A.C. Falla La Palmereta 2020 by Yogur de Fresa

EDITA Associació Cultural Falla La Palmereta COORDINACIÓ GENERAL Marta Vedriel Ana Andujar CRÍTICA MONUMENTS Carlos Segundo MAQUETACIÓ Yogur de Fresa FOTOGRAFIES Comissió A.C. Falla La Palmereta Estudio Yori Foto PORTADA Enric Oliver CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Gabinet de promoció del valencià AVIVA Sagunt JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 400 DEPÒSIT LEGAL V-218-2016 L’Associació Cultural Falla La Palmereta no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors. La present publicació participa en la convocatòria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’us del valencià. Este llibret participa en els premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

Benvolguts palmereters i palmereteres! Atenció tot el món! Enguany el llibret és de traca, no apte per a aquells inflexibles o amb una visió de la societat invariable. Si no voleu sentirvos ofesos, no continueu llegint! Ací ningú som perfectes, i sí, tenim les nostres errades, però sols si esteu disposats a intentar ser més igualitaris i respectuosos podeu continuar. Al món de les falles li falta una revolució, un punt d’inflexió que ens porte a evolucionar amb els temps que corren. D’una generació a la següent sempre canvien formes de treballar i d’entendre la festa; fa anys ningú es plantejaria trobar una presidenta de falla en lloc d’un home, una pràctica cada dia més freqüent que ja no sorprén la majoria de les comissions.

La igualtat al món de les falles porta un pas poc lleuger però segur; a poc a poc anem trencant les normes injustes que envolten tota la pompa i això és gràcies a la voluntat de tots i totes. Ja no veiem falleres majors apartades de la seua pròpia executiva pel senzill fet de ser la representant d’aquell any. Les tasques que es fan a la falla cada vegada estan més repartides de forma heterogènia, sense tindre en compte el gènere de qui la porta a terme. La Dansà és un altre dels pilars de la nostra festa que també crea polèmica. Engalana molts dels actes fallers durant tot l’any, i com ja va passar als anys huitanta s’ha tornat a posar de moda. El problema ve quan certes veus criden a l’aire quan es demana que dos homes puguen ballar junts. Més endavant trobareu més informació d’aquest tema i com aconseguir que la Dansà siga molt més inclusiva. Un altre element fonamental són els ninots; sempre ens han ajudat a contar l’actualitat d’una forma irònica i moltes vegades han creat polèmica. I és que les falles no són formalitat, les falles són molt més. Són una oportunitat per a exposar i representar com és la nostra societat i tot allò que ens agradaria canviar. Unes falles més inclusives són la clau per a poder aconseguir que tant les comissions com el veïnat gaudisquen de la festa en harmonia. Cal ser respectuosos amb tots els col·lectius, cada volta trobem més falles que toquen temes no tan comuns com la transsexualitat o que inclouen les descripcions de la crítica en Braille, utilitzant pictogrames, traduccions a altres idiomes, etc. També hem d’eliminar elements xenòfobs, sexistes o homòfobs del nostre vocabulari; canviar la forma en què ens expressem també és un altre dels elements més destacats de les iniciatives portades a terme per les comissions. Tot això i més trobareu a continuació, però recordeu que vos hem avisat: encara sou a temps de sentir-vos tranquils amb la vostra consciència, o si bé ho preferiu, fer un esforç i reflexionar sobre els vostres actes i pensaments.

T! N A V A END

Darío Moreno i Lerga Alcalde de Sagunt

Jose L’omet Artista Faller

Rosa Benet i Carot Fallera L’AC Falla el Mocador

Fran Muñoz Artista Millenial

Jose de Lamo i Pastor Director general d’Igualtat en la Diversitat de la Generalitat Valenciana

Elisa Bloc Planeta Mamy (www.planetamamy.com)

Lucia Beamud i Villanueva Regidora delegada d’igualtat i polítiques de gènere i LGTBI

Nuria Llopis i Borrego Periodista en Levante Tv Presentadora Programa AL REMAT Fallera Falla Na Jordana

Sebas Marín Martínez Mestre i Faller Falla Borrull-Socors

Julia Más i Casanova Fallera Major L’AC Falla Avinguda

Cristian Ramón i Juan LAMBDA col·lectiu LGTBI+ per la diversitatsexual, de gènere i familiar

Laia Arnau i Navarro Fallera L’AC Falla la Vila Raquel Gaspar Fotógrafa Documental

David Ojeda i Amoros Artista Faller

INDEX Salutació de l’alcalde Executiva Executiva infantil Agermanament Vivències Socis Programa

9 10 16 18

Ainhoa Lluesma i Cañaveras

Fallera Major Ana Hernández i Piro

Monument Gran

UNA ALTRA VISIÓ DE LA FESTA FOC PURIFICADOR

CLAUS PER A EDUCAR EN EL FEMINISME

REUNIÓ DE PRESIDENTS O REUNIÓ DE PRESIDÈNCIES? EL LLENGUATGE SEXISTA EN LES FALLES

24 26 28 30

FALLES MÉS INCLUSIVES DANSA LGTBIQ+

QUATRE REINES EN LA PRESIDÈNCIA

Monument Infantil Salutació dels Presidents Fallera Major Infantil

36 38

PASO DE PICASSO, A MI ME INFLUYEN LAS DRAGS

32 34

39 40 42 44

ENTREVISTA AMB SEBAS MARÍN MARTÍNEZ

ENTREVISTA AMB LUCÍA BEAMUD VILLANUEVA COMPARTIM LLEPOLIES AMB DAVID OJEDA

DEFENSA I POSADA EN VALOR DELS DRETS DE LES PERSONES LGTBI ASSOCIACIÓ LAMBDA

HISTÒRIA PREMIS ARC IRIS DONA I FALLERA

SALUDA E D L A C AL

aquest llibret escrivint un article que ajudarà a remoure consciències. El progrés és impossible sense canvi. Amb xicotetes accions com la duta a terme per la Falla La Palmereta podem provocar grans avanços. Si volem una societat plenament inclusiva hem de planificar tots els esdeveniments fallers perquè els gaudisca la major part de la població. No podem oblidar que la falles són orgull valencià, però també són una festa oberta al món. Les falles són de tots i de totes. Les falles són Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Un any més els nostres carrers acullen la festa gran del poble valencià. A la pólvora, el foc, les llums i l’art s’uneixen els valors de l’accessibilitat, integració i igualtat tan necessaris en la societat. Per unes falles més respectuoses i diverses! Per unes falles més inclusives i igualitàries! Que visquen les Falles!

Com cada any celebrem l’arribada de la primavera entre mascletaes, focs artificials, llums i ninots. Les falles converteixen la ciutat en el punt de trobada de veïns i veïnes, de turistes i visitants. Amb l’arribada de març és hora d’eixir al carrer, de sentir la pólvora, la llum i la música. De gaudir cada moment i vivència que ens ofereix aquesta bella tradició. Enguany en la Falla La Palmereta heu decidit conscienciar sobre la necessitat de fer unes festes més inclusives i igualitàries lluitant contra aspectes discriminatoris que provocaven una bretxa en la societat. Per això, m’agradaria reconèixer el treball de tota la junta directiva, a les Falleres Majors i els Presidents. Gràcies per la vostra dedicació a fer créixer aquesta bella festa, a convertir-la en un espai d’unió on la diversitat i la inclusió és convertisquen en la màxima de la festa de Sant Josep. I també gràcies per haver-me deixat participar en

Presidència Vicepresidència 1º Vicepresidència 2º Vicepresidència 3º Vicepresidència 4º Vicepresidència 5ª Secretaria Vicesecretaria Tresoreria Comptadora Vice-Comptadora Bibl. Arxiver Del. Loteries Del. Festes Del. Esports Del. Cultura Del. Infantils Del. Act. Diverses

Del. Ornamentació

Del. Comunicació Del. Incidències Del. Casal Del. Playbacks Del. Compres Del. Publicitat

Del. Disfresses Del. Carrossa

Del. Estandart Del. Cort d’Honor

Del. Protocol Del. Desfilades Del. Manteniment Del. Instal·lacions

Del. Pirotècnia

COMI EXEC SSIÓ UTIVA Cabrera Caballero, Javier Gómez García,Óscar Munuera López, Ruben Muñoz Dolz,Juan Manuel Badia Martinez, Ivan Cerdá Rubio,Ana Gomez del Rincon, Alberto Vedriel Cañaveras, Marta Costa Palmero, Marta Mazcuñán Raro, Alicia Blasco Mazcuñán, Davinia Gomez Barragan, Francisco Garcia Sanchez, Isabel Martínez Barreda, David Arenal Gonzalez, David Teruel Lorente, Marina Gómez Sánchez, Òscar Martin Gandia, Penelope Segundo Rajadell, Carlos Ortiz Cormano, Noelia Gonzalez Jarque, Zaira Hernández Piró,Maria Cayuela Samper, Andrea Cerdá Rubio, Lidia Martinez Pinazo, Leila Badia Martinez, Santiago Grimaldos Paniagua, Victor Andujar Forner, Anna Badenas Sanchez, Javier Badía Herráiz, Berta Hernandez Piro, Ana Cayuela Samper,Lara Cayuela Perez, Isabel Perez Abad, Pedro Romero Montesinos, Fernando Gimenez Gimenez,Angel Manuel Noguera Requena, Vicente Martinez Pinazo , Nabila Samper Zálvez, Sonia Frade Fernandez, Roberto Gomez Garcia, Ana Isabel Rajadell Gea, Vicente Falla Peralta, Daniel Samper Simó,Inma Valero Muñoz,Marga Rubio Esteban, Ana Belen Marti Edo, Maria Mundi Martin, Jorge Romo Martín, Angel Carrillo Adrian,Jorge Palacios Macián, Carlos Villarroya Cintas, José Vicente Blasco Mazcuñán,Edgar Fernández Ros, José Antonio

Alcaide Peris, Cristina Alcaraz Alacreu, Natalia Andrés Sánchez, Thalia Anguita Guillem, Patricia Arán Tercero, Conchi Badenas Sánchez, María Badía Herráiz,Santiago Barreda Ángel,Isabel Blasco Arnalte,Manuel Bolós García,Maria del Mar Boluda Lorente, Pablo Boluda Lorente, Victoria Calero Cervera, César Cañaveras Cayuela, Alicia Casanova Talamantes, Raul Casanova Torres, Alejandro Casanova Torres, Maria José Castillo Sánchez, Marta Cayuela Pérez, José Constancio Cerda Cayuela, Pedro José Cortés Gómez, Pilar Dos Santos, Maria Sandra Edo Vicent, Asunción Escriche Corrales, José Falla Lluesma, Antonio Rafael Falla Peralta, Jaume Fernández Hernaiz, José Antonio Fernández Ros,Maria Fernández y Castro, Indira Ferre Maestro, Alba Frade Suarez, Noemi Frade Suarez, Tamara Francés Giménez,Celia Francés López, Antonio Miguel Fuertes Gallur, Edurne Gallart Ortiz, Alejandro Garcera Sanchez, Sonia Garcia Cuenca, Cristina Gimenez Gimenez, Gema Gómez Molina, Julio Gonzalez Sanchez,Eduardo Antonio Hoyo Perez, Joaquin Huguet Narro, Pedro Jordán Garrido, Mª Lucía Labrador Garcia, Javier Lluesma Juan, Eliseo López Fernández, Ana María López Fernández, Verónica López Giménez, Mª Àngeles Lozano Piró, Natalia Lucas Nuez, Francisco Lucas Nuez, Maria Isabel Macián Masip, Maria Isabel Marta Pérez, Juan Manuel Martín Sanfelipe, Alejandro S.

Martinez Alberola, Irina Martínez De Llago, Sergio Martinez Jordan, Alba Martínez Marín,Maria Pilar Martínez Martínez, Santiago Masias Santos, Andres Mazzone, Rodolfo Molina Sagredo,Mª Cruz Monescillo Ruiz, José Antonio Monforte Vila, Carlos Monleón Navarro, Raquel Mundi Sancho, Juan Vicente Muñoz Badía,Berta Navarro Ros,Pablo Navarro Ros,Tamara Novella Gonzalez, José Gabriel Ocaña Casas, Eugenio Fco. Orozco Latorre, Juani Ortega Navarro, Raul Palacios Macian, Aida Palacios Rodríguez,José Alfonso Pascual Pérez, Yurena Pensado Ballester,Juan Manuel Peralta Sánchez, Josefa Perez Garcia, Beatriz Pérez Mora, Belén Pérez Mora, Estefanía Perez Requena, Pedro Antonio Pérez Romero, Irene Pinazo De las Heras, Begoña Piró Campos, Karmele Porta Marin, Mireia Poveda Belmonte,Susana Rajadell Dos Santos, Julia Requena Perez,Roberto Rico Reche, Ana Belén Rodríguez García, Hugo Rodriguez Poveda, Claudia Romo Maravilla, Julia Ros De Encarnación, Mª Cristina Rustarazo Ortega, Alba Leticia Samper Zálvez, Patricia Sánchez Olivas, Mª Del Rosario Sánchez Vidal, Ángela Serrano Mateo, Marina Spinetti, Giovanni Suarez Gonzalez,Maria Yolanda Talavera Fernandez, Paula Torres Garcia, Maria José Tuzni Fernández, Patricia Velamazan Cirujeda, Noemi Verdú Hervás, Alba Villaescusa Bleda, Pedro Javier Villalba Ubeda, Juan Carlos Villarroya Adrián,Laura Villarroya Valero, Marta Villarroya Valero,Javier

Ó I S S COMI TIVA U C E X E

L I T N A F N I

Presidència

Puente Cintas, Aitor

Fallera Major

Lluesma Cañaveras, Ainhoa

Vicepresidència 1º

Villaescusa Orozco,Pedro J

Vicepresidència 2º

Orts Cayuela, Marc

Tresoreria

Mundi Martin, Irene

Secretaria

Sanchez Gomez, Javier

Comptadora

Villaescusa Orozco, Lara

Delegada

Hoyo Martinez, Mireia

Delegada

Sanchez López, Elena

Belenguer Villarroya, Hector Calero Monleón, Efren Candel Alacreu, Ariadna Cisneros García, Vega Dominguez Cintas, Alaia Francés Giménez,Antonio García De la Fuente, Vega Garcia Garcera, Lucia Gimenez Gonzalez, Claudia Hoyo Martinez, Guillermo Lluesma Cañaveras, Martina López Pérez, Vega Lucas Porta, Llum Marta Cortés, Hugo Marta Cortés, Mia Martin Gonzalez, Alejandra Monescillo Rico, Daniela Monescillo Rico, Paula Monforte Alcaide,Crhistian Munuera Costa, Enzo Pastor Ortega, Marina Pérez Navarro, Ada Pérez Navarro, Pau Puente Cintas, Mia Ivanna Puerta Badenas, Sofia Rubio Martínez, Emma Samper Zálvez, Marta Segundo Carratalá, Eiden Segundo Lopez, Andrea Segundo Lopez, Laura Zuzuarregui Ripoll, Cristina

7 Eiden Seg und Carratalá o

Enzo Costa Munuera

ar a ah n r o t t a p utilit a c é t o N erent. f i d a n o pers

ir, perq

res er o h s e l a uè

ls seus propis S i cadascó s’ocupara de molt millor i amb ia ir an ón m el , es pt m assu . menys pèrdues de temps

e don

c ons

lls nse

te ma

r ,x pe

ue q o p

a una

ad g e v

ls se

is u g e

ps és per m e t e d t Quan egades, v A ? e r p sem egon. s n u s é m no

S i no sa p c a m í e t s o n v a s , qu a l l sevol portarà allí. ble ue i s s impo creus q s é Això és si tu nom s. ho é

lement p m i S ! g i o b ¡No estic litat és molt ea la meua r la teua. e diferent d

de la La teoria ue si q Re i n a e r a v e n na no solucio a e l problem ent, m immediata fa r i a

AGERMANAMENT Benvolguts amics i fallers! És per a mi un honor saludar-vos com a president del Rione Ponte, però encara més com a faller d’aquesta comissió. Aquest 2020 celebrem el segon any d’agermanament entre Rione Ponte i La Palmeteta que va començar al setembre passat amb l’intercanvi de tradicions. Una delegació d’aquesta comissió va visitar Cecina durant la setmana de la Targa per a experimentar plenament de la nostra tradició.

Gianni Spinetti

Presidència Rione Ponte

Ara al març és el torn de Ponte, una delegació de rionesos visitarà Sagunt en la setmana fallera per a conéixer les falles i la seua tradició, que donarà pas a un intercanvi cultural que es repetirà en els pròxims anys. Des del Rione Ponte volem desitjar-vos a tota la comissió de la Falla La Palmereta i a tots els fallers del Camp de Morvedre i València unes bones Falles 2020!

A M S E U L L A AINHO I CAÃ&#x2018;AVERAS

s e t n e u p r o ait i cintas

ana hernรกndez i pirรณ

javier cabrera i caballero

S I C O S

Cristina Alcaide Peris Natalia Alcaraz Alacreu Fernando Aldecoa Virginia Alegre Mª Carmen Alegre Sixto Thalia Andres Sanchez Anna Andujar Forner Isabel Ángel Belles Faustino Anreus Casado Conchi Aran Tercero Miguel Ángel Argente Juan Felipe Argiles Sanz José Enrique Arrés Bar Babbel Javier Badenas Sánchez Maria Badenas Sánchez Pascual Badía Berta Badía Herraíz Santiago Badía Herraíz Vicente Ballester Manuel Ballester Fuertes Manuel Ballester Liron Juan Ballester Jurado Isabel Barreda Ángel Manuel Blasco Arnalte Maria Del Mar Bolós García Viky Boluda Lorente Pilar Bolumar Raro Eduardo Broseta Dueñas Juanita Caballero Zálvez Mª Pilar Caballero Zálvez Pepe Cabañas Javier Cabrera Caballero Mª José Calderaro Hervás Mª Dolores Calderaro Hervás Paquita Calderaro Hervás Ruben Camarena Conversa Rafael Cambra Martí José Carot Sanchis Antonio Carratala Jorge Carrillo Adrián Enrique Casanova Begoña Castelló Cesareo Castelló Victoria Castelló Marta Castillo Sánchez Isabel Cayuela Peréz José Constancio Cayuela Peréz Pedro José Cerdá Cayuela Patricia Cintas Bermúdez Iluminada Cintas Rubio Maria Teresa Cirujeda Chicote Vega Cisneros Garcia Ramón Colomer José Contreras Ramón Corbatón José Vicente Corresa Marta Costa Palmero María De Encarnación Escudero Patricia De La Fuente Fani De Llago De Llago Adoración De Llago Díaz Escolástica De Llago Díaz Inmaculada Diaz Romero Patricia Domingo Cencerrado Clara Domínguez Castellano Isidro Doñate Francisco Elvira Juan Enguídanos José Escriche Corrales

Daniel Falla Peralta Indira Fernandez Castro Carlos Fernández Trinidad Fernández Maria Fernández Ros Alba Ferre Maestro Pablo Fraj Antonio Miguel Francés López Javier Frías Andrés Fuertes López Nabila Fuertes Molina Edurne Fuertes Gallur Justo Gallego Miguel Garcerá Peñarrocha Pepita Garcia Gil Cristina Garcia Cuenca Alicia García Amparo García Amparo García Almenar Yolanda García Calderaro Lucia García Garcerá Isabel García Sánchez Xesco Gil José Luis Gil Aspas Valentina Gimenez Gimenez Mª José Giménez Rodríguez Carlos Javier Gómez Fernández Vicenta Gómez Martí Julio Matias Gómez Sánchez Alberto Gómez Del Rincón Óscar Gómez García Óscar Gómez Sánchez Anabel Gómez García Mª Amparo González Morillas Francisco González Eduardo González Sánchez Zaira González Jarque Víctor Grimaldos Paniagua Ana Hernández Piró Luis Hernández Marcelino Herranz Venancio Intxaurraga Cea Diego Jérez Hernández Thais Belén Jiménez Geraghy Pilar Jiménez Pans Mª Ángeles Jiménez Pans Bárbara Juan Fonfria José Luis Labrador Millán Simeón Labrador Millán Javier Labrador García Antonio Lacruz Mº Paz Latorre Navarro Mikel Llorens Biosca Ainhoa Lluesma Cañaveras Ana Maria Lopez Fernandez Vega Lopez Fernandez Piedad López Alonso Mª Angeles López Giménez Francisco Lucas Nuez Mª Isabel Lucas Nuez José Maravilla Peiró Alfonso Marco Antonio Marco Consuelo Marco Marza Juan Manuel Marta Pérez Peluqueros Martí Maria Martí Edo Nuria Martín Gandia Victor Martín Sanz Penelope Martín Gandía

Arantxa Martínez Vasco Sergio Martínez De Llago Leila Martínez Pinazo Ignacio Martínez Josefa Martínez Mercedes Martínez Gabriel Martínez Belinchón Pedro Martínez López Irina Martínez Alberola Alba Martínez Jordán Santiago Martínez Martínez Nabila Martínez Pinazo Jose Miguel Martínez Bier Antonio Mateo Safont Mario Mazcuñán Marín Jose Antonio Monescillo Ruiz Raquel Monleón Navarro Pilar Monteagudo Tortajada Rosa Mª Montilla Leonildo Moreno Chelo Moreno Moreno Maria Teresa Morilla Pilar Moya Sixto Miguel Ángel Navarro Maria Pilar Navarro Garcia Buenaventura Navarro Herraíz Cecilia Navarro Maestra Tamara Navarro Ros Pablo Navarro Ros Tere Navas Marina Nicasio Rajadell Vicente Noguera Requena Eugenio Fco. Ocaña Casas David Ojeda Sergio Y Adrián Onrrubia Mª Paz Orozco Latorre Raul Ortega Navarro Juan Manuel Ortiz Noelia Ortiz Cormano José Alfonso Palacios Rodríguez Yurena Pascual Pérez Marina Pastor Ortega Juan Manuel Pensado Ballester Mercedes Peña López Ángeles Perales Pérez Adoración Pérez Alcorisa Dori Pérez Pérez Minerva Pérez Aucejo Soledad Pérez García Fermín Pérez Pérez Rebeca Pérez Requena Senadora Pérez Villaescusa Amparo Pérez Zafra Beatriz Pérez García Belen Pérez Mora Irene Pérez Romero José Mª Piró Rodríguez Karmele Piró Campos Viki Plaza Pérez Lorena Poveda Belmonte Emilio Poveda Moragón Aitor Puente Cintas Paquita Rajadell Monreal Mª Teresa Rajadell Gea Julia Rajadell Dos Santos Juan Manuel Raro Bolós Mercedes Raro Máñez Ana Requena Sorroche María Requena Sorroche Rosa Requena Sorroche

Roberto Requena Pérez Victor Ribero Vicente Serafina Rodriguez Aguilar Jean-Luis Rodríguez Manuel Rodríguez Rodríguez Claudia Rodríguez Poveda Hugo Rodríguez García Juan Roig Castell Fernando Romero Montesinos Juan Romo Martín Julia Romo Maravilla Humbelino Rosado López José Luis Rovira Morá Ismael Rubio Emma Rubio Martínez José Mª Rueda Joaquín Rueda Roger Fina Rueda Rajadell Rosa Rus Bordanova Alba Leticia Rustarazo Ortega Irene Saez Román Pilar Sagredo García Rosa Mª Salvador Casado Francisco Salvador Doñate Carmen Salvador Salvador Alfredo Samper Marta Samper Zalvez Guillermo San Pedro Mª José Sánchez Aparicio Ángeles Sánchez Escuín Juana Sánchez Hernández Julia Sánchez Montalt Cathya Sánchez Raez Elena Sánchez López Carmen Santamaria Ana Santamaria Calvo Cándido Sanz Lorente Alejandro Segundo Carlos Segundo Rajadell Marina Serrano Mateo Alicia Soria Yolanda Suarez González Paula Talavera Fernández Tecávicas Marina Teruel Llorente Mª José Torada Máñez Jesús Torada Ruíz Mª José Torres García Patricia Tuzni Fernández Diego Urbano Barragán Julia Valero Abel Valle Canal Rafa Vedirel Arribas Sonia Vega Hernández Alba Verdú Hervás Sara Vicente Paqui Vila Lucas Tere Vila Lucas Pedro Javier Villaescusa Bleda Juan Carlos Villalba Ubeda Alfredo Villalba Luis Cesar Villalba De La Encarnación Encarna Villar Andrés Laura Villarroya Adrián José Vicente Villarroya Cintas Marta Villarroya Valero Erik Zakaryan Cristina Zuzuarregui Ripoll

A M A R G O R P S E T S E F E D

Esteu tots convidats! rcaviles ens Tots els dies en les ce xaranga acompanyarà la gran n» «los que nunca falla

7 DE MARÇ

17 DE MARÇ

Dia del Soci. Sopar per a tot els socis del barri: Nit de l’Olla.

16:00 h. Concentració al casal per a arreplegar les nostres falleres majors. 17:00 h. Visita a les comissions del nucli del Port de Sagunt. 00:00 h. Orquestra organitzada per l’Umbral Faller.

14 DE MARÇ Nit de la Plantà.

15 DE MARÇ 07.30 h. Despertà pel nostre barri. 16.30 h. Concentració al casal per a visitar les comissions de Faura i Gilet. 23.30 h. Orquestra.

16 DE MARÇ 16.30 h. Concentració al casal per a arreplegar les nostres falleres majors. 18:00 h. Lliurament de premis a l’Ajuntament de Sagunt i posterior visita als monuments del nucli de Sagunt. 23.30 h. Discomòbil i ball de disfresses.

18 DE MARÇ 07.30 h. Despertà pel nostre barri. 17:00 h. Dia del Xiquet (animacions infantils, unflables, xocolate, etc.), organitzat per l’Umbral Faller. 23.30 h. Orquestra.

19 DE MARÇ 11:00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. 22:00 h. Cremà de la falla infantil 00:00 h. Cremà de la falla gran.

UNA VISI Ã&#x201C; D E ALTRA

LA A T S FE

FOC PURIFICADOR RAQUEL GASPAR

ental Fotògrafa Docum

La nit va v es l’espai pag tir à serpenteja de ritual, t creus tren de segles de cades.

t quan el foc ni la e br so n ue ca s re ca às Les m ragitant els purifica, invoca i crepita fo fantasmes de l’oblit.

streny El Patriarcat con , i aliena a les dones Drets tres subsumint els nos ante ll Humans sota un m t. d’il·legítima legalita

e dol i L’aire es vesteix d e totes cada rostre és el d ares àsc les absents. Les m que penetren el record a sm sosté l’incert fanta un de l’oblit. I robar I somriure a la nit. caducat i rescatar el temps tar-se. reiventar… reiven

El moviment Feminista té autono mia política pròpia i solvència per a neutralitzar el Patriarcat i el Capitalisme.

neta: espere la p t s e u q a a vinguda Benvingut/ben de temps orbitant… olt que et quedes m

ELISA

Bloc Planeta Mamy om) (www.planetamamy.c

CLAUS PER A EDUCAR EN EL FEMINISME Les dones portem més d’un segle lluitant per defensar els nostres drets i la igualtat entre homes i dones. Al contrari del que molts creuen, la lluita per la igualtat no és només en benefici de les dones, sinó en benefici de tots, perquè amb la igualtat guanyem tots, la societat sencera guanya. Malauradament, malgrat tot allò aconseguit, encara hi ha molt pel que lluitar i, fins i tot, diria que en molts aspectes hem patit una regressió; com és això possible? Precisament perquè les noves generacions, a l’inrevés del que hauria de ser, estan reprenent conductes masclistes i això vol dir que hem tingut un problema de base. I és que la lluita no està només al carrer, sinó que també està en casa nostra: som models de referència i impartim una educació en el feminisme des de la infància.

COM PODEM EDUCAR ELS NOSTRES FILLS EN EL FEMINISME? I amb fills vull dir xiquetes i xiquets: no sols es tracta d’educar les xiquetes perquè aprenguen a defensar els seus drets i el seu lloc en la societat, sinó també els xiquets perquè cresquen respectant aquests drets: de manera que si els defensen igualment serà en benefici d’ells també. Cal anar eliminant els estereotips de gènere i alliberar les xiquetes

d’etiquetes com que han de ser dòcils i complaents, que han de portar-se com a “senyoretes”, vestir-se de color de rosa, estar sempre belles i perfectes, jugar amb nines o a les casetes…, però també hem d’alliberar els xiquets de la condició d’haver de ser xics forts i valents, d’haver d’amagar les seues emocions i sentiments, “els xics no ploren” o els xiquets no juguen amb nines, ni es vesteixen de rosa… Cal deixar que els xiquets i les xiquetes s’expressen com desitgen, perquè així estarem fomentant des de ben xicotets el respecte, la tolerància, la personalitat, la diferència… Cal parlar de sexe i sexualitat des d’edats primerenques, per descomptat, adequant el llenguatge i la informació que els donem a la seua comprensió de les coses segons l’edat, però han d’aprendre des de xicotets a estimar el seu cos, a conéixer-lo i a defensar-lo perquè és seu i ells marquen els límits. Cal ensenyar-los que el seu cos els pertany a ells i a elles i només a ells i a elles, i que mai han de sentir la necessitat de dir “sí” a alguna cosa que no vulguen o pel fet de sentir-se pressionats. Que aprenguen a dir “no” quan no els sembla correcte és motiu d’orgull. Cal ensenyar-los que, de la mateixa manera que això s’aplica per a la seua vida i el seu cos, s’aplica per al dels altres. Si algú et diu “no” és “no” i, com a amos dels nostres cossos, hem de respectar-nos. Això em porta a la idea de desmuntar el mite de l’“amor romàntic” que comporta la cerca d’algú que ens complemente. Han de sentir que són persones completes, que no els falta cap meitat, per evitar que després senten aquesta sensació de dependència o de pèrdua constant que després generen situacions de

control i gelosia. L’amor no té per què fer-nos patir ni ser dependents de ningú. Els pares i les mares podem fomentar tot això donant exemple mantenint amb la nostra parella una relació sana afectivament, basada en el respecte i la independència de cadascú, arribant a acords de manera pacífica i, sobretot, sense cap mena de violència de gènere.

Hem de vigilar el llenguatge que utilitzem a casa, per exemple eradicant frases que tenen com a objectiu demostrar que algú “ajuda en casa”. Hem de ser exemple de coresponsabilitat a la llar, perquè les tasques de la llar i d’atenció dels fills són comunes, són cosa de dues persones, i en cap cas la dona ha de carregar amb tot i l’home “ajudar”. I això és general per a totes les tasques que es facen a casa o respecte de la família, és a dir: hem de demostrar als nostres fills que papà pot planxar la roba i mamà pot fer un forat en la paret amb el trepant, igual que fer que els fills siguen també partícips i capaços de fer les seues pròpies tasques en la llar, per fomentar el treball en equip sense adjudicar tasques en condició de cap gènere. Dotar-los de referents de dones que han sigut fortes i capaces per tal d’allunyar-los de la imatge de dona submisa i servicial. Per a aquest tasca ens pot servir d’ajuda la lectura i la quantitat de llibres sobre grans dones que han canviat la història que s’han publicat amb molt d’èxit en els últims anys; són llibres que

haurien de llegir també els xiquets perquè cresquen amb els mateixos referents, sabent des de menuts “que les xiques també poden”. Cal apoderar les xiquetes, és essencial perquè ja existeixen estudis que ratifiquen que les xiquetes a partir dels 6 anys senten que són menys intel·ligents. Amb la qual cosa se senten menys capaces fins i tot d’imaginarse desenvolupant professions que contínuament els indiquen que són per al gènere masculí. Perquè, qui ix sempre disfressat de bomber, policia, metge, etc. en els catàlegs de joguets? Qui rescata la princesa desvalguda a la torre en una pel·lícula de dibuixos animats? Cal eradicar els rols de gènere perquè les xiquetes siguen el que elles vulguen ser, sense necessitat que ningú les salve de res, perquè elles són capaces de salvar-se a elles mateixes. Ho sé, sembla una tasca titànica, però si eduquem els xiquets en el concepte real d’igualtat, és a dir, en el feminisme, ens adonarem quan siguen adults que per fi viuran en una societat que s’assembla més a la que esperem puguen gaudir. Crec sincerament que val la pena l’esforç… (Si voleu aprofundir més en aquest tema, vos recomane la lectura d’Educar en el feminisme d’Iria Marañón i Tots hauríem de ser feministes de Chimamanda Ngozi Adichie)

O S T N E D I S E PR E D ? Ó I S N E I U C N RE È D I S E R P E D Ó I REUN A T S I X E S E G T A U G N E L EL L S rosi bene E L L A F S E t EN L i carot Fallera de l’AC Falla El Mocador

social i cultural meravellosa», tendeix a invisibilitzar les dones que també estan censades en les comissions i els lleva protagonisme.

El sexisme en el llenguatge és una de les manifestacions més clares de tracte no igualitari entre dones i homes en la societat. Per això, la sensibilitat i l’adequació de formes lingüístiques ha anat de la mà de canvis socials en el paper de dones i homes en la societat, canvis que, al meu parer, tendeixen molt lentament a un tracte cada vegada més equilibrat i just. Però el sexisme en el llenguatge és encara, per desgràcia, un fet. Ho és tant com els estereotips sexistes i de gènere de la societat. Quina dona no ha rebut una carta o invitació que començava per “Estimat amic” o “Benvolgut faller”? L’androcentrisme, que consisteix a parlar de qüestions que afecten tota la humanitat des del punt de vista de l’experiència masculina, és un ús lingüístic que passa sovint desapercebut. Per exemple, dir coses com que «els fallers fan una tasca

Una manifestació més de la condició de subordinació de la dona respecte de l’home la tenim en els refranys populars, que indiquen concepcions negatives de la dona en la nostra societat i els veiem totalment normals. Una mostra: • Al que té carro i muller mai li faltarà què fer. • Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat. • Amb la dona, bona cara i les mans a la butxaca. • Amb les dones i amb la mar, s’ha de saber navegar. • Beneïda i casada, abans que a monja ficada. • Cap home savi i discret diu a la dona un secret. • Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí. • Casa on governa la muller, no sol anar bé. • Déu ens dona dones per a estimar-les i paciència per a aguantar-les. • Dona aficionada als balls, per casa no té treballs. • Dona brincadissa, ni a casa ni a missa. Però, tan complicat és evitar marques sexistes en el llenguatge? Jo ho veig molt senzill, i som les dones les primeres que hem de canviar la forma d’expressar-nos. Es recomana que a l’hora d’evitar marques sexistes o invisibilitzadores de les dones, no oblidem que la gramàtica té unes normes que no

hem de vulnerar si no és estrictament necessari o convenient. En la redacció del text caldrà que evitem l’ambigüitat, la asimetria en el tracte entre dones i homes i la invisibilització de les dones. Per exemple: a) L’ambigüitat en la interpretació d’una paraula es dona quan pot ser entesa com a exclusivament masculina o com a genèrica (vàlida per a masculí i femení), que és el que es coneix com a masculí genèric: Tots els fallers són iguals davant el reglament. b) La asimetria en el tracte de dones i homes fa que les dones queden subordinades als homes o siguen tractades com a inferiors: La senyoreta Empar i el senyor Vicent no han presentat la informació de recompenses a temps. c) La invisibilització de les dones, és a dir, la seua desaparició com a subjectes del discurs: Tots els fallers han estat convocats al congrés. Supose que a ningú de vosaltres li queda cap dubte que tant les falleres com els fallers som iguals davant el reglament i que hem estat convocades al congrés faller. També, algun dimarts, heu escoltat allò de: «Hui hi ha reunió de presidents». Les presidentes de les comissions de Federació Junta Fallera de Sagunt, que n’hi ha, no van a les reunions? Que jo sàpia, sí que assisteixen. Doncs, no serà millor dir: «Hui hi ha reunió de presidències»? Pregunte...

I ma mare, de tant en tant, em diu: “Hui tinc reunió de secretaris». Però, tu no eres secretari, mare; tu t’encarregues de la secretaria de la falla (sense accent), i eres secretària (amb accent). Quan em dirà ma mare “Hui tinc reunió de secretaries”?. Com heu vist en els exemples, les persones diem i escoltem frases sexistes cada dia on la dona és clarament inferior o inexistent. Frases en diferents àmbits de la vida quotidiana en el qual està inclòs l’àmbit faller. I si les dones i la societat volem canviar esta tendència, amb l’objectiu de donar a les persones un tracte més equilibrat i just, necessitem i necessitarem l’ajuda d’institucions públiques que promocionen un llenguatge igualitari en la societat. Sé que les institucions públiques ja vetlen per un llenguatge inclusiu i igualitari des de fa un temps (poc de temps). Un exemple és la convocatòria del Premi a la Falla més Igualitària, que des de fa dotze anys convoca anualment l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Sagunt, premiant entre altres coses el llenguatge inclusiu en el llibret de la falla. Un encert, en la meua opinió. Ens queda molt a avançar per a una societat més igualitària i inclusiva. Actualment estem avançant, sí, però avancem molt lentament. I les primeres que hauríem de canviar el xip som les dones, ja que si no avancem nosaltres tothom es quedarà parat.

FALLES MÉS INCLUSIVES Dario Moreno i Lerga

Alcalde de Sagunt

Les Falles són la festa gran del poble valencià. Es tracta d’una tradició centenària que es realitza des de temps immemorials. El seu origen es remunta al ritual de foc que es duia a terme per a canviar de solstici i accedir a la primavera amb energies renovades. Amb el pas dels anys, la festa ha evolucionat, ha crescut i s’ha adaptat a les diferents circumstàncies històriques, econòmiques i humanes. Hui podem dir orgullosos que les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, on es posa en valor una expressió viva heretada i transmesa que actua com a nexe d’unió intergeneracional. Si mirem cap arrere podem afirmar que les Falles són el reflex del que van ser en l’origen, un origen en què els fusters de la ciutat cremaven les restes de la fusta. D’esta pràctica actualment només queda el simbolisme i la màgia del foc purificador, així com les dates assenyalades en què es realitzen els actes fallers: la Proclamació, l’Exaltació, la Crida, la Plantà, o el dia de la Cremà, entre altres. Les Falles no sols són el monument faller, que rep el mateix nom que la pròpia festa, sinó que són molt més: són art, són cultura, són tradició, màgia, reivindicació i germanor. Es tracta d’una festa que ha sabut adaptar-se a l’evolució de la societat i adequar-se a l’ara sense perdre l’essència que la converteix en el que és: la gran festa del poble valencià.

És sabut que la forma en què gaudim de les celebracions i de les festes són el reflex de la nostra societat. Les festes expressen petjades del teixit social representant el sentir de la societat d’una època. Per això, si caminem cap a una societat més igualitària i inclusiva, les nostres festes han de seguir eixa línia. Estem presenciant com les Falles en la seua evolució i adaptació caminen cap a una festa cada dia més oberta, una festa on tots i totes són tractats per igual i no hi ha discriminacions ni rebutjos. L’objectiu de la inclusió és aconseguir una major participació a tots els nivells, i quan parlem de festes inclusives, parlem per exemple de festes igualitàries entre hòmens i dones, de festes accessibles a les persones amb diversitat funcional o de festes lliures de LGTBIfòbia. Totes les maneres d’entendre el terme “inclusió”. I en este sentit, la veritat és que en termes generals podem estar orgullosos de l’esforç realitzat pels fallers i falleres, per les comissions i per tot el món relacionat amb la festa per tal d’aconseguir que totes les persones se senten benvingudes en la nostra gran celebració. La pròpia idiosincràsia de la festa ha fet que la inclusió estiguera en el seu ADN. Les Falles, al cap i a la fi, són teixit social, són ajuda mútua, són família, són amistat. Això ha fet que aspectes com la integració de persones amb diversitat funcional mai haja sigut un problema, sinó tot el contrari. Des dels Playbacks a la Plantà, els nostres amics i amigues amb diversitat funcional en són un més, i són tractats amb el mateix o més afecte que qualsevol altre membre de les comissions. Continuen quedant assignatures pendents, però partim d’una bona base. En altres aspectes inclusius hi ha hagut una major evolució, paral·lela al desenvolupament social, com ha sigut el paper d’hòmens i dones. Hui en dia és habitual trobar presidentes en les nostres comissions, i les falles no sols s’han convertit en associacions culturals en les quals està present la igualtat de gènere, sinó que a més s’han convertit en heralds i portaveus d’eixa reivindicació, vertaders agents del canvi que ens ajuden a fer autocrítica i a reflexionar sobre els reptes que

ens queden per superar en el camp de la igualtat entre sexes. Un altre dels aspectes en què cal continuar treballant com a societat és en l’eradicació de la LGTBIfòbia. Així mateix, hem de convertir les festes en un espai on no hi haja agressions de cap mena a la comunitat gai, trans o bisexual, ni siguen jutjats per ser qui són. És ben sabut que la tradició fallera és molt clara respecte de la indumentària, per exemple, però això no té per què estar renyit amb la identitat sexual o de gènere de cada persona. Ser faller o fallera és un altre aspecte més de la nostra identitat, una identitat múltiple i variada, que no és incompatible amb altres trets del nostre ésser. Junts i juntes podem fer que totes les persones gaudisquen de les Falles al màxim nivell sent qui són de veritat, sense impostures, sentint-se lliures i estimats. Queda molt per fer i és responsabilitat de tots i de totes actuar en pro d’unes festes inclusives en totes les facetes. Tots podem aportar el nostre gra d’arena, començant per l’Administració Pública i la Federació Junta Fallera de Sagunt, i acabant per l’actuació individual de cada faller i fallera. Per això vull agrair a la Falla La Palmereta la contribució que fa per promoure la realització de festes igualitàries i inclusives. Tots tenim l’obligació d’impulsar el canvi de les festes, d’aconseguir una societat més justa, igualitària i inclusiva. Convertim les Falles en la festa més acollidora d’Espanya i del món.

jose de 1ª DANSÀ L G T B I Q + l’omet Artista Faller

Al juny de 2019, aprofitant el 50 aniversari de les celebracions de les manifestacions pels drets LGTBIQ+ a escala mundial i el 40 aniversari d’aquestes celebracions a València, se’m va ocórrer com a integrant d’un grup de ball regional incloure en aquestes manifestacions una representació del folklore per donar visibilitat a la diversitat, que com en tots els àmbits de la societat també està present al món del folklore. Vaig voler fer una Dansà on qualsevol voluntàriament triara amb tota la llibertat la seua parella de ball, indistintament del seu sexe. Fins ara sols havíem vist ballar parelles d’home i dona i, a falta d’homes, parelles de dona i dona. En canvi, parelles d’home i home no n’havíem vist mai en cap Dansà. Portava temps arxivant converses amb companys i coneguts que lamentaven la impossibilitat de ballar amb la seua parella del mateix sexe. Ho vaig parlar amb el meu amic David Ojeda Amorós i ens vam posar a la feina. El primer que férem va ser contactar a través de LAMBDA amb l’organització del Dia de l’Orgull a València, en concret amb David Vidal, que ràpidament s’entusiasmà

amb la idea i ens va brindar tot el suport necessari per a dur a terme aquesta iniciativa. David Ojeda Amorós s’encarregaria de dissenyar el cartell que llançaríem per les xarxes socials; un primer cartell on es veia ballant dos homes, una imatge clara, concisa, estètica, colorista i sobretot “reivindicativa”. Després vindrien dos cartells més: un amb una parella de dones ballant i un altre amb una parella d’home i dona. Aquests tres cartells convidaven a ballar a tots, tothom estava convidat a participar en la nostra primera Dansà LGTBIQ+, no sols per a reivindicar els seus drets, sinó també per a donar suport als drets de ser estimats i destacant sobretot el col·lectiu LGTBIQ+, que a altres països pateixen persecució, pallisses, presó i tot fins la mort per la seua condició sexual. Per a aquesta primera Dansà comptàrem amb l’ajuda i el suport de molts amics com Juanjo García, Paco Ojeda, Sergio Moya, Becca Collado, Javier Bielsa, Jessica Amorós i el patrocini de la casa d’indumentària Flor d’Aigua, Flor de Cotó. Llançàrem la invitació a molts dels grups de balls regionals de València

ciutat i pobles. A alguns més puristes no els va agradar la idea i no van voler participar. Nosaltres mai hem volgut importunar a ningú, solament deixar constància que el mateix dret té un home a ballar amb la seua dona, que una dona a ballar amb el seu marit, que una dona a ballar amb la seua dona, que un home a ballar amb el seu marit o que cadascú balle amb qui desitge.

BENVINGUT, SEGLE XXI Altres grups, encantats amb la idea, es van sumar a la iniciativa i van vindre a ballar amb nosaltres. Malgrat els 37 graus que vam tindre aquell dia, ho van donar tot perquè isquera de meravella. Van vindre parelles del Grup de Danses Almirant, Grup de Danses de Llíria, Grup de Danses Som Quatre Gats, Grup de Danses Alimara, Grup de Danses del Carme, Grup de Danses L’Aixovar, Grup de Danses Ni Fet A Posta de Russafa i Grup de Danses La Raspera. Comptàrem amb el grup de tabal i dolçaina Xic tabaleter, Brauli Ortega i Lluís Sanz. Per a la difusió de l’esdeveniment tinguérem el suport de Pepa Gómez, que ens va entrevistar en el seu programa Al Remat per a TV Levante. Comptàrem aquell dia amb la retransmissió i entrevista en directe de la televisió pública À Punt. També ens va ajudar José Espolín amb el seu reportatge fotogràfic. A més a més, comptàrem amb l’afecte de moltes persones que es van oferir a col·laborar perquè tot isquera com va eixir, un autèntic èxit, una preciositat de dansà amb un lema clar i rotund: BALLA, SIGUES FELIÇ, SIGUES TU MATEIX, VIU, RESPECTA, ESTIMA… LLIBERTAT PER A ESTIMAR, LLIBERTAT PER A BALLAR.

QUATRE REINES EN LA PRESIDÈNCIA Maria Llácer Giménez, Fallera major infantil, ens deia: «Mai hauria pensat que la decisió de ser fallera major em portaria a esta experiència tan meravellosa».

Julia Más i Casanova

Enguany tenim per primera vegada en la història, dins del col·lectiu de Federació Junta Fallera de Sagunt, una associació fallera amb les seues quatre representants femenines. En concret, es tracta de l’Associació Cultural Falla Avinguda. Ací teniu el punt de vista d’elles i l’acceptació que han rebut en el col·lectiu faller:

Victòria Palomero Mas, Presidenta infantil, ens relatava: «Va ser una sorpresa molt gran quan em van presentar per a presidenta; no m’ho podia creure, i des d’aquell moment ja vaig saber quin era el meu paper i les meues responsabilitats».

Es la fallera major, i ens explicava: «Este projecte el portàvem ja fa anys en el nostre cap la meua presidenta i jo, però mai arribava el moment. Quan vam tindre l’oportunitat ens llançàrem i des del primer dia les quatre hem tingut esta complicitat necessària per fer les nostres funcions perfectament. Esperem contribuir al canvi de visió prototípica d’home-president que la societat majoritàriament té en este moment».

Eva Mas Casanova, La seua presidenta, ens informava: «En cap moment ens hem sentit rebutjades ni apartades en el nostre col·lectiu. No hem sentit cap discriminació ni per part de Federació Junta Fallera de Sagunt, ni per part de cap falla. L’acceptació d’igualtat i responsabilitat en el nostre col·lectiu faller és més que evident i demostra la qualitat humana de les persones que componem les diferents associacions falleres. Una vegada més, dins de la nostra Federació, es demostra que a més d’una festa tradicional valenciana, som un punt de referència en altres àmbits com igualtat, germanor, tolerància, respecte, compromís, etc.».

L A T R A LEMA drink me, NOS A L L A F F A N T I L eat me AR TI ST A I N DAVID OJEDA

Alícia era una xiqueta curiosa i espavilada que caigué a la catxapera seguint un conill que parlava.

Tots tenien un motiu per a ser tan diferents: intrahistòries de la vida que els feien a tots valents.

El va seguir en pensar: “Mira que és estrany, de veres”, i accedí a una realitat per a ments sense fronteres.

I així va ser com Alícia en un somni va comprendre que ningú és tan diferent com per a intentar ofendre’l.

Reis i regines de pòquer, gats sabuts, sempre un somriure, i un barreter un poc boig que no té clar com conviure.

Que el respecte és el primer, que cadascú és molt lliure, en plenitud dels seus drets de la seua vida viure.

Quan Alícia va conéixer els personatges del conte molt rars tots li paregueren: els va jutjar massa prompte.

A D U S A L S I D E N T aitor P R E A N T I L uentes p INF

i cintas

Hola a tots i totes! Soc Aitor, el president infantil de l’AC Falla La Palmereta. Enguany, juntament amb Ainhoa, som els encarregats de representar a tota la xicalla dels infantils d’una gran falla. Tinc moltes ganes que arriben les Falles del 2020 per a ser els protagonistes amb els nostres representants majors Javi i Anita, dos companys que estan fent que ens ho passem molt bé en cada acte i que guardem tots els records d’aquest any tan especial i bonic. Vull donar les gràcies en especial a la meua família per estar al meu costat. També m’agradaria invitar a tot el barri, xicalla, amics i socis a passar unes falles meravelloses. Gràcies per compartir-les amb nosaltres i desitge que tot isca com hem somiat. Ara sí que sí: JA ESTEM EN FALLES!

SALUDA T N E D I S E R P

a r e r b a 33 c javier o r e l l a b a c i A la meua comissió, socis, anunciants, amics i tota la gent del barri: S’acosta la gran setmana fallera i amb ella el colofó final de la nostra festa. Comencem a pensar en la música, el foc, l’olor de pólvora, les cercaviles, la cassalla i l’ambient festiu en general. Però abans que arribe, volia agrair-vos l’esforç que heu fet durant aquest dos anys que he estat en la presidència, ja que m’he sentit molt recolzat per tots vosaltres. Som una comissió que treballem dur i gaudim junts de les falles durant tot l’any, per això La Palmereta s’ha convertit en una família i hem aconseguit tornar a ser una falla gran. Encara que tot aquest gaudi no hauria sigut possible sense la paciència dels nostres veïns i la col·laboració dels estimats anunciants: moltes gràcies també per suportar-nos i col·laborar amb nosaltres. També vull agrair a Aitor i Ainhoa l’any divertit que estem passant, perquè de vegades és bo ser infantil i amb ells jo ho soc un poc. Sense oblidar-me de la meua germana xicoteta, Ana, que estàs demostrant ser una gran fallera major a l’altura que mereix aquesta falla. Per finalitzar, només em queda desitjar-vos que continuem creixent tots junts i gaudint d’aquesta meravellosa festa que tant ens agrada. Visquen les falles! I sobretot, visca la Falla La Palmereta! Moltes gràcies i una salutació.

A L AL L E R A FA R O J A A M O H N L I I A T N INFA A M S UE

LL S A R E V A Ñ A C I

Com podria expressar Tot allò que m’ix del cor A la nineta dels meus ulls El dia de la seua presentació! Ho faré fent-te poesia Com es mereix una fallera major, I quina il·lusió ser l’encarregada De fer la teua exaltació. Més orgullosa no puc estar De poder haver-te inculcat Açò de ser fallera major I de com has de desfilar. Ainhoa, eres fallera de bressol, Fallera de veritat, Sempre busques una excusa Per a poder anar al casal. Xiqueta dolça, alegre i riallera, Presumida que no cap, Sempre està pendent Que mai li falte cap detall. A Martina la tens embadalida Ja que en cada acte faller, Guapa Ainhoa, ella a la seua germana [li crida. Blanca flor del taronger, Fruita de l’arbre més preuat! Aquesta eres tu, Ainhoa, El més bonic regal.

Per a Palmereta eres un tresor Que dignament ens està representant, Amb admiració i elegància ens has [enamorat. En la setmana fallera Orgullosa desfilaràs, Encara que no saps si tocar el saxo O ficar-te el tratge regional. Avui per fi el teu desig es fa realitat, Avui has pujat al més alt. Avui Palmereta vol cridar Que AINHOA LLUESMA I CAÑAVERAS És dels infantils la seua màxima representant!

A L AL E R A F A L J O R ana MA

z e d n á n r he i piró

Anita: recorde ara, en aquest precís instant, les llàgrimes d’emoció, els sospirs i la teua temprança, quan vas fer de Maria l’exaltació. Aquell sentiment va encendre, d’aquesta mascletà, la primera carcassa, el tro d’avís, com a bestreta, d’allò que tots sabem que de segur passa. La segona explosió va vindre amb la teua nominació quan la comissió va dir que series de la Palmereta Regina, i com havia de ser si no? Al casal d’esta falla vas nàixer, al seu caliu t’han nodrit i gronxat amb amor, a l’aixopluc del seu sostre t’has fet fadrina i en la Palmereta, de la mà de ta mare, vas aprendre de les falles el valor.

I així comença la traca i el foc de terra a ritme creixent. La proclamació et confirma com a mascaró de proa d’aquest vaixell i la teua germana et va cedir, amb orgull, la clau, la paleta i el pinzell per a pintar de colors la festa, per a encendre palmeres al cel, focs d’artifici que donen pas a les bateries de morter, percussió que naix de la terra, omplint d’emoció el cor sencer. Així és com sents tu la festa, dona valenta que no saps sentir poc, dona bledana, flamenca i guerrera, canterella encesa en foc. Veig ara als teus ulls i al teu somriure la que va ser abans que tu i que continua sent, com l’aroma de taronger, essència màgica de la festa. Eres pólvora que esclata, omplint el carrer d’alegria, soroll i tempesta, mai ens lleves el caliu del teu somriure, mai deixes que s’apague la teua llum, perquè eres l’energia vital que encén la flama de les falles, eres el foc, la xaranga i la pólvora de les mascletaes. Porta’ns ben lluny, capitana, enlaira esta nau en el cel de València, agafa el timó, que ja coneixes el camí, te’l va ensenyar una fada, la segona estrela a la dreta, fins trobar la llum de l’albada. I ja sentim el terratrèmol, però no tingues por, no estàs sola. Al teu costat, sempre, una legió de valquíries amb vestit de llauradora que han compartit amb tu mil batalles a la lluna de València. I darrere teu, ta família, que per tu es desvetla i t’adora. Afanya’t, xiqueta, posa’t la pinta i els monyos, llueix el vestit de fallera i ajusta’t la banda que, com garlanda de flors, el teu cos engalana com una nimfa guerrera. Que ja arriben les falles, que ja és a prop la primavera! Pega-li foc al carrer, sent el fum de la pólvora, gaudeix del ball i la música i la despertà matinera. Que has de ser de Palmereta la nova ambaixadora, que ja arriba la Plantà, que comencen les desfilades i ja tenim preparats la brusa i les mascletades. Que mai més he de dir-te, Anita, perquè ja no hi veig cap xiqueta, que has de ser per sempre Ana Hernández i Piró, la fallera major de la Falla La Palmereta!

L A T R A LEMA L’ ESPECTOACNLTEINUAR N O S A G R A N TA HA DE C L ARTIS L A F XESCO GIL Ocupació de la via, informe de seguretat, carnets per a pirotècnia... i tots els hem de pagar.

ESCENA 2 La fauna del nostre poble tenia una espècie famosa: la parella de turistes que ací es deixaven la bossa. Ens ocupaven la platja i es deixaven els bitllets, mes ara, en taxes i impostos, no es deixen ni els poalets.

El mestre de cerimònies del Moulin Rouge Palmereta a tots us convida a gaudir de la nostra humil falleta. “Passeu, passeu i vegeu. L’espectacle és variadet: polítics, turistes, músics i, fins i tot, agüelets”. La Lluna clara es pregunta, veint el cul de la xiqueta: “Ja ha tornat el Festardor i va a fer la pixaeta?”.

CONTRAREMAT Ha pujat dalt del molí la guapa [cabaretera per veure si des d’ací veu el futur que [li espera. Només veu les deixalles d’un poble [que encara paga no haver lluitat contra Anníbal, però [sí contra Solchaga.

ESCENA 1 Com molt bé digué el gran Freddy, el show ha de continuar, encara que alguns polítics ens ho volen complicar.

ESCENA 3 Comerços i companyies són la nova temptació: en lloc d’oferir la poma, són joguets i promocions. La iaia vol el plaer, com si d’altra Eva es tractara, i al iaio ja va intentar convéncer perquè pagara. El iaio, com altre Adam, veu que li toca pagar els desgavells de la iaia, que a crèdits el vol unflar.

ESCENA 4 El pantalà que s’afona, el pavelló no s’acaba, el Forn Alt sense visites... i els polítics de parranda.

ESCENA 5

El “Diàbulus Maltractus”, com a bon [diable que és, no té gènere ni sexe: no hauria de ser res. Afectats: homes i dones. No us deixeu [enganyar per polítics que ens ho venen apuntant sols a un costat.

, O S S A C I P E D O N E Y U PAS L F N I E M A MI S G A R D LAS FRAN MUÑOZ

Artista Millenial

Fran Muñoz és un artista nascut al Port de Sagunt el 7 de novembre de 1994. Després de cursar a la Universitat Politècnica de València el grau de Belles Arts, va començar a exposar en diferents llocs de la geografia espanyola. Els seus primers camins en el terreny artístic estarien marcats per un estil de caràcter il·lustratiu emprant el collage i el llapis de grafit per a crear composicions que, tot i emprar la línia gràfica i dotar el dibuix d’un cert caràcter realista, eren sintètiques i amb un missatge conceptual. Després de diversos anys usant el collage per a la realització del seu art, comença a investigar amb l’acrílic, els pastel i diferents suports per a dotar l’obra de força i major expressivitat. Serà ací quan comence una nova etapa, allunyant-se de la il·lustració cada vegada més, i arriba a realitzar videoart, fotografia i quadres de grans dimensions, afins al moviment cubista, pop i expressionista, amb un missatge actual relacionat amb la moda, les xarxes socials i la joventut millennial. La creativitat artística pot ser una arma de destrucció massiva contra les convencions, contra l’homofòbia i contra qualsevol mostra d’intolerància cap a la diversitat sexual. Muñoz ha aconseguit en pocs anys eixir del seu xicotet taller i impactar en el món dels likes, per arribar a ser glocal, eixe concepte tan vigent d’arribar lluny treballant des del teu racó. Els seus quadres van adoptar forma de mosaic amb títols com Loser, Follow me, Heat, No love o Special k. «LES GALERIES SÓN UNA ELIT, I JO, PERSONALMENT, NO CREC EN ELLES; NINGÚ EM DEFENSARÀ MILLOR QUE JO MATEIX»

B M A A T S I V E ENTR I N Í R A M S A SEB MARTÍNEZ

Mestre i Faller Falla Borrull-Socors

qualsevol a r ta p o a er u g o p Qualsevol persona se importar en s t, ta ti n l’e e d càrrec . génere ni condició Quina és la teua relació amb el món de les falles? Soc vicepresident d’una xicoteta comissió de la ciutat de València, prop de les Torres de Quart

incompatibles amb la conciliació de la vida familiar, on malauradament la dona renuncia a la participació per quedar-se a casa. Creus que socialment està ben

A quina falla pertanys i quants anys

vista la figura del faller major en les

formes part d’ella?

falles?

A la comissió de la Falla BorrullSocors des de fa 15 anys.

Ni bé ni mal vist; el problema és el plantejament de l’assumpte. Una persona que representa la comissió (siga del gènere que siga) és la persona que la representa sense més condicions i ho farà amb totes les garanties. El problema és la burla d’imaginar que per ser home ha d’anar amb la banda i disfressat amb les pintes.

Penses que homes i dones tenen la mateixa llibertat a l’hora de representar una falla? Hi trobes alguna limitació? No, no tenen les mateixes oportunitats. La representació d’una falla, bé siga com a president o com fallera major, està condicionada per la participació en els actes i pels seus horaris. Així, algunes reunions són

Com a president vaig representar la meua comissió en l’any que decidírem fer canvis en els nostres estatuts per adaptar-los al segle XXI i permetre

que qualsevol persona poguera optar a qualsevol càrrec de l’entitat, sense importar gènere ni condició. I, clar, eixir en els mitjans de comunicació a escala estatal permet que la imaginació... És l’orientació sexual una realitat present en el món de les falles? Clar que ho és, en la mateixa mesura que ho és en la societat. Ara bé, a l’hora de desfilar amb la indumentària, algunes comissions encara separen per sexes. Quina penses que és la funció d’una fallera major? Quina penses que hauria de ser? La de representar la comissió en els actes que es considere. Tal representació, en la majoria de les vegades, es limita a la presència únicament. Així, considere que, tal com està passant amb les falleres majors de València, haurien de prendre partit amb discursos en què destacaren valors de les seues comissions.

Importa la condició sexual d’una persona a l’hora de representar una comissió? Afortunadament, cada vegada hi ha més dones que estan presidint comissions falleres, encara que no arriben al 20 % a la ciutat de València, però demostren així que per a gestionar o representar la comissió no importa el gènere. Caldria canviar alguna cosa més per aconseguir un sistema o unes festes més igualitàries? La mentalitat dels fallers i de les falleres? La mentalitat de les persones? És un problema complex que cal treballar amb més educació, amb més cultura i no només en el món faller, sinó en la societat en general. Des del respecte i la tolerància, i deixant fora les actituds patriarcals, aconseguirem festes igualitàries en què les persones gaudiran per igual sense importar el gènere.

ENTREVIST A AMB LUCIA BEA VILLANUE MUD I VA

Regidora d polítique elegada d’igualta s de gène t re i LGTB i I

Durant la meua vida he estat envoltada de dones fortes, valentes, sense estudis i amb moltes hores de treball a l’esquena; dones que van prendre les regnes del barri (tant en l’educació dels seus fills, en la defensa pública de l’educació i en diferents moviments cívics) i que van actuar per a mi com un exemple d’apoderament quan ni tan sols havíem sentit parlar d’allò. Com ha estat la teua arribada

Quina relació trobes entre la política i les falles? Política i falles en la meua opinió estan molt relacionades, al cap i a la fi els polítics som material combustible en potència. Els monuments fallers fomenten la sàtira i l’esperit crític, redundant així mateix en el desenvolupament sa d’una societat democràtica. Les Falles tenen un gran potencial per vehicular i per fer partícip a tota la ciutat dels valors d’igualtat, diversitat i convivència.

al món de la política? Què et va motivar per a prendre aquest camí?

El paper de les dones ha estat

Abans de ser alcaldessa de La Torre, vaig ser la presidenta de l’Associació de veïnes i veïns del poble, així que podríem dir que vaig arribar a la política des del moviment veïnal. Tant en l’Associació, com en l’Alcaldia de la Torre i ara a la Regidoria d’Espai Públic, Igualtat i Pobles de València, sempre he tingut el mateix objectiu: millorar el dia a dia dels meus veïns i veïnes.

limitat per molts anys, penses que la situación ha canviar? Què hi faries per millorar-la? Cada any que passa hi ha més dones amb càrrecs decisius dins de les comissions falleres i la seua participació fa temps que va més enllà de càrrecs merament representatius. S’ha de continuar per la senda de la visibilització.

És l’orientació sexual un tema normalitzat el món polític? I al faller? A pesar de les millores, hi ha encara molta feina a fer en tots els àmbits de la societat. L’homofòbia encara està ben viva entre nosaltres, no hem de ser autocomplaents. Alguna vegada has presenciat una agressió o actitud sexista o homòfoba dins de la festa? He presenciat aquesta mena d’agressions durant el període de falles, encara que aquestes no estaven vinculades directament amb la festa. Més aviat eren conseqüència d’una educació patriarcal i de la ingesta d’alcohol. Quines mesures es prenen per poder eliminar les posibles agressions durant les festes? Nosaltres des de la Regidoria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

de l’Ajuntament de València amb col·laboració amb la Regidoria de Cultura Festiva posem en marxa una sèrie de punts violeta per conscienciar a la població i atendre les possibles víctimes d’agressions sexistes durant la festa. També organitzem conjuntament amb Cultura Festiva els Premis Caliu per reconéixer el treball d’igualtat i inclusió en les Falles de València Voldries destacar alguna cosa que no hàgem destacat durant l’entrevista? Únicament voldria desitjar-vos unes molt bones festes.

COMPARTIM LLEPOLIES AMB DAVID OJEDA

Artista Faller

s i totes. t o t e d t a t li a t men Cal canviar la itar, molt per avançar i r llu Queda molt pe . at molt normalitz Hui ens hem desplaçat a la capital per poder parlar amb el nostre artista faller sobre una realitat un poc oblidada. Des de ben xicotet ja era faller a València de la Falla Doctor Oloritz; uns anys més tard començà a treballar com a artista faller i va haver de deixar a un costat una passió per una altra. Va començar a treballar en el món de les falles quan tenia vint anys al taller de Jordi Palanca, i allí va conéixer José de l’Omet, el seu company i soci al taller. Tots dos han aprés junts i han adaptat els models clàssics als dissenys més moderns de David Ojeda. Amb l’experiència d’anys treballant va decidir tornar a ser faller, també a València, però en aquest cas de la Falla Serrano-Plaça dels Furs, de la qual és l’artista faller en l’actualitat. Com va començar la teua vocació per les falles? Quants anys portes?

La meua vocació va començar quan era xicotet; pense que ha sigut des de sempre perquè ja m’agradava dibuixar i l’escultura. Sobretot m’agradaven les escultures i els monuments de les falles infantils: tinc un record molt especial de quan li explicava a ma mare que jo de major volia ser artista faller, i era molt molt menut. Ara em passa també amb els joguets: soc col·leccionista i m’encanta el modelatge i el disseny de ninots. Les falles nasqueren com una crítica a la societat; penses que encara tenen eixa funció? Les falles continuen tenint crítica com als inicis, és cert que sempre hi ha hagut corrents més durs o més flexibles, però pel que fa a les falles infantils no sempre ha sigut així. Actualment podríem dir que a les falles infantils trobem més crítica, una crítica que podríem dir més blanca que tracta d’exposar temes comuns a tots i menys polititzats.

Enguany has creat uns ninots

Com creus que el públic general

que parlen sobre transsexualitat:

rebrà aquests ninots? Quina serà la

ens podries explicar què volies

seua acceptació?

transmetre?

La veritat és que no tinc jo massa clar com rebrà la comunitat fallera aquests ninots. Jo espere i rese perquè la gent ho entenga i no calga fer cap explicació. Pot ser que hi haja gent que quan ho veja s’alarme al veure un penis en una fallereta o una vulva en un falleret, no tant pel fet d’anar nuets sinó per la distribució dels aparells reproductors. Perquè, com he explicat adés, anar nuets no ha sigut mai un motiu destacable entre els ninots de xiquets.

Enguany volia exposar una realitat que ens toca de prop i que és més comuna del que pensem, encara que no està normalitzada. Es tracta de la transsexualitat: volia parlar d’aquest tema perquè pense que és un tema del qual tots podem aprendre molt i sobretot a saber com parlar d’ell sense ofendre a ningú. És un tema en el qual no pots estar ni a favor ni en contra, sinó que és una realitat que hem d’acceptar i tractar amb normalitat. Vaig notar que molta gent el té com un tema tabú i m’agradaria que després de parlar amb pares i mares de xiquets trans, escoltant youtubers trans, el problema més gros no el solen trobar a l’escola per part dels companys sinó que ve acompanyat de les persones adultes que no sabem com tractar aquest tema i no solem acceptar a la primera que cadascú és com és i hem d’acceptar-ho amb naturalitat, sense artificis. Aquest és l’objectiu que volem mostrar amb el ninot que portarem a l’Exposició del Ninot de València: es tracta de dos fallerets nuets, ell amb una vulva i ella amb un penis, cosa que pot resultar xocant i fort per a molta gent. Sí que és veritat que a l’escola sempre ens han ensenyat els aparells reproductors amb dibuixos de xiquets i xiquetes nuets i nuetes; el que volem és normalitzar totes les realitats perquè tot el món sàpia que també existeixen altres formes de ser xiquet i xiqueta sense que ningú se senta alarmat.

No tinc por, però pense que potser porte polèmica encara que el meu objectiu era visibilitzar, sempre des del respecte, aquest tema tan oblidat i tan necessari en la nostra societat. No es busca cridar l’atenció, sinó normalitzar la situació; com una forma d’alliberament. Creus que haurien d’aparéixer més escenes d’aquesta mena perquè tots estiguérem conscienciats d’aquesta realitat? La veritat és que sempre és bo que comissions i artistes se sumen a aquestes iniciatives, perquè encara queda molt per lluitar, molt per avançar i molt per normalitzar. I potser, si aquestes escenes foren més comunes, s’aconseguiria que la gent es documentara, arribara a tots els estrats de la societat perquè es poguera entendre millor a les persones trans. Pense que el punt ideal seria que un dia no fera falta destacar aquestes escenes, perquè ja tot el món ho entenguera com una realitat normalitzada i acceptada per tots. Això significaria que hem fet un gran pas tots junts com a societat. Penses que en les falles estan representats tots els col·lectius? De cap manera, no pense que estiguen representats tots els col·lectius. Sí que pense que hi ha un gran públic homosexual en el món de les falles, sobretot recentment amb la Dansà que va organitzar José de l’Omet amb la qual vaig col·laborar en el disseny de diversos cartells. A poc a poc anem fent passets cap a la normalització

de l’homosexualitat, però pel que fa al col·lectiu trans no ha sigut així. No recorde cap fallera major trans, ni tampoc que es defenguen els seus drets obertament i, per tant, no crec que estiguen representats tots els col·lectius. Caldria canviar alguna cosa més per tal d’aconseguir un sistema o unes festes més igualitàries? La veritat és que no pense que s’hagen de canviar coses en el sistema; pense que falta cultura per part de tots. Cal canviar la mentalitat de tots i totes perquè tot estiga més normalitzat, perquè estic segur que si arriba el moment en què una xica trans es presenta a fallera major tinga les mateixes possibilitats i facilitats per part de la comissió que una altra que no ho siga. En aquest sentit, cal normalitzar aquestes realitats. Penses que la llibertat sexual és una realitat que tot el món accepta i respecta? No crec que tot el món accepte la llibertat sexual dels altres. En principi pot sonar estrany que la gent no accepte a qui vols o qui està al teu cor, o qui estiga sexualment amb tu. Sona estrany perquè a mi em fa igual qui estiga amb qui, i per tant no ho entenc, però sí que trobem encara molta gent que rebutja i li molesta la gent obertament homosexual. Molts inclús decideixen no apropar-se per si se’ls apega aquesta homosexualitat (comentaris d’aquesta mena n’hem sentit tots encara en el segle XXI!). De casa cap a fora potser tot el món està obert a l’homosexualitat, però de casa cap a dins molta gent és un poc hipòcrita i pot arribar a no acceptar un familiar si la seua parella sexual és del mateix sexe, o a deixar de costat un amic o amiga de tota la vida en descobrir aquest detall. Per tot això, pense que encara no està massa acceptat però sí que estem en el bon camí.

A L N E T A T L A U G I LA Jose de Lamo D I V E R S I T A T D E L i Pator I B T G L U I T C E L · L O C 47 Director general d’igualtat en la Diversitat

Encetem els anys 20 del segle XXI. Per a moltes persones això significaria que estem en una època de plena modernitat, del reconeixement de la diversitat i dels drets d’igualtat per a lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGTBI). I sí, hem avançat molt en algunes parts del món i en alguns espais socials. Afortunadament, Espanya i la Comunitat Valenciana estan entre eixes parts del món, i el món de les falles entre eixos espais socials. El canvi que s’ha produït en les últimes dècades, els avanços en esta època democràtica, són inqüestionables. Venint d’una època negra com fou el franquisme, podem sentir orgull de tot el que hem aconseguit, però també hem de ser conscients que queda encara més per arribar a la igualtat real. Enguany es compliran quinze anys de l’aprovació de la llei del matrimoni igualitari i tretze de la llei que reconeix a les persones trans el dret al canvi de nom i la menció de sexe sense la necessitat d’una cirurgia genital. La nostra societat en el seu conjunt viu amb normalitat el que estes lleis ens han portat: un grau major de felicitat per a unes persones que patíem una desigualtat legal que ens impedia accedir als mateixos drets que altres ciutadans i ciutadanes. Una felicitat que és compartida per familiars, amistats, companyes i companys de treball que ho celebren amb nosaltres. I des d’aleshores, celebrem bodes -algunes en casals fallers, i la nostra documentació es pot canviar acorde amb la nostra identitat -també el nostre carnet de la falla. Ara, hem de continuar treballant cap a la igualtat real. Estos avanços eren fonamentals per a la dignitat del col·lectiu LGTBI, pel reconeixement legal de la nostra identitat. Però no són suficients. La legalitat no comporta de manera directa un canvi cultural i social que acabe amb les actituds discriminatòries. Ho veiem diàriament: agressions homòfobes, l’exclusió de les persones trans de l’àmbit educatiu i laboral, el qüestionament de la nostra visibilitat per part de sectors

reaccionaris o fins i tot, bandes (cada dia menys) que continuen cantant allò de «maricón el que no bote». Per això són necessàries les noves lleis que s’estan posant en marxa, com la Llei Trans i la Llei LGTBI valencianes, que són un exemple en tota Europa i que tenen per objectiu fer una pedagogia social, i establir els mecanismes per a la no discriminació per motiu d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar. En este context és en el qual totes i tots hem de posar de la nostra part. El col·lectiu LGTBI continua patint exclusió, burles, menyspreu. En ocasions des de mitjans de comunicació amb visions més conservadores, partits polítics d’extrema dreta, per part de professionals de l’àmbit educatiu, laboral, sanitari o judicial que no respecten la nostra dignitat, o fins i tot, en l’àmbit més personal, per amistats o familiars. Per això és fonamental que les persones LGTBI trobem als nostres espais de socialització, com les falles, un lloc on viure en igualtat, on estimar amb llibertat i on expressar-nos tal i com som. Fer pròpia la defensa del dret a la diversitat, i posar-la en valor com una senya d’identitat de la falla, de l’associació de veïnes i veïns, de l’AMPA, del grup de whatsapp d’amistats o de treball, i de les reunions familiars. Serà així com totes i tots, independentment de la nostra orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar, viurem millor, perquè ens respectarem i ens estimarem sense prejudicis i estereotips. Tenim unes lleis que ens emparen i que, a més, són producte d’un consens social molt ample que hem de contribuir a consolidar. Treballar per unes falles plenament inclusives i diverses és una de les formes per aconseguir-ho. Jose de Lamo Pastor, director general d’Igualtat en la Diversitat de la Generalitat Valenciana.

ASSOCICIÓ LAMBDA

Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, trans i bisexuals és una associació privada sense ànim de lucre que es constitueix el 25 de setembre de 1986 motivada per la situació de discriminació legal i marginació social que patíem les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals. Nascut el 1986, el Col·lectiu Lambda arreplegava el testimoni del moviment per l’alliberament sexual iniciat el 1977 al País Valencià pel MAS-PV (Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià) i el MAGPV (Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià). Després de la seua presentació en societat en la llibreria Llavors, Lambda va començar la seua marxa generant espais de trobada i debat sobre la llibertat i la diversitat sexual. Destaquen els anomenats Dissabtes del Lambda, fòrum d’intercanvi d’idees a partir d’una xarrada, una pel·lícula o un llibre, que complia també una funció socialitzadora de les persones assistents, amb un posterior sopar i eixida pels locals d’ambient. Van ser temps de precarietat organitzativa, amb una notable escassetat de recursos i infraestructures. Fins al 1992 Lambda no comptava amb una seu pròpia, per la qual cosa va caldre adaptar la seua activitat a la generositat d’altres entitats, particulars i negocis que prestaven els seus espais.

Cristian Ramón i Ju

El lloguer d’un primer local va facilitar la continuïtat i va ampliar el camp d’acció dels projectes. Observem que l’obligat caràcter nòmada de les successives llars de Lambda i les seues característiques (ubicació, grandària, accessibilitat, etc.) també han graduat el desenvolupament de l’associació i han dibuixat el nostre particular mapa simbòlic sobre el traçat de la ciutat. L’etapa inicial de Lambda no té una línia de treball estable i definida. Encara que prompte van sorgir les primeres respostes davant problemàtiques com el VIH-sida, un grup important de persones demanava major compromís i capacitat d’acció. El 1994 es va decidir emfatitzar la càrrega política i reivindicativa. Es va convocar el primer congrés de Lambda sota el lema Sexualitat més plural, societat més lliure, en el marc de reflexió del qual es van consensuar els nous objectius a plantejar. Una de les seues conseqüències va ser adoptar un nou model organitzatiu més estructurat, que articulava una major participació i implicació del voluntariat en el funcionament associatiu, amb la finalitat de respondre a les necessitats de la comunitat LGTB –lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Des d’aquella època grups i comissions es van mantenir com les unitats actives de treball en diferents

àrees, fins que l’any 2009 es va implementar el model a l’estructura actual de Grups, Espais, Serveis i Projectes (GESP), coordinats per una Comissió Executiva, i integrats al seu torn en una Comissió Permanent. Aquests canvis intentaven millorar la comunicació i la coordinació entre un creixent nombre de serveis i espais de treball i socialització dins de Lambda. El Col·lectiu Lambda ha mostrat una decidida vocació integradora i de col·laboració amb altres entitats LGTB. Ja en 1987 va exercir d’amfitriona en una destacada reunió de la COFLHEE (Coordinadora d’Organitzacions i Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol); va col·laborar també en un ampli nombre de campanyes de la CGL (Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya), i es va comprometre decididament en projectes com el que va donar lloc a l’actual FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals). Serà en 1998, durant les VII Trobades Estatals d’Associacions LGTB, quan Lambda i XEGA proposen formalment que les entitats allà reunides assumisquen com a reivindicació prioritària el dret al matrimoni enfront d’una llei estatal de parelles de fet. Aquest canvi d’estratègia va marcar una nova etapa de lluita política que va passar per una pacient labor pedagògica cap a moltes organitzacions de dins i fora del moviment, a la

classe política i a la societat en els seus més diversos àmbits. L’aprovació de la Llei 13/2005, per la qual es va modificar el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni, marcarà el compliment d’aquesta meta. Van seguir altres lleis com la d’Identitat de Gènere l’any 2007, que avançava en els drets per a les persones trans, en la que el GIGT (Grup d’Identitat de Gènere i transsexualitat) de Lambda va participar activament. En 2017 i després de dos anys de negociacions i tota una vida de lluita, finalment, s’aprobava una llei que reconeixia les persones trans com persones amb igualtat de drets i oportunitats: la llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere. Però queda un camí llarg al davant fins a aconseguir una igualtat real per a la comunitat LGTB. Són molts els objectius per a assolir i per això pensem que és bo fer una mirada enrere i observar durant un moment el camí recorregut. Hem d’aprendre de qui ens va precedir, buscar el seu valor, fer una glopada d’aquell esperit rebel i inconformista, carregar-nos d’aquella utopia plena d’energia i seguir somiant. Perquè els somnis estan impregnats de la força necessària per a aconseguir la dignitat i felicitat que ens mereixem.

A I R Ò T S I ARC RIS H I S I M E PR

Farà uns vint anys hi era molt habitual sentir tant a les Falles de la Ciutat de València,com a les festes de molts Pobles la canc,oneta de “MARICÓN EL QUE NO BOTE”, cosa que com és lògic casausava un gran malestar dins del col.lectiu LGTB+, amb una gran sensació d’impotència i ràbia davant d’aquets fets al primer de Marc, de 2002 es llanc,a una campanya amb la finalitat de cambiar el “MARICÓN EL QUE NO BOTE” pel més respectuós e inclusiu “BORINOT EL QUE NO BOTE”. A l’any següent per a enfortir la campanya i vore de com aconseguir el fínal de la canc,oneta, sense haver d’enfrontar-se enfrontarse amb la gran màquinaria de les fallles. Vam pensar que el millor seria enfrontarse amb la qüestió en positiu, intentant cambiar les coses desde dins, introduint un nou premi, dins del palmarés habitual de les falles que premiara la Falla que millor tractara la realitat LGTB+ al seu monument, creant-se així els PREMIS ARC IRIS (PREMI LAMBDA). Per a que no fos un cosa com marginal fora del món faller, ens vam

reunir, un matí, amb el Regidor de Festes, President de la JCF i el seu asesor, tots dos persones de molta edat i molt conservadors tant a nivel faller, com polític, entrevistantse amb ells en representació de Lambda anaren Mar Ortega i Ximo Cadiz. Tant el Regidor com el seu Assessor, curiosament negaren reiteradament que a les Falles es cantara la susdita cançó, la tenció comenc,à a pujar de tó, pel que és va decidir donar per tancada la reunió. Per vesprada el Coordinador de Lamba va rebre una cridada al seu telèfon particular del Sr. Afonso Grau que algú li havia comentat els crits sentits en aquella reunió, oferint-lis l’ ooportunitat d’anar, la semana segúent, a una Assemblea de Presidentes i Presidents de Falla per explicar les bases del Concurs, els seus raonaments i convidar-los a participar en ell. Pel que la xicoteta derrota del matí, esdevingué una victòtia, i lÀssemblea va aprobar la conceció dels Premis. Així el primer de Marc, del 2003 es contituia el PRIMER PREMI ARC IRIS per a les Falles

de la Ciutat de València,(atorgat ininterrompudament fins enguany) convidant a totes les Comissions Falleres a tractar respetuossament les qüestions LGTB+ i cambiar la lletra de “MARICÓN EL QUE NO BOTE” per la més inclusiva de “BORINOT EL QUE NO BOTE”.

Tots dos Premis tenen una dotació económica de 150,00€ i un Estandart que lliuren Les Falleres Majors de la Ciutat, junt a la resta de premis, a la tribuna davant de l’Ajuntament als dies grans de la Festa.

Poc a poc el cavi ha anat fent-se realitat, fent que les Fallescom de la resta de la societat tinguen una vició més respectuosa, i menys ofensiva vers la realitat LGTB+. Davant de l’ exit del Premi a l’any 2018 s’otorga per primera vegada el Premi per les Falles Infantils.

RES PEC TE

I A N O D FALLERA NURIA LLOPIS I BORREGO

Periodista en Levante Tv Presentadora Programa AL REMAT Fallera Falla Na Jordana

isible a l’e v a r a c la s é a r e La dona fall ón. a la Resta del m Sí, soc fallera. I estic enormement orgullosa de ser-ho. He dit bé, si. Fallera amb a, en femení. Saben per què?, ho explique: Les Falles són la festa tradicional de València, una festa històrica que ha anat evolucionant, però mai ha perdut la seua essència. Des dels seus inicis, la dona ha sigut l’epicentre fonamental per a representar la nostra tradició. Molta gent ignora aquest fet. Alguns defensen que les falleres no són en absolut la representació de les falles, uns altres pensen que la figura de la dona com a representant no serveix per a res més que per a posar i somriure. Clarament s’equivoquen. Parlar de la figura de la dona en la festa de les falles és parlar d’una dona amb personalitat, autosuficient i arriscada. De dones atrevides i sense pors.

xterior,

La dona fallera és la cara visible a l’exterior, a la resta del món. Segur que vostè també està cansat de veure a tantíssims estrangers fent fotografies a dones amb el vestit tradicional. Bé, en allò que eixa gent d’altres llocs del món veu únicament l’estètica, jo veig més enllà. Eixa dona valenciana és la representació de la dona i la festa, és la representació de les dones pirotècniques, de les presidentes de falla, de les músiques, de les artistes falleres i de les pròpies falleres de casal, és la representació de totes les dones que mouen les falles i que, sense elles, no seria possible una festa convertida ja en Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Aleshores, com no estar orgullosa d’una festa on la dona és gran protagonista?. Ho dic com a fallera de casal, com a Fallera Major Infantil de València i com a periodista fallera. I, en totes les meues experiències com a dona i fallera, només he pogut estimar més la nostra tradició, la nostra festa: Les Falles.

s r o d a r o b a colÂˇl 53

S E N BO LLES!!! FA