El present Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres. Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Sagunt. Justificació de tirada 800 Exemplars Depòsit legal V-400-2001
003
Accionsdevalor Alba Fluixà Mª Jesús Martínez i Toni Isach Ana José Segura Amador Gázquez Maria Viñals Sonia Argilés Inés Miret Patricia Sanz
Equip de coordinació Toni Isach Gaby Collado Laura Madrid
Publicitat Mar Bruno Roberto Guiñón Cristina Plumed Laura Piqueras
Maquetació Yogur de Fresa
ÍNDEX PRÒLEG
005 PRESIDENTA
1986 - 2020 Patricia Sanz
034
006
SOPA DE LLETRES
POESIA I EDUCACIÓ: UNA PARELLA IDEAL Alba Fluixà Pelufo
COMISSIÓ
008
SER PARES FALLERS María Jesús Martínez & Toni Isach
010
LA XICALLA, PRINCIPI D’ACCIONS QUE FAN CRÉIXER EN VALORS Ana José Segura Rubio
016
BESTIARI Amador Gázquez
020
EL VALOR DELS SOMNIS María Vinyals Sonia Argilés Inés Miret
024
037
038
APADRINATS
040
A LA FALLERA MAJOR
042
FALLA INFANTIL Hara Hachi Bu
044
VÍDEO-CONTES
047
RECOMPENSES
048
PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS
049
005
PRÒLEG D
esprés de mirar les falles durant tres anys des d’una altra perspectiva, ha arribat l’hora de mirar-les tal com són a l’actualitat, és a dir, cal reflexionar sobre el punt al que es troba la nostra festa. Per tant, és moment de fer les corresponents VALORACIONS per tal d’analitzar la situació actual per la qual passa el món faller. Però, ben sabut és per tots que dins de l’enginy faller, s’acostuma a parlar amb doble sentit i a jugar amb les paraules per tal de relacionar temes i potenciar el seu abast. És per això, que amb la intenció de preparar dos llibrets, un gran i un altre infantil, i baix el fil conductor assenyalat, tindrem dos lemes enfrontats i alhora relacionats.
#VALORaccions #ACCIONSdevalor
PRESIDENTA H
ola soc Erika, vostra Presidenta Infantil.
Estic molt orgullosa de ser la primera presidenta de la Falla Plaça Rodrigo i Adjacents, la meua benvolguda falla. Espere estar a l’altura del que s’espera de mi. Agraïsc a la meua comissió el suport que em dona en aquesta aventura. I al costat d’Aroa, Tamara i Jorge, convide a la gent, siga fallera o no, que vinga a la plaça aquestes falles a gaudir amb nosaltres. Moltes gràcies. Vostra Presidenta.
E P
rika Antonino i Huguet
residenta Infantil AC Falla Plaça Rodrigo i Adj.
007
POESIA I EDUCACIÓ: UNA PARELLA IDEAL A P
lba Fluixà Pelufo
oeta i gestora cultural
009
L
a poesia i l’educació són una parella ideal. Sols cal donar una ullada a les classes d’infantil, i també primària, de qualsevol centre educatiu per a comprovar-ho. Què són les lletres de les cançons que tant els agraden als xiquets i xiquetes? Poemes. A més a més, el ritme és fonamental per a ajudar a assolir coneixements. No obstant això, sembla que, a mesura que l’alumnat creix, s’obliden les fantàstiques possibilitats de la poesia a l’aula i també més enllà de l’escola. Si la poesia és, habitualment, un gènere literari oblidat i minoritari, quan parlem de poesia infantil pareix que la situació de marginalitat s’accentue. És una vertadera llàstima que tenint llibres de poemes en valencià dirigits al públic infantil fets per autors i autores de reconguda trajectòria com Fina Girbés, Maria Dolors Pellicer, Mercè Viana, Carme Miquel, Marc Granell o Carles Cano, entre altres, molts lectors i lectores no s’atrevisquen a assaborir-los. Són molt poques les recomanacions escolars que es decanten per la poesia i encara és més difícil que es trien poemaris infantils com a lectura per plaer. A més a més, la poesia té un gran potencial educatiu dins de l’àmbit faller. Cada any es planten centenars de falles infantils, totes amb els seus corresponents versos que, tot s’ha de dir, de vegades no reben l’atenció que necessitarien. En la meua opinió, els versets infantils no s’han de limitar a traduir escenes de Disney o a contar contes excessivament edulcorats. Poden i deuen iniciar als seus lectors i lectores en la crítica i en la sàtira que configuren un element essencial de la festa. També és possible no ser crítics però contar històries apassionants, oferir informació interessant de forma didàctica i atractiva o fomentar valors positius. Fins i tot seria aconsellable anar un poc més enllà i no procurar únicament la lectura quan la falla està plantada sinó plantejar activitats relacionades amb els versos i la falla infantil al llibret o al propi casal. En definitiva, la poesia té infinites possibilitats pedagògiques que esperen a que les explotem entre tots i totes, no sols a les escoles sinó en la vida diària. Els versos ens esperen i volen ser llegits, jugar amb nosaltres i despertar-nos mil emocions. No els fem esperar molt.
SER PARES FALLERS Reflexions d’un matrimoni faller... Mentre ella li parla a la seua filla, ell se’n recorda del seu pare...
M P
aría Jesús Martínez &
ares, fallers i docents
T
oni Isach
011
A la meua Reineta
Q
uan vaig començar a escriure aquestes línies, li vaig preguntar a la meua filla què pensava ella d’allò de “ser pares fallers”. Ella, d’una forma molt resolutiva, em va dir: “Mare, ser pares fallers és molt fàcil, però... no hauries de dir «ser mare fallera»?” I sincerament, aquesta pregunta, a banda de fer-me molta gràcia, em va donar l’argument per a escriure aquesta modesta reflexió. Que ser mare (o pare) és una de les coses més importants que ens poden passar en la vida és inqüestionable, important en tots els sentits, tant per a gaudir d’allò com per a patir per tal d’assolir aquesta tasca. Sovint escoltem que ser pare ens canvia la vida i, això, en la meua opinió no és cert. Ser pare et canvia a tu mateix, no la teua vida. Pots continuar mantenint els mateixos hàbits o canviar de costums però sempre el centre de les decisions, tant d’aspectes quotidians com transcendentals, ja no ets tu, sinó el teu fill o la teua filla. I ací és on situem les falles. Els fallers, una vegada hem sigut pares, podem continuar sent-ho o no, en funció de la situació personal de cadascú, però en el cas de continuar formant part d’aquesta tradició cultural de la nostra terra, la forma de fer-ho canvia molt. Ja no penses què faràs l’endemà per arribar a la despertà, o quan aniràs a la perruqueria per pentinar-te, o si et poses el vestit blau o rosa... No, ara penses com puc ensenyar a la meua filla a amar l’art faller, com faré per poder aguantar el passacarrer sencer, com la pentinaré per no fer-li mal al monyo, és a dir, tota una successió d’interrogants que se centren a mostrar als nostres fills la grandesa d’aquesta festa. En mirar cap arrere, després de dotze anys sent mare fallera, em venen a la memòria molts records, alguns em trauen un somriure i uns altres em fan plorar. I és que mai oblidaré la primera vegada que vaig fer l’ofrena a la Verge portant als braços la meua filla, vaig sentir un fum d’emocions que per
013
moltes paraules que vulga escriure no trobaré cap que mostre tota l’emoció que sentí, encara plore en recordar-ho. Per altra banda, com a moments de rialla, recorde quan la meua filla tenia tres anyets, aquella vesprada de gener vam estar al taller de l’artista per veure el treball realitzat i coordinar les escenes de la falla amb la crítica. La meua filla, com sempre, anava pel taller com si fora sa casa. Tot seguit, després de berenar, ens n’anàrem i, en arribar a casa, la xiqueta em va dir, amb el seu llenguatge de tres anyets, que no podia respirar bé. Després de mirar-li el nas, em vaig adonar que portava una boleta blanca de suro del taller faller. Amb una tranquil·litat que encara estic confusa d’on la vaig traure, li vaig llevar la boleta de dins del nas amb unes pinces de les celles, i, quan vaig anar a tirar la boleta al fem, la meua filla es posà a plorar dient: “... No, mare, que això és de la falla, no ho tires, que ho portarem al taller...”. Recorde la seua careta com si haguera passat hui. En aquell moment vaig ser conscient que havia fet bé els deures i que havia transmés a la meua filla l’amor per les falles, sabí que des d’eixe instant i fins sempre ella també gaudiria fent seua la cultura fallera. Ara, que ja s’ha fet fadrina, té les seues pròpies inquietuds falleres: els assajos dels play-backs, la disfressa de la cavalcada, les seues teles, les pintes i els complements i, com no..., el dia en què ella puga ser la reina de la seua falla. La veritat és que no sé si això arribarà algun dia, però del que estic ben segura és que ella sempre serà la reineta del meu cor.
Un orgull molt gran
E
ren ja prop de las tres de la matinada. Mentre passejava vorera amunt, vorera avall, es va encendre un altre cigarret, aturant-se al cantó del carrer, posició privilegiada des d’on es veia com anava alçant-se el monument faller que enguany tindríem al barri. Aproximadament una vintena de persones s’afanyaven per finalitzar la seua faena i deixar-ho tot llest aquella freda nit de plantà, però, entre aquesta gent, ressaltava la presència d’un xiquet menut, molt menut, que lluny de mostrar signes d’esgotament, no parava d’omplir sacs d’arena amb una pala quasi més gran que ell. Era el seu fill, era la persona que tantes vegades havia vigilat aquesta nit des que havien baixat a sopar al casal faller. Aquest home, sense nom almenys en el cens d’aquesta falla, era el pare d’un faller nou i molt actiu, que malgrat la seua curta edat, no s’havia perdut cap acte des del moment en què es va apuntar a la falla, ara feia quasi un any. La nit s’havia fet prou llarga i aquest home havia tingut temps de reflexionar i també parlar amb altres pares que, a diferència d’ell, sí que eren fallers. El seu primer pensament, veient la il·lusió amb la qual el seu fill baixava cada vegada a la falla, va ser sobre l’origen d’aquells gens tan fallers que el xiquet portava i, la veritat..., no va trobar cap solució per aquesta incògnita hereditària, ja que tant ell com la seua dona mai havien passat de col·laborar com a socis amb la falla del barri. Un colpet a l’esquena el va traure de la seua cabòria i, en girar-se, es va topetar amb un got de plàstic ple de mistela que li oferia Vicent, faller i pare d’un amic del seu fill. La degustació d’aquest vi espirituós i dolcet va donar molt de si, i Vicent li va contar al seu interlocutor que s’havia apuntat a la falla pel seu fill, i que ara gaudia molt acompanyant-lo als partits de futbol que es feien els dissabtes entre les diferents comissions falleres del poble, alhora que afegia que altres temes com les disfresses per a festivals i cavalcades eren cosa de la mare i que potser encara gaudia més que ell, fent totes aquestes coses amb el seu fill. De sobte,
015
una veu ronca tallà la conversació i els cridà des del casal, es tractava de Miquel Roig, tal volta el faller amb més solera de tota la comissió i que volia ajuda per tal d’anar traient les tanques que haurien d’envoltar més tard els dos monuments. Una vegada tretes totes les tanques, els va posar als dos en companyia d’un grup de fallers jovenets a triar els masclets que més tard anunciarien que les falles havien arribat de nou. Tanmateix, a l’altra banda del casal, una mare pentinava la seua filla entre gemecs de dolor, quan cadascun dels ganxets traspassaven el seu monyo. Les hores anaren passant i el nostre personatge, eixe home anònim i pare d’un falleret nou, va descobrir en tan sols una nit que les falles són moltes més coses a part de monuments, indumentària i música. Les falles comprenen les relacions de tot un món generacional i per tant ens ajuden en l’aventura diària de ser pares, i ens ofereixen moltes vegades una bona dosi d’energia per fer que aquesta aventura siga satisfactòria. Les falles poden ser un camí més, per trobar la manera com a nosaltres ens agradaria educar els nostres fills. Sabem que la tasca de ser pares no és gens fàcil, per tant si afegim la condició de ser pares fallers, podem tenir una valuosa eina per tal de fomentar el benestar social i emocional que dia a dia busquem per als nostres fills i que ells també busquen observant els seus pares. En definitiva, en el món faller podem trobar sentiments, pensaments i actuacions que ens ajuden a educar i a ser pares amb responsabilitat i, per què no dir-ho també, amb un bon grapat d’emocions.
LA XICALLA, PRINCIPI D’ACCIONS QUE FAN CRÉIXER EN VALORS A F
na José Segura
allera de cor, filòloga i docent
017
Q
uan parlem de falles, parlem de monuments, indumentària, premis, llibrets…, però moltes vegades oblidem parlar de la xicalla, el futur de la festa, de la continuïtat de les nostres tradicions. La xicalla ha de ser allò més valuós que cal cuidar i mimar com el coral més preciós dels nostres mars. Per això, a la nostra associació cuidem de la xicalla, enriquim totes les activitats formant-los com a persones, no solament som festers i fallers de dies de sol, falla i pintes, sinó que ens preocupem pels seus interessos, els fem partícips de les diferents arts, ballen als playbacks de la Federació, fent-los sentir grans actors i ballarins, interessantse pel ball i el teatre. També participen de les jornades culturals promovent el medi ambient, anem a plantar arbres, conscienciar-se de la importància del reciclatge i juguen a reciclar. Així com la setmana cultural o el llibret, en què poden participar aportant idees a mostrar a les exposicions, escrivint articles literaris, fentlos interessar-se per la lectura, escriptura i investigació. Fins i tot participant en el premi CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS al MILLOR POEMA SATÍRIC ESCOLAR, organitzat per la nostra associació i que enguany va per la tercera edició. Perquè les falles són crítica, sàtira, molts dels nostres joves aprenen a criticar sempre respectant idees contraries a les pròpies, cosa que hui en dia és molt difícil, estem en una societat on s’està perdent el respecte per altres idees, tots han de pensar d’igual manera i no hi cap un altre pensament. Aquestes formes de fer sàtira, de tindre idees i pensaments diferents també són accions que donen pas a valoracions per l’altre i una diversitat d’opinions. No hem d’oblidar-nos de les activitats culturals organitzades per la Federació Junta Fallera de Sagunt, en què els infants tenen una gran participació, postals nadalenques, dibuix, teatre... Totes estes activitats culturals fan que els xiquets i
les xiquetes s’eduquen en valors, que es formen com a persones, que de cada xiquet i xiqueta a la fi isca un moderador, un dibuixant, un artista faller, un crític literari, parlant de falles. Si parlem de la seua vida quotidiana, formem persones amb grans valors culturals, ja que la cultura també s’aprèn a la falla, no sols a l’escola, instituts o universitats, a partir de diferents accions estem col·laborant a crear valors i formar persones. La vida d’un faller ha canviat molt al llarg dels darrers anys, encara que, en certes cercles socials, es pensa que un faller és aquell que es dedica a la festa i al seu propi benefici, totes aquestes accions i valors no es veuen. Per això en aquest llibre volem fer visible la idea d’ACCIONS + VALORS, tot allò que es planta de menut, s’arreplega al llarg de la vida de l’adult. A la fi, els menuts que participen d’una vida cultural plena, d’adults solen ser persones amb unes característiques pròpies, amb unes inquietuds diferents a la resta de persones, tenen també una capacitat de relacionar-se amb els altres amb altra actitud, per exemple un esportista es educat amb uns valors d’equip, companys, sacrifici i esportivitat, la mateixa acció de fer esport deriva a uns valors característics. Per aquesta raó, considerem crear consciència que la gent jove hem de cuidar-la i educar-la mitjançant accions perquè en el futur siguen capaços de poder enfrontar-se a totes les adversitats que els esdevé en la vida i que puguen lluitar per fer un món millor, sense necessitat de complicar-se massa l’existència, perquè ja s’hauran acostumat en la
019
seua vida a viure i conviure amb valors de respecte, convivència, sacrifici, esforç... Fa un temps que no pare d’escoltar als joves dir: “Això per a què serveix?”, i la meua resposta sempre és la mateixa, açò és cultura general, tot allò que aprens de jove i mai sabràs per a què serveix i arribarà un dia que aprofitaràs totes les coses apresses i possiblement els teus fills t’ho agrairan. A voltes no sols cal aprendre coses, simplement formar-se i ser persones en una societat cada vegada més debilitada en què els joves ho tenen molt difícil per poder simplement viure. És una necessitat en la nostra societat, per tal de no veure-la morir, no tindre el dia de demà una societat envaïda per l’odi, els enfrontaments, la pobresa, tant econòmica com cultural, sense cap respecte per res ni per ningú, que a dia de hui, des de totes les institucions, cuidem dels nostres joves, donant-los accions que els inculquen valors per tal d’intentar ser una millor societat. I molts de vosaltres direu: ja hem fet tard, ja hi ha una joventut descontrolada, sense respecte, sense cap incentiu i sense educació. Però pot ser que aquesta joventut, com tot en la nostra vida, en ser adults s’adonen que eixe no és el sistema correcte, alguns seran pares i s’adonaran que no volen que els seus fills cometen les mateixes errades que ells i es preocupen per fer d’altra manera les coses. Per tant, cal ajudar a fer accions que els convertisquen en millors persones. Encara estem a temps de fer una societat millor, fem accions que inculquen valors, entre tots podem fer-ho, pares, col·legis, instituts, associacions culturals diverses...
BESTIARI
A R
mador Gรกzquez
ocker
021
Bestiari Imaginat del Camp de Morvedre
D
es de temps immemorials, infinitat de pobles han viscut en les terres del que nosaltres hui coneixem com a Camp de Morvedre. D’alguns d’aquells pobles guardem record i uns altres han caigut en l’oblit, però totes aquelles gents van sentir com a pròpies les nostres muntanyes, rius i fonts, la nostra mar i els nostres boscos. En uns temps en què el pensament màgic no estava proscrit per la nostra societat científicament asèptica i els humans convivien amb criatures d’aquest i de l’altre món, infinitat de llegendes i éssers sobrenaturals poblaven la nostra comarca. Per desgràcia, la pràctica totalitat d’aquell acerb cultural s’ha perdut. Invasions, religions imposades i neteges ètniques van arrasar amb tot allò. Imaginem per un moment com serien les creences dels ibers. La ciutat d’Arse dominava la comarca, des de la muntanya fins a la mar. Hui dia podem admirar atuells, monedes i altres objectes amb figures d’animals. Cavalls, llops, grius, entre altres, apareixen representats en actituds que, per desgràcia, no entenem. És fàcil imaginar que tots eixos éssers tenien un nom i una llegenda associada. Quina gran pèrdua suposa que haja desaparegut aquest llegat. L’arribada dels romans, sens dubte, va comportar un sincretisme cultural, en el qual la vella religió ibera i els déus de Roma crearen una amalgama de creences única. Per desgràcia, el cristianisme arribà prompte a la península i va acabar amb totes aquelles creences. Potser, com va succeir en tot l’imperi, els sacerdots cristians, davant la impossibilitat d’esborrar tots aquells éssers, els transformaren en sants, dotant-los dels seus atributs. Ja en l’edat mitjana, després del pas dels visigots, arribaren els musulmans, que amb la seua nova fe, contribuïren a continuar esborrant aquells vells cultes. Després de cinc segles d’islam, torna el cristianisme. La població musulmana acaba sent convertida i més endavant expulsada. La nostra comarca és repoblada amb colons arribats
de Catalunya, Aragó i Navarra. Podem pensar que aquelles gents arribaren amb les seues creences i van haver d’adaptar-se a la seua nova realitat en un entorn desconegut per a ells. Esment a part mereix el poble jueu, que va habitar la nostra comarca almenys quinze segles, des del segle primer de la nostra era, fins a la seua expulsió en l’any 1492.
***
Pensant en tot això, m’he decidit a crear un bestiari imaginari del Camp de Morvedre. No intentaré basar-me en cap escrit ja existent, sinó que deixaré portar la imaginació, que se’m dona bé, i crearé éssers que podrien existir en la memòria de llocs de la nostra comarca. I per a mostra, un xicotet relat, a penes un esbós, que desenvoluparé més endavant, juntament amb la resta de bèsties que sorgisquen de la meua inquieta ment. En aquesta ocasió vos deixaré amb una xicoteta bèstia, que viu en un lloc molt específic de la nostra geografia, en l’antic poble de Benicalaf. Vos convide a investigar sobre aquest desaparegut enclavament, que mereix molta més atenció de la que li donem. La nostra bèstia és el Xiuló Farcit, espere que vos agrade.
El Xiuló Farcit
El Xiuló Farcit és un fardatxo propi de les terres del desaparegut poble de Benicalaf, que estava situat en l’antiga comarca de la Vall de Segó. Aquest fardatxo era un animal endèmic d’aquesta zona, sent molt escassos els albiraments en pobles pròxims. Era un animal molt territorial i, encara que no de gran grandària, era conegut per la seua feresa a l’hora de defensar el seu xicotet territori. A la fi de l’hivern començava a devorar tot xicotet animal i fruit que es creuava en el seu camí. Menjava, engolia i devorava ocells, rosegadors, insectes, baies i taronges, entre altres aliments. Fins i tot se’ls va veure rondar per alguna cuina.
023
D’aquesta manera podien arribar, a la fi de maig, a triplicar el seu pes. Quan sentien que havia arribat el moment, emetien una prolongada i forta xiulada, audible a milles de distància. Aquesta xiulada atreia la femella, la seua parella per a tota la vida, que depositava fins a cinquanta ous, que el mascle xiulador cuidaria i protegiria durant més de sis mesos. Aqueix és el motiu pel qual el Xiuló necessitava engreixar d’aqueixa descomunal manera. Els habitants de Benicalaf fa moltes generacions que van aprendre a reconéixer la xiulada del Xiuló Farcit, i també a caçar-lo quan començava la incubació i l’animal estava encara inflat i grassonet. Era molt benvolgut per les seues carns, de sabor cítric, l’ingredient bàsic del famós arròs farcit. Aquesta caça va portar al fet que, en l’actualitat, siga pràcticament impossible trobar un exemplar de Xiuló Farcit. Quasi convertit en llegenda, fins i tot s’han compost cançons sobre ell. Benicalaf ja no existeix, els seus habitants van abandonar les seues cases fa molts anys. Tan sols es manté en peus la xicoteta església de Santiago, envoltada d’horts de tarongers. Ja no s’escolta el joc dels xiquets, ni el cant de les dones en el safareig. Ja no fa olor l’aire a llenya en les nits d’hivern. Encara que algunes nits hi ha qui assegura, quan caminava sota les estreles, haver escoltat la trista xiulada del Xiuló Farcit.
EL VALOR DELS SOMNIS “El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis” Eleanor Roosevelt En aquest article parlem amb tres Falleres Majors Infantils de Sagunt, per saber tot allò que pensen de la nostra festa, després d’haver complit cadascuna d’elles el seu somni de ser la màxima representant infantil de la nostra ciutat.
025
María Vinyals
Fallera Major Infantil de Sagunt 2008 Des de quan eres fallera? Sóc fallera des del primer any de vida. La teua família està molt vinculada al món de les falles? El meu recorregut en aquest món, va començar a la falla El Tabalet on vaig ser la representant dels infantils l’any 2006. Els meus pares van ser fundadors d’aquesta falla i ma mare la fallera major de l’any 1993, ella és la que m’ha transmés l’amor per les falles i les nostres tradicions. Com veies les falles quan tu eres xicoteta? Les falles sempre han sigut la meua passió. Era una xiqueta molt participativa en totes les activitats proposades en la meua comissió i recorde com esperava impacient que arribara el mes de març per poder anar a les mascletades, viure en directe la crida a València i gaudir de principi a fi cada acte o desfilada. Era molt observadora i no perdia cap detall d’allò que m’envoltava, i malgrat la meua curta edat, adorava la indumentària valenciana i era seguidora fidel de les falleres majors. A més a més, llegia revistes d’actualitat fallera i no em perdia cap programa de televisió relacionat amb la festa. El meu somni més anhelat era el de ser fallera major infantil i poder complir-lo fou el millor regal que mai em podrien haver fet. Penses que en l’actualitat continua sent igual o tal vegada ha canviat? L’essència de les falles es manté viva gràcies a les comissions i als seus fallers que malgrat les diferències entre uns i altres, treballen durament durant tot l’any per plantar una falla al mes de març i tot el que allò comporta. Considere que els monuments són la base de la festa, i en aquest àmbit si es nota una certa evolució durant els últims anys. Al carrer s’hi troben falles amb ninots clàssics d’estil barroc i altres més innovadores que
ens fan veure el monument faller des d’un altre punt de vista. En els dos casos ens trobem davant de grans obres d’art, que guanyen qualitat si van acompanyades d’una bona crítica. Cal aprofitar aquest espai de sàtira i humor faller per fer reflexionar i potenciar valors com la igualtat o la solidaritat. El ventall d’estils diferents que s’ofereixen, enriqueixen la festa i resulta així més atractiva per als milers de turistes que ens visiten cada any. En general, m’agrada veure com les falles evolucionen i s’adapten als nous temps sempre que no es perda el seu sentit original. Què és el que més t’agrada de la indumentària valenciana? Creus què ha evolucionat? La mescla de moda i història dins del món de la indumentària em resulta fascinant. Sense cap dubte el vestit de valenciana és una de les parts més representatives de les falles i per això cal cuidar-la i conservar-la respectant la tradició. Amb els anys, s’han anat incorporant nous elements a la vestimenta adaptant-se als últims temps i tendències però en moltes ocasions, l’estil original queda desmerescut, per això resulta necessari establir uns paràmetres per tal d’unificar definitivament la imatge i el disseny d’aquest. Actualment continue vestint amb els meus trages de fallera major infantil novament confeccionats ja que són joies que guarde a l’armari i de gran valor sentimental. Com recordes el teu any de FMI de Sagunt? Guarde magnífics records d’aquell any on vaig ser una xiqueta molt feliç. Va ser una gran oportunitat per relacionar-me amb la gent d’altres localitats falleres i visitar llocs nous. Un any d’aprenentatge continu que em va fer estimar les nostres falles encara més i una de les coses que més valore és conservar hui en dia tantes amistats que el 2008 em va regalar. De tant en tant m’agrada treure els àlbums fotogràfics junt amb la meua col·lecció de retalls de premsa per rememorar els millors moments viscuts. Com a fallera major infantil vaig tenir el plaer
027
de visitar Millau i Cecina, les dues ciutats agermanades amb Sagunt i conéixer de ben a prop les seues festes. L’intercanvi de cultures i costums va resultar molt gratificant sobretot amb els nostres veïns italians on la relació d’agermanament entre la FJFS i la Targa Cecina guanya força amb el pas dels anys. Per tal que aquesta unió continue així de forta i viva, cal realitzar activitats en comú i no perdre els bons costums. Anime a tots aquells que no hi hagen estat, a visitar la ciutat i gaudir de la festa amb la seua gent.
Sonia Argilés
Fallera Major Infantil de Sagunt 2014 Quina és la teua falla? La falla Plaça Rodrigo. Quina edat tens? 15 anys. En quin any vas ser FMI de Sagunt? A l’any 2014. Des de quan eres fallera? Sóc fallera des que vaig nàixer, fins i tot els meus pares em van censar en la meua falla abans de nàixer. La teua família està molt lligada al món de les falles? Sí, la meua família està molt relacionada amb el món de les falles. Mon pare, va ser un dels fundadors de la meua comissió (Falla Plaça Rodrigo) a la que també va presidir en dues ocasions, 1999 i 2000 i de la que va tindre molts anys un paper en l’executiva des de ser vicepresident fins a fer el llibret faller de la comissió. Respecte a ma mare, també és fallera des de ben xicoteta, ma mare passà per dos comissions diferents com són la Falla El Palleter i la Falla La Palmereta, però l’amor va fer que acabara en la Falla Plaça Rodrigo de la qual en 2007 va ser fallera major. Com veies les falles quan tu eres xicoteta? Recorde el poc que m’agradaven les falles de xicoteta, pràcticament les odiava, cada vegada que ens acostàvem a la porta del casal em posava a plorar i deia :”A casa, a casa”. A mesura que vaig anar creixent, em vaig donar compte del meravelloses i boniques que són i hui en dia són la millor festa del món, sent molt difícil viure sense elles.
029
Penses que en l’actualitat continua sent igual o tal vegada ha canviat? Les falles han evolucionat molt. Ha canviat la indumentària, en l’actualitat hi ha molta rivalitat per obtindre el primer premi. Cada dia la gent des de les seues comissions es bolca més per a engrandir la festa. Hi ha agermanaments entre ciutats totalment diferents, hui en dia gràcies a tot el treball dels nostres avantpassats i tot el que els fallers de hui en dia fan, som patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Què és el que més t’agrada de la indumentària valenciana? Com recordes la indumentària de la teua família quan tu eres xicoteta? De la indumentària valenciana m’agrada tot. Tot té un encant especial però si haguera de destacar alguna cosa, seria l’adreç. Em pareix una peça increïble que et fa brillar per si sola i la sensació de posar-se el collaret i sentir-lo gelat és meravellosa i no la canvie. En la meua família sempre ens hem vestit tots i recorde perfectament tots els trages de ma mare i tots els meus de quan era xicoteta. M’he arreglat alguns trages de ma mare i ara els porte jo. Parla’m de l’agermanament amb altres juntes locals o altres ciutats. L’agermanament que es va crear amb altres juntes locals, (el nostre G7) mai l’oblidaré encara que passen molts anys. Totes les persones que vaig conèixer com a vicepresidents i les seues dones que sempre em van tractar com si fóra una més de la seua ciutat. I per descomptat tots els seus representants, amb els quals hui en dia encara tenim contacte, creant amistats per a tota la vida. Cecina ha sigut una de l’experiències més increïbles de la meua vida. M’encanta viatjar i conèixer llocs i cultures diferents i viatjar per la Toscana va ser com un somni. Totes les persones que vaig conèixer es van guanyar una part del meu cor i mai les oblidaré, per l’hospitalitat que em van donar des del primer moment fins a l’últim.
031
Inés Miret
Fallera Major Infantil de Sagunt 2019 Des de quan eres fallera? Des que tenia un any. La teua família està molt lligada al món de les falles? Quan tenia un any, ma mare, el meu germà i jo ens vam fer fallers, coincidint amb el regnat de la meua tia com a fallera major de la falla Plaça Rodrigo. Ma mare havia sigut fallera de la falla Luis Cendoya de xicoteta, però des de llavors no havia tornat a pertànyer a cap comissió. Mentres vam ser xicotets va ser ella qui es va encarregar de vestir-nos i acompanyar-nos a tots els actes. Uns anys més tard també s’apuntaria a la falla mon pare i, des de llavors, ambdós han participat activament en la comissió d’infantils i en el grup de teatre. Com veies les falles quan tu eres xicoteta? Dels meus primers anys com fallera recorde passarm’ho molt bé en la plaça de la falla jugant, ballant i tirant petards amb els altres xiquets. També recorde que sempre m’ha agradat vestirme de fallera i fer totes les cercaviles desfilant, així com disfressar-me per a diferents actes com la cavalcada de reis, play-backs i cavalcada del ninot. La falla sempre ha sigut un lloc de trobada i diversió amb els meus amics. Penses que en l’actualitat continua sent igual o tal vegada ha canviat? Jo continue veient la falla com un lloc on puc trobar els meus amics i divertir-nos junts. Sí que és veritat que ara en la comissió hi ha molts més xiquets que llavors, i també moltes més activitats culturals enfocades a nosaltres. Però conforme em vaig fent major m’agrada més col·laborar en “coses de majors” com l’ornamentació, les disfresses, les
festes temàtiques, etc. Què és el que més t’agrada de la indumentària valenciana? Com recordes la indumentària de la teua família quan tu eres xicoteta? El que més m’agrada és la gran varietat de trages que existeixen i que enguany he pogut conèixer de prop. Cada trage, amb el seu colorit i tall, representa un estil lligat a la vida de les dones valencianes d’altres temps. M’agraden també els complements amb què es completa la indumentària. Manteletes, adreços, sabates, etc. Crec que fan que se’ns veja més guapes. La indumentària dels xics també m’agrada i crec que ha anat fent-se més bonica estos últims anys. Crec que la principal diferència quan jo era xicoteta és que la meua família tenia menys estils de trages i el meu germà anava sempre amb el trage de torrentí. On sí que veig grans diferències és en alguna de les fotos que he vist de ma mare de xicoteta, en la que portava una falda molt curta i unes sabates amb un pompó molt gran i calcetins fins al genoll. També recorde un cosset de vellut negre amb manteletes de lluentons. Però el que més em crida l’atenció d’eixa època és el pentinat: els monyos eren naturals i els rodets laterals quedaven molt grossos. M’agrada molt més la indumentària actual i les noves tendències que, respectant l’antic, li donen un toc més afavoridor.
Com ha sigut el teu any com a FMI de Sagunt amb les altres juntes locals i altres ciutats, com pot ser Cecina? M’ho he passat molt bé visitant les diferents juntes falleres. He pogut veure que cada una d’elles té les seues tradicions en cercaviles, ofrenes i diversos actes. He fet molt bones amistats amb les altres FMI i, entre totes, hem recorregut la cultura valenciana de nord a sud. De Cecina em va cridar molt l’atenció la cavalcada de les “riones”. Les carrosses, fetes per ells mateixos, eren molt cridaneres i molt diferents entre si. I els balls que representaven sobre elles i en l’escenari de la plaça eren preciosos. Es notava una gran il·lusió i esforç per part de tots els “rionaris”.
033
1986 2020
P F
atricia Sanz
allera Major Infantil de València 1986. Fallera, model i presentadora
035
P
er a mi només hi ha dues coses que romanen intactes després de tants anys en la figura d’una fallera major infantil de València: el sentiment i el càrrec. El sentiment perquè sempre serà un somni fet realitat per a qualsevol xiqueta. L’únic conte de princeses en què tu ets la protagonista. Això sí, tens poc de temps per a passejar pel camp i veure com volen les papallones mentre entones una bonica cançó, com sovint succeeix en els contes. En el seu lloc, passeges pels carrers de la nostra estimada València guarnida amb les seues llums i flors mentre sonen les nostres bandes de música. Allà per on vas, els valencians i els fallers t’omplin d’estima, afecte, respecte i gratitud. La ciutat sencera es bolca per a oferir-te el seu millor somriure i tu, com a fallera major infantil de València i sentint-te la xiqueta més feliç de l’univers, només desitges fer sentir al món sencer eixos mateixos sentiments cap a ells i que se senten orgullosos de tindre’t com la màxima representant infantil. I el càrrec, perquè sempre seràs la fallera major infantil de València d’aquell any tan meravellós, en el meu cas 1986. Representes el col·lectiu infantil faller. No importen els anys que passen ni els que t’hagen succeït després, ni els canvis que sorgisquen en passar el temps. Ja formes part de la història, de la cultura del teu poble, i això no canviarà mai. Tota la resta canvia d’una manera o una altra. Amb el pas del temps la figura infantil ha passat a tindre més importància, més veu (i pobre d’aquell que no cuide dels infantils, perquè estaran signant la seua extinció). Des del meu nomenament fins a l’actualitat he intentat donar-li a la figura de la fallera major infantil de València el protagonisme i la importància que al meu parer mereix, igual que moltes de les meues companyes. I he aconseguit que cada dia es compte i es respecte més la nostra opinió, així com la de tots els infantils a què representem.
El món faller canvia igual que ho fa la societat. Alguns costums o protocols, així com la indumentària, tant femenina com masculina, i infinitat de coses relacionades amb el món faller. Però si una cosa tinc clara és que cal adaptar-se als canvis amb visió de futur i amb respecte. No hi ha futur sense respecte i això passa inexorablement per transmetre valors als nostres infantils, cuidar-los i educar-los en la nostra cultura, les nostres arrels, les nostres festes i tradicions adaptant-nos als canvis que vagen sorgint. A pesar dels anys que vaig complint, una part de mi no deixarà mai de ser aquella xiqueta riallera i feliç de 1986 que es va prendre molt seriosament allò de ser la representant i la veu infantil de les nostres falles. Com deia al principi, el sentiment i el càrrec que vaig ocupar no canviarà mai.
037
SOPA DE LLETRES Llibret, Rodrigo, taronja, valors, accions, respecte, igualtat, tolerancia, sentiments i somnis.
H Z I T O L E R A N C I A T I U O
O X G F R E S A R O D R I G R A S
L S U L A T R I G O S Q E R C M E
A V A Z O A R S V C F R G C B R N
U L L I B R E T O C A L I M L E T
D H T C Q O O Z X M J O F I Ç S I
I R A V E N T D C O N A C K J P M
S I T U A J I P R S A I B T H E E
Q S I G U A L S V I M L S B G C N
R T A S F H T R Q ? G E O J F T T
B O S D G J U E V A L O R S D E S
S T B E N I F A R A I G U A S A C
COMISSIÓ Agües i Piñeiro, Adrián Aguza i García, Daniel Aguza i García, Joan Akba i Herrero, Blanca Ipek Alarcón i Ávila, Luz Alarcón i Ávila, Luca Alonso i Fernández, Carlota Alonso i Fernández, Marey Alonso i Zalvez, Isabel Aracama i Caballero, Elena Barroso i Jordán, Gabriel Bujeda i Murciano, Carla Carrascosa i Peñalba, Cristina Casado i Monis, Vega Cebrián i Ruiz, Eva María Clavijo i Mora, Mia Sara Clavijo i Mora, Greta Collado i González, Lola Collado i González, Laia Domingo i Fernández, Joan Domingo i Fernández, Noa Ferruses i Machado, María Forés i Biosca, Ana Forés i Biosca, Jorge Forés i Biosca, Marta Fortea i Navarrete, Sergio Fortea i Navarrete, Silvia García i Pérez, Gala García i Pérez, Teo Gilabert i García, Paula Giménez i Ávila, Iker Giménez i Espinosa, Ángela Giménez i Ferrer, Nuria Giménez i Llueca, Jordi Giménez i Llueca, Xavi Hernández i Martínez, Olivia Herranz i Bujeda, Hugo Huguet i Plumed, Cayetana
039
Iñiguez i Hermosilla, Daniela Isach i Martínez, Natalia Lacasa i González, Victoria Llovera i Soriano, Lucia López i Rus, Rocío Lorente i Martínez, Claudia Lorente i Martínez, Alejandra Lorenzo i Benito, Alex Lozano i Ruiz, Abril Lucero i Lorente, Mario Madrid i López, María Manzaneda i García, Christian Manzaneda i García, Ariadna Manzaneda i García, Yeray Martín i Serra, Sergio Martín i Serra, Clara Martínez i Del Rio, Alma Martínez i Gómez, Candela Merlos i Mulet, Noa Millan i Macian, María Miret i Herrero, Jaume Miret i Herrero, Inés Navarro i García, Vega Navarro i García, Lara Navio i Martínez, María Pache i Sánchez, Derek Parra i Domingo, Iciar Pérez i Herrero, Miguel Pozo i Arocas, Joel Redondo i Roig, Diego Ripoll i Sesé, Delia Ripoll i Sesé, María Rodenas i Tur, Mario Salinas i Alcaraz, Adriana Sandoval i Martín, Natalia Sanz i López, Mar Sebastián i Martínez, Nerea Serrano i Cárcamo, Javier Soto i Elena, Carla Soto i Elena, Mireya Soto i García, Ángela Soto i García, Ramón Tejada i Lara, Lucia Torres i Ortiz, Víctor Torres i Ortiz, César Tortajada i Raygal, Adrián Urbano i Rivera, Juan Valero i Lázaro, Martina Valero i Lázaro, Mateo Vicente i Alcaide, Shaila
APADRINATS
Adria na
Al as i caraz lin Sa
Jo el
i Arocas zo Po
na ti
ro Vale i Láz a ro
stián i Mar ba t ín Se
ez
041
Ma r
Ne re a
Ab
no I Rui oza z lL ri
A LA FALLERA MAJOR Aroa Parra i Domingo Ja s’escolta la suau brisa
Eixe tresor ha estat amagat,
bufant com si volgués parlar,
esperant tranquil el seu destí,
recitant el vers que encisa
eixe tresor ha estat custodiat,
recitant els teus encants.
per una manada de dofins, com a tu et resguardaran,
Eixa brisa marinera,
tots els nostres infantils.
serà hui el teu trobador, per dir de forma sincera,
Seràs el far que guie la falla,
el que desitjaves de cor,
aportant-nos la teua llum,
que seràs nostra fallera,
il·luminant nostra xicalla,
que seràs, nostra major.
amb els teus captivadors ulls.
Nina guapa i molt somrient,
Quan la teua embarcació atraque,
jo no he vist cap pareguda,
a nostra bonica albufera,
molt has somniat este moment,
brillaran les roges tomaques
sense donar-te per vençuda.
per la rosada matinera, i rodejada de barraques
Per proclamar la teua lloa,
tu brillaràs la primera.
puix des de popa fins a proa,
Perquè hi ha ulls que miren
et tindrem de capitana,
perquè hi ha ulls que somnien,
perquè per fi seràs Aroa,
però els teus són els que brillen
dels xiquets la sobirana.
per la il·lusió que hui complien.
Des de fa temps i amb paciència
Més al so de la guitarra,
has lluitat pel teu preat tresor,
sona el piano a ritme tranquil,
fent que la teua insistència,
perquè este poema narra,
t´haja fet arribar a bon port.
el teu anhel aconseguit, sent per fi, Aroa Parra Fallera Major Infantil.
Gaby Collado
nostre vaixell ix de l’andana,
043
LEMA / “Hara Hachi Bu” ARTISTA / Xavier Gámez
045
FALLA INFANTIL Autors de la crítica: Gaby Gollado / Toni Isach
Primera Part: El mantra del dinar El vell Confuci corona del monument el cos central, s’ha assegut a la poltrona amb el seu mantra predicant. Menjar sa és el que ell vol per ser longeu al partit, SPerant la segregació rodejat dels seus “amics”. Manuel té les portes obertes de la seua portenya taBERNA, on ha entrat la xineta Fuertes buscant la divisió eterna. També la sopa menja el xinet d’algues com les de la COSMÈtica, serà Huan el xino Guillén a les runes de la Gerència. Segona Part: La dolçor fabril Willy Wonka amb la seua fàbrica s’ha instal·lat a Parc Sagunt, serà que al pagar ja no “pica” o que és molt dolç el nostre punt. Noves cartes a la bústia d’aquest parc en projecció, per fi prolifera la indústria i quant més sucre... puix més dolç.
I per tal que no s’escape ni una un Confuci de quatre mans, en lloc de rascar-se la pruna s’ha fet gestor industrial. Que l’arrancada de cavall no esdevinga parada de “burro”, i que a la nostra gran ciutat ja mai més ens falte “curro”. Tercera Part: La Fauna d’Okinawa Una nodrida fauna dalt de la falla veiem, són animals d’Okinawa, que a Sagunt enguany trobem. El tigre blanc els lidera flanquejat pel preciós panda, són Dario i Carrera acompanyats per tota la banda. Volen lluny els ànecs mandarins junt al drac d’aigua i l’esquirol, com volaren els de Compromís a les passades eleccions. La lluita dels dos armadillos amb aquests sans aliments, és la de Timón i Antonino, per entrar al nostre govern. Quarta Part: La festa Ciutadana
Aquesta varietat de foca és de família fornera, i fins i tot quan no li toca vol ser sempre la primera. Al seu cap el xiquet intenta vèncer la marejada, a Raúl Castillo representa aquesta criatura ofegada. I en contra d’allò que es pensava l’animal ha guanyat a la pista, i Montesinos de nom Salva ha sigut el cap de llista.
Gaby Collado / Toni Isach
Amb una cançó de Malú s’alça i balla el manatí, i és que a Ciutadans de Sagunt també ha hagut un esclafit.
047
VÍDEO CONTES Què són les falles?
De què estan fetes les falles?
Quins valors vos transmeten les falles?
Creieu que els fallers respecten el medi ambient?
Què són les nits d’albaes?
Què és la crítica o explicació d’una falla?
Quins tipus de tela de fallera coneixeu?
Quins tipus de vestit de faller coneixeu?
RECOMPENSES g
Recompenses Sagunt
g
Masclet de Diamants i Fulles de Platí
Víctor Torres i Ortiz
Alba Casado i Monís
g
g
Christian Manzaneda i García
Masclet d´Or i Diamants amb Fulles de Llorer Ramón Soto i García
Inés Miret i Herrero
Shaila Vicente i Alcaide
Natalia Isach i Martínez
Aroa Parra i Domingo
Marta Forés i Biosca
Jaume Miret i Herrero g
María Ripoll i Sesé
Recompenses València Distintiu d´Or Iván Zorrilla i Benedi Adrián Tortajada i Raygal
049
PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS AL MILLOR POEMA SATÍRIC ESCOLAR
L
’Associació Cultural Falla Plaça Rodrigo, amb la col·laboració de la llibreria Vértice de la nostra ciutat, convoca la tercera edició del PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS al millor poema satíric escolar del nostre municipi, amb l’objectiu de fomentar en els nostres xiquets part de la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres tradicions, evitant així que es perda una part tan important de la nostra història com són els poemes, escrits a la nostra llengua i que tantes gestes, fets i relats ens han contat. L’objectiu pel qual creem aquest premi no és un altre que aconseguir que els nostres menuts, s’interessen per aquest tipus de poesia, per les seues rimes, per la seua sàtira i la seua crítica, perquè no hi ha millor manera de prendre’s la vida que amb una miqueta d’humor, ja que l’humor és fonamental a la nostra vida i per això no deu ser exclòs , dels nostres hàbits i menys de la nostra literatura. El present concurs va destinat als xiquets que cursen enguany els cursos de cinqué i sisé de primària de les diferents escoles del nostre municipi. Així mateix també va destinat per als estudiants de primer i segon de la E.S.O dels instituts de la nostra ciutat.
051
CATEGORIA A Autor: Alejandro de Haro Rodríguez Centre: CEIP Mediterráneo Curs: 6é. de Primària “CAU EL PANTALÀ” Núvols, no ploreu! Que creixen els bassals. Núvols, calleu! Que es cau el pantalà. Calleu d’una vegada! Ara que heu callat, amb la boca ben tancada podeu vore el que heu format. Núvols, no ploreu! Que creixen els bassals. Núvols, calleu! Que es cau el pantalà. CATEGORIA B (Primer i Segon de la E.S.O): Queda deserta. MEMBRES DEL JURAT QUALIFICADOR Ana José Segura Rubio; Professora d’ensenyament secundari i col·laboradora habitual en llibrets de diferents comissions falleres. Teresa Aparicio Matallín; Professora d’ensenyament secundari i fallera de la comissió Luis Cendoya. Cristina Rodríguez Díaz; Mestra i fallera de la comissió Eduardo Merello.