AC Falla Plaça Rodrigo 2020 by Yogur de Fresa

El present Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres. Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Sagunt. Justificació de tirada 800 Exemplars Depòsit legal V-400-2001

003

Valoraccions Albert Llueca Juanjo Medina Ricard Català Ferran Martínez Carles López Gaby Collado Juanfran Gómez Cristina Plumed Amuhcanma Discamp Associació Espanyola Contra el Càncer AFACAM Socoltie Amigas Supervivientes Antonio J. Fresno Santiago Ríos Alberto Ordiñana Alejandro García Ana Royo Patricia Sáez Nuria Llopis

Equip de coordinaciO Toni Isach Gaby Collado Laura Madrid

Publicitat Mar Bruno Roberto Guiñón Cristina Plumed Laura Piqueras

MaquetaciO Yogur de Fresa

Salutacions

006 Pròleg

012

Valoraccions

014

El Camp de Morvedre Albert Llueca

016

Respectemnos que no és poc Juanjo Medina

040

La sociabilitat fallera, entre l’acció i el valor Ricard Català

046

Per favor, posem en valor les falles d’una vegada Ferran Martínez

050

La falla és un mem que crema Carles López

056

Les albaes, un valor del cant valencià Gaby Collado

060 L’arxiu

Juanfran Gómez

074

El valor de la cooperació Cristina Plumed

086

L’evolució de la informació fallera: dels llibrets a les xarxes socials Antonio J. Fresno

108

La crítica: un valor en continu procés de devaluació Santiago Ríos

112

Així s’ha fet sempre! Per què canviar-ho si aixíi està bé? Alberto Ordiñana

122

La ferramenta perfecta Alejandro García

126

Fent la vista enrere Patricia Sáez

130

Sostenibilitat Nuria Llopis

134

Parlem d’evolució? Ana Royo

136

Falles

142

Publicitat

178

ALCALDE DE SAGUNT

D A

arío Moreno Lerga

lcalde de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt

007

mb l’arribada de les Falles gaudim d’uns dies inoblidables, els nostres carrers són testimoni d´un esclat d’alegria, les nostres places desprenen bellesa i la

música, la pólvora i la devoció se senten en cada racó de la ciutat. Les Falles formen part del nostre ésser, del nostre sentir i en aquests dies mostrem al món amb orgull l’art i la creativitat que el poble valencià té. Les Falles són unes festes centenàries que celebrem any rere any gràcies a l’esforç de cada faller i fallera, gràcies a la dedicació de les comissions i al lliurament de la seua junta directiva. Vosaltres sou el secret de la llarga vida de la festa, sou l’exemple de la continuïtat i eternitat de les Falles. Amb il·lusió cada any es renova la festa, s’actualitza i s’adequa als nous temps sense renunciar a la tradició que embolica les Falles. Enguany la Falla Plaça Rodrigo ha decidit posar en relleu totes aquelles accions que es poden realitzar des de dins de la festa per a canviar el nostre entorn, per a aconseguir una societat més justa, sostenible i igualitària. El llibret conté diferents reflexions sobre la capacitat d’evolució de la festa de Sant Josep, de la seua virtut per a transformar-se i adaptar-se als nous temps. Amb VALORACCIONS I ACCIONSDEVALOR és possible canviar el món, perquè emprendre xicotets fets cada dia et compromet cap a un lloc, cap a una direcció clara, per això si volem veure grans canvis hem de començar amb xicotetes accions. M’agradaria agrair a tota la junta directiva, a les Falleres Majors i els Presidents de la Falla Plaça Rodrigo per la seua implicació amb la causa. Únicament de nosaltres depén que aconseguim unes festes més justes, inclusives i sostenibles sense renunciar a viure unes festes lúdiques, creatives, i que alhora mantinguen la tradició. Vos desitge unes festes meravelloses i que gaudiu cada moment amb intensitat, que l’alegria i la felicitat que sentiu els fallers i falleres s’estenga per tots els racons. La passió dels fallers i falleres ja se sent a la ciutat! Que visquen les falles!

PRESIDENT FJFS

J P

aime Gil i Arastell

resident Executiu de FJFS

009

envolguts fallers i falleres. Aprofite aquestes línies per poder dirigir-me a totes i tots.

Enguany és el meu primer any com a President Executiu de FJFS, per a mi és un orgull i una gran responsabilitat el ostentar aquest càrrec. Al igual que vosaltres, compartisc l’estima per la nostra festa, units treballem amb la resta de les comissions i la junta executiva de Federació Junta Fallera de Sagunt per un fi comú, les nostres falles, les falles del Camp de Morvedre. M’agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt, Gilet i Faura; com sempre atents, escoltant, donant suport i lluitant junt al nostre col·lectiu per mantindre les tradicions de les nostres arrels, ja que ells també formen part de la nostra Federació. És una gran satisfacció per a mi, vore com la vostra comissió amb l’espenta i esforç de totes les falleres i fallers, treballa per mantindre viva una festa i les nostres tradicions, no sols del món faller, sinó del folklore, els arrels i la Cultura Valenciana. Amb la vostra participació als actes i activitats organitzats per les diferents delegacions de FJFS, esforçant-se per millorar, competint i amb ganes de divertir-vos amb la resta de comissions, feu més gran si cap el nostre món faller. Una mostra del gran treball que feu, és aquest llibret, és uns dels llibrets destacats en les diverses convocatòries per a la promoció de l’ús del Valencià que fan tant a l’àrea de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana. Volia aprofitar per donar la meua salutació més especial a les Falleres Majors, Tamara i Aroa, com també al President i a la Presidenta Infantil, Jorge i Erika. Enhorabona per ser els representants d’aquesta gran comissió, vos desitge que tingueu unes molt bones falles i gaudiu del que serà un any ple de records inoblidables. Als veïns, que viuen al voltant del Casal, agrair la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobre tot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre la harmonia al barri. Gràcies. Falleres i Fallers de l’Associació Cultural Falla Plaça Rodrigo, en breu donarem inici a la tant esperada setmana fallera, que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per totes i tots, amb les ganes i il·lusió que ens caracteritza, però sobre tot amb responsabilitat i civisme, omplint els carrers amb música, pólvora i amb els colors, la crítica i sàtira del vostre monument, demostrant perquè som Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

PRESIDENT

J P

orge Caballero i Rams

resident AC Falla Plaรงa Rodrigo i Adj.

011

na de les experiències mes il·lusionants, emocionants i desitjades des de la meua infància ha sigut poder representar a aquesta gran comissió que forma la Falla

Plaza Rodrigo. Durant els més de 25 anys que soc faller d’aquesta associació he pogut aprendre de grans presidents els valors i bon fer que han fet gran “la Rodrigo”. Tinc el plaer, com a president, de dirigir-me a través d’aquestes línies a totes les falleres i tots els fallers per a agrair-vos el vostre treball i esforç. També vull agrair a Tamara, la nostra fallera major, senyoreta que m’acompanya en aquest exercici del qual espere puguem gaudir i guardar moments inoblidables junts. Aroa i Erika, les nostres representants infantils que tants bons moments compartisc amb elles, continueu sent rialleres, divertides i continueu vivint les falles amb la mateixa il·lusió que transmeteu. Agrair per descomptat a tots els nostres col·laboradors, socis i anunciants per formar part de la Falla Plaza Rodrigo. Per últim, convidar-vos a tot el barri, comissió i fallers a gaudir d’unes grans festes, plenes de música, pólvora, tradició i devoció. Una gran abraçada del vostre president, visca les falles i visca la Falla Plaza Rodrigo.

PROLEG

013

esprés de mirar les falles durant tres anys des d’una altra perspectiva, ha arribat l’hora de mirar-les tal com són a l’actualitat, és a dir, cal reflexionar sobre el punt al que es

troba la nostra festa. Per tant, és moment de fer les corresponents VALORACIONS per tal d’analitzar la situació actual per la qual passa el món faller. Però, ben sabut és per tots que dins de l’enginy faller, s’acostuma a parlar amb doble sentit i a jugar amb les paraules per tal de relacionar temes i potenciar el seu abast. És per això, que amb la intenció de preparar dos llibrets, un gran i un altre infantil, i baix el fil conductor assenyalat, tindrem dos lemes enfrontats i alhora relacionats. #VALORaccions #ACCIONSdevalor

015

Valoraccions

EL CAMP DE MORVEDRE

A P

lbert Llueca

are, amant, confrare, faller i creador de #pallesmentals.

Intentant emprendre en @morvedremedia #comunicarescolar #yesverywellfandango #eclĂ¨ctic

017

ugem de nou el zoom i ara ens detindrem en la nostra comarca. Els pobles del Camp de Morvedre celebren la seua festa. Al marge de ser un punt de trobada o retrobament

d’una comunitat de veïns per celebrar un fet històric, un patró o el final o principi de la recol·lecció agrícola, les festes locals tenen també un component cultural i econòmic molt important. Un altre dels aspectes remarcables d’aquestes festes és l’arrelament que comporta per als més gent jove amb la vocació de perpetuar i dinamitzar les festes populars, alhora que activen les activitats en aquests municipis. Una gran notícia, sens dubte, perquè sense implicació de les noves generacions els pobles perdrien el seu principal valor de futur. Tal i com explica Jan Grau al seu article FESTES I TRADICIONS del portal festes.org, Les festes o celebracions han nascut i neixen a l’entorn dels més diversos motius, pervivint més enllà dels mateixos motius que la van crear. En les cultures antigues en que la supervivència era una necessitat essencial, les festes eren principalment propiciatòries de fertilitat o d’abundància. D’elles ens ha arribat per exemple, la celebració del solstici d’estiu, la nit de Sant Joan, perfectament vigent encara que ja no contingui d’una manera clara els elements propiciatoris de fertilitat i en de religió només conservi el nom de la diada. La major part de les festes amb un origen social, gremial o ciutadà provenen de festes religioses en honor a un sant. En aquests casos es tracta de festes d’agraïment a una protecció o de renovació d’un vot fet per la comunitat a aquell sant, que la majoria de vegades ostenta un patronatge sobre el poble o col·lectivitat que celebra la festa. Malgrat que el moment actual no sigui de fort arrelament religiós, les festes i el patronatge es mantenen pel sentit de pertinença. Més enllà del fet religiós perviu la tradició i la identitat, conservant fins i tot allò que ha perdut o ha disminuït el sentit. La voluntat popular és la que manté vives les tradicions, adaptant les festes a cada moment històric o social. Una gran diversitat de manifestacions festives, elements i actes formen part del patrimoni festiu morvedrí, amb un calendari festiu ben farcit i viu. D’entre totes les festes religioses i cíviques que es celebren, destaquen les del cicle d’hivern, amb les de Nadal i les de Sant Antoni Abat, Falles, Setmana Santa, les festes de maig, el Corpus, Sant Joan i les festes majors d’estiu. Cada comunitat té les seves festes, que reforcen la cohesió i el sentit de pertinença, celebracions totes elles amb característiques pròpies. La festa és explosió, diversió, convivència, solemnitat, transgressió, expressió, intensitat, etc. La festa és plena de colors, emocions, música i creativitat. La festa és per viure-la i per compartir-la.

El Camp de Morvedre1 El Camp de Morvedre ocupa el sector septentrional de la província. El riu Palància n’és l’eix central, flanquejat per la serra Calderona, pulmó natural per als habitants del seu entorn. Allí s’eleven els carismàtics cims del Garbí o del Picaio, als peus del qual s’estén un autèntic bosc de tarongers que arriba pràcticament fins a les platges que jalonen el seu litoral. Travessa la comarca en sentit est-oest el GR-10 , important sender de llarg recorregut, que unix el Mediterrani i l’Atlàntic; este sender partix del mont Picaio i conclou a la ciutat de Lisboa. Sense cap dubte, una comarca que ens oferix una àmplia gamma de possibilitats: platges d’arena fina solcades per bancs de muntanyars i aigües cristal·lines, paratges plens de pinars i de miradors naturals, monestirs al cor de la serra (Sant Esperit, Gilet), cims cèlebres com ara el Garbí, el Picaio, muntanyes llegendàries com la serra Calderona, pobles de muntanya, castells, brolladors d’aigua, etc. com també una magnífica oferta d’allotjaments i restaurants, que configuren una comarca turística per excel·lència: el Camp de Morvedre. g

GASTRONOMIA

La comarca del Camp de Morvedre, com la resta de les comarques valencianes, té una gastronomia basada en l’arròs i les seues distintes varietats d’elaboració; així, des de la tradicional paella valenciana, passant per l’arròs negre, l’olla de fesols i naps, l’empedrat, fins a altres plats com ara el cigrons estofats i l’olla de carn. Destaquen igualment en tota la comarca els dolços i la rebosteria elaborada en forns i pastisseries: orelletes amb mel i la coca de llanda. En definitiva, una variada oferta de plats molt diversos elaborats amb productes de la mar i del camp, que poden satisfer el paladar més exigent. g

FESTES

Ens trobem sens dubte en una comarca que disposa d’unnodrit calendari festiu en què tenen lloc les festes més variades declarades festes d’interés Turístic Nacional. La Setmana Santa es viu amb molta intensitat en tota la comarca, i d’una manera especial a Sagunt, on la confraria dela Puríssima Sang l’ha organitzada des del segle xv. Entre les seues celebracions destaquen especialment la pujada de la imatge del Natzaré al Calvari (Via Crucis), el matí de Divendres Sant, la representació vivient de la Pasió, i la subhasta dels Passos i les Saies per a la processó del Sant Soterrar. A Sagunt, també són rellevants

1. València Turisme https://www.valenciaturisme.org/comarca/el-camp-demorvedre/ consultada 12/03/2019

019

les festes de les Falles i les de Moros i Cristians, les festes patronals a juliol i agost, i el Festival de Teatre, Música i Dansa «Sagunt a Escena». La celebració de festes de bous: «bous al carrer» i «bou embolat», està molt arrelada en tota la comarca durant els mesos estivals, i hi destaquen les que se celebren a Canet d’En Berenguer, Estivella, Faura, Benifairó de les Valls, Gilet, etc. Destaca igualment per la seua singularitat la celebració de les festes en honor de l’Àngel Custodi i santa Anna, a Quartell, durant la segona quinzena de juliol. A l’inici de les festes, els joves del poble planten un gran pi en la plaça de l’església: «la plantà del pi». Estivella celebra a l’agost les seues festes en honor de sant Roc, de les quals destaca sobretot la «baixada de sant Roc», en què, de nit i companyada de la llum d’una multitud de torxes, la imatge del sant és abaixada al poble, la setmana abans de la festivitat, i el dia del sant és apujada de nou a la seua ermita en romeria. Torres Torres festeja amb celebracions la Mare de Déu de la Llet el dia 31 de desembre, una festa en què destaca l’espectacular ofrena floral a la Mare de Déu, que posarà punt i seguit a la infinitat de festes que se celebren de dalt a baix de la comarca durant tot l’any, especialment a l’estiu. Els pobles, les persones que les habiten, son els que omplin de valor tant els seus carrers com les seues festes i tradicions. Per això és indispensable fer un recorregut per ells. Començarem fent un resum de Sagunt per poder passar, alfabèticament als altres pobles de la comarca del Camp de Morvedre.

SAGUNT La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, a 5 km del nucli històric. Sagunt relata, a través de les seues nobles pedres, la història de les cultures majestuoses i decisives en la història de la Península Ibèrica. Un passeig pel conjunt historicoartístic, poblat de vestigis de segles passats i de monuments nacionals, proporciona un viatge en el temps, per la importància del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat. El nucli del Port de Sagunt, una de les últimes ciutats-factoria d’Espanya, ens oferix un passeig pel seu passat i la visita al Forn Alt núm. 2, símbol del seu patrimoni industrial. Són moltes les propostes de gaudi i descans que brinden els nostres tretze quilòmetres de litoral amb platges distingides amb la bandera blava i certificats d’idoneïtat ambiental, accessibilitat, qualitat i banderes Q de Qualitur i Q de Qualitat Turística, les sendes de les nostres muntanyes, els passejos per la nostra història i la nostra riquíssima oferta cultural. g

FESTES

La Setmana Santa saguntina, organitzada per la Majoralia de la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, es remunta a final del segle XV. No cal perdre’s la representació vivent de la Passió, processons del Silenci i de l’Encontre Dolorós i, especialment, el Divendres Sant, amb el Viacrucis de bon matí, des de l’ermita de la Sang fins al Calvari, i la grandiosa i multitudinària manifestació de culte de la processó vespertina del Sant Enterrament. A l’ermita de la Sang erigida el 1607 es poden admirar els grups escultòrics dels passos processionals. Declarada Festa d’Interés Turístic Nacional. Sagunt celebra des de fa quasi un segle la festa de les Falles. Del 15 al 19 de març, dia de Sant Josep, la ciutat s’ompli d’alegria i desimboltura. Els fallers i les falleres preparen els actes de la setmana fallera —la Crida, o pregó de la festa; la Cavalcada d’Humor Faller; la «Plantà» de les falles; l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats i l’Entrega de Premis a les Falles. Els distints actes van acompanyats per la música de cercaviles i el soroll de les traques i «mascletaes» aconseguint que el visitant es contagie de la diversió i emoció d’una festa única en el món. Sagunt planta més de seixanta monuments fallers, entre majors i infantils. En la nit màgica de Sant Josep, el foc i les flames embolcallaran les falles en una gegantina foguera, és la nit de la

021

«Cremà» que posarà punt final a les festes falleres. Declarada Festa d’Interés Turístic Nacional. Durant la segona quinzena de juliol se celebren les festes tradicionals en honor als seus patrons, Sants Màrtirs Abdó i Senent. Al Port de Sagunt celebren a mitjan juliol les festes de la Mare de Déu del Carme. I en la primera quinzena d’agost tenen lloc les festes en honor de la Mare de Déu de Begonya, amb les seues famoses cucanyes marítimes a la dàrsena del port. Els actes festius destacats són: competicions esportives, actuacions musicals, corregudes i bous embolats, exposicions artístiques, la tradicional «Cordà» i focs artificials omplin de colorit els actes. El Festival Sagunt a Escena representa obres de teatre, música i dansa, al Teatre Romà durant els mesos d’estiu. Com no podia ser de cap altra manera, a l’octubre, les festes de Moros i Cristians, atraient reclam de Sagunt. Organitzada per l’Associació de Festes de Moros i Cristians. Les comparses rememoren les lluites hagudes per la conquista de la ciutat. Destaca el dia de «L’Entrà», desfilades al compàs de cadencioses músiques. A la Porta d’Almenara del Castell es desenrotllen vibrants discursos dels respectius ambaixadors seguits de la batalla que finalitza amb la reconquista de la vila.

ALBALAT DELS TARONGERS El terme està format en part pel parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i la seua vall. El terme disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre i de la Comunitat Valenciana. g

FESTES

Festes de Sant Antoni (16 i 17 de gener): el dia de Sant Antoni es beneeixen els animals i el terme municipal. S’encén una gran foguera a la plaça del poble, on es cremen trastos vells i llenya com a símbol de purificació i renovació; a més, la gent té per costum sopar a la mateixa plaça mentre es torren els embotits. La Mare de Déu de la Cova Santa (tercer diumenge de maig). Cada any els veïns del poble s’encarreguen de decorar els carrers i celebren una romeria fins al santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa, a Altura. Festes d’agost (15, 16, 17, més la setmana de bous al carrer): en honor de la Mare de Déu d’Agost, Sant Roc i la Divina Pastora. Celebracions lúdiques, esportives i religioses; a més de l’entrada de vaquetes, bous al carrer i bou embolat. La Puríssima (8 de desembre).

023

ALFARA DE LA BARONIA Està situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El riu divideix el terme en dues meitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m), la Costera (261 m) i la popularment coneguda Muntanyeta de l’Ermita (229 m), als peus de la qual s’estenen les cases del poble. g

FESTES

Celebra les festes majors dedicades als seus patrons entre l’última setmana d’agost i la primera de setembre. El 28 d’agost se celebra la Festivitat de Sant Agustí, patró del municipi i titular de la parròquia. Així mateix, del 6 al 9 de setembre se celebra la festa major en honor de la Mare de Déu dels Afligits, patrona del municipi. El dia més important és el 8 de setembre, i la vespra es trasllada la imatge de la Mare de Deú des de l’ermita fins al temple parroquial. Fins fa uns pocs anys aquest trasllat de la imatge s’acompanyava de fogueres enceses en ambdós costats del camí pel qual passava la Mare de Déu, però aquest costum va ser eliminat fa uns deu anys aproximadament.

ALGAR DE PALANCIA Algar es troba a 187 m. d’altitud i dista 42 quilòmetresde la ciutat de València i 15 quilòmetres de municipisimportants com Sagunt (capital del Camp de Morvedre), Sogorb (capital de l’Alt Palància) i la Valld’Uixó, poble important de la comarca castellonenca de La Plana. Algar es troba a 15 quilòmetres de la mar Mediterrània, és a dir, a una distància xicoteta de platgescom les de Sagunt, Moncofa, etc. El seu terme municipal limita amb els termes de Sagunt, Alfara de la Baronia, Soneja, Sot de Ferrer i Sogorb. g

FESTES

Sant Antoni del Porquet. Per finals del mes de gener té lloc aquesta festivitat en honor a Sant Antoni. Aquesta festivitat se celebra durant molts anys a Algar, on com és tradició, es beneixen els animals pel Sr Rector de la localitat i per la nit, després d’iniciar una gran foguera amb grans troncs de garrofera i olivera a la Plaça Major, la gent del poble i visitants torren en les seves brases carn i embotits que són repartits per l’Ajuntament. Tots en reunió, al voltant de la foguera mengen, riuen, canten i ballen amenitzats per un grup musical. Setmana Santa – Pasqua. En Algar de Palància es celebra la Setmana Santa, amb l’emotiu “Despreniment del Crist de la Santa Creu” i l’enterrament el Divendres Sant, i el Diumenge de Pasqua amb la tradicional processó de “La Trobada” al matí i, al migdia, el també tradicional Concurs de Davantal. Al diumenge següent de la Pasqua, es celebra el dia de les paelles, també molt tradicional del nostre municipi. Les penyes del poble

025

realitzen les seues paelles i un jurat elegix les tres millors, per a després fer un dinar multitudinari a la P/Major. Setmana Cultural i Esportiva. La primera setmana d’agost se celebra la Setmana Cultural i Esportiva, que està organitzada per l’Ajuntament i amb la col·laboració de totes les associacions locals, organitzant diversos actes, com ara campionats esportius, exposicions de manualitats, representacions de teatre, “Play Back”, conferències, balls, cine,concerts i sopars populars. Setmana de bous, “Vuitaba”. A la tercera setmana d’agost se celebra la tradicional “Vuitaba” (Bous al carrer) amb els passacarrers matinals amb els majorals, el seu típic “Berenar a la Plaça”, bous, balls, xaranges,discomòvils i orquestres. Una setmana sencera on el poble canvia la seva imatge i es transforma en festa i alegria. Festes Patronals Mare de Déu Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat. Les Festes Patronals d’ Algar se celebren en el mes de setembre i actualment són organitzades per l’Ajuntament. Els actes se celebren durant dos caps de setmana consecutius, depenent de com quede de pròxim el dia 24 de setembre dia de la Mare de Déu de la Mercè. El primer cap de setmana és de festejos taurins, on s’inclou la desencaixonadadel bou de “La Penya Cerril”. Antigament aquest bou es nomenava el “Bou de la Festa” ja que era comprat pelpoble i després la seva carn es repartía entres els veïns i veïnes del poble. El cap de setmana següent, concretament el divendres, se celebra el dia del nostre patró Sant Pere Nolasc, i actualment també de sant ramon Nonat, tenint lloc una Missa Major cantada pelCor Parroquial de la localitat, mascletà i un espectacle nocturn a la Plaça Major. El dissabte és el dia gran de les festes en honor a la Mare de Déu de la Mercè, que comença el dia amb el Rosari de l’ Aurora i els carrers s’engalanen; la Banda de Música d ‘Algar recull alsmembres de l’Ajuntament i se celebra una Missa Major cantada. A la sortida, es reparteixen trossos de “pa beneit” i es dispara una mascletà. La qual hui es fa a l’aparcament que hi ha en l’antiga carretera nacional 225. A l’hora de dinar es reparteix la tradicional “Caldera”. A la nit, se celebra una emotiva i peculiar, per no dir única processó, símbol d’Algar del Palància, en què els portants i els xiquets que acompanyen a la Verge es vesteixen de “Turquets”, i el tradicional Ball del Mantó, amenitzat per una gran orquestra. El diumengesegüent es el Dia de Difunts, en record dels nostres avantpassats, dia al qual els més xicotets gaudixen del parc infantil. Finalitza el dia amb un Sopar de Germanor a la Plaça Major per a tots elsveïns i una gran “Traca” d’avís del final de les festes.

ALGIMIA D’ALFARA Les primeres evidències en quant a l’existència de nuclis de població a l’actual terme municipal d’Algímia provenen d’època romana. S’ha de tenir en compte la proximitat a la nostra localitat de Saguntum (actual Sagunt), una de les ciutats més importants de la Hispània romana. En les àrees rurals al voltant dels nuclis de població importants solien haver poblaments menors dedicats a l’abastiment d’aquests. En el cas d’Algímia ho demostren les troballes properes a la Font del Comte, entre les que destaca una peça de molí, actualment situada al Parc Botànic Cavanilles. g

FESTES

La Festa de la Mare de Déu dels Desemparats, tradicionalment, s’havia celebrat el segon diumenge de maig, però des de fa uns anys s’ha traslladat al primer diumenge d’Agost, coincidint amb les millors condicions climàtiques i amb la major afluència de visitants. Algímia també celebra festa a Santa Úrsula, que és la patrona de les xiques fadrines. Tradicionalment es feia el 21 d’octubre, però actualment s’ha trasdallat també a agost, el dia següent de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. Dintre de les activitats de les festes patronals caldria destacar la Nit del Play-Back, que organitzat per la gent d’Algímia s’ha consolidat com a un dels espectacles mes caracteristics de les festes. També es realitzen entre altres: Festival de Bandes de Música, Corre Focs, Balls amb orquestres, activitats esportives i infantils… i una gran varietat d’actes tant per a majors com per a xiquets. No podriem oblidar-se de la Setmana Taurina, la qual porta al nostre poble gran quantitat de seguidors de la festa del bous. Compta amb una gran tradició el porrat que té lloc en desembre, es realitza el diumenge després de la festivitat de santa Llúcia (13 de desembre) i es conegut com la Fira de Santa Llúcia. En Abril es celebra un dia dedicat a Sant Vicent Ferrer, patro d’Algímia, en el qual, i segons la tradició, es fa “l’Entrà de Sant Vicent” des de l’horta.

027

BENAVITES Gràcies a la localització geogràfica en una vall amb forma de ferradura oberta cap al mar, aquest municipi gaudeix d’unes característiques climàtiques especials dins del clima mediterrani occidental. La seua superfície és totalment plana i està drenada per dos barrancs que desemboquen en la marjal. L’economia és bàsicament agrícola i aquest és el paisatge més característic de Benavites, fins al punt que els magatzems i els camps de tarongers ocupen pràcticament la totalitat de la superfície. g

FESTES

Benavites celebra les seues festes patronals en honor de la Mare de Déu dels Àngels en els primers dies del mes de juliol. Destaquen les corregudes de bous per carrers i places, i a la nit el bou embolat.

029

BENIFAIRO DE LES VALLS Forma part de la subcomarca de les Valls, a tan sols 7 quilòmetres de la costa mediterrània. Està situat sobre una superfície plana, formant un sol nucli amb la vila de Faura. La seua economia es basa essencialment en l’agricultura, pràcticament dedicada al monocultiu de la taronja. g

FESTES

Les festes locals de Benifairó de les Valls se celebren a principi de setembre: Sant Vicent i el dia de la pujada de la Mare de Déu del Bon Succés, patrona del municipi. Inclouen bous, cavalcades, balls i la fira de mostres, que reuneix moltes empreses i artesans de la comarca.

CANET D’EN BERENGUER Canet d’En Berenguer ofereix un contrast de tarongers i costa marítima. A l’extrem sud de la costa trobem el far de 30 metres construït el 1904, mar endins, a 300 metres. Aquest Racó de Mar disposa d’una platja natural de 80 metres d’amplària, d’arena fina, aigües transparents i escassa profunditat, a més del port esportiu i unes condicions extraordinàries per a la pràctica de la pesca. També és possible visitar el museu etnològic i poder apreciar d’aquesta manera com es vestien, vivien i es comportaven els naturals de Canet en el passat. L’església de Sant Pere Apòstol, segle XVIII, d’estil gòtic, es troba sobre una altra anterior construïda al segle XIV. La Casa Palau, construïda entre els segles XVII-XVIII, i nombroses alqueries del segle XIII. g

FESTES

El 29 de juny se celebren les festes en honor de Sant Pere Apòstol, patró del municipi. Tenen lloc actuacions musicals, corregudes de vaquetes i bous embolats, concurs de paelles i castells de focs. Durant els caps de setmana de juliol i agost es pot gaudir d’actuacions teatrals i concerts de música a la plaça del passeig marítim de la platja, organitzades per l’Ajuntament. Al mes de setembre se celebren les festes patronals en commemoració de la Mare de Déu contra les Febres, patrona del municipi. Tenen lloc diversos actes com ara balls, revetles, cavalcades, ofrena floral a la Mare de Déu, processons, entrada de vaquetes, bous embolats, etc.

031

ESTIVELLA Estivella està situat a la comarca del Camp de Morvedre i té una població de 1.436 habitants, encara que aquest nombre s’incrementa durant l’època estival. Per les seues terres discorre el riu Palància, que flueix als peus de la serra Calderona. El seu terme municipal, de 21 quilòmetres quadrats, confronta al nord amb Torres Torres, a l’est, amb Sagunt, al sud amb Albalat dels Tarongers i Segart, i a l’oest amb Serra. Dista 30 quilòmetres de la ciutat de València. La seua economia es basa en l’agricultura, principalment de cítrics. Anys arrere es feien activitats artesanals, com ara la fabricació de catifes de nuc a mà i la de pintes d’asta de bou. Actualment ja té un xicotet polígon industrial. S’està integrant en el sector turístic i d’oci, ja que disposa d’un càmping enfocat al turisme rural — Càmping Serra Calderona— i d’un parc d’oci —El Plà d’Estivella, situat als peus de la muntanya del Garbí. g

FESTES

Tradicionalment, les festes majors de la població se celebraven a final del mes d’octubre i estaven dedicades a la Santa Creu i a Sant Josep. Estan datades al poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de Sant Josep) i el 1787 (quan s’instal·la al Garbí la Santa Creu, que ara està en el temple parroquial). Anteriorment, el calendari festiu estava presidit per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), Sant Blai i Sant Joan. En l’actualitat, la Santa Creu del Garbí i Sant Josep s’han passat al mes d’agost (després d’un referèndum popular celebrat el 1979) i s’han ajuntat amb les celebracions de la Mare de Déu d’Agost i de Sant Roc, que també tenen molta tradició a la població. A més, el diumenge anterior a Sant Roc se celebra també la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. Com a preparació de la festa de Sant Roc (16 d’agost), una setmana abans es baixa la imatge del Sant des de l’ermita de Beselga a l’església dels Sants Joans a Estivella, en una processó amb torxes. El dia 16 d’agost es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra una romeria. A l’hivern destaca la festivitat de Sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual hi ha una gastronomia típica caracteritzada per les calderes i per les coquetes de Sant Blai, i les celebracions religioses (missa i processó).

033

FAURA Faura està situat a 5 quilòmetres al nord de Sagunt. Pertany a la subcomarca de la Vall de Segó. Les seues terres estan rodejades de tarongers i són fèrtils gràcies a les aigües de la Font de Quart. El terme es divideix en partides, com Almorig, Rubau, el Roll, la Gatrrofera, Dalt i Baix; i paratges com les Hores, els Llogarets, la Rodana, el Colador i Muro. g

FESTES

Les festes d’agost se celebren en honor de la Mare de Déu d’Agost. S’organitzen activitats com bous al carrer, pilota, balls populars, focs artificials, balls, jocs infantils, etc. La Fira de Faura se celebra el 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara. Antigament tenia una funció comercial, en la qual els municipis venien els seus productes de la terra i les eines per a treballar-la, com també animals de ramaderia. Hui en dia té un aire més festiu, on el que es venen són productes artesanals i gastronòmics.

GILET El municipi està situat a la província de València, a la comarca del Camp de Morvedre, i inclòs així mateix en la subcomarca de la Baronia. Està enclavat al sud-est de la serra Calderona, en la conca del riu Palància. L’extensió del terme és d’11.3 quilòmetres quadrats; està situat a 100 m sobre el nivell del mar, a una distància de 30 quilòmetres de València i a 6 quilòmetres del nucli de Sagunt, la qual cosa indica una situació privilegiada, ja que està situat entre muntanyes, però al mateix temps molt prop del mar. Actualment té uns 2.500 habitants i en els últims quatre anys se n’ha registrat un gran augment degut a la proximitat a València i a Sagunt i a l’excel·lent comunicació per carretera amb ambdós, i és el poble de la subcomarca de la Baronia que ha registrat un augment més significatiu, trobant-se actualment en plena expansió quant a població i a construcció de nous habitatges. g

FESTES

Les festes patronals se celebren l’últim diumenge d’agost, en honor de la patrona del poble, la Mare de Déu de l’Estrela. Un dels actes centrals i més multitudinaris és la Baixada de Sant Miquel, que se celebra el divendres de l’última setmana d’agost, passades les 22 hores, i consisteix en la baixada del sant des de l’ermita fins a l’església. Per a donar la benvinguda al sant, es dispara un castell de focs artificials des de la plaça del poble durant el descens. Una altra de les processons característiques és la de Santa Bàrbara, que se celebra un diumenge abans que la de la Mare de Déu de l’Estrela, organitzada per les clavarieses. Durant els dies de festa major es fan activitats de qualsevol tipus: infantils, balls, danses, cercaviles i la setmana taurina (a principi de setembre).

035

PETRES Està situat a la Vega Baixa del riu Palància, a 28 quilòmetres de València i a 2 quilòmetres de Sagunt. Pel nord limita amb les muntanyes de la Rodana i Ponera. L’economia està principalment basada en l’agricultura de regadiu. g

FESTES

Celebra les seues festes patronals a l’agost en honor del Salvador, i al setembre en honor de la Puríssima Concepció. Altres festivitats importants són les festes de «les xiques» a la Puríssima, la del Xiquet Jesús de Praga o Xiquet del Bitllet, Sant Antoni, Sant Blai, el Corpus Christi i els bous al carrer.

QUART DE LES VALLS Està situat a només 7 quilòmetres de la costa, al nord de la província de València, i limita amb la de Castelló. Pertany a la subcomarca de la Vall de Segó. La seua població oscil•la entre els 1.100 habitants i l’economia s’ha basat tradicionalment en l’agricultura de regadiu. g

FESTES

Les festes patronals se celebren la tercera setmana de setembre. Durant la setmana festiva es combinen els festejos taurins amb espectacles musicals i celebracions religioses, dedicades als patrons de la localitat: la Mare de Déu del Pòpul i Sant Miquel Arcàngel. L’1 de maig se celebren les festes de Sant Peregrí, una de les més populars de la comarca.

037

QUARTELL El seu terme municipal és de 3,26 quilòmetres quadrats i discorre, d’oest a est, des dels últims contraforts de la serra d’Espadà fins a pràcticament a la vora de mediterrani, en plena marjal prelitoral. Ubicada en el centre de la denominada Vall de Segó, els patricis romans que habitaven a Sagunt ja van construir a la zona les seues cases, per les abundants aigües de la Font de Quart, el seu clima benigne i l’harmonia dels seus paisatges. Les seues terres han donat origen a la millor maduixa del país, a un raïm moscatell excepcional, a les millors taronges de la regió i a una horticultura en què destaca actualment el meló de tot l’any, el meló d’Alger i la tomaca. g

FESTES

Les festes patronals se celebren en honor de l’Àngel Custodi i Santa Anna, i estan organitzades pels clavaris. Processons, cercaviles, revetles, bous al carrer, concerts, castells de focs artificials, etc. Per la seua singularitat, té una especial importància la Plantà del Pi, el primer divendres de festes, en què els joves planten un gran pi a la plaça de l’Ajuntament i després hi ha una cordà. Destaca també el dia de Quintos, en el qual els carrers de la població es converteixen literalment en rius d’aigua. La representació de la Passió de Crist en Setmana Santa la componen més de 100 artistes locals i escenaris naturals repartits per tota la població.

SEGART Segart està envoltat de muntanyes i enclavat en plena Sierra Calderona, a 35 km de València. g

FESTES

Les Festes Majors tenen lloc l’últim diumenge de juliol i els primers dilluns i dimarts d’agost. En aquests dies tenen lloc misses, revetles, cavalcada infantil, concurs de paelles i, en l’últim dia, calderes de arròs amb fesols i naps per a tot el poble. Cal assenyalar que cada dia hi ha una processó, la primera és la de la Immaculada Concepción; la segona del Ecce Homo, encara que es fa acompanyada per la imatge que va eixir el dia anterior. L’últim dia és el torn de la Santa Cruz (també hi ha un romiatge a la seua ermita), i ixen les tres imatges juntes. Durant els tres o quatre dies de festejos, hi ha solta de vaquetes, tant al mig dia com a la vesprada, i a la nit bou embolat.

039

TORRES-TORRES Torres Torres és una xicoteta i tranquil·la població situada a la comarca valenciana del “Camp de Morvedre”, a la vall del baix Palència, a mig camí entre Sagunt i Segorbe, a tan sols 40 km de la ciutat de València. La seua economia es basa principalment en l’agricultura, sobretot en el regadiu, destacant el cultiu de la taronja. Les hectàrees de secà es reparteixen entre ametlers, garroferes i oliveres. La resta del terreny és muntanyenc amb pins i matoll. g

FESTES

Les festes patronals se celebren del 7 al 10 de setembre. En aquests dies hi ha revetles, balls, misses, cercaviles i processons acompanyades per bandes de música. La setmana anterior se celebren exhibicions taurines i bou embolat, festivals de playback i activitats per a xiquets i gent de la tercera edat. El dia 31 de desembre també és festiu en la localitat, per ser aquesta data la troballa de la talla de la Verge de la Llet. Es festeja amb una gran ofrena de flors i amb l’elaboració de dolços típics. Finalment, en dates recents s’intenta recuperar la festivitat de sant Antoni Abat el diumenge més pròxim al 17 de Gener.

RespectemNOS que no Es poc

J R

uanjo Medina

evista CENDRA

041

es de sempre les Falles són exemple de convivència, integració i comunió entre diferents formes de pensar i viure. De la mateixa manera que han segut una potent

ferramenta de critica, denuncia i reivindicació d’aquelles causes, quasi, perdudes que s’han plantat als cadafals. Tot açò les convertix en un marc incomparable per a ser un viver del respecte que hem de cultivar i inculcar en els nostres menuts, i en els que ja no ho són tant, i més en estos temps que vivim, en els quals està de moda apropar-se a corrents que infravaloren al diferent, siga per color, capacitats, pensament, sexe o religió, i per tot allò que vullguen retraure els intolerants. Però moltes vegades, en les Falles es viuen episodis contradictoris amb esta particular forma de fer festa, i es deixa de respectar a tot aquell que no ens sembla que pense com ens agrada, el que ens fa menuts com a grup social, i això que fallers i falleres estem acostumats a tot el contrari, a conviure als casals amb gent que no pensa com ú mateix, que per ideologia o estrat social, pot ser, mai es creuaria al nostre dia a dia, i amb ell o ella compartim labors, alegries i disgustos, plantem, fem teatre, ballem, ofrenem i plorem junt a una falla cremant. I per què dic que és contradictori? Per què després ens clavem en aquells que fallerament no considerem iguals, som capaços de criticar als que conformen una comissió diferent a la que els guais conformem o bé als que planten una falla que no ens agrada, que si és massa clàssica, que si una experimental no és una falla com Déu mana. El que oblidem és que, les falles sempre han estat evolucionant, els artistes han buscat adaptar-se a les circumstàncies i, per els premis, per exigències o per voluntat pròpia —este punt seria el ideal— han plantat models de falla diferents, i que totes estes formes són vàlides, això sí, mentre continuen constituint un mitja comunicatiu, i no una bonica, o no, peça decorativa al carrer, que ja només servix com a excusa per a reunions d’amics, convertint-se en una no-falla i se li perd el respecte com a símbol identitari, com a nexe, i viu soles els seus dies, i moltes vegades també la seua mort. Açò, la desvirtuàció de la falla, comporta la infravaloració dels seus productors, els i les artistes fallers. En moltes comissions qui planta la falla no es considerat com un aliat, si no com un subordinat que ha de fer tot allò que ens done la gana perquè li paguem la falla, el seus mitjà de vida. Tots hem escoltat allò de quant va a medir? , quants ninots tindrà? , o bé, no pots ficar-li alguna cosa més dalt de tot per a omplir-la un poc més? Clar, totes

estes preguntes es fan en gener, en la falla més que a mitat feta, i per un faller que, més que probablement, ni ha vist l’esbós. Un altre cas serien aquelles comissions i organismes —este desembre passat visquérem l’exemple de JCF— que organitzen visites als obradors fora d’un horari laboral normal, sense valorar que els artistes també tenen dret al descans setmanal, i que eixes visites per als artistes també són treball, com les presentacions d’esbossos, conteu quantes s’organitzen per comissions, agrupacions, federacions, etc., i a totes d’elles ha d’anar l’artista, perdent temps d’obrador, però com abans comentava, després volem més i més falla per el mateix preu, preu que sempre es vol rebaixar en el moment de fe els pressupostos. Com apuntava els organismes oficials i les seues cares visibles, els polítics, moltes vegades prenen el pel als artistes, o no recordeu en totes les promeses d’acondicionament de la Ciutat Fallera, inclús alguns partits la portaven en els últims programes electorals de les últimes eleccions municipals, i que s’han quedat, i no per primera vegada sinó per la que fa... jo he perdut el conter, el aigua garbellada. Tampoc respecten l’artista aquells que la nit de la plantà es dediquen a donar-li consells, quan no ordes de forma directa, de com a de plantar-se la falla, sense amollar el cubata ni tacar-se les mans. Esta seria una bona mostra del faller-fester, eixe espècimen que sempre fa critica dels què trauen avant els actes, llibrets i organització, moltes vegades amb motius, ja que el faller fester no sol baixar si no es cuina una paella, i si ho fa, sempre acaba colorejant la cara, ho intentant-ho, als que no paren de fer faenes, per amor a l’art i a allò de fer falla. Altres grups ficats en la picota per els puristes són aquells què es dediquen a activitats com els playbacks, i que entre bambolines i purpurines, fiquen moltes vegades el nom de la seua comissió en primera plana del noticiaris festívols. O inclús es critica als què coordinen el llibret, sempre són una bona excusa per fer-ho els diners que valen cadascuna de les pàgines, per els què preferixen invertir eixe capital en torraes i beuratges. També es perd el respecte als què han fet seua la causa de viure les Falles centrant-les en la figura de les falleres majors, i si són de la ciutat de Valencia més encara. En els últims anys tot el què rodeja a les falleres es dimensiona, desplaçant a la falla a un, com a mínim, segon plànol. Es fa publicitat de qui vestix, de dalt a baix i de dins a fora, qui pentina o bé maquilla a les falleres majors, però no es fa lo mateix amb artistes, escultors i pintors o amb els pirotècnics

043

–penseu per un moment qui vos dispara les mascletaes en la vostra comissió- i esta publicitat moltes vegades frega el paroxisme, i provoca situacions esperpèntiques i només comprensibles per ser això, publicitat dels que es convertixen en indumentàristes oficials de les falleres, i que clar, volent fer negoci, motiu respectable, financen les publicacions, què, és obvi, accepten eixe joc per tal de poder continuar endavant en les capçaleres. El problema ve quan qui deuria de ficar fre, o per lo manco equilibrar estes realitats, afavorix el circ què es genera, no fent el mateix en altres aspectes de la Festa què acaben per passar desapercebuts per al públic. Pot ser que qui paga mana, i es pot notar de manera ben clara. Els fallers i falleres, o una part del total, moltes vegades també oblidem als veïns que no són partícips de la Festa, i a l’hora, les disposicions que tracten de regular els horaris i s’allarguen les discomòbils, i les conseqüències que estes arrosseguen. Encara que també és ben cert que moltes vegades paguem els desmans dels que aprofiten les Falles per a convertir les ciutats i pobles on es celebren en urbs sense llei, i emparant-se en la massa, cremar mobiliari urbà, tirar masclets, cridar, beure i eliminar lo begut allí on els ve en gana, i som els fallers als que se’ns penja l’etiqueta de incívics, quan la majoria de vegades estes mostres de mala educació res tenen a vore en una comissió o en un acte organitzat per elles. Als fallers ens queda millorar, sempre que se puga, per acabar en el mite de culpabilitat que ens acompanya, i hem d’aportar la nostra veu allí on ha de ser escoltada, com en les reunions que a Valencia es fan entre estaments i entitats, entre altres coses per a redactar el bàndol faller. I també procurar no perdre la raó quan no podem alçar la carpa quan tenim un acte abans de la setmana gran —a mi també me sembla una barbaritat tindre un carrer tallat una setmana per a fer un sopar un dissabte i no fer cap activitat més fins al següent— i fiquem morrets i no respirem al no eixir-nos en la nostra i no poder fer un sopar en la barraca. Però este respecte deuria de ser d’anada i tornada, i moltes vegades no és aixina. Els fallers i falleres patim les ires d’aquells que des de el desconeixement ens assenyalen amb el dit i ens fan culpables de tots els mals que ocurrixen al barri. Estem demonitzats, i no se’ns reconeix més que tot allò roín, no més apareix als titulars el fem al carrer, les llums penjades dels balcons, els comes etílics, i el fum negre de la cremà, què acompanyat de residus sòlids, contamina cada nit de Sant Josep. Espere estar d’acord en tu, lector pacient, en que la Festa ja no pot ni deu viure d’excessos, s’ha d’acabar el tot val, i els fallers i falleres tenim què ser els primers interessats en netejar eixos titulars. Però és igual de cert que en eixes notícies mai apareixen totes aquelles

045

activitats solidaries que des de els casals s’organitzen per tractar de fer un poc millor la vida dels què no ho tenen tan fàcil o se’ls complica un poc el dia a dia. Segurament molts dels què fiquen en solfa a les comissions baixarien un poc el seu llindar crític, i tindrien una visió diferent dels fallers i falleres. O no, mai se sap... I com es pot acabar en tots estos disbarats? Tornant al principi, al respecte. Recuperant, si alguna vegada s’ha perdut, l’esperit integrador del que sempre han fet bandera les Falles. I respectant-nos entre aquells que conformem el total de fallers i falleres, intentant que els coneguts com festers es pugen al carro de les activitats més arrelades o culturals; que els veïns no fallers s’acosten als casals i coneguen eixes activitats per a, no ja afegir-los a la causa, encara que tampoc n´hi ha que perdre l’esperança, si no que per lo manco, conten les coses que puguen conéixer i anar escampant el missatge —sí, me semble a un predicador televisiu— per que els que parlen des de el desconeixement canvien el seu punt de vista. Labor difícil però pense què tots guanyaríem i que val la pena intentar-ho, no creus?

LA SOCIABILITAT FALLERA, ENTRE L’ACCIO I EL VALOR R D

icard Català

ocent i membre de l’ADEF

047

Tenia tres cadires a la meua casa: una per a la soledat, dues per a l’amistat, tres per a la societat.

H.D. Thoreau, Walden, 1854

’imaginari col·lectiu i popular sobre la festa de les Falles incorpora com a relat més difós sobre el seu origen una celebració festiva i ritual del gremi de fusters, arrelada des

de temps immemorials, amb l’encesa de fogueres la vespra del dia de Sant Josep, pòrtic del canvi estacional, a partir de la combustió dels materials inservibles i les deixalles dipositades durant l’hivern als obradors. A tot això, s’afegeix l’altre relat més sentimental, el de l’estoreta velleta, sobre la participació de la xicalla en la recollida de trastos vells entre el veïnat dels carrers i places dels voltans, també com a combustible de les fogueres. I en un moment donat, no determinat en el temps, l’ocurrència de col·locar una figura (el ninot) damunt de la foguera, feta básicament de varetes de fusta, de palla i draperia, amb una intencionalitat, com a poc, satírica. La combinació d’aquests dos relats ancestrals, vinculats a la tradició oral transmesa de generació en generació, han perdurat al llarg del temps, considerats com una cerca perceptiva i llegendària dels trets més originals i primigenis de la festa fallera. Al pas del temps, amb l’avanç de la investigació històrica al voltant de les Falles, cada vegada més rigurosa, metòdica i sistemàtica, emergeix i es consolida l’origen veïnal de la festa fallera sobre la prevalent del seu origen més bé gremial, no obstant sense cap intenció transgressora, ni molt menys interessada, de trencar, de manera contundent, amb la màgia i l’encant del relat popular transmés. De tota manera, siga li donem més rellevància a l’origen gremial o a l’origen veïnal, fins i tot ambdós, l’ascens i consolidació de la festa de les Falles a les acaballes del segle XIX i el primer terç del segle XX es deu, principalment, a la implicació activa del veïnat als voltants d’uns carrers o d’un barri, segons es pot comprovar a través de la premsa de l’època. Per això, en els temps actuals, caldria reivindicar també aquest relat històric de la implicació veïnal en el sosteniment de la festa fallera, per tot el que comporta de donar-li sentit, entre altres aspectes prou significatius, al fet remarcable de la sociabilitat fallera, analitzat per estudiosos de les Falles, però no massa visible, ni considerat en el món faller.

La sociabilitat fallera suposa, en primera instància, el reconeixement de les interaccions socials dins d’una organització tan singular com és la comissió de falla, així com l’exercici de l’amistat en la convivència, amb els possibles lligams emocionals que poden derivar-se, a més a més del gaudi col·lectiu que és pot manifestar a través dels encontres informals i formals que van sorgint en la dinàmica interna de l’entitat. En el context actual, si avancen en l’anàlisi, la sociabilitat fallera també hauria de quedar identificada per la reciprocitat que es desprén dels vincles intergeneracionals que es donen en les comissions falleres, amb la transmissió d’experiències, vivències i tradicions que són compartides, per l’amalgama de diferents classes socials o per la diversitat de procedència geogràfica i cultural i, como no, per l’empoderament de les dones en la presa de decisions i, àdhuc, per la implicació i l’impuls de les generacions joves adultes, amb la incorporació de noves inquietuds i propostes més creatives. Tanmateix, aquesta perspectiva pot entrar en contradicció amb la percepció que projecten els casals fallers des de fa temps i també a hores d’ara, la imatge que hem pogut fer-nos des de fora, a partir d’alguns estereotips que molt bé es podrien relacionar amb la sociabilitat fallera, encara que siga una sociabilitat lúdica i festiva mal entesa, des de l’excés, l’abús o la prepotència. Una imatge deteriorada per l’apropiació dels carrers a través de les carpes i altres elements materials, un comensalisme que es pot veure, si més no, com immoderat, el soroll ambiental que es pot patir, siga per la megafonia, els masclets i els coets, passant per les verbenes i disco-mòbils i, a més a més, la xicalla que pot mostrar comportaments una mica descontrolats. Però, d’altra banda, amb una altra mirada, exempta de prejudicis, més generosa i, segurament, més en consonància amb el sentit original del que és i suposa la sociabilitat fallera, també puguem reconèixer que les comissions falleres aporten beneficis socials i culturals, a través d’iniciatives molt diverses, com són les accions de tipus solidari, el gran ventall de pràctiques culturals i artístiques que es promouen, la implicació en altres festes i manifestacions de la nostra cultura popular, l’assumpció cada vegada més assolida de compromisos de tipus mediambiental o el suport com a col·lectius a tot un ventall de reivindicacions ciutadanes. Una iniciatives i accions que moltes vegades passen molt desapercebudes, no es fan més visibles ni tenen un gran ressó en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, fins i tot tampoc són considerades pels valors que transmeten. Tal vegada, perquè es realitzen i portem a termini durant el transcurs de l’any, queden

049

amagades entre tanta activitat social i cultural que pot haver en un territori determinat, i, per tant, no arriben a la resta de la ciutadania, sobretot en el cap i casal o en municipis grans. Amb la inscripció de la festa de les Falles en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO l’any 2016, l’acció constatable de la sociabilitat fallera passa a convertir-se també en un valor apreciat, segons es pot desprendre de l’informe que es va emetre per part de la UNESCO, on les comissions falleres cobren una major rellevància en el seu paper dinamitzador i emprenedor, amb la incorporació de noves propostes compromeses amb la realitat social i cultural, més enllà de l’interés principal i motivador al voltant de la celebració festiva. L’horitzó de futur de la festa de les Falles no només passa per l’economia, per la grandària dels cadafals o pel turisme, també passa per la vitalitat intrínseca de les comissions falleres com un gran potencial, al convertir en valor indefugible la sociabilitat fallera, catalitzadora de noves energies, des de les quals es puga avançar cap a una celebració festiva més diversa, més cooperativa, més solidària, més sostenible i, al capdavall, més cívica.

Per favor, posem en valor les falles dâ&#x20AC;&#x2122;una vegada F F

erran MartĂnez

aller i Delegat de Juntes Locals i Associacions Falleres de JCF

051

“Marcar de penal és una manera molt covarda de golejar”

Edson Arantes do Nascimento “Pelé” “Una de les primeres coses que hauríem de fer tots, és veure més allà de la nostra comissió. Si Plató haguera conegut les falles, de segur que hauria subs•tituït la caverna per un casal. Els fallers a penes veiem les ombres del que fa el nostre veí i en el món de les falles, ho puc dir per pròpia experiència, és increïble la quantitat de magnífics projectes i iniciatives que el recel i un mal entés esperit de la competitivitat ens impedix descobrir.”

questa idea de l’investigador i historiador de falles torrentí Salvador Ciscar Juan es va publicar en el llibret de les falles 2012 de la Falla Cronista Vicent Beguer

i Esteve de Torrent, i és un fidel reflex de la situació social de les comissions falleres. Permeteu-me que generalitze, sense por d’equivocar-me ja que és la sensació que tinc, personalment, després d’anys recorrent el nostre territori faller, primer per devoció i en els últims 4 exercicis per “obligació”. La reflexió de Ciscar la realitzava en un context torrentí, però la meua la realitzaré en un context global, ja que malgrat tot un servidor continua creient fermament en això de les falles sense cognoms geogràfic, simplement falles. No fa molt em contaven que en una de les poblacions falleres, en les quals fa relativament poc temps s’ha instaurat la figura de la Fallera Major de la població, davant la fi del cicle de la directiva que havia portat a terme implantar aquest càrrec en les falles d’aquesta ciutat, es va generar el debat de “i això per a què?” i davant els arguments que representa a la població en actes que se celebren dins i fora de la població permet assistir a altres poblacions i entaular relacions falleres i municipals i per tant situar a la ciutat i a les seues falles en mapa faller, es va rebre la resposta, bastant estesa, que això comporta una despesa, i que aqueixos diners es podria destinar a ser repartit entre les comissions per a poder destinar-ho a més festa (si almenys fora a més falla). Em va recordar a la típica persona que s’acosta a qualsevol casal per a apuntar-se a la falla i pregunta que li donaran per les quotes que li cobrarien, com si ser faller es tractara de rebre una contraprestació material. Però no és el tema del qual m’han demanat que us escriga, però sí que pot donar una idea dels motius pels quals s’ha arribat a la caverna que plantejava Ciscar en el seu text.

Reprenent el tema. No em caracteritze per ser un ferm defensor i seguidor de la “pinta” però si que defensaré sempre que en la seua justa mesura pot ser més que útil figures que representen al col·lectiu. Però l’exemple del que em van comptar reflecteix una manera d’entendre ser faller, bastant estesa per cert, en primera persona del singular en lloc d’en primera persona del plural i si m’apures molt si hem d’usar el plural que aquest no vaja més enllà de les quatre parets del nostre casal... Així és molt complicat generar la marca FALLES. Podria apostar una ronda de Cerveró (això sí que ho coneixen la immensa majoria) que, si preguntem en la setmana fallera als fallers que omplin qualsevol carpa a l’hora del sopar el nom de la fallera major de la població, que és el G8 faller, o el nom de l’artista que planta la seua falla, potser obtindríem un elevat percentatge de desconeixement en les 3 preguntes...

053

Però se’ns ompli la boca als fallers dels assoliments de les falles bé siga en manera de reconeixement o a l’hora de reivindicar l’aportació cultural que fan a la societat… Home que som fallers!!! Llavors? Si ens sentim orgullosos i traiem pit pels assoliments del col·lectiu Per què en el dia a dia som incapaços de sentir les falles en primera persona del plural? Que ens fa de barrera per a eixir de la caverna? No seré jo qui realitze l’estudi sociològic que conteste a les meues preguntes, entre altres coses perquè no tinc ni idea de sociologia, però si seré jo el que en aquest escrit reivindique la necessitat de generar la marca FALLES (sense cognoms geogràfics) i sobretot la seua posada en valor. Fem un símil futbolístic, cosa del que tampoc tinc molta idea, però m’he criat en una època en la qual no existia un altre esport. En

el futbol existeixen diferents clubs en les poblacions, les cal fins i tot té diversos clubs. Aquests es distribueixen en categories, per edats, per pressupost per resultats. Fins i tot els clubs tenen un entramat social de socis, afeccionats i seguidors. És possible que cada club tinga una filosofia social. Fins i tot els caldrà organitzen esdeveniments diferents als esportius per a socis i afeccionats. Però malgrat les moltes diferències que poden tindre els milers de clubs de futbol tenen unes altres que són en comú indistintament d’on siga l’equip de futbol, la categoria o el nombre de socis. Les porteries mesuren el mateix, el camp de joc té les mateixes mesures, la pilota és el mateix per a tots i un fora de joc és fora de joc siga el Logronyo, Berlín o Buenos Aires. El Futbol és el mateix per a tots. De moment l’única cosa que ens assemblem al futbol les falles és que als aficionats l’única cosa que els importa és guanyar, encara que siga en l’últim minut del descompte i de penal injust. Les falles tenim moltes coses en comú des de Benicarló fins a Elda, moltes coses que ens uneixen a nivell cultural però també problemes en comú als quals ha per posar solucions en comú. El primer que ens uneix és allò que plantem i cremem i que en la majoria de poblacions es competeix i que malgrat que existeix el premi President de la Generalitat (creat amb visió política per a justificar la participació de la Generalitat en les falles) no existeixen unes normes comunes- Si fóra futbol en cada població les porteries tindrien unes mediades diferents com passa en els concursos d’Exposicions de Ninot, les pistes té diferents mesures i el fora de joc és diferent en cada comarca. Però el mateix ocorre en la indumentària que s’empra en les celebracions, fins i tot et pots trobar dones pentinades amb tres trosses i pintes, però vestides amb pantalons a ratlles, camisa i jupetí (us promet que això ho he vist) o dones amb saragüell, camisa i jupetí, això sí amb sarró i espardenyes a joc, amb l’argument que són presidentes de la falla. Com he dit no sols elements culturals ens uneixen si no també “problemes”. Normativa de l’ús de la pólvora, SGAE, normativa de seus festeres, … i podria citar algunes més però no vull avorrir més del necessari. Us recordeu aquell 30 de novembre de 2016 quan les notícies que arribaven des de Etiòpia ens feien sentir als fallers igual que quan gana la Selecció Espanyola algun títol, perquè havien Declarat les falles com a Patrimoni cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO? Aqueixos dies vam veure als polítics de tots els estaments, municipals i autonòmics, alegrar-vos les oïdes als fallers dient-nos el bo i importants que érem. I sobretot que patrimoni eren totes les falles, no sols les de la capital, i fins al Conseller de Cultura

055

es va muntar el seu propi “besamans” al més propi estil del que tant havíem criticat alguns en altres ocasions, per a entregar a les màximes representants falleres de les poblacions on se celebren falles una còpia del diploma per a deixar-nos clar que tots som patrimoni…. Però va passar l’eufòria de la celebració del triomf, ens vam tornar a les nostres pròpies cavernes i tot va continuar igual… Ningú, a nivell autonòmic, va assumir la responsabilitat de la salvaguarda del Patrimoni, tal com es recull en l’expedient que així ha de ser. Només a la ciutat de València, i això que ens molesten altres centralismes, va crear la seua pròpia comissió de seguiment del Patrimoni. I arribat a aquest punt crec que toca ja d’una vegada per sempre les de posar en Valor les falles, ser valentes i exigir que hem d’anar un pas mes allà, no sols eixir de les quatre parets del nostre casal, no sols conéixer com se celebra en la nostra població la festa, si no anar més enllà i creure’ns de debò allò de la vertebració d’un territori des de la cultura festiva que ens identifica com a poble. Des de Benicarló a Elda es planten falles, es llueix la nostra indumentària tradicional, s’escolta la nostra música, celebrem la festa amb pólvora i els nostres casals són un exemple d’integració social i intergeneracional, i les normes del joc haurien de ser les mateixes per a tots, com si es tractara de Futbol els terrenys de joc tenen les mateixes mesures, les porteries mesuren el mateix i el fora de joc és igual es jugue on es jugue i per això ha d’existir una entitat més enllà dels propis ajuntaments, com si de la FIFA en Futbol es tractara (o la UNDEF en moros i cristians o la FSMCV en les societats musicals). Ser patrimoni de la humanitat no sols va ser un reconeixement, si no que és una responsabilitat, per això per favor posem d’una vegada per sempre en valor les falles.

La falla Es un mem que crema

C B

arles López

unyol d’or en escepticisme. Artista d’articles

experimentals. Segon premi d’enginy i gràcia per a sa mare. Mantenedor de glòries valencians. Autor de “Diari d’un jove enigmàtic”. Dispers de professió. També escriu en llibrets.

057

1. El brkindans

l poble valencià fa coses bé però no ho sap. Més enllà del xovinisme habitual de “la millor terreta del món” -que és la nova versió del “Levante feliz” però amb filtres d’Instagram-

podem trobar estructures socials sòlides i permanents que ens ajuden a deixar d’autoodiar-nos. En el fons els valencians tenim dues formes d’auotoodiar-nos. La primera és la via castellana d’adhesió a una Espanya uniforme, rígida, jeràrquica i centralitzada. La segona és la via catalana, mística, resistencialista i abstracta. Les dues vies són una manera de renunciar a ser valencià d’una manera natural, oberta i fluida. En altres anys del llibret he intentat visibilitzar com la creativitat és un element bàsic de la identitat valenciana i el nostre país podria ser un espai per a les noves formes de creativitat empresarial. La creativitat és el resultat de la interacció entre les persones que conviuen en un territori i les institucions que creen i mantenen. La creativitat és sempre el resultat de la socialització, de l’intercanvi. Per tant, influïx molt la situació geogràfica. Tindre mar o no tindre pot ser molt important per a la socialització i l’obertura a nous fenòmens i al canvi. De fet la major part dels premis nobels són de ciutats amb port (marítim o fluvial). On vull arribar? Els valencians ens hem d’estimar sense “victòries gegantines” i sense renúncies i complexos d’inferioritat. Perquè fem coses bé. Coses creatives. g

2. El crusaito

Els contemporanis haurem d’afrontar diversos reptes crucials en els pròxims trenta anys. En tots els reptes la creativitat serà l’eix central. La intel·ligència artificial acabarà amb qualsevol professió que no siga creativa. Un robot no necessita descans, ni vacances ni baixes de paternitat o maternitat. Qui no siga mínimament creatiu patirà molt en les pròximes dècades. I als col·legis de primària això ja s’hauria d’estar treballant en lloc de convertir-los en parkings de xiquets postindustrials. Si parlem de crisi alimentària, l’alimentació valenciana és un exemple d’equilibri i ús dels criteris de sostenibilitat (kilòmetre zero i proporció de verdura). Si parlem d’arquitectura bioclimàtica, fa pocs mesos un italià presentava una revolucionària estructura de construcció sostenible que bàsicament era una barraca. Qualsevol dia se n’adonaran que posar una cortina de fusta en la porta de casa i deixar la porta oberta és un sistema de ventilació natural que estalvia molta energia.

El Mediterrani és el bressol de la cultura occidental mal que li pese als ianquis i als relativistes del multiculturalisme. El sistema més equilibrat de seguretat, llibertat i prosperitat de la història del planeta és Europa i els valencians en formem part. I la creativitat és la clau històrica. Fins i tot filosòficament i políticament la creativitat és un impuls cabdal. g

3. El Michael Jackson

Internet ho ha canviat tot. Internet és un canvi d’era. Entre les grans novetats i disrupcions que Internet ha fet arribar estan els nous formats narratius digitals. Els adults i els mitjans mainstream continuem instal·lats en un món que ha mort: la graella televisiva i la unidireccionalitat comunicativa. La bretxa digital és ja un precipici. Cap persona menor de 25 anys mira la tele convencional. Li resulta absurda. Per fi ha quedat clar perquè la caixa tonta és tonta. És tonta perquè no és escolta. I qui no escolta no és creatiu. Youtube és la revolució més gran de democràcia audiovisual. Els videojocs estan canviant la narrativa trencant amb el concepte d’autor, amb el concepte de narrador, trencant la idea narrativa lineal mentre els adults pensen encara que són “marcianets”. I arribem on volem arribar. El mem és un format digital revolucionari. Com en qualsevol fenomen disruptiu la societat de l’època primer l’ignora, després se’n riu i quan vol reaccionar simplement nota que ha perdut. El mem és un format irreductible i indivisible on imatge, text i context interaccionen per a produir un fet comunicatiu. Però ja fa temps que això estava inventat. Això és una falla. g

4. El Robocop

Efectivament una falla és un contingut analògic intertextual. La falla té sentit quan algú entén la imatge, el text i el context i és capaç de relacionar-los amb cohesió i sentit. La major part dels turistes que vénen a veure les nostres falles no poden arribar a entendre tot el sentit. En pillaran algunes pistes però no tenen la capacitat per a desxifrar tots els codis. Algú podrà dir que és perquè moltes estan escrites en valencià (no totes) però eixa mirada serà una mirada curta. En realitat els colors, les formes, la disposició, les bases, el moment, les estructures lingüístiques, tot entra en la interacció d’entendre el mem faller. La falla és un gran mem que crema. La creativitat valenciana torna a formar part de la modernitat. El mem és un exercici de sarcasme, ironia, visualitat, complexitat o simplicitat. Un link permanent a

059

una realitat reflexiva a colp d’humor amb la voluntat de cremar, de ser efímer, amb la voluntat de pertànyer a un instant i després convertir-se en fum. La recopilació de mems ja és un fet museístic en alguns dels millors museus del món. És obvi que no es tracta de substituir la fotografia, la música o el cine. Es tracta d’incorporar un nou format comunicatiu amb antecedents, com ara la vinyeta, però de naixement i vocació digital. La falla és un mem que crema perquè els dos formats tenen sentit exclusivament com a unitat comunicativa. La falla és imatge, text i context en una relació intertextual efímera i única que busca crear una petjada emocional reflexiva però plàcida. La falla és un mem en 3D, un mem analògic, un mem que interactua perquè està al mig del carrer, s’enfronta als cotxes i als vianants, entorpeix el pas i exigeix la teua mirada i el teu pensament. Furta la teua atenció en un mercat de l’atenció cada vegada més car dins de l’evolució final cap a la idiocràcia. Els valencians afrontarem els reptes del segle XXI amb moltes respostes per avançat. Creativitat ens sobra i experiència també. Però estimem-mos. Pensem coses positives de nosaltres mateixa. Assumim que som un poble més. Amb virtuts i defectes. Sense mirar a ponent ni al nord. Mirant al mar i al cel. Mirant la terra.

Les albaes, un valor del cant valenciA G D

aby Collado

ocent, poeta i faller

061

er a posar en valor la nostra terra, és primordial conèixer els seus orígens, les seues arrels i les seues tradicions i ser conscients que conservar i aprendre la nostra cultura és no

deixar morir la nostra història. Mes, com va dir Joanot Martorell al Tirant lo Blanc, Qui oblida lo passat, oblida a si mateix. És per això que amb aquest article he volgut documentar un dels valors de la nostra festa, els valors del folklore valencià, més concretament les nostres volgudes albaes. Les albaes, per a qui no les conega, és un cant típic valencià que s’estén per tot el nostre territori. És la veu i la música que, com la pólvora d’un masclet a les nostres falles, brolla per la sang dels valencians. Quan escoltes una albà és fàcil diferenciar-la de qualsevol altra cançó típica. Només escoltar el primer so de la dolçaina, ja associes eixa melodia a aquest tipus de cant. És un cant provocatiu, divertit, i fins i tot a vegades pot ser malintencionat. La seua lletra, en la majoria de les ocasions (hi ha unes altres en les quals s’exalten diferents personatges o festers en el cas d’alguns pobles), va retraient en pla jocós defectes coneguts o atribuïts que puga tindre la persona a qui se li canta. Doncs la lletra d’una albà sempre naix del cap del versador, que li dona el mordent, la gràcia i eixa ironia més o menys malintencionada, però carregada de picardia. Aquest cant tan nostre s’interpreta acompanyat de dos instruments molt arrelats a la nostra terra com són la dolçaina i el tabalet, com en la majoria del cant valencià. Doncs després que el versador haja pensat i improvisat la lletra, se la murmura als cantadors (normalment dos) i un d’ells comença la cançó (els dos primers versos, repetint el segon) i el segon la finalitza fent-li el remat i completant el quintet amb els tres versos següents sense cap repetició. Però què sabem dels seus orígens? Si bé és cert que són una miqueta difusos, i que no queda clar del tot els seus inicis, podem dir que és una tradició popular prou antiga, ja que la primera notícia escrita de les albaes la trobem al segle XIV, més concretament en 1369 a la ciutat de València, durant l’estada del rei Pere IV el Cerimoniós i la reina Elionor de Sicília per la

festa de Sant Dionís. En el seu honor, es van pagar huit sous a cinc joglars que feren albades al senyor Rei; a la senyora Reyna e al senyor Duch e a altres de la cort .

Per una altra banda hi ha documents del segle XV que a molts pobles de la Costera es realitzaven per tal de vetllar el cadàver d’un albat, un xiquet que havia faltat amb menys de quatre anys. D’eixa

forma creien que en fer-li la festa aniria al cel. Doncs parlant d’incògnites, una de les altres incògnites que no s’han pogut aclarir és saber des de quan aquest cant va acompanyat de la part musical, és a dir, quan deixa de ser una simple composició poètica improvisada per a ser el que és hui en dia. Doncs bé, és en una poesia del segle XVII de Pere Jacint Morlà on queda documentat per primera vegada l’acompanyament en les albaes del tabal i dolçaina, i aquesta poesia deia així: Diuen que fon l’inventor un potecari de Flandes, home que de nit sonava la dolçaina en els albades.

Doncs com bé comentem, el seus orígens no estan datats amb certesa i no estan del tot clars, però podem afirmar que les arrels d’aquest cant venen de la poesia oral improvisada, cosa que hui en dia es continua fent així, per tal com aquest tipus de poesia es remunta als orígens de la nostra cultura, ja que era l’única manera de transmetre el coneixement, d’expressar-se artísticament, de custodiar la memòria col·lectiva i de preservar la història.

Les albaes, quadre d’Antoni Fillol Granell

063

Així, després d’una miqueta de repàs dels seus orígens, anem a explicar un poquet més d’aquest Cant d’Albades o, com popularment se’l coneix, Nit d’Albaes, que hui en dia està reconegut com una variant del cant d’estil valencià. El poeta, periodista i historiador Teodor Llorente va escriure mencionant les albaes el següent: Tañer la guitarra y echar una copla, es cosa que el muchacho aprende aquí tan pronto como a escardar cebollinos. La guitarra falta muy pocas veces en el ajuar de la barraca. Sus vibraciones suaves acompañan lo mismo al baile improvisado delante de la alquería y a las galantes albades de los fadrins […].”

Què és i d’on ve el cant d’estil valencià? Doncs com quasi tot a la nostra terra, prové d’un encreuament de les cultures que la van poblar. En aquest cas té les seues arrels en l’encreuament de les cultures musulmana, cristiana i jueva a les terres valencianes al final de la Baixa Edat Mitjana i principi de l’Edat Moderna (segle XVI). El cant d’estil té la seua gènesi en cants a l’aire usats en les faenes del camp, als quals s’afegí acompanyament instrumental de guitarres i guitarrons, i actualment, en alguns casos com les albaes, de la dolçaina i el tabal. El cant valencià es caracteritza principalment per una veu alta i projectada, per la recerca d’una màxima claredat vocal i de dicció, i per la mesura i l’equilibri en l’ornamentació melismàtica i en les actituds corporals. Dos estils melòdics són tradicionals: el cant pla —semiadornat—, més antic, base per a aprendre l’estil, i el cant requintat (clarament ornamental i en una tessitura més elevada), sorgit en les darreres dècades del segle XIX i ja predominant en els anys 1920. Tradicionalment, el cant valencià ha sigut un mitjà de comunicació social i d’expressió artística en la major part les terres valencianes. És el cant per excel·lència dels llauradors de l’horta valenciana en la seua històrica extensió de nord a sud del Regne de València, i en els territoris adjacents de muntanya. Però és també cant de les classes artesanals i humils de les nostres ciutats, practicat des dels pobles més meridionals del nord de Castelló fins al sud d’Alacant. Les albaes són, com hem dit, una altra part diferenciada constitutiva del repertori del cant valencià, i consisteixen en un cant mètric d’origen urbà, i acompanyat per tabalet i dolçaina o xaramita, el qual en la seua varietat més comuna (estesa des de la Plana fins a l’Horta de Gandia) s’interpreta per dos cantadors que s’alternen començant i acabant la cobla.

Però de què es compon una albà? g

1. EL GRUP

Segons Jordi Reig, en el llibre La música tradicional valenciana (2011), per a cantar una albà són necessaris cinc participants: un dolçainer, un tabaleter, dos cantadors i un versador. Puntualitzat això per Fermín Pardo, expert en música tradicional valenciana i fundador d’Alimara, en el llibre La música popular en la tradició valenciana (2001): “Els cantadors, tradicionalment, solien

ser dos homes, però hui dia són, indistintament, homes o dones. El versador s’encarrega d’inventar el poema en el moment, dictant-lo a cau d’orella del cantador, tal com aquest el va cantant. Això provoca que, sovint, els cantadors s’allarguen més en alguna nota mentre el versador acaba d’indicar el text. Cadascun dels dos cantadors canta la meitat de l’estrofa de l’albà, cadascuna formada per tres frases musicals amb el nom de «terç». Si bé hi ha una melodia bàsica, amb uns punts melòdics fixos, el cantador la improvisa amb nombrosos melismes per a obtindre una línia el més lluïda possible, i fer així gal·la de les seues possibilitats vocals”.

065

El grup d’albaes, igualment que la majoria de la resta de cants valencians, eren llogats pels fadrins, majorals, clavaris o festers, o per persones privades, perquè a canvi d’una certa compensació les interpreten als pobles, viles, barriades de ciutats o partides rurals. Però hem pogut saber que fins a mitjan segle XIX aquests grups eren llogats de forma barata a canvi de menjades o donatius en espècie, cosa que ha canviat des de fa almenys cinc generacions, en què són contractats per una quantitat acordada amb els organitzadors de la cantà. El paper dels versadors Juguen un paper fonamental dins del grup de les albaes, ja que com hem comentat improvisen en el moment i apunten a cau d’orella, vers per vers, als cantadors les albaes que han d’interpretar. Segons el lloc, el tipus de festa a la qual es cante i/o l’ocasió, les cançons improvisades per part del versador venen a ser de quatre classes:

Dedicades: exalçant els sants patrons d’una festa, les autoritats religioses i civils, els personatges destacats del lloc, els organitzadors de les festes, etc. De crítica: airejant en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, o glossant críticament els esdeveniments més significatius de l’any. Descriptives: retratant el moment, la situació o la gent, o tan sols anomenant els presents. Commemoratives: celebrant la identitat de la terra, de qualsevol poble, les identitats locals i les identitats personals, o bé recordant els familiars i personatges difunts. Els cantadors Tot i que segons els testimoniatges coetanis ja hi havia clara consciència al segle XIX que aquest art vocal del cant d’estil i de les albaes s’havia heretat de generació en generació des de diverses centúries abans, sols cinc generacions de grans cantadors d’estil ens són conegudes per noms i personatges concrets, fins on arriba la memòria oral: 1) La Generació de Maravilla i Carabina (ca. 1870-1920) 2) La Generació d’Evaristo i el Muquero (ca. 1900-1950) 3) La Generació del Xiquet de Bétera i la Blanqueta (ca. 1920-1970) 4) La Generació del Xiquet de Mislata i Conxeta la del Mercat (ca. 1940-1990) 5) La Generació del Xiquet del Carme i Victorieta (ca. 1960-2010) Hui en dia, i com bé ha passat des de fa temps, una de les localitats on més importància té el cant d’albaes és el Puig de Santa Maria (a la comarca de l’Horta Nord), d’on han eixit gran quantitat de cantadors, igualment que a la nostra comarca del Camp de Morvedre. Per això molts dels cantadors provenen d’aquestes zones. g

2. LA PART MUSICAL

Centrant-nos en l’aspecte purament musical, la música de les albaes sabem que està composta de dolçaina i tabalet, els quals els trobem presents en totes les cançons de la següent manera:

Les seccions que toca la dolçaina es presten també a

realitzar xicotetes variants ornamentals, així com a introduir canvis en l’articulació, la qual cosa li atorga un aire fresc d’espontaneïtat.

067

En algunes ocasions s’improvisa una albà instrumental

sencera entre dos dolçainers (mitjana cadascun), com si de dos cantadors es tractara, de manera que fan gala del seu virtuosisme amb l’instrument. Això és el que es coneix com una estrofa de dolçaina.

Durant el recorregut que transcorre entre un lloc on es

canta una albà i un altre, a les cercaviles, es toquen cançons populars, per tots conegudes, bé alguns temes populars valencians, com pot ser “La manta al coll”, etc.

Queda documentat que fa anys no era tan freqüent que

es tocara en aquests moments de les cercaviles, ja que hi solia anar només una parella de dolçainers, i, com que la nit era molt llarga, no podien permetre’s el luxe de cansar-se.

Existeixen uns punts melòdics fixos en els quals es fa

cadència de cada frase, però l’ornamentació de la melodia base correspon a cada cantador, tendint sempre a una profusió en aquestes ornamentacions, i a realitzar parades en algunes notes, per la qual cosa el tempo és molt flexible, i la mètrica subjacent es desfigura una miqueta. No obstant això, es pot afirmar que l’accentuació rítmica no es perd del tot, ja que el tabal acompanya el cant amb uns tocs molt suaus. Antigament, en la interpretació d’albaes en general, es tendia a marcar més accents amb el tabal, però actualment el nombre de tocs en l’acompanyament s’ha reduït, deixant que la veu cante amb major llibertat rítmica. Fins i tot, hui en dia és molt freqüent que molts tabaleters no toquen en la part vocal, deixant totalment sola i lliure la veu.

La melodia de la dolçaina, com hem comentat, és prou

reconeguda; la seua base és la que es mostra a continuació.

Melodia base de l’albà

3. ELS VERSOS

L’estrofa d’una albà consisteix usualment en cinc versos heptasíl·labs, dotze amb rima generalment consonant (encara que també pot ser assonant en alguns casos), tot i que el més comú és aparellar els versos imparells d’una banda, i els parells per una altra (rima encadenada). Com que l’albà es compon de dues parts de tres terços, el primer cantador canta els dos primers versos i repeteix el segon d’ells amb el seu tercer terç. El registre emprat per a les albaes és el col·loquial, usant la manera de parlar propi d’aquell nivell lingüístic de la comarca o regió on es troben cantant. D’aquesta forma, s’admeten paraules que no pertanyen al valencià estàndard, com castellanismes, contraccions i construccions incorrectes segons la gramàtica normativa. Podem veure que, en alguns casos, la primera part de l’estrofa no té massa contingut conceptual (sinó que serveix de crossa per a iniciar l’albà) mentre que la major part del significat i de la càrrega emotiva recauen en la segona part de l’estrofa. Quines variants de les albaes ens trobem? A les albaes podem diferenciar algunes variants si estan interpretades individualment i amb música, com serien les de la zona de l’Horta de València i les de la zona de Castelló. Les albaes de l’Horta són aquelles interpretades a la zona de València on es caracteritza l’acompanyament realitzat per dolçaina i tabal. Els instruments es dediquen a separar les intervencions dels cantants, interpretant a cappella les estrofes. Després, en la part cantada, el tabal marca amb xicotets tocs el tempo per al cantant. A les zones de Castelló s’interpreta un tipus d’albà més arcaica: conserva la mateixa funció, i no s’utilitza el tabal. L’altra variant d’albaes és la interpretada col·lectivament i amb acompanyament de corda polsada, s’anomenen albaes de Nadal o d’església. Aquestes tenen una forma responsorial, un solista canta i el cor li contesta amb la mateixa melodia o diferent. Les albaes d’església estan emparentades amb els romanços per la seua extensió, cobles octosíl·labes com els romanços castellans, i temes religiosos que expliquen el naixement de Jesús. La instrumentació està composta per guitarres, llaüts i bandúrries (molt semblant a una formació de rondalla). Ens centrarem un poquet més en la variant de l’Horta, que és la que més a prop ens concerneix. Albaes de l’Horta Aquesta variant s’anomena així perquè és en aquesta comarca propera al cap i casal on estan més popularitzades i en la qual tenen

069

el seu origen i major arrelament, encara que estan molt presents també a la Ribera Alta i Baixa, així com en localitats de comarques pròximes, com la Plana, el Camp de Túria, el Camp de Morvedre, la Foia de Bunyol, la Costera, la Safor i la Marina. A ella, la música, que sona per part de la dolçaina i el tabal, més que fer d’acompanyament, el que fa és separar amb so cadascuna de les estrofes cantades pràcticament a cappella per la persona que canta, que demostra les seues qualitats vocals i la seua capacitat d’improvisació basant-se en una melodia tipus que sempre és la mateixa i està en una tonalitat inamovible. Aquest tipus de cant exigeix una tessitura vocal molt aguda, sobretot per a les veus masculines. Les estrofes es canten sense música, acompanyades per lleus tocs de tabal, però de manera compartida entre dos cantadors, parella d’homes, de dones o mixta. La funció de ronda de les albades de l’Horta es materialitza en qualsevol època de l’any, i serveix per complimentar unes persones determinades (promesos, festers o festeres, família, autoritats…) amb una cobla expressament per a elles en aquell moment concret. Per a aquesta finalitat, la comitiva itinerant que interpreta aquestes albaes porta, com en el cant d’estil, un versador encarregat d’improvisar la lletra de la cobla —de quatre o cinc versos heptasíl·labs— dedicada a cada persona. A les rondes de nit, també conegudes com nits d’albaes, als pobles, també hi ha la persona que té la llista dels llocs on s’ha d’anar a cantar i que informa el versador sobre allò que cal dir en el vers, és el llistero. Comença la dolçaina i el tabal, el versador diu els primers versos, que el cantador interpreta a partir d’una melodia fixa i fent més o menys lluïment d’ornamentacions i virtuosisme. Encara no ha acabat de cantar els dos versos que ja li diuen a l’orella els versos següents. Després d’haver cantat tots els versos reprèn la música instrumental i es preparen per a una nova tongada. Els cantadors són semiprofessionals, són llogats segons la fama que van adquirint i poden ser homes i dones, sense cap problema. El cant d’estil es canta “cap enfora”, exhibint el virtuosisme. El límit greu de l’àmbit vocàlic és el la2 (l’octava del límit greu de l’extensió de la dolçaina), mentre que l’agut estarà en el si3, per als homes i el do#4 per a les dones, amb la possibilitat de fer encara una nota més les veus. Solament s’utilitza una nota que no pertany estrictament a l’escala tonal major, el sol natural. La melodia, per tant, de la veu com la de la dolçaina és tonal (l’única nota alterada és la 7a menor).

Esquema general de les albaes de l’Horta

En la melodia vocal es produeix també un conflicte mètric, perd en sentit diferent del que s’origina en el cant d’estil. En les albaes de l’Horta la mètrica de la melodia està molt ben definida sobre un hipotètic tempo isòcron però, en la pràctica, aquesta isocronia no existeix, es canta de la manera que en llenguatge musical entén com ad libitum. Quant a la forma literària, les estrofes són generalment de cinc versos heptasíl·labs, que es canten de manera compartida entre la parella de cantadors d’acord amb l’esquema següent: primer cantador o cantadora:

abb

segon cantador o cantadora:

cdeOd

Solen rimar a amb c i amb e d’una banda, i b amb d per una altra, però el segon cantador també pot fer c d d, deixant l’estrofa només amb quatre versos a la manera tradicional o pot fer rimar c amb e però no amb a. En aquests temes és sempre el versador qui té l’última paraula. S’interpreten tantes estrofes compartides com es vol, separades (o unides, segons com es mire) per intervencions de la dolçaina. L’element rítmic és propi i característic de les albaes de l’Horta, no té res a veure amb el del cant d’estil ni amb el dels altres tipus d’albaes de cant individual o col·lectiu. I com que corre a càrrec de la meitat exacta del grup instrumental acompanyant, és a dir, el tabal, és sempre molt evident. La majoria de les albaes editades en cançoners estan transcrites en compàs escolàstic de 6×8, també a 3×4 i amb la indicació 3×4 (6×8).

071

Els tempos oscil·len entre els 166 i 202 pulsacions pels fragments instrumentals i entre 106 i 136 pel cantant (corxera com la unitat de pulsació). Tenen alguna semblança amb altres cants del territori nacional les nostres albaes? Si busquem la semblança del nostre cant d’albaes en uns altres cants a nivell nacional, hem de fixar-nos en els cants tradicionals basats en la improvisació de text, o de text i música, cants que constitueixen un gènere que es troba dispers en alguns punts de la geografia espanyola, com és el cas dels trovos a la Alpujarra i altres llocs a Andalusia, las decenas canàries o els bertsolaris al País Basc.

Berstolaris. País Basc

Trovos. Andalusia

Font: Wikipedia

Font: wordpress

Però quin paper juguen en la nostra festa les albaes? Doncs bé, el nostre “cant d’albaes” o “nits d’albaes”, anomenades així perquè en ocasions se solia interpretar en hores nocturnes o fins a l’alba, entre altres raons, perquè en tindre una temàtica satírica i humorística fan que es cantaren a eixes hores de la matinada, ja que les lletres solien ser crítiques amb els polítics, figures institucionals o rellevants de la població, aprofitant eixes avançades hores per a dir-li a totes eixes persones en un to d’ironia i humor coses o veritats que en altres hores no se’ls podria dir.

És una forma d’improvisació que fan que cada cançó siga totalment diferent, particular per a cada persona a la qual va dirigida. Amb eixa gràcia, però sempre respectant uns límits. Eixe cant, en el nostre món de les falles, té una gran importància a la comarca de l’Horta Nord, però també a la nostra comarca, el Camp de Morvedre, on la proximitat amb les veïnes localitats de Puçol i el Puig de Santa Maria (bressol aquesta última de les nits d’albaes a la nostra província) i d’on són molts dels grups que fan aquestes rondalles, ha fet que cada any les comissions que formem part de la Federació Junta Fallera de Sagunt tinguem el plaer de delitar-nos amb aquest cant tan nostre, tan tradicional. Perquè si em pose a fer la vista enrere, recorde la meua infantessa, quan les nits d’albaes es dividien en dues nits, una que es cantava als sectors I i II (sectors que pertanyen a les falles del Port de Sagunt) i una altra on es cantava a les dels sectors III i IV (falles del nucli històric de Sagunt, Gilet i Faura). Eixes llargues nits d’albaes, que no acabaven fins a les quatre o les cinc de la matinada, però que eren un clar exemple de camaraderia entre totes les falles. Nits on tot el poble anava de falla en falla, i de casal en casal, per poder seguir la comitiva que componia aquesta nit tan esperada en el calendari faller, on els casals, sense excepció, s’obrien de bat en bat a tota la població. Eixa forma de procedir, des d’un temps ençà, ha canviat, i les nits d’albaes es fan en quatre nits, una per sector, la qual cosa fa que es finalitze molt més prompte i, sota la meua humil opinió, perdent-se l’encant del que era la vella nit d’albaes i el que originalment li ha posat el seu nom, arribar cantant fins a l’alba. LA NOSTRA MÚSICA, LA NOSTRA CULTURA, LA NOSTRA HISTÒRIA La música és un idioma universal, que ens fa refugiar-nos en el sentiment, on moltes vegades ens resulta més fàcil dir les coses cantant, en eixe moment que es fa el silenci al nostre voltant, que dir-les parlant cara a cara. Perquè les albaes formen part de la nostra música i la música forma part de la nostra cultura, la cultura valenciana, que, com he intentat fer veure en aquest article, és una cultura amb molta història, amb molts anys de vida, és una cultura ancestral transmesa de pares a fills, i per descomptat narrada o cantada en el nostre idioma, el valencià.

073

BIBLIOGRAFIA JUSTE I MARTÍ, Josep (sense data): Les albaes de l’Horta. La veu i la dolçaina .

PARDO PARDO, Fermín i José Ángel JESÚS-MARÍA ROMERO (2001): La música popular en la tradició valenciana, València, Institut

Valencià de la Música. REIG BRAVO, Jordi (2011): La música tradicional valenciana. Una visió etnomusicològica , València, Institut Valencià de la Música.

RICHART PERIS, Xavier (2015): Estudiant la dolçaina. Tocates i estudis a dos veus, Picanya, Impromptu.

SEGUÍ PÉREZ, Salvador (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia, València, Alfons el Magnànim.

www.ensemblesdelasafor.es www.aecv.info www.nuestrasbandasdemusica.com www.esmediterrani.info

L’ Arxiu

J L

uanfran Gómez

licenciat en Història

075

a salut d’un poble es mesura també per l’amor i l’atenció pel seu patrimoni. Al nostre municipi tenim un amor especial, un sentiment de vinculació prou desenvolupat

cap al patrimoni històric antic, medieval o l’industrial. I mostra d’això són les nombroses associacions culturals que tenen com a objecte la seua protecció, conservació o difusió. Som conscients de les greus amenaces que sobretot el conjunt recau. Sense anar més lluny, en els dies en què enllestisc aquest article, s’ha afonat la primera obertura sobre el mar del pantalà de la Compañía Minera de Sierra Menera, a causa de la nul·la conservació durant anys1. Fins al patrimoni cultural es manté vigent en les tradicions que any rere any repetim. Però més enllà de la pedra i el ferro hi ha un vast patrimoni oblidat, menyspreat i permanentment atacat: el document. Potser no sapiem que els dos grans arxius històrics de la ciutat van ser destruïts intencionadament. Em referisc a l’arxiu municipal, que va ser arrasat el 21 de desembre de 18732 per part de les tropes carlines, que van prendre la ciutat i van incendiar l’edifici de l’Ajuntament, eliminant de colp una font preciosíssima d’informació que afectaria tots els àmbits de la ciutat. I la crema, la nit del 21 al 22 de juny de 19363, de l’arxiu parroquial de l’església de Santa Maria. Els dos contindrien documents des d’època medieval. I no puc deixar de mencionar l’últim gran arxiu amenaçat, el d’Alts Forns del Mediterrani (que s’entenga inclosos tots els noms que va tindre aquesta empresa al llarg de la seua existència: Companyia Siderúrgica del Mediterrani; Altos Hornos de Vizcay), que ha passat per diferents estades d’emmagatzematge sense que tinguera les cures adequats, el qual encara està per catalogar i per tant no es pot consultar més enllà del seu fons audiovisual4. Per això és tan important que centrem la nostra atenció en els arxius que sí que conservem, que podem protegir i fer créixer adequadament segons creix i evolucionen les entitats de les quals són referents. Poques memòries aguantaran l’escrutini detallat de dades rellevants més enllà de quinze anys. Segurament no siguem conscients que els arxius aporten elements fonamentals i de gran rellevància per a l’elaboració, la relectura i la construcció de la nostra memòria col·lectiva. Una societat viva i sana hauria de fer progressar el seu present cap al futur gestionant

1. https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticiatemporal-causa-caida-parte-pantalan-puerto-sagunto-reconstruirarehabilitara-20191205121258.html 2. BRU VIDAL, Santiago: Aproximació al perfil biogràfic d’Antoni Chabret Fraga (1996), Braçal núm. 14, Centre d’Estudis del Camp de Morvedre. 3. RONDAN MARTÍNEZ, Josep: Aquella nit del 1936 (1986), Majoralia de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, Bodes de Plata (1961-1986). 4. https://fundacioportdesagunt.com/es/archivo/

Arxiu Històric Nacional

els seus documents perquè servisquen a l’interés comú en les seues pròximes aplicacions. Però, sent sincers, la societat valenciana es mostra indiferent. I el món de les falles no és l’excepció, a pesar que qualsevol, després d’una breu reflexió, coincidirà en el fet que l’arxiu és l’espai on es conserva la memòria social, la identitat com a grup humà, i el seu lloc en la història.

La Llei 3/2005 d’Arxius, de la Comunitat Valenciana, diu en el seu preàmbul que “cal tindre en compte que el món de la investigació demana cada vegada més uns arxius ben organitzats i accessibles, ja que el patrimoni documental que conserven suposa la base documental de la història valenciana i al mateix temps és el principal fonament de la memòria col·lectiva de tots els valencians.” Si açò es diu dels arxius públics valencians, què es podria dir dels arxius de les associacions culturals que són la base de les falles; un bé immaterial que ha sigut reconegut Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Són els arxius de cada falla el reflex de la memòria col·lectiva dels seus fallers? No sóc qui per a respondre aquesta pregunta. No he integrat cap falla, i per la qual cosa no crec tindre la perspectiva necessària per a comprendre la complexitat del que un faller entén per memòria col·lectiva. Supose que cada faller ha de fer una reflexió pròpia i donar el seu parer respecte d’això. Però sí que puc ajudar a entendre el valor, i fer comprendre l’abast que un bon arxiu té per a l’associació. Tal vegada, després de la lectura d’aquest article, es promoguen accions que milloren les seues circumstàncies.

077

Però centrem la qüestió ja que parlem de les falles. I és en aquest moment en què he d’agrair l’ajuda rebuda de tots els que he consultat per a informar-me de la realitat que hi ha en les falles. Falleres i fallers que exerceixen la seua tasca, els seus càrrecs en les seues respectives comissions, de forma altruista i que desprenen amor per la seua falla i per la festa en general. Així he pogut saber que totes les comissions tenen un arxiu de l’activitat que realitzen. En una és una carpeta on guarden els documents importants. En una altra són uns quants arxivadors que tenen en una estanteria. N’hi ha que tenen fins a un espai, un quarto on emmagatzemats en caixes tenen la seua “història” apilada. També hi ha qui combina tot això amb discos durs d’ordinador on es guarden els censos, les actes, etc. Sincerament, cada un ha fet el que ha pogut i el que bonament ha entés que s’hauria de fer. No em malinterpreten, no està mal fet, només que és un arxiu incomplet. I què és un arxiu? S’ha definit, a hores d’ara, com un espai físic o digital (o combinats), en el qual es guarda, de forma ordenada i classificada, tots els documents que genera una activitat determinada, sent adequadament conservats a llarg termini pel seu valor testimonial.

Estatuts Falla Plaça Rodrigo

Per a fer més comprensible la definició utilitzarem un document essencial en tota falla: els estatuts. Les comissions més antigues possiblement tinguen els seus estatuts primigenis escrits a mà en uns folis o unes quartilles. Aquest text, en format paper, és el primer document que hauria de ser guardat en una carpeta o un arxivador que al seu torn estaria depositat en un espai físic (es diga estanteria, moble, quarto de Secretaria), perquè qualsevol poguera accedir-hi i consultar-lo quan siga necessari. Però amb els avanços tecnològics les possibilitats s’amplien. Ja que una associació que es constituïsca ara segurament generarà un document digital, que una vegada aprovat, podrà ser emmagatzemat en “el núvol”, junt amb altres, per a la seua consulta i conservació. D’aquesta manera l’Arxiu, físic o digital, aconsegueix els seus objectius. Ser el contenidor dels documents. Estar organitzat havent classificat el seu contingut. Conservar adequadament els seus fons. I finalment, i tal vegada l’objectiu més important, ser accessible perquè es puga consultar en qualsevol moment. D’aquesta manera podem guardar qualsevol cosa en el nostre Arxiu, fins a un tiquet de consumició que s’ha donat en la barra del casal. Però no seria un document vàlid. Perquè els documents tinguen valor per a la societat han de constituir-se com una font d’informació fiable i per a això han de comptar amb les següents qualitats.5 Autenticitat: el document és el que afirma ser, es pot comprovar que ha sigut creat per la persona o la institució que al·lega haver-ho fet i en el temps que diu que va ser creat. Fiabilitat: es representa de forma exacta l’esdeveniment que diu testimoniar, s’ha de tindre en compte que aquesta representació sempre ocorre a través de la perspectiva de la persona o organització que va generar el document. Integritat: el document es troba complet i inalterat i el seu contingut és prou com per a proporcionar una visió coherent dels fets que representa. Desafortunadament no tots els documents d’arxiu conserven 100% la seua integritat. Utilitat: el document ha de ser físicament accessible i estar en condicions òptimes per a poder ser utilitzat i servit a qui el necessite.

5. International Council on Arxives. www.ica.org

079

Per a preservar l’autenticitat i confiabilitat d’un Document d’Arxiu és primordial respectar tant el context en què va ser generat (açò ens permetrà entendre qui el va crear, per a què i la forma), com el seu contingut i format (la manera en què és representat el document). Només seran conservats a llarg termini aquells que es consideren que posseeixen un valor o caràcter històric. Açò pot ser difícil de determinar, l’important ací és entendre que un fons documental no pot conservar ni conserva la totalitat dels documents creats. Seria inviable, trauríem els fallers del casal només per guardar el que es genera. Quins documents són els que haurien d’estar en un arxiu d’una falla? Ací he de recórrer una altra vegada a la informació obtinguda de les meues conversacions amb els fallers que he consultat. Tenint en compte que ja hem parlat dels estatuts, altres documents que hauran de contemplar-se en l’arxiu són: l’acta de constitució de la comissió; el cens anual; les actes de les reunions que es duen a terme; els documents de l’exercici econòmic, pressupostos, factures, rebuts, etc. També llistats de venda de loteria, propaganda, socis i col·laboradors, així com qualsevol document que els vincule a l’activitat de l’associació. Tots ells estan molt presents en la dinàmica de funcionament de la Comissió. D’alguna forma podríem integrar tots els documents mencionats davall l’epígraf Arxiu de Gestió. Però hi ha més, molt més. No podem oblidar-nos d’un document fonamental de les comissions: el Llibret. Als interessos de l’arxiver, és el document resum del que ha significat l’any faller. Ja que

Llibret Falla Plaça Rodrigo 2019

sol incloure el cens de fallers, els càrrecs que ocupen, llistat de socis i col·laboradors. Sense oblidar-nos que incorpora un tipus de document nou: el gràfic. Ens facilita imatges de l’esbós dels monuments, dels presidents i les falleres majors. És la crònica d’allò que s’ha viscut per la comissió al llarg de l’exercici. Ací, de nou, cada falla ho gestiona com entén. Hi ha qui reuneix els seus volums més antics i els enquaderna per a conservar-los millor. La majoria els té guardats en una estanteria que es va omplint amb el temps. Encara que en els últims anys també s’està imposant guardar els últims exemplars en “el núvol”, ja que en maquetar l’exemplar s’obté un arxiu digital fàcilment manejable i exportable a diferents suports. En aquest sentit entra en joc la tasca que la Federació Junta Fallera de Sagunt està realitzant des de fa diversos anys i que és d’agrair. Ja que des de la seua pàgina web s’ofereix la possibilitat d’accedir als últims llibrets, en format pdf, que s’han fet des de les diferents comissions. Si bé no estan tots, ni de bon tros, sí que es pot consultar una bona mostra. En la meua última visita a la pàgina, divuit falles havien cedit alguns dels seus llibrets a la FJFS. La majoria dels últims exercicis, i el més antic és de 2012. Del llibret de 2019 només nou falles el tenen incorporat a la web de la Federació. I, millor encara, no sols pots consultar-los sinó que a més pots descarregar-los per al teu ús personal. La web de la FJFS, en el seu apartat de Biblioteca Digital, s’ha convertit, al seu torn, en un altre Arxiu de les Falles de la comarca. Ací s’arrepleguen les actes pròpies, dividides en les seccions de Cultura, Esports i Presidència. La secció d’Agermanament arreplega el conveni i diferents imatges dels intercanvis produïts durant tots aquests anys. Escuts de les Falles, poblacions. Fotos de les falleres majors i falleres majors infantils de la comarca amb els seus talls d’honor de cada any. De les falles guanyadores, així com dels ninots indultats i els cartells que van anunciar la festa. Les memòries anuals amb les seues actes corresponents, etc.

Biblioteca digital FJFS

081

Per la seua banda l’Arxiu Municipal també ha reunit un gran fons de llibrets de falles, en format paper, que han sigut obtinguts a través de la Delegació de Festes de l’Ajuntament de Sagunt; gràcies a la inclusió en l’Arxiu Municipal de donacions com el Fons Bru i Vidal; de l’estreta col·laboració amb la FJFS, que ha permés intercanviar exemplars en els dos sentits. El personal de l’Arxiu em confirma que el llibret més antic que es conserva és de l’any 1934 i correspon a la Falla Molvedre ara desapareguda. Així mateix es conserven esbossos antics de les falles de la localitat, ja que si una falla volia obtindre el permís per a tallar un carrer i dur a terme la plantà del seu monument, havia de presentar una sol·licitud que incloguera en el seu expedient l’esbós de la falla a plantar.

Llibret Falla Morvedre 1934

Fins ara hem parlat del que jo denomine Documents de Gestió de la Falla. Són documents que poden estar en paper i guardats en arxivadors, o per ser digitals es guarden en un disc dur de l’ordinador, en un extraïble o directament en “el núvol”, bé perquè agafes el document en paper, l’escaneges, i el converteixes en un arxiu digitalitzat, o bé perquè s’ha fet amb un processador de textos, un full de càlcul, o formulat a través d’una base de dades. Però any rere any, la falla genera inenarrables documents susceptibles de ser conservats en un arxiu. Ens referim a aquells que, encara que siga en altres suports, també emmagatzemen informació. Com per exemple la fotografia, que es converteix en una font d’informació fidedigna. Els casals estan plens d’elles.

Àlbums replets de fotos antigues, quadres o panells amb les cares dels presidents i les falleres majors, així com dels monuments. O els vídeos, habitualment en format de cinta VHS, de les presentacions del segle passat, d’una cremà, o d’una simple mascletà. Gravacions en cinta

de casset, de l’entrevista a un president, del pasdoble dedicat a una fallera. Cert és que, en els últims anys, la tecnologia permet realitzar aquestes gravacions audiovisuals en format digital i directament passen a discos durs fàcilment emmagatzemables. No oblidem d’altres recursos digitals presents en la nostra vida, dels quals, les falles fan ús diàriament: les pàgines web, els correus electrònics o les diferents xarxes socials. Tot això és susceptible de convertir-se en un Document d’Arxiu si així es considera oportú. La gestió correcta de documents no consisteix simplement a emmagatzemarlos amb fins històrics o d’investigació. Els arxius són elements essencials i crucials per a l’exercici d’una bona gestió per part de la presidència. Els documents constitueixen ferramentes a través de les quals la comissió executiva pot retre comptes als fallers i demostrar la seua capacitat per a escometre els objectius de la presidència. Arxivar adequadament també contribueix a gestionar de manera més eficaç i eficient.

083

I qui s’encarrega de tot açò? El bibliotecari/arxiver. Una figura una mica diluïda que, en la majoria de les ocasions, les seues funcions recauen entre diverses persones. Normalment, segons em diuen, qui ostenta la presidència, la secretaria o la delegació de cultura realitza aquestes tasques. Una mostra del poc valor efectiu que té el càrrec es pot veure en els llibrets. Tornant a la Biblioteca Digital que la FJFS té en la seua pàgina web i mirant en l’apartat dels llibrets comprovem que dels nou exemplars que apareixen de 2019, en el corresponent apartat de la comissió executiva de cada un d’ells, només apareix el càrrec de bibliotecari/arxiver, de forma expressa, en cinc. En un d’aquests apareix en la posició novena, en un altre en la quinzena i en els tres restants era l’últim càrrec descrit. Estranyes posicions quan curiosament és un nomenament reconegut. Tant és així que l’exercici del càrrec puntua a l’hora de rebre insígnies o recompenses. És moment per a anomenar Miguel Ángel Argente, col·loquialment conegut per Pito, qui ha ostentat i exercit

el càrrec d’arxiver de la Falla Plaça Rodrigo durant quasi tota la seua existència. En la conversació que vam mantindre i de la qual més informació vaig obtindre per a realitzar aquest article, va expressar una encertada afirmació. L’arxiu no és un

simple contenidor de passat, de documents vells, de fotografies color sépia. L’arxiu ben gestionat és útil al present. Poder consultar la trajectòria de la falla a través dels seus fons et permet saber què s’ha fet i què es pot millorar. Es poden extraure idees útils per al futur. Pito em comenta que guardava fins i tot les invitacions a les setmanes culturals d’altres falles perquè d’ací es podien traure propostes per a les pròpies en futures edicions. Dit en una frase: conservar el passat per a donar-li vida en el present i progressar cap al futur. Fins ací les meues VALORaccions. Que no són més que la constatació d’una realitat que dia a dia es viu en les comissions. És d’agrair l’esforç de tots els qui, amb nomenament o sense ell, han realitzat la tasca d’un verdader arxiver. Buscant la conservació de la informació que ha generat la falla al llarg de la seua existència. Sent una part d’aqueixa memòria col·lectiva que s’emmarca en els nostres records. Fallaria al meu propòsit, i crec que també al del lema d’aquest llibret si a continuació no aportara unes idees, unes reflexions que confie que es convertisquen en ACCIONS de valor L’Arxiu ha de ser un referent dins de l’organització de la comissió. Per a això el reorganitzaria entorn de dos àmbits. Secció de Gestió Anual. Molt vinculada a la tasca de Presidència, Secretaria, Tresoreria i totes les delegacions que hi haja en la comissió executiva durant l’exercici en curs i l’anterior. Pel fet que la seua funció seria la de recopilar tota la informació de l’activitat d’aquestes tasques. Amb l’ajuda de criteris previs que avaluen la necessitat de guardar o no cada un dels documents que es gestionen. Secció Històrica. Encarregada d’establir els criteris pels quals es desenvolupe la seua activitat. Fonamentalment conservar adequadament tota la informació que siga possible i que aquesta siga accessible. Ací és prioritari actuar en funció de l’espai disponible, bé siga físic o digital. En funció d’aquests paràmetres es poden emmagatzemar els documents així com qualsevol altre objecte que la falla considere important. Tot el que hi haja en format analògic que puga ser digitalitzat, utilitzant les tecnologies més adequades, ha de dur-se a terme.

085

Fins i tot arribaria més lluny. Un exemple són els corbatins o els banderins de primers premis. Objectes que habitualment acaben en caixes i que en dificulten l’accés poden ser fotografiats, adjuntant una fitxa descriptiva, i incorporar-se a un arxiu digital. Alliberant així d’espai les dependències del casal. Per descomptat, tot això acompanyat de la programació de periòdiques còpies de seguretat perquè no es produïsca una pèrdua important.

Conversió de formats

Aquest format és molt versàtil i permet el seu accés mitjançant una pàgina web, igual que ha fet la FJFS. Es poden crear permisos per a consultar part o la totalitat de l’arxiu segons interesse. Soc conscient que aquestes mesures suposen un treball ardu, més si és possible en aquells casos on no s’ha realitzat mai aquesta tasca. Quant a la figura de l’arxiver, cal valorar la seua tasca. Per un costat ja es fa tal reconeixement en ser un dels càrrecs que compta per a la concessió de les insígnies. D’un altre, el fet que aparega en el llistat de la comissió executiva en una posició més pròxima a la del president de la falla donaria una mostra de la importància que té. Però on ha d’estar present és en la col·laboració permanent de les propostes de l’any. En ser coneixedor del que s’ha fet fins al moment pot aportar consell i oferir alternatives útils. I, per descomptat, dotar-lo de mitjans, tècnics i econòmics per a dur a terme la seua comesa. Si d’ací a cent anys algú voldria conéixer què és una falla, què significava ser faller, o fins on aconseguia la influència de la festa de les falles en la societat, no hi hauria millor càpsula del temps. Un bon Arxiu.

El valor de la cooperaciO

C E

ristina Plumed

mpresĂ ria i fallera

087

l nostre voltant hi ha persones que dediquen la seua vida a cuidar altres persones, pot ser per treball, o per devoció, però igualment mereixen el nostre

reconeixement. He estat visitant-les moltes vegades, he seguit les “accions de valor” que realitzen amb amor, defenent les entitats socials/associacions que representen i els usuaris d’aquestes com si foren de la seua pròpia família. Aquest llibre enguany vol reconéixer la seua tasca, donar visibilitat a aquest treball silenciós, tan important i essencial per a les persones que ho necessiten i per a la nostra societat. És fonamental posar en valor les accions que realitzen, i cridar l’atenció d’aquells que bé a través de voluntariat o a través d’alguna donació vulguen col·laborar i sumar. Però a més hem d’agrair que existisquen persones generoses, que pensen primer en els altres i que facen seues les necessitats alienes. GRÀCIES. Hi ha moltes entitats socials/associacions a la nostra ciutat, demanem disculpes per no haver-nos pogut dirigir a totes, n’hem entrevistat sis, i a continuació podreu conéixer-les millor a través de les entrevistes i a més trobareu la forma de posar-vos en contacte per a poder col·laborar-hi o fins i tot si teniu prop alguna persona que puga necessitar la seua ajuda, estaran encantats d’atendre-vos.

g ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÀNCER (AECC) Quins són els serveis que presta la vostra associació? Per què és necessària a la nostra ciutat?

A nivell local i comarcal la nostra associació presta serveis a l’Hospital de Sagunt on treballa una psicooncòloga, a la nostra seu a Sagunt totes les setmanes ve un psicooncòleg (el qual realitza tallers grupals, xarrades, teràpies individuals i grupals per a pacients i familiars...) i una assistent social, la qual assessora els malalts en els dubtes o problemes que els puguen sorgir a nivell administratiu. Creiem que és necessària la nostra Associació perquè comprén aspectes on la nostra seguretat social no pot arribar i així és un gran suport a les persones que ho necessiten, a més de ser tots els serveis gratuïts.

Teniu un caràcter públic, privat o mixt?

L’AECC és una entitat sense ànim de lucre, per tant tots els fons que es recapten a través de les activitats que es realitzen durant l’any (mercats, gales, teatres, loteries, sopar, carrera RUN CÀNCER...) van destinats íntegrament a la investigació i la prestació de tots els professionals que necessitem. Quants usuaris teniu? A quants usuaris no podeu atendre?

Els usuaris que atén l’Associació venen derivats de la psicooncòloga de l’hospital o directament contacten amb nosaltres

089

i els posem en contacte amb el responsable corresponent perquè els puguen ajudar. Quantificar el nombre de persones és difícil perquè hi ha moltes persones anònimes que utilitzen els nostres serveis, però sí que vos podem dir que cada vegada en són més. Si no es pot solucionar a la nostra localitat, es deriven a València a la nostra seu central i allí els atenen. Treballeu amb voluntariat?

El voluntariat a la nostra localitat són persones, entitats..., que col·laboren en les activitats que fem i poder recaptar fons per a destinar-los a les necessitats dels nostres usuaris. Teniu relació amb associacions que presten els vostres mateixos serveis en altres comarques? Vos fixeu en ells per a millorar, aprendre?

La nostra associació a nivell local té contacte amb totes les associacions sense ànim de lucre, ja que igual que nosaltres els invitem que col·laboren amb nosaltres, també nosaltres col·laborem amb elles sempre que ens ho demanen, però també en cada poble de la nostra comarca hi ha una junta local i cada una treballem en relació amb les característiques dels nostres pobles, ja que totes tenim la mateixa finalitat. Quins projectes futurs teniu o vos agradaria tindre?

Després de vint-i-un anys treballant a la nostra localitat, el nostre major repte seria avançar en la investigació per a així fer més suportable el procés del guariment del càncer, però fins que això arribe intentarem aplegar cada vegada a més persones que necessiten dels nostres serveis. Voleu ressenyar res més?

Res més. Només finalment agrair-vos a vosaltres el fet de fer visible la nostra associació i que podem oferir als nostres veïns, a les persones i les entitats que ens presten la seua ajuda en qualsevol esdeveniment que organitzem i a l’Ajuntament, que sempre està recolzant les nostres iniciatives. Belén Villalta Secretària Junta Local AECC Sagunt https://www.aecc.es/es Tel. 962 66 5575

091

g AFACAM Quins són els serveis que presta la vostra associació?

Els serveis d’Afacam estan dirigits tant a les persones amb malaltia d’Alzheimer o altres demències, com als seus familiars i cuidadors. Actualment comptem amb una Unitat d’estimulació i respir familiar, servei d’informació, orientació al cuidador, assessorament social i psicològic, Grups d’Ajuda Mútua, formació contínua, servei domiciliari d’estimulació cognitiva, voluntariat i divulgació i sensibilització social. Per què és necessària a la nostra comarca?

Perquè és l’únic recurs específic a Alzheimer i altres demències. L’entitat va ser creada fa setze anys per un grup de familiars que no coneixien recursos semblants en tota la comarca. Teniu un caràcter públic, privat o mixt?

Si atenem la gestió, entenem que som de naturalesa privada, ja que l’Associació està gestionada per una junta directiva composta per familiars de persones amb malaltia d’Alzheimer que són voluntaris, però es perceben ajudes d’entitats públiques, així com d’entitats privades i gestionem fons propis. Quants usuaris teniu?

Actualment comptem amb setanta usuaris entre els serveis d’Unitat d’Estimulació i Respir Familiar i Servei Domiciliari d’Estimulació Cognitiva. A quants usuaris no podeu atendre?

Ens agradaria atendre totes les persones que ens necessiten, però, evidentment, per problemes d’espai és impossible, per la qual cosa de vegades, durant l’any, ens veiem obligats a obrir llistes d’espera, encara que sí que és cert que les intentem agilitzar, per a donar cobertura a totes les necessitats. Quines són les vostres necessitats per a prestar el servei de forma òptima?

La nostra necessitat específica es basa a obtindre major finançament, a fi de continuar prestant els serveis amb qualitat excel·lent. També necessitem més espai per a desenvolupar més activitats i poder atendre més persones.

Treballeu amb voluntariat?

Sí. De fet el voluntariat és una part fonamental de les entitats socials. Actualment comptem amb voluntaris en diferents àrees, però necessitem més persones que desitgen col·laborar en la nostra Associació, especialment en la nostra Unitat d’Estimulació. Teniu relació amb associacions que presten els vostres mateixos serveis en altres comarques?

Sí. Estem federats en la Federació Valenciana d’Associacions de Persones amb Alzheimer (FEVAFA) i estem en contacte continuat a través de reunions, congressos, jornades, visites, etc. Vos fixeu en ells per a millorar, aprendre?

Per descomptat. Com s’ha referit, hi ha una relació molt estreta entre totes les associacions d’Alzheimer de la Comunitat Valenciana i ens ajudem unes a altres, ens resolem dubtes, etc. Quins projectes futurs teniu o vos agradaria tindre?

El nostre pròxim projecte és la prestació de servei de menjador per als nostres usuaris i estada de vuit hores diàries. Es tracta d’un gran projecte en què portem molts anys treballant i estem molt prop d’aconseguir-ho. En breu l’Ajuntament de Sagunt realitzarà les obres oportunes per a condicionar la cuina i poder donar el servei que tant ens demanden els familiars. Voleu ressenyar res més?

Ens agradaria agrair aquesta iniciativa de l’AC Falla Plaça Rodrigo, de donar visibilitat a les associacions. És importantíssim que ens ajudeu a arribar a totes les persones a qui nosaltres sols no aconseguim. Des d’Afacam volem insistir en el fet que estem per a ajudar totes les famílies que tinguen cura d’una persona amb Alzheimer o una altra demència, que poden vindre a veure’ns i els explicarem detalladament, sense cap compromís, en què podem ajudar-los. També volem aprofitar aquesta oportunitat per a fer una crida al voluntariat. Totes les persones que estiguen interessats a ajudar-nos tan sols han de posar-se en contacte amb nosaltres i les informarem amb molt de gust (96.265.04.27// apoyosocial@cmafacam.com). GRÀCIES!!

093

g AMIGUES SUPERVIVENTS Quins són els serveis que presta la vostra associació? Per què és necessària a la nostra comarca?

L’objectiu principal d’Amigues Supervivents és donar suport a les dones que pateixen violència de gènere. Els acompanyem en el seu procés. Els oferim acompanyament a juís, punts de trobada, advocats, etc. Les acompanyem o les informem dels recursos que tenen a la localitat perquè puguen beneficiar-se’n. Amb algunes quedem per a parlar i que s’adonen que no estan soles, que poden comptar amb nosaltres. També fem activitats per a sensibilitzar la societat sobre el problema de la violència de gènere (tallers en IES, xarrades en diferents col·lectius i associacions, organitzem activitats que criden l’atenció sobre aquest problema, etc.). És necessària, no sols a la nostra comarca ja que és un problema a nivell mundial, perquè quan les dones estan passant per aqueixa situació, normalment, es troben soles i es necessita molt de suport per a enfrontar-se a aqueixa situació. Teniu un caràcter públic, privat o mixt?

Nosaltres som una entitat privada. Quants usuaris teniu? A quants usuaris no podeu atendre?

El nombre de les nostres usuàries va variant. També, depenent de les activitats que fem, en tenim més o menys. Per exemple, quan hem fet tallers en els IES són més i quan fem algunes activitats enfocades a dones que pateixen violència solen haver-hi menys usuàries. Hi ha dones que ens criden per telèfon, parlem amb elles i no tornen a posar-se en contacte amb nosaltres, unes altres quedem amb elles i parlem, però ja no tornen a contactar amb nosaltres i unes altres continuen venint a les activitats que organitzem. Algunes apareixen després d’un temps sense saber res d’elles. Hi ha usuàries que necessiten atenció psicològica o orientació jurídica i per no tindre aquests serveis en l’associació, per falta de voluntàries especialitzades i per falta de recursos, no podem atendre-les. Sempre les derivem a aquests recursos que tenen disponibles en l’àrea d’igualtat.

095

Quines són les vostres necessitats per a prestar el servei de forma òptima?

Les necessitats són principalment econòmiques, tindre uns recursos econòmics estables, per a poder dotar l’associació d’aquests serveis que costen uns diners de què no disposem. Treballeu amb voluntariat?

Sí. També ens recolzem entre altres associacions. Teniu relació amb associacions que presten els vostres mateixos serveis en altres comarques? Vos fixeu en ells per a millorar, aprendre?

Sí. Comptem amb una xarxa molt àmplia de contactes amb altres associacions de tot Espanya. Elles ens aporten la seua experiència i el seu suport en distintes activitats, igual que nosaltres ho fem d’una manera recíproca amb elles. Quins projectes futurs teniu o vos agradaria tindre?

El nostre projecte més pròxim és tornar a fer la trobada Me Cuido, en la qual participem al voltant de vint dones i en la qual se’ns va ensenyar a valorar-nos i deixar-nos cuidar. Va ser molt beneficiós per a dones que estan passant per una situació molt dura. Voleu ressenyar més?

Ens agradaria remarcar que necessitem sòcies i socis. Necessitem més persones que s’impliquen en l’associació. Persones que vegen com d’important és lluitar contra aquest problema i sensibilitzar tota la societat que totes i tots, tant fa el lloc que ocupem en la societat, podem aportar alguna cosa per a acabar amb aquest problema i sobretot per a poder ajudar les dones que estan passant per aqueixa situació tan difícil. Si tinguérem més sòcies i socis no dependríem de les donacions que ens donen algunes entitats, les quals agraïm moltíssim, sinó que podríem comptar amb els ingressos segurs d’aqueixes quotes, 24 € a l’any, per a dur a terme un programa d’activitats més estable. Volem acabar amb l’estigma que per ser sòcia d’Amigues Supervivents eres una dona maltractada, NO, si eres sòcia o soci d’Amigues Supervivents és perquè vols donar-li un suport a aquestes dones i vols lluitar contra la violència de gènere. Igual que si eres sòcia o soci de Càrites no és perquè estigues necessitada o necessitat sinó perquè vols ajudar persones que sí que estan necessitades.

g AMUHCANMA AMUHCANMA, associació de dones i homes afectats de càncer de mama, és una associació humil “VIVA, PRÒXIMA I LÚDICA”, que té com a principal motiu donar testimoni de la realitat d’aquesta malaltia i com poder afrontar-la des de distints punts de vista. Quins són els serveis que presta la vostra associació?

Un dels objectius de l’Associació és donar una visió desdramatitzada de la malaltia, donant d’alguna manera testimoni de la unió de moltes persones que creen un llaç de solidaritat i amistat, realitzant acompanyament en els tractaments. D’altra banda, conscienciar la societat perquè acudisca a les cites dels programes de diagnòstic precoç, i recordar la ciutadania que són molts els avanços terapèutics en les últimes dècades, que permeten parlar de percentatges de curació molt elevats, quan es diagnostica precoçment. Tenim tallers setmanals de creixement personal, amb una psicòloga, així com tallers de ioga, organitzem xarrades sobre limfedema, aprendre a palpar la mamella, triar sostenidor, etc. Informem de les distintes activitats que realitzen altres entitats que poden ser interessants per a les nostres associades. Realitzem tallers de costures on es confeccionen els “cors solidaris”, els cusen les nostres associades i els portem a l’Hospital de Sagunt per a regalar-los-els a les pacients acabades d’operar de càncer de mama o qualsevol persona que ho necessite. És un coixí terapèutic en forma de cor sense fins lucratius de gran efectivitat per a les acabades d’operar. Tenim a disposició de les persones que ho necessiten i sol·liciten perruques i mocadors. Organitzem anualment la CARRERA SOLIDÀRIA AMUHCANMA 10K i 5k, enguany es va realitzar al mes d’octubre amb una participació de 1.380 corredors, en un dia que és festiu, lúdic familiar i d’amistat. Els beneficis de la carrera van destinats a l’INCLIVA per a l’estudi de càncer de mama (triple negatiu) i a l’Hospital de Sagunt a la fundació FISABIO, per a l’estudi dels diferents tractaments. Per què és necessària a la nostra comarca?

Com hem dit, el projecte es va crear per a desdramatitzar la malaltia, en Amuhcama definim el càncer com “UNA ETAPA MÉS EN LA TEUA VIDA”.

097

Durant la lluita es produeix un gran esforç per la supervivència, en aquesta lluita és molt important no estar sols, ací resideix la necessitat i la proximitat de l’Associació, estant al servei del pacient i dels familiars, a ajudar en qüestions particulars. Teniu un caràcter públic, privat o mixt?

Amuhcanma és una associació sense ànim de lucre amb caràcter solidari, viva, pròxima i lúdica. Poden formar part totes les persones solidàries que desitgen cooperar amb la nostra Associació passant per la nostra seu els dijous de 18 h a 20 h al c/ Sant Pere, 65, del Port de Sagunt, o posantse en contacte a través del nostre telèfon 693 931 703. Quants usuaris teniu? A quants usuaris no podeu atendre?

Actualment l’associació compta amb 174 associades/associats de tota la comarca del Camp de Morvedre i no totes elles estan afectades de càncer de mama, són persones que cooperen amb la nostra associació i una junta directiva compromesa amb el projecte. En la mesura de les nostres possibilitats, són ateses les persones que necessiten del nostre suport, tenint en compte que Amuhcanma és una associació humil centrada principalment a la nostra comarca. Quines són les vostres necessitats per a prestar el servei de forma òptima?

Sempre hi ha necessitats en aquest projecte, en principi depenem dels associats, que aporten 20 € anuals, per la qual cosa convidem totes i tots a associar-se, que hi cooperen i que hi participen, ja que és un exemple més de dinamisme i solidaritat de l’associació. Aquestes quotes dels associats són insuficients per a cobrir les diferents despeses que té l’Associació. Una tasca que la junta directiva ha realitzat és sol·licitar a l’Ajuntament de Sagunt un local per a establir la seu, i aqueixa quantitat de despesa que tenim actualment, la destinaríem a activitats pròpies de l’associació. Treballeu amb voluntariat?

Totes les nostres associades i associats considerem que formen part del voluntariat, ja que en qualsevol activitat participen solidàriament, per exemple en la confecció dels cors solidaris, en l’organització de la carrera solidària, concerts, etc., cosa que agraïm des d’aquesta publicació.

099

Teniu relacions amb associacions que presten els vostres serveis en altres comarques? Vos fixeu en ells per a millorar, aprendre? Per descomptat hem de fixar-nos en l’Associació Contra el Càncer AECC, en la gran tasca que realitzen, cooperant en la mesura que la nostra humil Associació pot. Hem assessorat i cooperant en la creació d’aquest mateix projecte a Sogorb, hi tenim una estreta relació, i independentment que no tinguem el mateix objectiu, cooperem entre totes les associacions solidàries de la comarca. Quins projectes futurs teniu o vos agradaria tindre?

Estem fent un ambiciós pla d’activitats per a l’any que ve, entre ells diverses conferències, una d’elles amb un oftalmòleg de la nostra ciutat, que resultarà molt interessant. Una altra amb un professor de la Universitat de Barcelona per a parlar del dolor crònic. S’està gestionant una xarrada amb una fisioterapeuta especialitzada en limferema. La psicòloga de l’Associació ens farà una conferència sobre creixement personal. Un concert amb la Coral Almudàfer de la nostra ciutat. Una jornada amb la Domus Baebia, nom d’una família romana a Sagunt. El taller de ioga dues vegades per setmana i el taller de cors una vegada a la setmana. I per descomptat el que vaja sorgint al llarg de l’any que siga interessant per a les nostres associades i associats. Res més a ressenyar?

Únicament, voldria agrair des d’aquesta publicació l’oportunitat que ens brinda aquesta Falla de la Plaça Rodrigo, de donar visibilitat a la nostra Associació d’Amuhcanma, així com a les nostres associades i associats per la seua col·laboració i participació.

g DISCAMP Quins són els serveis que presta la vostra associació? Per què és necessària a la nostra ciutat?

Com a presidenta de DISCAMP, informem dels serveis que oferim des d’aquesta entitat per a qualsevol patologia i amb els millors professionals: teràpia ocupacional, hidroteràpia, teràpia cognitiva, logopèdia, pedagogia, psicologia, noves tecnologies, taller de manualitats, convivències, tallers didàctics, xarrades educatives d’igualtat i inclusió, cursos llenguatge de signes, musicoteràpia. La nostra presència no és només necessària, és imprescindible. L’administració no té la capacitat amb el pressupost actual que assignen per a fer totes les activitats, ni proporcionar les atencions que requereixen els nostres usuaris. Teniu un caràcter públic, privat o mixt?

La nostra atenció és pública, totes les persones interessades a rebre assistència es fan socis, però ningú es queda sense rebre les teràpies que necessita per falta de recursos econòmics. Quants usuaris teniu? A quants usuaris no podeu atendre?

Tenim 90 usuaris i 200 socis. Quines són les vostres necessitats per a prestar el servei de forma òptima?

Les nostres necessitats per a prestar un bon servei seria disposar d’una sala contínuament per a realitzar les activitats, sense haver de concórrer amb altres entitats per a aconseguir espais. Treballeu amb voluntariat?

L’únic voluntariat continu són els membres de la junta directiva. Formem totes les persones que desitgen ajudar-nos com a voluntaris/àries. Teniu relació amb associacions que presten els vostres mateixos serveis en altres comarques? Vos fixeu en ells per a millorar, aprendre?

És molt difícil contactar amb associacions de fora de la població que impartisquen les mateixes activitats que DISCAMP, el nostre referent són els nostres usuaris i les seues patologies.

101

Quins projectes futurs teniu o vos agradaria tindre?

Els nostres projectes futurs són immensos, importants activitats inclusives i socials, que no desvelarem de moment, però seran pioners a la nostra ciutat si hi ha voluntat política. Voleu ressenyar res més?

Ressenyem que treballem per al futur dels nostres joves, necessitem empreses, que empatitzen, i col·laboren en els nostres projectes, ja que la responsabilitat de l’Administració és molt limitada amb aquest col·lectiu, i si no fora per les associacions serien totalment invisibles. Dades de contacte: Discampde@gmail.com Telèfon: 663 004 933 www.discamp.es

g SOCOLTIE Quins són els serveis que presta la vostra associació?

Socoltie és una entitat social, concretament una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre. Actualment els serveis que prestem són a través del Centre Ocupacional que gestionem, en el qual s’atén de manera globalitzada persones amb diversitat funcional del municipi. Els serveis que s’oferim són els següents: Teràpia ocupacional, a través dels tallers ocupacionals prelaborals. Formació i orientació laboral. Activitats de socialització, oci i temps lliure, esportives,

hàbits d’autonomia, promoció de la salut i l’autonomia

personal i suport a l’autodeterminació i la vida

independent. Suport psicològic i orientació familiar. Servei de menjador. Servei normalitzat i/o de transport adaptat. Independentment a aquests serveis, a nivell de

cooperativa, Socoltie està obert a atendre, sempre tenint

en compte les nostres possibilitats i recursos, qualsevol

servei d’ajuda social a col·lectius de la comunitat en risc

d’exclusió social; posant en pràctica valors com la

solidaritat, igualtat, equitat, ajuda mútua i responsabilitat

social que ens identifiquen.

Per què és necessària a la nostra ciutat?

Socoltie atén un col·lectiu de persones amb diversitat funcional majoritàriament pertanyents al nostre municipi (94%). La seua existència a nivell comarcal és vital perquè no hi ha cap servei públic en la tota comarca que atenga aquesta població de persones. Són molts xics i xiques els que es beneficien d’aquest recurs destinat òptimament cap a tots ells i elles com és un centre ocupacional; en el qual se’ls ofereix l’oportunitat de portar una vida completa i digna, dedicant-los temps i atenció en una jornada diària per a la seua formació integral com a persones i una preparació prelaboral que els facilite la seua integració al món laboral.

103

Teniu un caràcter públic, privat o mixt?

El nostre caràcter és mixt. Com a entitat jurídica, Socoltie és una cooperativa, i com a tal, compromesa amb els valors del cooperativisme i la iniciativa social sense ànim de lucre. La seua fundació (el 1982) sorgeix del moviment civil, en concret, d’un grup de joves preocupats per la integració i els drets socials de les persones en perill d’exclusió social. Per tant, si bé, jurídicament, és una entitat privada-concertada, el seu fonament i caràcter és preeminentment social, públic, al servei de les persones amb diversitat funcional i en defensa del Sistema Públic de Serveis Socials; de la Llei d’Autonomia i Dignitat de les Persones amb Situació de Dependència; i de la Llei Tercer Sector de l’Economia Social. Quants usuaris teniu? A quants usuaris no podeu atendre?

Actualment atenem 45 usuaris/àries, que disposen l’ocupació del 100% de les places que podem atendre. És a través de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sagunt i de la Conselleria de Política Inclusives i Igualtat com es gestiona la llista d’espera i l’ingrés per a assistir al nostre centre ocupacional. Quines són les vostres necessitats per a prestar el servei de forma òptima? Treballeu amb voluntariat?

Per descomptat que hi ha necessitats de distinta índole i significat. Per exemple per a millorar la nostra atenció ens és imprescindible tindre una bona connexió a Internet que, a causa de la localització, ens és prou complex i costós. L’actualització de la xarxa ens serviria per a dur a terme teràpies actualitzades amb l’ús de les noves tecnologies, la formació en xarxes socials dels nostres usuaris i gestions administratives que per ara ens resulten impossibles. Quant a necessitats de manteniment són poques les ajudes de finançament que arriben respecte d’això i les que ho fan amb requisits pressupostaris previs que econòmicament ens són difícils d’aconseguir. Hem de tindre en compte que el centre data de finals de la dècada dels anys vuitanta i que tot va tenint la seua necessitat de millora i renovació. També ens agradaria tindre una zona enjardinada amb bancs d’obra, un xicotet parc de màquines d’exercicis, ordinadors en totes les sales taller..., en definitiva, equipament òptim i actualitzat que atenga les necessitats d’adaptació en el temps, del nostre col·lectiu.

Però, potser, la major necessitat que detectem és la de conscienciació de la societat. Sí que és veritat que amb el temps es van millorant moltes premisses, però encara hi ha molt de camí per recórrer. És important que les persones amb diversitat funcional tinguen el seu lloc, que siguem totes les persones considerades per igual; amb els mateixos drets. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a tindre un lloc de treball com qualsevol altra persona, que li permeta, per què no, viure en una vivenda tutelada, que li permeta realitzar-se com a persona i portar una vida digna i independent. Com dic, que dona molt per fer, i la cooperativa Socoltie es mantindrà ferma en la seua lluita per a fer presents en la societat les necessitats de sensibilització, visualització i integració de totes les persones que atenem i en la mesura que siga possible vetlar perquè així siga. Teniu relació amb associacions que presten els vostres mateixos serveis en altres comarques? Vos fixeu en ells per a millorar, aprendre?

Des de Socoltie col·laborem amb associacions del nostre municipi que fomenten el voluntariat social, per exemple Avocam, amb la qual compartim valors com la solidaritat. En el nostre dia a dia, sempre hi ha un espai per a poder compartir i fer partícips del nostre projecte persones que des de l’altruisme puguen aportar el seu granet d’arena i entre tots aconseguir una societat més igualitària. La cooperativa Socoltie està associada a Fevecta (Federació Valenciana de Cooperatives de Treball Associat), cosa que ens permet tindre un continu contacte entre cooperatives; encara que sí que cal dir que Socoltie pertany al règim especial de cooperatives sense ànim de lucre, la qual cosa ens identifica de manera molt diferent d’altres. D’altra banda i molt important, el nostre centre ocupacional és membre de COPAVA (Coordinadora de Centres Ocupacionals de la Comunitat Valenciana), per la qual a través d’aquesta els distints professionals que integrem l’equip de Socoltie assistim a comissions de treball de les distintes categories professionals, cosa que ens permet estar en contínua formació, intercanviar experiències, participar en projectes comuns..., que per descomptat enriqueixen la nostra atenció. Per això podem dir que el contacte amb altres centres de la Comunitat Valenciana, sobretot amb els de la província de València, és fluid i satisfactori. Quins projectes futurs teniu o vos agradaria tindre?

Tenim projectes en ment, però som conscients de la gran dificultat que suposa portar-los a terme. Socoltie al llarg de tots aquests

105

anys ha posat en marxa projectes de distinta envergadura que per desgràcia no han tingut la continuïtat desitjada, la majoria d’ells per falta de finançament. Com a exemple d’això, el tancament fa uns anys del nostre Centre Especial d’Ocupació després de batallar amb ell més de trenta anys. Un centre en què fins al final dels dies s’ha intentat mantindre els llocs de treball dels xics que a ell pertanyien (de fet així ha sigut; hui en dia tenen el seu lloc en les empreses), a pesar de la falta i tardança d’ajudes oficials que haurien d’haverse realitzat per al seu fi; la integració laboral de les persones amb diversitat funcional. Llavors, parlar de projectes en Socoltie, com imaginareu, és fer-ho amb molta cautela. Tenim una “comissió de formació i projectes” que s’esforça cada dia per a dur a terme els projectes que ara ens ocupen, com és el de la Fundació Pamesa Trencadís, en el qual elaborem els panells decoratius de les pescateries dels supermercats Mercadona. Un projecte en què ens anem consolidant i en el qual tenim l’esperança d’albergar la possibilitat de reobrir encara per xicotet que fora, una altra vegada un centre especial d’ocupació. El nostre projecte actual dels centres de Nadal solidari Socoltie, que és un projecte nascut de les entranyes del nostre centre, i que va creixent temporada nadalenca rere temporada. Uns centres artesanals, realitzats a mà als nostres tallers ocupacionals, que mostra la personalitat dels nostres xics i xiques en cada detall i pels quals són, cada vegada més, coneguts al nostre municipi. També s’està estudiant en una fase inicial proposar a l’Ajuntament de Sagunt projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental i la integració social, com els que ja es realitzen en altres municipis valencians com Riba-roja. El projecte de vivendes tutelades és el que potser desperte més interés en les persones que atenem i en les seues famílies. Un projecte de gran envergadura, per ara inabastable, però per descomptat sempre en el nostre pensament, el qual no descartem, mantenint l’esperança de tal anhelat somni de molts dels nostres xics i xiques. Voleu ressenyar res més?

Les portes de Socoltie estan obertes per a totes les persones, col·lectius, associacions i empreses que vulguen conéixer de prop com és el treball i la convivència dins del nostre centre ocupacional; estic segura que serà una visita molt satisfactòria perquè la gratitud i l’afecte dels nostres xics i xiques és molt entranyable. Les nostres parets amaguen milers d’històries de superació i esforç.

107

Aquestes persones tenen una infinitat de capacitats; posseeixen unes ganes increïbles de voler aprendre i experimentar; són posseïdors d’una força interior admirable per voler viure i disfrutar de la vida com un més i Socoltie, a pesar dels anys, encara manté viva la seua motivació perquè així siga.

Lâ&#x20AC;&#x2122;evoluciO de la inFormaciO fallera: dels llibrets a les xarxes socials A P

ntonio J. Fresno

eriodista i faller

109

n el món del periodisme existeix una màxima que els qui ens dediquem a aquesta professió tenim com un mantra: “Allò que no es comunica no existeix”. Per a nosaltres, els

professionals de la informació, és molt important poder comunicar, transmetre a la ciutadania, tot allò que succeeix al nostre voltant i aquesta màxima crec que està molt endinsada dins del món de les falles, ja que, des del moment del seu naixement, d’una manera o d’una altra, la informació fallera sempre ha estat disponible i a l’abast de la ciutadania. Una de les primeres eines a l’abast dels fallers i falleres per a donar a conéixer, per a comunicar, allò que fan les comissions varen ser els llibrets, que es varen convertir, i encara es conserven, com els mitjans de comunicació de referència de la festa josefina. I si parlem d’aquest tipus de publicacions no podem obviar la figura de Josep Bernat i Baldoví, autor del llibret de falla més antic que es conserva a la ciutat de València, el que va escriure per a la comissió Plaça de l’Almodí l’any 1855. És cert que aquest tipus de publicacions, en el seu naixement, no es podrien emmarcar en el que en la actualitat coneixem com a mitjans de comunicació, però sí que era una forma de donar a conéixer al veïnat la tradició fallera. Aquests primers llibrets de falla estaven plens d’ironia, crítica, frases fetes, metàfores i sàtira, aspectes intrínsecs a la festa josefina que ens trobem no sols en aquestes publicacions sinó també en les crítiques de les falles que es planten al mes de març. Però fora de l’àmbit merament faller, la informació festiva ha estat present en els mitjans de comunicació des de fa més d’un segle. Les falles, com una part important de la societat, també tenen el seu propi espai tant en la premsa escrita com en la ràdio i en la televisió. Un bon exemple de l’antiguitat d’aquest tipus de premsa podem trobar-la en una de les primeres publicacions d’informació fallera com va ser la desapareguda Pensat i Fet, que data de l’any 1912. Com expliquen des de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), Pensat i Fet «és tot un referent per la seua prolongada continuïtat al llarg

de 60 anys, per haver involucrat en les seues pàgines un planter de destacats representants de les lletres valencianes de totes les generacions i grups literaris perquè parlaren de les falles, amb una clara pluralitat ideològica i de continguts». Com apunten des d’aquesta entitat, Pensat i Fet «no va ser la primera publicació dedicada a la cultura en valencià, ni va ser la primera revista popular escrita en la llengua dels valencians però el seu mèrit va ser combinar la cultura, humor, sàtira i falles aconseguint un producte de qualitat que, des del començament, va connectar amb el seu públic».

Així doncs, està clar que, des de fa més d’un segle, els periodistes ens interessem per allò que passa en la festa josefina, estem presents en els actes, cobrim la setmana gran de la festa i fem difusió de totes les activitats que es duen a terme al llarg de l’exercici faller. És per això que molts mitjans de comunicació generalistes han apostat per pàgines d’informació al voltant del món de la festa josefina, com podem veure en les edicions generals i comarcals de LevanteEMV o Las Provincias, per exemple, o comptar amb programes

especialitzats en aquest tipus d’informació, com és el cas de “Gente de Fallas” d’Onda Cero, “Cor de Festa” en l’extinta Canal 9, “Vive las Fallas” de 7 Tele València o “Al Remat” de Levante TV, entre d’altres. I és que, a poc a poc, la informació fallera s’ha convertit en un gènere comunicatiu que ompli planes i planes de diaris i minuts de ràdio i televisió, la qual cosa ha permés que hi haja periodistes especialitzats en aquests assumptes i que, fins i tot, s’hagen creat mitjans de comunicació, tant en format escrit com en digital, amb informació exclusivament sobre la festa josefina. Entre les quals es pot destacar dues publicacions amb molta solera en el món de les falles, dues revistes deganes en la festa josefina com és el cas d’El Turista Fallero i Actualitat Fallera, dues publicacions que poca gent

relacionada amb la nostra festa desconeix. Però la rellevància que està prenent aquesta informació especialitzada al voltant de la festa josefina, ja no solament sobre monuments sinó també sobre tradicions, folklore o indumentària, entre d’altres, és tan notable que fins i tot l’Associació Professional de Periodistes Valencians (APPV) va reconéixer aquest gènere informatiu. Així doncs, el president d’aquesta entitat, Héctor González, durant les I Jornades de Cibermitjans Especialitzats que es varen celebrar al mes de febrer de 2003, va assegurar que la informació fallera és un gènere propi de la premsa valenciana, mentre defensava la seua importància, la seua audiència, que va creixent contínuament, i afirmava que s’ha convertit en una oportunitat laboral per a molts periodistes que han fet d’aquest gènere la seua professió. «L’existència d’un gènere especialitzat en informació fallera és necessari des del punt de vista de l’existència de tot un corrent social d’opinió i de seguiment dels esdeveniments fallers que fa que un tros del pastís informatiu es dedique a donar a conéixer allò que passa en el col·lectiu faller, sobretot d’informació que moltes vegades passa més desapercebuda, com són el actes de presentació d’esbossos, els esbossos mateixos, com seran les falles que es plantaran, el nomenaments de les falleres majors, etc., actes que moltes vegades es perden en la premsa generalista que, per la seua pròpia natura, no els poden tractar de la mateixa manera que la premsa especialitzada», apunta el periodista valencià, Manuel Andrés Zarapico.

111

Aquest reconegut periodista, especialitzat en informació festiva, considera que «és interessant, important, vital i, fins i tot necessari que hi haja un gènere especialitzat en informació fallera perquè, a més a més, les falles, en ser Patrimoni de la Humanitat, necessiten d’una branca de la informació que es dedique a ella, una branca en la qual jo crec, sincerament, que s’hauria de primar el professional per damunt de l’amateurisme que existeix en la actualitat». La proliferació d’aquesta premsa fallera especialitzada ha fet que no solament organismes com la Junta Central Fallera o les diverses juntes locals tinguen un departament de comunicació o gabinet de premsa per a difondre les seues accions i activitats, sinó que, a més a més, hi ha moltíssimes comissions falleres de la Comunitat Valenciana que compten amb responsables de comunicació per fer arribar als mitjans de comunicació, tant generalistes com especialitzats, la informació d’allò que fan. Aquests departaments o gabinets de comunicació de les comissions falleres són ara, encara, més importants que mai, ja que la situació per la qual està travessant el món del periodisme i dels mitjans de comunicació no és la millor. Retallades, tancaments de mitjans i pocs recursos formen part del dia a dia, en la actualitat, dels mitjans de comunicació, una situació que contraresta amb el món de la informació fallera, que va creixent de forma exponencial, ja que les falles cada vegada tenen una activitat major al llarg de tot l’any. Les presentacions, setmanes culturals, presentacions d’esbossos o actes fallers comparteixen calendari al costat d’altres activitats que es duen a terme a les comissions falleres. Al Camp de Morvedre, per exemple, els actes solidaris de les falles de la comarca van creixent any rere any, però, a més a més, també realitzen esdeveniments literaris, xerrades i ponències i, fins i tot, concerts musicals amb finalitat solidària que són dignes de fer difusió. Ací es pot comprovar la importància i la necessitat de tindre aquests departaments de comunicació perquè als periodistes dels mitjans els és completament impossible poder acudir a cobrir tots aquests esdeveniments que, d’altra banda, tenen interés per a ser publicats en la premsa o donar-los cobertura en ràdio o televisió, cosa que es fa gràcies a les notes de premsa que envien les mateixes comissions. Però també cal ressaltar la importància i la rellevància que en la actualitat han guanyat les xarxes socials a l’hora de transmetre la informació fallera. Les noves tecnologies han permés que la ciutadania puga informar-se, de forma quasi immediata, al voltant de la informació que els interessa; açò passa també en el món de la

festa josefina on els interessats podem estar al dia sobre l’actualitat de les comissions o, com ocorre quan arriba la nostra setmana gran, poder veure quasi pas a pas la plantà de les falles més importants del cap i casal. Tal com assenyala la doctora en Comunicació Susana PérezSoler, com a conseqüència de la democratització de la producció i distribució de continguts informatius, cada volta és més freqüent que les primeres informacions d’un esdeveniment no previst provinguen dels ciutadans que poden gravar o difondre els fets amb els seus telèfons mòbils, cosa que també passa amb la informació fallera. Com explica la periodista catalana, molts autors i estudiosos del món de la comunicació afirmen que arribarà un moment en el qual el periodisme professional quedarà arraconat pel periodisme ciutadà, on seran els mateixos ciutadans els que reculliran la informació, la corroboraran i la difondran gràcies a les noves tecnologies. Així doncs, ja no podem parlar solament de l’ús que fan les comissions falleres i juntes locals de les xarxes socials a través del seus comptes de Facebook, Twitter o Instagram, entre d’altres, sinó que els mitjans de comunicació usen aquests programes per a transmetre la informació fallera. Fins i tot alguns comptes de xarxes socials, gent amant de la festa josefina, s’han convertit en autèntics mitjans de comunicació on prima la immediatesa i l’actualitat, on és més important el què està passant que aprofundir al voltant del com, el quan, el per què, el qui o l’on. «És necessària la informació fallera a les xarxes socials, ja que, en qualsevol àmbit de l’actualitat, la difusió passa per eixir en xarxes socials. No s’entén que un diari no publique els enllaços a les seues notícies per xarxes socials. La informació fallera ha d’estar en aquest espai. Ara bé, una altra cosa és el tractament o la forma amb la qual es fa perquè, no per estar en xarxes socials, la informació ha de tindre baixa qualitat. Crec que la informació fallera ha d’estar, però també ha de tindre una certa qualitat», afirma Xavi Serra, creador de Malalt de Falles. Pel que fa a les diferències de la difusió de la informació fallera en la premsa tradicional i la que es pot veure en les xarxes socials, Serra apunta: «Al principi, sí que és veritat que hi havia una diferència en la qual, en les xarxes socials, solament es publicaven fotos i textos curts, es primava molt la imatge i no se’n donava massa contingut. Els mitjans convencionals apostaven per fer un “periodisme faller” més clàssic. A mesura que el temps ha avançat i les xarxes socials s’han anat imposant, els mitjans convencionals s’han fet molt al model xarxa social, molts agafen continguts directament de les xarxes socials i els publiquen com a notícies que

113

simplement inclouen imatges i poc més, perquè hui en dia prima molt més la imatge. Al principi cadascú buscava el seu lloc però ara, desgraciadament segons la meua opinió, el periodisme tradicional i les xarxes socials han convergit en una cosa on prima molt la imatge, el clickbait i poc més». I és que en les xarxes socials hi existeix la informació fallera perquè n’hi ha una demanda d’aquest tipus d’informació. En un estudi realitzat per Atribus l’any 2016, entre el 13 i el 22 de març, es varen recopilar més de 200.000 mencions procedents de Twitter, Instagram, Youtube, Google+, diaris digitals, blogs i webs amb les paraules claus i hastags #Falles, #Fallas, #Fallas2016, #FallasUNESCO i #Valenciaenfallas. D’aquest estudi es desprén que la xarxa social amb major interacció en eixe moment va ser Twitter amb el 68,2% de les mencions totals, seguida per Instagram amb el 29%. A més a més, amb les dades aconseguides per aquesta aplicació es va poder comprovar que l’any 2016 no es parlava de falles solament a les províncies de València, Alacant i Castelló, primeres en el rànquing de majors interaccions, sinó que també hi existien mencions en llocs com Madrid i Barcelona així com fora d’Espanya, de manera que l’anglés (7,7%) i l’italià (6,4%) són els dos idiomes estrangers més utilitzats en xarxes socials per a parlar de la festa josefina per darrere del castellà, llengua majoritària amb un 82,6% de les mencions estudiades. D’aquesta manera, com una part important de la societat valenciana, la informació fallera ha estat, està i estarà present en els mitjans de comunicació perquè, a més dels reconeixements de la festa josefina per tot el món, és un tipus d’informació que interessa ja no sols els fallers i les falleres, sinó també la ciutadania en general que gaudeix de la nostra festa i de les nostres tradicions. Per això nasqueren els llibrets i per això la premsa especialitzada té una parcel·la dins del món de la informació, una informació que, amb l’ajuda de les noves tecnologies, es pot difondre als llocs més llunyans que una persona es puga imaginar per a fer arribar, d’aquesta manera, l’actualitat fallera a totes les persones que vulguen saber-ne. BIBLIOGRAFIA - http://www.apperiodistasvalencianos.es/ - Bernat i Baldoví, enginy als primers llibrets, Distrito Fallas. - Les Falles 2016 en xarxes socials, Atribus. - Pensat i Fet (1912-1972), Associació d’Estudis Fallers. - Periodisme i xarxes socials. Claus per a la gestió de continguts digitals , Susana Pérez-Soler.

La crItica: un vALOR en Continu procEs de devaluaciO S J

antiago RĂos

ubilat, historiador i literat faller

115

“Sempre les Festes Majors

al ventre causen dolors”

(Tractat d’adagis i refranys valencians, Carles Ros, any 1736)

es de temps ancestrals, remuntant-nos fins i tot a l’època del Paleolític Inferior, amb la Cultura Acheuliana, a causa dels continus canvis climàtics, va ser de gran importància

l’ús controlat del foc. Des de fa aproximadament mig milió d’anys, el foc ha sigut el responsable del constant progrés de la humanitat i de la superació de nostre primer estat d’hominització. Per a calfar-se, per a cuinar els aliments, a tall d’il·luminació i, com es pot apreciar en diversos jaciments neolítics de nostra Comunitat, com a motiu de rituals. Procedent de la Cultura Minoica, primera civilització europea a l’Edat del Bronze, aplega al llevant espanyol, sense conèixer exactament en quin temps, el costum ritual del bou embolat, en la qual dues boles de foc es col·loquen en les banyes de l’animal, que recorre, a les fosques, els carrers dels poblats. També als nostres pobles, durant l’Edat Mitjana, hi havia el costum de ballar a la plaça major, al voltant de copioses fogueres, fins a ben entrada la nit. A la llar i rodejant el foc, s’arremolinava la família a escoltar consells, contalles i sàvies paraules dels respectats avantpassats. Al litoral de les nostres costes, des de la part més alta de les torres de vigilància, es llançaven garbons de llenya encesa per advertir la població de l’arribada de vaixells pirates barbarescos que venien a espoliar les terres. Durant els segles XVIII i XIX, la proliferació de processons, romeries i peregrinacions de diverses advocacions a la Verge Maria i sants patronals anaven sempre acompanyades dels feligresos, que portaven en les mans la llum del foc de tees i ciris encesos. Els representants polítics i religiosos es distingien per la grossària de la lluminària. Costum que es manté avui en dia. Tornant segles arrere, en l’any 1497, el Gremi de Fusters pren de patró sant Josep, que reemplaça sant Lluc, que hi havia sigut fins ara, cosa que suposa que les festes dels agremiats, que era el 18 d’octubre, passa a ser el 19 de març. Tenim sobrades referencies del costum de la vespra, en què era past de la foguera, tot el que era inservible de la neteja anual del taller artesà. Van passant els anys i s’incorporen, als residus de fusta, trastos vells, mobles grans i altre moblatge domèstic, sense més pretensions que la seua destrucció. Seria al segle XIX, el del fracàs romàntic, democràtic i industrial, quan es comença a incloure

Bernat i Baldoví.

una tosca confecció del ninot, sense cap intenció malèvola, sinó tan sols decorativa. El “parot”, que era on es penjava el cresol que il·luminava el taller, es vestia amb roba vella farcida de palla, guants, barret i sabates, amb una careta de carnaval a la cara, per a coronar la foguera. Seria en 1849 quan eixa “foguera” es converteix en “falla”, en el concepte actual del que hui és la monumental festa, i queda clarament diferenciat el que era el costum de cremar trastos vells del monument purificador immaterial. Nou falles es varen cremar eixe any a la ciutat de València, a banda d’altres fogueres a càrrec de grans i menuts. La falla ix al carrer amb ninots més ben confeccionats, artístics cadafals i sobretot en un argument, en la crítica. El foc i la literatura popular són els dos pilars que suporten la denominació de “falla”. Si no s’haguera incorporat la crítica, la falla foc continuaria sent foguera. Dos anys després, el Diario Mercantil, en l’edició del 19 de març, ens deia: “Las hogueras –fallas– con que se celebra la fiesta de San José, han tenido que sufrir este año la previa censura de la autoridad a causa, sin duda, de las escandalosas escenas quemadas en los últimos años, que puede decirse que eran el polo opuesto de la moral en acción. Esta precaución disminuyó ayer su número, pero aún hubo falla en la que se observaba cierta tendencia antimatrimonial que, los versos más o menos malos de los entablados o los comentarios de la gente se encargaba de explicar”.

L’alcalde corregidor de València, don Vicente Rodríguez de la Encina Falcó, baró de Santa Bàrbara i Benidoleig, fa el primer bando fallero reprimint el suposat abús perjudicial i frenant el torrent

d’immoralitats que suposaven els versos que apareixien en les falles

117

Llibret de la Falla del Carrer Major, Gandia, 1904. Arxiu de la Província Escolàpia de València.

i llibrets que, segons les autoritats, donaven descrèdit i vergonya a l’orgull i la glòria de la ciutat de València. Havia aplegat la censura i, sense proposar-s’ho el senyor alcalde, el motor de “l’enginy i gràcia”. Versos picants i plens de picardia, on entre línies es descobrien missatges del que passava, fent riure a qui sabia llegir-los. Com que l’índex d’alfabetització era molt baix, necessitava per a generar el riure d’un perfecte acoblament entre els ninots i els versos, generalment quartetes, que els acompanyaven. Aplega l’any 1855 i, per a perpetuar el contingut de la falla, amb l’única cosa que no pot cremar el foc, la falla de la plaça de l’Almodí de València inventa el primer llibret de falla. L’autor, en Josep Bernat i Baldoví, nascut a Sueca el 19 de març de 1809, reconegut com el més gran poeta satíric valencià, amb un humor de vegades massa al·lusiu, en el qual titula “El conill, Vicenteta i don Facundo”, cosa que genera una àmplia popularitat al seu contingut.

Llibret de la Falla Plaça de Luis Cendoya del Port de Sagunt, 1931. Col·lecció Josep Lluís Marín.

Juga com vol amb les paraules component versos i estrofes. Quartetes, quintets i dècimes s’escampen entre els fulls del llibret. A la vista de tan sonat esdeveniment, l’any següent escriu un altre llibret: “Colau, els ous, el nap i Doña Inesilla”, en què destaquen, sota el meu punt de vista, dos magnífics ovillejos. Esta era una estrofa inventada per don Miguel de Cervantes Saavedra, que ens la presenta per primera vegada en Don Quijote de la Mancha. Esta composició consta de tres versos octosíl·labs cada un dels quals és seguit per un de peu trencat amb el qual rima de forma consonant i conclou amb un sirventés o quarteta on el vers final està fet amb els tres de peu trencat. Respectant les paraules com Josep Bernat les va escriure, l’estrofa deia així: Al pobre Colau agovia. la novia; Y ven, buscant dinés nous, els ous, Y desferse també sap del seu nap. Cuant un calfament de... cap Li obligà á parlar á Inés, Y pert la vida, els dinés, La novia, els ous y el seu nap.

119

Llibret de la Plaça Vella, Estivella, Estivella, 1924. Col·lecció Lluís Mesa.

No he de deixar en l’oblit, del mateix llibret de 1856 de la placeta de l’Almodí, la magnífica dècima que els dedica Als fadrins y casats. Tornem a respectar el valencià de l’època, que avui no seria gens acadèmic. Tenen els homens gran gust Cuant encontren lo que busquen, Y may els voreu que fuchquen De lo que sol dar... disgust, Aunque no es llisit ni chust Tots corren desesperats Siguen fadrins ó casats Buscant les chiques... templaes... Dexeuse de fer... tontaes, Si nó morireu... cremats.

La llavor ja estava plantada i el prolífic Josep, any rere any, escriu uns altres llibrets per a les falles de la plaça de l’Almodí,

plaça del Tros-alt (Tossal) i placeta del Teatre Principal, fins al 1861. Varen florir altres poetes locals, mes cal aclarir que no tots escrivien en valencià, puix es tenia per costum que foren bilingües. Estes publicacions, que varen nàixer per a “contindre la relació i explicació de la falla”, s’estenen per totes les poblacions on es plantaven monuments fallers, cosa que va comportar també l’aparició d’altres poetes locals, alguns d’ells afamats, que varen enriquir la qualitat dels llibrets. La literatura formava part indestructible del concepte de la falla. En 1903 la institució Lo Rat Penat va constituir el premi al millor llibret de falla, que va recaure a la Falla de San Gil, escrit per Rafael Azopardo. Dintre del període de principi de segle, fins a l’arribada de l’obertura de la democràcia, caldria destacar entre altres els següents poetes: Josep Bea Izquierdo, Elies Borràs Castelló, Ernest Peris-Celda Puchades, Emilio Panach Milo, Jaume Ferrer Vercher, Joan Soriano Esteve, Josep Melià Castelló, Anfós Ramón i García, Vicent Tortosa Biosca, Pere Delmonte Hurtado, Josep Palao Queralt, Agustí Esteve Carrasco i Enric Gómez Fajarnés. Uns altres es queden en el tinter, mes varen ser estos els més prolífics i premiats per Lo Rat Penat. Les diferents situacions polítiques del país, amb constants canvis de repúbliques i dictadures, a causa de la pressió que exercien les censures governamentals i religioses, varen obligar els poetes a desenrotllar més encara l’enginy i la imaginació, per a expressar el màxim possible, sense ser condemnats pels censors a la no publicació dels versos i en ocasions d’una sanció econòmica. Al meu entendre, varen ser els millors anys de crítiques falleres. Menció especial al poeta faller més admirat per mi: el capellà Don Agustín Rodríguez Serra, intel·lectual, gran epigramista i coneixedor de les distintes situacions polítiques que havia viscut. En les seues crítiques, sempre “tirava pa casa”. Memorable la quarteta que dedica al governants de la Segona República, en març de 1936, per les decisions que estaven prenent, en contra de la voluntat del poble pla. Dels enterros que conec més iguals, son estos dos: El enterro dit civil i el que vaig fer al meu gos.

El poder civil es va amotinar en la seua contra, en considerar-se insultat, cosa que li va suposar fugir de Borriana i refugiar-se en una alqueria del terme d’Almassora, fins ben acabada la Guerra Civil. En realitat la quarteta era una gota més que havia vessat el got

121

de l’aguant polític. Un any abans, a manera de sermó públic, atacava les conductes pecaminoses que portaven cabdalats ciutadans, en una fantàstica dècima epigramàtica. La va titular “Infernal”. (Respecte la seua ortografia.) Tú que apegat al plaer sanssera passes la vida pel camí del bòn viager eres golut, malfaener, assesí, bròfec, donero, camorriste, relitero i en ser vici tot ho aceres, faràs cap a les calderes del famós PERE BOTERO.

Per fi ens aplega la benvolguda democràcia. El 6 de desembre de 1978, el 87,78% dels votants aproven en Referèndum la nova Constitució Espanyola. Desapareix la censura de les falles i “ara ja se pot dir de tot”, sense por que et tanquen a la presó, encara que, com deia un benvolgut poeta amic, Pepe Aymerich, “No hi ha glòria més gran per a un poeta faller que el tanquen a la presó”. En els monuments plantats al març de 1979, ja es podia apreciar en llegir les crítiques que els versos es desbarraven. Com que no s’havia de lluitar en l’enginy, per a derrotar el censor, ara qualsevol membre de la comissió amb “quatre calbots” es considerava capacitat per a fer explicacions i clavar-les als peus dels ninots o a un costat de la falla. Tret d’honroses excepcions de treballadors poetes afamats que s’han mantingut ferms als seus principis ètics, en la majoria dels versos que hui llegim s’ha perdut la qualitat literària que tanta distinció ha donat a la nostra festa. En 1993, a la vista que s’estava perdent un valor important de la festa, la Generalitat Valenciana institueix els “Premis de promoció i ús del valencià”, que han aconseguit que es recuperen moltíssims aspectes etnològics dels pobles i ciutats falleres, però no ha comportat, en general, un engrandiment en les explicacions poètiques de la falla. S’hauria de considerar per part de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport la modificació de les bases dels premis, per a potenciar com cal la importància del manteniment d’eixa riquesa cultural literària, que és l’únic que queda del monument, després de la cremà de la falla. Crec de valent, i no m’ho tindran en compte si no ho creuen, que encara que la democràcia a Espanya ens ha portat coses infinitament bones, desgraciadament ens ha devaluat les crítiques de falla. Encara s’està a temps.

AixI s’ha fet sempre! Per quE canviar-ho si aixI estA bE? A F

lberto Ordiñana

aller

123

uin faller pot dir que mai ha sentit aquesta frase? Estic segur al 200% que tots ho hem sentit alguna vegada, però aquesta sempre causa l’efecte contrari, és suficient sentir

açò per a començar a pensar en canviar el que siga que estàvem parlant. I veient com han anat evolucionant les falles....encara sort. Però penseu que tal com estan actualment les falles (les quals van ser declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO el passat 2016) estan perfectes? Si ens han donat aquest reconeixement, serà per alguna cosa no? Però...no hi ha res per millorar? I ací és on volia anar a parar. Com en qualsevol altre aspecte de la nostra societat, les falles també sofreixen la pressió socialeconòmica-política que ens envolta. Si no sols heu de mirar quins han sigut els temes més tractats els últims anys als temes dels llibrets, obres de teatre en presentacions inclús la temàtica de la falla. Dugem anys parlant als llibrets de la igualtat de gènere, del paper de la dona en la festa, de la llibertat d’opinió, de política, d’economia, del canvi climàtic, de nous materials innovadors per a la creació dels cadafals, dels nous models socials, de sentiments... Penseu que tenim ja tots els temes tractats? Segur que a mesura que aquesta societat continua canviant, els temes tractats a les falles aniran evolucionant al mateix ritme i açò és bo. Però pense que tenim encara algun tema que devíem tractar, estudiar-ho amb totes les nostres forces i adaptar les falles a aquests temes. De segur que hi ha milers de coses a tractar, però en aquest article d’opinió, tan sols parlaré d’un tema que pense que no estem fent tot el que pugem. No és nou, dugem anys sentint que els artistes fallers no estan bé, molts s’han vist forçats a tancar el taller, en el millor dels casos amb les últimes falles acabades i en tot en regla, però malauradament, en altres casos deixant treballadors i falles penjades. Però deguem fer alguna cosa els fallers per ajudar-los? Que podem fer nosaltres, si realment ells són els que deuen mirar pel seu treball? Aquest és un tema molt llarg, on podríem estar dies i dies parlant, on molts personatges involucrats deurien intervindré... Però realment ho fan? Fa unes setmanes, la federació de falles d’especial de València va acordar juntament amb el gremi d’artistes de València i Alacant acordar una grandària i altura màxima per a les falles de cada secció. Penseu que açò ajudarà en alguna cosa? Baix el meu paréixer, és una mesura que pot fer un poc a curt termini, però que a la llarga no aconseguirà el que pretén, ja que pot passar el mateix que amb

les falles infantils quan varen retallar les mesures, convertint-se en unes falles amb centenars de ninots en guerra per aconseguir no ser tapats uns als altres. Potser estiga equivocat, i amb aquesta mesura troben la solució... El temps ho dirà. El que si tinc clar és el que podem fer els fallers per ajudar-los, i és que en part (soles en part) la culpa de la seua situació és nostra en pressionar-los constantment any rere any per fer que ens augmenten el cadafal amb més altura, més ninots, més colors o el que siga necessari per a guanyar la nostra secció. Igual que en qualsevol altra professió, els artistes deuen (o deurien) conéixer quin cost té cada ninot que realitzen, quant de temps de construcció necessita o quin temps de pintura per poder fer un pressupost amb garanties i obtenir el benefici corresponent, igual que passa amb qualsevol producte amb el seu marge de benefici. Veritat que no anem a comprar carn i li diem al venedor: “fiquem un poc mes de carn però no me la peses, així quedaré millor amb la sogra que enguany em toca a mi fer el dinar de nadal”.

125

O tal volta siga necessari que els artistes fallers diversifiquen el seu negoci, i no sols dediquen tot el seu temps a fer falles, sinó que també introduïsquen noves línies de negoci complementari convertint-se en el que devien ser a banda d’artistes, i no és altra cosa que un poc d’empresaris. Tindre una única línia de negoci, te’l seu risc a l’hora de mantenir o buscar clients, saben que els buscaràs, i ahí és on apareixen els concursos d’esbossos, on per tal de fer-se amb el client, hi ha artistes que mostren més del qual realment poden fer, i així anem mal. I si deixem de fer açò i els deixem treballar? Si al final de l’any no ens agrada l’acabat o simplement volem canviar, tan sols haurem de buscar un altre (sempre que aconseguim que la professió no es perda molts més professionals). M’agradaria donar dades de l’evolució de la professió, de quants artistes han tancat els últims anys i quants han obert un nou taller, però senc dir-vos que avui en dia no tinc cap data, però potser siga un bon article d’investigació per al futur.

La ferrAmenta perfecta

A P

lejandro GarcĂa

eriodista

127

olt es parla i es comenta sobre els mitjans de comunicació i les xarxes socials. S’eternitza una lluita, i el que s’ha de trobar, com quasi tot en la vida, un punt de trobada

i equilibri. Les xarxes socials són una ferramenta indispensable per a la nostra festa i una finestra clara de difusió. Però sempre s’ha de diferenciar el paper d’aquestes i el paper dels mitjans de comunicació. Les xarxes socials són una ferramenta, potser una ferramenta perfecta que complementa la tasca dels mitjans de masses, però no són un mitjà, com dic, són una ferramenta més. El mitjà de comunicació que prescindisca de les xarxes socials comet un error monumental molt allunyat dels temps que vivim. Actualment, aspectes tan bàsics com la immediatesa ha guanyat terreny en aquest suport i és difícil lluitar contra això, per la qual cosa el més intel·ligent és adaptar el mitjà a aquests nous suports. Però el que també hem de tindre clar és que les xarxes socials, com a tals, no són un mitjà de comunicació. Principalment perquè l’accés a aquestes està obert a tot el món, i, de vegades, moltes vegades, es produeix un intrusisme en la professió periodística que dista molt de la comesa inicial. No per donar informació en xarxes estàs donant una informació veraç i objectiva, moltes vegades ocorre tot el contrari, la qual cosa produeix un efecte molt negatiu en pro d’una informació precisa, objectiva i veraç. Tot el món té accés ràpid a les xarxes socials, i això produeix efectes negatius i un volum de notícies falses, que moltes vegades no són ni notícies, desapareixent els criteris objectius per criteris molt subjectius, confonent l’opinió amb la informació. Està clar, i perquè se m’entenga a la perfecció, que en aquest sac extrac professionals que han optat per aquesta ferramenta i que sí que ofereixen informació fallera de qualitat. Professionals que van optar per les xarxes socials i que actualment han aconseguit un posicionament clar en la informació festiva i que actuen de complement perfecte a la tasca mediàtica. Professionals que hi van veure una oportunitat i que han sabut aprofitar-la fent-se un buit important. Canviem de tema i centrem-nos ara en el paper de les comissions falleres i les seues xarxes socials. En línies generals, hem de millorar i molt, aqueixa és la realitat. No hi ha comissió fallera que no dispose d’un perfil en Facebook, Twitter o Instagram… Però, quin ús se n’està fent? El fet de crear un compte és el més fàcil del món, estaran d’acord amb mi, allò que s’ha complicat és mantindre’l actualitzat i utilitzar-lo com es deu per a complir la funció que té, i ací és on pequem i no poc. Les xarxes socials han d’actuar com una ferramenta comunicativa, i és per això que mai

s’ha d’oblidar la seua funció. Xarxa social que no estiga actualitzada i que no genere una informació constant, perd la seua funció. De res serveix veure perfils on la seua última publicació data de mesos o exclusivament s’utilitze per a pujar fotografies. El potencial dels xarxes socials és molt major i s’ha d’invertir en aquestes. La figura de comunity mànager hauria de consolidar-se en l’estructura de les nostres entitats, perquè, sens dubte, generarà beneficis i també beneficis econòmics, que mai venen malament, en les arques de les nostres associacions pel que fa a publicitat.

129

Les xarxes socials són les finestres de les nostres comissions, és el que nodreix de visibilitat tant per al faller com per al que no, és per això que s’ha de realitzar un treball constant, actualitzat i utilitzarles com una oportunitat.

FENT LA VISTA ENRERE

P F

atricia Sáez

allera Major Infantil de Torrent 1999 i Fallera Major

de Torrent 2007. Fallera, Llicenciada en Pedagogia i Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Torrent

131

int-i-un són exactament els anys que han passat des que vaig tenir l’honor de poder representar les falles infantils de la meua ciutat, Torrent.

A pesar de ser una xiqueta, l’any 1999 tenia prou edat per adonarme i ser conscient de com funcionava la festa de les falles, i avui, fent la vista enrere, vull reflexionar sobre la seua evolució. Les falles canvien al mateix temps que ho fa la societat i s’adapten a les noves necessitats. Si fem una mirada al passat podem comprovar que ha canviat tot, en major o en menor mesura, però hi ha alguns aspectes de les falles de Torrent que poc tenen a veure amb les falles de fa dues dècades. Com a fallera d’un poble ben gran que viu esta festa amb la importància que es mereix, parlaré del que he viscut i del que conec personalment, com una fallera més que tingué la sort de viure les falles des d’una posició privilegiada, per la qual cosa em sentiré sempre molt afortunada i agraïda. Si parlem de la indumentària valenciana a finals de la dècada dels anys noranta no s’assembla tant a la indumentària actual. Alguns hòmens, a final del segle XX, encara vestien amb el ja en desús vestit negre i el faixí amb el color corresponent amb el seu càrrec. Tots els membres de la Junta Local Fallera de Torrent, en les falles de 1999, anaven amb el vestit de faller negre, sense excepció. En canvi, en el següent exercici foren més innovadors. En les dones, les faldes eren més llargues, els cossets de mànega llarga encara anaven damunt del de mànega curta (el de farol), cosa que resultava molt incòmoda. Personalment, amb el vestit de fallera major infantil de Torrent ja no duia eixa mànega de farol per davall del cosset de mànega llarga, quedava molt millor estèticament i podíem moure’ns amb més facilitat. Dels vestits de valenciana del segle XVIII, com a representant de la Junta Local Fallera, ni en parlàvem. Era totalment impensable que les falleres majors de Torrent i les corts d’honor poguérem dur un vestit del segle XVIII, de fet els cossets de mànega llarga agarraven la manteleta amb cinta i l’única punta era al final de la mànega. A Torrent no hi havia tanta gent com ara que estiguera interessada en l’estudi de la indumentària tradicional i en el que era més o menys correcte a l’hora de vestir-nos. La indumentària de la festa continua sent objecte d’estudi entre els apassionats d’esta qüestió en concret, i cada vegada més anem adaptant-nos-hi i va evolucionant la interpretació d’un element històric com és la indumentària valenciana. Afortunadament, la figura de la dona no ha evolucionat només en la seua indumentària sinó que ha

guanyat protagonisme i importància en l’organització i la gestió dins dels casals i de la Junta Local Fallera. Per això, m’agradaria parlar de la igualtat entre homes i dones en el món de les falles al voltant d’estos més de vint anys. El procés d’aconseguir una igualtat real en les falles és encara lent però gradual, com es veu amb la presència de les dones en les juntes directives de les falles o la gestió dels casals. En la JLF de Torrent de 1999 no hi havia cap dona, estava composta únicament per homes, en canvi, l’any següent canvià la junta local i, de les noves incorporacions, també n’hi hagué alguna de femenina. La figura de les falleres majors de Torrent ha avançat en este sentit, i destaca que tinguen un paper cada vegada més actiu. A més a més s’ha fomentat que puguen prendre la paraula amb més freqüència i cada vegada queda més lluny la idea de les falleres majors com a dona aparador. Quant a les proves de selecció de les falleres majors de Torrent, han evolucionat de manera considerable. Abans, les proves eren una entrevista personal, una altra en grup amb la resta de les candidates, i un altre dia totes vestides de valencianes. Ara, les proves duren de dos a tres setmanes amb tot tipus d’activitats que permeten valorar moltes més característiques, de fet s’han reforçat aspectes culturals, de coneixement de les falles, el nivell d’estudis... i no només aspectes d’imatge i personalitat. Des de fa uns anys fins ara ha sigut de les primeres vegades que s’ha plantejat la reflexió en la festa de les falles des de la igualtat entre dones i homes i des de la perspectiva de gènere, i, com a dona feminista i fallera, em resulta molt positiu que en el món faller s’hagen obert espais de reflexió en una qüestió tan important per a la nostra societat i per a la nostra festa com és esta. Encara que l’evolució siga positiva, hem de continuar pel mateix camí perquè queda faena per fer. I si hi ha un tema que ha suposat un canvi abismal en com veiem la festa, es sens dubte l’aplicació de les noves tecnologies i l’impacte de les xarxes socials. Com ens comunicàvem fa vint anys i com ho fem

ara. Nosaltres, els fallers torrentins, érem uns afortunats perquè a les falles de final del segle passat teníem la televisió local de Torrent Cable, que ens mantenia totalment informats de les notícies que hi havia al nostre municipi, i, d’una manera molt àmplia, de tot el que tenia a veure amb les falles de Torrent. Al mateix temps hi havia els diaris com el Levante i Las Provincias entre altres i el BIM (Butlletí Informatiu Municipal).

133

En l’actualitat estem molt informats de tot el que passa en el món de les falles de Torrent gràcies a les xarxes socials, els diaris i els canals de televisió i digitals. Si ho pensem detingudament, podem traspassar fronteres amb una festa que és patrimoni immaterial de la humanitat arribant a tots els racons del món, i donar a conèixer una de les més importants senyes d’identitat que tenim els valencians i que són les falles. No hi ha res que no haja canviat en la nostra manera de treballar per la festa; en canvi, els sentiments, les nostres tradicions, els nostres somnis continuen inamovibles. Sempre ha sigut i serà una festa oberta, alegre i crítica. L’olor de la pólvora, el soroll, les nostres bandes de música, l’enginy i gràcia dels monuments, l’art efímer... Les falles han nascut sempre d’un poble, i continuen fentho, que reivindica cada any la seua pròpia existència de la manera més meravellosament artística. M’agradaria donar les gràcies a l’AC Falla Plaça Rodrigo del Port de Sagunt per haver volgut comptar amb la meua col·laboració per a l’elaboració del seu llibret per a les falles 2020.

SOSTENIBILITAT

N F

uria Llopis

allera Major Infantil de València 2006 i llicenciada en

Ciències de la Informació

135

em viscut un any de titulars, segurament no tots tan bons com ens agradaria. En ple segle XXI, on les coses haurien d’avançar, coneixem cada vegada més notícies

completament devastadores. El planeta s’apaga poc a poc, es desgasta, es mor. La crisi climàtica no és una cosa nova, però cada vegada es fa més present en el nostre entorn. Un problema que és de tots i al qual no podem donar l’esquena. El canvi climàtic és una realitat i, ara més que mai, necessitem conscienciar-nos per a afrontar un dels reptes més importants dels últims temps. Fem gala de pronunciar el nostre patrimoni als quatre vents. La nostra festa, les Falles, són des de ja fa un temps reconegudes a nivell mundial, som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Això implica sens dubte compromís. Compromís per part dels fallers per aconseguir que la nostra festa continue sent una festa compromesa en tots els aspectes, entre ells, com no, compromesa amb el medi ambient. Els fallers i falleres hem de conscienciar-nos de la necessitat de la lluita per una festa sostenible. En els últims anys, els fallers i les falleres hem plantejat milers de vegades la necessitat de canvis en la nostra festa, encara que, bé és cert, les falles sempre estan en constant evolució adaptantse als temps que corren. Qui no ha tingut xarrades interminables al voltant de totes les coses que canviaria per millorar les falles? Quantes vegades hem plantejat dur a terme un Congrés Faller? Per exemple. Tots els que estimem aquesta festa, volem millorarla i per això treballem i lluitem dia rere dia per a avançar i perfeccionar la nostra tradició i cultura convertida des de 2017 en Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Hi ha coses que una festa, exemple mundial, no pot deixar de costat, com és la sostenibilitat i molt menys en la situació actual en la qual ens trobem. És clar, els fallers no aconseguirem canviar el món, no evitarem incendis imparables, ni contaminacions, ni la calor irritable ni el fred extrem. No, no salvarem el món, però contribuirem a millorar-lo i , sobretot, aconseguirem fer encara més gran la nostra festa: les Falles.

Parlem dâ&#x20AC;&#x2122;evoluciO?

A F

na Royo

allera Major Infantil de Torrent 1988, Fallera Major de

Torrent 1997 i fallera

137

anvis?, evolució?...al món de les falles? Preguntes que em plantegen o millor dit, opinió que tinc al respecte.

Doncs clar, per descomptat que tenim d’açò a les falles, si no fóra així crec que tindríem un grandíssim problema, perquè llavors estaríem reconeixent que les falles estan obsoletes i sense cap futur a la vista. Una altra cosa és valorar si anem en la direcció correcta, i com en totes les coses, en unes anem molt bé, en altres bé i en altres realment molt mal. Per sort crec que en la majoria d’assumptes anem bé, encara que queda molta tasca per fer, però el camí és el correcte. El problema arriba quan en les que anem molt mal, aquestes guanyen terreny a les altres. I explicaré el per què de la meua opinió en diferents aspectes que envolten el món faller. Les falles estan experimentant canvis constantment, principalment en allò que és el nostre símbol per excel·lència, l’essència real del perquè de les falles, com són els monuments, millor dit, les falles que plantem, comencem per posar-li a cada cosa el seu nom. Ara com ara, podem veure falles al carrer de tota classe; clàssiques, modernes, experimentals, innovadores i en aquest punt és on clarament podem trobar una evolució clara, encara que sempre hi ha retractors que no veuen algunes d’aquestes modalitats com a falla. I dic jo? La falla no és art? L’estil de l’art que s’aplique a una falla, la fa més o menys falla? En la meua humil opinió clarament no, la falla sempre serà falla amb independència de l’estil que represente i això és el que ens dóna la vistositat, l’enginy i gràcia, l’espectacularitat i ens permet ser una festa diferenciadora, enfront d’altres festes que no evolucionen i sempre queden encorsetades sense cap intenció d’evolució. I mentre en aquesta part de deixar que tota classe d’art veja el carrer el 15 de març hem evolucionat i molt, tenim també la part negativa d’aquest assumpte. Per què la majoria de comissions no destinen la majoria dels seus esforços personals i econòmics a la falla? Això sí que és realment el preocupant. Estem oblidant-se realment de l’element principal pel qual la nostra festa es diu falles? En aquesta qüestió és realment on anem en una direcció incorrecta. Per desgràcia moltes comissions li donem més importància a engrandir altres activitats, fora de la tradició de la nostra festa, abans de tindre una bona falla plantada al seu carrer. A mi personalment em preocupa sentir dir a un faller, que perquè gastar-se diners en una cosa que es cremarà, que millor el gastem en fer festa al casalet. No vull pensar que açò és una batalla perduda, però per desgràcia cada vegada són més els fallers que pensen així i això és el que deuríem de reflexionar i profunditzar, en veure què és el que hem fet mal o estem fent mal… Ja tenim deures per fer, ja que aquest punt és en un dels que anem en una direcció realment dolenta.

Hui en dia les poblacions ja no es limiten a fer falla internament, les relacions en altres poblacions s’ha ampliat molt en aquests últims anys. Hi ha una relació estreta entre les juntes locals i això ha fet que la nostra festa amplie les seues fronteres, açò et dóna la possibilitat d’aprendre d’altres localitats, de copiar idees i perquè no dir-lo de vegades també serveix com a consol de veure que hi ha coses, que no t’agraden, que no només passen a la teua població. La creació del G6 va ser un avanç dins de l’evolució que parlem, encara que queda molt per definir i per fer moltes coses conjuntes que ajuden a engrandir la nostra festa. Hui és més un grup unit per temes protocol·laris que realment de treball, es limita molt a visites de cortesia i relació entre les falleres majors de cada localitat i pense que se li devia traure més partit a aquestes relacions i fomentar una aposta de treball i d’activitats conjuntes que realcen les nostres tradicions i cultura fallera i ser un grup més ambaixador de la marca “falles” en el seu conjunt. Podem parlar també d’evolució al que respecta de les representants de la festa, les falleres majors. Per sort aquesta figura també ha evolucionat molt, en el que respecta a les falleres majors com a representant de les poblacions o València, darrere quedà elegir només una cara bonica. Hui en dia els processos d’elecció, pel general, són més intensos, amb més proves que engloben moltíssimes activitats on puguem conéixer més el perfil de les candidates i això et dóna la possibilitat d’elegir una dona amb un conjunt de virtuts molt més àmplia. Hui la fallera major te més protagonisme, més responsabilitats, no només com a figura representativa. Els mitjans de comunicació, les xarxes socials ens donen la possibilitat de conéixer-les més de prop i això fa que valorem molt més les seues qualitats per ostentar el càrrec. Tindre representants en una soltesa lingüística, que siguen capaços de parlar de qualsevol tema relacionat en les falles i de l’actualitat del món en general, ha fet que deixem un poc de costat que la seua imatge física siga el més important. I per descomptat amb açò no vull dir que les falleres majors que hem tingut abans, no tingueren aquestes qualitats, però és cert que no les valoràvem, ni li donàvem la importància que hui en dia li donem a la seua preparació personal, ja que els temps eren altres, no estaven tan exposades i la cercària no era tan possible com ara. Per tot açò opine que en aquesta figura hem evolucionat molt i per a bé. Una altra cosa és si parlem de les representants de les diferents comissions, en aquest cas es pot dir que hem evolucionat però en la meua opinió no d’una forma positiva, no entraré en aquest debat doncs es podria fer molt intens, crec que és un debat més de tertúlia que de text. Només diré, és que sols hem de fitxar-se a la falta de falleres majors a les comissions. Per què? Com és possible que moltes comissions no tinguen falleres majors? Analitzem-lo… Encara que crec, que la majoria sabem la resposta, una altra cosa és que siguem valents per

139

tal d’admetre-ho i a mès a més tinguem el valor per tal de frenar el problema i per favor, no caiguem en l’error de tirar-li la culpa a la crisi. Un altre punt per a reflexionar… I sense entrar en debats de feminisme, no és el meu estil, he de reconéixer que les falles en general han evolucionat en aquest aspecte. Durant molts anys els hòmens assumien la part de gestió i les dones la de representació. Però açò ja va quedant en l’oblit i cada vegada són més les dones al cap de comissions, en executives i inclús en càrrecs molt més alts que aquests. Òbviament en aquest terreny les falles estan evolucionant igual que la societat en general. Però mai deguem caure, com deia abans, en temes de defensa del feminisme. Les persones deguem assumir responsabilitats i càrrecs per la nostra vàlua personal amb independència del nostre sexe, les capacitats de l’ésser humà van més enllà de les idees i la defensa de qualsevol postura. En el que a la meua persona respecta, he experimentat la festa de les falles des de diferents llocs. Des de menuda visc les falles amb moltíssima intensitat dins la meua comissió la Falla Avinguda de Torrent. He tingut el privilegi de ser representant infantil i major d’aquesta falla i també vaig tindre el grandíssim honor de representar a la meua ciutat, Torrent, com a Fallera Major Infantil en 1988 i com a Fallera Major en 1997. La meua trajectòria fallera compta amb quaranta-tres anys i en tots aquests anys m’he preocupat d’aprendre de les persones que m’envoltaven a la falla i com es treballa per ella. He pogut veure l’evolució de la falla, parle de les persones, en la meua pròpia persona. He vist clarament que la falla és un món obert a tot aquell que vulga treballar per ella amb independència del sexe i és una cosa del que realment em sent orgullosa com a dona però sobretot com a fallera. Si analitze la meua trajectòria, per descomptat he d’apostar perquè la falla ha evolucionat molt en aquest terreny. Des dels divuit anys que forme part de l’executiva de la meua falla, treballant cada vegada des d’un càrrec i la meua paraula sempre ha tingut el mateix pes que la de qualsevol home. Vaig ser la primera dona a ser Secretaria General de la JLF de Torrent, la primera dona a ser presidenta de la meua falla i la primera dona a estar al davant de la JLF de Torrent. Si d’una cosa em sent orgullosa, és de la relació que he tingut i el respecte que sempre m’han mostrat tots els hòmens amb els que he treballat per les falles i això crec que és un símbol molt gran d’evolució en una festa que antigament era governada només per hòmens. I si parlem d’evolució general, del treball del dia a dia en la falla, per desgràcia en aquesta part no sóc tan optimista. Si mire al meu entorn, em preocupa veure comissions que no mostren gens d’interés per treballar el que realment és la falla: el monument, el teatre, el llibret, les presentacions, les cavalcades, la pólvora, la indumentària i per descomptat moltes més coses; tenim la sort

141

de tindre una festa que és molt rica en activitats culturals i de tradicions. Però pel contrari hi ha falles que es destinen només a fer festa i no em referisc a la nostra festa fallera, sinó que només destinen els seus recursos a revetles, actes culinaris, etc. I aclarisc, que no dic que no hagen d’estar aquestes activitats a la falla, per descomptat que si, però mai haurien de ser prioritaris front a la resta d’activitats realment falleres. I el problema és que a poc a poc i per desgràcia tot açò va guanyant-li terreny a la verdadera essència fallera. Serà per comoditat? La veritat és que no li trobe una altra explicació, però bé és cert que per a fer només això hi ha altres festes o penyes gastronòmiques on aquests “fallers” estarien millor ubicats. I per açò considere que en aquest cas l’evolució no és positiva i que anem per un mal camí i que crec que és el moment de posar-se a treballar de veres per tal de començar a parar aquesta tendència festiva tan negativa per a les falles. Els adults deguem ser responsables i fer d’aquesta evolució, una evolució positiva per a les falles, no deguem oblidar-se que en nosaltres està la responsabilitat de transmetre tots els valors reals de la festa fallera a tots els menuts que estan a les nostres comissions, doncs aquesta manera és l’única d’assegurar la continuïtat de la nostra cultura, de les nostres tradicions, en definitiva, de la nostra festa fallera. La millor festa del món per excel·lència!

FALLES

EXECUTIVA Vicepresident Primer

Oscar Casado i Lanero

Vicepresident Segon

José María Madrid i Giménez

Vicepresidenta Tercera

Mar Bruno i Rubio

Vicepresidenta Quarta

Inés Tejada i Lara

Vicepresident Quint

José Vicente Herranz i Comeche

Secretaria

Alejandro Collado i Soria Natalia González i Murciano Salvador Sebastián i Latorre

Tresoreria

Paula Dolz i Boria

Loteria

Isabel Sebastián i Latorre

Del. Cultura

Laura Martínez i Puente Laura Madrid i Casado María Miñana i Ruiz María José Macian i Torrecillas

Del. Esports

Álvaro García i Rus Diego Cuadrado i Domínguez

Del. Infantils

María Carmen Alcaide i Bronchal Isabel Raygal i Bru Ana Martínez i Fernández Paola Gómez i Pérez

Del. Presentació

Melania Plazas i Jordán Anaïs García i Benavent

Del. Igualtat/Obres Socials

Leticia del Rio i García

Del. Monument

Andrés Alcaraz i Asensio

Del. Transports

Diego Cuadrado i Gil

145

Del. Incidències

Tomas Serrano i Fenollosa

Del. Socis

Beatriz Cuadrado i Domínguez Sandra Arocas i Pascual

Del. Publicitat

Laura Piqueras i Moreno Roberto Guiñon i Cebrián Cristina Plumed i Pérez

Del. Medi Ambient

Eva Peñalba i Punter Eva Espinosa i Álvarez

Del. Festejos

Soledad Pérez i García María Ángeles González i García

Del. Ornamentació

Alfredo Tejada i Pino

Del. Llibret

Antoni Isach i Cuenca

Del. Pirotècnia

Israel Pérez i Moreno

Del. Cavalcades

Aurora Lara i Fernández Elena Sobrino i Belinchon Arantxa Ramos i Olmos

Del. Carrossa

Manolo Marco i Díaz

Del. Playbacks

Aurora García i Méndez

Del. Escenografia

Antonio Gómez i Pérez

Del. Casal

Gabriel Collado i Soria Lourdes Roig i Pérez Inés Monís i Viega Manel Sánchez i Rosillo

Del. Comunicació

Dolores García i Salvador

Del. Relacions Institucionals

Patricia Burgos i Sayas

COMISSIO Abab i Susierra, Raquel Abad i Piñeiro, Oscar Adam i Sayas, Borja Adam i Yuste, José Francisco Agües i Rosado, Rubén Alcañiz i Díaz, Alan Alcázar i Narváez, Ángela Alonso i Navazo, Juan Luis Antonino i Cuenca, Alberto Aparicio i Del Saz, Selene Aparicio i Guirado, Anaïs Argilés i Lorente, Juan Carlos Argilés i Ruíz, Sonia Armero i Badia, Mario Arocas i Pérez, Francisco Fermín Ávila i Ariño, María Aznar i Alonso, Paola Ballester i Rams, Christian Barquero i Barquero, Susana Barreda i Escriba, Andrea Barroso i Blasco, Gabriel Bautista i Garrido, Ernesto Benlloch, María Elena Biosca i Mérida, Mª Luisa Blasco i Galindo, Laura Bujeda i Besé, Marta Burgos i Oliver, Rafael Caballero i Pérez, Mar Cámara i Zapater, Ana Canet i Pellus, Mª Luisa Cárcamo i Quiñones, María Isabel Carrió i Sanz, Victoria Casado i Monis, Alba Chinchilla i Bonaque, Cristina Cortes i Sánchez, Marta Díaz i Llueca, Jose Manuel Domingo i Navarro, Juan Carlos Domínguez i Martínez, María Ángeles Escriba i San Rafael, Carolina Fernández i Sánchez, Esther Fernández i Serrano, Elisabeth Ferrer i Cabo, Noelia Fortea i Ruíz, Emilio García i Belmonte, Joaquín García i Belmonte, Carmen García i Canas, Lourdes García i Lafont, Raúl

García i Roig, Gael García i Rus, Ángel Garrido i Barquero, Celia Garrido i Barquero, Ángela Garrido i Barquero, Lucia Gaspar i Trujillo, Inés Gaspar i Trujillo, Alicia Gil i Gil, Pau Gilabert i García, Alba Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Llamas, Francisco Giménez i Madrid, Román Giménez i Rodríguez, Miguel Giménez i Rodríguez, Francisco Giménez i Villarroya, Francisco Giménez i Villarroya, Adrián Gómez i Barragán, Antonio Gómez i Herrero, Jennifer González i García, Mª José González i Jordán, Timoteo González i Jordán, Begoña Granero i Rojo, Cristina Granero i Rojo, Pablo Hellin i Carrizosa, Raquel Hernández i Montañana, Patricia Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, Mercedes Herrero i Crespo, Mª Rosa Huguet i Díaz, Susana Iglesias i Fernández, Alex Jordán i Gazquez, Antonia Lacasa i Estruch, Francisco Lacasa i González, Carla Lázaro i Peña, Eva Llueca i Juesas, María del Mar López i Blasco, Lucia López i Cámara, Francisco López i Chinchilla, Verónica López i Ruiz, Carla López i Rus, Javier López i Santana, David López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Constantino Manzaneda i Diago, Virgilio

147

Manzano i Sánchez, Sergio Marco i Torrente, Belén Marín i Amores, Rosario Marques i Fernández, Natalia Martín i Lozano, Sergio Martín i Micó, Raquel Martínez i Martínez, María Jesús Marzo i Burgos, Victoria Merlos i Boria, Juan Pablo Miñana i Ruiz, Pedro Manuel Miret i Flors, Vicente Molcut i Purdescu, Marina Irina Monge i Martínez, Eva Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente Montañana i Aguilar, Amparo Montañana i Escriba, Ainhoa Moreno i Ojeda, Jorge Mulet i Llamas, Tania María Narváez i Martí, Mª José Navarrete i López, Elena Navarro i Esteban, María Ortega i Esteban, Paula Parra i Cabrera, Bartolomé Pascual i Giménez, Francisca Pellus i Colas, María Ángeles Peñalba i Medina, Marta Pérez i Berná, Miguel Ángel Pérez i Herrero, Marta Pérez i Parras, Ana Pérez i Remiro, David Jairo Pérez i Requena, Rebeca Perís i Martínez, Sergio Pinazo i González, Ainhoa Pinazo i González, Adrián Pinazo i Rodríguez, Jose Antonio Piñeiro i López, Mireya Polo i Alonso, Ángel Polo i Marín, Esteban Polo i Marín, Aroa Pozo i Anreus, Jairo Puentes i Garrido, Ester Ramiro i Martínez, Jose Ramos i Olmos, Marta Ripoll i Sánchez, Víctor Manuel Rodríguez i Sánchez, Anais Roig i Pérez, Minerva

Rojas i Calatrava, Rubén Rojo i Cantero, Mª Jose Romero i González, Rosa Romero i González, Jose Miguel Rosado i Gash, Virginia Rubio i Soriano, Carla Ruiz i Cervantes, Sonia Ruiz i Cervantes, Silvia Ruiz i Escriba, Sheila Ruiz i Escriba, Melanie Rus i López, Ana Belén Salinas i Furio, Adrián San Antonio i Abad, Lidia San Antonio i Abad, Adrián San Antonio i Algora, Julián Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i López, Cristina Sánchez i Ocaña, Alberto Sánchez i Ocaña, Francisco Javier Sánchez i Valle, Christian Andrés Sánchez i Villar, Alberto Sanz i Ruíz, Marta Sarasa i Huici, Leire Sayas i Martínez, Balbina Sayas i Martínez, María José Sayas i Martínez, María Vicenta Serra i Torres, Rosa Serra i Torres, Fernando Serrano i Cárcamo, Tomás Sesé i Calvo, Ana Sesé i Morales, Olga Sesé i Ruiz, Cristóbal Spencer i Sayas, Adrián Tomás i Calero, Alicia Torrent i Cocera, Iris Torrente i López, Minerva Tortajada i Borras, Jorge Tur i Jurado, Noelia Urbano i Rivera, Miguel Ángel Urbano i Ruiz, Miguel Ángel Valero i Escriba, Carlos Vicente i Punter, Ernesto Villagrasa i Tortajada, Pablo Villar i Armero, María del Mar Villarroya i Martínez, María Isabel Vitoria i Cuadau, Beatriz

Sempre al nostre record LUCÍA LÓPEZ I BLASCO Fins sempre Fallera

NIT Dâ&#x20AC;&#x2122;ALBAES

149

ORNAMENTACIO

SETMANA FALLERA

151

OFRENA

CREMA

153

PROCLAMACIO

PRESENTACIO

155

GAIATA 5

Arantxa Miralles i Benages Presidenta

Victoria Gonzรกlez I Marco Madrina Infantil

Paula Hernรกndez I Capdevila Madrina

A LA FALLERA MAJOR Tamara Rosell i Canet

Ja conclou esta vesprada d’estiu,

Quimera que una nina contava,

el sol, ja anuncia que es va al llit,

des de feia molt de temps,

i amb els últims rajos, deixa el caliu,

puix dins del seu cor la portava,

per donar la benvinguda a la nit.

mentre que anava creixent, i que al seu cap la madurava,

Més hui eixa nit fosca s’il·lumina,

esperant a este moment.

perquè un estel li dona claror, ja que vol veure a la seua nina,

Moment per destapar ta essència,

complir una de les grans il·lusions,

deixant brollar el teu perfum,

al ser proclamada com regina,

demostrant amb ta presència,

al ser proclamada com la major.

l’amor que tens pel nostre escut.

Eixe estel serà la teua guia,

Eixe escut gravat a foc,

observant-te des del més alt del cel,

com a bona valenciana,

perquè hui arriba per fi el dia,

fa que el teu rostre gojós,

que compleixes el teu gran anhel.

brille amb la llum i la flama, puix tothom està orgullós

Més el temps saps que mai es para,

de la nostra sobirana.

i han passats dies, hores i minuts, Com de la subtil flor de l’azahar,

el que des de sempre havies volgut,

que brolla a l´hort dels tarongers,

ficar-te eixa banda Tamara,

has brollat per comandar,

de la falla on has crescut.

a este gran grup de fallers.

Doncs com al rellotge d’arena

Vola com volen els ocells,

sempre hi ha una tensa espera,

fins on et deixe la imaginació,

però ha valgut la pena,

per dibuixar amb un pinzell

per complir la teua quimera.

el que t’ixca de dins del cor perquè eres Tamara Rosell de Rodrigo, la Fallera Major.

Gaby Collado

fins que a la fi el rellotge marcara,

157

159

FALLA GRAN LEMA / EL GRAN SHOW ARTISTA / ERIK MARTÍNEZ MONCHO REMATADA I COS CENTRAL Senyores i senyors, xiquetes i xiquets el circ ja ha aplegat a la ciutat, amb un fum de numerets i històries molt especials. Per fi ha arribat el moment de les actuacions més esperades, i amb aquest pallasso vorem rialles i també galtades. Amb l’objectiu de la diana o amb les cartes de la sort, traurem en aquesta falla allò que ens provoca estupor. I no oblidem el barret de copa alta ni tot allò que dins amaga, que si algú del poble “la caga” haurà d’eixir a la falla. CONTRAREMATADES Les tres vedettes volen guanyar molts diners Com al musical de Priscilla dalt de la falla hi ha tres vedettes, que ballen de forma tranquil·la perquè han assegurat els diners. S’han ficat la corona a mida després dels càrrecs atorgats, encara que Esquerra Unida no haja obtinguts bons resultats.

Veiem al mig ben alçada a Sampedro que vol cantar, però Rovira no té prou clara la lletra de “I will survive”. A Roser la trobaran darrere pujant a l’AVE cap al congrés, allí si que farà bones peles guanyant més que a l’Ajuntament. El Presentador de la funció Igual que un famós humorista amb qui compartia el seu cognom, Dario, el cap socialista serà qui presente la funció. Ell sols mou la seua boca i entren les titelles a escena, Macario serà Sotoca i Monchito serà Carrera. L’Elefant rescatat del Bioparc Amb aquest elefant que veiem hem volgut poder representar, al que “l´artista” Alex Oliver ens va deixar sense plantar. No va arribar a la nostra plaça se’l va deixar al Bioparc, i té collons el carabassa, d’una denúncia presentar. Este Mico pujà al cel i ha baixat a la terra Ha unflat tant els globus el mico que li han començat a explotar, això li ha passat a Kiko als comicis electorals. Li agradava vore tot des de dalt tenia molt bona perspectiva, i els egos li van tindre que baixar tant el PSOE com Iniciativa.

161

El Fakir de Federació Este home pareix que no es crema i per la boca està tirant foc, no sabem quin es el problema a les eleccions de FEDERACIÓ. I és que per segon any consecutiu s’havien quedat desertes, per això el fakir, Jaime Gil va tindre les portes obertes. El trapezista esportista Vola al cel el gran trapezista que té un cognom que és prou graciós, Raro, que no pareix esportista, l’ han fet d’esports, el regidor. Si es fica el seu punt de partida el que han fet els predecessors, mai tindrem acabat en la vida, el tan necessitat pavelló. ESCENA 1 En la corda fluixa Ja feia temps que aquesta dona bella i de complexió forta, se la jugava sense lona podent acabar mig morta. I aquesta situació de perill ara la plorem tots, i allò que només era un risc ara és ja una defunció. Maleit siga el temporal i també tal abandonament, que s’han carregat el “Pantalà” davant la passivitat de molta gent. És moment ara de fer pinya Costes, Ajuntament i veïnat, i arreglar part de la nostra vida del nostre poble i el seu passat.

ESCENA 2 El forçut dels musicals Veiem els músculs del gran forçut que s’ha llevat la samarreta, com moltíssims joves que han vingut al nostre poble enguany de festa. Tenim música Indie i Rock a un bon grapat de concerts, Music Port Fest i Festardor al costat de la nau de tallers. Però molt en conte no tingueren tota la gent que arribava, i un espai ridícul reservaren per a la zona d’acampada. Feren curts de dutxes i banys a l’alternatiu campament, convertint en un pipi-can totes les places i carrers. ESCENA 3 La Bruixa Gloria, farà història Tenim a la bruixa Gloria que el seu futur va a endevinar, diu que ella farà història al govern de la nostra ciutat. I és que com tot en aquesta vida més val caure en gràcia que ser graciós, ascendí com l’espuma a la llista a les passades eleccions. Li van a pujar la llum a aquesta jove xica, pel trifàsic que ha tingut per entrar en la política. Pareix que estiga en la Parra però algú molt be l’assessora, i al càrrec amb força s’agarra pel suport de la progenitora.

163

ESCENA 4 Els pallassos de la tele Hi havia una vegada un circ... cantaven els pallassos de la tele, també la canten els partits que a dia de hui ens governen. La frase de: “Com estan vostès?” la cantaven abans dels comicis, i ara que ja estan al govern, diuen que ens donen per l’orifici. “Hola don Pepito, hola don José”, es cantaven Tarazona i Gil, donant-se-la molt contents, de que guanyaria Compromís. També sonava amb destresa, “la gallina turuleca”, de Miliki ha fet Muniesa enfonsant als de la dreta. ESCENA 5 Ens toca passar pel cércol Aquest feroç lleó indomable pel cércol ens vol fer passar, com el nostre volgut alcalde que els pressupostos vol prorrogar. Més vegades ja ha succeït pareix que una costum s’ha fet, tant se val qui governe ací Compromís, PSOE o el PP. I és que com passa des de fa temps pels diners, a cap acord han arribat, a Sagunt més que un Ajuntament tenim la cabina dels germans Marx. La part contractant de la primera part com Groucho a Harpo ja li va dir, pareix que no els arriba a quadrar a la majoria dels nostres edils.

ESCENA 6 Açò és VOX populi Aquest pallasset poc solidari no vol espentar a la trapezista, serà el de les lletres del diccionari que s’ha presentat a cap de llista. La xica que ho tenia prou clar sota el columpio s’ha assegut, igual que cap partit vol jugar amb este jovenet a Sagunt. S´ha quedat l´últim de la fila i es meneja poc com un mimo, pareix que no juguen amb Vila ni Muniesa, ni Montesinos. No es deixen ni les nines ni els clips ni el baló ni la bicicleta, tots volen quedar-se el poc pastís que li queda enguany a la dreta. ESCENA 7 La dona barbuda Si la funció es celebra en El Port aquesta artista és molt ben rebuda, li diuen Maria de la Segregació o també la dona barbuda. Tanmateix si el circ s’atura a Sagunt s’ha de suspendre el numeret, ja que aquells espectadors tiren fum i no la volen per a res. Però la dona és forta i cabuda i la seua barba deixa créixer, que anem a fer... li va la moguda i no té intenció de desaparéixer! Serà que la realitat de la ciutat és així per tant que cadascú jutge per si mateix, i que pense cada vegada que ve el circ si es munta a la platja o al castell.

165

ESCENA 8 L’ADN de l’home bala I continuem amb altra actuació d’allò més difícil encara, un home que ix del canó i s’estavella contra la façana. Abelleira i el seu partit així va acabar a les eleccions, ben fotut i malferit i sense cap representació. Tal volta l’ADN Morvedre no siga de repetir, de moment que s’acostume a perdre i ja vorem si torna a eixir. Igual sort va tindre el fugitiu que va allunyar-se del tema, Sergio Moreno buscava caliu i també va acabar de pena. ESCENA 9 Transparència Ací no es veu cap ninot ni res però ha fet acte de presència, serà perquè invisible s’ha fet amb la seua transparència. Transparència que l’esquerra va dir que tindrien al governar, la que tenen Teresa, Oltra i Puig col·locant al marit i als germans.

aby Collado /

oni Isach

RECOMPENSES g

Recompenses Sagunt

Masclet de Diamants i Fulles de Platí

Olga

Sonia

Carmen

Sesé i Morales

Ruiz i Cervantes

García i Belmonte

Masclet d’Or amb Fulles de Llorer Virgilio Manzaneda i Diago María del Mar Villar i Armero Noelia Tur i Jurado Minerva Torrente i López Lourdes Roig i Pérez Rebeca Pérez i Requena Marta Bujeda i Besé Jose Vicente Herranz i Comeche Laura Madrid i Casado Laura Piqueras i Moreno Mª Carmen Alcaide i Bronchal

167

Recompenses València

Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

Mireya

Soledad

Gabriel

Piñeiro i López

Pérez i García

Collado i Soria

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Francisco Fermín Arocas i Pérez Francisca Pascual i Giménez Verónica López i Chinchilla Alejandro Collado i Soria Aurora Lara i Fernández Antoni Isach i Cuenca Laura Martínez i Puente Laura Madrid i Casado Virgilio Manzaneda i García

ELS NOSTRES SOCIS Abad i Sáez, Begoña

Ariño i Sanchis, Juan Jose

Abad i Susierra, Raquel

Arizmendi i Martínez, Julen

Adam i Yuste, Jose Francisco

Arocas i Pascual, Sandra

Agudo i Fernández, Rosa

Arocas i Pérez, Fermín

Agües i Piñeiro, Adrián

Arroyo i Ginel, Escolástica

Aguilar i Zarzoso, Mª Vicenta

Arroyo i Sánchez, Antonio

Aguza i García, Daniel

Aspas i Piqueras, Nuel

Akba i Herrero, Emilio

Atud

Akba i Herrero, Blanca

Ávila i Ariño, Sara

Alarcón i Ávila, Luca

Ávila i Holguin, Francisco

Alcaraz i Asensio, Andrés

Badia i Berzosa, Paco

Alcaraz i Rodríguez, Patricia

Barbera i Sánchez, Félix

Alcázar i Sánchez, Eulalia

Barberan i Villar, Mª Amparo

Alcon i Pineda, Carmen

Barreda i Ángel, Jose Vicente

Alepuz i Orts, Rosa

Barroso i Blasco, Gaby

Algora i Vélez, Carmen

Barroso i Romero, Gabriel

Alonso i Fernández, Carlota

Bautista i Guerrero, Ernesto

Alonso i Fernández, Marey

Berenguel i Omecaña, Víctor

Alonso i Ratia, Milagros

Benabdeljelil i Bechari, Ahmed

Alonso i Talavera, Miguel

Benavent i Arnau, Ana Mª

Álvarez i Álvarez, Aurelia

Benedi i Roger, Mª Belén

Álvarez i Álvarez, Josefa

Berna i Jordán, Ángeles

Amor i Biosca, Carlos

Bese i Royo, Mª Carmen

Amores i Pino, Mari Carmen

Biosca i Calandria, Isabel

Anguera i Tortosa, Oriol

Biosca i Mérida, Carmen

Anquela i Gomis, Violeta

Biosca i Mérida, Mª Luisa

Anreus i Mata, Pilar

Blasco i Blasco, Consuelo

Antonino i Cuenca, Alberto

Blasco i Blasco, Maribel

Antonino i Cuenca, Amparo

Blasco i González, Asunción

Aparicio i Del Sanz, Sergio

Blasco i Ribelles, Jorge

Aparicio i Guirado, Anais

Bujeda i Aranguren, Juan

Aparicio i García, Lorena

Bujeda i Bese, Marta

Aracama i Azcoitia, Iker

Burgos i Barrera, Rafael

Aranzábal i Ríos, Jorge

Burgos i Oliver, Rafael

Argilés i Lorente, Juan Carlos

Caballero i Heras, Jose

169

Caballero i Pérez, Álvaro

Díaz i Rodríguez, Virtudes

Caballero i Rams, Jorge

Díaz i Sabio, Esteban

Cabrera i Trincado, Amor

Divina Aurora

Calabuig i Pellicer, Pilar

Dolz i Boria, Paula

Calatrava i López, Carmen

Dolz i Carrió, Isabel

Calderón i Asensio, Nuria

Dolz i Sánchez, Vicente

Calero, Enriqueta

Domingo i Mestre, Mª Jose

Calero i Martínez, Valentín

Enmicucx, Ana

Calvo i Roger, Julia

Escribá i Giménez, Vicente

Camacho i Aranda, Mari Carmen

Escribá i Maestre, Eduardo

Cámara i Helguera, Mari Carmen

Escribá i Ruiz, María Jose

Cámara i Zapater, Ana

Escribá i Sánchez, Mª Dolores

Canas i Taboada, Elvira

Escriche i Pernias, Jose Domingo

Canelles i Díaz, David

Espinosa i Álvarez, Eva

Canet i Pellus, Puri

Espinosa i Álvarez, Mª Jose

Caparros i Belmonte, Paquita

Estada i Ariño, María

Cárcamo i De Castro, Roberto

Esteban i Pinazo, Nuria

Cárcamo i Peiro, Ángel

Esteban i Yuste, Ana

Cárcamo i Quiñones, Roberto

Esteban i Yuste, Francisca

Carrió i Sanz, Mª Del Mar

Esteve i Ferrando, Pepita

Casado i Ruiz, Fernando

Faus i Soler, Maruja

Cebrián i Faubell, Ramiro

Faus i Soler, Rosa

Cebrián i Gil, Mª Teresa

Fenollosa i González, Isabel

Cebrián i Ruiz, Nacho

Fernández i Arroyo, Carmen

Cervantes i Martínez, Mª Dolores

Fernández i Expósito, Joaquín

Chinchilla i Bonaque, Cristina

Fernández i Giménez, Vicenta

Clavijo i López, Oscar

Fernández i Sánchez, Esther

Clemente i Hernández, Paqui

Ferruses i Lluesma, Jose Miguel

Cócera i Pico, Ana Isabel

Flors i Bellido, Conchin

Colas i Soria, Sonia

Fores i Biosca, Marta

Collado i González, Lola

Fortea i Carrasco, Emilio

Collado i Jiménez, Jose Gabriel

Fortea i Ruiz, Emilio

Collado i Soria, Alex

Furió i Bonet, Silvia

Comeche i Rodrigo, Vicenta

Gallen i Ortiz, Jose Vicente

Conesa i Carrascosa, Mª Jose

Garcerá i Puente, Carmen

Conesa i Fernández, Concepción

García i Benavent, Raquel

Cortes i Cebrián, Antonio

García i Canas, Elvira

Costa i García, Lourdes

García i Canas, Lourdes

Crespo i Llorens, María

García i Casares, Joaquín

Crespo i Llorens, Vicenta

García i Cazorla, Ester

Cuadau i Asensi, Patricia

García i Fernández, Encarnación

Cuadrado i Gil, Diego

García i Giménez, Mª Ángeles

Cuenca i Valiente, Encarnación

García i Gómez, Rosa

Del Rio i García, Teresa

García i Méndez, Aurora

Delgado i Lloret, Paco

García i Monleón, Manuel

Diago i Ballester, Encarnación

García i Moreno, Cristian

Díaz i López, Elena

García i Prior, Josefina

Díaz i Martínez, Ángeles

García i Rus, Álvaro

García i Sánchez, Isabel

Herrero i Crespo, Inés

García i Sanz, Alicia

Herrero i Crespo, Mª Ángeles

García i Serrano, Esther

Herrero i Crespo, Merche

García i Valdés, Isabel

Herrero i Crespo, Rosa

Gaspar i Pérez, Encarna

Huguet i Díaz, Susana

Gaspar i Pérez, Mª Carmen

Huici i González, Ainoa

Genes i Paredes, Gloria

Isach i Cuenca, Antonio

Gil i Carrión, Alejandra

Izquierdo i Cabaco, Francisco

Gil i Gil, Pau

Jordán i Gázquez, Toñi

Giménez i Alcalá, Héctor

Jordán i Jordán, Antonio

Giménez i Giménez, Victoria

Jordán i Martínez, Eva

Giménez i Llamas, Francisco

Joya i Espel, Jaime

Giménez i López, Oscar Andrés

Jurado i Rueda, Gracia

Giménez i Madrid, María Antonia

Lacasa i Estruch, Francisco

Giménez i Rodríguez Francisco

Lacoba i Giménez, Jose

Giménez i Rodríguez, Miguel

Lanero i Lasheras, Leonor

Goda i Estada, Jose Manuel

Lapaz i Gómez, Tania

Gómez i Barragan, Antonio

Lara i Fernández, Aurora

Gómez i Domingo, Carlos

Lázaro i Peña, Eva

Gómez i Folch, Rosa

Lázaro i Zorio, Amparo

Gómez i Herrero, Jennifer

Lignum

Gómez i Pérez, Fabián

Llamas i Quiñonero, María

Gómez i Pérez, Paola

Llorente i Martínez, Eva

Gómez i Rius, Amparo

López i Alonso, Mª Carmen

Gómez i Villalba, Eliseo

López i Avellaneda, Mireya

González i Carrasco, Timoteo

López i Blasco, Mariasun

González i Cosin, Rosario

López i Chinchilla, Verónica

González i García, Silvia

López i García, Urbano

González i Lino, Lola

López i Gázquez, Carmen

Gracia i Perelló, Marco

López i Gil, Pilar

Grafbordat

López, Jose Ramón

Granero i Rojo, Cristina

López i Martí, María Teresa

Guijarro i Moreno, Jose Manuel

López i Martínez, Julia

Guillem i Ballester, Ramón

López i Montalbán, Inma

Guiñón i Cebrián, Irene

López, Nuria

Guiñón i Tuzón, Domingo

López i Pérez, Jose Manuel

Gutiérrez i López, Elena

López i Rus, Rocío

Hermosilla i Palmero, Rosana

López i Sánchez, Carmen

Hernández i Abril, Daniel

López i Sánchez, Mª Dolores

Hernández i Biosca, Felipe

López i Tamarit, Ramón

Hernández i Cayuela, Francisco

López i Vicente, Constantino

Hernández i Rosa, Antonio

Lozano i Fernández, Joaquín

Herranz i López, Mª Francisca

Lucero i Rivero, Miguel Ángel

Herranz i López, Octavio

Lucia i Moya, Ángel

Herranz i Monge, Ángela

Lupiañez i Maestro, Olga

Herranz i Monge, Octavio

Machado i Alejo, Elvira

Herranz i Salas, María

Macian i Izquierdo, Javier

Herrero i Alfonso, Sandra

Macian i Izquierdo, Tomas

171

Macian i Puig, Francisco

Miret i Marco, Jorge

Macian i Torrecillas, Mª Jose

Molina i Olivares, María

Madrid i Casado, Laura

Monge i Martínez, Eva

Madrid i López, María

Monge i Martínez, Sonia

Madrid i Ruiz, Jose María

Monis i Viega, Inés

Madrid i Vinuesa, Antonia

Monis i Viega, Mª Jose

Manzaneda i Diago, Virgilio

Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente

Manzaneda i García, Cristian

Monserrat i Ortiz, Purificación

Manzano i Sánchez Carlos

Montaner i Domench, Rosa

Manzano i Sánchez, Sergio

Montañana i Aguilar, Héctor

Marco i Díaz, Manuel

Montañana i Caballer, Vicente

Marco i Díaz, Verónica

Montañana i Garcerá, Salvador

Marco i García, Leonardo

Mora i Molina, Pilar

Marco i Torrente, Belén

Morales i López, Mª Isabel

Marín i Amores, Rosa

Moreno i Giménez, Isidro

Marín i Amores, Rosa

Moreno i Moreno, Loli

Marín i Navío, Ángel

Moreno i Romero, Julia

Mármoles German S.L.U

Murciano i Rodríguez,

Martí i Herrainz, Ángeles

Adoración

Martí i Muñoz, Jesús

Narváez i Martí, Mª Jose

Martin i Delgado, Cristina

Navarrete i López, Elena

Martin i García, Mari Carmen

Navarrete i Martínez, Diego

Martin i Lozano, Sergio

Navarro i Palacios, Carmen

Martin i Martínez, Jorge

Navío i Engli, Guillermo

Martin i Micó, Raquel

Nieto i López, Manuel

Martínez i Cervera, Maribel

Olmos i Blasco, Marisa

Martínez i Cuenca, Lidia

Ortiz i Alcázar, Tania

Martínez i De La Paz, Soledad

Ortiz i Gallart, Francisco

Martínez i De La Paz, Mª Ángeles

Ortiz i Gutiérrez, Javier

Martínez i Domenech, Antonio

Palmero i Calcerrada, María Jose

Martínez i Fernández, Ana

Pans i Suarez, Ruth

Martínez i Gómez, Candela

Parra i Domingo, Aroa

Martínez i González, Manuela

Parra i Domingo, Iciar

Martínez i Hernández, Isabel

Peiro i Climent, Concepción

Martínez i Lara, Felipe

Peñalba i Punter, Eva

Martínez i Martínez, Mª Jesús

Peñalba i Medina, Marta

Martínez i Maceda, Pilar

Perales i Jiménez, Maribel

Martínez i Puente, Irene

Pérez i Aspas, Rogelio

Martínez i Salvador, Mªcarmen

Pérez i Berna, Begoña

Martínez i Sánchez, Ana

Pérez i Berna, Gema

Martínez i Sánchez, Quique

Pérez i Berna, Juan Carlos

Martínez i Sanchis, Avelina

Pérez i Berna, Miguel

Marzo i Muñoz, Inma

Pérez i Calderaro, Amparo

Medina i Calabuig, Pilar

Pérez i Contreras, Jose Ramón

Mérida i Martínez, Consuelo

Pérez i García, Dolores

Mestre i Izquierdo, Carmen

Pérez i Ibarre, Francisca

Millán i Macian, María

Pérez i Moreno, Israel

Miret i Flors, Vicente

Pérez i Moreno, M Carmen

Pérez i Requena, Pedro

Rubio i Carmona, Remedios

Pérez i Requena, Rebeca

Rubio i García, Emilia

Peris i Chabret, Jose Isidro

Ruiz i Alonso, Andrea

Peris i Martínez, Sergio

Ruiz i Cervantes, Pedro

Petrov i Dimitrov, Emil

Ruiz i Gázquez, Mª Carmen

Piloña i Bonilla, Jonathan

Ruiz i Martínez, Rosario

Pinazo i Rodríguez, Jose Antonio

Ruiz i Moya, Marisa

Piñeiro i López, Mireya

Ruiz i Roda, Mª Dolores

Plazas i Álvarez, Jose Antonio

Ruiz i Ruiz, Pilar

Plazas i Pernias, Eugenio

Ruiz i Torres, Juan

Plumed i Hernández, Cristina

Rus i Herranz, Mari Carmen

Plumed i Hernández, Ramón

Rus i Herranz, Rosa

Plumed i Pérez, Ramón

Rus i López, Jose Carlos

Polo i Alonso, Ángel

Rus i López, Miguel

Polo i Marín, Esteban

Sáez i Lacuesta, Felicidad

Ponce, Catalina

Salcedo i Ruiz, María

Pozo i Arocas, Joel

Salinas i Romero, Manuel Alfredo

Publiport

Salvador i García, Mª Dolores

Quiñones i Málaga, Isabel

Sánchez i Aguilar, Alicia

Raez i López, Rosario

Sánchez i Belmonte, Milagros

Ramírez i Fernández, Yolanda

Sánchez i Bermejo, Estela

Ramos i Catalán, Antonia

Sánchez i Camacho, María Jose

Ramos i Catalán, Concha

Sánchez i Escriba, Maribel

Ramos i Catalán, Pedro

Sánchez i Paul, Esperanza

Ramos i García, Llar

Sánchez i Raez, Mª Dolores

Rams i Caballero, Alejandro

Santaeulalia, María Luisa

Rams i Mengod, Rosa María

Santiago i De los Reyes, Oscar

Raygal i Bru, Isabel

Santisteban i Contreras, Angelita

Requena i Sorroche, Rosa

Sanz i Aspas, Marino

Reyes i López, Alejandro

Sanz i Fernández, Inés

Rico i Canet, Jose Luis

Sanz i López, Mar

Ripoll i Sesé, Delia

Sanz i Nava, Mª Victoria

Roda i López, Leonor

Sanz i Piedra, Marisa

Rodenas i Bolumar, Montse

Sanz i Ruiz, Marta

Rodenas i Montaner, Ricardo

Sanzo i Carrasco, Lourdes

Rodríguez, Nacho

Sarasa i Alonso, David

Roger i Devesa, Mª Rosa

Sarasa i Huici, Mikel

Roig i Pérez, Juan Jorge

Sayas i Martínez, Balbina

Roig i Pérez, Lourdes

Sebastián i Latorre, Isabel

Roig i Pérez, Minerva

Sebastián i Latorre, Mari Carmen

Rojas i Rojas, Bienvenido

Sebastián i Latorre, Salvador

Rojo i Cantero, Mª Jose

Seguros Eliseo

Romero i González, Ana

Serra i Torres, Fernando

Romero i González, Loli

Sesé i Costa, David

Romero i González, Rosa

Sobrino i Belinchón, Elena

Romero i Macian, Pilar

Sobrino i López, Paqui

Romero i Morte, Laura

Solera, Jose Vicente

Rosado i Gash, Virginia

Soria i Armero, María Jose

173

Soria i Armero, Violeta Soriano i Gómez, Jose Soriano i Romero, Jennifer Soto i Fernández, Lucia Soto i Lázaro, Ramón Soto i Pérez, Ramón Spencer i Sayas, Adrián Susierra i Martínez, Felicidad Talavera i Gómez, Jose Tarín, Teresa Tejadillos i Ballestar, Sergio Torrecillas i Garríguez, Josefina Torrecillas i Garríguez, Mercedes Torrent i Cócera, Iris Torrent i Llorente, Javier Torres i Aspas, Rosa Torres i Aspas, Virginia Torres, María, Jose Torres i Ortiz, Víctor Tortajada i Borras, Esther Tortajada i Borras, Jorge Trujillo i Moreno, Carmen Tur i Ferrer, Mari Carmen Tur i Jurado, Noelia Valero i Muñoz, Julia Vengut i Bueso, Blanca Vicente i Punter, Ernesto Viega i Lorenzo, Inés Villaescusa i Gómez, Javier Villagrasa i Tortajada, Jordi Villar i Armero, Mª Mar Villar i Martínez, Amparo Villar i Preto, Antonio Villarroya i Martínez, Silvia Viñals i Gaspar, Mario Xaima Yuste i Abril, Higinia Yuste i Antón, Eloísa Zíngara

COMISSIO A PERPETUITAT President d´honor

Secretari

César Augusto Sanz i Faus

Juan Jordán i Burgos

Padrina

Vocal

Carmen Martínez i Bernat

Julio Juan i Franco

President

Fallera Major

Vicente Rodríguez i Cabañas

Asunción Villuenda i Martínez

Vicepresidents

Cort d’honor

Ramón Mejías i Sancho

Dolores Sebastià i Sebastià

Francisco Rosell i Serrano

Consuelo Aguilar Manolita Martínez i González Lali Sánchez i Alcázar Angelita Jordán i Blasco

SOCIS D’HONOR

175

PROGRAMA D’ACTES DIA 15 DE FEBRER DE 2020 Cridà de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt a la Plaça del Sol del Port de Sagunt. DIA 20 DE FEBRER DE 2020 19.00 h. PRESENTACIÓ DE NOSTRE LLBRET, a l’auditori Joaquin Rodrigo de Sagunt. DIA 23 DE FEBRER DE 2020 REPARTIMENT de regals i Llibrets a les 11.00 h. per a tots els nostres socis i sòcies, fent un recorregut pels carrers del barri. DIA 27 DE FEBRER DE 2020 20.00 h. INAUGURACIÓ EXPOCICIÓ DEL NINOT al CC Epicentre. DIA 29 DE FEBRER DE 2020 Cavalcada de l’humor faller a les 17:00 h. El recorregut començarà a l’Avinguda Camp de Morvedre i per l’Avinguda Xurruca-Hispanitat . DIA 6 DE MARÇ DE 2020 Des de les 11h fins les 20.00 h. III CONCURS DE PAELLES INTEREMPRESARIALS a la nostra plaça. DIA7 DE MARÇ DE 2020 DIA DEL SOCI / PRE-FALLES 2020 A partir de les 18:00 h. LA VESPRADA DELS NOSTRES SOCIS, a la nostra plaça amb el tradicional berenar. A partir de las 19 h. contarem amb diferents animacions musicals i activitats. DIA 8, 9, 10 I 11 DE MARÇ DE 2020 Muntatge de la carpa i del recinte faller. DIA 12 DE MARÇ DE 2020 TRASLLAT del monument.

177

DIA 13 DE MARÇ DE 2020 Durant el dia, PUJADA dels remats del nostre monument. 22:00 h. sopar d’entrepà al nostre casal. DIA 14 DE MARÇ DE 2020 PLANTÀ oficial de totes les falles de la població. DIA 15 DE MARÇ DE 2020 8.00 h., despertà pel nostre barri. 9.30 h., visita del jurat qualificador de les nostres falles. 15.00 h., concentració al nostre casal per a la visita de cortesia a les falles de Faura i Gilet. 22.00 h., sopar a la carpa. 23.30 h., actuació musical. DIA 16 DE MARÇ DE 2020 15.00 h., concentració al nostre casal per anar a la replega de premis i visita de cortesia a les falles de Sagunt. 22.00 h., sopar a la carpa. 23.30 h., actuació Musical. DIA 17 DE MARÇ DE 2020 16.00 h., concentració al casal per a la visita de cortesia a les falles del Port. 22.00 h., sopar a la carpa. 23.30 h., actuació Musical. DIA 18 DE MARÇ DE 2020 8.00 h., segona despertà de festes. 17.00 h. unflables i activitats durant la vesprada. 22.00 h., sopar a la carpa. 23.30 h., actuació Musical. 19 DE MARÇ, SANT JOSEP 9.00 h., concentració al casal per a realitzar l ’OFRENA DE FLORS. 11.00 h., i des del Centre Cívic, OFRENA de flors a la nostra MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS. 14.00 h., aproximadament, MASCLETÀ a càrrec del nostre pirotècnic JAVI. Aproximadament a les 15.00 h., dinar per als fallers i familiars que vullguen acompanyar-nos. 22.00 h., CREMÀ de la nostra falla infantil. (I segons el premi obtingut, CREMÀ de la falla gran.)

NOTA: La comissió de la Falla Plaça Rodrigo es reserva el dret de canviar, afegir o suprimir qualsevol acte en cas necessari.