible que en poc temps, quan fem el DNI ens facin seure en un coixí de tinta i acte seguit en un dinA-3 per obtenir el nostre QR Anal. Es planteja que els
policies municipals portinl un lector AnalQR en comptes de pistola.
38
P00000000022
40
Lector AnalQR que duran els municipals enlloc de pistola
Cirurgià falsificant el QR Anal d’un delinqüent habitual
41
Joc didàctic per introduir el sistema a les escoles
Joc didàctic
Lector AnalQR
Projectil de la guerra civil, trobat a les masmorres del Castell de Sagunt
39
Cirurgià falsificant el QR Anal
Projectil de la guerra civil
El cul del propi Fulano en una diapositiva de Power Point
P00000000023
Francesc Arnau i Laia Arnau
42
A
cí descansen les restes d’ofendiditos, de gent amb poc sentit de la gràcia, que han caigut en desgràcia de ser mofa del poble, o de mofar-se del poble, i com això està malament...que de l’assegurança dels morts no paguen epitafis, corones i esqueles, que açò ho pague jo!
“No has mort ni et deixarem descansar fins que no estigues a la mar”
44
El compte de falles
Jutge Llarena
“Compte contat, compte acabat. Un error culturalment ortogràfic”
“No direm res per no saber com acabarem”
45
46
Democràcia Espanyola
Llibertat d’expressió
43
Francisco Franco
Jutge Llarena
El compte de falles
No et preocupes, no faces pena que ja parlaràs amb la boca plena, la soltaràs de volea o a colp i d’un salt, cauràs en aquest clot.
Francisco Franco
Cementeri civil
Democràcia Espanyola Llibertat d’expressió
P00000000024
47
48
Congrés Faller
President Falla 3 d’abril
“Nasqué com a norma i morí com a burla”
“Pobre home! Per voler-vos convidar, a la mort us va portar”
President Falla 3 d’abril
Congrés Faller
“Al rei Borbó................. T.A.”
“Un ciutadà que és diu rei per dret diví et dona lliçons del poder del poble”
Els secretaris del Premi a la Falla més Igualitària no t’obliden.
LLEI D’IGUALTAT (A LES FALLES) Totes les corrandes, versets, contes, mises, pregons, es cantaran en el teu honor, la molt igual per a tots
JUSTÍCIA ESPANYOLA Vidua de la enyorada Transició Espanyola. Que es suïcidà quan decidí que els bancs no pagaren, o manté tancats presos polítics, o deixa al carrer lladres que mantenen organitzacions criminals.
Totes les mises de Sant Josep i Ofrenes a la maredeueta es faran en el vostre honor
DELEGACIONS D’INCIDÈNCIES La Santa Inquisició està orgullosa de tots vosaltres.
Les Falleres Majors del món saben que amb tu les seues filles no portaran la sagrada banda el coll. Recordem quan pensàvem que podríem canviar les falles i que homes i dones foren iguals, i que les dones pogueren deixar de ser un florero. Que les falleres majors foren directives a la vegada, ah! i que les dones no foren cort d’honor, i sí, que un xiquet fora Fallera Major Infantil sense jutjar-lo i una nena Presidenta.
Tots els col·laboradors i col·laboradores, conjuntament amb els equips de disseny i algun dibuixant s’alegren d’aquest descans.
LLIBRETERS DEL MÓN (FALLER) Aquells que exploten amistats, familiars, coneguts i alguns desconeguts per fer el llibret de la falla, sense pagar un florí.
“Ho deixarem tot ben lligat” Decidíreu crucifar als deshonrats presidents de les falles dissidents de la paraula de Déu Faller, heretges de la Santíssima Trinitat, Burgos al cel, Fresno a la terra i l’Esperit Huguet Sant.
Mai oblidarem les vesprades de reunions, les nits d’escriure o les hores davant una pantalla d’ordinador, perquè sempre feu tard! Ens ho demaneu a última hora, i no pagueu ni una paella. Estem farts d’aquesta nova forma d’esclavitud.
P00000000026
Crítica de la Falla Gran Enric Cuenca i Teruel REMAT I CIM
MEMÒRIES D’ÀFRICA
El gran poder, la riquesa, ens fa la música seguir, ens controlen des de la infantesa fins arribar el darrer sospir.
Qui no estranya sa terra? tots hem sigut immigrants que per treball o per guerra, pel món ha tocat viatjar.
Què cantar, pensar i votar tot el poder ho programa, i pobre qui intente escapar del seu pautat pentagrama.
Som el que marxaren per mar i anaren a terra estranya, o els qui anaren a veremar o mà d’obra a l’Alemanya.
MILONGUES DEL BANDONEÓ Al ritme del bandoneó les milongues van sonant: molts projectes i inversions però el temps va passant.
49
“Que habéis hecho malditos”
Els toca ara a ells com ens tocà al passat, la fam no entén de pells, ni de creences ni d’edats. EL XACAXÀ DEL TREN Diuen que la nostra situació és la més privilegiada, però les nostres connexions són una molt gran cagada. Si vas en cotxe o en bus: embús. Si vas en tren, amb retard, i a Sagunt has de pujar. I si reclames el tramvia, que et porte al llom ta tia.
Que si la Nau i el Pantalà, el Passeig o el Malecó… i la Gerència esperant la seua recuperació.
EL NOU JAZZ Sonen noves melodies de progrés i modernitat, tenim notícies tots els dies i de Parc Sagunt novetats. La ciutat creix i millora amb nous centres comercials, però un sector està que plora: són els comerços locals. Que tot al remat suma i cert que anem millorant, però mai crearem fortuna amb les botigues tancant.
P00000000027
“Que habéis hecho malditos”
Que si la Nau i el Pantalà, el Passeig o el Malecó… i la Gerència esperant la seua recuperació.
Som els qui busquem el pa i treballem honradament, i al remat volem tornar al lloc on és la nostra gent.
LA CANCIÓN DEL VERANO
MÚSICA MEXICANA
En estiu tot lo món viu perquè entre juliol i agost el panorama festiu crema tot el pressupost.
Nostra festa valenciana ha patit un colp d’estat, i la revolució “boliburguiana” el seu poder ha assentat.
Entre vaquetes i bous i unes altres caragolades, pensen que el poble té prou programant quatre monades.
Com si fóra un nou Tejero s’ha carregat el reglament, i ha pres el Congrés “Fallero” segrestant als presidents.
El faller@ torer@
51
50 Rafa Burgos “El Caudillo”
El faller@ torer@
Nostra festa valenciana ha patit un colp d’estat, i la revolució “boliburguiana” el seu poder ha assentat.
Entre vaquetes i bous i unes altres caragolades, pensen que el poble té prou programant quatre monades. MÚSICA REPETITIVA
LA MÚSICA DEL RIU
Ja vénen les eleccions i la campanya electoral, tornen a repetir cançons tots els mateixos pardals.
És música que a tots ens sona i són melodies ben sabudes, que ací quan plou o trona es tornen rius les avingudes.
Enguany la novetat: es presenten més partits, amb tanta diversitat estarem molt divertits.
Amb tants diners gastats sembla ser inexplicable, que quan vénen els ruixats tot el poble és navegable.
Els lloros de tota la vida ara tenen més faena, si volen tindre seguida han de vigilar l’esquena.
P00000000028
PINTAR I CANTAR Volíem que la restauraren per ser del Port patrimoni, i no que emblanquinaren la font del Sanatori. Al regidor o il·luminat que per pensar li paguen un sou, que intente bé restaurar i s’emblanquine ell els ous.
MÚSICA DE CAMBRA Al nostre “sant” ajuntament alguns massa han dirigit, i fins i tot, deshonradament per la cara s’han vestit. Amb música de violins li direm a este personatge: si vols anar com “pincelín” dels teus diners paga’t els trages.
Rafa Burgos “El Caudillo”
Molt s’han d’ensenyar de les festes de “Villa Arriba”, que són molt més populars i amb el Richi, que mai es pira.
Però tot no és criticar i estem de celebració: quaranta anys per recordar de la nostra fundació. A eixa gent tan valenta que feu la falla pionera, demostrant al món l’espenta dels qui tenen sang fallera. Quaranta anys de presència és motiu per celebrar, sent la falla per excel·lència de la Secció Especial.
52
El presi ens desitja Feliç Aniversari Quaranta anys de presència és motiu per celebrar, sent la falla per excel·lència de la Secció Especial.
El presi ens desitja Feliç Aniversari
MÚSICA D’ANIVERSARI
FALLA GRAN
P00000000029
LEMA: Evocacions ARTISTA: Palacio i Serra
Crítica de la Falla Infantil Enric Cuenca i Teruel ESCENA PRINCIPAL
ELS NOSTRES PERSONATGES
Mireu ben bé el calendari que enguany la festa s’esplaia, perquè celebrem l’aniversari quaranta de la nostra falla.
EL FOC
La falla hui s’engalana amb dolços, trons i joietes, per dedicar-se-la a Aitana i a totes les nostres xiquetes. D’este conte tan especial ella és nostra princesa, i d’un exercici genial a la memòria serà impresa.
L’esperit de la xicalla és de festa i és de tro, és l’esperit de tota falla perquè som poble de foc. EL PIROTÈCNIC Sense trons i esclafits no hi hauria falla mai, però cal respectar als veïns i amb la pólvora anar espai. EL CUINER
Tot un conte requerix un príncep bo i gentil, figura que residix en Héctor, President Infantil. Que esta festa de masclets, de música, color i alegria és la festa de tots els xiquets hereus de la valenciania.
FALLA INFANTIL
P00000000030
LEMA: Un aniversari de conte ARTISTA: Dani Barea
Un element important de la festa en una paraula: sempre ens estem comboiant al voltant d’una bona taula. Menjar és alegria i una satisfacció humana, i res com la gastronomia de la terra valenciana.
ELS COETETS
EL CASTELL
Els coets es poden enlairar i enviar coses a l’espai, d’ací els anem a relatar les que no volem vore mai.
Al Port no tenim castells però tenim molts records, que són la memòria dels vells i cal posar-los en valor.
El masclisme, el racisme, volem que siguen història només volem que humanisme per esborrar tota la fòbia.
Les falles també necessitem llocs dignes de reunió, i també un Museu Faller per fer bona exposició.
Volem que el nucli del Port tinga bona comunicació, i millors mitjans de transport per reduir la contaminació.
NÚVOLS I SOL
Volem que els amos dels gossets repleguen les seues merdes, i volem més jocs per als xiquets i unes millors zones verdes. ELS CORETS Volem més consideració a nostra festa marcera, i tinga festa tot el món en la setmana fallera. Les que del que
falles hem de nostre batega
són un tresor conservar, poble són el cor en valencià.
Siga de l’estil que siga cal seguir investigant, per vestir bé a l’antiga i desfilar molt elegants. Les falles som història, som cultura i convivència, som alegria i concòrdia i som la veu de València.
A les fàbriques demanem que tinguen consideració, i deixen d’enviar al cel la seua contaminació. Volem un cel net i clar i si es posa ennuvolat, que siga de pluja i ruixat que bona falta en fa. EL RELLOTGE FALLER Entre tots la mataren i ella a soles va faltar, i als play-backs ens descomptaren quinze segons per començar. Per això desitgem que no torne a passar, i s’aplique el reglament a totes les falles per igual. BUFES DE FESTA Als components de la xicalla vos desitgem de tot cor, que estimeu sempre la falla i continueu també de majors. LA INOCÈNCIA
Som som som del
l’amor l’amor amor a nostre
per les cançons, per la plantà, les tradicions Poble Valencià.
Una idea es projecta i es plasma en este osset: la persona més perfecta és ser com un xiquet.
EL BOSC
Hem de dir molt alt i clar i carregats de tota raó: més respecte a la marjal per part de les institucions.
No perdeu mai la tendresa, gaudiu del dia a dia perquè serà la infantesa el millor que hi ha a la vida.
P00000000031
Un tema que sempre apura i hem de ser molt conscients: el respecte a la natura i salvar el medi ambient.
Carcasses de llum i color A la Fallera Major Maria Andrés Martínez Enric Cuenca i Teruel No entendries la vida sense la falla, sense la teua falla, sense un pare treballador, que invertí el seu temps i tota la seua passió en unir i en guiar a la nostra comissió. No, no entendries la vida sense la falla, sense el teu germà, el teu manifasser, qui fou president de la xicalla i qui és un grandíssim faller. No, no entendries la vida sense la falla, sense ta mare, transmissora de tanta tradició, qui et veu hui feta una reina de la seua comissió. No, entendries la vida sense falla, sense tota una família fallera, sense portar l’escut de Merello al pit, sense marcar al calendari la setmana marcera que només pensar-ho, és per tu un esclafit. Són tants els són tants els i fas que les compartisquen
records, moments… persones de la teua vida també sentiment.
Per a tu no existeix un altre món, sense pintes ni teles de flors, ni brodats de cadeneta sense reflexos de lluentons. Un món ple de música, de pólvora o de ninots, de rialles a la revetla, per a tu no hi ha un altre món.
P00000000032
És el món on has nascut, és la teua escola de vida i d’amor per la falla estàs ferida i el teu cor té forma del nostre escut. Eres reina d’un món de cartó pedra on la llar de tots és el casal, i on avancem al ritme de la terra seguint als nostres estendards. Reina d’un món de llum, de notes musicals i poesia, que s’acaba amb foc i fum però mai esborra l’alegria.
Reina de clavells i de versos, de dolçaines i tabals, de trons que esclaten en versos i sonen en dolç valencià. És és és és
regne, és vida, és món, realitat, és el teu moment, la falla, és la passió, la família, la teua gent.
Saps molt bé la banda que portes: És herència, és tradició, és cultura, és resistència, és transmissió. És identitat, és permanència, és lleialtat per sempre a València i als nostres avantpassats. Memoritza ben bé el calendari i retin al cor una data: que en l’any del nostre aniversari Merello d’amor per tu esclata, i ho fa ple de sentiment, d’amor i de valenciania, perquè és arribat el moment d’exaltar-te a tu, Maria!!!!
54
55
56
57
58
P00000000033
53
Carcasses de llum i color A la Fallera Major Infantil Aitana González i Ruiz Enric Cuenca i Teruel El cor se m’ompli d’il·lusió i l’esperit de goig s’engalana per lloar-te, ple d’emoció a tu, a la dolça nina Aitana.
Sent com eres exemple i guia, per a imitar i per a seguir, perquè eres tota alegria i eres font de dolçor sens fi.
Eres xiqueta feta d’amor, eres perla i llum de lluna, inspires la més pura tendror perquè vore’t és ja fortuna.
Quin goig poder lloar-te i vore’t dalt coronada, no deixaré mai d’exaltar-te, la nostra Aitana estimada.
Per a la falla, eres un regal que dignament ens representes, estendard d’una festa immortal i reina de xiquets i xiquetes.
Nostra fallera major infantil, la flama del futur faller, un amor patri que no té fi per l’essència del món marcer.
Vull ser ambaixador dels teus i cantar-te als quatre vents, vull portar ací la seua veu i expressar els seus sentiments.
De blancs gesmils i assutzenes Merello hui s’engalana, i els seus cors a tu t’ofrenen, nostra benvolguda Aitana.
De ta casa eres tresor que han volgut compartir, representant amb honor a la comissió infantil.
Somia, goja, recorda i viu, eres xiqueta afortunada, perquè ací tens el caliu i l’amor de tota una falla.
En un en la
Hui tots formem un sol cor, i una família valenciana, per a dir-te, plens d’amor que t’estimem a tu, Aitana.
Merello enguany tenim any de gran celebració, que recordem i compartim història de nostra fundació.
I en tu ha recaigut l’honor de representar a la xicalla i ser nostra fallera major i orgull de tota la falla. Merello portes en la sang i Merello tindrà molt de futur perquè amb honor la continuaran xiquets i xiquetes com tu. Sou el pilar fonamental i l’esperança més sincera, perquè siga sempre immortal la nostra festa fallera.
P00000000034
I perquè eixa essència valenciana es mantinga amb el temps, necessitem a reines com Aitana representant-nos dignament.
60
61
62
63
64
P00000000035
59
Héctor Mateo Sanz
Bombetes de sal 65
66
P00000000036
Presidència infantil
Mar Ferri Benito Xavi Izquierdo García Kyhara Jurado Pastor Einar Riera Mérida Laia Miralles Sánchez Ian Catalán García Aneliz Marco Rivera Pablo Lorenzo Benito Adriana Cristóbal Blesa Iván López Villagrasa Elsa Gómez Munera Iker López Pastor Sara Pascual García Marcos Arévalo Torres Mia Espinosa Castañy Lucas Olivares Salcedo Soraya Acebrón Sancho Alex Rodríguez Serrano Bianca María Barsán Rodríguez Unai Izquierdo Palmero Bianca Marco Rivera Pablo Herrero Oliva Andrea Martínez Madrid César González Ruiz Vera Benito Sancho Vicente Pastor Muñoz Carla Moreno Candelo Aitor Gimeno Granell Vega Blasco Blasco Marc Muñoz Clemente Alma Morte Martínez Hugo Mateo Sanz Adriana Soliz Sampedro Mario Izquierdo García Andrea Viñas Sáez Manel Soriano Serrano Blanca Arévalo Torres Victor López Hermoso Paula Rovira Cayuela Adrián Hermosilla Marzo Aitana Del Rio Pastor Yago Sales Gómez Raquel Gargallo Alcaide Alberto Blasco Rebull Carla Landete Campos Adrián Blasco Rebull Alba Alvaro Pérez Carlos Hermosilla Marzo Ana Gargallo Alcaide Cristina Salvador Uviedo Sara López Hermoso Sandra Jurado Cintas
Sòcies i socis Francisco Conesa Vivanco Francisco González Simón Francisco Iniesta Francisco López Méndez Francisco Moyano Giménez Francisco Ortiz Gallart Francisco Sebastián Edo Francisco Viana Dominguez Gerardo Alós Bono Gregorio Esteban Valero Horno Trigo Y Miel Inés Gómez Juan Irma Sáez Gracia Irma Serrano López Isabel Bixquert Isabel Navarro Bixquert Iván Moya Ballesteros Jennifer Béjar Gómez Jesús Manrique López Jesús Segovia Beltrán Jorge Pradas José A. Olmos García José Alcaide López José Andrés Cambil Sánchez Jose Cambil Sanchez José Felipe Pérez José Ferri Zurita José López Benavent José Luis Calero Martí José Luis García García José Mª Martínez Muñoz José Moreno Villaescusa Josefina García Prior Juan García Molinero Juan M. Lacomba Benito Juan Manuel Benedí Andreu Juan Mínguez Juan Ruiz Gázquez Juana A. Caro Tristán Julia Valero Muñoz Julián Moliner Azcona Julio Farinós Castillo Leticia Bleda Valls Lidia Rodríguez Lola García Lezcano Lola Hernández Pérez Lola López Romera Lucas Casas López Lucía Gabaldón Mª Angeles Soriano Peris Mª Amparo Lacomba Benito Mª Angeles Montes Perea Mª Angeles Pallarés Camarasa Mª Carmen Andrés Urquiza Mª Carmen Briones Martínez Mª Carmen Llamas Mª Dolores Sampedro Soler Mª Dolores Villalba Mª Luz Barriopedro Mª Teresa Martín Gutiérrez Manuel López Burgos
Manuela Felipe Pérez Maria Felipe Pérez María García Nieto María Sesé Galindo Maruja Huguet Mercedes Castillo Valeriano Mercedes Ferri Benito Mercedes Hernández Ruiz Merche Ortiz Miguel Estal Tortosa Milagros Bureda Villalba Nerea Valderas Bonet Paquita Sánchez Pascual Blasco Pérez Patricia García Sánchez Paula Torres Gómez Pedro Plazas Sánchez Peluquería Belinda Pepi Asunción Company Pepita Sanz Calza Pilar Pérez Benedí Pilar Rodríguez Pilar Tristán Ruiz Primo Berzosa López Provi Morillas García Raúl Benito Díaz Rosa Tello Rosario Jara Hernández Rosario Lorenzo Fernández Rosita Alepuz Sandra López Berzosa Sandra Valero Santos Sarai Gómez Andrés Sauce Sonia Marques Herrera Susana Benito Manzanares Tomás González García Trinidad García Miñana Urbano López García Vanesa García Rey Vicente Borrás Noguera Vicente Cuenca Valiente Vicente Dolz Sánchez Vicente Gómez Tineo Vicente Lara Brox Vicente Moya Victoria Muniesa Franco Violeta Soriano Yasmina Martí Lizandra
P00000000037
Agustina Lorente García Aida Navarro Redón Ainhoa Fernández Jerez Alberto Rodríguez Amparo Martínez Amparo Rubio Rubio Ana Isabel Roig Peris Ana Mª Moral Giménez Ana Mª Sancho Gaspar Ana Teruel Andrea Díaz Aucejo Andrea Ponferrada Andrés Heredia Tovar Ángel J. Blasco López Ángel Landete Serrano Ángel Montalbán Anna Andújar Forner Antonia Amorós Antonia Morcillo Antonia Rico Reche Antonio Díaz Noverques Antonio Escobar Valverde Antonio Gallego Nieto Antonio García Marín Antonio Lozano Cebrián Antonio Martín Valencia Antonio Pérez Martínez Araceli Cintas Sesé Araceli Uviedo Molina Argimiro Pérez Martínez Arrocería Cá Merche Ascensión Gascó Felipe Asunción Balaguer del Campo Carmen Devesa Carmen Esteve Martorell Carmen Gómez Miguel Concepción Ortiz Hervás Conchín Moral Giménez Consuelo Andreu Lledó Consuelo Palacios Consuelo Pérez Martín David Landete Alcázar Diego Torres Revert Dimas Molina Labrador Dolores García Blasco Dolores Rodríguez Elena Garcia Martí Emilia Gassó Gassó Encarnación De Las Peñas Encarnación Palmero González Enrique Belmonte Cayuela Enrique Herrero López Esteban Mérida Biosca Esther De Haro Eugenio Ortín Lorente Eusebio Sanz Clemente Feipe Noguera Mejías Felipe Parrilla Félix Sanz Piedra Fernando Calvo García Francisco Bellón López
EL TIPUS SOCIALS El tipus socials de La traca i la creació d’una identitat popular republicana en la València de fa cent anys Enric Nogués Pastor Per les pàgines de La traca desfilaren entre els anys 1912 i 1915 un seguit de personatges, ben coneguts dels lectors, amb els quals el nostre setmanari satíric donava a la llum una de les seccions que a ben segur més degué contribuir a la popularitat i ràpid èxit de la publicació. Seran
prop d’un centenar les descripcions poètiques que acompanyades de caricatures, i combinant caràcters amb profesions i situacions, ens pintaran unes figures que hui, més de cent anys després de la seua publicació, ens resulten encara, en molts casos, properes i familiars. Se sap que la construcció de tipus socials apareix en Occident 300 anys abans de Cristo amb Teofrasto (Cuvardic: 2008 pàg. 38)1, i també que el costumisme del
segle XIX va fer un notable ús del gènere per tal d’amalgamar amb finalitats polítiques, ideològiques o culturals les identitats colectives d’amplis sectors de població que, amb el creixent protagonisme dels espais urbans, emergien amb força en les noves societats burgeses. La publicació de Carceller, en eixe sentit beu, a més a més d’aquell costumisme reformador decimonònic, d’una llarga tradició
1. Cuvardic Garcia. 2008. “La construcción de tipos sociales en el comstumbrismo lationamericano”. Filología y lingüística, 34 (1)
Quasi un centenar de tipus socials en tres anys
2. Llombart, Constantí. Tipos d’Auca, 1878 3. Moreno Gay, Chusep. La llecha. La Traca, núm 48, 12 octubre 1912
…quant en Valensia entrá. Diu que entrá per Catarrocha a caball d’un elefant al arribar a la creu a espentes y redolóns li llevaren l’elefant y una plucha de pedraes li feu sis bonys al cap.
68
Ull de bou Mires el seu, so truan, eixe que porta en lo cul que es de bou falsificat ... ¡Ull de bou! tots li cridaben y ell solia contestar: ¡Fill de fusta! ¡So cochino! ¡Salvache! ¡Mal educat!
69
La carabassera En la sistella al bras, sempre arrogant, fresca, provocativa y en veu rasa la voreu caminar de plasa en plasa.
70
La beata Ella s’alsa en punt d’Alba tots els dies y visita convents y sacristies… deixant bruta sa casa va al Rosari... per aixó hiá guasó que tilda a la beata mixorrera de bruixa arrematá, golfa i perrera.
La beata
Ens limitarem en este treball, per qüestions d’extensió, a descriure els 46 primers tipus, aproximandament la meitat dels que se publicaren. Així, dos números després del primer, de Joaquim Balader (1828-1883)
Míster May
La carabassera
A principis del XX, Carceller i els seus amics es trobaran en condicions de reinterpretar la tradició des d’una modernitat naixent on, també la influència de l‘aleshores naixent escola psiconanalista de Freud i Jung, que ja s’escomençava a difondres, aportarà
Quasi un centenar són els retrats del tipus que durant tres anys van desfilant per les pàgines del setmanari. Arrenca amb una primera retolació, no debades anomenada ‘Tipos d’Auca’, que a més a més d’inspirar-se en la tradició esmentada fa també una reivindicació del llibre homònim de Constantí Llombart2. Així després d’una xicoteta explicació, Chusep Moreno Gay obrirà, amb ‘La llecha’3, la seqüència des d’on els poetes traqueros les millors plomes del moment-, contribuiran número a número a cuallar el que serà l’univers simbòlic de molts valencians dels primers anys del segle XX.
67
Ull de bou
Tota La Traca està impregada d’aquella tradició i perfum. Però és, si cap en la secció que ací estudiem, on es manifesta d’una manera més clara. Ho facilita el recurs a l’expressió directa i a la imatge, seguint, com hem vist, l’estil de la rica tradició popular versificadora i satírica valenciana, on l’oralitat dels romanços de ceg, des de ben antic, es combinava amb el grafisme d’auques i col·loquis.
una profunditat psicològica al magistral ús dels tradicionals caracters populars, moltes vegades radical, sempre anticlerical i federalitzant, i que acabaran conformant, en les seues plomes, els pilars de l’univers simbòlic d’un republicanisme local que en la nostra ciutat aconseguirà ser majoritari molt abans de la caiguda, l’any 31, de la monarquia.
Míster May
molt més antiga. Aquella que és continuadora dels col·loquis medievals i dels quals, ja en el XVIII Carles Ros, en fa inventari. La premsa satírica (o no) durant tot el XIX els retraurà. Els setmanaris El Cid, La moma, Nelo el tripero i també la primera Traca de Lluch Soler, entre moltes altres, dedicaran, invariablement, seccions als tipus valencians. I no sols ho farà la premsa, la imprempta Regeneración Tipográfica d’Ignacio Boix per exemple donarà a la llum el 1859 ‘Los valencianos pintados por sí mismos’ obra que, amb la col·laboració de plomes tan destacades com la de Pasqual Perez, Bernat i Baldoví, Rafael Blasco o Vicente Boix, avancen molts del tipus de què es farà ressò, en altre context, la nostra publicació.
La cohenta
71
La cohenta
La barraquera
Vol vestir a la moda qu’es presenta alternars en siñors i siñoretes y no porta enchamay dos aguiletes.
72
La barraquera
El sirialot
Descalsa tot l’estiu va per l’arena insitant a les rubies y morenes, que naden per lo menos dos novenes dels bañs aquells que son com els d’Archena.
73
El sirialot
Els hermanitos de los pobres
Tot aquell que per gran dotorería se posa al mich de reunió ya feta y la seua opinió al rogle espeta, sirialot es el nom que es mereixia.
74
reprodueix La Traca “El trapatroles”, del qual traguem ací un pocs versos que ejemplifiquen la plasticitat i la força expressiva d’este gènere satíric tan en línia amb la revista: Sols no li aplica altra llengua / que la nostra nom més propi /… / un rellamp, un torbellí, / casi un huracà… en fi, un home / sense cap ni sentener, / que diu y fa arreu les coses... i d’Iranzo y Simón (18501890)4, unes setmanes després un “Pollo” que … pareix un home / perque ya li naix el bigot / … / porta el sombrero en lo tos / y va per eixos carrers / com aquell que para el sol / … / ¡Mireulo! pareix un home, / pero no es més que un ninot “Tonet el Saragatero”5 continuarà la saga en el número següent Atrevit, provocaor / com tots els del seu chenial, / lo mateix arrima un palo / que es troba una bofetá. / Conseguit el seu objecte/ q’ues donar que dir on va / lo de manco es ixirne / vensedor o escalabrat i, “El peixcaor de caña”6, més carregat de pasensia / que Job ne pogué portar / camí de “La pedra plana” / que hiá en la part de Llevant, / vorem sempre al peixcaor / apenes naix la vesprá / dispost a pescar més llises / qu’arenes guarda la mar / …
Els hermanitos de los pobres Pareixent a lo llunt grans personaches en soterrars de rumbo son precisos y a la veu de la moncha son sumisos y cuidem com a nous tots els seus traches.
4. Iranzo Simón, Victor. El pollo. n. 77, 19 d’abril 1913 5. D’Eduardo Escalante, en núm. 78 de 25 abril 1913 6. De Vicent Sancho Riera, núm. 83 31 maig 1913
“El docte” de M. Collado7, Ric o pobre, chove o vell / en villa, poble o siutat / de son talent molt pagat, / y demostrant poc servell, / ocasió no economisa / de demostrar lo que sap, / així com del que té al cap, / ple de fanc i cañamisa “La rifera”8, Es d’estatura michana / garrida, guapa y templá / lo que no es fácil saber / quantes voltes ha vist Maig / … / Encara no despunta’l sol / ya la tens en lo Mercat / envoint a venedores, / pa que li vachen comprant / els números de una rifa / que á saber á qui eixirá Amb “Mister May”9 la secció passa a anomenarse ‘Tipos sélebres’ i incorpora un dibuix que ens ilustra l’aspecte del personatge i una segona entrega l’escriu el director Carceller dedicada a “El Tio del Digestol”10. Si l’anterior era anglés este serà català, encara que per saber-ho caldrà llegir-lo fins al remat. Gayarre11 continua la seqüència, i després amb “El Pardalero”12, “El cacahuero de la trompeta”13, “Pepet el
7 Núm. 88, 5 jul. 1913 8. Emilio Delmás. La rifera.. Núm. 89 12 jul 2013 9. Juan Garcia, Chusep Maria, núm. 94, 16 ago. 1913 10. Carceller, Vicent Miguel. El Tio del Digestol, núm 95, 23 ag. 1913 11. Sandalinas, Ricardo, Gayarra, núm. 96, 30 ag. 2013 12. Vilanova Imargues, Ch. El Pardalero, núm 98, 13 setembre 1913 13. Mallent, Vicent. El cacahuero de la trompeta, núm 99, 20 setembre 1913
del cascarón”14, “El tio de los pistiños”15 i “Ull de bou”16. Amb “El sesant”17, muda la secció al nom de ‘Tipos populars’ inaugurantla altra vegada el mateix Carceller; li segurià “La carabasera”18 també de Carceller i “El llauraor”19, de Chusep Maria Juan Garcia. “La fresera”20, de nou de Carceller; “La florera”21, d’Alberto Añó. “La beata”22, “El seminariste”23, “El que para el Sol”24, “La chitana”25, “La fabera”26, “El donsainer”27, “L’agüelo del colomet”28, “¡...!”29, “¡...!”30, “El camarero”31, “La cohenta”32, “El casaor”33, “El femeter”34, “L’adovaor de cósis y llibrells”35, “La barraquera”36, “El castañero”37,
14. Garcia Montoliu, Vicent. Pepet el del cascaron, núm 100, 27 setembre 1913 15. Villegas, Toni. El tio de los pistiños, núm. 101,4 octubre 1913 16. Galiana, Chimo. Ull de bou, núm. 103, 18 octubre 1913 17. Carceller, Vicent Miguel, El sesant, núm. 132, 25 abril 1914 18. Carceller, Vicent Miguel, La carabasera, núm. 133, 1 maig 1914 19. Juan Garcia, Chusep Maria, El llauraor, núm. 134, 9 maig 1914 20. Carceller, Vicent Miguel, La fresera, núm. 135, 23 maig 1914 21. Añó, Alberto, La florera, núm. 136, 23 maig 1914 22. Carceller, Vicent Miguel, La beata, núm. 137, 30 maig 1914 23. Mallent, V, El seminariste, núm. 138, 5 juny 1914 24. Juan Garcia, Chusep Maria, El lque pará el Sol, núm. 139, 13 juny 1914 25. Carceller, Vicent Miguel, La chitana, núm. 140, 20 juny 1914 26. Sebastian Bonafé. Paco, La fabera, núm. 141, 27 juny 1914 27. Añó, Alberto, El donsainer, núm. 142, 30 juny 1914 28. Juan Garcia, Chusep Maria, L’agüelo del colomet, núm. 143, 11 juliol 1914 29. Añó, Alberto, ¡...!, núm. 144, 18 juliol 1914 30. Añó, Alberto, ¡...!, núm. 145 25 juliol 1914 31. Carceller, Vicent Miguel, El camarero, núm. 146, 8 ag. 1914 32. Añó, Alberto, La cohenta, núm. 147 15 ag. 1914 33. Juan Garcia, Chusep Maria, El casaor, núm. 150, 29 ag. 1914 34. Valls Juan, B., El femeter, núm. 151, 5 setembre 1914 35. Juan Garcia, Chusep Maria, L’adovaor de cósis y llibrells, núm. 152, 12 setembre 1914 36. Añó, Alberto, La barraquera, núm. 153, 19 setembre 1914 37. Aragó Cortina, Santiago, El castañero, núm. 156, 3 octubre 1914
“L’horchatero”38, “El sirialot”39, “El torero d’aguileta”40, “Els hermanitos de los pobres”41, “El capellá de Les Roques”42, “El paraigüero”43, “La modisteta”44, “El cacahuero”45, “El barquillero”46, “La peixcaora”47... ******* Els dibuixos de la portada (explicació d’esquerra a dreta)
El tio del Digestol ... per tots els carrers i places que hia gran sirculasió tots els dies el voréu el Digestol per lo vist es un especific bó que lo mateix cura l’asma com dona forsa als reñons y aprofita pa la melsa el moquilo, el seserol Gayarre El sego que per Gayarre la gent el va batechar y que sols en dos postures y sense menechar les mans s’acompaña en la guitarra les cansons més populars El pardalero “Dos pardalets una aguileta sempre van en bisicleta. Chiquets, ploreu, que pardalets tindreu”
38. Briudes, Pedro, L’horchatero, núm. 161, 7 octubre 1914 39. Soriano, Salvaaor J, El sirialot, 157, 10 octubre 1914 40. Ferragut, Carmelo, El torero d’aguileta, núm. 158, 17 octubre 1914 41. Juan Garcia, Chusep Maria,, Els hermanitos de los pobres, núm. 160, 31 octubre 1914 42. Ferragut, Carmelo, El capellá de Les Roques, núm. 163, 21 novembre 1914 43. Añó, Alberto. El paraigüero, núm. 164 28 novembre 1914 44. Carceller, Vicent M., La modisteta, núm. 165, 5 desembre 1914 45. Carceller, Vicent M., El cacahuero, núm. 166, 12 desembre 1914 46. Añó, Alberto, El barquillero, núm 167, 19 desembre 1914 47. Añó, Alberto, La peixcaora, núm 168, 26 desembre 1914
¿Qui no el coneix? tot lo mon; pegant voltes y més voltes carrers i plases rodant, arrastrant un abesper de chiquets menuts i grans El cachuero de la trompeta: En Catarrocha va vore nostr’home la llum primera, y a son pare y sa mare se deu que gloria com eixa venga cacau y tramusos per los carrers de Valensia mesclant el art de Talia en la sénsia cacahuera Pepet del Cascarón Va estar en la Escola pia este chicot d’escolá y al eixut que allí se veu prengué una afisió tan gran El tío de los pistiños Va per lo carrer cantant alló de a perrita son …ixim a comprar pestiños qu’es una bona menchá. El sesant Sempre asoles, contrist y badallant voreu per tots els puestos al sesant… ¡Feu cas omís de sa figura prima! que si vos veu, com es mestre d’esgrima intentará pegarvos un sablaso! El llauraor Cuant ve de la Ribera o de la Plana un llauraor hia chent que li murmura que per ser llauraor no te cultura… Horta y collita son les seues glories... y son els seus amics que no l’engañen el bóu, el burro, la muller y l’aca. La fresera Així qu’el gafarró i la cagarnera fabriquen son niuet de or i grana y en punta del matí canten diana se veu per los carrers a la fresera. La florera Mireula en el mercat de les floreres tan fresca com les flors que cull al dia reflejantse en els ull tal picardia...
El seminariste
El casaor
La modisteta
sempre qu’ entropesa en una chica com mirarla de front se li critica, la mira de reull y no se para; de la carrera entonses prevarica...
Carregat de morral y d’escopeta, de viandes cartuchos y canana. Vol vestir a la moda qu’es presenta alternars en siñors i siñoretes y no porta enchamay dos aguiletes.
Cuant toquen del matí les set y micha ix de casa chentil la modisteta dirichintse chovial y satisfeta al taller que li roba temps i dicha.
El que para el Sól representa el templat de l’escaleta; un home que la fama té ya feta de chulo, valent y pendensiero... La chitana en la cara arrogant y veu valenta la voreu p’els carrers i les plasetes intentant traure a tots les aguiletes La fabera carregá en lo llibrell ple de fabetes que cridant diu les porta calentetes… mos tóca vórela guañantse el pa mentres qui el deu guanyar es posa frare El donsainer Igual en festes grans qu’en chicotestes els voreu tots els dies y a tot hora; quan no te asi faena, sen va fora a encantar als canaris y oronetes. L’agüelo del colomet Atmirat per fadrines y casaes y alguna agüela ransia que suspira al temps que del colom la sort admira que va en les seues mans pegant alaes. ¡.....!
El femeter Desichant del mercat ser el primer cuan enca en lo niu dorm el teulahí sostenint del ramal l’airós rosí en Valensia se fica el femeter. L’adovaor de cosís y llibrells: Es pobre y molt trencat el seu ropache apañar els llibrells son ses manies y fent el seu taller en porteries sol guañar lo bastant per’el viache. El castañero En lo cabás al muscle tots els dies s’el veu per la Gran Via o la Glorieta... a voltes en les seues correries, sol arribarse hasta la montañeta d’Elio , y casi sempre veu completa la venta de moltes mercansies L’horchatero ¡Chelá y dolsa, chiquetes! ¿Qui refresca? portantant en la ma la chelaora té la grasia suprema y el Salero d’armar per allá ahón pasa la gran gresca lluint la seua veu encantadora. El torero d’Aguileta
Ovella descarriá d’una remesa hui ja més robellá que una sardina brama a voltes pichor qu’una tollina per no poder tastar nap de la Yesa.
En les festes del poble sols torecha y ningún consagrat li dona envecha; mata a voltes uns bous com una casa... y si no abusa seguit del típic sable ¡me ric yo de la fam qu’el pobre pasa!
¡......!
El capellà de les roques
Es tipo que es veu per la Glorieta, per bars, cafes, pasechos y tranvies; sa idea es fer parroquia tots els dies buscantse hómens als qu’els fa l’aleta.
A la festa del Corpus mos invita y de gust mos fa caure la moqueta pues saludo tan gran may mos el feren; capellans de les Roques son hui en dia aquells que ya saluden per mania en ca qu’els saludats no’l conegueren.
El camarero Ell sabent més, que algúns, no es vanitós ni presumix de res; més hia mortal que perqu’el veu señint el davantal el pren per un gallego miseriós.
El paraigüero Recorrent per a guañar pera el caldero... fa més por a l’obrer que un polisero; que si este al ras treballa, al crit del fiero tremola el sey chornal; u no el disfruta...
El cacahuero Ven tramusos calents, cacau chelat y a voltes chufes seques d’Alboraya; el manjar predilecte del soldat que convida en sinc sentims a la paya, mentres el del cabás crida en Salero ¡Hie, cacáu calentet!¡El cacahuero! El barquillero Pregonant “¡Barquillitos de canela!” se veu per el carrer moltes vegaes, sempre busca als chiquets y a les criaes. La peixcaora Lo mateix riñ a una siñoreta qu’es posa a estralechar en la fadrina per si alguna pesa no está ben feta; y així el moño li arranque a la vehina, ella es queda tan fresca y satisfeta, pregonant: ¡Sardina de ara, sardina…!
Albert Llueca
75
Verd
El joc de la cadira
VERD
N
76
Blau
o tot creixement cel·lular anormal ha de ser precisament cancerós. Ho això deuríem de pensar de molts dels partits polítics que naixen del no res i en quatre anys ja governen o son bisagra de parlaments andalusos. Açò pareix com una falla! S’enrrecordeu de Nou Campanar i el seu creixement desorbitat? Doncs això li pot passar a més d’un! Més d’un que de verd no té res si no és que parlem d’un vell verd a l’ Esteso i Pajares, un partit que no baixarà a l’infern, l’infern baixarà a ell! Ara la precampanya ho vorem! Com des de Madrid imposaran el que ací s’ha de dir, i amb qui és barrejaran!? Doncs supose que amb una dona candidata perquè a ells açò de falleres presidents i coses així no els pot interessar, de ben segur! BLAU
77
Roig
Com el mar, blau! Un mar que està de cap a caiguda. S’imagineu una escena de falla on hi ha un gran Titànic i en la proa, popa o on siga com fent una Muixeranga allí a la base a Camps i Zaplana, i inclús a Rita, recuperats tots de l’infern i dalt la Bonig i la Català (per cert com és diran els partidaris de Maria Jose Català, catalanistes?) i allí donant suport a Muniesa (per fer-ho un poc local que al final és liem en la macro política i és eixa la que governa) intentant eixir a flote perquè la mar no s’engolisca el legat de Blasco, Font de Mora, Fabra (el abuelito) i tota eixa mandanga.
Xé! Ni parlar del pelluquin! Ací si que tenen lio i de l’infern pareix que eixiran o clavaran a algú! Ximo Puig repetirà com a president? Això és preguntarà més d’un! O d’una i és podrà vore com quatre anys no son res... això si a Sagunt van fent canvis i pareix que Ximo si que ha pogut ficar a dit al senyalat per Salvador (que no el Salvador) i ha condemnat a Crispín a l’infern, passant per damunt d’ell, jutjat i tot. Que podrà repetir l’experiència de ser i no ser! És voler nedar i guardar la roba, el seny i la rauxa, tirar la pedra i amagar la mà o jugar a les cartes, amb les cartes marcades. Fer la puta i la Ramoneta.
P00000000043
ROIG
78
79
Morat
Un color molt gastat! En lloc oposats! Per una part Compromís (i tots els partits que estan dins Com més serem més riurem!) i per l’altra l’extrem centre dreta de Rivera (si! El candidat o candidata autonòmic a que no sabeu ni qui és?). És curiós vore la psicologia dels colors, el taronja té relació amb la sociabilitat, l’originalitat, l’extraversió, l’activitat o l’entusiasme i la proximitat. D’altra banda, algunes tonalitats del taronja representen l’excessivament cridaner, una actitud frívola i convencional; i altres tonalitats representen també l’inadequat i el perill.
Taronja
TARONJA
MORAT
80
BANDERA GIBRALTAR
Bandera Gibraltar
Podem, ADN, Comunitat de Veïns (i veïnes), Confluències, Unides Podem Busca Piso en Alcobendas, Bebo a Baldes y Ciego a Cigalas, Don Kijote y Sancho Panza dan por culo con su lanza, Esguinze D frenillo, Mari Cruz Soriano y los que afinan su piano, Me voy ke me estoy cagando, Johnny juerga y los que remontan el Pisuerga, Red Hot Chiquetete, Panadería Bollería Nuestra Señora del Karmen, Un pingüino en mi ascensor, Luis Rikardo Borriquero y su amigo el farfolles i això si amb la cara de Pablo Iglesias i Echenique (que sempre li pillen fent-li la foto en la perruqueria).
I ara un de més locals, que com en Gibraltar, dels que se volen segregar (per a que ho entengueu tots i totes! Doncs sembla que és açò com una falla que discuteixen uns i el que fan és fer una falla, això si en altre sector o demarcació) lo suyo es el Puerto, i amb això fan política. Anar fluix d’armilla. I ara els Pactes...
P00000000044
I si sumem morat, roig i taronja que tindrem? Doncs una sanguinelli, i no és per fer sang però pareix que això és l’únic que pot servir per revalidar un pacte amb el... Botànic. A alguns açò els fa bullir la sang o això ho intenten. O com dia Tito Livio, este si que estarà a l’infern, aquell home que havia xopat la faç de la terra amb la sang dels seus conciutadans, al final xopà la cúria amb la seua pròpia sang. La sang és la tinta amb la que qualsevol ha d’escriure.
81
Sanguinelli
SANGUINELLI
Així veig jo un pacte blau, taronja i verd! Un pacte del tu més, un pacte del Botànic al Valle de los Caidos! Un pacte de mordassa on sols val qui la té més llarga! Dels defensors de que Déu ens dona una senyora I un bastó per ferla córrer, o com ho tenen clar que a dona ben casada, el marit li basta! Un pacte de traca i que no tindrem sols per omplir una escena de falla, si no tota la falla!! Artista para! Fes-me un Valle de los Caídos i un Godzilla-Franco eixint del mig! A lo Palleter!
82
Gris
GRIS
P00000000045
Les cartes ja estan repartides! Que comence el joc!
El rato, condemna per corrupció Arnau Alcaide i Ana Lía Alonso
83
Sempre ha sigut curt, «es el mercado amigo»
E
n ratos, així es mesurarà la condemna per corrupció d’ara endavant des que aquesta unitat de mesura fóra proposta en honor a l’exdirector gerent de l’FMI. Rato, que prometia bressol al suor dels espanyols en la seua galera neoliberal, capitanejà la crisi bancària amb mà esquerra. Tan esquerra, que ningú a dins del vaixell va patir l’enfonsament fins a uns anys més tard, quan ja els arribava l’aigua al coll. ¡Com estan els mars, de pirates resistents! L’artífex del miracle econòmic està ja immortalitzat, ni més ni menys, que com a unitat de quantificació de la picaresca, prou coneguda com a símbol nacional. Tota una recompensa pels serveis a la pàtria: icona de la gestió i el desenvolupament amb el nabiu BFA-Bankia, emprenedor per excel·lència falsejant balanços per a cobrar més, i millor disseny i camuflatge de la corrupció amb les targetes black. No sols participà de rescatar els bancs amb els diners del benestar, sinó que s’encarregà d’apanyar Bankia perquè, ampliant una miquiua el forat, els corsaris pogueren viure la mort a cos de rei, un Valhalla digne del final, merescut per al visionari timoner.
P00000000046
L’esport liberal-conservador per excel·lència, la desestabilització de les institucions i l’economia per a trobar oportunitats d’enriquiment personal, s’afegeixen a les habilitats ninja de guant blanc per a consolidar el rato com a terme ja equivalent a l’empresonament
una estona, pocs anys, que per a això eres de classe. Un trade-off en el llenguatge del banquer que bé «paga la pena». «Jo estic molt trist aquests dies a la presó, però m’havia picat amb el Juancar a vore qui deixava mantingudes més generacions de la família i, al final, ¿què són quatre anys a canvi dels quilos?», planteja Rato. Rato se sent simultàniament honrat i dolgut, ja que d’una banda el rato que va a passar a la garjola és més bé un rato curt i trobarà lloc en la història d’Espanya, però, d’altra, podria haver sigut un rato a l’estil de Camps; o el camps haver sigut el rato i Rato haverse’n lliura’t com Camps, però calia dissimular amb la impunitat i xe, millor un rato i seguir, que no tancar l’aixeta de la corrupció.
10. Crearem el PIN parental, per a no deixar entrar a pares que insulten l’àrbitre de la lliga infantil.
1. Farem que l’Estat realitze un finançament igual per tots els ciutadans, siguen andalusos i andaluses, valencians i valencianes o madrilenys i madrilenyes. 2. Permetrem la llibertat d’expressió, podràs dir el que penses del rei sense xafar la presó. 3. Totes les ONG’s i associacions per la lluita de valors com solidaritat, igualtat, ecologia, podran rebre subvencions, mentre que aquelles que escloguen persones per sexe (Setmana Santa Saguntina), lloc de naixement, o pensament polític, es menjaran la punta de la fava. 4. No llevarem cap impost, ens encarregarem de que no et falte un hospital, una escola, un lloc on dormir, una autopista gratuïta (pagada i amortitzada fa 20 anys). 5. 52.000 migrants són pocs, nosaltres expulsarem a tots els polítics que ens han furtat un sol clau o es dediquen a jugar al Candy al Senat, que segur que són més de 100.000. 6. Farem una tele pública, on pugues vore el Levante i el València, el Pamesa i el Port de Sagunt quan torne a ASOBAL. 7. Una Conselleria d’Educació Sexual per a que cadascú folle amb qui vullga i com vullga, però sense ficar en perill la seua salut, la del veí o veïna amargat i la del futur de la Mare de Déu i el colom que la prenyà. 8. Reforçarem la Sanitat Pública per que hi haja més psicòlegs i psiquiatres per evitar els desgavells que plantegen alguns polítics. 9. Per a evitar la discriminació per ser valencià a altres províncies, farem cursos de mestre paeller, història de la Ruta, el magnífic curs de Lo Gat Penjat “Mil paraules per no parlar provinciano “ i un curs ràpid de “cagar-se en la mare que ta parit!”
12. Derogarem la Llei de Memòria Històrica quan Franco demane perdó per tot els que va soterrar als vorals de camins, i sí, Stalin també matà a molts, quan acabem el curs de rus parlem amb Putin. 13. Canviarem el dia de la Comunitat Valenciana al 8 d’octubre. Perque aquest dia del 1238 Jaume I passà per Alboraia i li digué a llauradoreta: “Açò és Or Xata, açò és Or”. 14. Defensarem la cultura popular valenciana, i establirem per llei que La paella no és arroz con cosas, i la primera mesura serà demanar la dimissió del Comunity Manager de DACSA, per la infàmia del xoriç. 15. Alliberarem tots els bous per a que puguen pastar en llibertar i convertir les nostres comarques en una gran plaça de bous, per que la vida es como una corrida de toros. 16. Crearem la Llei de Violència Domèstica, per a domesticar a tots els animals de sèquia que peguen, maltracten, violen, abusen o maten nens, nenes i dones. 17. Crearem la Llei de l’Amorsito, per a que cadascú estime a qui desitge. 18. Derogarem la Llei d’Igualtat de Gènere el dia que la teua companya cobre el mateix que tu per la mateixa feina, el dia que a una dona ningú li pregunte si vol ser mare a una entrevista de feina, el dia que una nena que vullga ser nen puga ser-ho (o a l’inversa), el dia que no s’”ajude” a una dona fer les tasques de casa... 19. Reforçarem totes aquestes lleis a Madrid, i tots els diumenges farem paella al Congrés. No ho oblides mai! quant et diguen: “Els extrems es toquen” ja els pots dir “Per la punta del piu” o “per la punta del clítoris” (cal ser igualitaris).
P00000000047
“Perquè els extrems es toquen”
11. Establirem un pla de vigilància religiosa, per assegurar que l’església catòlica pague impostos com tots, i tots els capellans pedòfils estiguin tancats a pany i clau.
Cromografia històrica valenciana Toni de l’Hostal
L
Text indesxifrable en analfabet ribèric
86
P00000000048
El descobriment de la mama d’Elx
85
Ninot de l’Homo Valencianensis
87
La bandera més antiga del món
La bandera més antiga del món
El descobriment de la mama d’Elx
84
Ninot de l’Homo Valencianensis
Text indesxifrable en analfabet ribèric
a idiosincràsia valenciana es manifesta al llarg de la història en diferents expressions culturals que conformen la identitat d’un poble indoeuropeu que té els seus orígens en els temps més antics: la nostra iconogràfica pròpia és de les més riques del món i conté elements singulars que la fan única en l’univers conegut i, al mateix temps, representativa del conjunt
de la humanitat des de la prehistòria. No debades, els valencians hem estat presents en tots els llocs i els moments claus de la història, de la Dama d’Elx al primer home a la Lluna (de València). És per açò que volem homenatjar l’esperit de la valencianitat de tots els segles amb una sèrie d’imatges icòniques, representatives d’una part ínfima del vast espectre de la nostra consciència col·lectiva, per la qual cosa sempre serà una mostra incompleta, ja que seria impossible voler haure tots els matisos de l’essència pàtria.
Terra d’artistes i de morts de fam
Poble d’herois suecans
Orgull gai de canyar
93
Al·legoria de la república
92
91
Al·legoria de la república
P00000000049
Procés de confecció de la pilota valenciana Terra d’artistes i de morts de fam
90
Conselleria de caminars folklòrics
Orgull gai de canyar
Poble d’herois suecans
Procés de confecció de la pilota valenciana
89
Conselleria de caminars folklòrics
88
Clara Salinas i Jorge Sánchez “El Piropo és salut, el Piropo és optimisme, el Piropo és la millor música que sona a l’orella d’una dona” publicat el 14 de maig de 1931, seguim igual?
94 EL LLIMAC
El Llimac
El piropo
Tot el món sap, que un faller engalanat sempre ha estat l’amo del carrer i corral.
95
Dones valencianes
97
Masclista de l’any VOX convide a no imitar a aquest subnormal, que dels dos éssers vius l’intel·ligent era el cavall.
98
Les “Sinsombrero” Lorca, Alberti, Aleixandre, Cernuda… ¿Qui no recorda estar a classe i sentir aquests noms? Maruja Mallo, Margarita Manso, María Teresa León i moltes altres que han compartit espais físics, literaris i temporals amb els anteriors… Per què no ho fan als fulls dels llibres de text?
La Justícia de Bastos Sí, tots sabem que la justícia és cega... però, COM ANAVA VESTIDA?
La Justícia de Bastos
Les “Sinsombrero”
Concepción Aleixandre, María Cambrils, Lucrecia Bori, Concha Piquer: universitària, escriptora, soprano, actriu… una xicoteta mostra de les milers de dones, en molts casos, anònimes, que han canviat la nostra vida i la nostra història.
P00000000050
96
Masclista de l’any
Dones valencianes
No és assetjament. No és molestar. Només és seguir, l’estat patriarcal.
Revisió mamària
Enviar Whatsapps, connectar-se a la WI-FI, utilitzar Google Maps… Totes aquestes coses serien impossibles sense les investigacions d’aquesta dona, a voltes més recordada per protagonitzar el primer orgasme femení del cinema.
102
Revisió mamària Si els mugrons estan prohibits, manca una tasca de revisió a tot el cine espanyol que hi ha faena per avorrir. I sinó, dues opcions: com diu l’il·lustre Àlvaro Ojeda: “a mamar-la” (o a fer la mà).
Dictadura de gènere Dictadura del proletariat. Dictadura del gènere. Casualitat? No ho crec.
104
Faller Major I ara sí que sí, el súmmum de la pedanteria, un home vestit de dona! (El que s’estalvia en perruqueria). Açò és un despropòsit, pròpia de rojos i ateus, història de mil dimonis, on estan de dones, els museus?
Violència de gènere
Violència de gènere
103
Dictadura de gènere
101
Hedy Lamarr
Fora de tota broma, lluny dels acudits, aquest cromo recorda, en tots el sentits: rebuig violència masclista, fora feixistes d’ací!
P00000000051
Crom fals
CROMO FALS El cromo fals és, de segur, el més difícil d’aconseguir de tot l’àlbum. Té un 0,0007% de possibilitats d’eixir, igual que les denúncies falses (zero amunt, zero avall; no volem pillar-nos els dits). No obstant això, si tens la sort de ser un p*** fatxa i/o de votar a VOX... estàs d’enhorabona! Els trobaràs per tots els llocs!
Faller Major
100
Hedy Lamarr
99
Conferència amb l’infern Francesc Arnau - Ieeeee güelo!! Com va per ahí baix? - Com cagalló per sèquia! però conten les beates pecadores, que per ací encara passen, i algun frare que s’ha passat amb els nens, que allí no esteu millor. - Ací estem de puta mare, que t’has pensat, a la Terreta estem millor que volem! - A la Terreta? Ostres tu! De Regne a País, després Comunitat i ara Terreta? Cada cop aneu baixant de rang, algun dia sereu Espanya. - Tsssss, això ni ho mentes que com s’assabenten per ahí et diran rojo y separatista i et tancaran dos o tres eternitats. - Pensava que ho tenies clar, que de color ja m’havien pintat, i clar de separatista...a vore perquè penses que Nostre Senyor i jo ens vàrem repartir el món. - No digues bobaes, que els de Gürtel ja han baixat molts, i poc a poc baixaran jutges i aquests no tenen por ni de tu, i que si roig, que si separatista, que si beates que toquen faves i capellans sense sotanes...acabaran tancant-te en el purgatori. - Com has canviat! De cagar-te en Déu a cagar-te en els pantalons... - Xe! Canvia de tema i no em busques que em trobaràs. - Trobar no se si trobareu, ara quan alceu el clot de Franco...d’ahí no traureu ni la pols!
P00000000052
- A aquest si que l’apanyava jo, el ficava en el clot, però més fons, no siga cosa que li pegue per despertar... - Però si encara no s’ha mort, esta de la maneta del teu amic el Todopoderoso VI menejant els fils de casa vostra, i tots buscant-lo en el Valle. - En el Valle no crec que el busque ningú però per de V si que va la cosa... - V? de verde como el trigo verde.
- Que mal parit! I quin cagalló dius que va per la sèquia? - A vore si s’aclariu a la Antigua Terreta de Levante o com collons li digueu ara. Que si a l’infern van les dones adúlteres, que ara canviem i van els hippies i porrers, que si m’envieu a comunistes, un dia penseu que si putes i mari...
- Ei!!
- Quina festeta es presenta, no?
- Això gay. Ostres que sensible! Puc continuar? En definitiva, açò era una festa i valia la pena estar ací, però ara...que si els que van a l’infern son banquers, empresaris, dones castes i pures de la mes alta societat de la finor valenciana, capellans dels que fan misa, ...
- Graciós! ara açò esta ple de creuetes i farlopa, i a mi em senta fatal, pareix la casa del Santísimo. - Ja ja ja! - A mi em parles en valencià, que es diu “ha”. - Que mes donarà que “ja” o “ha”! - Donarà igual si no eres del Camp de Morvedre, que llegiràs “xa xa xa”! - Un, dos, cha-cha-chá! Un pasito pa’lante Maria. - Maria Abradelo! Encara està A la Babalà? I el Moreno de Cartagena? En aquella època si que estàveu be! Que si Canal 9, Terra Mítica, la Ruta del Bakalao, i després la Fòrmula 1, America’s Cup, fins hi tots vos va beneir el Papa. - I ara ja t’ho hem enviat cap allà! Alerta no s’acoste al foc la Mujer de Rojo que això farà un esclafit, que poc serà el caloret faller del que tindràs al bigot. - Li envia records a la Català: “señora Català li pido disculpes per hablar meijor el valensiano”. - Deixe’m açò estar, que per hui ja tenim de sobra, que com continuem encara demanarà el permís per tornar, que ara ja no te Reis de l’Orient, que el negre no li feia gràcia, però ara que són tres i magues.... - Tanca la porta i que ningú puge cap aquí, que de merda ja en tenim prou i per molt que les cremem a les falles...no hi ha paper per a tots.
P00000000053
- Jo tanque la porta, però aclariu les idees, que com continueu...la història repetireu.
Espècies especials Miquel Platero
P
otser va ser la fortuna, el capritxós atzar o tal vegada la casualitat més absoluta. Rebuscant un bon dia en una botiga de llibres de segona mà vaig trobar un misteriós diari. Amb enquadernació en pell, fulles desgastades, i amb multitud d’anotacions en els marges. El títol, Anàlisi de les espècies faedores de llibret. L’autor, Ramon Tícul, del Minnesota Category Supreme College.
Ací tenen alguns dels espècimens que es descriuen. I el que s’ofenga, com deia la meua àvia, dues faenes té. Enfadar-se i desenfadar-se.
Huguis Mocadoris Rex
Està boig. Boig o malalt, perquè molt normal no és la cosa. Aquesta particular espècie sol tindre la seua influència sobretot en la zona de Morvedre. Però també és cert que de vegades pot vertebrar el territori de nord a sud. D’est a oest. De Borriana a La Safor.
105
Huguis Mocadoris Rex
En el llibre es realitzava un estudi d’unes estranyes espècies. Costums, hàbits d’alimentació i rituals de seducció. Aquests éssers increïbles dedicaven gran part del seu temps personal en desenvolupar per a uns ens coneguts com a Falles, uns llibres anuals on recollien articles, assajos, poesies, i un llarg etcètera. És un misteri encara per a la ciència desentranyar el per què.
Són conegudes les seues relacions amb espècies amb les quals comparteix espai com el Brontolletresfallerus, el Merellus Coses Rarus, o el Diseñadorus Pringatus Fresil Supremum. Brontolletresfallerus
Més que un especímen, es pot considerar com un ramat de gran grandària que conjunta a altres animals. La característica que més el defineix és la seua ambició per ajuntar a multitud d’espècies llibreteres al voltant de concentracions multitudinàries. A més és reconegut el seu afany per recompensar amb prebendes a aquells que participen de les seues activitats.
106
Brontolletresfallerus
Una vegada a l’any es reuneixen per a udolar-li a la lluna.
P00000000054
La seua zona d’influència sol ser la Ribera Alta. Aquest depredador d’apetit voraç col·lecciona un gran nombre de caceres on atrapa al primer premi de les gaseles més suculentes. És un dels espècimens més temuts. Tendeix a equipar-se amb accessoris per a la caça. S’han trobat proves i restes fòssils en els quals apareix abillat amb almanacs, caixes, fullets, estampes de la Mare de Déu, Madelmans i fins i tot una piruleta.
107
Malvas Voluminis
Malvas Voluminis
És una espècie relativament nova. Els seus avantpassats repel·lien l’activitat llibretera com a la caca. Afortunadament ara està més de moda. La seua labor principal consisteix a col·laborar en la caça amb altres espècies més dominants. Té certa capacitat per a immolar-se i una paciència infinita. Sol creuar-se en el seu camí el seu enemic mortal, el Delegatus Llibretil Messabutqueningusus, amb el qual es desespera profundament perquè posa constantment en dubte les seues habilitats copulatives. Adefus Sabius i Altres Autorus
Aquests dos tipus d’exemplars són molt interessants. Solen formar les seues ventrades individus molt ben preparats. Estudien i investiguen els costums de la sabana per a desenvolupar el seu treball. Però ells no cacen. Simplement ofereixen tots els seus coneixements a altres espècies per al seu lluïment. El més sorprenent és que tota aquesta labor la realitzen de forma desinteressada sense rebre en absolut cap engruna o recompensa. Una paradoxa aberrant de la cruel naturalesa. Delegatus Llibretilus
Són diverses sub espècies que conformen una família peculiar. Tenim el Messabutqueningusus que, sense tindre ni idea, fa i desfà imposant el seu criteri. També existeix l’Elquetuvulguisiau que es deixa aconsellar per altres animals, de vegades fins i tot massa. Destacar també al Semper Ultimus Momentus, que espera a preparar-se el més tard possible, obligant als altres a posar-se un petard en el cul per a arribar a temps. Destacar també a la Maximus Fallerix Mater, a la que li entcanta tocar els cataplins. Premius Generalitatix
És l’objectiu. La presa. Moltes vegades les diferents espècies s’obsessionen i exigeixen aconseguir la peça més anhelada. Per descomptat, tots no aconsegueixen calmar la seua set i fam en com esperaven, la qual cosa genera tensions i debats interminables. Hi ha qui exigeix un recompte d’ossos i ullals perquè veu injust el resultat obtingut. No oblidem que existeixen també les recompenses Localis Laureus o les que concedeix el propi Brontolletresfallerus.
111
Premius Generalitatix
110
Delegatus Llibretilus
109
Adefus Sabius i Altres Autorus
108
P00000000055
Diseñadorus Pringatus Fresil Supremum
Diseñadorus Pringatus Fresil Supremum
Coses que pasen a Sagunt Francesc Ribera “Titot”
S
embla ser que l’antiga llegenda dels sis penjats caldria situar-la a l’antiga zona portuària de la vella Sagunt.
P00000000056
Servius Vitrubius, botxí
Quintus Cassius Strabo, Governador
Es conta que un ciutadà anomenat Spurius Coelius va ser acusat de la mort d’un comerciant. Spurius Coelius va ser detingut dos dies després del crim, en desembarcar d’una nau al port. Arribava d’un viatge a Nàpols. Hauria estat impossible que hagués comès l’assassinat, però tot i així el soldat Apius Furius el va prendre i el va dur davant el Pretor o Jutge Instructor de Sagunt, Publius
112
113
Artorius. El Pretor no s’hi va mirar gaire i va acusar Spurius Coelius de l’assassinat del comerciant. Spurius va contractar Lucius Minius per tal que el defensés. El magistrat que l’hauria de jutjar era un home major, a punt de deixar d’exercir, Vivius Pompilius, obsessionat amb una més alta dignitat. Spurius, tancat a la presó, estava convençut que es tractava d’una confusió que se resoldria aviat. De fet, tenia un bon testimoni: el propi botxí de Sagunt, Servius Vitrubius. El botxí havia fet amb ell el viatge de retorn de Nàpols, per tant podria testificar que el dia del crim eren lluny de Sagunt. Spurius Coelius havia triat Lucius Minius perquè eren amics. Si més no, això creia. Però resultà que era més amic de la seva dona que d’ell. No en va havia estat ocupant el seu llit en la seva absència. Lucius Minius hagués preferit que el vaixell d’Spurius no hagués tornat mai, per fer-se, així, amb la seva dona, les seves possessions i la seva casa, atès que les seves les havia perdut recentment als daus. Poques ganes tenia Lucius Minius d’alliberar Spurius de la mort. Va arribar el judici al cap d’una setmana. Vivius Pompilius va fer parlar el soldat que el va detenir. Apius Furius va dir que diverses persones li havien assegurat que havien vist Spurius sortir corrent del lloc del crim, però que no podia identificar aquestes persones. Després va parlar Servius Vitrubius, el botxí, que havia estat citat per la defensa. Servius va dir que no havia viatjat en el vaixell de Nàpols i que no s’havia mogut de Sagunt. Lucius, veient que el principal trumfo de la defensa es perdia, es va limitar a fer glossa de l’honor del seu defensat. En aquesta saó va concloure la vista, i Vivius Pompilius es retirà per meditar la sentència. Spurius Coelius va rebre, desolat, visita de Lucius a la cel·la. El seu suposat amic intentava consolar un reu que no entenia res. Per què l’havien detingut a ell? Per què el botxí havia mentit, desmuntant la seva defensa? Spurius no tenia resposta, però els motius existien i eren ben diàfans.
Per la seva banda, el botxí, Servius Vitrubius no hauria d’haver estat en aquell vaixell. Havia salpat a la mar deixant un impostor anònim, sota una caputxa, ajusticiant reus a Sagunt.
El cas és que, coincidint amb la Festa de les Saturnals, havia d’indultar un reu que li demanés clemència. És possible que el governador haurà pressionat al jutge Vivius Pompilius perquè condemnés Spurius, i així no haver d’insultar a l’altre, l’assassí de la seva família.
114
Pel què fa a l’instructor del cas, el Pretor Publius Artorius, la cosa no havia anat per camins gaire diferents: quan li va arribar el cas no va gastar cap esforç en determinar la veracitat de la lògica de l’acusació. Publius volia, per estrany que pugui semblar, perjudicar el seu propi honor, ser destituït del seu càrrec i tenir excusa per esfumat-se en algun altre port recòndit de l’imperi, abans no se sabés que havia estat implicat en una sèrie d’aberracions que havien comportat la mort de dues joves de famílies insignes i poderoses que, pel moment, es trobaven desaparegudes.
Però Spurius va ser condemnat a mort pel magistrat Vivius Pompilius. A l’hora, però, la sentència recollia que la vídua de la víctima rebria la casa de la víctima en reprenent. I, també, la recomanació que l’acusat reclamés clemència al governador, així com suggeria al governador que la tingués en compte. Era la seva manera de cloure la carrera de magistrat, de manera severa i humana al mateix temps. El governador, en aquells moments, era Quintus Cassius Strabo. Quintus passava
115
Vivius Pompilius, jutge
Publius va pensar que, una instrucció desastrosa com la present, que es desmuntats d’una manera ridícula al judici, ell durien a ell lluny d’allà i, a l’acusat, altre cop a casa.
Apius Furius, soldat
La feina de botxí no era la mateixa que la que fa l’esclau a l’escorxador. La seva era una feina digna i honrada, per la qual havia estat solemnement nomenat. Marxar i delegar un substitut no només era una indignitat, sinó que, a més, es condemnava rebent la pròpia medicina.
pel pitjor moment de la seva vida. Feia unes setmanes casa seva havia estat assalta da per un bandit en absència seva, i havien resultat morts la seva esposa i la seva filleta. El criminal havia estat condemnat a mort i també esperava la seva sentència a la presó. Aquest i Spurius eren els dos únics reus.
P00000000057
Apius Furius havia detingut Spurius pocs dies abans que el seu centurió marxés cap al seu nou destí, esperant que la celeritat en la solució del crim del comerciant el consolidés com a millor candidat a substituir-lo. Va anestesiar la seva mala consciència pensant que, quan arribés el judici, ell ja seria centurió i aquell desgraciat seria absolt. Per això va detenir un home que era impossible que fos l’assassí: una persona que arribava de lluny.
Lucius Minius, l’advocat, va anar a veure la seva amant i li va comunicar com havia anat el judici i que havia d’abandonar la casa. En demanar-li, la dona, què havia de fer, ell, atabalat pels esdeveniments, se la va treure de sobre. Ella, davant la perspectiva d’haver perdut la casa i el marit, i que això fos, en part, culpa de la seva infidelitat, en un atac d’angoixa es va penjar de la travessa del pou.
P00000000058
Publius Artorius, pretor
Lucius Minius, advocat
Com era d’esperar, quan aquest fet arriba a orelles d’Spurius, li va venir una dolorosa ansietat. Podia salvar la vida si demanava clemència, però ja havia perdut esposa, cada i honor, ja que restaria sempre més com algú de poc ficar; algú que, si conservava la vida,
116
no era per la seva dignitat ciutadana sinó per la generositat del governador. Va pensar en llevar-se la vida i també penjar-se, allà a la cel·la mateix, però ja estava condemnat a mort: que els altres fessin la seva feina i que assumissin tots que havien fet matar algú que sabien innocent. Que la cobdícia de cada un d’ells es tornés ignomínia que els rosegués per dins la resta de la seva vida. El governador Quintus Cassius Strabo va anar en persona a visitar Spurius i li va arribar a suplicar que demanés clemència. Spurius li va respondre que no, que no demanaria l’indult per un delicte que no havia comès. Li va dir que anul·lés el judici, però Quintus li va contestar que no ho podia fer, encara que sabés que havia estat injust, perquè provocaria una indisciplina dels magistrats que li acabaria costant la seva carrera política. Spurius el va acomiadar advertint-li que triés, que ell ja s’havia fet la idea de morir. Quintus Cassius Strabo havia d’escollir entre alliberat el criminal que havia matat la seva família i arruïnar la seva carrera política. I, dels dos camins, no em va triar cap: allà mateix, a la cruïlla, es va treure el cinturó i es va penjar d’un arbre.
117
Tampoc li havien sortit bé les coses a Apius Furius, el soldat que havia detingut Spurius. Havien condemnat a mort un innocent que, de tan innocent que era, havia preferit morir abans de demanar clemència, assumint la culpabilitat. Aquest fet, i que el cas s’endugués per davant el propi governador, va provocar que no fos l’escollit per substituir el centurió. ________ Al contrari, va ser destinat a simples tasques de guàrdia. El primer torn al qual fou destinat ja no el va cloure, també ell acabà amb la seva vida, penjant-se de la torre que aguardava. Després de tres morts com a conseqüència de la condemna a Spurius Coelius, tots les mirades se centraren en el jutge. Sobretot perquè a Sagunt hi havia dotzenes de persones que podien testimoniar que Spurius era al vaixell el dia de l’assassinat. I també, de fet, el botxí. Va ser aquest darrer el següent que s va llevar la vida. El van trobar penjat precisament a la força que havia d’acollir el reu que no hagués estat indultat pel governador.
Tot Sagunt ja era un clam contra aquell despropòsit judicial. Estava en entredit, també, Publius Artorius, el Pretor que va instruir la causa. S’havia vist com la seva acció desidiosa havia estat feta en base, només, a l’acusació feta per un soldat que, a causa d’això, s’havia suïcidat. Davant l’escàndol, el magistrat suprem de la província no va apartar Publius Artorius, tal com ell pretenia per poder marxar amb un càrrec a algun destí llunyà. El seu superior va creure que la culpa del despropòsit requeia en el soldat que el va enredar. Acorralat per la imminència del descobriment del seu escàndol i perduda l’oportunitat de fugir amb feina i dignitat, es va llevar la vida, suspès d’una corda lligada a una biga de la drassana. Assenyalat per tothom, Vivius Pompilius, el jutge que va dictar sentència, també acorralat pels fets, no va esperar rebre la indignitat de la destitució i es va matar de la mateixa manera, de coll lligat a una corda que abraçava una columna dels banys públics. El següent, i darrer de penjar-se, va ser Lucius Minius, l’advocat d’Spurius. El s’havia allitat amb la seva dona. Ell havia delejat la seva casa. Ell l’havia deixat caure en el judici. I ell havia perdut tota recompensa en la seva traïció. La dona d’Spurius va ser la primera que es va matar, i la casa, ara, era possessió de la vídua del comerciant assassinat. Sense amor, ni amistat, ni casa, ni honor, Lucius Minius es va penjar entre plors i fems, en un corral que va trobar obert. L’endemà, cap guàrdia no va impedir que una turba de saguntins assaltés la presó i alliberés Spurius Coelius.
P00000000059
Coses que passen a Sagunt.
Tipos i tipes populars
Gram de Farlaska
El del medio de los Chimos
De farina sap un pilot, de pilots no vol parlar i al rei no li agrada veure treballar. Per si de cas no ens enfarinem, o de juí en breu anirem.
Amb la tia Entiqueta passeja amb bicicleta, i si li fas “Hu ha!” no dubtarà en contestar “saca tum tan pan que pen”
118
119
El del medio de los Chimos
Gram de Farlaska
Kalebarraka
Maria José Llengua Valensiana Harmònica Oltra
P00000000060
120
De música infernal i poc Popular a Les Corts la feia sonar, i ara que la veus governar, ni música ni Popular fa sonar.
121
Harmònica Oltra
Maria José Llengua Valensiana
Penedida de la llengua que parla està del cognom també renegarà que mai “mos fareu catalans” que mentre quede una valensiana València, serà provinciana.
Bisbe Cañizares
No la confongués en merdes de gos que al carrer en veuràs moltes, de segur que no te n’adones, igual ja la tens a la sabata dient “com t’encantes votes a Vox”
De menut somiava ser futbolista a patades i amb bona classe jugava però quan es va fer gran, de nens continuava envoltat i les mises del General enyorava.
123
P00000000061
122
Bisbe Cañizares
Isabel Boñig
Isabel Boñig
Enric Navarro
124
El Síndic de la Sèquia. És l’home de pau de l’Horta, encara que la justícia li agrada aplicar-la no en el corralet, sinò en la taula del bar a l’hora de l’esmorzar, li diuen mediació. Reparteix l’aigua de forma democràtica, però l’hora a la que entra l’aigua només la coneixen els seus amics més propers. Porta mòvil, si, però sense conexió a internet, qui vulga atandar-se que vaja a la pisarra com sempre s’ha fet. El uasap per a què?
P00000000062
127
El llauroflauta
El llauroflauta. Els seus pares li pagaren una carrera d’enginyeria, i què va fer ell quan va acabar? Buscar sis fanecades de terra i començar a plantar verduretes. Primer volia ser autosuficient, però havia de pagar la factura del mòvil i el gasoil de la furgona. Va començar a fer cistelles de verdura i a vendre-les en bars i associacions del barri. Si ha de regar agafa l’aigua de la sèquia i al quart d’hora té allí al llaurador que estava regant aigües avall. Demana disculpes perquè no controla les ordenances del reg, però el mal ja està fet, quan li toca regar a ell també el deixen en sec.
126
La de la Bicicleta
La de la Bicicleta. Li encanta travesar l’Horta. De tant en tant quan veu algun llaurador es para al marge del camp i li pregunta per la collita, però no l’entén. Li costa d’entendre la llengua però també li costa d’entendre perquè segueix fent les coses igual que tota la vida si la terra li va tan mal. Ella buscaria altres collites, carregaria la furgona i se n’aniria a repartir per la ciutat, faria producció ecològica, obriria una tenda on-line. Quan el llaurador li diu que es quede i li ho explique millor, perquè ell tampoc l’enten, escapa a córrer amb la bicicleta perquè fa tard.
125
La venedora de la Tira
La venedora de la Tira. A les 9 de la nit mentre s’acaba de fer el bollit fa els últims manolls, dorm fins a les 2 i al mercat d’abastos. Sa mare ja ho feia així. Allí ja té la seua clientela feta, la de tota la vida i als pakis també se’ls ha guanyat a base de descomptes i burles socarrones. Quan arriba a casa del mercat, es fica a arreglar casa i se’n va al supermercat a fer la compra del que li falta per a la llar. I encara algun dia li toca anar a l’escola a recollir als nets. Li agradaria que la nora li acompanyara a vendre la collita del fill a la Tira, però després ho pensa altra vegada i millor no.
El Síndic de la Sèquia
Personatges de l’Horta
P00000000063
131
La regidora d’Urbanisme
La regidora d’Urbanisme. És la succesora natural de l’alcalde, per això li va confiar les competències d’urbanisme. Entre els dos es reparteixen els sous en negre que el constructor els ha promés per modificar el Pla General. La de la bicicleta sospita alguna cosa i va muntar una plataforma per a presentar al.legacions. No te res a fer, fins que la regidora s’entera que l’alcalde prefereix al regidor de festes per a anar de número 2 en les properes eleccions. I això si que no pot suportar-ho, abans morta, i comença a filtrar a la premsa local els detalls de la negociació entre l’alcalde i el constructor.
130
L’espigoladora
L’espigoladora. Ix totes les vesprades a fer la ruta del colesterol, amb la bossa del supermercat ben doblegada a la butxaca fins que troba un camp que li interesse. S’afanya per a arribar a poqueta nit. Mira a dreta, mira a esquerra, i cap a dins, li dona igual que estiga collit que copant. Si és un carxofar arrassa en tot fins a deixar cega la mata. Si la sorprén el llaurador li pregunta; “esto ya estaba cogido verdad?”
129
El constructor
El constructor. Tenia un camp a la vora del poble, un dia li’l varen comprar i va vore la llum. Ell és molt llaurador, per això inverteix tot el que guanya construint a l’horta, fent transformacions al secà. Què també li aprofiten per a amagar diners negres. El camp no té futur, però ell continua pagant royalties de la varietat de taronja més de moda, cobrint amb malla els bancals per a que les abelles no li òmpliguen la fruita de pinyol i pagant els millors adobs solubles per a ficar-li’ls per la vena a l’arbre. Quan ja no quede horta que construir ell ja s’haurà jubilat a la terra.
128
L’amo del Supermercat
L’amo del Supermercat. El seu pare criava porcs a l’Horta i a poc a poc va muntar una carnisseria que es va convertir en supermercat. Amb això va pagar els estudis del fill. Quan este es va fer càrrec del negoci va decidir obrir més tendes en la resta de pobles de l’Horta i en la ciutat. Coneix el negoci desde baix i sap com fer-ho per a seguir dalt de tot. Els fabricants que li servien s’apretaven en el preu apretant al seu temps als llauradors per a que li serviren producte més barats. Li ha tocat comprar-los les fàbriques i tornar a produir perquè ja no hi ha ningú que vulga vendre-li res.
P00000000064
Els cromos
01
Enguany guanyem “Feia anys que no teníem en l’avinguda una falla com esta, es increïble, gran, la pintura espectacular, mira quins detalls, que ben acabada!...”
02
Hem de canviar a l’artista “Es que sempre anem igual, no aprenem, busquem artistes de fora i ací tenim el millor, recordes la falla del XXV aniversari?, això si que va ser un robo”
03
El coordinador “Vinga va, tots a la plaça que enguany vull acabar de plantar abans de les 4. Es que no us adoneu que lo més important es la falla, deixeu estar les tonteries de la decoració de carrer”
Els cromos / P0000000002
04
Faura “En tots els pobles hi ha un heroi local, Rosa és la de Faura”
05
Que perdem l’autobús “Es que ma mare sempre tarda molt en pentinar-me!” “No trobava el mocador...ostrés la faixa!” “El primer que arribe que diga que som de Merello”
06
El guanyador “Si guanyem li faig un bes als morros al president de Junta”
07
L’indignat “Es que sempre anem igual, guanya qui diu el president, no pot ser! Vull veure les actes del jurat a vore que li han ficat”
Me la Trufen els premis “Qui ha anat al casal a pels quintos, que ara toca plantà a la plaça”
Els cromos / P0000000003
08
09
La primera víctima “Anit vaig apretar massa, si les falles duren una setmana hi hauria morts”
10
La fallera preparada “Enguany no me faran mal els peus, porte un mes sortint a còrrer per a preparar-me el passacarrer. Segur que l’acabem”
11
Les mares dels carros “Pobrets! Tot el passacarrer i caminant, és molt per als xiquets, jo portaré el carret per si de cas, que vivim en “Los Vientos” i hem d’acabar”
Els cromos / P0000000004
12
La fallera Major no pot més “Buff anit era la Gran Nit, i tant que ho va ser...a vore si no fan molt d’escàndols els xiquets”
13
El pare responsable “Pren, però tira‘l lluny que al pare li fa mal el cap”
14
Ens conviden a sopar “Puturrú de fuá amb sufflé de carxofes escalfades a baixa temperatura i adob de pixum de mosca africana... Amb unes pizzes del Telepizza haguera quedat millor!”
15
Parella perfecta “Quina emoció! l’Ofrena, és l’acte més bonic de tots! Que ens porte salut a tots!”
President satisfet “Per fi! Ja ha acabat l’any! Enguany descanse, no vull cap càrrec!”
Els cromos / P0000000005
16
17
El motivat “No es va saber res d’ell/ella fins el 14 de març de 2020”
18
19
Els cromos / P0000000006
20
21
22
23
El legalista “Segons els estatuts de la falla un home no pot ser fallera major, si ho voleu canviar, cal fer una reunió convocada amb 100 dies naturals, després d’un eclipsi de Mart, amb 2 terços dels vots a favor, mentre no ploga, si plou, ja és més complicat”
El cultureta “Enguany arribe a temps per a Generalitat! Segur que els de Yogur de Fresa m’ho poden maquetar i imprimir per a demà”
Els cromos / P0000000007
24
25
Qui no ve en tot l’any De Març a Març el veuràs, i com no estigues molt atent, a la porta d’algun bar el perdràs.
26
El vice-president figurant “A mi no hem manes això que sóc el vice de loteries i això li correspón a un altre”
27
El dels infantils “Santa paciència! Quan el xiquet puga beure no em pillen per ací”
Els cromos / P0000000008
28
La de la disfressa “És un poc més car que altres anys, però us promet que és molt fàcil de fer, i còmode, podreu beure i pixar sense problema.”
29
El casalero “No sóc el cambrer de ningú, ni la netetjadora, ni la “cha-cha” de tots estos! L’any que ve no me pillen, jo a demanar com fan tots i totes”
30
La tresorera “Whisky, ron, ginebra, vodka blanc, vodka roig, vodka negre, vodka blau, …Ostres! La factura de l’artista”
31
Típica reunió de diumenge en la estepa redona, per intercanviar cromos.
Els cromos / P0000000009
Prehistòria
32
Ibers Exemple de cromo Iber, que segons Sue I. Generees forma part de les peces dels primers trencaclosques de la història. Adhoc desmenteix categòricament aquesta afirmació.
33
Visigots
Els cromos / P00000000010
El cromo mostra un cromo amb revers i anvers d’època visigoda. Els visigots confonien numismàtica i cromolitografia d’una manera aberrant. Ídem sosté que esta feblesa cultural dóna com a resultat un ínfim pes en la història. No creu Generees amb esta afirmació, la qual, segons ens diu, està íntimament relacionada amb el consum d’estupefaents del seu marit.
34
Guerra de Successió El noble art del bescanvi de cromos a cavall; va ser molt explotat en els camps de batalla de l’època.
35
Carlistes
Els cromos / P00000000011
Com es pot observar al cromo, les boines carlistes presenten una gama cromàtica, posicional i formal, que com afirma I. Generees, és subtilment diversa alhora que exacerbadament homogènia. Com era d’esperar però, Ídem considera que és tot el contrari.
36
ContemporĂ nia El cromo mĂŠs buscat.
37
Els cromos / P00000000012
El cul del propi Fulano en una diapositiva de Power Point
38
Projectil de la guerra civil, trobat a les masmorres del Castell de Sagunt
39
Cirurgià falsificant el QR Anal d’un delinqüent habitual
40
Lector AnalQR que duran els municipals enlloc de pistola
41
42
Francisco Franco “No has mort ni et deixarem descansar fins que no estigues a la mar”
Els cromos / P00000000013
Joc didàctic per introduir el sistema a les escoles
43
El compte de falles “Compte contat, compte acabat. Un error culturalment ortogràfic”
44
Jutge Llarena “No direm res per no saber com acabarem”
45
Llibertat d’expressió
Els cromos / P00000000014
“Al rei Borbó................. T.A.”
46
Democràcia Espanyola “Un ciutadà que és diu rei per dret diví et dona lliçons del poder del poble”
47
Congrés Faller “Nasqué com a norma i morí com a burla”
48
President Falla 3 d’abril “Pobre home! Per voler-vos convidar, a la mort us va portar”
49
“Que habéis hecho malditos”
50
El faller@ torer@ Entre vaquetes i bous i unes altres caragolades, pensen que el poble té prou programant quatre monades.
Els cromos / P00000000015
Que si la Nau i el Pantalà, el Passeig o el Malecó… i la Gerència esperant la seua recuperació.
51
Rafa Burgos “El Caudillo” Nostra festa valenciana ha patit un colp d’estat, i la revolució “boliburguiana” el seu poder ha assentat.
52
El presi ens desitja Feliç Aniversari Quaranta anys de presència és motiu per celebrar, sent la falla per excel·lència de la Secció Especial.
53
Els cromos / P00000000016
No entendries la vida sense la falla, sense la teua falla, sense un pare treballador, que invertí el seu temps i tota la seua passió en unir i en guiar a la nostra comissió.
54
No, no entendries la vida sense la falla, sense ta mare, transmissora de tanta tradició, qui et veu hui feta una reina de la seua comissió.
55
No, entendries la vida sense falla, sense tota una família fallera, sense portar l’escut de Merello al pit, sense marcar al calendari la setmana marcera que només pensar-ho, és per tu un esclafit.
56
Per a tu no existeix un altre món, sense pintes ni teles de flors, ni brodats de cadeneta sense reflexos de lluentons. Un món ple de música, de pólvora o de ninots, de rialles a la revetla, per a tu no hi ha un altre món.
57
58
Reina d’un món de llum, de notes musicals i poesia, que s’acaba amb foc i fum però mai esborra l’alegria.
Els cromos / P00000000017
És el món on has nascut, és la teua escola de vida i d’amor per la falla estàs ferida i el teu cor té forma del nostre escut.
59
Eres xiqueta feta d’amor, eres perla i llum de lluna, inspires la més pura tendror perquè vore’t és ja fortuna.
60
De ta casa eres tresor que han volgut compartir, representant amb honor a la comissió infantil.
61
Els cromos / P00000000018
Merello portes en la sang i Merello tindrà molt de futur perquè amb honor la continuaran xiquets i xiquetes com tu.
62
Sent com eres exemple i guia, per a imitar i per a seguir, perquè eres tota alegria i eres font de dolçor sens fi.
63
De blancs gesmils i assutzenes Merello hui s’engalana, i els seus cors a tu t’ofrenen, nostra benvolguda Aitana.
64
Somia, goja, recorda i viu, eres xiqueta afortunada, perquè ací tens el caliu i l’amor de tota una falla.
66
Els cromos / P00000000019
65
67 Míster May …quant en Valensia entrá. Diu que entrá per Catarrocha a caball d’un elefant al arribar a la creu a espentes y redolóns li llevaren l’elefant y una plucha de pedraes li feu sis bonys al cap.
68 Ull de bou Mires el seu, so truan, eixe que porta en lo cul que es de bou falsificat ... ¡Ull de bou! tots li cridaben y ell solia contestar: ¡Fill de fusta! ¡So cochino! ¡Salvache! ¡Mal educat!
69
La carabassera
Els cromos / P00000000020
En la sistella al bras, sempre arrogant, fresca, provocativa y en veu rasa la voreu caminar de plasa en plasa.
70
La beata Ella s’alsa en punt d’Alba tots els dies y visita convents y sacristies… deixant bruta sa casa va al Rosari... per aixó hiá guasó que tilda a la beata mixorrera de bruixa arrematá, golfa i perrera.
71
La cohenta Vol vestir a la moda qu’es presenta alternars en siñors i siñoretes y no porta enchamay dos aguiletes.
72
La barraquera Descalsa tot l’estiu va per l’arena insitant a les rubies y morenes, que naden per lo menos dos novenes dels bañs aquells que son com els d’Archena.
73
El sirialot
74
Els hermanitos de los pobres Pareixent a lo llunt grans personaches en soterrars de rumbo son precisos y a la veu de la moncha son sumisos y cuidem com a nous tots els seus traches.
Els cromos / P00000000021
Tot aquell que per gran dotorería se posa al mich de reunió ya feta y la seua opinió al rogle espeta, sirialot es el nom que es mereixia.
Els cromos / P00000000022
75
76
77
78
82
Els cromos / P00000000023
79
80
81
83
84
Els cromos / P00000000024
Text indesxifrable en analfabet ribèric
85
Ninot de l’Homo Valencianensis
86
El descobriment de la mama d’Elx
87
La bandera més antiga del món
88
89
Conselleria de caminars folklòrics
Els cromos / P00000000025
Procés de confecció de la pilota valenciana
90
Terra d’artistes i de morts de fam
91
Orgull gai de canyar
92
Els cromos / P00000000026
Poble d’herois suecans
93
Al·legoria de la república
94 EL LLIMAC Tot el món sap, que un faller engalanat sempre ha estat l’amo del carrer i corral. No és assetjament. No és molestar. Només és seguir, l’estat patriarcal.
95
Dones valencianes Concepción Aleixandre, María Cambrils, Lucrecia Bori, Concha Piquer: universitària, escriptora, soprano, actriu… una xicoteta mostra de les milers de dones, en molts casos, anònimes, que han canviat la nostra vida i la nostra història.
96
Masclista de l’any
97 Les “Sinsombrero” Lorca, Alberti, Aleixandre, Cernuda… ¿Qui no recorda estar a classe i sentir aquests noms? Maruja Mallo, Margarita Manso, María Teresa León i moltes altres que han compartit espais físics, literaris i temporals amb els anteriors… Per què no ho fan als fulls dels llibres de text?
Els cromos / P00000000027
VOX convide a no imitar a aquest subnormal, que dels dos éssers vius l’intel·ligent era el cavall.
98
La Justícia de Bastos Sí, tots sabem que la justícia és cega... però, COM ANAVA VESTIDA?
99 CROMO FALS El cromo fals és, de segur, el més difícil d’aconseguir de tot l’àlbum. Té un 0,0007% de possibilitats d’eixir, igual que les denúncies falses (zero amunt, zero avall; no volem pillar-nos els dits). No obstant això, si tens la sort de ser un p*** fatxa i/o de votar a VOX... estàs d’enhorabona! Els trobaràs per tots els llocs!
100
Hedy Lamarr
Els cromos / P00000000028
Enviar Whatsapps, connectar-se a la WI-FI, utilitzar Google Maps… Totes aquestes coses serien impossibles sense les investigacions d’aquesta dona, a voltes més recordada per protagonitzar el primer orgasme femení del cinema.
101 Revisió mamària Si els mugrons estan prohibits, manca una tasca de revisió a tot el cine espanyol que hi ha faena per avorrir. I sinó, dues opcions: com diu l’il·lustre Àlvaro Ojeda: “a mamar-la” (o a fer la mà).
102
Dictadura de gènere Dictadura del proletariat. Dictadura del gènere. Casualitat? No ho crec.
103 Faller Major I ara sí que sí, el súmmum de la pedanteria, un home vestit de dona! (El que s’estalvia en perruqueria). Açò és un despropòsit, pròpia de rojos i ateus, història de mil dimonis, on estan de dones, els museus?
104
Violència de gènere
105
Els cromos / P00000000029
Fora de tota broma, lluny dels acudits, aquest cromo recorda, en tots el sentits: rebuig violència masclista, fora feixistes d’ací!
Els cromos / P00000000030
106
107
108
109
110
111
Quintus Cassius Strabo, Governador
Els cromos / P00000000031
112
113
Servius Vitrubius, botxĂ
114
Els cromos / P00000000032
Apius Furius, soldat
115
Vivius Pompilius, jutge
116
Els cromos / P00000000033
Lucius Minius, advocat
117
Publius Artorius, pretor
Els cromos / P00000000034
118
120
Els cromos / P00000000035
119
122
Els cromos / P00000000036
121
125
Els cromos / P00000000037
123
124
Els cromos / P00000000038
126
127
128
129
Els cromos / P00000000039
130
131