Artistes fallers vol. II. Artistes falleres i fallers a Cullera
Edita
AC Falla El Canet
Dipòsit legal
V-331-2012
Coordinació
JG Figueres
Maquetació
Yogur de Fresa
Portada
Carmen Signes
Impressió
Blauverd Impressors
Textos
Joan Castelló, JG Figueres i Juan Sapiña
Agraïments
Salva Andrés, Antonio Bolufer, Joan Castelló, Robert Català, Alicia Delgado, David Ferrer, Dennis Ferrer, Paula Grau, José Moreno, José Luis Renart, Joan Roig, Juan Sapiña i Salva Tortajada
Treball fotogràfic
@virruizphotography
Fotografies
Col·laboradors literaris, JG Figueres i Joan Castelló
Tirada
250 exemplars
Difusió il·limitada en valencià
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià». «El present llibre ha participat en el XXVI concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del MI Ajuntament de Cullera». «Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres». L’AC Falla El Canet no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors.
"005 El Canet Cullera
2022
Joan Castelló Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (AdEF)
Artistes falleres i fallers a Cullera Pròleg
No és fàcil trobar persones interessades a estudiar i analitzar la història de les falles des d’una perspectiva científica. Són més habituals les persones que senten passió per les falles, però no fins a l’extrem de dedicar gran part del seu temps d’oci a recopilar documentació, analitzar les dades i traure conclusions sobre el que han sigut les falles, el que representen per a la cultura popular valenciana i la seua incidència en tots els aspectes de la festa. Juan Gabriel Figueres és una d’eixes persones que dediquen hores, dies, setmanes, mesos i anys a l’estudi de les falles.
"007
El vaig conéixer fa ja dotze anys, en l’exercici 2009-2010. El Canet
En aquell temps, Juan Gabriel tenia al cap fer un llibret dedicat
Cullera
als 35 anys d’història d’El Canet, la seua falla, i em va demanar
2022
ajuda per a completar dades i localitzar imatges de tot eixe període. Estava entusiasmat amb el projecte i demostrava un gran interés per tot el relacionat amb la història, la documentació i la investigació sobre la festa. El fet que una persona jove demostrara eixe entusiasme pels estudis fallers
Pròleg
em va sorprendre gratament i va ser l’inici d’una amistat que perdura fins a l’actualitat. Aquell ja llunyà llibret del Canet de 2010 tenia moltes virtuts: l’havia escrit i maquetat Juan Gabriel amb un esforç titànic,
Joan
amb la il·lusió de la primera obra, aprenent sobre
Castelló
la marxa a utilitzar l’Adobe InDesign. Aquesta òpera prima, feta amb minuciositat i entusiasme, tenia també els defectes propis d’un principiant, però els aspectes positius eren molt superiors als negatius. Eix primer contacte amb la cultura fallera el va fascinar i va ser un potent elixir que li va donar forces per a continuar aprenent i aprofundint en la investigació sobre els diferents aspectes de la festa. Però eixe estímul es tornava en desesperació quan, any rere any, havia de mantindre un pols permanent amb la comissió per a aconseguir que no li retallaren el pressupost destinat al llibret. Des del primer moment li vaig oferir la meua ajuda desinteressada per a contactar amb col·laboradors i li vaig facilitar material gràfic per a dur a terme la tasca que amb tanta il·lusió havia iniciat. Aconseguit l’objectiu, tot seguit vàrem instituir una reunió a l’inici de cada exercici, normalment en la setmana de Pasqua o en el pont de l’1 de Maig, en la qual Juan Gabriel em comptava el seu projecte per a l’any següent perquè jo li aconsellara i, si es cau, completara el contingut que ell havia esbossat.
#
De crítica i estètica va la cosa, de Xavi Tur (El Canet de Cullera, 2017). Foto: Joan Castelló
"009
En els anys següents, de la ment de Juan Gabriel van eixir El Canet
llibrets que versaven sobre turisme i Falles, sobre artistes
Cullera
fallers de la Ribera, sobre artistes destacats de València
2022
que han plantat a Cullera, sobre els diferents vessants de les Falles, sobre la història dels llibrets, sobre mitjans de comunicació i Falles, sobre crítica i estètica, sobre el circ de les Falles, sobre la paremiologia en clau fallera i sobre Falles de pel·lícula. Tots ells, en el seu conjunt, ofereixen una visió
Pròleg
completa de les diferents facetes que integren la festa fallera. Fins i tot, en els primers anys em va fer una entrevista sobre la meua trajectòria com a estudiós de les falles, que jo li vaig agrair sincerament, no sols pel reconeixement al meu modest treball, sinó perquè intuïa un agraïment per la seua part
Joan
per l’ajuda que jo li estava prestant en eixos moments inicials,
Castelló
sempre difícils, en qualsevol activitat. La dedicació de Juan Gabriel al llibret era total en eixa etapa inicial i així ha continuat sent en tots aquests anys. No es conformava amb la rutina: buscava continguts inèdits, enfocaments diferents, coherència amb la temàtica de la falla, nous formats, una maquetació innovadora… La seua ment sempre estava en ebullició, pensant noves fórmules per al llibret. Ben diferents, tant en format com en continguts, els primers dels últims, el que demostra una evolució i progressió constants. Els llibrets han sigut part fonamental de la vida de Juan Gabriel, una raó més de la seua existència. Els ha dedicat tanta atenció que va quedar fart i desenganyat pel poc suport rebut en aquests primers anys. Només un any, el 2016, va deixar de coordinar el llibret, i el buit interior que va sentir va ser tan gran, que prompte es va oblidar el treball excessiu i el disgust que comportaven dur-los a bon terme cada any. El parèntesi només va durar un any. L’addicció al llibret va ser superior al mono que li va suposar deixar-lo. En aquesta afició sempre ha tingut, afortunadament, el suport incondicional dels seus pares i en els últims anys també
#
Temps de jocs i de vikings, de Clemente Piera (Plaça d’Espanya, 1983). Arxiu: Falla Plaça d’Espanya
"011
de Paula, la seua companya, amb la qual comparteix afinitats El Canet
falleres i moltes més coses. Tampoc li ha faltat el suport
Cullera
d’alguns dirigents de la comissió, com José Manuel Moreno,
2022
que va confiar en Juan Gabriel en els inicis de l’aventura del llibret; Carlos Bou, que va augmentar l’aposta pel llibret, i, sobretot, Juan Roig, president en 2014 i 2015, un període en el qual es va consolidar la marca que identifica indissolublement la Falla El Canet amb els seus llibrets.
Pròleg Front l’escepticisme inicial, el suport de la comissió al llibret ha anat creixent en la mesura que s’aconseguien els premis atorgats per la Junta Local Fallera de Cullera i per la Generalitat. El Canet, una comissió que estava sota Joan
mínims en 2009, ha reviscolat gràcies en bona part a la fama
Castelló
del seu llibret, que ha situat la comissió entre les llibreteres de la província de València. Els premis han reconegut la labor i la qualitat del treball realitzat per Juan Gabriel, que, diguem-ho de manera afectuosa, sempre ha tingut una xicoteta obsessió per obtindre un bon palet, encara que quedar-se en un segon lloc (un fet que ha ocorregut en més d’una ocasió, veritat esforçat Poulidor?) sempre ha sigut un esperó per a superar-se a l’any següent. Per a les falles de 2022, Juan Gabriel s’ha proposat una nova fita: recopilar la trajectòria de tots els artistes que han plantat a Cullera en l’etapa moderna que arranca en 1962. És una labor ingent, metòdica i útil, perquè serà una obra de consulta de referència per a totes aquelles persones que en un futur vulguen realitzar un estudi o investigació sobre les falles del nostre poble. És una joieta i de segur que tots gaudirem amb la seua lectura. Amb el seu treball seriós, constant i abnegat en els últims dotze anys, Juan Gabriel s’ha guanyat a pols l’agraïment de la seua comissió i el de les falles de Cullera. Si m’ho permeten, vaja per davant el meu reconeixement, admiració i amistat.
"
Artistes falleres i fallers a Cullera Joan Castelló Pròleg 004
"
La portada 014
"
Artistes falleres i fallers a Cullera Juan Gabriel Figueres 016
"
JLFC hauria de tindre una delegació de falla? Juan Sapiña 114
"
M’agradaria que plantara a Cullera... Diversos fallers 122
La portada
"015
Explicació de la portada (volum II) El Canet Cullera
2022
Amb la portada d’aquest volum volem representar als artistes fallers i a les artistes falleres que han plantat falles a Cullera, és a dir, a tots i a totes aquelles que han anat deixant la seua empremta als diferents emplaçaments. Tots ells i elles, estan situats a la cima del Castell
La portada
de Cullera, ja que amb el seu treball, han aconseguit posar a Cullera entre les ciutats més importants dins del panorama faller actual.
Carmen Signes
"017 El Canet Cullera
2022
Juan Gabriel Figueres Coordinador del llibret de l’AC Falla El Canet
Artistes falleres i fallers a Cullera
Realitzar aquesta recopilació representa per a mi una reivindicació d’un ofici autòcton que abans de la pandèmia començava a estar en una situació difícil i que, amb aquesta, s’ha agreujat de manera que molts dels artistes fallers han hagut de tancar les portes dels seus tallers per tal de garantir la seua supervivència. Fer-la, era una idea que em rondava pel cap des de ja fa temps, i he decidit que aquest era el moment, a tall de reivindicació després de dos anys sense plantar falles a Cullera.
"019
Preàmbul El Canet Cullera
2022
La idea inicial era diferent, ja que volia fer les ressenyes dels artistes fallers, però la proximitat amb els llibrets 2020 i 2021 de la Falla El Mocador de Sagunt (uns llibrets molt, però que molt recomanables, pel gran treball realitzat pels amics Hugo Morte, Rosa Benet, Miquel Platero i tota la resta de col·laboradors, entre els quals hi ha una llarga llista
Artistes
de grans amics d’aquesta comissió), ha fet que el llibret
fallers/eres
es plantejarà d’una altra manera, explicant dècada a dècada
a Cullera
les trajectòries dels diferents artistes que han plantat falles a Cullera. Sí, sols a escala local, també per a enaltir i reivindicar la força de les Falles de Cullera que s’han plantat al llarg de la història, per a mi, actualment, en un segon o tercer escaló a escala autonòmica, i en les quals han
Juan Gabriel
passat molts bons artistes, però que en molts aspectes són
Figueres
considerades de segona fila pel fet de no tenir una Fallera Major del poble. Per a fer-ho, s’han consultat els diferents llibrets de la Junta Local Fallera de Cullera, així com diversos llibrets de les comissions falleres per a contrarestar informació, així com dos llibres claus per a comprendre les nostres falles: Història de les Falles de Cullera (1928-1996) i la Trama Fallera de Cullera al llibret de la falla Raval de Sant Agustí, tots dos obra de Joan Castelló, periodista i investigador, membre de l’Associació d’Estudis Fallers, enamorat del seu poble i que s’ha preocupat de recopilar dades sobre artistes, falles, premis... Sense ell, no tindríem aquesta font de documentació, així que només queda donar-li les gràcies per aquest fet. Aquest treball s’ha realitzat amb un temps rècord, intentant aconseguir totes les dades possibles dels artistes fallers que han plantat al nostre poble, i també les fotografies, les quals han sigut triades fugint de les típiques fotografies que estan publicades en altres textos semblants. Com a coordinador de llibret, i guionista de falles, és un orgull per a mi haver pogut fer aquest treball dins
#
Amb la festa al cor, d’Erik Martínez (Plaça Alboraia, 2015). Foto: JG Figueres
"021
del llibret de la meua comissió, El Canet, a causa de la seua El Canet
trajectòria, però també com a mode de reivindicació que
Cullera
la festa fallera ha de millorar, i el món faller ha de començar
2022
a preocupar-se pels artistes fallers i per la resta d’elements que han fet que les falles siguen declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un compromís que hem d’adquirir totes les falleres i fallers.
Artistes
Agrair finalment, a cadascun dels testimonis als quals se li ha
fallers/eres
preguntat alguna cosa sobre el tema com són el mateix Joan
a Cullera
Castelló, José Luis Renart, Juan Bernardo Creus, Salva Andrés, David Ferrer, Juan Carlos Berenguer, Jordi Maravilla, Roberto Roig, Vicent Blasco, Alícia Delgado, Toni Pérez, i Raúl Tazo; i demanar disculpes de bestreta si hi ha qualsevol errada en dades, lemes, artistes, etc.
Juan Gabriel Figueres
Artistes fallers que han plantat falles grans a Cullera 1928-1959. Predomini de l’artista faller local A pesar que es parla que en 1884 es van cremar vint-i-una falles a Cullera1, no hi va haver referències escrites i gràfiques fins a l’any 1928, quan Gabriel Bonet, fuster de professió, va crear en les seues estones lliures Tot està fet amb projectes, per a la comissió Arraval de la Mar2. Ell mateix també va realitzar, en 1930 i en la mateixa demarcació, la segona falla plantada, Carretera de primera (l’auto i el burro). No obstant això, l’artista faller que més falles va plantar entre el 1928 i 1959 va ser el pintor local Emilio Ferrer Cabrera (Cullera, 1888), el qual va dissenyar i pintar cinc falles: Els costums del llaurador (1943) i Teatre Xauxa (1945) per a la Plaça del Generalíssim i Les escales del mercat per a Plaça José Antonio (1943); i Buscant davall terra (1946)
1. Publicat pel periòdic local El Sucronense 2. Actual demarcació de la falla Taüt.
#
Portada del llibret amb l’esbós Tot està fet... en projectes!, de Gabriel Bonet (Arraval de la Mar, 1928). Arxiu: Joan Castelló
#
La maqueta d’un nou turisme, d’Enrique Torres (Falla Sant Josep, 1959). Arxiu: J.Pla
"023
per a Sant Antoni de la Mar; i una falla amb el Micalet El Canet
i l’estàtua del Rei en Jaume (1946) per a la comissió Passeig-
Cullera
Mercat, amb col·laboració amb Daniel Fitó amb aquesta última.
2022
Un altre artista local que va destacar en aquest període va ser Enrique Torres (Cullera, 1927), un gran activista social i cultural de Cullera i el principal impulsor de les celebracions falleres en els cinquanta, que va elaborar Un vaixell sense por Artistes fallers/eres
(1951) i Cullera CF (1952), i La maqueta d’un nou turisme (1959), per a la falla Sant Josep3.
a Cullera La resta d’artistes fallers van ser Bautista Pérez, fuster de professió, que va realitzar dues falles (Ballant el xotis en la placeta de la Sal, 1930, i al carrer Cervantes, en 1935); Juan Pérez, que en va realitzar dos al carrer Ramon i Cajal Juan Gabriel
(1935 i 1936, aquesta última amb el lema Parats i morts de fam);
Figueres
V. Creus amb la falla La Barraca (1946) per a la comissió de plaça José Antonio: i Antonio Garrigós (1922), primer artista de Cullera agremiat que va plantar Les festes de les Falles (1947) per a Plaça José Antonio. La dècada dels seixanta: l’aparició dels primers artistes fallers amb dedicació pròpia En aquesta dècada es pot considerar que comença a generalitzar-se la figura de l’artista faller, marcada principalment per dos aspectes fonamentals: la continuïtat de l’activitat fallera, ja que les falles fundacionals van seguir la seua activitat (Sant Antoni de la Mar, Plaça d’Espanya, Passeig-Mercat i Plaça José Antonio), la creació de les comissions de la Bega i Raval de Sant Agustí) i l’aparició, a mitjans de la dècada, dels premis a les falles, que fa que les comissions falleres requeriren més qualitat en la seua aposta pel que es plantà al carrer. De fet, de la dècada anterior, sols va repetir Enrique Torres, el qual va plantar dues falles
3. Actual falla Plaça d’Espanya
#
La bona educació, de José Luis Sapiña «Rosquilla» (Sant Antoni de la Mar, 1964). Arxiu: Joan Baptiste Lli
#
El tro, d’Andrés Martorell (Falla Passeig-Mercat, 1967). Arxiu: Andrés Martorell
"025
més, Guanyar velocitat (1963) i El triomf de la dona (1964) El Canet
per a la falla Plaça d’Espanya.
Cullera
2022
Les primeres falles de la dècada foren plantades per José Luis Sapiña «Rosquilla» (Cullera, 1935), persona amb una gran afició a les manifestacions artístiques que se celebraven al poble i que va realitzar El càmping (1962), Sant Antoni és la núvia (1963), i La bona educació (1964) per a la falla Sant Antoni
Artistes fallers/eres
de la Mar; i una altra, El triomf de la dona en la història (1964), per a la comissió Plaça d’Espanya.
a Cullera Sense dubte, l’artista faller que més va destacar en l’època va ser Andrés Martorell (Sueca, 1948), artista faller que quan tenia onze anys va començar la seua activitat al taller de Pasqual Carrasquer i que va realitzar la seua primera Juan Gabriel
falla a Cullera, La venus del Milo (1963), per a la falla Plaça
Figueres
José Antonio, encara que també va plantar per a la mateixa comissió Les criades, les ames (1964). No obstant això, va ser en la comissió Passeig-Mercat en la qual va perdurar més temps, sent a més, l’artista guanyador del primer premi de les Falles de Cullera amb Plaga de turisme (1966), encara que també va plantar per a la mateixa comissió El tro (1967), El que menys corre... vola (1968), i Sempre cal rosegar (1969), aconseguint també el primer premi amb aquesta última. No sols Martorell va ser aprenent de Pascual Carrasquer (Sueca, 1926), ja que des del seu taller s’han format moltíssims artistes de la capital de la Ribera Baixa. Amb formació autodidàctica, va plantar la seua primera falla a Cullera per a la comissió Raval de Sant Agustí (1966) amb el lema Menú per a turistes, i va estar plantant en aquesta dècada fins a la seua finalització en 1969, deixant la seua empremta a les comissions Plaça d’Espanya amb A l’estiu, tot el món viu (1967), Casament i mortalla del cel davalla (1968), i Els trasplantaments (1969); i La nova ona (1967) i La Construcció per a Sant Antoni de la Mar (1968), aconseguint el primer premi amb els primers en 1967, i amb els segons en 1968.
#
Els transplantaments, de Pasqual Carrasquer (Sant Antoni de la Mar, 1964). Arxiu: Joan Castelló
"027
Un altre artista faller destacat va ser l’artista local José Simó El Canet
«Blasco» (Cullera, 1933), també de formació autodidàctica
Cullera
i que va iniciar el seu camí en les Falles de Cullera amb
2022
Molt de Bombo (1966) per a la comissió de la Bega, seguint amb la mateixa comissió dos anys més, plantant-los L’astronàutica (1967) i Projectes per a Cullera (1968). A banda, també van plantar falles artistes com Joan Ibañez
Artistes
amb El Paller (1963) i Abusos de poder (1964), Gregorio Hilario
fallers/eres
amb L’epitafi (1965) i E.Llorca amb Quants en cria la farina
a Cullera
(1969) per a la falla La Bega; i Gaspar Jaén amb Els puntals que pugen a Espanya (1966), per a la falla Plaça d’Espanya. La dècada dels setanta. L’expansió de la festa fallera i l’aparició de nous artistes.
Juan Gabriel Figueres
Als inicis dels anys setanta, tan sols dos dels artistes que havien plantat en la dècada anterior seguirien la seua carrera artística a Cullera, en una dècada en la qual tornava l’activitat fallera la comissió de Plaça José Antonio (posteriorment Taüt) i en la qual va nàixer dues comissions més, la falla El Canet, al barri de la Bega; i la falla Plaça Mongrell, a la barriada de Sant Antoni de la Mar. La trajectòria d’Andrés Martorell en Passeig-Mercat durant dos anys més amb grans obres com van ser Perill, animals solts! (1970), i Els pinyols de la taronja (1971), amb la qual va tornar a aconseguir el màxim guardó. Anys després, va tornar a la comissió en la qual s’havia iniciat, Plaça José Antonio, on va romandre durant tres anys plantant La ximpleria (1975), La invasió (1976), i El destape (1977) respectivament, on sols va poder aconseguir el primer premi amb la primera d’elles. També, encara que una mica més tard, i amb comptagotes, van tornar José Simó va plantar La temptació, mare de totes les perdicions (1976), i Antiguitats (1977) per a la comissió Raval de Sant Agustí; i Gregorio Hilario amb Què ens porta l’estiu? (1974) també per a la mateixa comissió.
#
El mercat comú, de Salvador Soria (Sant Antoni de la Mar, 1971). Arxiu: Joan Baptiste Lli
#
Els colors de la vida, de Fernando Roda (La Bega, 1973). Arxiu: Joan Castelló
"029
L’any 1970 es van estrenar diversos artistes. El que va tenir El Canet
la trajectòria més destacada va ser Fernando Roda (Sueca,
Cullera
1943), un altre deixeble de Pasqual Carrasquer i que també
2022
va formar part de l’equip d’Andrés Martorell. La seua primera falla, La llei de l’embut (1970), la va plantar a la demarcació de la Plaça d’Espanya i, a pesar que en 1971 no en va plantar cap, a partir de 1972 va ser l’artista que va plantar moltes de les falles que es varen plantar en la dècada. El seu
Artistes
currículum atresora, en la dècada, les falles Vida flamenca
fallers/eres
(1972), Un, dos, tres, carabassa ha de ser (1973), A quants en cria
a Cullera
la farina (1974), Deus i ídols (1975), Monades (1977), Els rosegadors de l’horta (1978), i Propaganda i esport (1979), per a la falla Plaça d’Espanya; Pirateries (1972), Amor sobre rodes (1973), Món perdut (1974), En la vida tot és conte (1975), i La Comèdia de la Vida (1979) per a la falla Passeig-Mercat;
Juan Gabriel
Els colors de la vida (1973), El que es toca hui en dia (1974),
Figueres
Tot contaminat (1977), Pólvora Mullada (1978), i Amor amb esta vida... porqueria (1979), per a la falla La Bega; Pallassades de la vida (1973), per a la falla Raval de Sant Agustí; i La caixa de sorpreses (1979), per a la falla Plaça José Antonio. De totes elles, sols va aconseguir el primer premi en 1973 per a la falla La Bega, encara que també va aconseguir el Ninot Indultat en 1977 per a la falla La Bega, i en 1979 per a la falla Passeig-Mercat. Un altre que es va estrenar a principis de la dècada va ser Eduardo Chinchilla (Granada, 1934), un aprenent del mestre Regino Mas, que va realitzar A la mar vaig a pescar (1970), Majors amb objeccions (1971), La primera píndola (1972) i La velocitat (1975) per a la falla La Bega; i Més lent que un caragol (1975) per a la falla Raval de Sant Agustí, de les quals sols va aconseguir el primer premi amb la seua estrena amb la Bega (1979), i el ninot indultat per a la mateixa comissió en 1975. També ho va fer Salvador Soria (Alzira, 1931), un dels grans artistes al seu poble en els anys seixanta i es va limitar a plantar sols per a la comissió de Sant Antoni de la Mar entre
#
Com està l’energia, de Bernardo Javier (Sant Antoni de la Mar, 1976). Arxiu: Joan Baptiste Lli
#
La contaminació, de Francesc Escrivà (El Canet, 1979). Arxiu: AC Falla El Canet
"031
els anys 1970 i 1973, amb la qual va confeccionar La grua-torre El Canet
(1970), El mercat comú (1971), El carro del vici (1972) i En lloc
Cullera
de fer llum, fan fum (1973), i on tan sols va aconseguir el primer
2022
premi en la plantada en 1972, en la qual també va aconseguir el Ninot Indultat (va ser el primer ninot indultat de la història de les Falles de Cullera), fet que es repetiria de nou un any després.
Artistes
Després d’acabar l’etapa de Soria, va agafar el seu relleu
fallers/eres
a Sant Antoni de la Mar Bernardo Javier (Alzira, 1938),
a Cullera
amb experiència als tallers d’artistes com Tortosa Biosca, plantant Formes de pescar (1974), Amor corromput (1975), Com està l’energia (1976), Aquest sol espanyol (1977), Sobre la marxa (1978), i Buscant Caragols (1979), és a dir, la resta de falles plantades per la comissió, amb les quals va
Juan Gabriel
aconseguir dos primers premis (1974 i 1976), a més del Ninot
Figueres
Indultat també en 1974. A més, va ser l’autor de l’única falla plantada per la comissió d’El Masclet, La llengua encén la flama, i València explota i clama (1978), en la qual també va aconseguir el Ninot Indultat. Francesc Escrivà (Riola, 1934) es va estrenar a Cullera amb dues falles amb la comissió d’El Canet, en l’any de la seua fundació amb la falla Atzar és la vida (1976); i amb La cacera (1976) per a la comissió de La Bega. Un any després sols continuaria amb la primera d’elles, plantant el que seria el seu únic primer premi amb Bufonades (1977), i plantant també La humanitat desbocada (1978), i La contaminació (1979). Altres artistes que es van estrenar en aquesta època van ser Clement Piera (Sueca, 1949), autodidacta, amb els monuments Rateria a l’espanyola (1977) i El vici del joc (1978) per a la falla Passeig-Mercat; José Andrés Ibor «Pansa» (Sueca, 1955), format als tallers de Carrasquer i Martorell, amb L’infern està a la terra (1978) i Pardal que vola, a la cassola (1979) guanyant el primer premi amb aquesta última; José Luis Pérez (València, 1932), aprenent de dos grans artistes com van ser Regino Más i Juan Huertas, amb L’adulteració
#
El pas del temps, d’Andrés Martorell (Passeig-Mercat, 1981). Arxiu: Falla Passeig-Mercat
"033
de l’ordre del dia (1978), una única falla amb la qual va El Canet
aconseguir el primer premi per a la comissió Plaça José Antonio;
Cullera
José Marí amb Els vikings (1976) per a la falla Passeig-Mercat;
2022
i Virgilio Torrecillas amb Projectes (1976) per a la falla Plaça d’Espanya, en la qual va aconseguir el Ninot Indultat de l’any. La dècada dels vuitanta: consolidació i aparició de grans figures dins del món dels artistes fallers
Artistes fallers/eres
En aquesta dècada es va consolidar la festa fallera i es va
a Cullera
augmentar el cens pel que fa al nombre de comissions falleres, ja que a principis de la dècada van nàixer les comissions d’Avinguda País Valencià, hereva de la comissió infantil ColónToledo; i la falla del Port, a la barriada que li dona nom a la comissió.
Juan Gabriel Figueres
Aquesta dècada es caracteritza per la finalització de la trajectòria d’Andrés Martorell, l’artista que va aconseguir el primer premi de la història de les Falles de Cullera. En aquesta dècada va plantar les seues tres últimes falles a Cullera: El pas del temps (1981) i Pareix que estem en la lluna (1983) per a la falla Passeig-Mercat, aconseguint el primer premi i el Ninot Indultat amb la primera d’elles; i Pesquera i pescadors (1983) per a la comissió del Port, fent la seua primera falla. Fernando Roda va continuar la seua trajectòria a Cullera i també va ser qui va acumular la construcció de més falles en aquest període. Enumerant-les per comissió, Roda va plantar València amb flama (1980), L’or negre (1981), Quan el perol està ple (1982), En aquest món (1983), i La València que volem (1984) per a la falla Taüt; Amb els padrins es fa bateig per a la falla Passeig-Mercat (1980); Un hippie i un poal, a tocar-se el... (1980), Gat per llebre (1981), Mai falten els diners per als vicis (1982), Contaminació (1987), Manipulats (1988), i Aniversaris (1989) per a la falla Plaça Mongrell; Les pólvores d’abans i hui (1984), L’hora del despertar (1985), i Tants numerats per a què? (1986) per a la falla Plaça d’Espanya; i Volant cap a Europa
#
Tots volem tocar, de José Simo «Blasco» (Avinguda País Valencià, 1985). Arxiu: Joan Castelló
#
Ajuntaments democràtics, de José Andrés Ibor (Falla Raval de Sant Agustí, 1981). Arxiu: José Cerveró
"035
(1986) i Qui fa l’indi? (1987) per a la comissió d’El Canet. El Canet
De totes elles, sols va aconseguir el primer premi en 1982,
Cullera
i el primer premi i el Ninot Indultat en 1983 per a la falla Taüt.
2022
Un altre artista que va continuar la seua trajectòria a Cullera va ser l’artista local José Simó, que en aquest període de temps va plantar dotze falles, vuit d’elles per a la comissió hereva de Colón-Toledo, Avinguda País Valencià: Els que donen llum Artistes
(1983), Peix-car (1984), Tots volem tocar (1985), On vas, València?
fallers/eres
(1986), Fent el porc (1987), El temps (1988) i Punxades (1989)
a Cullera
per a la comissió d’Avinguda País Valencià; El pes del poder (1986) per a la falla del Port; i Burros i Carabasses (1987), La dansa del món (1988) i A cada volta pitjor (1989), per a la falla Plaça d’Espanya.
Juan Gabriel
Un altre artista que ampliava la seua trajectòria va ser Josep
Figueres
Andrés Ibor plantant les seues falles en quatre comissions falleres, entre les quals es troba Raval de Sant Agustí amb Ningú caça sense gos (1980) amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat, Ajuntaments democràtics (1981), Jardí florit o podrit (1986), i Les aïgues de València (1987); La Bega amb La tele... Reina de la casa (1983), Per més que es faça la llum... (1984), Tot cap al comú (1985), Animalades i carabassades (1986), Festa fallera (1987), i La llei del més fort (1988); Plaça Mongrell amb El sol de Cullera (1983); i El Canet amb Els pallassos roden (1989). A banda, va fer duet amb Juan Pedrós (1982) en la falla La Bega amb La falta de garrot (1982). Clement Piera va seguir durant uns quants anys també la seua trajectòria, ja que només començar la dècada va tenir el seu primer èxit en forma de primer premi per a la comissió d’El Canet amb Mantindre neta Espanya (1980), plantant a més per a la mateixa comissió Fent l’indi (1983), València en flama (1984) i Coses d’Espanya (1988); i també Coses que apreten (1982) i Temps de jocs i de víkings (1983) per a la falla Plaça d’Espanya. Dos artistes que van tenir èxit als setanta, també van plantar als huitanta, encara que d’una manera més efímera.
#
Mercat, dels Germans Colomina (Passeig-Mercat, 1985). Arxiu: Falla Passeig-Mercat
"037
A principis de la dècada, Pasqual Carrasquer va tornar El Canet
a plantar a Cullera durant dos exercicis fallers, ja que va
Cullera
plantar per a la comissió de la Bega Pardals, pardalets i pardalots
2022
(1980) i A la lluna de Cullera (1981), finalitzant així la seua trajectòria a Cullera, encara que en el món de les falles duraria fins a quasi els nostres dies; mentre que Francesc Escrivà va plantar Estiuejar a Cullera (1985) per a la comissió d’El Canet.
Artistes
A partir d’ací, comencen a entrar en escena nous valors
fallers/eres
d’artistes fallers que procedien majoritàriament d’altres
a Cullera
poblacions. En primer lloc, destaquem a Antoni i Lluís Colomina, coneguts artísticament com els Germans Colomina (Gandia, 1951 i 1956), artistes que es van iniciar al taller d’Eugenio Micó, amb una irrupció fulgurant en la falla Passeig-Mercat, ja que en sis anys van aconseguir
Juan Gabriel
quatre primers premis i quatre Ninots Indultats en els sis anys
Figueres
que van plantar en la decada amb les falles Bufes d’ànec (1984), Mercat (1985) i La festa fallera necessita una banyera (1987), i Cullera... paradís o infern? (1989). La resta de falles plantades en aquest període van ser Còctel d’animalades (1986), i Tradicions en el temps (1988). El mateix any va fer acte de presència un altre duet, en aquest cas de Sueca, Joan Pedrós (Sueca, 1949) i Rafael Beltran, aprenents del taller d’Andrés Martorell, els quals van començar la seua trajectòria amb la comissió del Port amb València, jardí de flors (1984), encara que després no van tornar a plantar fins tres anys després per a la mateixa comissió durant tres anys consecutius amb Ja hi ha prou de fer l’haca (1987), Ningú caça sense gos (1988), i Pallassos i pallassades (1989). També tingueren un pas efímer durant la dècada en la falla Raval de Sant Agustí amb La festa de la taronja (1988). Per a contrarestar la irrupció dels Colomina, la comissió de Taüt va apostar per Roberto Andrés (Carcaixent, 1954), un artista faller que va començar la seua formació amb son pare, Eustaquio Andrés, i també col·laborant amb artistes com Joaquín Gómez Perelló, Tortosa Biosca o José Azpeitia.
#
En primavera, tot s’altera, de Roberto Andrés (Taüt, 1987). Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera (JLFC)
#
Contes, dels Germans Cortell (Sant Antoni, 1985). Arxiu: Joan Baptiste Lli
"039
En un primer moment va tindre un pas efímer per la comissió El Canet
de Sant Antoni de la Mar amb El pas de les hores (1980) però
Cullera
va tenir més èxits a la comissió cèntrica a la qual va plantar
2022
en aquesta època quatre falles, Xe! Quin bullit (1986) i El geni (1988), guanyadores del primer premi i del Ninot Indultat; i En primavera, tot s’altera (1987) i La mar de bé (1989). De la mateixa ciutat provenien Juan i Fernando Cortell,
Artistes
coneguts artísticament com els Germans Cortell, que van
fallers/eres
donar els seus primers passos a Cullera debutant amb Contes
a Cullera
(1985) per a la comissió de Sant Antoni de la Mar, a la qual va plantar tres falles més, en concret, Contes Xinesos (1986), Cullera, Turisme desbocat (1987), i Si continua la riuà, la nostra regió se’n va (1988), acabant la seua trajectòria plantant València en marxa (1988) per a la comissió de la Bega.
Juan Gabriel Figueres
La resta d’artistes fallers de la dècada han plantat entre una i tres falles. Amb tres trobem a Daniel Clarí, que va plantar Fent el pallasso (1984), Contra vent i marea (1985) i Ser o no ser (1986) per a la falla Plaça Mongrell; amb dos trobem a Juan Armengol amb Menjant fruita de l’amor (1982) i Els pardals (1983) per a la falla Sant Antoni de la Mar, a Miguel Esteban amb Els que xuclen de l’ou (1983) i Actualitat valenciana (1984) per a la falla Raval de Sant Agustí, i a Vicent Blasco, que va realitzar La cotorra embruixà (1985) i Tot pel ciutadà (1989) per a les comissions del Port i Raval de Sant Agustí respectivament, aquesta última amb Javier Guerola; i amb una trobem a Pastor i Almiñana amb La crisi del Turisme (1981) per a Sant Antoni de la Mar, Joaquin Dolz amb La fresca democràcia... (1982) per a Raval de Sant Agustí, Tomás Soler Pérez amb Coses del treball (1982) per a la comissió d’El Canet, Josep Bellescusa amb La muller en tot es clava (1984) per a Sant Antoni de la Mar, Enrique García Ibañez amb El desig (1985) per a la falla Raval de Sant Agustí, Enrique Viguer amb Fruita del temps (1985) per a la falla Taüt, i un jove José Lafarga (Cullera, 1965), aprenent de grans artistes com Vicent Luna, José Simo «Blasco», els germans Colomina i Andrés Martorell, que debutava en falles grans
#
Pujades i baixades, de Fernando Roda (Falla Sant Antoni de la Mar, 1996). Arxiu: Joan Castelló
"041
amb Cerimònies (1989) amb la comissió de Sant Antoni El Canet
de la Mar, aconseguint amb ella el primer premi en un any
Cullera
recordat pel fort temporal d’aigua i vent que feren que les
2022
falles foren tallades pels bombers per motius de seguretat. Els noranta: augmenten les comissions falleres i paral·lelament, els artistes fallers
Artistes
Aquesta dècada va veure nàixer quatre comissions més
fallers/eres
(El Raconet, El Pontet, Plaça d’Alboraia i Rei en Jaume I),
a Cullera
algunes per iniciativa pròpia i altres de gent que provenia d’altres comissions falleres), que fa que en 1999 el nombre de falles grans plantades foren catorze. En aquesta dècada van plantar artistes fallers que continuaven
Juan Gabriel
la seua trajectòria des de dècades passades com Fernando
Figueres
Roda, el qual va plantar Cacera (1990) i Turisme amb poc de despesa (1991) per a la falla Plaça Mongrell, La crisi (1994) per a la falla Plaça d’Espanya, i Pujades i baixades (1996) per a Sant Antoni de la Mar, fent un pas enrere davant del seu fill, Fernando Roda Alapont, que s’havia iniciat en els anys setanta en les falles infantils. Roda Alapont va plantar en aquesta dècada vuit falles en tres anys, entre les quals es troben la que es va plantar en 19974 per a les comissions El Raconet i Plaça Alboraia; Lliris i cards (1998) i Assumiràs la veu d’un poble (1999) per a la falla El Raconet, la del 1998 i L’alegria dels xiquets (1999) per a la falla El Pontet; A tot el món li furguen (1998) per a la falla Plaça Mongrell; i la que va plantar en 1999 la falla Plaça d’Espanya. José Simó també va començar a acomiadar-se del món faller a principis d’aquesta dècada amb les comissions Plaça d’Espanya i País Valencià, ja que va ser l’autor de Rehabilitats amb lentitud (1990) per a la primera; i Mals Moments (1990)
4. Les edicions del llibret de JLF de 1996, 1997, 1998 i 1999 no comptaven amb la majoria dels lemes de les Falles ni explicacions d’aquestes.
#
El pas del temps, de Pedrós i Beltran (Port, 1991). Arxiu: JLFC
"043
i L’avarícia (1991) per a la segona, donant per finalitzada El Canet
la seua activitat sent, fins al moment, l’artista més important
Cullera
que havia donat la nostra ciutat.
2022
Un altre clàssic de dècades passades, Josep Andrés Ibor, el qual va plantar a principis i a finals de la dècada, ja que va ser l’autor d’Els llibres cremen el món (1990) per a la falla El Canet, de la falla de la Plaça Mongrell (1997), i d’Una selva Artistes fallers/eres
quotidiana (1998) per a la falla La Bega, finalitzant ací la seua trajectòria a la nostra ciutat.
a Cullera Els Germans Colomina i Roberto Andrés continuaren les seues trajectòries a Cullera amb les seues comissions fetitxes. D’una banda, els germans gandians van plantar en un primer període Al so que ens toquen (1990), El circ (1991), Juan Gabriel
La força burra (1992), i Mediterrània (1993), mentre que
Figueres
en un segon període van realitzar Hi ha tant a fer (1998) i Una de pirates (1999), totes elles per a la falla Passeig-Mercat, aconseguint el primer premi i el Ninot Indultat en 1990, i el Ninot Indultat també en 1998. D’altra banda, Roberto Andrés també va plantar en dos períodes en la mateixa dècada per a la falla Taüt amb La nit de Cullera (1990), i posteriorment amb Art i cultura (1993), amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat i Menú europeu (1994), acabant la seua trajectòria a Cullera amb El circ de la vida (1996) per a la falla Raval de Sant Agustí. També van continuar la seua trajectòria diversos artistes com els Germans Cortell, mostrant les seues capacitats artístiques durant quatre anys amb La caça (1990), Nou temps (1991) Trenta anys fent falles (1992) i Temptacions (1993) per a la falla La Bega; el duet Vicent Blasco i Javier Guerola amb Tot és festa (1990) per a la falla Raval de Sant Agustí, última del duet, ja que Guerola posteriorment va assumir Les petardades (1991) i El pregó (1993) per a les comissions d’El Canet i Sant Antoni de la Mar respectivament; i un altre duet, Pedrós i Beltran van realitzar El pas del temps (1990) en la qual van aconseguir el Ninot Indultat i Coses nostres (1991) per a la falla del Port,
#
Visites d’altre món, de José Lafarga (Falla Plaça d’Espanya, 1992). Arxiu: JLFC
#
Res és el que pareix, de Juan Carlos Donet (Falla Taüt, 1996). Arxiu: José Codina
"045
Però sense dubte, si cal destacar a un artista faller que ja venia El Canet
de l’anterior dècada va ser José Lafarga, que entre 1991 i 1997
Cullera
va realitzar diverses falles per a moltes de les comissions
2022
falleres de Cullera i de totes les grandàries. El seu llegat en aquesta època va començar amb Les batalles (1991), Visites d’altre món (1992) amb la qual va aconseguir el primer premi, i Els pirates del joc (1995) per a la falla Plaça d’Espanya; La festa (1993) per a la falla Avinguda País Valencià; Cullera sense més
Artistes
(1994) guardonada amb un altre primer premi i amb el Ninot
fallers/eres
Indultat, Una vida fosca al fons (1995), Una vida de circ (1997),
a Cullera
i D’abans i ara (1998) per a la falla Sant Antoni de la Mar; La mare natura (1996) i Cullera a la llum de la lluna (1997) per a la falla La Bega; i Alguns fan el ximple (1996) per a El Pontet. Pel que respecta a les noves aparicions, cal destacar, en primer
Juan Gabriel
lloc, a Juan Carlos Donet (Cullera, 1969), format als tallers
Figueres
de Fernando Roda, José Simó i José Lafarga, que va plantar les seues primeres falles grans, Contes de por i Cerimònies (1994), per a les comissions Plaça Mongrell i Avinguda País Valencià respectivament. Per a la primera d’elles, també va plantar Rotllos de pel·lícula (1995) i la del 1996, mentre que per a la segona va plantar Burro que vola, a la cassola (1995), La nit (1996), la de 1997 i Contes xinesos (1998). No obstant això, els seus majors èxits van vindre de la mà de la comissió Taüt, en la qual va plantar des de 1995 i 1999, trajectòria que s’allargaria en la dècada següent. Allí, va plantar Lleis ecològiques (1995), Res és el que pareix (1996), la de 1997, Les conquestes (1998) i El temps vola (1999), aconseguint el primer premi en 1996 i 1998. A banda, també va deixar la seua empremta en dues comissions més, El Raconet, a la qual va plantar Elogi dels diners (1996); i Port, plantant Natura i pol·lució (1997), El dia del juí final (1998) i Cullera en la seua tinta (1999), amb la qual també allargaria la seua trajectòria posteriorment. Tres artistes locals més van tenir el seu debut en aquesta dècada. El primer va ser Victor Vallet (Cullera, 1975) estudiant d’arts i oficis i autodidacta, amb un estil pop-art
#
Coses de poble, de Vicent Montagut (Falla El Canet, 1999). Arxiu: AC Falla El Canet
#
El que ens ve, d’Eduard Guillem (Falla Raval de Sant Agustí, 1993). Arxiu: JLFC
"047
per fugir de l’estètica tradicional, que va plantar Els viatges El Canet
(1993) per a la comissió Plaça Mongrell; i Estampes
Cullera
de poble (1995) i Viure en la barraca (1996) per a la falla Plaça
2022
Alboraia. Un altre artista local que es va assentar en aquesta dècada va ser Vicent Montagut (Cullera, 1965), format en diversos tallers de Cullera, i que va plantar la seua primera falla Burrades (1996) per a la falla Plaça d’Espanya, a la qual també va plantar posteriorment en 1997 i 1998; també va
Artistes
plantar Visions de com veure Cullera (1997), Al pas del temps
fallers/eres
(1998) i Coses de poble (1999) per a falla El Canet; i a més,
a Cullera
Açò és turisme (1998) per a la falla Plaça Alboraia, i també tres, La cara dels diners, Inseguretat social i Pot-ting (1999) per a les comissions de La Bega, Avinguda País Valencià i Rei en Jaume I respectivament. També va fer acte de presència Fede Alonso (Cullera, 1975), artista format al tallers de José
Juan Gabriel
Simó i José Lafarga, i que va plantar per primera vegada per
Figueres
a la comissió d’El Pontet en 1997. A la falla Taüt també va tenir èxit en el seu primer any Juan Armengol (Carcaixent, 1970), aprenent de Francisco Baldoví, el qual va obtenir el primer premi amb La por (1991), encara que després la seua trajectòria a Cullera es limitaria a una falla més per a la mateixa comissió, Les mil i una... (1992), amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat d’aquell any. El seu mestre, Francisco Baldoví, també va inscriure el seu nom entre els artistes que han plantat en Cullera gràcies a la comissió de Sant Antoni de la Mar, en la qual va plantar El judici final (1990), L’espectacle (1991) i Farsa política (1992). Eduard Guillem (Castelló, 1948) també va ser un artista prolífic a Cullera, encara que no és massa llarga la seua trajectòria a Cullera. De formació autodidàctica, va debutar en la comissió Raval de Sant Agustí amb Aquest món és tot un riure (1992), i va aconseguir el primer premi per a aquesta comissió amb El que ens ve (1993), i amb Les il·lusions (1995), i també el Ninot Indultat en aquesta última. La seua trajectòria la va finalitzar en 1999 en Sant Antoni de la Mar, plantant Perill d’extinció (1999).
#
A què juguem?, de José Sanchis (Falla Port, 1994). Arxiu: JLFC
"049
Des del cor de La Safor, en 1992 van aterrar en les Falles El Canet
de Cullera uns altres artistes. En primer lloc, Pere Baenas
Cullera
(Gandia, 1969), que es va iniciar al taller de l’artista Vicent
2022
Blasco i que va fer la seua primera falla per a la comissió d’El Canet, amb el lema Injustícies i bufonades (1992), i seguidament plantant tres falles més per a la mateixa comissió, El geni del mal desfà un món cultural (1993), La riquesa de la terra valenciana (1994), i Contes (1995). Després, va passar
Artistes
a la comissió Passeig-Mercat on va plantar La creació (1996),
fallers/eres
amb la qual va obtenir el Ninot Indultat, i Sonen els timbals
a Cullera
(1997). En segon lloc, Francisco i Enrique Miñana, els Germans Miñana, aprenents de Toni Añon, que es van quedar el seu taller, i van plantar Contes de bruixes, contes de por (1992) i Burrades (1993) per a la falla del Port, i també La nit (1992) per a la comissió Avinguda País Valencià. Finalment,
Juan Gabriel
el triumvirat saforenc acaba amb José Sanchis (Gandia, 1964),
Figueres
també format amb Añon i que va plantar per a la comissió del Port tres falles grans en aquesta dècada, A què juguem? (1994), Quina nit (1995), i Cullera, fallera i festera (1996). Cullera també va gaudir, en aquesta dècada dels treballs de tres debutants provinents de la ciutat de Sueca amb un nexe en comú: els tres s’han format al taller de Pasqual Carrasquer. Per ordre d’aparició, trobem primer a Toni Gil (Sueca, 1961), el qual va debutar en la Plaça Mongrell amb El poder (1992), encara que va ser en la falla El Raconet on més va desenvolupar els seus treballar, plantant en aquesta comissió El pecat de la novetat (1993), Pardal que vola, a la cassola (1994), i Cullera, de nit i de dia (1995). Seguidament, un any després trobem a José Vicente Gutiérrez «Guti» (Sueca, 1965), el qual va treballar per a la comissió de la Bega amb Val més tard que mai (1994) i Festes majors de Cullera (1995). I per últim, trobem a Pasqual Roda «Paski» (Sueca, 1975), fillol de Pasqual Carrasquer i amb el que ha treballat braç a braç fins fa molt poc, i que en aquesta dècada va realitzar dues falles per a la falla Raval de Sant Agustí, Qui és el rei? (1998) i Dimonis de la vida (1999), amb la qual va obtenir el primer premi i el Ninot Indultat.
#
Històries medievals, de José Lafarga (Falla Raval de Sant Agustí, 2004). Arxiu: JLFC
"051
Per últim, trobem artistes amb menys falles plantades però El Canet
no menys exitoses. Entre ells trobem a Pasqual Calleja
Cullera
(Carcaixent, 1938), artista exitós a València i a la seua ciutat
2022
natal, que tan sols va plantar una falla en aquesta dècada a Cullera, amb la qual va obtenir el primer premi i el Ninot Indultat, El circ de la vida (1997) per a la falla Raval de Sant Agustí; els borrianenc José Luis Pascual Nebot (Borriana, 1962), format als tallers de Salvador Pascual, Vicent Tornador
Artistes
i José Luis Ferrer Regino, que va plantar Fer l’indi (1994)
fallers/eres
per a la mateixa comissió; Vicent Fito (València, 1936), pintor
a Cullera
reconegut dins del món faller que va plantar Canviem el carro (1994) i Bon timó (1995) per a la comissió Passeig-Mercat; Julián Baldoví (Riola, 1958), que va plantar El gran farol de la vida (1993) per a la falla Plaça d’Espanya; i Francisco Bordera, que va realitzar Els fantasmes de la nit (1996) per a la comissió
Juan Gabriel
d’El Canet, en un any en el qual l’artista va faltar a mitjan
Figueres
exercici i els fallers van haver d’acabar la falla. La dècada del 2000: consolidació de la majoria d’artistes i l’aparició de les seccions Si alguna cosa podem destacar d’aquesta dècada és, en primer lloc, la consolidació de molts dels artistes dels noranta en aquesta època, ja que es produeixen poques aparicions, encara que no exemptes de qualitat, es manté el nombre de comissions falleres, ja que naix la comissió de la falla Xúquer i desapareix la comissió d’El Pontet i, sobretot, l’aparició de les seccions falleres a Cullera en 2003, que permet una competitivitat major entre les comissions que compten amb menors pressuposts. José Lafarga va continuar la seua producció a Cullera, encara que hi hagué dos anys en els quals no va plantar cap falla a Cullera (2006 i 2009). Les comissions que van gaudir dels seus treballs van ser, per antiguitat, Passeig-Mercat amb Els secrets de les bambolines (2000), guardonada amb el Ninot Indultat, i Silenci, s’està rodant (2001), amb la qual va aconseguir el primer premi; El Raconet amb Salvem Cullera
#
Xe xin pont, de Juan Carlos Donet (Taüt, 2003). Arxiu: JLFC
"053
(2001), De cine, xe! (2002), Ajuntaments, quines coses (2003) El Canet
amb la que va aconseguir el primer premi de la Secció Segona,
Cullera
Està de moda... eixir de l’armari (2004), i Vivim en un món de bojos
2022
(2005); El Pontet amb El codi desconfiat (2002) i El mal d’ara no ens ve de nou (2003) i Monument a la dona (2004); Plaça Mongrell amb Anem a fer la mar (2003) amb la que aconsegueix el primer premi de la Secció Primera i el Ninot Indultat, Açò té ous (2004), Al cor de la telefem (2005) i La llum d’un poble (2006); Rei en
Artistes
Jaume I amb Amb la música a altra part (2004); Raval de Sant
fallers/eres
Agustí, amb Històries medievals (2004) amb la que aconsegueix
a Cullera
el primer premi de la Secció Especial i el Ninot Indultat, i Els contes que ens conten (2007), amb la qual torna a aconseguir el primer premi de la Secció Especial; i La Bega amb Bruixeries (2008), amb la que es corona amb un altre primer premi de la Secció Primera.
Juan Gabriel Figueres
Juan Carlos Donet també va tenir una gran trajectòria en aquesta dècada aconseguint nombrosos guardons per a les comissions per a les quals va treballar entre el 2000 i 2005, i tornant després en 2009. Concretament, ho va fer per les comissions com Taüt amb M.I.A.U (2000), Un pas pel temps (2001), Música (2002), Xe xin pont! (2003), i Els somnis, somnis són (2004), aconseguint el Ninot Indultat l’any 2001, el primer premi en 2002 i el primer premi de la Secció Especial en 2003; Plaça Mongrell amb Lluites d’avui i sempre (2000), La invasió (2001) i Fent el pallasso (2002); Port amb El nostre patrimoni turístic (2000) i Cullera va tota al vol (2001); La Bega amb Les bufonades (2003), Una de l’oest (2004) i Les mil i una... (2005): Xúquer amb Salvem la natura (2003) i Bufonades (2004); i Passeig-Mercat amb Contes i Llegendes (2009), amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat. Vicent Montagut també consolidà la seua trajectòria amb falles més modestes, ja que en va realitzar moltes en aquesta dècada, sent les més importants Històries del nostre poble (2000), Instint bàsic pesseter (2001), i Les muses de la inspiració (2002) per a la falla La Bega; encara que també va fer treballs per a la falla Plaça d’Espanya amb El cine (2000), La bola de
#
Quietus paradus, de Fede Alonso (Falla Sant Antoni de la Mar, 2008). Arxiu: Joan Castelló
"055
formatge... o el món redó (2001), El món està en bones mans (2002); El Canet
Avinguda País Valencià amb La màgia és una bomba (2000),
Cullera
Des d’Àfrica amb... amor (2001), De València... al món (2002),
2022
A la lluna de València (2003), Contes d’ahir, hui i demà (2004), Per a ser jurat, cal estudiar? (2005), La màgia dels XXV anys (2006), i Opa... Anem a fer...!!, aconseguint el primer premi de la Secció Segona en 2006; Rei en Jaume I amb Música sí (2000), Viure és cada vegada més difícil (2001), El món és un circ
Artistes
(2002), i La conquesta d’un poble (2003); Plaça d’Alboraia amb
fallers/eres
Quina història (2000), i L’edat de pedra (2009); i El Raconet amb
a Cullera
Fantasia, llum i economia (2009). Un altre artista local que es va refermar amb els seus treballs va ser Fede Alonso, amb treballs de diversos pressupostos com, per exemple, amb Que repiquen les campanes (2001),
Juan Gabriel
La tele del poble (2002), El circ de la vida (2003), Aniversari
Figueres
(2004), L’edat mitjana (2005), i La comunicació (2006) per a Plaça Alboraia; Mitjans de comunicació (2004) per a Plaça d’Espanya; A l’última (2005) per a El Canet; Del Nil al Xúquer, i del sarcòfag a la Taüt (2005) i Hackers (2006) per a Taüt; Contes xinesos (2006), Una de l’oest (2007), Mentides i més mentides (2008) i La música amanseix a les feres (2009) per a Xúquer, Cullera de dia i nit (2007) per a La Bega; Batalles d’adés, ara i sempre (2007), i Naufragis a la vista!! (2008) per a El Raconet, El que la mar ens xiuxiueja (2008), i Els contes que ens conten (2009) per a Plaça Mongrell; i Quietus paradus!! (2008) i Carnestoltes (2009) per a la falla Sant Antoni de la Mar. En totes elles, va aconseguir dos primers premis de la Secció Primera (El Canet, 2005 i La Bega, 2007), un primer premi de la Secció Segona (Xuquer, 2007), a més d’un Ninot Indultat (Taüt, 2006). A principis de la dècada, també va realitzar nombrosos treballs Fernando Roda Alapont, ja que va plantar Una de por (2000) per a la comissió d’El Canet, Fons marins (2000) i Benvingut segle XXI. Què ens espera? (2001) per a El Pontet; i també la falla El Raconet (2000).
#
Qui és més animal?, de Joan Pedrós (Falla Passeig-Mercat, 2005). Arxiu: JLFC
"057
Joan Pedrós, en solitari, va eixamplar la seua trajectòria El Canet
en aquesta dècada també en falles de diferents categories,
Cullera
destacant la seua trajectòria en la comissió del Port, en la qual
2022
va plantar Però també som diferents (2002), Cullera o Hollywood (2003), Què e-poca gràcia (2004), Estreles a Cullera (2005), La newpoma (2006), i 25 anys fent falla i encara creixent (2007). No obstant això, també va plantar Som moros o cristians? (2005) i Cullera en carnestoltes (2006) per a la falla Raval de Sant
Artistes fallers/eres
Agustí; i Qui és més animal? (2008) per a la falla Passeig-Mercat, amb la qual aconsegueix el Ninot Indultat.
a Cullera També va fer treballs, després de diversos anys sense plantar a Cullera, Jose Vicente Gutiérrez «Guti», amb comissions de Secció Especial, ja que va plantar IV segles sacsejant Cullera (2004), MIG (en la granja d’Ernesto) (2005), Els conta contes Juan Gabriel
(2006) i El despertar de la festa (2007) per a la falla Passeig-
Figueres
Mercat; i Una lluita desigual (2008) i Cel i infern al matrimoni (2009) per a la falla Raval de Sant Agustí. El seu major èxit va ser aconseguir un primer premi de la Secció Especial i el Ninot Indultat (Passeig-Mercat, 2005). Pascual Roda «Pasky» també va continuar la seua trajectòria al nostre poble, concretament en les comissions de Raval de Sant Agustí, amb la qual va plantar Disme com vas disfressat, i et diré la identitat (2000); Sant Antoni de la Mar amb Ai mare, quina por! (2002) i Conta contes, faules i fantasies (2006); i Xúquer, amb El teatre de la vida (2006), donant per finalitzada la seua trajectòria en el nostre municipi. També van acabar la seua trajectòria, de forma paral·lela a Cullera tant els Germans Colomina com José Sanchis. Pel que fa als primers, van plantar Bombers (2002) i Caça contes (2003) per a la falla Raval de Sant Agustí; mentre que el segon també va plantar dues falles per a la falla Passeig-Mercat, amb els lemes Dolces temptacions (2002) i Els contes que a Cullera ens conten (2003), no tornant a plantar cap falla més en la nostra ciutat.
#
Contes i llegendes, de Francisco Vizcaíno (Falla El Canet, 2006). Arxiu: AC Falla El Canet
#
Flower power, d’Alfredo Bayona (Falla Port, 2008). Arxiu: JLFC
"059
Per últim, trobem també en la dècada, treballs de Toni Gil, El Canet
concretament per a la Falla El Canet, on va plantar Ball
Cullera
de màscares (2001), Contaminació marina (2002), Sopa de gansos
2022
(2003) i Les aparences enganyen (2004), aconseguint en 2002 un sorprenent Ninot Indultat, l’últim abans de les seccions. A partir d’ací, apareixen nous artistes en Cullera que van aconseguir èxits molt sonats, dels quals podríem destacar-ne
Artistes
tres. Per ordre cronològic trobem, en primer lloc, a Vicent
fallers/eres
Llàcer Rodrigo (Picassent, 1971), que va plantar dues falles
a Cullera
per a la comissió de Sant Antoni de la Mar, Pas franc al futur (2000), i Mirant al futur (2001), aconseguint el primer premi amb la primera d’elles. En segon lloc, a Francisco Vizcaíno (Sueca, 1969),
Juan Gabriel
que s’introdueix en el món de les falles al taller de Joan Martí,
Figueres
i que va plantar Cullera, mare terra (2003) i Molt de soroll i poques anous (2005) per a Sant Antoni de la Mar; Contes i llegendes (2006), Les mil i una... (2007), i Carnestoltes (2009), per a El Canet; i Ací estem tots gats (2007) per a Rei en Jaume I, aconseguint el primer premi de la Secció Especial (El Canet, 2006). I finalment, l’eclosió més important, la d’Alfredo Bayona (Cullera, 1956), aficionat al dibuix i a la construcció d’escenografies que, primerament, va començar amb Vicent Montagut i Núria Adam, i després ja va continuar en solitari. Entre els anys 2007 i 2009, va plantar Fora vaig que va ripio (2007), Una mar de Falles (2008) i El fantasma de l’òpera i altres fantasmes (2009) per a la falla Taüt; Aterra com pugues (2008) i Flower Power (2009) per a la falla del Port; i Amor a primera... pedra (2008) per a la falla Avinguda País Valencià, aconseguint el primer premi de la Secció Especial (Taüt, 2008 i 2009), el Ninot Indultat (Taüt, 2007), i el primer premi de la Secció Segona (Avinguda País Valencià, 2008). A partir d’ací, ja trobem artistes que han realitzat, com a màxim, tres falles en aquesta dècada, com és el cas
#
Fins la lluna ens vendran?, de Toni Sánchez (Falla Plaça Mongrell, 2007). Arxiu: JLFC
#
El cine ho conta tot?, de Victor Hugo Giner (Falla Plaça d’Espanya, 2005). Arxiu: JLFC
"061
de Filiberto Pons (Sueca, 1965), deixeble d’Andrés Martorell El Canet
que en va plantar tres en tres comissions diferents, és a dir,
Cullera
La mar de bé (2005) per a la falla Rei en Jaume I, Fantasmades
2022
(2006) en la falla El Raconet, i Quina dolçor (2008) per a la Falla Plaça Espanya, mentre que amb dues, trobem a Ximo Rodríguez (Cullera, 1967), que es va iniciar en diversos tallers de Sueca, i que va plantar Carnestoltes (2006) per a la comissió de Plaça d’Espanya, i Alí ben fotut (2009)
Artistes
per a la falla Avinguda País Valencià (2009), aquesta última
fallers/eres
primer premi de la Secció Segona; a Toni Sanchez (Sagunt,
a Cullera
1972), que va plantar Fins la lluna ens vendran (2007) per a la falla Plaça Mongrell, i No em contes contes (2009) per a la falla La Bega, amb la qual va guanyar el primer premi de la Secció Primera; i a Juanfran Gimeno (Cullera, 1977) amb Déu et salve, María (2008), i Visites d’un altre món (2008)
Juan Gabriel
per a la falla Rei en Jaume I.
Figueres Amb una trobem un gran elenc d’artistes fallers, molts d’ells amb trajectòries d’èxit en altres emplaçaments fallers. Trobem, per ordre cronològic, Manolo Blanco Sancho (Xàtiva, 1939) amb Els pecats actuals (2001) per a la falla Raval de Sant Agustí; Bernat Román (Tavernes de la Valldigna, 1963) amb La lluita del poder (2004) per a la falla Sant Antoni de la Mar; Victor Hugo Giner (Algemesí, 1979) amb El cine ho conta tot (2005) per a la falla Plaça d’Espanya; Antoni Baez (Castelló) i Dino Garcia (Almoines, 1964) amb Com obra l’ajuntament? (2006) per a la falla La Bega; Vicent Chaveli (Tavernes de la Valldigna, 1964) amb Primavera (2006) per a la falla Rei en Jaume I; Carles Vayà (Alzira, 1977) i Sergio Escribano (Alzira, 1980) amb El somni d’una nit d’estiu... en març (2007) per a la falla Sant Antoni de la Mar; als Germans Llopis (Sueca) amb Visites arreu del món (2007) per a la falla Plaça d’Espanya; Juane Cortell (Carcaixent, 1970) amb Amb la música a una altra part (2008), també per a la falla Plaça d’Espanya; Luís Palacio (Grau de Gandia,1972) i José Serra (Dénia, 1972) amb Que calent està l’ambient (2008) per a la falla El Canet; i a Josep Enric Fuster amb Un món artificial (2008) per a la falla Rei en Jaume I.
#
Benvinguts al paradís, d’Alfredo Bayona (Taüt, 2013). Foto: JG Figueres
"063
De tots ells, tan sols Baez i Garcia han aconseguit el primer El Canet
premi de la Secció Primera (2006).
Cullera
2022
Del 2010 al 2019, un nivell a l’altura d’altres ciutats En aquesta època la competitivitat entre les comissions falleres és màxima i és per això que sempre han intentat anar a la recerca de les millors opcions per a elles. A banda, cal
Artistes
ressaltar que naix una altra comissió a principis de la dècada,
fallers/eres
la falla Bulevar, situada a l’altra part del riu en la nova barriada
a Cullera
d’habitatges unifamiliars. En aquesta dècada, molts dels artistes consolidats en l’anterior dècada segueixen la seua trajectòria a Cullera. És el cas d’Alfredo Bayona, que va expandir la seua trajectòria tant
Juan Gabriel
en la seua comissió, Taüt, i també en les comissions del Port,
Figueres
Xúquer i La Bega. Pel que fa a la primera, va plantar Ballant Ballant (2010), Comença l’espectacle (2011), Fes l’amor i no la guerra (2012), Benvinguts al paradís (2013), Somni d’una nit d’estiu (2014), Falses aparences (2015), Illes del tresor o paradisos fiscals (2016), i Amb diners, torrons (2017), aconseguint el primer premi de la Secció Especial en 2010, 2012, 2013 i 2014. Pel que fa a la resta, va realitzar per a la falla del Port La Bellesa de Nefertiti (2010), Luci es casa (2011), Màscares a Cullera (2012), Cullera embruixada (2013), i Port west (2015), aconseguint el primer premi de la Secció Primera amb la primera d’elles; Els dimonis de la nit (2015) per a la falla Xúquer; i Un país de meravelles (2019), per a la falla La Bega, amb la qual va aconseguir el primer premi de la Secció Primera. Juan Carlos Donet també va continuar la seua trajectòria a Cullera amb comissions com és el cas de la Bega, on va executar Quins temps aquells (2010) i La Bega, 50 anys fent falla (2012), amb la qual va aconseguir el primer premi de la Secció Primera; Passeig-Mercat amb O moros o cristians? (2010) i Fent castells en l’aire (2011), aconseguint el Ninot Indultat en ambdues falles; Plaça d’Espanya, on va romandre més anys plantant Somnis (2010), El bon menjar (2012),
#
Cullera egipcia, de Fede Alonso (Falla Rei en Jaume I, 2017). Foto: Joan Castelló
#
Històries increïbles, de Vicent Montagut (El Raconet, 2010). Foto: JG Figueres
"065
Xiquets, àngels o dimonis? (2013), Cullera medieval (2014), El Canet
Embruixos de lluna (2015), Barbaritats (2016), Cullera en futur
Cullera
(2017), Futurama (2018), i Fets heroics, literaris i socials (2019),
2022
aconseguint un primer premi de la Secció Segona en 2012 i un primer premi de la Secció Primera en 2017; Rei en Jaume I amb Cullera medieval (2010) amb un altre primer premi de la Secció Segona; Sant Antoni de la Mar amb Xe, quina barbaritat (2013) i Els quatre elements (2014);
Artistes fallers/eres
i Avinguda País Valencià amb Primavera, tot ho altera (2017) i Amor.es (2018).
a Cullera Un altre artista local en actiu va ser Fede Alonso, amb falles repartides per diverses comissions falleres com, per exemple, Sant Antoni de la Mar, on va plantar Històries del Japó (2010) i New Orleans (2016); Xúquer amb Un mar de fons (2010); Juan Gabriel
Plaça Mongrell amb Un passeig per l’oest (2010); Bulevar amb
Figueres
Pirateries (2010); El Canet amb Una samba brasilera ballarem tots a Cullera (2011), Turisme o carnestoltes (2012), o L’or de les falles: el seu caràcter polièdric (2013), aconseguint el primer premi de la Secció Primera amb la primera d’elles; Rei en Jaume I amb A l’última (2012), Cullera egípcia (2017) i Invasió asiàtica (2018), aconseguint el primer premi de la Secció Segona en 2017; La Bega amb Contes desencantats (2017) i El Raconet amb Per molts bons i millors anys de falla (2017). José Lafarga va plasmar les seues obres en diverses comissions falleres entre les quals destaca les realitzades en la comissió Raval de Sant Agustí amb cadafals com El jardí del desig (2010), I tu què contes? (2011), Els viatges del vell Rodamón (2012) i Estem de cine (2013), aconseguint un altre primer premi de la Secció Especial en 2011; però també amb altres comissions amb les quals ja havia treballat, com són la Bega, a la qual li va plantar Al voltant de la foguera naix la festa fallera (2011); Plaça Mongrell amb L’origen (2013); i Passeig-Mercat amb Zen (2015). Altres artistes locals, també van seguir plantant falles en distintes demarcacions, com és el cas de Vicent Montagut en les comissions d’El Raconet amb Històries increïbles (2010),
#
Ja estem en Falles, de José Vicente Gutiérrez (Falla Xúquer, 2016). Foto: Joan Castelló
#
El circ del sol, de Pere Baenas (Falla Passeig-Mercat, 2013). Foto: JG Figueres
"067
La granja (2011), Coses de la vida (2012), Els papers més desitjats El Canet
(2014), Els jocs de la vida (2015), i Històries de gegants (2016);
Cullera
i Ball de disfresses (2011) per a la falla Plaça d’Espanya;
2022
Fernando Roda Alapont amb Ara, cap a on tirem (2010) per a la falla Avinguda País Valencià; i Ximo Rodríguez amb La mar de fons (2014) per a la falla Rei en Jaume I. Altres artistes van continuar la seua trajectòria a la nostra
Artistes
ciutat són els artistes suecans José Vicente Gutiérrez «Guti»,
fallers/eres
Francisco Vizcaíno, i Joan Pedrós. El primer va realitzar
a Cullera
quatre falles per a la comissió Xúquer, en concret, Desitjos (2011) Els contes del iaio Ernestin (2013), Ja estem en Falles (2016) i Turisme i Falles (2017); a més d’Els drames de l’òpera (2011) per a la falla Sant Antoni de la Mar; i Aniversaris (2011) per a la falla Avinguda País Valencià. Vizcaíno, per la seua part,
Juan Gabriel
va realitzar Pasdoble Consistorial (2010) per a la falla El Canet;
Figueres
L’espantaocells espantat (2014) per a la falla del Port; La por (2018) i L’arca de Noe (2019) per a la falla Plaça Mongrell; i L’amor (2019) per a la falla Avinguda País Valencià; mentre que Joan Pedrós tan sols va realitzar Una de màgia (2011) per a la falla Plaça Mongrell. Un altre artista amb solera com és el gandià Pere Baenas va tornar a plantar quinze anys després de la seua última falla a Cullera, plantant de nou per a la comissió Passeig-Mercat les falles La creació (2012), Circ del sol (2013), Faunes en extinció (2014) i Barbaritats (2016); i també A la taula i al llit, al primer crit (2015) per a la falla Sant Antoni de la Mar, no havent mai pogut aconseguir el primer premi a Cullera que sí que ha aconseguit tant al cap i casal, com a la majoria de ciutats amb tradició fallera. Uns altres que van repetir, encara que de manera més esporàdica van ser l’algemesinenc Victor Hugo Giner, el qual va plantar Asia... on anem? (2017) per a la falla Plaça Mongrell; el valler Vicent Chaveli amb Cullera prehistòrica (2012) i Contes infantils (2013) per a la falla Plaça d’Alboraia; i el riolenc Julian Baldoví amb El qui canta, el mal espanta
#
Tic tac, de Joan Simó (Bulevar, 2016). Foto: JG Figueres
#
Desemmascarats, d’Erik Martínez (Falla Sant Antoni de la Mar, 2018). Foto: Joan Castelló
"069
(2016) i Màgia per a la crisi (2016) per a les comissions Rei El Canet
en Jaume I i Avinguda País Valencià respectivament.
Cullera
2022
Pel que respecta a les noves incorporacions, i començant pels artistes locals, hem de destacar, en primer lloc, a Joan Simó (Cullera, 1991), faller des de ben menut que es va iniciar als tallers de José Lafarga i Erik Martínez, va començar la seua trajectòria a la falla Bulevar, en la qual encara és el seu artista
Artistes
faller. En aquesta comissió ha plantat totes les seues falles
fallers/eres
des de 2011, és a dir, Odissea (2011), Si jo et contara... (2012),
a Cullera
Eufòria (2013), Encís (2014), A la plaça del poble (2015), Tic tac (2016), Baix la mitja lluna (2017), Estem en la glòria (2018), i Bon profit (2019), aconseguint el primer premi de la Secció Segona en 2011 i 2016. A banda, també ha plantat El sostre del món (2012) per a la falla Avinguda País Valencià; i Bruixeria
Juan Gabriel
(2018) i L’encant (2019) per a la falla El Raconet.
Figueres Un dels seus mentors, Erik Martínez (Cullera, 1988), va fer el salt a les falles grans després d’una gran trajectòria en falles infantils. Va començar amb Enrique Tur a endinsar-se en el món faller, i després d’aprendre els secrets de la fusteria amb Joan Baptiste Lli, va treballar al taller de Francisco Vizcaíno. Amb la primera comissió que va treballar en falles grans va ser Plaça d’Alboraia, a la qual ha plantat Mare Nostrum (2014), Amb la festa al cor (2015), Drames i comèdies (2018) i Conta contes (2019), amb les quals ha aconseguit el primer premi de la Secció Segona en 2014, 2018 i 2019 i a més, el Ninot Indultat en les dues primeres. No obstant això, en la seua comissió, Sant Antoni de la Mar, també ha plantat les falles Bufonades (2017), Desemmascarats (2018) i El gran show (2019), amb les quals ha aconseguit el Ninot Indultat i també el primer premi de la Secció Especial en 2018. Un altre artista que ha encetat la seua trajectòria a Cullera en aquesta dècada fou Xavier Tur (Cullera, 1971), després de treballar molts anys al taller de Juan Pedrós i també havent plantat anteriorment falles infantils. Va plantar la seua primera falla gran per a la comissió d’El Canet, concretament,
#
Informació a la carta, de Xavi Tur (El Canet, 2015). Foto: JG Figueres
"071
Informació a la carta (2015), amb la qual va aconseguir El Canet
el primer premi de la Secció Segona, plantant dues falles
Cullera
més per a aquesta comissió com són El pacte del llobarro
2022
i el pont del Cerimoniós (2016) i De crítica i estètica va la cosa (2017). Tanmateix, Xavi ha plantat Fora batalles, sí a les Falles (2016), La llei de la selva (2017) i Lladre, qui t’ha parit, que t’aguante (2018) per a la falla del Port, aconseguint el primer premi de la Secció Primera en 2016; Música mestre
Artistes fallers/eres
(2018) i Per què volem turisme (2019) per a la falla Xúquer; i Quin circ de junta (2019) per a la falla Rei en Jaume I.
a Cullera Altres tres artistes locals, després d’haver fet prèviament falles infantils, s’han fet avant en aquesta època per a plantar falles grans. En primer lloc, Salva Banyuls (Cullera, 1986), format al taller de Juan Carlos Donet i que va plantar la seua Juan Gabriel
única falla gran fins al moment, Com passa el temps (2012)
Figueres
per a la falla Xúquer, abans de passar a treballar amb Julio Monterrubio. Després, trobem Jorge Gil (Cullera, 1978), que va començar al taller d’Alfredo Bayona i va plantar les seues falles grans Altres temps (2013), De festa en festa (2014) i A fer la mar (2015) per a la falla Rei en Jaume I; i A ritme de bank... (2013) per a la falla El Raconet, abans de formar part del taller de Pere Baenas. Finalment, també format al taller de Juan Carlos Donet, David Enguix (Cullera, 1982), que va executar Ball de disfresses (2014) per a la falla Xúquer. Fora del que són els artistes locals, la irrupció més important ha sigut la de Toni Pérez (Carcaixent, 1972), autodidacta, amb estudis de grau superior d’artistes fallers, i que es va formar al taller de Juanjo Armengol. Va plantar la seua primera falla a Cullera, Ball de màscares (2013) per a la falla La Bega, per a la qual també va plantar Dolç i Salat (2014), La bellesa està a l’interior (2015), El cel i l’infern (2016) i A quadres (2018), aconseguint quatre primers premis de la Secció Primera, amb totes elles excepte 2016, el Ninot Indultat en 2013. Així mateix, també ha plantat per a la comissió Raval de Sant Agustí Pinzellades turístiques de Cullera (2014), Aquest ajuntament medieval ha desfet tot l’entramat (2015),
#
Fora batalles, sí a les Falles, de Toni Pérez (Raval de Sant Agustí, 2016). Foto: Joan Castelló
#
El teatre de la vida, de Pedro Santaeulalia (Passeig-Mercat, 2017). Foto: JG Figueres
"073
Mai no deixarem de lluitar (2016), Una eina per a canviar el món? El Canet
L’educació, què collons (2017), El suport de l’imperi (2018)
Cullera
i La música i les igualtats afavoreix... i a les feres amanseix (2019),
2022
amb les quals ha aconseguit el primer premi de la Secció Especial en 2015, 2016, 2017 i 2019, i el Ninot Indultat en 2015. Amb tres falles trobem una altra aparició amb solera per a les falles de Cullera, la de Pedro Santaeulalia (València,
Artistes
1970), membre d’una de les nissagues més especials
fallers/eres
de la història de les Falles i guanyador huit vegades del primer
a Cullera
premi de la Secció Especial a València, el qual va aterrar en Cullera de la mà de la falla Passeig-Mercat. En aquesta comissió cèntrica va plantar El teatre de la vida (2017), Falles o treballes? (2018) i Qui paga, mana (2019), encara que a Cullera no ha tingut la sort de cara a l’hora d’aconseguir el màxim
Juan Gabriel
guardó.
Figueres Amb el mateix nombre de cadafals, un jove artista de Sueca, Jesús San Nicolás «Rodasoques» (Sueca, 1986), va fer acte de presència en les falles de Cullera amb un estil foguerer en la falla Avinguda País Valencià, en la qual va plantar Esplendor (2013) i Alegria (2014), aconseguint el primer premi de la Secció Segona en la primera d’elles; i també va plantar Benvinguts al paradís (2014) per a la falla Plaça Mongrell. Amb dos falles trobem a l’artista borrianenc Sergio Edo (Borriana, 1973), el qual ha passat per diversos tallers, entre ells el del mític José Pascual «Pepet», i que va plantar en un mateix any El pirata malasombra (2012), amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat per a la falla Sant Antoni de la Mar, i Aigua va! (2012) per a la falla Plaça Mongrell; a Ferni Llopis (Alzira, 1978), que es va iniciar amb Bernardo Estela i que va plantar Els paradisos (2015) i Equilibris (2016) també per a la falla Plaça Mongrell; i a Jordi Carrascosa (Alzira, 1988), format en tallers importants de La Ribera com el dels Germans Parra, Juanjo Armengol o Toni Pérez, que va plantar Al so del circ faller (2018) i Paremiologia... en clau fallera (2019), ambdues per a la falla El Canet.
#
Guey, visca la revolució, de David Sánchez Llongo (Taüt, 2019). Foto: Joan Castelló
"075
Per últim, trobem deu artistes falles que han plantat tan sols El Canet
una falla en Cullera. Per ordre d’aparició trobem Josep Peris
Cullera
amb El monstre de la crisi (2010) per a la falla Plaça d’Alboraia,
2022
a Joaquín Martí amb Sol i platja: turisme a Cullera (2011) per a la mateixa comissió, Mariano Muzas (Madrid, 1982), amb la proposta experimental Va de llibrets (2014) per a El Canet, Rafa Cheli (Denia, 1982) amb Regne de Pastakistan (2015) per a Plaça d’Alboraia, Vicent Piera (Alzira, 1957)
Artistes
amb Un passeig per Cullera (2015) per a la falla Avinguda País
fallers/eres
Valencià, Josué Beitia (Massanassa, 1992) amb Glamour
a Cullera
(2017) també per a Plaça d’Alboraia, Àlex Oliver (Carcaixent) amb A Cullera, millor (2018) per a la falla Taüt, Rubén Gómez (Alzira, 1966) amb I ara, que ens conten una de vaquers (2019) per a la falla del Port, i per últim, David Sánchez Llongo (L’Eliana, 1992) amb Guey! Visca la revolució (2019)
Juan Gabriel
per a la falla Taüt, amb la qual continua a l’espera de tornar
Figueres
a plantar falles en la nostra localitat. Esperant tornar a veure falles en 2022 De moment, no es pot començar una nova dècada, ja que a causa de la COVID-19 no hem tornat a gaudir de les falles plantades des de 2019, ja que les comissions falleres de Cullera van decidir majoritàriament, no plantar ni en 2020 ni 2021. Aleshores, esperem que en 2022 es puga tancar en aquesta etapa, on trobem a una comissió nova (Faro Mar), i en la qual estem esperant les falles grans d’Alfredo Bayona (La Bega), Erik Martínez (Sant Antoni de la Mar, Port i Plaça d’Alboraia), Salva Banyuls i Néstor Ruiz (PasseigMercat), Mauricio Moreira (Plaça d’Espanya), Toni Pérez (Raval de Sant Agustí i El Canet), David Sánchez Llongo (Taüt), Noel Hervás (Mongrell), Fede Alonso (Avinguda País Valencià i Faro Mar), Joan Simó (El Raconet i Bulevar), i Xavier Tur (Rei en Jaume I i Xúquer). Esperem ansiosos veure-les al carrer.
#
El vaixell pirata, de José Simó «Blasco» (Colón-Toledo, 1966). Arxiu: José Simó «Blasco»
"077
Artistes fallers que han plantat falles infantils a Cullera El Canet Cullera
2022
Les falles infantils dels seixanta i setanta: intermitència i a la recerca de la consolidació Les primeres falles infantils que es planten a Cullera es remunten als anys seixanta, i van ser d’una comissió actualment extingida, però que en el seu moment tenia
Artistes
la finalitat de ser una falla per a donar a conéixer la festa
fallers/eres
als més menuts de la barriada, per tant, no plantava falles
a Cullera
grans. Es tractava de la comissió Colón-Toledo, que va plantar falles infantils entre els anys 1963 i 1968, exceptuant 1965. La primera falla la va realitzar José Luis Sapiña «Rosquilla»5, amb el lema Personatges de contarelles (1963), artista que també va plantar L’educació (1964).
Juan Gabriel Figueres
La resta, les va plantar Jose Simó «Blasco», les quals van ser El vaixell pirata (1966), Blancaneus (1967) i la del 1968, la qual tenia lema. Aquestes tres falles, com van ser les úniques plantades en aquests anys, van obtenir el primer premi, ja que els guardons es van instaurar en 19666. Uns anys després, també va plantar la falla infantil de la comissió del Raval de Sant Agustí, concretament en 1976. La següent falla infantil va vindre de la mà de Fernando Roda Alapont, que va fer els seus primers passos en el món de les falles en el taller de son pare, Fernando Roda Martorell, fent la falla infantil de la Plaça d’Espanya (1974), i en 1978 va plantar també la falla infantil de la comissió Passeig-Mercat. Les dos que va fer en aquesta dècada van obtenir el primer premi. Una altra menció mereix, pel que fa a les falles infantils de l’època, Joan Baptiste Lli (Cullera, 1941), ebenista
5. No hem posat la ciutat, l’any de naixement, i la formació dels artistes que hem parlat prèviament en les falles grans. 6. Sols hi va haver competitivitat en 1977 i 1978, ja que en la resta d’anys sols es va plantar una falla infantil per any, i tan sols es donava el primer.
#
La contaminació del mar, de Joan B. Lli (Sant Antoni de la Mar, 1977). Arxiu: Joan Baptiste Lli
"079
de professió i amant de les falles, que amb el temps es El Canet
convertiria en una de les persones més importants i influents
Cullera
que han donat mai les Falles de Cullera. Va realitzar en aquesta
2022
dècada quatre falles infantils per a la seua comissió fallera, Sant Antoni de la Mar, que van des de La cendrosa (1976), passant per La contaminació de la mar (1977), i Les mancances de l’escola laica (1978), i finalitzant amb La llàntia d’Aladí (1979) per a la seua comissió, Sant Antoni de la Mar, les quals van
Artistes fallers/eres
aconseguir tres primers premis, ja que en 1978 no es van donar premis a les falles infantils.
a Cullera Per últim, la resta de falles infantils que es van plantar en eixa dècada són plantades per Gregorio Hilario en 1974, i per Eduardo Chinchilla en 1975, ambdues per a la comissió Raval de Sant Agustí. Juan Gabriel Figueres
Els vuitanta: una consolidació que encara no arriba En aquesta dècada les comissions encara no es decidien a plantar falles infantils de manera contínua, un fet que es va mantenir durant tota la dècada, encara que sí que és veritat que comença a augmentar el nombre progressivament, un fet al qual va ajudar la implantació del segon i del tercer premi en les falles de 1983. José Simó «Blasco» va plantar nombroses falles infantils en aquesta dècada, com va ser la de 1980 per a la falla Taüt, guardonada amb el primer premi, encara que després no tornaria a plantar-ne fins uns anys després, per partida doble, per a les comissions Avinguda País Valencià i Port (1985), plantant també per a la primera d’elles una altra més (1988). A banda d’aquesta, va plantar En temps de Jaume I (1987), Les mil i una nits (1988), i Contes de bosc (1989) per a la falla Raval de Sant Agustí, aconseguint de nou el primer premi en 1988, i el Ninot Indultat en 1987. Fernando Roda Alapont també va plantar tres falles infantils, la primera per a Taüt en la qual va obtenir el primer premi
#
Festes i tradicions a Cullera, de Josep Lafarga (La Bega, 1986). Arxiu: Joan Castelló
#
Tradicions valencianes, de Hermógenes Aroca (Passeig-Mercat, 1983). Arxiu: Joan Castelló
"081
(1981), Plaça Espanya (1984) i Fantasia (1988) per a la falla El Canet
La Bega. Del mateix taller, son pare, Fernando Roda
Cullera
Martorell, va plantar dues falles en la demarcació de la falla
2022
Plaça Mongrell (1987) i Els contes (1988). També va plantar un parell de falles més Joan Baptiste Lli per a Sant Antoni de la Mar, El món (1980) i Viatges pel món (1982). Amb relació als artistes que en aquell moment plantaven
Artistes
també falles grans, trobem alguns exemples. Andrés
fallers/eres
Martorell, que al mateix temps que va plantar la primera falla
a Cullera
del Port, també va plantar la infantil en 1983; Pedrós i Beltran en 1984 i en 1987, i Vicent Blasco en 1986, també ho feren en la mateixa comissió, José Andres Ibor per a la falla El Canet en 1989, i Roberto Andrés, que va plantar en 1986, Belles arts (1987) i Festes valencianes (1988) per a la falla Taüt.
Juan Gabriel Figueres
A més a més, hem de destacar en aquest aspecte a tres artistes locals que, abans d’iniciar-se en les falles grans, van fer els seus primers pasos en les falles infantils, com és el cas de José Lafarga, que es va iniciar amb Festes i tradicions a Cullera (1986) i L’alegria (1987), amb la qual va aconseguir el primer premi per a la falla La Bega; Juan Carlos Donet, que també ho va fer en la mateixa comissió amb Contes i llegendes valencianes (1989) aconseguint també el primer premi; i Victor Vallet, que va plantar El soroll dels coets atrau a tota la gent (1988) i Els quatre elements (1989) per a la falla Sant Antoni de la Mar. En aquesta dècada van arribar a Cullera alguns artistes de renom que van tenir èxit a la ciutat de Cullera, com és el cas d’Hermógenes Aroca (Villagordo del Júcar, 1934), amb una reputada trajectòria en el cap i casal, que va plantar Tradicions valencianes (Passeig-Mercat, 1983), València, eixe paradís (1984), Homenatge a Serrano (1985), i Passeig en gropa per València (1986) per a la falla Passeig-Mercat, allargant el seu palmarés exitós amb un primer premi en 1983, i un primer premi i Ninot Indultat en 1984 i 1985. No va ser l’únic, ja que un altre artista molt exitós com va ser Juan Canet (Valencia, 1934), va deixar la seua empremta amb
#
El circ, de Juan Canet (Raval de Sant Agustí, 1985). Arxiu: Joan Castelló
"083
De festa (1984) i El circ (1985) per a la falla Raval de Sant Agustí; El Canet
o també Daniel López (València, 1946), autor de La cultura
Cullera
valenciana (1988) per a la falla Passeig-Mercat.
2022
Altres artistes fallers que van plantar als vuitanta van ser Vicente José Pastor (Carcaixent, 1964), que va plantar Jocs d’atzar (1983), Danses (1985), El rei de la sabana (1986) i València (1987) per a la falla Sant Antoni de la Mar; J.M. Artistes
Serrano, amb Anys feliços (1982) i Aquarel·les de colors (1983)
fallers/eres
per a la falla Raval de Sant Agustí, amb un primer premi
a Cullera
en la primera d’elles; Juan José Muñoz, que va plantar les falles del Port de 1988 i 1989; Juan Antonio Llopis (Sueca, 1963), llicenciat en belles arts que va iniciar la seua trajectòria a Cullera amb La llàntia d’Aladí (1986) per a la falla Raval de Sant Agustí i amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat;
Juan Gabriel
Clemente Piera, que va plantar la falla infantil d’El Canet
Figueres
(1988) i per últim, Vicenta Subiela (Gandia, 1955), formada al taller dels Germans Colomina i muller d’un d’ells, la primera dona que va plantar una falla en les Falles de Cullera i que a més, va aconseguir el Ninot Indultat en 1989 per a la falla Passeig-Mercat. Els noranta: consolidació definitiva de la falla infantil En aquesta dècada es va aconseguir, per fi, la consolidació de la falla infantil, ja que ara sí que va ser el moment on totes les comissions falleres li donen una continuïtat a la falla de la xicalla, fet que fa que, a partir de 1992, comencen a atorgar-se premis a tots els monuments, fet que sí que estava establert als cadafals grans des de 1966. Dels artistes més veterans destaca l’aportació de José Simó «Blasco», el qual va realitzar nombroses falles per a cinc comissions falleres, entre les quals es troben Raval de Sant Agustí amb Tradicions valencianes (1990); Avinguda País Valencià amb Els contes (1990), i també les de 1991, 1992 i 1997; La Bega amb Grans reis, grans batalles (1991), Olimpíada de fantasia (1992), Temptacions (1993), Cultura valenciana (1994),
#
Il·lusions, de Juan Carlos Donet (Sant Antoni de la Mar, 1990). Arxiu: Joan Castelló
#
Si no plora el cel, no es riu la terra, de Victor Vallet (Plaça Alboraia, 1996). Arxiu: Junta Local Fallera
"085
i Els contes de Walt Disney (1995); Taüt amb Contes de la mar El Canet
(1996) El Rei Lleó (1998), Aladí (1999) i la del 1997; i la que
Cullera
es va plantar en 1998 per a la falla Plaça d’Espanya.
2022
Una trajectòria llarga va tenir també en aquesta dècada Juan Carlos Donet, iniciant-la amb un primer premi per a Sant Antoni de la Mar amb Il·lusions (1990), a la qual van seguir Somnis (1991) de la qual va aconseguir el Ninot Indultat, Artistes
i Pallassades (1993) per a la mateixa comissió; però també va
fallers/eres
plantar Jugar amb els xiquets (1996) i també les falles compreses
a Cullera
entre 1993 i 1995, i també la de 1997 de la falla Avinguda País Valencià; les de la comissió de la Taüt en 1994 i 1995; El món és un circ (1996) per a la falla del Port, amb la qual va aconseguir un altre Ninot Indultat; i La campana de l’alegria (1998) per a la falla Plaça Mongrell.
Juan Gabriel Figueres
Del taller de la família Roda es van realitzar cinc falles infantils en la dècada. Fernando Roda Martorell va realitzar la infantil de la comissió Plaça Mongrell (1990) i Contes i somnis (1996) per a la falla Sant Antoni de la Mar; mentre que Fernando Roda Alapont va fer les infantil de Plaça Alboraia i El Raconet (1997), i també La innocència guanyada (1998), també per a la comissió d’El Raconet. De la resta d’artistes locals, d’una banda, José Lafarga també va continuar la seua trajectòria plantant quatre falles en aquesta dècada, les quals foren Contes de la iaia (1991) per a Raval de Sant Agustí; Xinesos (1992) per a la falla Plaça d’Espanya; i El món de cine (1996) i El món del circ (1997) per a la falla La Bega. De totes elles, es va emportar el primer premi en la primera de totes. D’altra banda, Victor Vallet, que va realitzar Si no plora el cel, no riu la terra (1996) per a la falla Plaça Alboraia, així com la de l’any anterior; i també la que va plantar la comissió de Passeig-Mercat (1996) amb l’ajuda de la comissió. Altres artistes que van continuar la seua trajectòria infantil a Cullera van ser Pedrós i Beltrán amb els cadafals infantils
#
Somnis Disney, de Joan Martí (Raval Sant Agustí, 1998). Arxiu: Junta Local Fallera
#
En cotxe fins a la mar, de José Sanchis (El Port, 1994). Arxiu: Joan Castelló
"087
de la falla del Port (1990 i 1991); José Andrés Ibor amb El Canet
el d’El Canet (1990) i Plaça Mongrell (1997); Juan Antonio
Cullera
Llopis amb L’assaig i Àfrica (1999) per a les comissions de Plaça
2022
Mongrell i Raval de Sant Agustí respectivament, aconseguint el Ninot Indultat en aquesta última; Roberto Andrés per a Taüt (1990); i Vicenta Subiela per a Passeig-Mercat (1990). Dels que van iniciar la seua trajectòria, sense dubte l’aparició
Artistes
més important va ser la de Joan Martí (Sueca, 1959),
fallers/eres
amb estudis d’arts i oficis i autodidacta que va començar
a Cullera
al taller d’Andrés Martorell. La seua trajectòria a Cullera està basada, sobretot en la falla Raval de Sant Agustí, amb la qual va plantar València clips (1992), Perquè canvie el món (1993), La mar (1994), La natura (1995), Les quatre estacions d’una falla (1996), Jugant amb els espais (1997) i Somnis Disney (1998),
Juan Gabriel
aconseguint sis primers premis (1992, 1993, 1995, 1996, 1997
Figueres
i 1998) i tres Ninots Indultats (1994, 1995 i 1998); però també va plantar les falles de 1994, 1995 i 1996 de la comissió Plaça d’Espanya. Uns anys abans que en falles grans, es va iniciar també en falles infantils Vicent Montagut, concretament amb Contes (1994) i Jugant (1995), per a la falla Sant Antoni de la Mar, donant pas a falles infantils d’altres comissions com són Plaça Espanya (1996); El circ (1997), El rei de la jungla (1998) i Carnestoltes (1999) per a la falla El Canet; Coses de xiquets (1998) per a la falla Plaça Alboraia; i La mar salà-da (1999) per a la falla Rei en Jaume I. També es van estrenar abans en infantils que en grans José Sanchis, el qual va realitzar En cotxe fins a la mar (1994) i Amor a la cosa nostra (1996), i també les de 1992, 1993 i 1995 de la falla del Port; Vicent Fitó amb Quina por (1995) i les tres anteriors en Passeig-Mercat; Francisco Bordera amb La Ventafocs (1995) i La nostra mar (1996) per a la falla El Canet; Ximo Rodríguez amb Tota una vida (1997) per a la falla Sant Antoni de la Mar; i Fede Alonso per a la comissió d’El Pontet (1998).
#
Cullera al so de la música, de Germans López (El Port, 1999). Arxiu: Junta Local Fallera
"089
Pel que fa a artistes especialitzats en falles infantils, destaca El Canet
l’aparició dels Germans López (Cullera), aprenents del taller
Cullera
de Juan Carlos Donet, els quals van plantar Walt Disney de nit
2022
i de dia (1998) i Cullera al so de la música (1999), aconseguint el primer premi en aquesta última; Enric Tur (Cullera, 1969), format als tallers de José Simó i Juan Carlos Donet, que va plantar les falles infantils de Plaça Mongrell (1992-1995) i Passeig-Mercat (1997); i Arturo Benavent (La Pobla Llarga,
Artistes
1967), format als tallers de Julio Monterrubio i José Lafarga,
fallers/eres
que va realitzar Dracs i masmorres (1998) i En tot un any (1999)
a Cullera
per a la falla Sant Antoni de la Mar; i La música és la pista (1999) per a la falla La Bega. Altres artistes que es van estrenar fugaçment van ser Vicente Mengual (Alzira) en la falla Passeig-Mercat (1991), Eduardo
Juan Gabriel
Expósito (Alzira, 1971), que va plantar El sèptim art (1998)
Figueres
i Teleninots (1999) per a la falla Passeig-Mercat; Inma Giner (Cullera, 1974), formada al taller de Carlos Donet i que va plantar La cendrosa (1999) per a la falla Avinguda País Valencià; Julian Baldoví, el mateix any que es va fer la falla gran de Plaça d’Espanya (1993), i José Manuel Felip (Mislata), el qual va realitzar les Falles de la falla Taüt en 1992 i 1993. Per últim, cal destacar a fallers de les seues comissions que es van atrevir a confeccionar els seus cadafals. Destaca Juan Rafael Garrigós (Cullera, 1966), el qual va plantar les falles d’El Canet de 1992, 1993 i 1994 i d’El Pontet en 1995 (la segona es va formar de la primera), i son pare, José Garrigos (Cullera, 1940) que va una falla del Pontet (1998); Juan Carlos Bou i Juan Manuel Morant (Cullera), que van realitzar La ruta de la pedra (1995) per a la falla Plaça Mongrell; i Xavier Carles, que va plantar tres falles per a la comissió d’El Raconet (1993, 1994 i 1995).
#
Un jardí d’ensomni, de Joan Martí (Raval Sant Agustí, 2008). Arxiu: Junta Local Fallera
#
Un dia al mercat, d’Artur Benavent (El Canet, 2007). Arxiu: Joan Castelló
"091
La dècada del 2000: la dècada l’artista especialitzat El Canet
en falles infantils
Cullera
2022
La dècada de principis de segle ens mostra un panorama on les comissions contracten, cada vegada més, artistes especialitzats en falles infantils per a plantar els seus cadafals. A més, aquesta dècada consolida la trajectòria de molts dels artistes que es van estrenar en la dècada anterior.
Artistes fallers/eres
Joan Martí va seguir el seu triomfal binomi amb la comissió
a Cullera
Raval de Sant Agustí, en la qual va plantar Titirimundi (2000), Per què plores, Natura? (2001), El racó de les fades (2002), Carnestoltes reial a la falla Raval (2003), L’orient (2004), Noé Tours (2005), Visita fallera al circ (2006), Pel futur dels xiquets (2007), Un jardí d’ensomni (2008), i La volta al món en tres dies
Juan Gabriel
de Falles (2009), és a dir, totes les falles de la dècada,
Figueres
aconseguint tres primers premis en 2000, 2001, i 2002; el primer premi de la Secció Primera7 en 2003; i el primer premi de la Secció Especial en 2004 i 2008, en total sis primers premis de deu, i a més a més, dos ninots indultats en 2003 i 2008. A banda, també va plantar A la recerca de l’aventura (2002) per a la falla del Port. Un altre que va enlairar la seua trajectòria va ser Arturo Benavent, iniciada aquesta època l’any 2000 en la falla La Bega, i per a la qual va plantar també Fantasia i primavera (2001), Les cultures hispàniques (2002), Turisme de platja (2003), Safari per Àfrica (2004) i Genis de la pintura (2005). A més, va plantar també falles per a altres comissions com, per exemple, Passeig-Mercat amb El somni de la fallereta (2001), Aquells contes... quin encant (2002), La nit de reis (2003), La ruta de la pedra (2004), Passeig en góndola (2005), i La història d’un pirata (2008) amb les quals va aconseguir dos Ninots Indultats en 2001 i 2002, i el primer premi de la Secció Especial en 2005;
7. El primer any de les seccions, en categoria infantil eren primera i segona. L’Especial es va crear un any després.
#
L’amor, d’Inma Giner (Taüt, 2001). Arxiu: Junta Local Fallera
#
Diversió a la granja, d’Enric Tur (Plaça Mongrell, 2000). Arxiu: Junta Local Fallera
"093
El Canet amb Àngels i dimonis (2006) i Un dia al mercat (2007), El Canet
sumant al seu palmarés un altre primer premi de la Secció
Cullera
Especial (2006) i un altre Ninot Indultat (2007); Avinguda País
2022
Valencià amb Castells encantats (2002); i Plaça Mongrell amb Escola de bruixes (2008) i Trotalminació (2009), aconseguint el primer premi de la Secció Primera en la primera d’elles. Altres artistes que van repetir en la dècada de nou van ser
Artistes
Inma Giner, que va plantar Els oficis (2000), i Contes de Pinotxo
fallers/eres
(2001) per a la falla Plaça d’Espanya, i que també va debutar
a Cullera
amb Taüt l’any 2000, plantant posteriorment per a aquesta comissió L’amor (2001), Cullera, poble de llauradors (2002) i La meua primera comunió (2003); Fede Alonso, el qual va plantar Somnis (2001), La innocència de la selva (2002), En l’edat de pedra (2003), Cuidem la natura (2004), L’edat mitjana
Juan Gabriel
(2005), i El cine (2006) per a la falla Plaça d’Alboraia, i El món
Figueres
dels xiquets (2005) per a la falla Taüt; els Germans López amb Cullera per les dues cares (2000) i El pas del temps (2001) per a la falla del Port; José Lafarga amb La mar salada (2002) per a la falla El Pontet, Contes infantils (2003) per a la falla El Raconet, i Iuhuuu!! (2008) per a la falla La Bega; Fernando Roda Alapont, que va plantar Els xiquets del mil·lenni (2000) per a la falla El Canet, i també les falles del Pontet i El Raconet del mateix anys; Vicent Montagut, que va realitzar Nit i Dia (2000) per a la falla Plaça Alboraia, Defensem la natura (2000) per a la falla (Avinguda País Valencià), i Vine a ballar (2000), per a la falla Rei en Jaume I; i Eduardo Exposito amb Passeig per l’Egipte (2000) per a la falla Passeig-Mercat. A banda, cal destacar la trajectòria d’Enric Tur, que en primer lloc, va plantar falles en solitari per a diverses comissions de Cullera com van ser Sant Antoni de la Mar amb Festa a l’andana (2000), Astèrix i Obèlix cap al 2001 (2001), Cavallers, princeses i dracs (2002), L’Àrtic (2003), El Renaixement (2004), Caravana a Pèrsia (2005) i Contes xinesos (2006) amb les quals va obtenir tres Ninots Indultats en les tres últimes; Plaça Mongrell amb Diversió a la granja (2000), València i les seues coses (2001), Estreles del cinema (2002), Un castell d’il·lusions
#
Carnestoltes, d’Erik Martínez (Sant Antoni de la Mar, 2009). Arxiu: Junta Local Fallera
"095
(2003), i Tic-Tac (2005); Plaça d’Espanya amb El circ ens ensenya El Canet
(2004), Astèrix i Obèlix cap al 2008 (2008) i La natura (2009);
Cullera
El Raconet amb De cine! (2005), Desoratge per a demà (2008)
2022
i Il·lusions d’altres dies (2009); i Port amb Històries medievals (2007) i Contes xinesos (2008). En segon lloc, Tur va fer duet amb el seu deixeble Erik Martínez, i tots dos val plantar Una de cine (2004) per a la falla
Artistes
Plaça Mongrell; Somnis d’infància (2004) per a la falla Plaça
fallers/eres
d’Espanya, guardonada amb el primer premi de la Secció
a Cullera
Segona; Carnestoltes al port (2006) per la falla del Port, també guardonada, en aquest cas amb el primer premi de la Secció Primera; i La ruta de la pedra (2004), És hora de jugar (2006) i Pirates de la vida (2007), per a la falla El Raconet.
Juan Gabriel
Posteriorment, Erik Martínez començaria el seu camí
Figueres
en solitari en la falla Plaça d’Espanya, a la qual va plantar De jocs i joguines (2005) i El circ (2006) i Busca un tresor i trobaràs un amic (2007). Seguidament, també va fer treballs per a Sant Antoni de la Mar, concretament, Somnis (2007), Un bosc encantat (2008), i Carnestoltes (2009), amb la qual va aconseguir el Ninot Indultat i el Primer Premi de la Secció Especial; El Canet amb Un dia al zoo (2008); Port amb Receptes tradicionals valencianes (2009), amb la qual va aconseguir el primer premi de la Secció Primera; i Rei en Jaume I amb Un circ d’il·lusions (2009). Un altre duet que va debutar en aquesta dècada va ser el format per Carlos Sapiña (Cullera, 1975), i Juanfran Gimeno, que es van estrenar amb la falla País Valencià amb Cullera simms (2003), i que van continuar la seua trajectòria junts un any més amb Aci el que no corre vola, i el que no nada (2004) en la mateixa comissió. A l’any següent, va ser Carlos Sapiña qui va romandre en la mateixa comissió durant un any mes amb Plora natura (2005), mentre que Juanfran Gimeno va plantar per a la comissió del Rei en Jaume I falles com Castells encantats (2004), Dia de festa al parc (2005), Ball de màscares (2006), The America’s Cup (2007) i Granja escola
#
Titelles, de Josep Martínez «Pepet» (El Canet, 2004). Arxiu: Junta Local Fallera
#
Antigravetat…què és això?, de David Enguix «Pixicolo» (Xúquer, 2007). Arxiu: Junta Local Fallera
"097
(2008), aconseguint el primer premi de la Secció Segona El Canet
en 2015; i per a la falla Plaça Alboraia, plantant Joguets (2018).
Cullera
2022
Uns anys abans va fer el seu debut José Martínez «Pepet» (Cullera, 1980), aprenent de l’ofici a diferents tallers com els d’Arturo Benavent, Fede Alonso o Francisco Vizcaíno. Concretament, va plantar Castells encantats (2001) per a la falla El Canet, en la qual va plantar també L’illa
Artistes
del tresor (2002), Dibuixem i pintem (2003), Titelles (2004)
fallers/eres
i Contes (2005), aconseguint el primer premi de la Secció
a Cullera
Primera en 2004. A partir de 2006, va seguir treballant en diferents tallers fallers. Posteriorment, va fer els seus primers passos Alfredo Bayona, plantant per primera vegada la falla Salvem la Mediterrània,
Juan Gabriel
per a la falla Taüt, a la qual va plantar posteriorment Menuda
Figueres
natura (2006), Al mal temps bona cara (2007) amb Vicent Montagut, Conte contat, conte acabat (2008) i, finalment, Bruixeries (2009); i també en va plantar dues per a la comissió d’Avinguda País Valencià, és a dir, Fent l’indi (2006), la qual va estar guardonada amb el primer premi de la Secció Segona, i El circ (2007). Altres artistes amb menys aparicions van ser David Enguix «Pixicolo», el qual va realitzar quatre falles, debutant en 2002 en la falla Plaça d’Espanya; i uns anys després va plantar Un passeig per la granja (2005), Un pas per la Xina (2006) i Antigravetat... què és això? (2007) per a la falla Xúquer, amb les quals va aconseguir un primer premi de la Secció Primera en 2005, i un primer premi de la Secció Segona en 2007; Jonathan Lli (Cullera, 1975), format als tallers de Fede Alonso i Francisco Vizcaíno, que va plantar Mil i una nits... al País (2008), falla guardonada amb el primer premi de la Secció Segona i L’antiga Grècia (2009) per a la falla Avinguda País Valencià; i Circ Romà (2009) per a la falla El Canet; Xavier Tur, el qual va plantar El rescat dels còmics
#
El mercat de Cullera, d’Óscar Micó (La Bega, 2007). Arxiu: Joan Castelló
"099
(2004) i La fada de la fava que s’enfada (2005), ambdues per El Canet
a la falla del Port; José Vicente (Alaquàs, 1979) i Sergio
Cullera
Zurita, artistes formats amb José Martínez Mollá, José Manuel
2022
Borràs o Manuel Ferrer, que van plantar Paraques (2006) i L’animació (2007) per a la falla Passeig-Mercat; Vicent Roch (Carcaixent, 1973), format al taller de Jordi Fresquet, que va plantar El bosc encantat (2003) i Cullera s’enfonsa (2004), les dues primeres falles de la comissió Xúquer; Salva Bañuls, que va
Artistes
plantar per a la mateixa comissió El dia de les estrenes (2008)
fallers/eres
i Simfonia instrumental (2009); i Emilio Albiach amb Trons,
a Cullera
soroll, coets... i festa (2002) i Els jocs perduts (2003) per a la falla Rei en Jaume I. Per últim, amb una falla plantada trobem, cronològicament, Gloria Diaz-Guerra amb Tots a la mar (2001) per a la falla
Juan Gabriel
Avinguda País Valencià; José Luis Cano amb Salvem la natura
Figueres
(2001) per a la falla El Pontet; Carmen Luna amb Mira que li diguérem a Blaiet (2003) per a la falla El Pontet, guardonada amb el primer premi de la Secció Primera; Óscar Tornador (Borriana, 1972) amb El màgic deuratge de l’amor (2003); Toni Sánchez amb Desitjos (2006) per a la falla Plaça Mongrell, amb la qual va aconseguir el primer premi de la Secció Primera; Óscar Micó (Gandia) amb El mercat de Cullera (2007) per a la falla La Bega, guardonada amb el primer premi de la Secció Especial; David Ramírez amb A volar!! (2009) per a la falla La Bega; i Maiquel Sancalixto (Cullera, 1983), amb Tot per la natura (2009) per a la falla Plaça Alboraia, aconseguint el primer premi de la Secció Segona. 2010-2019, pocs canvis i, per tant, artistes amb llargues trajectòries Aquesta dècada destaca pels pocs canvis que realitzen les comissions falleres a l’hora de contractar artistes fallers, ja que en moltes d’elles s’aposta pel mateix artista, donant-los continuïtat, conseqüència del bon treball realitzat, i que aquestes han quedat contentes independentment del premi que s’hagen emportat.
#
Al carnaval, tot s’hi val, d’Erik Martínez (Sant Antoni de la Mar, 2014). Arxiu: Joan Castelló
#
Gastrolluita saludable, de Joan Martí (Raval Sant Agustí, 2016). Arxiu: Joan Castelló
"101
Un exemple clar és el d’Erik Martínez, amb una continuïtat El Canet
durant tota la dècada en la seua comissió, Sant Antoni de la
Cullera
Mar, en la qual ha plantat Passeig per un món fantàstic (2010),
2022
Que sone la música (2011), El contacontes (2012), Sant Antoni du Soleil (2013), Al carnaval, tot s’hi val (2014), Molta tela que tallar (2015), El jardí de les essències (2016), Les mil i una (2017), Baaxal «diversió» (2018) i Oz (2019), amb una collita de tres primers premis de la Secció Especial (2010, 2013 i 2014) i quatre Ninots
Artistes
indultats (2011, 2013, 2014 i 2015). A banda, també ha plantat
fallers/eres
falles per a altres comissions com és el cas de la falla del Port,
a Cullera
a la qual ha plantat No em contes contes (2010), Rodant per Cullera (2011), i Visitants a Cullera (2012); La Bega amb Llegendes Medievals (2010); Rei en Jaume I amb Joguines d’ahir (2010) i Quina dolçor (2012); El Raconet amb Coses del teatre (2012); i Plaça d’Alboraia amb Entre bambolines (2014)
Juan Gabriel
i l’Aniversari de la iaia (2016).
Figueres El mateix ocorre amb Joan Martí, que segueix a peu de canó amb la falla Raval de Sant Agustí. L’artista de Sueca ha plantat en aquesta demarcació Cullera en quatre estacions (2010), Màscares al mercat (2011), Enllaç al paradís (2012), Soc xiquet... per a somiar (2013), Venècia té un color especial (2014), Estacional... La màgia de la natura (2015), Gastrolluita saludable (2016), Saps? (2017), Carn-a-mar a l’imperi venecià (2018), i Déus... Tant es val si grecs o romans! (2019), en la qual ha engrandit en cinc la seua col·lecció de primers premis de la Secció Especial (2011, 2012, 2015, 2016 i 2017). A més, en aquesta dècada ha plantat dues falles per a la comissió de la Bega, El jardí de les delícies (2013) i A la nit, tots els gats són negres (2014), aconseguint el primer premi de la Secció Primera amb aquesta última, convertint-se fins al moment, en l’artista faller més prolífic pel que fa a les falles infantils, amb un total de setze primers premis tant en categoria única, especial i primera. Arturo Benavent també ha seguit la seua trajectòria a Cullera, principalment en dues comissions falleres, Plaça Mongrell i El Canet. Amb els primers va plantar en aquesta dècada
#
La fira, d’Arturo Benavent (Plaça Mongrell, 2017). Foto: JG Figueres
#
La revolució dels animals, d’Enric Tur (País Valencià, 2014). Arxiu: JG Figueres
"103
Sense por (2010), El fons de Cullera (2011), A les hores (2012), El Canet
Teleguarderia (2013), Què té (2014), Les dues cares de Super Mario
Cullera
(2015), Contes de sempre (2016) i Un viatge d’emocions (2017),
2022
aconseguint tres primers premis de la Secció Primera (2011, 2012 i 2017); mentre que als segons ha plantat Trons i costums (2011), Els nostres extraterrestres (2012), Cercant els valors polièdrics de les Falles (2013), Què fa por de les Falles? (2014), Retalls de quaranta anys (2015) i Estil de Cullera (2016),
Artistes fallers/eres
aconseguint dos primers premis de la Secció Segona (2011 i 2013).
a Cullera Un altre artista que no para d’engrandir el seu currículum va ser Enric Tur, el qual va plantar Els xiquets, àngels o dimonis? (2011) i El tribunal de les aigües (2012) per a la falla La Bega; De turisme per Cullera (2012), Papiroflèxia (2013), La revolució Juan Gabriel
dels animals (2014), La mar (2015), El tren dels xiquets (2016),
Figueres
La cuina i els seus cuiners (2017), De passeig per la Xina (2018) i Àsia (2019), aconseguint el primer premi de la Secció Segona en 2014; Aventures en la mar de Cullera (2011), Somnis de xiquets (2012), i La festa del meu casal (2013) per a la falla Plaça d’Alboraia; El tren de la nostra cultura valenciana (2013) per a la falla del Port; El que l’avarícia s’emporta (2013) per a la falla El Raconet; i El jardí de la princesa (2016) per a la falla Rei en Jaume I. Altres artistes locals amb presència en la dècada van ser Xavier Tur, consolidant la seua trajectòria a la ciutat amb la falla del Port, on va plantar El Magic d’Oz (2014), El meravellós somni d’Alicia (2015), Port-xef (2016), Els víkings visiten la terreta (2017), i Es-cracks fallers (2018), mentre que per a la comissió veïna del Xúquer va plantar Estrés o els 4 (2018) i Per què les xarxes socials? (2019); David Enguix «Pixicolo», amb De menut somiava que volia ser (2010), L’evolució de la música (2011), Què és l’amor? (2012), D’on venen els xiquets (2013) i El món del circ (2014), aconseguint el primer premi de la Secció Primera en 2010; i Salva Banyuls, el qual va plantar Benvinguts al circ (2010), L’amor (2011), i Terra de faraons (2012) per a la falla Passeig.-Mercat,
#
Escena de L’amor, de Salva Banyuls (Passeig-Mercat, 2011). Arxiu: JG Figueres
#
En moviment, de Joan Simó (Bulevar, 2016). Foto: JG Figueres
"105
amb la qual va aconseguir els Ninots Indultats 2010 i 2012; El Canet
i Un dia de pluja (2011), per a la falla Rei en Jaume I.
Cullera
2022
Altres que també ho han fet, encara que de manera més breu i per diferents motius han sigut Alfredo Bayona amb Shh! (2010) per a la falla Taüt; Fede Alonso amb Canvi climàtic (2010) per a la falla Bulevar (2010); Juan Carlos Donet amb Made in Xina (2010) i Starfalles 2017 (2017), aconseguint
Artistes
el primer premi de la Secció Segona amb la primera d’elles
fallers/eres
per a la falla Plaça d’Espanya; Inma Giner amb La primavera
a Cullera
(2018) i Oficis heroics d’ahir i hui (2019), aquesta guardonada amb el primer premi de la Secció Primera, també per a la falla Plaça d’Espanya; Jonathan Lli amb Les claus del cel (2010) i Ara, amb qui jugues? (2011) per a la falla País Valencià, i Salvem la natura (2010) per a la falla El Canet; Maiquel Sancalixto
Juan Gabriel
amb Un món de fantasia (2010) per a la falla Plaça Alboraia,
Figueres
i L’amistat (2010) per a la falla El Raconet; i Vicent Montagut, que va plantar Bruixeries (2011) per a la falla El Raconet. Pel que fa a l’aparició de nous artistes, cal destacar a Joan Simó, que al mateix temps que ha fet les falles grans de la falla Bulevar, també ha realitzat les infantils I tu què pintes? (2011), Bulevar street, el musical (2012), Hipnos (2013), No deixes de somiar (2014), Deixa la pluja caure (2015), En moviment (2016), L’illa dels pensaments (2017), Alça el vol (2018) i Joia (2019); encara que també ha fet altres treballs com Quin circ tenen muntat!! (2014), Mosset a mosset, Viatgem pel món (2015), Vola la teua imaginació (2016), Hui és un dia de festa (2017), No és qualsevol nit (2018) i Dolça (2019) per a la falla El Raconet; El jardí Xen Xaume (2017) i A ballar! (2018) per a la falla Rei en Jaume I; i Arreglant el temps (2019) per a la falla del Port. També enceta, evoluciona i consolida la seua trajectòria Jorge Gil, començant a realitzar els treballs per a la falla Taut amb Conte contat, fantasia o realitat? (2011), Qui serà que en la princesa es casara (2012), Els deus s’han tornat bojos (2013), Assaig general (2014), Un dia al Japó (2015), Un món de contes
#
Entre bambolines, de Jorge Gil (Rei en Jaume I, 2019). Arxiu: Joan Castelló
#
Cullera Tours, de Noel Hervás (Xúquer, 2015). Arxiu: Joan Castelló
"107
(2016), i Fred i calor? Salut, diners i amor (2017); i també per El Canet
a la falla Rei en Jaume I, amb El teatre de la vida (2013), Xe quina
Cullera
boda (2014), Cantem a la natura (2015), i Entre bambolines (2019),
2022
aconseguint el primer premi de la Secció Primera en 2013. Un altre artista local que fa els seus primers passos es Noel Hervás (Cullera, 1982) iniciant-se en el món de les falles als tallers de Fernando Roda i d’Alfredo Bayona, va començar
Artistes
el seu camí en solitari de la mà de la falla Xúquer, en la qual
fallers/eres
va plantar Cullera tours (2015) i Dolça partitura per a cosins
a Cullera
(2016), amb les quals va tenir molt d’èxit, ja que va aconseguir el primer premi de la Secció Segona amb les dues. A més, la seua trajectòria la va continuar amb la falla La Bega amb les falles Conqueridor conquerit (2017), Explorant (2018) i L’amor mai falla (2019), aconseguint el primer premi de la Secció
Juan Gabriel
Primera en 2018.
Figueres Des d’altres poblacions de La Ribera, cinc artistes han deixat la seua empremta en Cullera, com és el cas a Aitor Lizaga (Corbera, 1991), format al taller de Juan Carlos Donet, el qual ha plantat diversos treballs com Un passeig molt dolç, fresc i calorós (2011), Un bon any de festa, música i carnestoltes (2012), Vesprades de teatre infantil (2013), Bella natura (2014), Els reis de la casa (2015) i Eclipsi total (2016), per a la falla Plaça d’Espanya, aconseguint el primer premi de la Secció Segona en 2012. També ho ha fet un clàssic de les falles infantils, Bernardo Estela (Alzira, 1966), format al taller de Julio Monterrubio, que va plantar dues falles per a la falla PasseigMercat, Les llepolies (2013) i Rumb al paradís (2014). Tanmateix, un duet exitós ha sigut Carmen Camacho (Carcaixent, 1978), llicenciada en Belles Arts i pintora destacada, que es va iniciar pintant falles en tallers com el de Vicent Pastor, Juane Cortell i Toni Pérez, i Raúl Tazo (Carcaixent, 1975), autodidacta, els quals van plantar per a la comissió de la Bega amb M’agradaria (2007) i Candy bar (2008) amb les quals van aconseguir el primer premi de la Primera Secció; i també per a Passeig-Mercat amb Musicalíssim (2017) i El món al revés (2018), amb les quals van aconseguir el Ninot Indultat amb les dues;
#
Llegendari, de Gonzalo Rojas (Taüt, 2019). Arxiu: Joan Castelló
#
Musicalíssim, de Carmen Camacho i Raúl Tazo (Passeig-Mercat, 2016). Foto: JG Figueres
"109
i Francisco Vizcaíno, l’únic artista que s’ha estrenat en falles El Canet
infantils molt més tard que en grans, plantant Fantasia Musical
Cullera
(2018) i Safari pel Mongrell (2019) per a la falla Plaça Mongrell.
2022
Finalment, trobem artistes amb trajectòries curtes o recents, però que són artistes que han triomfat a València o a diverses poblacions com són Javier Igualada (Mislata), que va plantar Una mar de festa (2015) per a la falla Passeig-Mercat); Rafa Artistes
Cheli amb Una de vikings (2015) per a la falla Plaça Alboraia;
fallers/eres
Xavier Gámez (Catarroja), que va plantar Africa’s go! (2018)
a Cullera
i Volguda soledat (2019) per a la falla Passeig-Mercat, amb un primer premi de la Secció Especial i Ninot indultat en 2018; i Gonzalo Rojas (Montevideo, 1975), que va plantar junt amb Pau Soler i Mercedes Taibo Pardalets en el cap (2018) i, en solitari, Llegendes (2019), amb la qual va aconseguir el primer
Juan Gabriel
premi de la Secció Especial i el Ninot Indultat.
Figueres Esperant tornar a veure falles infantils en 2022 Com ja s’ha especificat anteriorment amb les falles grans, ens hem quedat amb les ganes de contemplar les joies artístiques que són les falles infantils a Cullera, en un any que es presentava amb molt de nivell per l’entrada/tornada de diversos artistes de renom que esperem puguen plantar en 2022 d’una vegada. Com ja hem dit anteriorment, trobarem a una comissió nova (Faro Mar), sent setze falles infantils d’artistes tan importants com Noel Hervás (La Bega), Erik Martínez (Sant Antoni de la Mar), Xavier Gámez (Passeig-Mercat), Mauricio Moreira (Plaça d’Espanya), Carmen Camacho i Raúl Tazo (Raval de Sant Agustí i El Canet), Gonzalo Rojas (Taüt), David Enguix «Pixicolo» (Mongrell), Enric Tur (Avinguda País Valencià), Joan Simó (El Raconet i Bulevar), Jorge Gil (Rei en Jaume I), Xavier Tur (Xúquer) i Fede Alonso (Faro Mar), les quals tenim moltes ganes de veure al carrer.
#
El tren de la nostra cultura valenciana, d’Enric Tur (Port de Cullera, 2013). Foto: JG Figueres
#
Va de llibrets!, de Mariano Muzas (El Canet de Cullera, 2014). Arxiu: AC Falla El Canet
"111
Epíleg El Canet Cullera
2022
Ha sigut un treball bastant gratificant el fet de poder mostrar mitjançant aquestes pàgines la trajectòria de tots aquells artistes falleres i fallers que amb el seu treball han posat el seu gra d’arena perquè les Falles de Cullera siguen molt grans, i que se les conega per un poble de falles. Esperem que, per a 2022, puguem dir al món aquella pintada que tenim
Artistes
en cadascuna de les quinze (en aquell moment) comissions
fallers/eres
falleres en la demarcació de la falla, la qual diu que plantarem
a Cullera
perquè som un poble de Falles. No obstant això, toca reflexionar sobre alguns aspectes com puguen ser si estem preocupant-nos en Cullera pel tema de l’artista faller o fallera, i si ens hem preocupat, ja que
Juan Gabriel
en molts aspectes, trobar la documentació per a aquest treball
Figueres
ha sigut complicat, per la deixadesa de les comissions i de la Junta Local Fallera en alguns anys per tal de recopilar la informació en els seus llibrets dels artistes o els lemes, tal com sí que s’ha fet amb el llistat de Falleres Majors, Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils, ja que els llibrets no s’entenen sense les falles i sense els artistes que fan realitat aquestes obres magnífiques. De totes maneres, esperem que aquest treball siga i servisca per a obrir els ulls a la gent i que es preocupe una mica més per aquests aspectes, i no sols a tots aquells friquis fallers que ens agraden estes coses, i en aquests aspectes, tant organismes gestors com les comissions falleres tenen molta responsabilitat.
#
Escena d’Una eina per a canviar el món? L’educació, què collons, de Toni Pérez (Raval de Sant Agustí, 2017). Foto: JG Figueres
"113
Bibliografia El Canet Cullera
2022
AC Falla El Canet. (2010). AC Falla El Canet. Falles 2010. AC Falla El Canet de Cullera. AC Falla El Canet. (2011). AC Falla El Canet. Falles 2011. AC Falla El Canet de Cullera. AC Falla El Canet. (2017). Crítica i estètica. Falles 2017. AC Falla El Canet de Cullera.
Artistes fallers/eres a Cullera
AC Falla El Mocador. (2020). Creació. AC Falla El Mocador de Sagunt. AC Falla El Mocador. (2021). Espurna Creativa. AC Falla El Mocador de Sagunt. Castelló, J. (2006). Història de les Falles de Cullera (1928–1996). Ajuntament de Cullera. Castelló, J. (2014). Pasqual Carrasquer: Creador de Falles.
Juan Gabriel Figueres
Carena editors. Colomina, A. I AA DD (2014). El taller dels Germans Colomina i les falles de Gandia (1982-2005). CEIC Alfons el Vell Falles a Cullera (Vols. 1973–2020). (1973–2020). Junta Local Fallera de Cullera i Ajuntament de Cullera. Falla La Bega. (2012). 50 aniversari (1962-2012). Falla La Bega de Cullera. Falla Passeig-Mercat. (2015). Falla Passeig. 50 anys. Falla Passeig-Mercat de Cullera. Falla Plaça Major (2020). Diccionari de Carcaixent. Falla Plaça Major de Carcaixent. Falla Raval de Sant Agustí. (2012). Quaranta anys d’un viatge inoblidable... d’un viatge apassionant. Falla Raval de Sant Agustí de Cullera. Falla Raval de Sant Agustí. (2015). Trama Fallera a Cullera. Falla Raval de Sant Agustí de Cullera. Falla Selgas-Tovar. (2020). Lligams. Falla Selgas-Tovar de Xàtiva.
"115 El Canet Cullera
2022
Juan Sapiña AC Falla Taüt
JLFC hauria de tindre una delegació de falla?
És evident, sense monument no hi ha falla, hi haurà festa, però falla no, és el centre de tot. Si Cullera ens considerem una Junta Local Fallera (JLF) important, la qual cosa ho crec que som, aleshores hauríem de tindre una delegació de falla com hi ha a València capital, la funció de la qual gira al voltant de tot el relacionat amb la falla (monument) com epicentre de la Festa. Les falles no serien res sense el monument, ha de ser la base de la festa. Una comissió ha de voler i cuidar el seu monument, estimar-ho i desitjar-ho al llarg de l’any, inclús després dels premis. Per a mi és un moment impagable el dia de la planta i valorar la seua falla com a element central de la festa, ja que reflecteix una manera d’entendre la vida, el que vam ser, som i serem.
"117
El que no tolere com a esbalaït dels monuments fallers El Canet
és vore comissions que no li donen la consideració que cal
Cullera
al monument i no parle de termes econòmics, es pot fer una
2022
falla ben treballada, xicoteta i no fer mal a la vista i espantar els turistes, no es poden ficar pegots en mig d’un carrer o plaça, això va en contra de la festa, cal donar el tant per cent que toca al monument en funció del pressupost que meneges, i després encara algunes comissions en el lliurament
JLFC hauria
de premis s‘enutgen, s‘enfaden pel premi rebut,
de tindre
incomprensible. Val la pena el fer una figura central ben
una delegació
pintada i al voltant els ninots que calga tot i els diners que has
de falla?
pagat a l’artista i almenys que puga la gent rodejar la seua falla amb alegria i satisfacció de la feina ben feta. Sent pena de vore monuments abandonats, banderins que els travessen, i mig buits el dia de la cremà pel repartiment de ninots entre gent de la comissió i al mateix temps lloe a les comissions
Juan
que fan un inesgotable esforç per omplir la seua plaça o carrer
Sapiña
de colors. La veritat és que en l’actualitat es viu un poc el baixó de l’esperit faller. La crisi econòmica i la COVID-19 ha contribuït a això, però és veritat que la societat ve experimentant un canvi des de fa uns anys i s’ha deixat de banda el monument faller en favor de l’organització de la festa. M’agradaria que es tornara al moment eixe d’esplendor del monument. En la meua opinió el monument és el signe de la nostra identitat com a fallers i perquè les falles siguen esplendoroses completament, el monument ha de ser gran, bonic i amb la màxima dedicació. Es pot compaginar la festa amb això, però no s’ha de deixar de banda el monument perquè això suposaria la fi de la festa fallera. Mal moment també pels artistes, on comissions falleres més xicotetes prefereixen destinar els diners en més festa, molts fallers no trauen ni el cap per a vore el seu monument, igual fins i tot el descobriran el dia de la cremà, però sí que els agrada estar en la carpa bevent i menjant i passant-ho d’allò més bé. Interessa doncs que Cullera tinga una comissió de monument com hi ha en esports, cultura, etc., pense que sí,
#
Pardalets al cap, de Gonzalo Rojas, Pau Soler i Mercedes Taibo (Taüt de Cullera, 2018). Foto: JG Figueres
"119
seria de lògica i no convertir-se moltes coses que giren El Canet
al voltant del monument en un galliner, del qual manen
Cullera
els quatre de sempre, units per l’amiguisme i el politiqueig.
2022
Llavors endavant, argumentem la meua proposta amb un fum d’activitats i idees que podria fer esta delegació. Gestionar cursos de jurats de falles a fer en Cullera.
JLFC hauria
Tal vegada seria interessant el dia 17 de març, quan arriben
de tindre
els jurats que s’han demanat a Junta Central Fallera (JCF),
una delegació
vore l’experiència de cadascun d’ells per tal d’assignar-los
de falla?
una secció o altra. Ho comente perquè moltes vegades ve gent que coneix a artistes que estan plantant a Cullera, tal volta perquè també planten les seues falles al seu poble i això dona lloc a un clar favoritisme a favor d’una comissió o altra, el que denomine amiguisme faller i que tan
Juan
important és quan es donen els premis.
Sapiña Intentar tramitar una bona subvenció als monuments i ninots indultats com a hores d’ara passa al cap i casal. Un pla d’ajuda al monument i al ninot ens fa falta. Donar liquiditat suficient a les comissions falleres per a poder satisfer els compromisos econòmics Preservar i ajudar als artistes locals. Accions per a donar a conéixer la falla al faller. Concurs d’escenes de falla. Concurs de maquetes. Concurs de dibuixos. Negociar un cau faller per a deixar fins que els planten els monuments acabats.
#
Ninot de Llegendari, de Gonzalo Rojas (Taüt, 2019). Foto: JG Figueres
"121
Recopilar les dades de les falles, actualment a Cullera falten El Canet
molts lemes de falles, inclús artistes.
Cullera
2022
Un museu faller com cal. Dirigir visites escolars a tallers d’artistes per a vore la construcció d’una falla.
JLFC hauria
Organitzar en més categoria l’exposició del ninot indultat.
de tindre una delegació de falla?
Realitzar una gala anual del monument faller amb els diferents artistes. Disfresses del poble sempre amb la temàtica de cada comissió eixe any del monument faller.
Juan Sapiña
Visitar cada falla almenys una volta a l’any al taller dels seus artistes. Apostem doncs per una delegació de falla, encara que no tenim a Cullera un monument municipal no hi veig ni dificultat ni obstacle en fer-ho. És per això que seria un gran pas endavant, una millora i un progrés en tots els sentits. Avant.
"123 El Canet Cullera
2022
Diversos fallers, coordinats per Juan Gabriel Figueres Coordinador del Llibret
M’agradaria que plantara a Cullera...
A pesar que Cullera gaudeix d’un nivell alt actualment pel que fa als artistes que planten falles (tal com heu pogut comprovar en les pàgines anteriors), i que actualment per al 2022 s’espera gaudir d’artistes que estan en Secció Especial de València com David Sánchez Llongo i Gonzalo Rojas (Taüt) o Salva Banyuls i Néstor Ruiz (Passeig-Mercat), artistes amb una gran trajectòria com Toni Pérez (Raval de Sant Agustí i El Canet), Erik Martínez (Sant Antoni, Port o Plaça Alboraia), els fallers de Cullera tenen els seus gustos més enllà del que es planta en la seua ciutat, i miren més enllà, quasi sempre cap al cap i casal.
"125
Una vegada, l’artista faller José Lafarga va escriure que El Canet
si alguna cosa he trobat a faltar en la competició a Cullera al llarg
Cullera
dels anys, és que els primers espases de la festa no han vingut
2022
a competir, i això sota el meu punt de vista ha fet que les falles a Cullera hui siguen més monumentalistes que de qualitat (més grans que bones), cosa que respecte perquè entenc que hi ha mil maneres de fer falles i de gustos, però jo sols puc vore-ho des dels ulls d’un humil professional, encara que ben sabut que
M’agradaria que plantara
tot és bo... depenent del que es compare (Raval de Sant Agustí, 2015)1.
a Cullera... Potser que eixa frase haja sigut una profecia i, des d’aleshores, hem vist molt artistes amb una gran trajectòria i èxit que han plantat en Cullera, com per exemple Pedro Santaeulalia, artista més guardonat en la història de les falles de València, Diversos fallers
i molts que tal vegada no han sigut exitosos a València, però sí a les diferents ciutats. És per això que, en aquest llibret, hem volgut recopilar l’opinió de diversos col·laboradors d’aquest llibret per tal de veure a qui voldrien veure plantar falles a Cullera. Esteu d’acord amb ells? Joan Roig (AC Falla El Canet) L’artista que m’agradaria que plantar a Cullera és Vicent Martínez Aparici perquè m’agraden molt les falles que fa amb les formes estilitzades i el colorit que utilitza, el seu risc la que sembla que molts d’ells s’aguanten en un fil, i el cànon i l’estilisme que ell utilitza a l’hora de fer els ninots, ja que m’agraden molt les línies modernes que té. Crec que a Cullera és necessària una falla amb un aire més innovador i eixir de ja no sols del refregit, sinó també de tot allò tan clàssic que es fa a Cullera que, al cap i a la fi, excepte diverses falles fetes per artistes locals que fan falles que no
1. Opinió escrita dins l’article Fer Falles a Cullera, dins del llibre La trama fallera a Cullera (2015), publicat al llibret de la Falla Raval de Sant Agustí.
#
Filtres, de Vicent Martínez Aparici (Cuba-Literat Azorín, 2018). Foto: Joan Castelló
"127
són refregits, és necessari un aire nou perquè totes les falles, El Canet
any rere any, són iguals. L’exemple són les falles de la Secció
Cullera
Especial, que ja han sigut plantades en altres ciutats.
2022
Tot açò també seria aplicable a Mario Gual, un altre artista que també m’agradaria veure plantar a Cullera, i també m’agradaria haver vist plantat a altres artistes com Antonio Verdugo o Emilio Miralles. M’agradaria que plantara
Joan Castelló (Periodista i membre de l’Associació
a Cullera...
d’Estudis Fallers) Dels artistes que no han plantat a Cullera falles grans, a mi m’agradaria que plantara Vicent Martínez Aparici. És un artista amb una visió i una estètica més actual,
Diversos fallers
però molt fallera, més contemporània utilitzant línies més simples, colors vius i que li dona molt dinamisme. També és una persona que interpreta molt bé les composicions que fan els dissenyadors actuals i el resultat és una falla molt actual i que dona molt de joc tan estètic com en la crítica. Crec que és un artista que paga la pena que plante falles en Cullera. En falles infantils, a mi personalment m’agrada molt la forma de treballar de Miguel Hernández Agüelo, conegut com a Miguel Hache, per eixos ninots molt tendres, en molta humanitat i també pel tractament molt actual de la composició i de la forma de realitzar la falla que se n’ix dels temes tradicionals i embafadors de princeses, reis, etc., volent buscar temes com l’amor a la natura, conservadorisme de valors i crec que també és una altra persona amb una estètica que pagaria la pena que plantara en Cullera. Alyss Delgado (AC Falla Raval de Sant Agustí) Un artista faller de falles grans que m’agradaria veure plantar en Cullera seria a Vicente Martínez Aparici, perquè considere
#
Ninot de Gegants i nanos, de Miguel Hache (Malva-rosa-Ponz-Cavite de València, 2017). Foto: JG Figueres
#
Tots a una veu, de Joan S. Blanch (Exposició-Micer Mascó de València, 2010). Foto: JG Figueres
"129
que té una línia diferent de les falles que estan plantant-se El Canet
a Cullera, i per la seua línia estètica i el seu colorit, seria alguna
Cullera
diferent per a veure.
2022
Igual que en falles Infantils, una línia estètica i diferent de tot el que portem plantant en Cullera seria Joan S. Blanch, ja que no s’ha plantat mai en Cullera una falleta que utilitze roba o un altre element similar; i també l’estètica i delicadesa M’agradaria
de Marina Puche amb els seus dibuixos a llapis, seria molt
que plantara
agradable de veure als carrers de Cullera. Crec que als carrers
a Cullera...
de Cullera necessiten una renovació i un canvi estètic important, i ells serien el meu top 3 per a plantar a Cullera. Antonio Bolufer (AC Falla Rei en Jaume I)
Diversos fallers
L’artista faller que m’agradaria veure plantar a Cullera seria Joan S. Blanch, i el motiu seria perquè té un estil molt diferent del que tenim costum de veure al nostre poble. Amb la seua forma de vestir els ninots, amb roba confeccionada exclusivament per a cadascun dels ninots que conformen la falleta infantil. Jose Moreno (AC Falla El Canet) Jo crec que m’agradaria que es plantara, encara que em donaria igual l’artista, i que s’apostara per les falles experimentals, perquè Cullera està molt ancorada en les falles tradicionals. Una vegada sí que ho intentarem nosaltres, l’AC Falla El Canet, i sí que vam crear certa expectació, encara que després no va ser l’esperat. I jo crec que si alguna comissió de les grans apostara no tant pel premi, sinó pel monument i per l’art, jo crec que pegaria el colp, encara que després no guanyara res. I si no fora experimental, alguna falla feta per alguna dona, com per exemple Marina Puche, per abandonar sempre el mateix estil; mentre que per a falles grans m’agradaria molt, per exemple, Vicente Martinez perquè és un estil molt propi d’ell i no són refregits que són el que se sol plantar a Cullera.
#
Volare, de Marina Puche (Exposició-Micer Mascó de València, 2013). Foto: Joan Castelló
#
Plena de goig, de Ricard Balanza (Mestre Arambul-Campanar de València, 2021). Foto: JG Figueres
"131
En conclusió, o una falla experimental, o Vicente Martínez El Canet
per la seua personalitat, o Marina Puche per ser una
Cullera
representant de dona, ja que crec que queden poques o cap
2022
i l’heteropatriarcat està molt present en les Falles, per tant, donar una oportunitat a una dona per a plantar una falla jo crec que estaria molt, molt bé. Robert Català (AC Falla del Port)
M’agradaria que plantara
Des del meu punt de vista m’agradaria molt poder gaudir
a Cullera...
a cullera de falles plantades per dos joves artistes que escapen del que coneguem com a «falla normativa», ells són Ricard Balanzà i Miguel Hache, dels quals considere que estan portant la idea de falla a punts de vista més actuals i contemporanis sense perdre l’essència fallera.
Diversos fallers Tinc la sort de compartir classe al màster de producció artística a la universitat politècnica de València amb Miguel, i en escoltar-lo parlar de les seues falles i veure-les, crec que tant ell com Ricard són artistes amb potencials il·limitats que són mal tractats per la gran part del món faller per la seua contemporització; i pense que Cullera necessita un llavat de cara pel que fa a les falles que es planten, ja que any rere any, només vegem el mateix estil de monument que s’engloba en el concepte de tematització generant que fa que cada any es caiga en els mateixos temes i estètiques. A més a més, quant a l’estil, cada vegada note menys la diferència entre artistes perquè tots cauen en l’efecte cartoon desgastat ja des de principis del 2000. Salva Tortajada (AC Falla Raval de Sant Agustí) Jo sempre he sigut de falles Infantils i sempre m’han encantat. Aleshores, ara actualment José Gallego, Joan S. Blanch i Ivan Tortajada són els que més m’agraden.
#
I si cola... cola, de Paco Giner (Gravador Esteve-Ciril Amorós de València). Foto: Joan Castelló
#
Escena de A la tribuna del Túria, de Ceballos i Sanabria (Plaça de l’Ajuntament de València, 2011). Foto: JG Figueres
"133
Salva Andrés (AC Falla Rei en Jaume I) El Canet Cullera
2022
Pel seu enginy a l’hora de plasmar les seues idees en les falletes Infantils que fa, i la didàctica que transmet a través d’aquestes, l’artista que m’agradaria veure plantar a Cullera es Òscar Villada. Juan Sapiña (AC Falla Taüt)
M’agradaria que plantara
A mi, últimament, m’agrada molt Paco Giner perquè està
a Cullera...
mesclant un estil tradicional amb un modern. També m’agrada molt, encara qué és més clàssic Manuel Algarra. Si haguera de triar, Paco Giner perquè m’agrada com està treballant i encara que no ha guanyat mai en Secció Especial, sí que ha guanyat en Primera «A».
Diversos fallers Dennis Ferrer (AC Falla Sant Antoni de la Mar) M’encanten tant les falles grans com les falles Infantils, però sí que he de dir que tinc una passió molt gran per les falles infantils. I a mi m’encantaria que plantaren Ceballos i Sanabria en Cullera, artistes que han fet durant molts anys la falla Infantil de l’Ajuntament de València, ja que tenen un estil súpercaracterístic. M’encanta molt l’infantil i una cosa per a mi molt important que són súperdidàctiques, ja que a més d’aprendre, també gaudeixes molt. David Ferrer (AC Falla Xúquer) Jo pense que per ser un poble com Cullera que, en teoria, és dels rellevants de la Comunitat, crec que m’agradaria que poguera vindre com artista Carlos Carsí que és un dels punters en València, o Paco Torres, persones destacades en València capital, que estan en Secció Especial i que estaria molt bé que pogueren vindre a plantar a Cullera, ja que no ho han fet encara. Aquests són els dos que jo crec, Carlos Carsí i Paco Torres.
#
Calla canalla, de Carlos Carsí (Cuba-Literat Azorín de València, 2016). Foto: Joan Castelló
#
Quan arriba el sol, de Sergio Amar (Cuba-Literat Azorín, 2011). Foto: JG Figueres
"135
José Luis Renart (President de la Junta Local Fallera El Canet
de Cullera)
Cullera
2022
Ara mateixa, m’agradaria poder veure plantar a Cullera a Carlos Carsí, artista de la falla de l’Antiga de Campanar, ja que és un artista que té una trajectòria ascendent i que, si no ho recorde malament, ha guanyat un parell de vegades a la Secció Especial de València. Crec que és un artista que augmentaria
M’agradaria
encara més l’aposta decidida de les comissions falleres de
que plantara
Cullera per les seues falles, perquè realitzen un esforç molt
a Cullera...
gran per a plantar dins de les seues possibi Paula Grau (AC Falla El Canet) Cada vegada m’agrada més veure les Falles i, particularment,
Diversos fallers
les infantils. Si he de quedar-me en algun artista, ho faria amb algun amb una estètica moderna i colorista, pel fet que criden moltíssim l’atenció com Sergio Amar, ja que té uns ninots molt característics, graciosos i divertits, amb tonalitats molt vives; Sergio Alcañiz, o Grego Acebedo. Pense que a Cullera són necessàries un altre tipus de falles que fugen del que es planta tota la vida. Juan Gabriel Figueres (AC Falla El Canet) En Infantils m’agradaria veure a Sergio Amar en Cullera, perquè te un estil molt particular i personal, i que crec que a la xicalla li agradaria molt, ja que no és la típica falla de Disney, i tampoc és una estètica massa moderna per a ells. I en falles grans, fugiré dels tòpics dels artistes de la Secció Especial de València perquè de segur que molts companys els citen i me n’aniré a artistes que han triomfat en seccions inferiors del cap i casal, o en altres ciutats falleres. M’agradaria veure falles d’Art en Foc o Sacabutxart, sobretot per l’estètica i la paleta de colors tan viva que mostren les seues falles i, si no pot ser en Secció Especial, en Secció Primera.